Programa 277: Serra & Sirvent; Mike Baggetta; Kronix i La Orquesta de Ida y Vuelta, dimecres 15 de març de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs avui hi tornem amb un programa dedicat a dues de les nostres editorials amb dos projectes cadascuna d’elles. Mike Baggetta i el seu “Spectre” i Peter Van Huffel i Alex Maksymiw i “Kronix” són les dues propostres “trencadores” de Fresh Sound New Talent mentre que el darrer projecte de Sergi Sirvent & Martí Serra, “Diürna” i la Orquesta de Ida y Vuelta amb el seu “Modupué” són els projectes de Quadrant Records. El programa consistirà en una primera part delicada amb Serra i Sirvent i així encetar la versió d’estàndards i temes propis d’aquests dos mestres de l’escena de casa nostra, mestres amb projectes la concepció dels quals es pot emmarcar en el Jazz eclèctic i d’autor. Després seguirem amb el Jazz Contemporani dels dos projectes de Fresh Sound per després acabar el programa amb un projecte col·lectiu parit a Granada, força entretingut, de ritmes càlids, idea d’un altre pencaire de la música anomenat Fernando Wilhelmi.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I ara ja per començar el programa us proposem una delícia estilística i de maneres delicades a càrrec de dos dels nostres millors instrumentistes un pèl iconoclastes amb el seu projecte no tan iconoclasta anomenat....
“DIÜRNA”
Sergi Sirvent & Martí Serra
Editat per Quadrant Records Q00073J
Enregistrat per Miquel Roger el 25 d’agost de 2015 a l’Estudi Auditòrium de Jafre, Baix Empordà.
Mesclat per Miquel Soler i Martí Serra
Produït per Sergi Sirvent i Martí Serra
Producció executiva de Josep Ramon Jové per a Quadrant Records
Sergi Sirvent, piano
Martí Serra, saxos tenor i soprano
Comencem sense més dilacions amb el primer tema de la nit, la magnífica balada de Sirvent anomenada...
3.- Daylight Ballad (S. Sirvent) 4m22s
Una balada de concepció diürna, per això podria ser el títol del projecte, però també encabida per dret propi en una de les més boniques composades per un músic actual i de casa nostra. Una preciosa composició de Sergi que Martí interpreta a la perfecció al tenor amb la màxima calidesa, l’adequada per aquesta cançó.
Veiem què ens diu en Josep Ramon Jové des de Quadrant....
Després d’anys treballant plegats en diversos projectes, el saxofonista Martí Serra i el pianista Sergi Sirvent s’han unit per fer “Diürna”, un disc a duo que els presenta en un exercici carregat de llibertat creativa. Amb un repertori format per composicions originals dels dos músics i incursions en partitures de Shorter, Strayhorn i Evans, aquests dos músics proposen un seguit de temes cuinats a partir d’una profunda comunicació que els permet avançar per camins on la improvisació té un paper important. Un disc singular que presenta un univers musical carregat de personalitat i identitat pròpia.
Seguim amb el segon tema d’aquest altre duet, amb el preciós estàndard anomenat....
1.- A Flower is a Lovesome Thing (B. Strayhorn) 7m15s
Tot i ser la introducció de més d’un minut ens hem esperat amb totes les ganes d’escoltar la melodia d’aquesta preciosa balada de Billy Strayhorn, ja ho sabeu, la mà dreta de Duke Ellington i qui va composar també “Lush Life” i tantes altres cançons totes magnífiques. Encara recordo als meus amics Monographic Trio els quals cada mes a 23 Robadors ens presenten un projecte i el darrer va estar dedicat a Billy Strayhorn i ves per on que un dels temes va ser aquest preciós “A Flower is a Lovesome Thing”...i també el “Lush Life” entre d’altres. El tema que hem escoltat es va enregistrar per primera vegada el 1941 sota el nom “Passion” i sembla que va ser Johnny Hodges qui la va convertir en balada per la seva manera d’interpretar-la. Posteriorment i ja el 1956 ho va fer Vince Guaraldi Trio i moltíssims més ja amb el nom definitiu. Els nostres herois ens fan una preciosa versió on la melodia de nou està interpretada pel Martí i el seu tenor. Piano i saxo, vet aquí la senzillesa que no simplicitat, com veureu ben aviat amb les properes formacions a trio i duet. Sergi ens situa en un context divers del de la balada amb una profunditat sonora i rítmica a base d’una seqüència repetitiva i percudida d’acords mentre que Martí hi intervé en un primer cor i de manera magistral en la seva improvisació. Una meravella, i ja en portem dues que per començar el programa està la mar de bé.
Seguim però amb una mica més de trempera amb el tema de Sirvent anomenat....
5.- Arrows (S. Sirvent) 4m52s
Amb aquest tema Martí ens il·lumina amb el seu soprano a la vegada que el compositor Sirvent amb els acords rítmicament ponderats tot i seguint l’harmonia del tema. Després una mena d’interrupció rítmica ens situa en una melodia situada en el pont, m’atreveixo a dir. El magnífic so del soprano omple de calidesa aquesta música elaborada, una música on el perquè de tot plegat sembla ser l’aspecte rítmic, però no només, i gràcies a aquest mestre de les canyes nascut a Badalona. Martí Serra és un músic que ens ha acompanyat en algunes ocasions al JCLV i a qui hem pogut escoltar en diversos escenaris tot i participant en diferents projectes. Ell mateix és autor d’obres personals com el “Tea Time” en formació de quartet i el darrer “Cançons Mecanoscrites” amb els Pintors d’Ànimes. Ha participat en tots els projectes de Joan Vidal primer amb el “Coleridge’s Dream Suite”, “illussionary Rhytms” i “Així parlà Zarathustra”, dos dels quals hem pogut veure al JCLV. Amb el seu amic Sirvent van formar duet el 2014 en un projecte presentat al desaparegut Mandacarú. Forma part del Giulia Valle Grup amb el qual s’ha passejat per bona part del planeta. Quan feia 50 anys del “A Love Supreme”, Jordi Gardeñas va muntar un grup per tal d’homenatjar disc i músic amb el Remembering Coltrane, i un llarg etcètera que inclou la docència.
I nosaltres acabem el projecte d’aquests dos mestres i amics amb el tema de Bill Evans anomenat...
2.- Walkin’ Up (B. Evans) 4m19s
Un tema que Evans va incloure en el seu disc del 1962 “How My Heart Sings!” acompanyat de Chuck Israels i Paul Motian, després de la malaurada desaparició de Scott LaFaro en un accident de trànsit dos dies després d’haver acompanyat a Stan Getz en el “Festival de Newport” i només 10 dies després d’enregistrar l’obra mestra de Bill Evans "Sunday at the Village Vanguard". Aquest és un tema que Evans interpreta amb una totalitat de swing i a un tempo una mica més viu que el dels nostres amics. El swing hi és també, tot i que no tota l’estona, en la versió de Serra – Sirvent tot i les variacions rítmiques a mode de ritme trencat. Obra magnífica del mestre americà, aquell que va decidir com havia de ser el nou format del trio. Sergi Sirvent pianista, compositor, líder de formacions diverses des del trio bàsic, també el duet com en aquest projecte editat i abans en actuacions diverses. La formació Octopussy Cats en octet i temes propis, el disc “El pes de les balances”, i d’altres editats per Fresh Sound New Talent, configuren en part la llarga trajectòria d’aquest músic aficionat també a tocar la trompeta amb la qual va venir ara ja fa prop de 8 anys a la inauguració del JCLV on va acompanyar a la meva filla Marina ella cantant i quan devia tenir 14 anyets. Unexpected va ser el seu inici en trio per després seguir amb HAT, del qual crec haver-li posat un disc en un molt anterior programa. El seu trio actual és amb Horacio Fumero i David Xirgu, dos pesos, els més pesants en els seus instruments i músics de referència per a tothom.
