Programa 250: Orgàsmic Quintet; Amadeu Casas, August Tharrats i Nono Fernández; Lluís Coloma Trio. 1 de juny de 2016
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens
podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2
o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i
fins les 23h i tants minuts...aquests darrers són variables, afortunadament.
Avui hi tornem amb un programa conceptual tot i presentant tres
projectes aquesta vegada de músics nostres i les nostres editorials...amb el
recent disc “El Soulògic de Jordi Mestre”, i el seu Orgàsmic Quintet, editat per Quadrant
Produccions. Després seguirem amb un dels dos discos que em va donar l’Amadeu Casas aquest darrer divendres
just abans de gaudir amb el seu magnífic concert i posterior jam, disc que es
diu “Pocket Concerts” amb August
Tharrats i Nono Fernández, editat per Temps
Record. Acabarem el programa amb el darrer disc d’en Lluís Coloma Trio anomenat “Boogie Wins Again”, editat per Fresh Sound Swing Alley. Doncs ja ho
vegeu, un programa on el funk, jazz, blues i boogie es donen la mà.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...
Som-hi ja amb el primer projecte del guitarrista Jordi Mestre....
“EL SOULÒGIG DE JORDI
MESTRE”
Orgàsmic Quintet
Editat per Quadrant Produccions
Enregistrat i mesclat per Gorka
Ruiz amb l’ajuda de a l’estudi El Patio de Gràcia, Barcelona.
Masteritzat per Pere Aguilar a
La Nau.
Eva Fernández, saxo alto i veu
en un tema
Pere Navarro, trompeta
Jordi Mestre, guitarra
Llorenç Barceló, Orgue Hammond
B-3
Gerard Masip, bateria
Anem ja de cara al primer tema composat i arranjat pel Jordi Mestre anomenat....
1.- Mestre Bogaloo (J.
Mestre) 8m51s
Un bon tema per començar el programa tot i situant-nos en la seva
òrbita. A mi però, m’ha recordat a Gabor
Szabo i per descomptat al George
Benson de la segona època i estic parlant de com em sona la seva guitarra i
també l’orgue. Un tema on hem pogut escoltar a dos joves músics, a l’Eva Fernández saxo alto, ja coneguda
per nosaltres i l’ibicenc Pere Navarro,
trompeta. Dues mostres tot i que diferents del què estan fent els nostres joves
músics. Eva és multi-instrumentista
i cantant, crescuda a l’ombra de la Sant
Andreu Jazz Band i el seu director i mestre, Joan Chamorro, ha sortit ja per edat de l’escola d’aprenentatge per
endegar projectes propis i col·laboracions com aquesta. En Pere fa aquí un molt bon solo amb aires relacionats amb el Blue Mitchell per parlar només d’un.
Després del magnífic solo del Hammond B-3, amb els baixos ben assenyalats a
base de pedals ben “remenat” pel Llorenç,
el baterista Masip ha fet la seva
aportació per després tornar a la coda i acabar el tema.
Doncs aquest és un projecte personal força càlid, rebutjant el concepte
cerebral de la música. Segons ell, es va trobar amb el dilema de fer una música
rebuscada o d’anar a parar a la tradició a l’hora de fer el seu, aquest,
projecte final de carrera...innovar o indagar sobre les arrels.
Segons ens diu....
“Aquest no és un disc de Blues
en el més pur sentit del gènere i els seus cànons, però no ens equivoquem: el
blues no és un estil de música, sinó un llenguatge i com a tal, una manera
d’expressar la música que portem dins nostre.”
Seguim amb un altre tema del líder del grup, en Jordi Mestre, anomenat..
3.- Matusalem (J.
