Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens
podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2
o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i
fins les 23h i minuts posteriors variables segons el programa. Aquí Miquel
Tuset i Mallol, qui us parla...avui us oferiré com sempre les novetats que tinc
a l’abast, les que m’envien o em donen personalment els nostres músics i les
que m’envien les nostres editorials.
Avui fem el darrer programa de la temporada estable des de Ràdio Sant
Vicenç. Això no vol dir que no fem més programes, no. Els programes que faci
fins acabar els discos pendents per aquesta temporada els penjaré directament
al blog del Jazz Club de Nit, de la mateixa manera que vaig fen amb tots els
programes què prèviament s’han escoltat via ràdio o per Internet.
En aquest programa 253 comptarem amb tres projectes actuals, el primer
del guitarrista Rotem Sivan el qual
ja ha sonat en d’altres ocasions en aquest programa, en un disc de Fresh Sound New Talent. Després podreu
escoltar el segon treball realitzat pel nostre pianista Tomàs Fosch, disc autoeditat, amb tot l’esforç que això representa
i finalment podreu escoltar el darrer disc de la Giulia Valle enregistrat en viu al San Francisco Jazz Center i editat amb la col·laboració de Artte, Taller de Músics, Jamboree, Dep
Cultura de la Generalitat, i algú més.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I parlant de Fresh Sound
començarem com he dit amb el darrer treball del guitarrista israelià Rotem Sivan, anomenat..
“A NEW DANCE”
Rotem Sivan Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 480
Enregistrat el 29 i 30 de gener
de 2015 a l'Atlàntic Sound Studio, Brooklyn, Nova York.
Mesclat per James A. Farber
Masteritzat per FSNT
Produït per Rotem Sivan
Productor Executiu: Jordi Pujol
Rotem Sivan, guitarra
Haggai Cohen-Milo, contrabaix
Colin Stranahan, bateria.
Convidats:
Daniel Wright, veus en # 8
Oded Tzur, saxo tenor al # 10.
Excepte tres temes, els set restants són composicions de Rotem Sivan.
Escoltem ja el primer tema d’aquest modern guitarrista i modern
projecte, tema de Thelonious Monk anomenat...
7.- In Walked Bud (T.
Monk) 6m53s
Doncs ja vegeu de quina manera més delicada hem començat el programa
d’avui...i quin magnífic arranjament de Rotem
Sivan sobre el tema de Monk.
Canvis rítmics, melodia interpretada pel contrabaix per després arrencar amb un
walking impressionant, i tot això mentre el líder ens mostra el so
estratosfèric de la seva guitarra i el bateria amb un swing actual amb
intervencions permanents a caixes, doblant tempo, etc...una meravella i ja
quasi al final amb l’electrònica a tot drap, amb homenatge inclòs a Pat Metheny, sense dubtar-ho i potser
anant un pèl més enllà.
Quan es tracta de l'originalitat i del pur i virtuós talent, pocs
guitarristes poden competir amb Rotem
Sivan, la sensació del jazz establert a New York. El seu trio té una manera casual, elegant de presentar
les molt intricades idees musicals. Es necessita un talent únic per crear
música de jazz que és alhora accessible complex i profund, i sense un aparent
esforç personal. Rotem Sivan ha aconseguit fer-ho amb el seu trio, mitjançant
la fusió del jazz amb la música clàssica, mediterrània i popular.
Seguim amb un altre tema, d’aquest disc que fa una passa endavant en la
sonoritat i concepció musical actual, en la contemporaneïtat amb el tema del
mateix Rotem anomenat..
9.- Fingerprints (R.
Sivan) 4m10s
Seguim amb el to delicat tot i que no els ritmes, entretallats aquests a
més a més de les diverses complexitats poliritmiques del Colin Stranahan. Un tema aquest que aparenta absència de melodia, el
tema però sí que hi és tot i que curtet en els inicis per després iniciar un
soliloqui el guitarrista durant bona part del camí deixant al baterista els
darrers moments de brillantor.
El darrer treball de Sivan “A
new Danve”, ha sortit editat per Fresh
Sound New Talent, amb Haggai
Cohen-Milo i Colin Stranahan. El
nou disc presenta un nou so urbà-nòmada que es fa ressò de sabors dels diferents
llocs on el trio s’ha aventurat mentre estava de gira.