Bé, doncs deixem a aquest parell de mestres però si voleu , us deixo l’enllaç al web de Quadrant per així poder-lo aconseguir....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I seguim doncs amb els projectes de més estil contemporani, el primer subtil, delicat i estratosfèric pels sons electrònics i demés meravelles, del guitarrista Mike Baggetta i el seu..
“SPECTRE”
Mike Baggetta
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 499
Enregistrat i mesclat per Aaron Nevezie l’octubre de 2015 al The Bunker Studio a Brooklyn, NYC.
Masteritzat per David Torn
Produït per Mike Baggetta
Productor executiu Jordi Pujol
Mike Baggetta, guitarra i processadors de so en viu
Jerome Harris, guitarra baixa acústica
Billy Nintz, bateria i percussions
Veiem què ens en diu Mark F. Turner des de All About Jazz....
Mike Baggetta ha produït una sèrie d'enregistraments de qualitat en els últims anys però, “Spectre” pot ser el seu projecte més convincent fins ara. El guitarrista s'endinsa en alguns processaments de so "en viu" els quals inclouen una gran varietat de textures delicades, captura de mostres en temps real i loops, sens dubte influenciat per l'artista de gravació d’ECM, David Torn que ha estat l’artífex d’aquest enregistrament.
Comencem amb un d’aquests temes que segur us copsaran per la seva senzillesa que no simplicitat, i sí modernitat agosarada...amb el tema..
3.- The Only Blues (M. Baggetta) 8m02s
Doncs de moment suposo que us heu quedat frapats, més om menys com m’estic jo després d’haver escoltat de quina manera han interpretat aquest tema. El líder n’és el compositor i magnífic dominador dels estris electrònics però és que els seus dos companys enlluernen per la seva delicada implicació i mestria. L’únic Blues del projecte, segons Baggetta tot i ser un Blues força atípic i contemporània la seva visió.
Tot i que les ventures establertes en misteriosos paisatges sonors estan arrelades en el “melodicisme”, igualment això posa en relleu la inventiva del trio de Baggetta amb el baixista Jerome Harris i el bateria Billy Mintz. El preciós so de Baggetta matisat de jocs és magistral, mentre que les trampes rítmiques i sensibles de Mintz a la bateria i l’inusual baix acústic d'Harris donen major equilibri i emoció.
L'atmosfera s’aconsegueix ben aviat i segueix sent compatible amb l’intimisme tot i ser espaiós i eteri. La música sembla passar per transicions entre diversos plans sense esforç a les pistes d'un altre món del seu "Spectre", i temes com "The Only Blues" semblen ser supra terrenals com també la mena d’informe de com està el temps en el tema "Passage".
I acabem ara amb un altre tema que segur ens farà gaudir d’allò més de la modernitat proposada, tema llarg anomenat....
4.- Passage (M. Baggetta) 10m09s
Els sons persistents del processador en viu alhora que les seves pròpies incursions a la guitarra es barregen amb la permanent pulsió rítmica del bateria Mintz i les notes de la guitarra baixa de Harris. Una insistència rítmica tal, ens fa estar sempre amatents i mentre escoltem les meravelles sonores del líder i gran guitarrista Baggetta. El baixista omple en el més fons de profunditat sonora, la d’una guitarra acústica de quatre cordes i gran caixa. Al nostre amic Jordi Gaspar li hem vist i escoltat en directe els seus magnífics sons. Melodies que es van construint, les del nostre heroi a la guitarra, a base de notes llargues i trossets melòdics d’una senzillesa esclatant car no simplicitat.
"La nova gravació del poeta de la guitarra de Nova York, Mike Baggetta amb el seu potent trio vira agosaradament i de manera convincent de la pacient llibertat elegíaca, cap un terrat que traspua Rock sense la menor vacil·lació o disculpa. Un, no es pot resistir als seus innombrables encants. Guai!" Nels Cline, Guitarrista
"Aquest és un dels discos de guitarra més frescos que he escoltat en molt de temps. Molt recomanable!" Ben Monder, Guitarrista
També hi ha d’altres temes com la joiosa "Leavin’ On Your Mind", que emana melancolia per com Baggetta estableix un tema molt guitarrero amb igual manera d’interpretar la de Harris i Mintz. La música ha de tenir algun lloc, encara que sigui per uns moments, i “Spectre” us ofereix el bitllet pel viatge. Paraula de Mark F. Turner de All About Jazz.
Aquí us poso l’enllaç al web de Fresh Sound on podreu veure’n més informació, crítiques positives, i si voleu també el podreu adquirir...
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb l’altre projecte d’aquesta editorial de casa nostra ara amb el
“KRONIX”
Peter Van Huffel & Alex Maksymiw
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 488
Enregistrat i mesclat per Christian Heck e 22 de febrer de 2015 a Maarweg Studio, Colonia.
Masteritzat per Fedge.
Produït per Kronix
Productor executiu Jordi Pujol
Peter Van Huffel, saxo alto
Alex Maksymiw, guitarra
Escoltem ja el primer tema d’aquest duet de mestres contemporanis amb l’anomenat....
7.- Drift (P. Van H. & A. M.) 6m07s
Doncs amb aquest tema ja ens hem situat en l’univers musical d’aquest duet de músics canadencs d’ascendència europea què és on finalment han anar a parar, a Berlin. Amb un ritme suau i persistent a la guitarra a base d’acords a tempo de negra, cosa simple en ella mateixa, Van Huffel al saxo alto desenvolupa la melodia amb un canvi harmònic força interessant. Una melodia a partir de la qual sembla que a moments improvisi. Amb el seu silenci, sembla que el tema esdevingui quelcom de diferent ara amb els arpegis del guitarrista Maksymiw, immiscit ara en una sonoritat aèria i delicada. Els acords inicials ens situen de nou a la sonoritat compartida amb l’alto i així encaren el final del tema, ideal per situar-nos en la seva sonoritat.
KRONIX és el projecte del duo Peter Van Huffel i Alex Maksymiw. S'hi destaquen els dos artistes com músics individuals únics i com a grans compositors intel·lectuals. El repertori interpretat pel duo està farcit principalment de les seves pròpies composicions, moltes de les quals han estat adaptades a aquest entorn més íntim des de formats originals amb grups més grans. Això es reflecteix de manera rítmica i energètica per la música exploratòria realitzada pels dos músics, veritablement dotats, que treballen junts en perfecta simbiosi. Tot i que tots dos són nadius canadencs que van assistir a la mateixa universitat per a estudis musicals, Van Huffel i Maksymiw van tocar per primera vegada junts a Ucraïna i Polònia a finals de 2012. Han estat treballant junts però com a duo des què Maksymiws es va traslladar a Berlín l'estiu de 2013 on Van Huffel resideix des de 2008.
Seguim amb més diversitat musical, la del projecte d’aquests dos cracs amb el tema...
3.- Slow Burn (P. Van H. & A. M.) 5m15s
Amb una mica més de tempo ens hem tornat a posicionar al voltant de la sonoritat d’un saxo alto i una guitarra. La modernitat de la melodia del vent de canyes és evident i de la mateixa manera la incursió rítmica de tots dos amb els acords de més rock distorsionat. Melodia i arpegis donen pas a la improvisació de l’alto on se’ns fa difícil a vegades situar-nos en el tema o en la impro del mateix, tal és la llibertat interpretativa d’aquests dos mestres. El so del vent està ben bé situat en el més modern dels estils, on la contemporaneïtat és evident. El final ens sembla reconèixer la primerenca melodia.
