Bona nit benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit.
Avui hi tornem de nou com cada dijous excepte el tercer de cada mes que es
radia el Ple Municipal. Comencem el programa 148 a Jazz Club de Nit i des de
l’emissora Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per l’adreça online: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui farem un programa dedicat als pianistes....i com que per a tot hi
ha un motiu, el meu motiu és el fet d’haver decidit posar un disc del Cecil
Taylor; un d’aquells doble LP que han passat a la història, el IN TRANSITION.
Després d’haver-lo digitalitzat i extirpat els catacrics i catacracs, l’aniré
posant en successius programes fins acabar-lo. Com que és un doble LP, cada dia
en posaré una cara, o sigui que en tenim per quatre programes. Això sí,
l’escoltareu a la darrera mitja hora de programa, la que dediquem als
JazzMasters.
Abans però començarem amb dues novetats de pianistes, un d’aquí casa
nostra, en Tomàs Fosch i el seu disc de Quadrant Produccions, “Lluç Jazz”, i
també amb una novetat del segell Fresh Sound Records New Talent aquesta vegada
amb el pianista Sebastien Ammann i el seu disc “SAMADHI”.
Comencem per aquest disc de Fresh Sound...
“SAMADHI”
SEBASTIEN AMMANN QUARTET
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 425
Enregistrat per Michael Perez-Cisneros el 7 de juny
de 2012 als estudis Peter Karl Studios, Brooklyn, New York.
Produït per Sebastien Ammann i Ohad Talmor
Productor executiu Jordi Pujol
Sebastien Ammann, piano
Ohad Talmor, saxo alt
Dave Ambrosio, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Totes les composicions són de Sebastien Ammann excepte “You Stepped Out
a Dream” de Nacio Herb Brown i Gus Kahn.
S’ha de dir que aquest és un disc amb aires inequívocs de modernitat.
Gent que h sabut beure de les fons dels més avantguardistes i que han sabut
emmotllar-se en un projecte del líder de la formació. Melodies un pel
melancòliques però vestides d’una gran bellesa. Escoltareu alguns temes, els
escollits per qui us parla, Miquel Tuset, i que espero que els gaudiu com jo
mateix a l’hora de pensar el programa.
Escoltem el segon tema del compacte...
2.- Serendipity (S.A.) 5m40s
Un tema força interessant, amb una bona interpretació dels components
del quartet, de manera particular els solistes.
Seguim amb el tercer tema amb una gran interpretació del líder. Nitidesa
i claredat d’idees acompanyen a aquest músic que s’ha sabut acompanyar de tres
cracs, i sinó, escolteu el solo de l’Ohad Talmor al saxo alt....
3.- Renk-Curb (S.A.) 5m20s
Un magnífic tema amb una altra gran interpretació de l’Ohad Talmar al
saxo alt, i la resta de músics, amb el líder al capdavant...anem ara amb el
quart tema del compacte, d’estructures similars i magnífiques interpretacions,
tema que dóna nom al compacte...
4.- Samadhi (S.A.) 7m37s
Claredat en la pulsió de les tecles, sonoritat plena d’aquest saxo alt i
composició impactant per la complexa i bella melodia. Una secció rítmica
perfecta amb un mestres de les baquetes, el Eric MacPherson, del qual ja li hem
posat algun disc també de Fresh Sound..un tema delicat acabat de la mateixa
manera.
Acabem ja amb aquesta selecció d’aquest interessant disc del Sebastien
Ammann amb el darrer tema, el qual ves per on, és l’únic del qual no n’és el
compositor....és el..
8.- You Stepped Out of a Dream (Nacio Herb Brown i Gus Kahn) 6m18s
Una vertadera meravella, perfectament interpretada per aquests grans
músics, i que ens ha situat en el seu particular món, en la seva particular
visió del Jazz contemporani, del Jazz que es fa avui dia.