Mestre) 7m24s
Aquest és un tema que jo situaria en un altre àmbit musical, si el
relacionem amb l’anterior, més soul. Una barreja de Hard Bop i Funk, una bona
composició amb un motiu interpretat pels tres solistes. Sinó hi hagués l’orgue
estaria veient a l’Horace Silver
però com que hi és estic veient a Jimmy
Smith. Pere Navarro ha encetat
la tanda de solos amb un molt bon solo, el d’aquest jove de 20 i poquets anys
per seguir-lo l’Eva amb també una
bona intervenció. El seu so te timbres diversos situant-nos a voltes en la
tradició i a voltes en la modernitat. El líder ens mostra ara un so no tant
meliflu i més nítid i pulcre, tal és el seu projecte, divers, on la tradició es
veu acompanyada per la modernitat. Un molt bon guitarrista el Jordi del qual n’esperem més projectes
i sobretot que li vagi molt bé en aquest el seu caminar musical.
Vegem què ens en van dir els amics del Taller de Músics en la presentació d’aquest projecte a la Sala Apolo...
“Després d'un aprofundiment i
assimilació de la música interpretada per les formacions d’organ trio de les
dècades dels 50 i 60, Jordi Mestre compon i adapta un repertori influenciat per
la música que es va donar en aquell moment amb la intenció d’aportar-hi un toc
personal. No hi ha cap tipus de pretensió ni complicació, simplement la
intenció de gaudir d’un repertori propi, influenciat per una música propera al
soul, jazz i blues d’una època molt concreta i amb el segell Blue Note com a
epicentre.”
Aquest músic, ja ho veieu, ha cursat els seus estudis al Taller de Músics, acabant el Grau
Superior a Can Fabra i ha pogut
aprendre amb mestres de la guitarra com el Jordi
Farrés i Vicenç Solsona a banda de teories i harmon ies diverses de la mà,
abans, de Vicens Martín, i encara
amb l’Alfons Carrascosa, i molts
magnífics mestres i músics que allà hi conviuen des de fa tants anys.
Acabem doncs aquest projecte, un disc amb 6 temes dels quals n’acabarem
posant tres, amb el darrer també obra i gràcia de Jordi Mestre, el tema més bopper del disc, anomenat com no podia
ser de cap més manera....
5.- To be or not to bop (J. Mestre) 5m51s
Un tema que ha començat amb uns aires.....sort que ràpidament han seguit
amb la concepció moderna en un tema on la melodia l’han interpretat els tres
solistes tots a la vegada. L’Eva ha
estat qui ha iniciat el primer solo, amb un so meliflu, amb aires a lo Johnny Hodges si se’m permet. Ja ho sap
fer més modern quan toca, ja. Aquest era el so que tocava fer i ella l’ha fet.
El líder l’ha seguit a la guitarra en un tema viu i amb un magnífic so i
fraseig. Segur que ens donarà més i bones sorpreses, aquest músic. El Hammond
ens situa als 50s 60s on el l’organ trio tirava d’allò més, i el Llorenç ho broda. Pere s’ha encarregat de
iniciar el diàleg amb el baterista Gerard
i ja acabant-ho han encarat el final del tema, acabant-lo amb la intro que
encara no sé ni acabo d’entendre’n el significat musical.
Doncs després d’aquest primer projecte li farem una entrevista a la Giulia Valle motivada pel fet què
aquest divendres la podrem escoltar amb el seu trio a l’Ateneu Santfeliuenc amb el
seu trio amb Marco Mezquida i David
Xirgu, un concert organitzat per Contrabaix.
Som-hi doncs amb l’entrevista...
I després d’escoltar de quina manera tant i tant clara ens ho ha
explicat la Giulia Valle només
haurem de fer una cosa, anar-los a veure aquest divendres a l’Ateneu Santfelieunc....
Però nosaltres seguim i ara ens abocarem de ple en el Blues, i tot
gràcies a què l’Amadeu Casas ens va
cedir un parell de discos aquest passat divendres dels quals n’escoltarem
alguns temes del següent treball anomenat...
“ POCKET CONCERTS”
Amadeu Casas, August Tharrats,
Nono Fernández
Editat per Temps Record TR1547-GE15
Enregistrat per Angel Martín en
directe el 17 d’octubre de 2014 al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa.
Bad Music, José Luís Martín
Mesclat i masteritzat a Temps
Record per Josep Roig.