Veiem què ens diu Thierry Giard de la web de culturejazz de França.
"Una altra història d'amics que es perden de vista i acaben tenint molt a dir, tot i que mentrestant, cadascun va seguir el seu camí musical de manera rica i constructiva. La història sagrada dels músics. Van fer els seus estudis musicals a la mateixa universitat al Canadà, però Alex Maksymiw va ser atret lluny de l'altre costat de l'Atlàntic per les seves arrels d'Ucraïna. Per la seva banda, Peter Van Huffel va seguir el camí d’una manera gairebé similar en establir-se a Berlín el 2008. És a Ucraïna i Polònia on tots dos han muntat aquest duo canadenc des de fa uns tres anys. Avui, a Berlín, Kronix ha esdevingut ja una entitat dual i aquest duo té un registre, potencial musical i sonor força captivador com demostra aquest disc. A aquests dos músics no els manquen els recursos o la imaginació: l’apartat tècnic de la seva execució instrumental està constantment al servei de la seva música amb colors i textures canviants.
Continuem amb la proposta d’aquest duet de cracs amb el tema...
6.- The Dreamer (P. Van H. & A. M.) 3m29s
Tema viu des dels inicis i melòdicament ric i modern a la vegada que amb una rítmica canviant després amb els acords distorsionats del guitarrista. La interpretació dels dos músics alhora en una melodia esfereïdora de tempo dóna pas a la intervenció del saxo alto passat pel sedàs electrònic, doblat, mentre el guitarrista desenvolupa un nítid i magistral solo. Al final, tots dos s’hi troben per acabar el tema més o menys com l’han començat..
Fa sis anys (ja!) que nosaltres seguim el camí costerut i contrastat seguit pel saxofonista Peter Van Huffel. Des del quartet Like the Rusted Key fins el trio Boom Crane passant pel punk-jazz de Gorilla Mask....Alex Maksymiw és un descobriment més recent amb un disc sòlid, “Without a word” però també formant part del quartet del baixista d'Ucraïna Konstantin Ionenko. Tan l’un com l’altre no ens han deixat mai indiferents, i units en aquest duo en realitat fan que la suma dels seus talents ens proposen una variant moderna del diàleg en l'àmbit del jazz, lliure però controlat, on la música també pot jugar amb el silenci, on la força del joc també sembla un murmuri. Un èxit ". Thierry Giard (24 de març de 2016) http://www.culturejazz.fr
I nosaltres acabem amb un altre tema trencador per la concepció i interpretació, tema del qual n’han fet una presa alternativa i és la que us proposo, amb l’anomenat...
10.- Anyhow alternate take (P. Van H. & A. M.) 4m13s
I parlant del tema....amb una introducció marcada per la sonoritat que fins i tot sembla dissonant de saxo i guitarra, poc després però, i amb un duet estratosfèric de tempo, ens han situat en uns indrets clarament europeus musicalment parlant i propers a Ucraïna jo diria o als Balcans on la música “Klemer” hi perviu amb clares arreles gitanes. Improvisacions de tots dos alhora, ens remeten a una sonoritat fins ara no escoltada, on la llibertat interpretativa va de la mà amb la diversa sonoritat, la d’un instrument de vent de canyes i la d’una guitarra tope distorsionada. El tempo, esfereïdor, sembla també el perquè de tot plegat. Així anem per la vida? Al final es troben de nou amb les arrels esmentades.
Aquí teniu l’enllaç al web de Fresh Sound i així poder adquirir aquest magnífic treball d’aquests dos cracs....
Deixem doncs aquest projecte però abans...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres acabem programa amb un canvi estilístic evident on la modernitat interpretativa anirà de la mà de ritmes càlids del sud amb el projecte col·lectiu anomenat...
“MODUPUÉ”
Orquesta de Ida y Vuelta
Editat per Quadrant Records Q00076J
Enregistrat per Fernando Javier Romero i Alejandro Barragán el 18, 19 i 20 de juny de 2016 als estudis FIR de Granada.
Mesclat per Fernando Javier Romero i Fernando Wilhelmi.
Quadrant Produccions
ANTONIO GONZÁLEZ, ROGELIO GIL, saxo alto
PEDRO CORTEJOSA, saxo tenor
SERGIO ALBACETE, saxo baríton
VALENTÍN MURILLO, flauta
MANUEL “LIPI” CALVO, ALBERTO MARTÍN, trompeta
JULIÁN SÁNCHEZ: trompeta i fiscorn
MIGUEL BARRONES, MOISES FERNÁNDEZ, trombó
GUILLERMO MORENTE, contrabaix
FERNANDA TÁSSIA, EDU LÓPEZ, ALEX OLIVEIRA, veu
RAFAEL GARCÉS, DAVID LENKER, JOSÉ MARÍA PEDRAZA, piano
JUAN MANUEL CISNEROS, piano
MIGUEL ÁNGEL CORRAL, guitarra
ENRIQUE LUGONES: percussió (batà, rebolo, bongó …)
JAVIER IGLESIAS: percussió (batà, pailas, repic …)
JESÚS SANTIAGO: percussió (batà, tumbadoras, pandeiro …)
JOSÉ CARLOS OLMO: percussió (batà, pailas, repic …)
FERNANDO WILHELMI: flauta, flauta contralt, saxo soprano, percussió (güiro, tamborim …), composició, arranjaments i direcció.
Comencem amb un preciós tema cantat per un dels tres, que no ens ho diuen, en el tema anomenat..
3.- Bonita (F. Wilhelmi) 6m23s
Doncs ja vegeu de quina manera hem canviat les músiques i és que en aquest programa ens hi cap tot, tot, el que tingui la qualitat adequada. Projectes auto editats per músics que comencen, per músics que porten força temps, projectes d’editorials conegudes, no tant, de Jazz, de Free, de Jazz Rock, etc...Els ritmes càlids són però delicats al menys de moment, i les intervencions solistes de gran volada, les del mateix líder Fernando, saxo soprano; Antonio González, saxo alto i David Lenker, piano. Aquesta és una preciosa composició amb un ritme cadenciós i de rítmica dolça amb una lletra força maca, com el títol, “Bonita”...i que el líder resumeix en “Un sueño feliz”...
L’ànima de tot plegat és però el Fernando Wilhelmi, el qual ens diu a mode de presentació....“Aquest disc resum el treball dels meus darrers anys, composicions noves al costat de d’altres més antigues les quals he tornat a elaborar recentment per aquesta formació. És un mosaic de músiques mestisses que neixen de les gents que van i venen, que s’enduen i porten, i pel camí canten, ballen i somien.
Modupué! Gràcies a tots els amics que han fet possible que pugui mostrar-vos la collita d’aquest somni cultivat.
Modupué! Gràcies a tots els que heu ajudat amb les vostres fotos, dibuixos, somriures, traguets de “cachaga”, paciència, saviesa i amor.
Modupué! Gràcies a tots els mestres que ens han regalat les seves collites de ritmes i cançons per ajudar-nos a viure.”
I seguim amb aquest projecte, on la similitud dels ritmes i la seva calidesa ens acompanya sense deixar-nos marxar massa de pressa i ara amb el tema de Tom Jobim & Dolores Duran amb arranjaments del líder Wilhelmi en el preciós...