Anem doncs ara amb la següent proposta, la del jove pianista resident i
estudiant ara mateix als EEUU, a Texas concretament, i a una de les millors
escoles d’aquest estat. El disc que presenta és el resultat de l’amistat i de
les coincidències de tocar plegats en diferents locals de Barcelona. Un
d’aquests és l’emblemàtic Jamboree Jazz Club on els dilluns l’Aurelio Santos
organitza des de fa 12 anys una Jam Session força especial, i per això
s’anomena What The Fuck, o “Què collons és això”...la WTF. En un d’aquests
dilluns on jo no hi acostumo a faltar va obrir la Jam, va iniciar el concert en
Tomàs Fosch, després d’haver-lo vist unes quantes vegades acompanyant als
altres companys i participant a la Jam Session posterior al concert inicial. Un
concert-Jam que vaig enregistrar i que el podeu escoltar al blog del Jazz Club
La Vicentina.
“LLUÇ JAZZ”
TOMÀS FOSCH TRIO
Editat per Quadrant Produccions Q00045J
Enregistrat per Carles Ribera el 3 i 4 d’abril de
2013 als estudis Nòmada 57.
Produït per Tomàs Fosch, lo pare.
Tomàs Fosch, piano
José López “Peluca”, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
I la participació de Guillem Callejón en el tema “The
Meatballs”.
Totes les composicions són de Tomàs Fosch excepte Isfahan i Stablemates,
que ja sabeu de qui són, oi?
En Tomàs ha dedicat cadascun dels temes a determinades persones i coses,
la qual cosa fa aquest disc força personal....fins i tot hi ha una dedicatòria
al guitarrista Àlex Fortuny en un tema afegit al final, un bonus track, que
mirarem d’escoltar...
Escoltem ja el primer tema dedicat “a les camises de flors que han
acompanyat la meva vida, als amics del poble i a Nacho Azar per ser un referent
i ajudar-me a composar-la.”
1.- Aloha Shirts (T.F.) 6m21s
Gran tema per endinsar-nos en l’univers sonor de Fosch. Bones
interpretacions de piano i contrabaix en els seus solos i un final força potent
amb un Guillem més o menys desbocat, tot i que controlat.
Quadrant Produccions em va fer arribar aquest disc i el que vaig posar
la setmana passada de l’Albert Marquès Trio i la presentació que ells en fan és
la següent:
“Lluç Jazz és l’òpera prima del pianista Tomàs Fosch,
un disc on es percep el talent emergent d’aquest músic que sorprendrà
favorablement els aficionats al bon jazz. Acompanyat per un elenc de joves
instrumentistes amb els quals comparteix llenguatge i sensibilitats estètiques.
Fosch ens proposa un total de vuit tracks que combinen composicions pròpies amb
temes d’autors històrics com Duke Ellington, Benny Golson o Hoagy Carmichael.
Estem davant el primer disc d’un pianista que coneix bé la tradició i després
d’assimilar-la s’endinsa en territoris afins a la modernitat del jazz.”
El següent tema és el segon del disc, també composat per ell mateix, amb
una forta expressió rítmica acompanyada de moments de delicada bellesa sonora,
la bellesa de la pulsació nítida i profunda de les tecles del piano per les
mans de l’artista i líder de la formació.
Un tema dedicat “al meu avi per portar-me cada dissabte al matí a música
i a la meva mare pel recolzament incondicional.”
2.- Brunch Time (T.F.) 6m02s
Després de la llarga introducció seguida del solo del piano, el
contrabaixista, “Peluca” ens fa una bona demostració del seu art. Després
tornen a la coda, a l’exposició del tema, i després l’increment de tempo marcat
per la bateria desemboca al final del tema....
Seguim ara amb el tercer tema del disc, delicat però igualment amb la
combinació rítmica ben quadrada pel Guillem Arnedo. El tema està dedicat “a
L’Alfons Bertran i l’Aleix Forts per ajudar-me a créixer musicalment..
3.- San Moritz (T.F.) 4m37s
Uns temes i un pianista clarament influenciat per Bill Evans, Brad
Meldhau, Aaron Parks, Gerald Clayton, per la música clàssica i el pop. En Tomàs
parteix de la tradició del Jazz per arribar amb àmplies mires i ment oberta, la
que ens està mostrant en aquest seu primer disc “Lluç Jazz”.
Un tema aquest també força impactant amb la combinació de la mà esquerra
marcant un riff a la vegada que la bateria fa la seva particular aportació en
un magnífic solo; després, delicadesa i
final.