Seguim amb un altre tema i aquest un magnífic arranjament d’un estàndard
preciós de Earl Brent & Matt Dennis,
el conegut...
3.- Angel Eyes (E.
B. & M. D.) 4m50s
Un altre tema on ens trobem al contrabaix fent la melodia...els sons i
estil del guitarrista semblen venir del futur, de la mateixa manera que les
intervencions dels seus dos companys, de manera especial la immensitat del Colin Stranahan sense oblidar la
mestria d’en Cohen-Milo. Després de
la magistral intervenció de Rotem la
quietud ve de la mà melòdica del contrabaixista encarant el final del tema.
La ment fresca de Rotem Sivan
i la seva visió única i excepcional, ja han cridat l'atenció de grans noms com Peter Bernstein, Ari Hoenig i Ben Street, els quals ja han compartit
escenari amb Sivan, en esplèndides
actuacions i en nombroses ocasions. El trio ha actuat en els millors clubs de
l’àrea com ara Blue Note, Birdland,
Smalls, així com en diversos festivals i clubs de tot el món, actuant amb
regularitat per tot Europa i Amèrica, on el llenguatge musical i d'acoblament
del trio transcendeix les fronteres culturals.
Acabem el projecte d’aquest increïble guitarrista amb el darrer tema, el
què dóna títol al disc, obra del líder...
1.- A new dance (R.
Sivan) 5m35s
Doncs ja vegeu com s’ha anat desenvolupant el tema, partint d’una certa
i delicada melodia iniciada pels dos cordistes, mentre els suaus tocs del
baterista omplien l’espai sonor, un espai que s’ha anat tornant més i més
potent i rítmicament entremaliat. Un tema aquest amb el mateix esperit i
concepció moderna dels anteriors, tal és el projecte, disc on hi ha espai també
per les balades com la magnífica i ultra lenta I fall in love too easily
amb temes magnífics com el composat pel líder anomenat One for Aba i
demés meravelles que hauríeu d’escoltar tot i adquirint aquest gran disc a la
botiga Blue Sounds del carrer Benet
Mateu 26, al barri de Sarrià-Sant Gervasi.
I nosaltres seguim ara amb el darrer projecte de l’amic i gran pianista Tomàs Fosch anomenat.....
“MASO”
Tomàs Fosch Sextet
Editat per Temps Record TR1554-GE16
Enregistat el juny de 2015 al
Panhandle Studio, Denton, Texas.
Mesclat per Erik Herbst, editat
per Miquel Mestres i masteritzat per Marc Palet.
Productor executiu, Tomàs
Fosch Margalef
Gianni Gagliardi, saxo tenor
Álex Fraile, saxo alto
Estela Ortíz, veu
Tomás Fosch, piano i teclats
Mike Luzecky, contrabaix
Lupe Barrera, bateria.
Aquest és un projecte parit des de la diversitat musical de la zona de Texas on en Tomàs s’hi va estar un parell danys mamant des del Hip-Hop al Jazz
passant pel R&B com després ens explicarà ell mateix....Dir-vos que ja li
vam posar el seu primer treball i ja fa dies, i que al Tomàs el vaig començar a escoltar i tractar a les WTF del Jamboree
on hi anava sovint cada dilluns quan encara cursava els seus estudis de Grau Superior crec que a l’Esmuc. Les jams li van anar de perles
per desenvolupar-se en diferents situacions musicals proposades pels companys i
polir aquells vicis i demés impureses, per després esdevenir ell, el més dels
impurs com escoltarem en aquest treball barreja de tradició i modernitat i no
només dins el concepte del jazz.
Escoltarem per començar dos temes enllaçats car ben bé parlen del mateix
o quasi..d’un tema de Duke Ellington....
3.- Sophisticated interlude (D. Ellington) 1m46s
4.- Sophisticated Lady (D. Ellington) 7m37s
Doncs amb l’interludi a piano solo sí ens hem situat en el clàssic tema
de Duke, tot i que les coses han
canviat en la continuació del magnífic arranjament del mateix tema, ja ara amb
tota la formació i la veu dolça de l’Estela
Ortíz. El ritme delata la transformació estilística a la vegada que
l’arranjament ens situa en un àmbit incert, inicialment, però on ens hi anem
trobant cada vegada més a gust. El magnífic so del teclat del líder i el seu
estil rítmic encabit tot en una precís solo del Tomás, deixa pas al magnífic so del tenor de l’amic Gianni per després situar-nos en el
també gran solo del alto de l’Alex.