10.- Estrada do Sol (T. J. & D. D.) 6m44s
El líder ens diu d’aquest tema que és una obra mestre de dos gegants, la lletra ho diu tot i el sentiment rima amb “Ahora es ahora” i el “Lado Positivo”, dos temes més d’aquest disc. Aquest és un tema de Jobim interpretat també a un ritme força més viu essent un tema totalment encoratjador, vital i de ritme quasi trepidant i recitat inicialment, sense música per la grandíssima Elis Regina en un programa enregistrat el 1973. Quan comença a cantar, només l’acompanya un piano i el tempo és a moments de súper balada, lenta i dolça per després ser un pèl més viva. Els nostres herois en fan una versió a tempo mig magnífica amb uns solos impressionants de Sergio Albaceta, saxo soprano; Julián Sánchez, fiscorn i els tambors Batá arranjats i dirigits per Enriquito Lugones. Què podem dir del gran trompetista Julián Sánchex que no sapigueu, doncs això, què és un dels grans metalls peninsulars. La veu és doncs la de la Fernanda Tássia, delicada com el tema.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I des de quadrant ens diu el Josep Ramon Jové...
“Fernando Wilhelmi presenta “Modupué”, el segon projecte discogràfic de la Orquesta de Ida y Vuelta. La proposta explora diferents cultures, des dels sons d’Àfrica i Andalusia a la calidesa del Latin Jazz de sempre. Comptant amb excel·lents improvisadors i cantants, Wilhelmi aconsegueix un indubtable grapat de petits miracles musicals. Ho fa amb un concepte totalment obert. El resultat no deixarà ningú indiferent.”
Seguim amb un tema de ritmes similars i cadències dolces amb el tema anomenat...
1.- Camino de agua (F. Wilhelmi) 6m55s
Ens diu ell que “tot viatge segueix un camí. El d’aquesta música parteix d’Andalusia, demana permís a Eleggua, amo de tots els camins, i a Yemayà, ama del mar, per ajuntar les terres i éssers distants en l’espai, però no tan llunyanes en el llenguatge universal de la música.” Un altre tema amb una melodia preciosa, la interpretada per tots els vents i no hem pogut escoltar els solos del líder Fernando, flauta contralt; Valentín Murillo, flauta; David Lenker, piano i els tambors Batá arranjats i dirigits per Enriquito Lugones.
“Son cubà, danzón, mambo, samba, bossa nova, bolero, jazz, ritmes de la tradició yoruba afrocubana, tanguillos de Cadis, etcètera, componen un mosaic musical que dóna sentit al nom de l'orquestra. Ampliem el format tradicional americà, amb un grup de percussionistes que fan possible la interpretació de diversos estils amb un so autèntic: tumbadoras, pailas, bongó, güiro, per a la música cubana, rebolo, pandeiro, surdo, cuíca, repic de mão, per la música de Brasil, Chekeré i tambors Batà per a la música de tradició africana. Un repertori nascut de l'exquisit bagatge del flautista, compositor i director Fernando Wilhemli que ens porta la riquesa de la trobada de les cultures i les seves músiques. La fusió d'Àfrica i Europa en terres americanes, tot això sumat a les nostres arrels andaluses”, deien els del Jazz Cádiz en la presentació del grup el juliol de 2016.
I acabem el projecte i programa amb el tema també del líder anomenat....
9.- Abre caminos (F. Wilhelmi) 6m32s
Ben aviat hem pogut escoltar el magnífic solo al saxo alto de Rogelio Gil, el líder i compositor a la flauta, l’Alberto Martín, trompeta i Rafael Garcés, piano en un altre tema farcit de bon gust sense xabacaneries rítmiques que ben bé hi podrien ser. Els ritmes en quasi tot el projecte són mesurats i per això potser em resulten tan agradables. Si hi afegim les diferents individualitats doncs convindreu amb mi que és un projecte molt i molt agradable i molt ben realitzat.
I dir-vos que tot això sorgeix a partir de la Big Band del Conservatori Professional de Música de Granada i de la mà del seu director Fernando Wilhelmi, qui després d'anys insistint en la necessitat de trencar barreres pel que fa als estils musicals que s'estudien en l'ensenyament públic, compta per fi amb el suport decidit de la directiva del centre. Integrada gairebé per estudiants, l'orquestra gaudeix ja de prestigi malgrat la seva encara curta existència. El seu debut al març de 2007 davant cinc grups escolars de diversos col·legis i instituts, en col·laboració amb el conservatori de Dansa, marca un camí en el qual la formació de joves músics, la divulgació d'estils "oblidats" per les grans empreses discogràfiques, i el plaer artístic en si mateix, tenen igual importància. A finals d'abril, la seva segona actuació en el Dia internacional de la Dansa, amb l'espectacle "Ballant a Lorca", va inundar de colors, de sons i d'emocions el Palau de Congressos, on no van quedar seients buits. Batejada després com "Orquesta de Ida y Vuelta" toca un repertori, compost o arranjat majoritàriament pel director de l'agrupació i basat en les diverses músiques que van sorgir de la fusió de les cultures d'Àfrica i Europa en terres americanes, incloent també les nostres arrels andaluses, com ja hem explicat abans.
I en un altre context de coses aprofito per dir-vos que Marina Tuset dintre d’una estona, crec que cap a la una de la matinada, participarà en un homenatge a Ella Fitzgerald anomenat “Singin’ & Swingin’” esdeveniment que es farà al Teatre Berklee Performance Center, BPC a Boston i sembla que es podrà veure per “Streaming” on line. N’han escollit a 10 després del casting adequat per fer-li l’homenatge i pel que es veu cantarà un tema sola, un altre amb un noi i dos amb tota la colla. O sigui que d’entrada felicitar-la doblement, primer com a pare i després com aficionat al Jazz. Un petó videta i endavant les atxes. Podeu posar al google, berklee, bpc, ustream i us sortirà el següent enllaç pe poder-ho veure...
Doncs això és tot per avui. Primer amb el projecte delicat de Sirvent i Serra per després el projecte de Mike Baggetta Trio, l’únic projecte canyero i que potser no ha encaixat gaire en el programa, en fi, després el duet de Kronix i per acabar amb un canvi d’estil vers la calidesa del sud amb la Orquesta de Ida y vuelta. Sembla que avui hem aconseguit acabar el programa més delicadament que habitualment fem, car sempre intentem acabar a ritme trepidant. Avui ens hem volgut balancejar fins el final amb aquestes músiques cadencioses i precioses i així acabar amb un bon sabor de boca orella.
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat quasi tota l’estona, i com sempre, espero que hàgiu gaudit amb la proposta i selecció de les músiques, la qual cosa a vegades és força difícil i que avui no ho ha estat gens. Fins la setmana vinent si encara estem per aquí i molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 276: Víctor Correa, Òscar Jairo, Michael Olivera i Maria Lamata, dimecres 8 de març de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs avui hi tornem amb un programa diferent per les músiques diverses
dels seus autors i actors principals i dedicat a les auto produccions o
editorials de menys renom. Discos que en la majoria de casos m’han donat en mà
els mateixos artistes o me’ls han fet arribar a casa via correu ordinari. Per
això podreu escoltar el darrer treball del gran trombonista de jazz establert
ara a Mèxic, Víctor Correa “Strong
Bone” amb el seu quartet de corda. A l’Òscar
Jairo i el seu darrer projecte Jairo
Ortega Trio “Easy To Love”. També al bateria cubà establert a Madrid Michael Olivera Grup i el seu “Ashé” i
finalment a Maria Lamata en el seu
primer treball “Ets un desastre”.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs som-hi ja amb el projecte de Víctor
Correa, treball presentat al Jamboree
i encabit en la seva darrera gira espanyola que va ser on me’l va cedir.
“STRONG BONE”
Víctor Correa
Auto editat
Enregistrat per J.P. Aispuro el
15, 16 i 17 d’abril de 2016 a “La casa del árbol”.
Produït per “Producciones
Correa & Hernando”
Víctor Correa, trombó
Ismael Estévane, Abdel
Anzaldúa, violí.