Avui, ves per on, seguiré l’ordre establert del disc per poder frenar el
tempo una mica i deixar pas a una magnífica balada on el Tomàs arriba a cotes
de finor i delicadesa prou importants, a part de la composició que per ella
mateixa és una delicadesa...dedicat “a l’Alba Jose pel seu amor”.ho yeah, sí
senyor....
4.- Martinez’s Portrait (T.F.) 4m37s
Oh quina suavitat, quina delicadesa.....doncs seguirem amb una altra
“delicatessen” al mateix nivell, aquesta vegada composada pel Billy Strayhorn i
Duke Ellington..un tema que van composar (de fet el compositor era el Billy
Strayhorn) el 1963 tot just abans de fer la gira que van fer per l’orient mijà
passant per Beirut, Amman, Kabul, Nova Delhi, Sri Lanka, Teheran, Madràs,
Bombai, Bagdad i el Caire (visites a Istanbul, Nicòsia, el Caire, Alexandria,
Atenes i Tessalònica ajornats per la notícia de l'assassinat de John F. Kennedy).
Un tema dedicat “a Guillem Arnedo, Pau Sala, Àlex Fortuny, José López,
Uri, Ivi, Rai, Juan Luís, Àlex Valdés, Marcos, Jago, Nacho, Guille, Alfons,
Aleix, Anton, Claudia, Joan Rovira...gràcies per la vostra inspiració,
aprenentatge i motivació constants.”
5.- isfahan (B.S
– D.E.) 6m08s
Una meravella de tema pròpiament ell i interpretat amb mestria,
delicadesa i profunditat sonora. Swing i melodia, interpretacions
excel·lents..què més vols demanar?....
Acabem ja aquest projecte amb el tema setè del compacte, ja amb força swing
i blues, un tema típic de Hard Bop de la mà magistral del Sr. Benny Golson,
encara viu i que vam poder veure al Jamboree l’any passat....un tema dedicat “a
Mariano Díaz, Iñaki Sandoval, Sergio Pàmies i Jaume Vilaseca per la música que
han compartit.”
7.- Stablemates (B.G.) 4m44s
Un tema ideal per acabar amb aquest magnífic projecte del Tomàs Fosch,
que des d’aquí li fem una forta abraçada desitjant que gaudeixi amb aquest
programa si és que se l’escolta que jo crec que sí que ho farà, sinó ara,
després ho podrà fer des del blog del Jazz Club de Nit....
Després d’aquest magnífic disc, anem ja de cara al “Jazz Master” que és
el Cecil Taylor i el seu doble LP “In Transition”...un disc que escoltarem en
quatre programes, sempre en aquesta darrera mitja hora....
Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959.
Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959.
Ja em dit que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 1.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 10 de desembre de 1955 a Boston
Cares 1 i 2 editades pel segell Transition
Cecil Taylor, piano
Steve LAcy, saxo soprano
Ted Curson, trompeta
Buell Neidllinger, contrabaix
Dennis Charles, bateria.
Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers
discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la
primera cara el que seria el Jazz Advance però que pe a mi és la reedició de la
Blue Note, disc comprat o a Londres, HMV, a Andorra, Comando o Transbord o a
Holanda, Amsterdam....llocs visitats per un servidor quan anava a comprar discos
en aquells anys 70s.
En aquesta música que escoltareu ja un h pot veure el què vindria
després, la modernitat que ell imprimiria en la seva música apropant-se al Free
Jazz primer per desprès quedar-s’hi. En aquest disc el Free encara no havia
nascut de la mà de l’Ornette Coleman i d’ell mateix, però deu ni do de com ja
començava a apropar-s’hi...modernitat, la més, l’any 1955, collons....
Cecil Percival Taylor (nascut el 25 de març 1929) és un pianista i poeta
nord-americà. De formació clàssica, Taylor és generalment reconegut com un dels
pioners del free jazz. La seva música es caracteritza per un enfocament
extremadament energètic, físic, produint sons improvisats complexes, involucrant
freqüentment clústers i polirítmies intricades. La seva tècnica pianística s'ha
comparat a la percussió, per exemple, es descriu com "vuitanta-vuit
tambors afinats" (en referència a la quantitat de tecles en un piano
estàndard). També ha estat comparat amb "Art Tatum pel que fa les tendències contemporànies clàssiques ».