La veu de l’Estela entra ben bé en
el pont del tema, la B, per seguir amb la A, i acaben tots ells amb una mena de
vamp o turnaround, què algú m’ho expliqui, tots en una catarsi col·lectiva
impressionant. Atenció als dos saxos d’aquest projecte, magnífics tots dos amb
l’Alex Fraile a l’alto i amb Gianni Gagliardi al tenor.
Segons ens diu Tomás en el
llibret interior...MASO és el meu segon àlbum i sorgeix d’una llarga estada als
Estats Units. Dos anys cursant un
màster a Denton, a la Universitiy of North Texas m’han permès
compartir música i experiències amb professionals increïbles d’arreu dels EUA i de tot el món.
Seguim ara amb un tema de Cole
Porter anomenat.....
6.- You do something to me (C. Porter) 5m55s
Doncs si parlàvem de diversitat en aquest magnífic estàndard ho hem
pogut constatar tot i deixant-nos imbuir pel més pur estil del Jazz i
interpretat amb tots els ets i uts necessaris per situar-nos en el context
adequat. Un gran tema i improvisació del Tomás
interpretat quasi sense tocar una coma, una puntuació o similars, i així ens
diu ell i mostra l’amplitud de la proposta en aquest el seu segon treball.
Concepció clàssica amb els coneguts quarts del bateria en un tema a trio pelat
on la mestria de tots tres se’ns ha fet evident, Mike Luzecky, contrabaix i
Lupe Barrera, bateria.
L’àrea de Dallas/Fort North
és un lloc musicalment molt efervescent, una escena on hi conviuen des del Jazz
més “straight ahead” fins al “Hip-Hop” i “R&B” més actuals. Durant tot
aquest temps he tingut la sort d’escoltar, com deia un amic meu, la “música del
futuro”.
El següent tema, un estàndard també, està tractat amb els aires de
barreges estilístiques comentades, aconseguint però un resultat extraordinari,
i sinó, escoltem el tema de l’Arthur
Schwartz el conegut i estimat..
8.- Alone Together (A.
Schwartz) 7m55s
I quin magnífic arranjament d’aquest estimat estàndard on hi ha
modificacions rítmiques i melòdiques sobretot amb els dos vents. Un tema que
ben bé ha esdevingut quasi un altre, i sí per la manera com el líder ha sabut
transformar-lo, amb moments on sembla que el tempo s’aturi per “caure” de cop.
Menció especial al gran bateria per com i de quina manera ha entès el missatge
del líder, i parlo del Lupe Barrera
el qual està immens en aquest tema i en tots els del disc. Tomás al piano de cua està sobri, per no utilitzar-hi efectismes
superflus i sí aquelles notes que hi ha de ser. Un solo encabit en tot un
complex entramat rítmic força difícil de “quadrar” i què ell ha realitzat a la
perfecció i amb elegància. Fraile al
saxo alto està igualment immens, i que bo què és aquest músic, per cert un
altre músic situat a l’àrea de North
Texas on segurament haurà cursat també algun màster o ja l’haurà acabat, o
ja s’hi ha quedat definitivament. Per cert, un músic amb projectes a quartet
quan s’estava per aquí amb el Marco
Mezquida, Gonzalo del Val i Nuno
Campos, un home l’Alex, de Miranda de Ebro com el nostre amic del Val.
Acabem el projecte, magnífic, del Tomàs
Fosch Sextet amb el primer tall del disc, composició pròpia anomenada....
1.- Silent Duck (T.
Fosch) 7m16s
Doncs amb aquest increïble tema hem acabat el projecte de l’amic Tomás Fosch. Per cert, una melodia que
em sona potser d’haver-la escoltat per aquí, no ho sé, potser m’equivoco.