Amadeu Casas, guitarra
August Tharrats, piano
Nono Fernández, contrabaix
Amadeu Casas és llicenciat en Belles Arts (UB). La seva passió per les
cordes però, ha situat aquest guitarrista, cantant i compositor barceloní, en
un destacat lloc dins l’escena catalana.........anem-ho a comprovar escoltant
el primer tema d’aquest projecte, i que serà un blues d’aquells de tota la
vida, composat pels components del trio, anomenat....
8.- Blues in my pocket (A. T. & A. C. & N. F.) 8m53s
Això sí què és un tros de Blues....lent, melancòlic, rabiüt, com tots
els Blues amb aquest tempo. L’August
desenvolupa el tema ja a les primeres, amb un toc al piano que ben bé ens
podria situar en aquells foscos anys, al bell mig del Mississippi. Un magnífic
solo d’aquest mestre, el qual ens ha sabut transportar al més enllà, al passat
amb més blues. L’Amadeu s’hi afegeix
amb el seu nítid so de la guitarra, tant nítid com el que vam poder escoltar el
passat divendres a la Sala Xica. Un magnífic fraseig en el més pur estil, tot i
la diversitat d’èpoques d’aquest llenguatge musical, tal i com ens ha recordat
abans el Jordi Mestre. Després
d’ell, tots tres encaren de nou el tema ja amb un punt més viu de tempo, tot i
que temporal.
Amb una dilatada trajectòria dins del terreny del Blues, Amadeu Casas ha participat en els
projectes més ambiciosos del Blues a casa nostra, sent membre fundador de grups
de provat prestigi com: Blues Reunion,
Blues Messengers, Slide Company o Tandoori LeNoir.
Seguim ara amb un altre tema impressionant, un pèl més viu, tema d’un
dels inventors del Jass, així amb dues esses, com van ser els inicis, amb el
gran Benny Motten i el seu...
1.- Motten Swing (B.
Motten) 6m45s
Ja des dels inicis hem reconegut aquesta melodia, una melodia curta en
la A per després en la B, escoltar el pont de la mà del guitarrista, essent l’August qui s’embranca en els dos chorus
del tema en el seu precís solo i ben marcat de tempo. Nono, ell contrabaixista de Jazz, en fi, contrabaixista, ha fet un chorus del tema en un gran
solo, on el walking ha estat permanent i tant ben posades les notes que ens han
guiat sense cap pèrdua possible. Després ha estat l’Amadeu qui s’hi ha ficat amb
la seva personal visió sonora fen dos chorus del tema en un preciós
solo...Després han fet uns quarts entres ells i el contrabaixista per després
tornar al tema inicial, amb la melodia súper coneguda d’un dels pioners Benny Motten...
Al marge de les col·laboracions discogràfiques i diferents projectes en
els quals ha participat, Amadeu Casas
compta amb sis treballs discogràfics amb temes propis tant instrumentals com en
català: Blues a go-go, Estrictament
Personal, Strollin’ Band, Blue Machine, Matèria Orgànica i Lo Gaiter de la Muga,
el seu treball discogràfic musicant poemes del poeta empordanès Carles Fages de Climent, que es va
presentar a la premsa el 10 de juliol de 2013 a la casa pairal del poeta a
Castelló d’Empúries (Girona), en presentació oficial a Barcelona el 9 de
novembre al Centre Artesà Tradicionàrius i, posteriorment a l’Auditori de
Barcelona.
Seguim ara amb una mica més de swing....i ara amb la veu de l’Amadeu en el tema de Paul Gayten, anomenat.....
5.- For you my love (P.
Gayten) 6m48s
Un gran tema amb la veu força bluesera de l’Amadeu, tema aquest ja amb aires més del Blues de Chicago. Encara el recordem visualment i sonora, en el
concert-jam d’aquest darrer divendres a
la Sala Xica. I quin so més pulcre i
amable que ens mostra, com així és la seva personalitat. El piano de l’August segueix en la mateixa òrbita de
serenor, tal és aquest projecte tranquil i dolç, en par motivat pel fet de no
haver-hi cap instrument percussiu més potent. El Nono ha fet també la seva immensa participació en els quarts que
han fet tots plegats. Després, el tema amb la veu de l’Amadeu i encarant el final, en un tema i disc, no ho oblideu,
enregistrat en directe.