Escoltem el primer tema de la cara 1, tema de Monk i Best...
1.- Bemsha Swing (T.M.
– D.B.) 7m26s
Seguirem amb la biografia..
Va créixer en un ambient influenciat per les inquietuds culturals de la
seva mare d’ascendència india, que
tocava el piano, parlava francès i alemany i li interessava el teatre. Amb nou
anys va començar els estudis de música amb una professora de música veïna, i
després de percussió amb el marit d’aquesta professora amb l’ànim de poder
tocar com ho feia Chick Webb. Els oncles van ser cabdals perquè el Cecil
escoltés les Big Bands de swing, la del Jimmie Lunceford i la de Cab Calloway,
tot i això, prefereix d’altres Big Bands i les exhibicions dels bateries.
Posteriorment l’interessa la dança i acompanyarà a balladors de claqué. Amb 13
anys es mor la seva mare i renuncia al piano deixant pas a les seves activitats
esportives. Després, amb un amic bateria, es presenta a un concurs radiofònic i
del qual n’obté un premi. L’emissió del programa l’escolta un director
d’orquestra que li fa fer una audició i el contracte. El primer bolo en un gran
hotel dels Monts Catskill, no el pot fer pel fet de ser negre. El 1951 marxa a
Boston i el curs següent s’inscriu al New England Conservatory. Durant tres
anys estudia arranjament i harmonia i ha de suportar els prejudicis racials del
professor de composició. Gràcies al
company i saxofonista Andrew McGhee descobreix el Bebop. Aquest li presenta els
millors Jazzzmen de Boston: Gigi Gryce, Jaki Byard, Charlie Mariano, Herb
Pomeroy, Sam Rivers i Serge Chaloff. També coneix al crític musical Nat Hentoff
el qual el convida al seu programa de ràdio. El mateix any d’arribar a Boston
va poder veure per primera vegada a Charlie Parjer al Club Hi-Hat.
I ara escoltarem un tema de Cecil Taylor
2.- Charge ‘Em Blues (C.Tayor) 11m15s
Cecil Taylor va ser un pianista molt influenciat per Lennie Tristano.
Posteriorment, i després d’escoltar “Un Poco Loco” es va convertir fan de la
música de Bud Powell. Si fem una repassada als pianistes que el van influir en
aquella època podríem començar per Erroll Garner, Mary Lou Williams (amb la
qual tocaria a duo vint-i-cinc anys més tard al Carnegie Hall, 1977), l’obscur
Sam Broadnax (per les seves espesses textures harmòniques), Dave Brubeck
(igualment per l’opulència harmònica de la seva música en octet), Dick Twardzik
(Cecil tindrà l’ocasió de tocar davant d’aquest), Horace Silver, Thelonious
Monk i el més important, Duke Ellington.
I ara ja posem el darrer tema per avui, un tema de Duke Ellington, el
magnífic Azure.
3.- Azure (D.Ellingon) 7m35s
Abans de plegar m’agradaria dir-vos que el Jordi Pujol (el Presi del
Jazz) ha editat una selecció de 11 compactes mai editats abans amb el nom de
The Keynote Collection 1941-1947 amb enregistraments que mai han vist la llum.
Ja sabeu on ho podeu trobar això i molt més? Doncs al carrer Benet Mateu 26,
barri de Sarrià-Sant Gervasi que és on hi la botiga de Blue Sounds.
Bé, doncs això ha estat tot per avui, espero que us hagi agradat el
programa i ja quedem pel proper dijous 12 de desembre amb més música i
novetats. Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Programa 147, dia 28 de novembre de 2013. Víctor Correa Trio; Marquè/Stinson/O'Farrill; Harold Land Sextet
2 comentaris
Bona nit a tothom,
benvingudes i benvinguts al programa 147 de Jazz Club de Nit, un
programa que fem des de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i online a l’adreça http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
El programa d’avui va dedicat a dos músics locals i a repassar algun
disc d’algun dels Jazz Masters. Els músics locals ho són però amb
característiques diferents, com ja veure. Us en faig cinc cèntims....l’un va
néixer a Segovia el 1977, es va formar a Madrid i després va caure entre
nosaltres, i hi és des de ja fa una colla d’anys. L’altre va néixer a Granollers
el 1986, es va formar aquí i ara mateix viu, estudia i treballa a Nova York.