Anna Arnal, viola
Chels Herrera, violoncel
Strong Bone és una barreja de música de cambra i de jazz ensemble, un
quartet de corda tocant arranjaments de coneguts estàndards i alguns
originals d’un trombó solista, donant a
la música un aire nou. Els arranjaments no són només una simple adaptació de
l'acompanyament i la melodia per a quintet, sinó una veritable comprensió de la
llengua de les cordes i el muntatge del metall en solitari que satisfaran fins
i tot a l'oient més exigent.
Tots junts amb el talent local, Víctor Correa Strong Bone, integra els
millors intèrprets de corda de les ciutats que visita. Entre els músics que han
participat en aquest projecte hi ha Ana Arnal, Ismael Estevane, Chelsea
Herrera, Abdul Anzaldúa, Jorge Lecha, Víctor Pérez entre d'altres. Per tant,
cada espectacle és únic en el seu so i personalitat i la comunitat musical
esdevé la de tot el món, on es combinen les essències de l'estricta música de
cambra i la improvisació del jazz.
Aquest és un projecte on les músiques escollides pel líder són majorment
delicades tot i haver-hi també espai per més pulsió rítmica, aquesta però també
delicada. Comencem pel tema més dolç composat per Mack Gordon & Harry Evell l’anomenat..
5.- There is a Lull in my Life (M.G. & H.E.) 3m05s
"There's a Lull in My Life" és una cançó de 1937, escrita per
Mack Gordon i Harry Revel per a la pel·lícula Wake Up and Live. Un "balada
càlida", que va ser editada en 1937 com single i es va convertir en un
gran èxit enregistrada per l'Alice Faye. Ha estat cantada per Nat King Cole,
Natalie Cole, Ella Fitzgerald, Chet Baker, Tony Bennett i uns quants més. El
treball de Víctor en l’arranjament dels primers pizzicattos dels
violins i viola ens situa després en el context musical que escoltarem una bona
estona, el d’un quartet de corda i un trombó de jazz amb melodies i
improvisacions. La resta de melodies i interpretacions del quartet de corda
també són de la mà d’aquest mestre del trombó.
Seguim amb dos temes enllaçats on el primer és una introducció a trombó
solo, tema de Víctor pe després
escoltar seguidament un tema preciós de Leonard
Bernstein & Adolph Green i Betty Comden,
8.- Intro Some Other Time (V. Correa) 3m24s
9.- Some Other Time (L.
B. & G. C.) 2m44s
Un tema aquest de Bernstein
interpretat entre d’altres per Bill
Evans i que el Víctor en fa una magnífica introducció que més aviat
és també una improvisació per després continuar amb el tema ja amb el quartet
de corda on la melodia principal la fa el primer violí, mentre la resta de
cordes petites l’acompanyen i el violoncel fa de baix. Una melodia preciosa
d’aquest gran compositor de música popular americana, recordem “West side
story” i moltes més. L’arranjament incideix també en una pulsió rítmica
lleugerament viva barrejada amb les cordes fregades i el pizzicato. Si Víctor intervingué en la intro/impro
ara és només el quartet de corda el protagonista d’aquesta preciosa cançó.
Em recorda la seva presentació al Jamboree
el 8 de desembre de 2016 i aquestes van ser les paraules de Pere Pons a la web...
Víctor Correa torna al Jamboree
per a mostrar la seva nova proposta concebuda al desert de Coahuila (Mèxic), on
va marxar ara fa més d’un any i on ha enriquit els seus nutrients vitals i
artístics. El trombonista i compositor, nascut a Segovia, es va trobar en la
seva nova residència amb músics de formació simfònica i va decidir unir els
mons de la improvisació i la clàssica, segons ell, “per a no morir d’inanició
harmònica’. Amb aquest propòsit ha concebut diversos arranjaments d’estàndards
jazzístics i un parell de peces originals inspirades en la seva situació
actual. Confessa que és el disc a què més temps ha dedicat i en el qual ha
bolcat més de sí mateix.
I nosaltres seguim ara amb l’arranjament d’un estàndard de jazz de Rodgers & Hart en el tema...
7.- Bewitched, Bothered and Bewildered (R. & H.) 4m06s
Un preciós tema amb el Víctor
dedicat a fer la melodia tot i acompanyat pel quartet de corda, però on després
ell mateix desenvolupa un magnífic solo a trombó tenor, que per això és un dels
millors solistes en aquest metall daurat. Després hi torna amb la melodia
recolzat pel baix de violoncel i cordes fregades, les més curtes.
Bewitched Bothered and Bewildered, és una cançó popular de la dècada de
1940 de Rodgers i Hart en el musical Pal Joey, després pel·lícula amb Sinatra.
La cançó va ser cantada per Vivienne Segal el 25 de desembre de 1940, en la
producció de Broadway durant l'acte I, escena 6, i de nou en l'Acte II, Escena
4, com una repetició. Alguns grans del Jazz que l’han interpretat són Benny
Goodman i la seva orquestra amb la veu d'Helen Forrest, Oscar Peterson amb
Barney Kessel (guitarra) i Ray Brown (contrabaix), Anita O'Day, amb el Quartet
Oscar Peterson, Brad Mehldau l'àlbum L'art del trio: Volum III i també Rod
Stewart i Cher.
Nosaltres seguim ara amb el primer tall del disc en un tema de Lennon & McCartney anomenat..
1.- Mother’s Nature Son (Lennon & McCartney) 4m29s
Aquesta és una preciosa cançó de Paul
interpretada per ell mateix a guitarra de dotze cordes en una versió de
1995 com a folk song. Una versió preciosa, totalment vocal, a “capella” la
podeu escoltar pels The King’s Singers.
The Beatles la van incloure en el magnífic
“The White Album” versió també amb guitarres acústiques i cantada pel Paul. L’arranjament fet pel Víctor afegeix “trempera rítmica” en la
interpretació de les cordes fregades i on el violoncel ens situa en la cançó
original. La melodia feta pel trombó està magníficament recolzada pels violins
i viola. Després el líder afegeix una improvisació neta, només acompanyat per
violoncel i violins sense fregar les cordes, d’aquí la claredat. Violins i
trombó sembla que dialoguin tot i improvisant en un arranjament magnífic i
melodia preciosa. Després és el quartet el que s’encarrega de protagonitzar el
tema i finalment ja també amb el Víctor al
trombó, acabant delicadament una meravella de tema i arranjament.
I nosaltres acabem amb el tema més viu del projecte, en un altre gran
arranjament d’un tema composat el 1971 per a la pel·lícula Willy Wonka & Chocolate Factory. Va ser escrita pels
compositors britànics Leslie Bricusse
i Anthony Newley i el tema és..
4.- Pure Imagination (L.B.
& A.N.) 3m47s
Doncs amb els pizzicatos hi ha tornat per ràpidament escoltar la melodia
a base de trombó i tan ben acompanyat aquest per la secció de corda en un altre
magnífic arranjament. I com devia introduir-se ell, home de metalls, en la
idiosincràsia de les cordes petites, curtes i fregades. Plenament. Després del
tema, el líder ens torna a mostrar la seva mestria en el seu ben trenat i
desenvolupat solo, mentrestant les cordes fregades, fregaven a base de riffs
curtets. Un magnífic tema per acabar el projecte d’aquest amic i gran músic
establert ara mateix a Mèxic amb la
seva companya Anna Arnal. Encara
recordo quan van venir a tocar al JCLV amb un altre gran projecte on ell mateix
liderava un nonet de joves cracs, els D.