Els darrers treballs discogràfics de l’Amadeu són però..
‘EARLY BLUES MOODS’ Amadeu Casas & Miriam Swanson. Enregistrat en
directe – Temps Record (2015).
‘POCKET CONCERTS’ Amadeu Casas, August Tharrats & Nono Fernández –
Enregistrat en directe – Temps Record (2015)...que és aquest que estem
escoltant...
Però parlem una mica
de l’August Tharrats...i ho farem
amb les paraules del Pere Pons en la
presentació del seu trio al Jamboree....
El pianista August Tharrats és sens dubte un
històric de l’escena del blues i el boogie woogie a Barcelona, on va néixer ara fa 61 anys. De formació autodidacta, Tharrats va descobrir la màgia d’autors
com Ray Charles, Louis Armstrong o Lionel Hampton, i es va enamorar de
l’estil de pianistes com Jay McShan.
Va copsar tant perfectament la forma i l’estil dels grans del gènere, que fins
i tot durant la seva llarga carrera ha rebut els elogis de Teddy Edwards, BB King i Gene “Mighty Flea” Connors. Durant els 80,
va formar part dels llegendaris Blues
Messengers. Als 90, va fundar el seu propi trio i hi va incorporar a una
llavors jove promesa del cant, Txell
Sust. Tharrats, que ha col·laborat
amb infinitat de músics, demostra tot el seu saber fer en formació de trio,
l’agrupació de gala de tot pianista de blues.
Escoltem ja per acabar el darrer tema que us proposo escoltar, dels 12
que hi ha en el compacte, amb la sana idea que penseu en anar-lo a adquirir en
alguna de les poques botigues que queden o des de la mateixa web de Temps Record...
El tema és una composició que segur heu escoltat una pila de vegades, un
tema de Schoberger, Coburn i Rose
anomenada...
9.- Whispering (J.
S. & R. C. & V. R.) 3m56s
Doncs aquests són temes més del jazz clàssic que del blues inicial amb
el qual hem començat aquest projecte. L’Amadeu
és un mestre en això de les simbiosi i per tant, coneixent com coneix el
llenguatge i la manera d’implementar-lo no te cap problema en fer-ho de la
mateixa manera que el mateix Tharrats,
i aj no en parlem del mestre del contrabaix Fernández. Aquest ha fet un walking perenne en quasi tots els temes
mostrant-nos el seu swing i la seva magistral concepció en els solos. L’Amadeu, cantant així, xiuxiuejant, ens
diu que ens estima, i nosaltres a ells.
I parlant del Nono Fernández,
dir-vos que és un dels contrabaixistes més sol·licitats en el món del Jazz i ja
ho veieu, també en el del Blues. El Nono va endegar els concerts al Campari Milano amb el Dave Mitchell esdevenint aquest un
espai on s’hi fan concerts diaris des de ja fa una anys. També és el
contrabaixista titular de la Barcelona
Jazz Orquestra, i si no ho és, és el
més habitual darrerament. El vam tenir amb el Geni Barry en formació a trio amb el Javier Juanco en un concert-jam d’una temporada anterior i a més a
més de col·laborar en innombrables projectes, és professor de contrabaix al Conservatori del Liceu i potser en
alguna altra instituació més a banda de ser una magnífica persona.
Acabem el programa amb el darrer projecte de Lluís Coloma Trio, disc editat per Fresh Sound Records, i parlant d’aquesta editorial.....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
El projecte del Lluís Coloma
es diu, com no podria ser de cap més manera....
“BOOGIE WINS AGAIN”
Lluís Coloma Trio
Editat per Fresh Sound Swing
Alley SA 028
Enregistrat per Natxo Nogueras
als Estudios Oido el 31 d’octubre i l’1 de novembre de 2015.