Comencem amb el disc del Víctor Correa Trio
“LIVE AT JAMBOREE”
Víctor Correa Trio
Enregistrat al Jamboree el 7 d’octubre de 2009 per Quim Puitgó (Kato). L’Eva Vila va
enregistrar una estoneta de vídeo del mateix concert.
Produït per Correa & Hernando
Víctor Correa,
trombó
Alfred Artigues,
guitarra
Ramon Angel Rey,
bateria
Tots els temes del
disc són composicions del Víctor Correa:
Victor Correa
Hernando
1977 San Rafael -El
Espinar ( Segòvia ) .
formació :
Després d’un breu pas pel conservatori, comença estudiant improvisació i
Big - Band amb Bob Sands , bateria amb Yayo Morales , i piano amb Tony Heimer i
Adolfo Delgado en la " Escuella de Música Creativa de Madrid" . Pren
classes privades de composició i arranjaments amb Miguel Blanco també a Madrid
. Es trasllada a Barcelona on ingressa a l'ESMUC i obté el títol en trombó de
jazz estudiant amb Gorka Benítez ,Raúl García ( trombó tenor i Baix) ,Joan
Monné , Eladio Reinón ,Mathew Simon ,Lluís Vidal ,etc.
Escoltarem la “Intro” interpretada pel Ramon Angel seguida del
tema “Regeneración interválica”.
2.- Intro interpretada per Ramon Angel Rey
3.- Regeneración
interválica
Carall, carall, quins dos temes i quines magnífiques intervencions dels
tres membres de la formació. Aquest darrer tema, amb quina força i amb quines
variacions musicals més interessants...
Assisteix a classes magistrals de Joan Mungia , Leon Parker , Perico
Sambeat , Phill Woods , Paquito de Rivera , Adrian Mears , Chris Cheek , Slide
Hampton , Chris Kase , Leon Parker , Miguel Rivera , Conrad Herwig , Joseph
Alessi , Michel Becquet , Hein Van de Gein , Miguel Zenón , Bruce Barth , etc
Obté una beca per estudiar a Nova York i va regularment a classes amb
Luis Bonilla. Assisteix a una classe amb Jeff Ballard i Hal Crook .
Gràcies al Programa ERASMUS viatja a Rotterdam on estudia amb Ilja
Reijngoud i Bart Van Lier i Composició ambPaul Van Brugge .
De tornada a Espanya el contracten com a professor de trombó de jazz al
Conservatori Superior del Liceu , Escola de Música de la Concepció i L'Escola
Superior del Taller de Músics .
Després d’aquesta entrada en el món sonor del Víctor, escoltem
ara dos temes també seguits, el “Termodinàmica” i “Regeneración”...sembla que
aquest concepte aleshores flipava bastant al Víctor.
4.- Termodinámica
6.- Regeneración
Dos temes
impressionants interpretats, no ho oblidem, pel Víctor Correa, Alfred Artigues
i Ramon Angel Rey. Solos magnífics i gran comunicació rítmica entre tots ells.
En Víctor està immiscit darrerament en un projecte molt interessant que
vam tenir el plaer d’escoltar al Jazz Club La Vicentina aquest divendres
passar, el 22 de novembre i que ens va gaudir d’allò més. En els propers
dimarts tornaran al Jamboree per preparar-ne l’enregistrament que es farà ben
aviat.
Professionalment
:
Toca el trombó tenor
principalment però des fa temps també toca el trombó Baix i una mica la tuba. Ha
tocat, no necessàriament en aquest ordre
però sí aproximadament:
En el món del "
Jazz " com a sideman amb:
Big Band del Taller
de Músics de Madrid Dirigida Per Miquel Blanc .
Big Band de Bob
Sands .
Jayme Marques Big
Band
Orquestra Nacional
de Jazz d'Espanya
Joan Monné Nonet
Perico Sanbeat
quintet
Barcelona Jazz
Orchestra amb convidats com Nicholas Payton , Jesse Davis , Dee Daniels , Brad
Leali , etc
Perico Sanbeat Big
Band i el flamenc Big Band on toca el trombó baix.