Després del motiu principal, el tema es desferma amb un swing abassegador i amb
un Fraile també desbocat realitzant
un grandíssim solo i sempre donant-li el suport necessari la precisa màquina
rítmica. El líder s’hi embranca també a Concept Trio amb un Lupe extraordinari i un walking immens
del Mike. El solo del baterista és
d’aquells que et fa exclamar “collons noi” quina manera de controlar-ho tot i
quins redobles més ben trenats i lligats. Els dos vents i piano tornen als
inicis amb la melodia, i aquí el Gianni
ha fet vacances obligades, tot i acabant també amb un turnoraund i que es va
apagant mica a mica, tema aquest que s’allargaria en un directe de manera
irreparable, afortunadament.
Ha sigut una immensa sort poder reunir aquest sextet, i enregistrar-lo a
Panhandle Studios, estudi on han
gravat figures com Norah Jones o Snarky Puppy. L’àlbum està format per
temes originals de jazz contemporani, arranjaments d’estàndards del “Great
American Songbook” amb influències “R&B/Neo-Soul”, així com una versió de Radiohead o de Thelonious Monk. Be easy.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...
Doncs ara sí que ja anem acabant el programa i ho farem amb el darrer
disc de la contrabaixista ítalo-catalana Giulia
Valle amb el seu sòlid projecte a trio, disc que em va cedir ella mateixa
el passat 2 de juny a l’Ateneu Sant
Feliuenc en un concert programat per Contrabaix....
“LIVE IN SAN FRANCISCO”
Giulia Valle Trio
Editat per Artte “edició
limitada”
Enregistrat per Lincoln Andrews
& Maya Finlay el 17 i 18 de juny de 2015 al San Francisco Jazz Center.
Mesclat i masteritzat per Dave
Bianchi al Dry Town Studio Barcelona.
Management de Rosa Galbany.
Hi col·laboren Jamboree,
Institut Ramon Llull, Generalitat de Catalunya....
Giulia Valle, contrabaix
Marco Mezquida, piano
David Xirgu, bateria
Totes les composicions són de Giulia
Valle excepte el tema Joya què és de Marco Mezquida.
Giulia Valle (San
Remo, Itàlia. 1972)
Compositora i contrabaixista, establerta a Barcelona des dels 5 anys, s’ha format al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Taller de Músics, a París
amb en François Rabbath i a N.Y. amb
Ben Street i Bruce Barth.
Titulada Superior per l’Esmuc
(convocatòria única de titulació per a músics professionals de Jazz i música
moderna). Entre els anys 1996 i 2003 ha obtingut diverses beques per assistir a
diversos seminaris com a convidada, així com una beca de la Generalitat de Catalunya que li ha
permès realitzar llargues estades d’estudi a Nova York.
Doncs com és habitual, mirarem de començar amb el tema més delicat i em
sembla que és el tall segon del disc...tema de Giulia el qual van tocar enllaçat amb el tercer, anomenats...
2.- Opening (G.
Valle) 9m57s
3.- Break a Loop (G.
Valle) 8m17s
Aquest Opening és ben bé una mena d’obertura on la mestria de Marco al piano s’enlaira a mida que
passen els minuts...amb ell, contrabaixista i baterista l’acompanyen en aquest
caminar cap al clímax...abans però, i ben bé al mig del tema, un repòs, on la
melodia agafa un altre tarannà quasi folklòric, en aquesta preciosa composició
de la líder. No hem d’oblidar que aquest és un projecte enregistrat en directe
en un dels emblemàtics clubs de San
Francisco, i per tant, la tensió es nota a l’ambient. Al final ella mateixa
es queda sola davant el perill del llunyà oest amb una sobrietat aclaparadora
al contrabaix, i canvi rítmic començant el tercer tema, intervenint Marco picant les mateixes cordes del
piano, emmudides convenientment. Una melodia magnífica i potent, on el mestre
de les baquetes Xirgu es desferma de
manera majestuosa, un tema que incorpora un canvi rítmic, suavitzant-se també,
tot i que per poca estona. Pianista, contrabaixista i baterista, cadascú de
manera lliure s’acompanyen en aquesta nova demostració de compenetració. Marco juga també amb un teclat el qual,
i amb el piano, emplena de modernitat els sons d’aquest Break a loop.