Mesclat per Natxo Nogueras i
Lluís Coloma als Estudios Oido.
Masteritzat per Alavaro Balañá
als Impact Mastering Labs.
Produït per Lluís Coloma
Productor executiu Jordi Pujol
Lluís Coloma, piano
Manolo German, contrabaix
Marc Ruíz, bateria
Amb col·laboradors com....
Manolo Cobo, Pedal Steel Guitar
en #2
Miguel Angel Pozo Nieto,
guitarra i palmes en #4
Roger Blavia, cajón i palmes
en#4
Francisco Simón, guitarra en
#13
Lluís és un dels pianistes
més actius i
reconeguts del Blues i el Boogie Woogie. Influenciat
des de primerenca edat pels discos de Jerry Lee Lewis, Roosevelt
Sykes i Alan Price, Lluís s'allunya
poc a poc dels
estudis de piano clàssic
per dedicar-se, de manera
autodidacta, exclusivament al
Rock & Roll. Molt aviat mostra una
sorprenent habilitat pel Blues i el Boogie
Woogie.
I amb la col·laboració a la guitarra de Francisco Simón començarem en un tema preciós del mateix Lluís anomenat...
13.- Walking in the dark (Ll. Coloma) 4m49s
Doncs les coses com siguin, aquesta és una magnífica composició del Lluís, i amb l’afegitó d’aquesta
guitarra tan electrificada i amb aquest so i melodies que ens recorden la
guitarra de David Gilmore. El tema
segueix amb la impro del líder i virtuós de les 88 tecles per després
afegir-s’hi el Francisco Simón amb
la seva estratosfèrica guitarra. Aquest és un tema que mostra la diversitat de
llenguatges i estils que hi podreu trobar en aquest magnífic projecte, o sigui
que ja ho sabeu, de cap a aconseguir aquest i els anteriors discos.
Poques coses podem dir del Lluís
Coloma que no sapigueu, i més si considerem que en el seu moment li vam fer
un programa especial que en va durar dos, de programes, el 188 i 189 de la
sisena temporada. En Lluís és un
dels músics més estimats al Café Central
de Madrid i tant és així que crec
que cada any el tenen una setmana sencera tocant cada dia en aquest, un dels
millors locals de la capital escanyola conjuntament amb el Bogui, Clamores i d’altres més que hi ha al bell mig del melic, al
menys això es pensen alguns.
Seguim ara amb un homenatge a Lennon
& McCartney en un meravellós tema dels nois de Liverpool....
5.- In my life (J.
L. & P. McC.) 3m38s
Un preciós tema cantat per tots nosaltres en els nostres pitjors anys,
els d’aquella època daurada per alguns i dictatorial per a la majoria, on amb
la música ens pensàvem que ens escapàvem però ni això. La melodia inicial
interpretada per tots tres amb aquest ritme cadenciós que se’ns emporta ha
deixat pas a la improvisació nítida d’aquest mestre i entranyable persona. Al
final, i amb el mateix motiu que van introduir ells, el swing ha aparegut com
per art de màgia, per després tornar a la calma
en un magnífic i cuidat arranjament amb l’únic ànim de fer gaudir a
tothom qui el pugui escoltar com ens ha passat a nosaltres.
Considerat un especialista i guardonat amb els premis
"Músic de l'any 2003, per l'Associació de Músics de Jazz i
Música Moderna de Catalunya,"
Artista BluesCat 2006
(millor artista de Blues a Catalunya) i "Premis Sabadellencs 2007 que atorga anualment
la Jove Cambra de Sabadell,
Lluís ha donat conferències
i classes magistrals
sobre la història del Blues i Boogie Woogie piano,
sent un dels pocs pianistes a Espanya capaços
de recrear els estils primitius d'aquest gènere.
Lluís és també un
habitual als festivals de Blues & Boogie
Woogie de tota Europa
on destaca per la seva originalitat
i energia.