Llibert Fortuny XXL
Joan Chamorro
Quintet .
Anna Luna quintet.
Big Band de Badalona
Big Band de Girona,
etc....la resta ho podeu llegir a la seva pàgina web...
Escoltem ara ja per acabar aquest magnífic treball a trio els tres
darrers temes seguits, el primer serà el “Hollan Spoor”; després escoltarem al “Pues
si hombre no”, i finalment la “Outro”....gaudiu..
7.- Hollan Spoor
8.- Pues si
hombre no
9.- Outro interpretada per Ramon Angel Rey
Després d’aquest magnífic disc del Víctor Correa, disc gens típic ni
d’estructures musicals ni de composicions, entrarem en el món també atípic del
trio Marquès/ Stinson/ O’Farril i la seva particular visió del “Latin Jazz” amb
espurnes de “Hip Hop”.
“¡PA’LANTE!”
MARQUÈS/ STINSON/ O’FARRIL TRIO
Editat per Quadrant Produccions Q00047J
Enregistrat el 14 i 15 de febrer de 2013 al Peter
Karl Studios, Brooklyn, NY.
Produït per Josep Ramon Jové.
Albert Marquès, piano
Walter Stinson, contrabaix
Zack O’Farril, bateria
I amb la participació de l’Adam O’Farril (temes 6 i 9) i de Circa
95 (veu en el tema 5).
Nascut el 1986, Albert Marquès es va
graduar al 1986 al Conservatori Superior del Liceu. Als 22 anys enregistra el
seu primer disc liderant un quartet amb Jordi Bonell a la guitarra amb qui des
de llavors han sigut inseparables. Marquès ha actuat amb musics de
l'escena catalana com Perico Sambeat o Marc Miralta.
Comencem amb el tema 3 del disc...una composició del bateria com
ràpidament comprendreu...
3.- Existencial Crisis (Z.O’Farril) 2m34s
Un tema carregat d’una estructura rítmica molt personal on fins i tot el
pianista abandona la melodia pràcticament per afegir-s’hi rítmicament i
percusiva.
Escoltem ara el següent tema, aquest composat pel mateix Albert Marquès..
4.- Cançó del pare (A.Marquès) 5m23s
Si bé encara no hem
entrat en l’especial concepció del latin d’aquest trio, no us preocupeu que
aviat ho faran..
Abans m’agradaria recordar el doble concert que vaig poder veure la
temporada passada a la Nova Jazz Cava de Terrassa, on vam poder assistir a
l’estrena de dos projectes increïbles. El primer va ser precisament el que ens
va presentar el jove Albert Marquès que aleshores va venir amb els dos germans
O’Farril, bateria i trompeta (aquest amb només 18 anys) i el contrabaixista
Alexis Cuadrado. Un gran concert on l’Albert ens va impressionar d’allò més,
igualment com els dos joves cracs americans i el ja vell conegut Alexis.
Després d’ells, encara vam poder escoltar el magnífic projecte del Perico
Sambeat de qual em vaig comprar el disc i en vaig fer un programa de ràdio.
Escoltem ara el primer tema “Latin” amb clars aires de “hip hop”....sí,
sí, ja ho escolteu, el Miquel Tuset posarà un tema “Hip hop”....però és que
aquests nois s’ho mereixen....
5.- Azúcar (Circa
95 i Z. O’Farrill) 3m10s
Després d’aquesta “raresa” rítmica i força interessant, seguirem amb la
vida i miracles de l’Albert...
Just després del Conservatori s'instal·la a
Paris, capital europea del jazz, i toca amb grans musics de l'escena francesa
com Pierre Perchaud o Rémi Vignolo. Durant el seu tercer i darrer any a Paris
forma part del quartet del llegendari Leon Parker (bateria de Ahmad Jamal o
Mullgrew Miller entre d'altres).
Escoltem ara el tema sisè d’aquest disc amb
el trompetista Adam O’Farril, tema magnífic i composat per ell mateix,
anomenat “Industrialistic”, seguit del següent tema, composat per l’Albert
Marquès, el “IDN”.