Parlar de com en són de mestres els tres és una tasca difícil per
resumir-la en poques ratlles, tot i que jo crec que vosaltres ja els coneixeu
abastament. Dos temes enllaçats en directe que heu pogut escoltar així
igualment.
I vegeu què ens en diu ella mateixa d’aquest projecte.....
"Durant aquest últim any
m'he bolcat bastant en el format del trio, en contraposició a nous projectes
que abasten una més àmplia instrumentació, i amb la intenció de mostrar el meu
discurs musical de forma més sintètica i interactiva. Així doncs, envoltada de
dos grans músics, Marco Mezquida i David Xirgu, tots dos ja membres del
reconegut i prolífic "Giulia Valle Group", proposo un seguit de noves
composicions així com temes "revisitats" que ja vaig gravar amb el
grup anteriorment esmentat. Està sent un procés creatiu meravellós, espero que
pugueu gaudir-ne tant com nosaltres."
Doncs nosaltres acabarem el projecte de la Giulia Valle Trio i programa d’avui, darrer de la 7ena temporada
amb un altre tema impactant i llarg de prop de 10 minuts, i per això només
n’hauré posat tres, per la llargària de cadascun d’ells i perquè mireu
d’aconseguir els treballs d’aquesta magnífica compositora la qual, i en tots
els discos anteriors ha enregistrat amb Fresh
Sound New Talent i com a mostra us penjaré al blog quins són els anteriors
treballs i també l’enllaç al seu web..
2004 – “Colorista” (Fresh Sound Records), amb Giulia Valle Group.
2007 – “Danza Imprevista” (F.S. Records), amb Giulia Valle Group.
2008 – “Enchanted House” (F.S Records), amb Giulia Valle Trio (Jason
Lindner i Marc Ayza).
2010 – “Berenice” (F.S Records), amb Giulia Valle Group.
2012 – “Live” (F.S Records), amb Giulia Valle Group.
Acabem doncs amb una altra obra mestres anomenada....
7.- Chacarera Búlgara (G.
Valle) 9m43s
Tema aquest vibrant i vital, com tota la música de la Giulia, també amb aires europeus
evidents pels ritmes i melodies. David
desenvolupa altre cop tot un seguit de recursos melòdics i rítmics a l’abast de
pocs, no endebades ell és “el mestre” de molts bateristes des ja fa força
temps. Una altra aturada rítmica per reposar i per desenvolupar noves idees,
com si aquesta fos la clau de volta del projecte de Giulia. L’espai pel repòs engrandeix encara més les posteriors
melodies i ritmes, i ara també l’hem pogut escoltar amb l’arc al contrabaix amb
una sonoritat majestuosa enaltida pels acords del jove pianista. El ritme
“beat” incorporat del no res, bé, sí, de la imaginació de Xirgu cavalcant tots ells amb una mena de frenesí que arribarà al
clímax final en el tema que dóna la impressió va ser el darrer de l’actuació
abans del bis amb el tema Joya de Mezquida.
Com a contrabaixista, el seu ventall de col·laboracions inclou artistes
de la talla de Carme Canela, Miguel
Poveda, John McNeil, Martirio, Jason Lindner, Perico Sambeat, Antonio Canales,
David Megual, Mayte Martín, Guillermo Klein, Bill Mc Henry, Gorka Benitez…
Com a compositora i autora, ha estat premiada en diverses ocasions, i és
considerada como una de les figures més emblemàtiques del jazz actual europeu.
Doncs amb aquest magnífic tema hem acabat projecte i programa tot i
desitjant que ho hàgiu gaudit. Hem començat amb el més íntim projecte del
guitarrista Rotem Sivan Trio, per
després gaudir d’allò més amb el projecte del pianista de casa nostra el qual
va aprofitar la seva estada a Fort North
a Texas per arrodonir la seva
carrera a més a més d’enregistrar el seu segon treball, i hem acabat amb
aquesta meravella de la Giulia Valle
Trio disc enregistrat al San
Francisco Jazz Center en una de les seves gires pels EEUU.
Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog, ens podreu escoltar la resta
de programes entrant al blog del Jazz
Club de Nit, i igualment que passeu unes magnífiques vacances i ens
retrobarem a l’inici de la 8ena temporada.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)