I ara amb els dos temes que ens queden encarem al més genuí Lluís Coloma amb el seu boogie-woogie,
i ho fem amb el primer tema de Meade Lux
Lewis anomenat....
3.- Lux’s Boogie (M.
L. Lewis) 5m25s
Un tema on la mà esquerra va alhora que les dues del Manolo Germán, o sigui a tot drap.
Aquest és l’estil propi del Lluís o
al menys on més s’hi troba a gust i on pot mostrar la seva màxima habilitat en
tocar el piano a aquestes tempos tant endimoniats. També me l’imagino tocant amb
la mà dreta a l’extrem dret del teclat del piano, amb la seva cara de “pillo”,
tot i mirant al públic assenyalant que ja no hi ha més tecles per tocar i que
els dits, que no s’aturen i que sembla que vagin sols.
Transcendint fronteres, aquest gran pianista
ha tocat al
Miri Jazz Festival
(Malaysia 06 i 07), Voxstock Blues
Festival de Belgrade (Sèrbia 06), Festival
de Boogie Woogie de Beaune (França 07),
Int. Boogie Woogie
Festival de la Roquebrou
(França 06), Gira
Alemanya al costat de Frank Muschalle i Julien
Brunetaud (Alemanya 07), Int. Boogie
Woogie Festival Switzerland
(Lugano 05, 07),
Jazz au Mercure
(Tolosa 07, 08),
Caveau de la Huchette a Paris 08 entre
d'altres.
Tot i què n’estem parlant una mica, us recomano que entreu al seu web
per així descobrir-hi tot el que no coneixeu..
Per acabar el projecte del Lluís
ho farem amb el quart tema dels catorze que hi ha, o sigui què us deixo amb la
mel a la boca i així tingueu les ganes que calen per anar-lo a adquirir a la
botiga de Blue Sounds o a qualsevol
altre...el tema doncs és el de Merriweather
anomenat....
11.- Chicago Breakdown (B. M. Merriweather) 5m02s
Doncs un altra de les interpretacions magistrals del Lluís i la seva troupe, els seus dos
amics. M’explicava el Joan Recolons
que els van seguir fins a Suïsa quan
encara hi havia la seva Conxita al
seu costat, què aquest trio no paraven de riure per qualsevol situació o cosa o
acudit que el Manolo devia explicar,
ell tot un catxondo. Doncs això, que el bon ambient i bon rotllo és fonamental
per fer música com aquesta, per fer música a seques. En aquest tema l’hem
tornat a escoltar i viure’l amb la màxima intensitat, amb tot el seu poder
interpretatiu. La mà esquerra del líder és la guia sens pèrdua de les mans del
contrabaixista, o potser és a l’inrevés, el cas és que mentre una fa un walking
brutal, l’altre es desplaça per tot el teclat amb total impunitat. Els canvis
hi són, tot i no percebre’ls els humans, o sigui que és qüestió d’afinar les
oïdes.
Bé, doncs amb aquest tema hem acabat el Programa 250 de la 7ena
temporada, que es diu aviat. L’anem acabant, tot i no saber encara quan serà la
data de tancar l’emissora de cara l’estiu i així poder descansar una mica.
Primer hem escoltat el projecte final de carrera del guitarrista Jordi Mestre, després el dels amics Amadeu Casas, August Tharrats i Nono
Fernández i ara ho hem fet amb el de l’amic Lluís Coloma. Doncs sí, tots els músics que toquen al Jazz Club La Vicentina esdevenen amics,
tot i que l’August no ho ha fet.
Espero sí que hàgiu gaudit d’aquest programa que s’ha anat divertint a sí
mateix i a nosaltres i dir-vos que tornarà a sonar el diumenge a la mateixa
hora.
Abans d’acabar, recordar-vos que ens podem trobar aquest divendres a l’Ateneu Santfelieunc i gaudir escoltant
el projecte de la Giulia Valle Trio amb
Marco Mezquida i David Xirgu....
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, bona nit i bon Jazz Club
de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