6.- Industrialistic (A.O’Farrill) 6m19s
7.- IDN (A.Marquès) 5m30s
Uau, quins trossos de temes, ambdós, amb
una marxa força increïble. El primer amb el jove gran crac de la trompeta,
l’Adam O’Farril i el darrer, una magnífica composició “latin” de l’Albert
Marquès.
Seguim una mica més amb els camins vitals
de l’Albert....
Des del 2011 viu a Nova York on toca entre
d'altres projectes amb una big band de latin jazz dirigida per Arturo O'Farrill
(premiat amb un Grammy el 2008). Marquès ha actuat al Birdland, Fat Cat, Duc
des Lombards, Jamboree, i una llarga llista de clubs i festivals als dos
costats de l'Atlàntic incloent el llegendari Festival de Jazz de Montreal. Ha
enregistrat tres discs al seu nom i ha treballat amb nombrosos projectes com a
sideman a l'Estat espanyol, França i els Estats Units.
Acabem ja aquest disc amb un altre tema de
l’Adam O’Farrill, tot i esperant que us hagi agradat aquest projecte
editat per Quadrant Produccions...
9.- On the blue summer
evening (A.O’Farrill) 8m32s
Després d’aquests dos discos amb una
novetat de Quadrant Produccions i un treball del 2008 recuperat amb molt
de “carinyo” de l’amic Víctor Correa, ens endinsem ara en les
profunditats de......
La música d’un dels grans saxos tenors que,
com alguns altres, ha quedat desconegut pel gran públic, sí aquell públic que
només sap de Jazz els gran noms, els més mediàtics, i per això no menys
bons....passa que el Jazz és molt més que els noms més coneguts...i amb això
estem, intentant recordar els qui no ho són tant....
Avui escoltarem una miqueta el saxo tenor Harold
Land, músic que va tenir la sort de compartir escenari amb el gran, el més
gran, en Clifford Brown, i també amb el Max Roach. Van formar un
quintet el qual es va considerar com el millor en el seu temps. Malauradament,
la mort desgraciada d’en Clifford va acabar amb les grans expectatives
que tothom els hi tenia posades, com a grup. Cadascú es va espavilar pel seu
compte, i avui, el nostre “Jazz Master” va compartir estudi de gravació amb uns
altres “mostrus” del Jazz en un disc en vinil comprat a la botiga que Fresh
sound Records te al carrer Benet Mateu 26 la barri de Sarrià-Sant Gervasi,
amb el telèfon 93 80 60 28. Allà hi trobareu a l’Enrique Heredia els
caps de setmana i dilluns pel matí.
El disc es diu
“WEST COAST BLUES”
HAROLD LAND!
Distribuït en vinil per
Fresh Sound Records
Enregistrat el 17 i 18
de maig de 1960
Editat per JazzLand
La música que escoltareu ara, va ser
digitalitzada a partir del magnífic vinil de 180 grams distribuït per Fresh
Sound Records.
Aquesta reedició (que, sorprenentment,
encara no ha sortit de forma completa al CD) va ser gravada originalment per al
segell Jazzland. El saxofonista tenor Harold Land porta un sextet
d'estrelles que inclou el guitarrista Wes Montgomery, el trompetista Joe
Gordon, el pianista Barry Harris, el contrabaixista Sam Jones
i el bateria Louis Hayes. Junts, porten a terme tres temes originals de Land,
el "Don’t explain", de la Billie Holliday / Arthur Herzog, el
tema de Charlie Parker "Klactoveedsedstene", i una versió
primerenca de Montgomery de "West Coast Blues".
Com que no tenim gaire temps, començarem
suau i anirem pujant de ritme...
Ho farem amb la magnífica balada de Billie
Holliday / Arthur Herzog,
1.- Don’t explain (B.H & A.H.) 4m45s
Després d’aquesta delicadesa, seguirem amb
un altra tema suau, tot i que no tant; un tema de Harold Land....
2.- Ursula (H.L.) 6m57s
I acabem aquesta petita repassada amb la
música de Harold Land posant el darrer tema, el conegut tema de Parker....per
acabar allò que es diu a tota hòstia...