O. New Ensemble The Next Generation. Felicitats per la feina Víctor i una abraçada des de Catalunya.
Per a més informació del Víctor
Correa us poso l’enllaç al seu web:
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I seguim ara amb el darrer projecte de l’amic pianista Òscar Jairo
“EASY TO LOVE”
Jairo Ortega Trio
Auto editat
Jairo Ortega, piano
Brady Linch, contrabaix
Jordi Herreros, bateria
Aquesta música és la banda sonora del curtmetratge “Historia de dos
desconocidos”.
“Aquesta és una història que
passa a l'entorn d'un hotel de luxe on es narra les peripècies d'un home que
s'intenta relacionar amb una desconeguda, i la seva conflictiva relació amb la
cap de recepció de l'hotel, la qual cosa origina còmiques situacions.”
De la fitxa tècnica de la pel·lícula es pot saber que està dirigida per Santi Novell/Maria José García i que la
música és de Cole Porter i interpretada
pel Jairo Ortega Trio.
Doncs comencem ja amb la meravellosa música de Cole Porter i ho fem amb el preciós tema...
9.- All of You (C.
Porter) 3m18s
Ves per on que aquest és un dels temes que darrerament intento tocar a
les jam sessions, i tot després que l’escoltés pel Voro García Quartet el 17 de febrer al JCLV. Posteriors escoltes em
varen situar a les primeres versions escoltades sovint també mitjançant Miles Davis el qual fa una magnífica
versió en el seu disc “Round about Midnight”, sense oblidar la superba feta per
Bill Evans en el seu disc “You must
believe in sring” del 1977, ja a les acaballes de la seva vida. El nostre heroi
en va una interpretació acurada i precisa de la melodia, tot i desenvolupant un
preciós solo a piano tot i ben recolzat pel Brady i Jordi l’un al contrabaix i l’altre a les escombretes.
I seguim amb més temes de Porter
i ara amb el que intitula el projecte i conegut...
5.- Easy to love (C.
Porter) 3m02s
"(You'd Be So) Easy to Love" és una cançó popular escrita per
Cole Porter i encabida en el musical “Anything Goes” de 1934. Va ser afegida
posteriorment a la pel·lícula Born to Dance de 1936 interpretada per Eleanor
Powell, James Stewart, i Frances Langford sota el seu títol alternatiu
"Easy to Love". Algunes de les versions les podeu trobar en aquests
treballs i també en molts més:
Cannonball Adderley - Nippon
Soul (1963)
Ella Fitzgerald - Ella
Fitzgerald Sings the Cole Porter Songbook (1956)
Oscar Peterson - Oscar Peterson
Plays the Cole Porter Songbook (1959)
I de l’Òscar Jairo li vam
posar en anteriors programes de Jazz
Club de Nit els seus anteriors treballs dedicat a la música clàssica i el
jazz “Romantic Souvenirs” i abans “Querido Fréderic”, ara però ja ho veieu,
l’assumpte va directament d’estàndards de jazz a trio i la música de Porter.
I ara podreu reconèixer un tema només escoltant les primeres notes i
també escoltareu la veu de Sinatra
tot i no escoltar-la, però és que aquest tema (i molts altres) van ser el
vaixell insígnia de la música de La Veu
i el tema és..
6.- I’ve got you under my skin (C. Porter) 3m06s
"I've Got You Under My Skin" és un tema escrit per Cole Porter
el 1936, va ser presentat al musical Born to Dance per Eleanor Powell, en el
qual la va cantar Virginia Bruce. Va ser nominada per a l'Oscar a la Millor
Cançó d'aquell any. Es va convertir en una cançó signatura de Frank Sinatra i
el 1966 es va convertir en un èxit Top 10 pels Four Seasons. Ha estat gravada
per molts artistes pop i músics de jazz en els últims anys i sembla que no pararà.
Els nostres herois en fan una versió seguint fil per randa l’original tot i
encabint-hi algunes variacions com heu pogut escoltar. Després del tema, Òscar Jairo enceta un magnífic solo ben
recolzat pel swing de la secció rítmica, Brady
Linch i Jordi Herreros. El líder se’ns mostra sòlid en la concepció i
desenvolupament del seu solo. Brillant en la interpretació, on la música ja
implica una marcada implicació rítmica i així ho fa polsant les tecles amb
energia.
I seguim ara amb un dels temes potser més coneguts per els qui no són
massa entesos en això del jazz, i aquest és el tema..
4.- Night and Day (C.
Porter) 3m13s
Doncs l’Òscar Jairo ens en fa
una sòbria versió a un tempo un pèl viu. Després de tocar el tema sencer
s’enalteix ell mateix en una preciosa improvisació tot i recolzat amb molt bon
swing pels seus amics Linch i Herreros. Un tema, i projecte,
de temes curtets motivats pel fet d’estar inclosos en una banda sonora d’un
curt, però que ens mostren la qualitat d’aquesta formació i líder, ell sempre
embolicat en projectes nous.
"Night and day" és una cançó popular per Cole Porter. Va ser
escrita per al joc musical Gay Divorce
el 1932. És potser la contribució més popular de Porter al gran cançoner
americà i ha estat gravada per desenes d'artistes, milers diria jo. Una cançó
encabida en més d’una vintena de films entre els quals el ja comentat i que va
cantar Fred Astaire però també amb
l’homònim fet el 1946 i cantada per milers d’artistes entre els quals Ella Fitzgerald, Frank Sinatra i un
llarguíssim etcètera.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb el seu swing i ara amb un altre tema emblemàtic
de l’obra de Porter, l’anomenat..
1.- What is this thing called love? (C. Porter) 2m48s
Aquest és un tema que s’interpreta sempre a bon tempo i fins i tot més
viu del que han fet els nostres herois. Aquest és un altre tema de concepció
estàndard de 32 compassos i estructura AABA. Després de interpretar-lo sencer
en un coro, s’inicien les tandes de solos pels músics de la formació. En el
nostre cas, i pel motiu del curtmetratge, només és el líder l’encarregat de
fer-los i ja veiem de quina manera més nítida i pulcre a la vegada que
percudida els realitza i amb un molt bon llenguatge jazzísitc.
"What Is This Thing Called Love?" és una cançó popular escrita
per Cole Porter el 1929 per el musical Wake Up and Dream. Primer va ser cantada
per Elsie Carlisle al març de 1929. La cançó es va convertir en un popular estàndard
de jazz i una de les composicions més sovint interpretades de Porter. Wake Up and
Dream va fer 263 espectacles a London, el qual també es va veure a Nova York, i
la crítica anglesa va elogiar l'acompliment de la cançó per Tilly Losch. L’espectacle
va ser produït a Broadway el desembre de 1929; en la versió americana,
"What Is this thing Called Love" va ser cantada per Frances Shelley.
Ginny Simms va interpretar la cançó el 1946 en la pel·lícula biogràfica sobre
la vida de Porter, “Night and Day”.
I nosaltres acabem el projecte de Jairo
Ortega Trio amb el magnífic tema..
10.- You’d be so nice (C.
Porter) 2m39s
"You'd Be So Nice to Come Home To" és una cançó popular
escrita per Cole Porter per a la pel·lícula “Something to Shout About” de 1943,
on va ser introduïda per Janet Blair i Don Ameche. Dinah Shore va tenir un gran
èxit amb la cançó en aquell moment i Diane Keaton la va interpretar en la
pel·lícula de Woody Allen, Dies de ràdio.
I amb aquest tema, el més viu de l’àlbum acabem el magnífic i honest
treball d’aquest pianista i el seu trio, Jairo
Ortega Trio convençut com estic que haureu gaudit d’aquesta estona de Jazz
clàssic interpretat de manera moderna en les improvisacions del líder i força
ben acompanyat per la secció rítmica Brady
Linch i Jordi Herreros. Hem acabat amb un tema curtet amb un swing brutal
on la melodia segueix l’estructura comentada abans i després de la
interpretació del tema sencer, el líder se’ns ha emportat més enllà amb la seva
improvisació, brillant i farcida de bon gust. Enhorabona Òscar pel teu treball.
I nosaltres el deixem i seguim amb més música d’autor, però abans...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim ara amb el projecte que vaig tenir el plaer de veure també al Jamboree i és el del jove baterista
cubà establert a Madrid, Michael Olivera
anomenat...
“ASHÉ”
Michael Olivera Group
Editat per Little Red Corvette LRC041
Enregistrat i mesclat per Pablo
Pulido a l’Estudio Uno de Madrid.
Masteritzat per Carlos Freitas
al Classic Master Studio, Sao Paulo, Brasil.
Producció musical, Michael
Olivera i Munir Hossin
Producció executiva de Michael
Olivera
Michael Olivera, bateria
Marco Mezquida, piano
Munir Hossin, baix i guitarres
Ariel Brínguez, saxos
Borja Barrueta, lap steel i
octo pad
Luis Dulzaides, percussions
I en alguns temes Miryam
Latrece, veu
Gabri Casanova, orgue hammond en “Ganas de Vivir”
i Miron Rafajlovic, trompeta en “Railes”.
I ens diu el Michael a
l’interior del disc:
“Avui tinc 30 anys i em trobo compartint amb tots vosaltres (con
ustedes) el resum de les meves experiències. Experiències que naixeren un dia a
Santa Clara (Cuba), que varen ser creades en diferents paisatges, amb els meus
avis, els meus pares, el meu germà, oncles, cosins, amics, companys i
desconeguts. Tots han deixat un tros d’ells en mi i aquest és el treball que ho
evidencia. Miryam, dono gràcies a la vida car al cap i a la fi t’he trobat.”
I acaba amb.. Ariel, Marco, Munir,
Borja, Luis, Gabri i Miron = Amics, Artistes, defensors incansables de les
melodies que provenen del COR.
“ASHÉ” és: Benedicció, Sort, Amor i Pau.
Comencem ja amb la preciosista música d’aquest jove baterista i
compositor amb el tema en formació de septet...
2.- Campesino y Campasina (M. Olivera) 7m22s
I de quina manera més delicada hem començat doncs aquest projecte. Això
és així perquè així és tot el projecte amb les diferents variacions rítmiques
que ja escoltareu. La bellesa de la música seguirà essent similar a la del tema
que hem escoltat per començar. La delicadesa de la música a l’abast de músics
com Marco Mezquida, Ariel Brínguez,
Munir Hossin i resta de companys conjuntament amb la veu sensual de la seva
companya a la vida, la simpàtica Miryam
Latrece. Recordo encara com Munir
va lluir al Jamboree com ha fet en
aquest tema i el seu solo. El piano de Marco
deixa anar les notes i acords de manera suau i així Miryam encarar el final del tema amb la seva veu, però deixant
esplaiar-se al líder amb la seva intervenció a la bateria amb clímax inclòs,
per un digne final.
I l’amic Héctor Martínez l’hi
va fer una entrevista en el seu programa de ràdio de la qual se n’ha extret
aquest retall...
"Michael Olivera i el seu grup arriben a aquest gran nivell que hem
de trobar en festivals i en els clubs més fins del món. Ashe és, per tant, un
gran esforç que necessita tenir continuïtat" - Héctor Martínez (Director i
conductor).
Seguim amb un tema amb els mateixos caràcters d’inquietud i
transcendència en formació estrictament instrumental en sextet amb el tema...
8.- Tornado (M.
Olivera) 3m02s
Aquest “Tornado” ens mostra ben bé la inquietant espera i finalment quan
arriba, de quina manera s’ho endu tot. Una sensació que Michael ha d’haver viscut unes quantes vegades a la llunyana Cuba, ell i Ariel, Jorge Vistel, Maikel Vistel, Luís Guerra i tots els cubans,
aquests darrers tots músics residents a Madrid.
I des de Discópolis i el seu
director i conductor José Miguel López
ens diu a mode de resum...
"Michael Olivera té molta creativitat, el que m'agrada d'ell és
això, aquest deixar anar idees constantment deixant-ne algunes d'elles en
aquest disc "Ashe" que és realment bo" - José Miguel López
(Director i conductor)
I seguim amb un altre tema meravellós, també en septet en el primer tall
i que intitula el disc...
1.- Ashé (M.
Olivera) 5m32s
I ha hagut de ser Marco qui
amb la adequada delicadesa ha encetat aquesta preciositat de melodia, després
acompanyat per l’Ariel al saxo
soprano, per després afegir-s’hi la resta amb un ritme magistralment marcat pel
líder i ajudat per Munir. Mezquida inicià el seu intens solo
quasi navegant per sobre l’estructura rítmica, la qual i amb tot el tema, va
arribant poc a poc a una mena de clímax ja amb la veu de Miryam, saxo de Ariel,
baix elèctric de Hossin, i el líder
totalment desfermat a la bateria, ja per arribar al final delicadament. Carall,
quina profunditat d’emocions.
I de la revista Ruta 66 ens
diu el seu editor..
"Un gran i variat repertori que uneix el millor del jazz amb les
anomenades Músiques del Món, donant lloc a un jazz oceànic i lluminós (gairebé
podria qualificar-se d’espiritual) que en el sotasignant i el seu acompanyant
van deixar una agradable sensació de calidesa i sorpresa. Si us plau, memoritzin
el nom de Michael Olivera Group, perquè donarà que parlar en els propers
anys".
Jordi Planas (Escriptor)
I seguim encara amb un altre tema, el directe del qual recordo com a
final de bolo al Jamboree fent-nos
participar a tots cantant, i potser amb un tempo una mica més lent...el tema
és..
9.- Railes (M.
Olivera) 4m19s
Un tema on se’ns introdueix la trompeta de Miron Rafajlovic ja d’entrada i que ben aviat notem que el ritme
se’ns endurà, però no d’una manera barroera i si delicada, car els ritmes llatins
tenen també aquesta cadència tan suau com hem pogut escoltar. Quan comença la
melodia principal a mi se m’ha posat la pell de gallina, per després situar-nos
en una mena de break moment indicat per Ariel
i el seu tenor per afegir-s’hi dolçament. Després, tot i que per no massa
estona hi ha tornat amb el trompetista i melodia que a mi em fa temolar
d’emoció, sort que no ha durat gaire. I sí que recordo que en el directe del Jamboree la van fer durar força més
arribant les sensacions a cotes ben altes.
I veiem què ens diu Raul da Gama..
"Dirigit per la bateria eixordadora de Michael Olivera, això és
música visceral i no obstant això, es juga amb una aguda sensibilitat pel seu
fons cubà i sovint s'allibera de la seguretat tradicional dels ritmes coneguts
amb la invenció de noves formes d'expressar la clau. Olivera també es treu
harmonies interessants amb molta gràcia " - Raúl Dóna Gamma (Escriptor -
Latin Jazz Network)
Acabem ja aquest delicat projecte amb el tema més viu del disc, un
homenatge a John Coltrane i el seu
“A Love Supreme”...
10.- PT. 1 Aknowledgement –
Tributo a “A Love Supreme” (M. Olivera) 6m38s
Doncs amb aquest magnífic homenatge a l’obra mestre “A Love Supreme” han
volgut recordar a aquest geni de la música que va encarar la seva vida musical
vers la espiritualitat en aquest gran treball i posteriors. Michael, en aquest “Ashé” que vol dir
“benedicció, sort, amor i pau” segueix la estela de Coltrane amb tot el respecte i a la deguda distància. Ariel se’ns mostra aquí proper a Coltrane tot i que no pel tema i sí pel
“My Favourite Things” que aquest va interpretar al soprano. Una improvisació
bestial, emotiva que podria haver durat molt més, en els directes és així, i
que s’atura per poder escoltar la veu de Miryam
Latrece en una crida als bons esperits a fi i efecte d’acompanyar-nos en
les nostres vides amb tot l’“A Love Supreme”. Un final delicat que ens recorda
que molta part de la música ha estat així de suau i emocional.
Doncs nosaltres deixem aquest projecte per endinsar-nos en el darrer de
la jove cantant de casa nostra Maria
Lamata la qual me’l va cedir un dia sortint de 23 Robadors....i que sigui aquest el meu homenatge a la "Dona Treballadora" però abans...
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Projecte amb alguns dels nostres “Joves Lleons”..anomenat...
“ETS UN DESASTRE”
Maria Lamata
Editat per Microscopi MIC061
Enregistrat a l’Estudi Ground
de Cornellà de Ter
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Maria Lamata, veu, composicions
i arranjaments
Andreu Moreno, bateria i percussió
Miquel Álvarez, baix elèctric
Kquimi Saigi, hammond, piano i
rhodes
Albert Carrique, saxos i
clarinets
Òscar Latorre, trompeta
Isidre Palmada, trombó
Núria Balaguer i Clara Gorrias,
cors
Ja ho he dit però us ho recordo, totes les composicions i arranjaments
són de Maria Lamata.
I del web d’Enderrock hem
trobat el comentari que li fan d’aquest disc...
Maria Lamata és una cantant
nascuda al Maresme que ha begut de les influències del jazz, el funk i el pop
anglès per teixir l’entramat de les seves cançons originals, totes sorgides de
l’experiència vital. Ara ens presenta el seu primer disc, deu cançons on es
despulla a través de les seves melodies i de la manera d'enfocar les lletres a
través de la poesia. A més s'acompanya d'una banda de grandíssims intèrprets
que l’ajudaran a desenvolupar un so i una estètica propis. Les cançons
destil·len humanitat, parlen de l'error de l'ésser real; dels defectes i de les
virtuts de tots nosaltres amb un filtre de reflexió, ironia i humor per sobre
de tot. De com riure's dels propis defectes, de com treure pes a les
desavinences que ens presenta la vida.
Doncs sí, s’acompanya de molts d’alguns del millors cracs joves del
moment, i ella mateixa també ens mostra tot el seu saber amb aquest disc
personal, el primer...escoltem doncs el primer tema que seguirà l’estela de la
delicadesa de l’anterior projecte, ara però amb una mica de soft funk....i sort
que me adonat que un tema en català no podia cantar-se en anglès, o sigui que
el tema del cinquè tall del disc no és “Fantasmes” sinó “Confused”...i aquí el
teniu..
5.- Confused (M.Lamata) 3m24s
Amb una preciosa veu i millor afinació hem pogut escoltar la música de Maria en un tema farcit de ritme suau
on hi podem trobar l’escola de Steve
Wonder i demés mestres d’aquests estils on el ritme incita el ball, o els
temes es pensen per ver bellugar la gent. Una veu maca i personal embolcallada
d’una bona música, popular però bona. Els vents dels joves amics i mestres
recolzen el tema, així com els cors de les dues amigues, mentre que als teclats
hi tenim a un altre crac, Kquimi Saigi.
Una banda plena de figures com l’Albert
Carrique i Òscar Latorre, ambdós Olesans ja il·lustres, amb els quals hem
compartit diversos festivals de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts,
i als quals he pogut seguit i veure el seu creixement personal i musical. Ells
dos estan acabant el Grau Superior a l’Esmuc, i a qui els espera una vida de
lluita i èxits, espero i desitjo.
Seguim amb una mica més de soft funk ara amb el tema...
7.- Oda al temps (M.Lamata) 3m57s
Un tema en català, que amb la nostra llengua es pot cantar també en
qualsevol estil de música, i amb aquest tema ben bé que ho hem pogut comprovar.
“Amic meu, donem unes hores més..” i el piano repetitiu de Kquimi deixa anar la secció de vents amb un riff força potent i en
crescendo on tots plegats semblen desfermar-se en una voràgine col·lectiva de
solos.
Si abans he parlat dels dos joves cracs ara comentar-vos què en Kquimi Saigi, vell conegut nostre, està
embolicat en projectes diversos com els de Marina
Tuset, Paula Grande, on amb la companyia de Arnau Figueres i Joan Pasqual
“Pascu” formen una base rítmica potentíssima i molt ben conjuntada.
Seguim encara amb el mateix estil soft funk en un altre tema en català
anomenat...
8.- Fantasmes (M. Lamata) 4m07s
Amb aquest “Fantasmes” ens anem endinsant poc a poc en aquest ritme
persistent però força temperat. “la fe és una excusa per no creure al
sentiment, Fantasmes d’avui, fantasmes de sempre”..un tema que va agafant “cos”
rítmic, fins arribar al break a partir del qual els vents inicien un riff i
posteriorment podem escoltar a l’Òcar
Latorre jo diria que amb el “fiscorn” per la seva calidesa, interpretar un
magnífic solet. I acaben el tema de manera delicada.
I nosaltres acabem programa amb la seva música i ritme, tot això encabit
en el primer projecte d’aquesta jove cantant molt ben acompanyada d’una colla
de cracs, tot i que trobo en falta algun solo més llarg i més solos d’aquests
joves lleons, deu ser coses del projecte, que ben bé podria ser el seu de final
de carrera, i ara estic suposant..anem a veure, a escoltar què ens passarà en
aquest proper tema que serà el que intitula el disc i és el primer tall...
1.- Ets un desastre (M.
Lamata) 3m41s
Doncs mica a mica anem pujant el tempo, ja ho veieu. Les músiques
segueixen el curs normal del projecte, totes elles encabides en un “totum
quantum” o “concepte global”, no endebades, si no ens apartem ni de ritmes ni
de melodies és perquè formen part d’un projecte global. Crec que Maria ha estat honesta amb la proposta
i la música és de qualitat a la vegada que les interpretacions dels joves
cracs, i en aquest tema la de l’Albert
Carrique al saxo alto en un magnífic solo i posteriors intervencions tot i
acompanyant la cantant.
I què dir-vos del jove baixista Miquel
Álvarez. Aquest músic valencià ens va acompanyar en el darrer concert-jam
al JCLV formant part del Voro García
Quartet on ja ens va demostrar de quina manera domina l’scat tot i
improvisant amb el seu contrabaix i entonant a la perfecció. Un mestre per
l’edat que deu tenir, no gaire més de vint anys.
I nosaltres ja ho deixem aquí, tot i desitjant que us hagi agradat el
programa d’avui dedicat a projectes molt personals i que han anat agafant cos
rítmic a mida que han evolucionat les seves músiques. Primer hem escoltat a Víctor Correa i el seu “Strong Bone”
amb quartet de corda. Després el projecte de Jairo Ortega Trio i el seu “Easy to love”, per seguir amb el primer
treball del Michael Olivera anomenat
“Ashé” i acabar amb aquest “Ets un desastre” de la jove Maria Lamata ben acompanyada de joves promeses, ja relalitats, tots
ells i ella mateixa, a la qual, als quals, desitgem que els hi vagi força bé,
evidentment que a tots els altres músics que avui hi han participat.
Ara sí, jo mateix Miquel Tuset i
Mallol qui ha seleccionat les músiques, realitzat i presentat aquest
programa amb els comentaris per fer-vos-ho tot més amè i informar-vos del què
considero important. Molt bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