3.-
"Klactoveedsedstene", (C.O.) 9m44s
 |
| Aquí la contraportada en CD |
Bé, doncs això ha estat tot, espero que us
hagi agradat la selecció....recordeu que primer hem escoltat el treball del Víctor
Correa enregistrat en directe al Jamboree....després el darrer treball de Marquès/Stinson/O’Farril
editat pe Quadrant Produccions i
ara hem acabat escoltant tres temes del magnífic saxo tenor Harold Land.
Dir-vos que la vostra presència a l’altre cantó de les ones o per internet ens
dóna la força suficient per a continuar amb la feixuga tasca d’aconseguir que a
vosaltres us acabi agradant aquesta magnífica música anomenada Jazz i que la
gaudiu encara més anant a escoltar-la en viu en els diferents locals que hi ha
a l’abast. Si més no, recordar-vos que a Sant Vicenç dels Horts en tenim un, on
hi fem un concert de Jazz i una Jam Session cada mes. Bé, doncs gràcies per
escoltar-nos, bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Programa 146: dia 14 de novembre de 2013: Sperrazza, Sacks & Kamaguchi i la Big Band JODR
0 comentaris
Benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit que segur
que també ho sou del Jazz Club La Vicentina, molt bona nit, ja més fresca i per
tant més adequada a l’època que estem...sembla que demà divendres fotrà un fet
considerable que espero que no sigui motiu per no venir a la Jam Session que
fem amb en Geni Barry Quintet...a partir de les 22h a la Sala Xica, entrada
gratuïta i consumició mínima obligatòria.....
Bé, comencem el programa 146 amb el darrer treball del trio de grans
músics els quals ens interpretaran la música de Cy Coleman...un músic que es va
dedicar a composar música per a musicals
i temes comercials d’una innegable qualitat com ara mateix veurem.
“PLAY COLEMAN”
SPERRAZZA, SACKS, KAMAGUCHI
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 424
Enregistrat als Acoustic Recording Studio, Brooklyn,
New York, el 14 de setembre de 2012.
Produït per The Trio + Geoff Kraly
Productor executiu, Jordi Pujol
Vinnie Sperrazza, bateria
Jacob Sacks, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Tots els temes són de Cy Coleman acompanyat de Carolyn Leigh, Dorothy
Fields i Joe McCarthy. Bàsicament la música és de Coleman i les lletres dels
temes dels altres tres artistes...
Comencem la audició d’aquest disc amb el tema nº 8 que segur que
reconeixereu....un tema de Cy i Dorothy anomenat....
8.- Hey, Big spender (C.C.
& D. F.) 2m44s
O yeah.....seguima ara amb una balada preciosa de Cy Coleman que va
editar en un disc amb la seva orquestra reeditat per Playboy’s Penthouse...uau....
6.- Dorothy Dilema (C.
C.) 7m01s
Ara seguim amb aquest dolçor amb un tema que va fer famós a l’autor i
que Playboy va utilitzar com himne del seu programa televisiu, el Playboy TV..
De fet, Cy Coleman va obrir el seu propi Night Club a finals dels anys 50s on
va aconseguir que moltes celebritats hi anessin. Un dels assidus va ser el
creador de Playboy, en Hugh Hefner, el qual li va demanar que composes un tema
pel seu nou programa de televisió, i vet aqui...
11.- Playboy’s Theme (C.C.) 6m48s
Quina més increïble suavitat i tendresa la d’aquest magnífic tema. Una
digitació clara i precisa acompanyada de grans idees amb el suport de la resta
de la secció rítmica...
Escoltem el segon tema del disc de Coleman & Leigh, el conegut tema
que van fer pel musical “Little Me” l’any 1961...el
2.- I’ve got
your number (C.C & C.L.) 6m36s
Quina magnífica digitació i quina mà esquerra més controlada i suau. En
Jacob Sacks és un tros de pianista, prou que s’escolta....i mentre el walking
del Masa amb suavitat tal com la de les escombretes del Sperrazza. Després, el
magnífic solo del Masa, seguint el walking, mentre en Sacks el recolza; després
unes quatres la mar de delicats, com tot el tema, i després el tema a mode de
coda i final sobtat, acaronat per les escombretes.
Seguim amb el tercer tema de Coleman & Fields, ja força més
compromès d’estil i interpretació; un tema del 1966 que van fer pel musical
“Sweet Charity”...
3.- If my friends could see me now (C.C. & D. F.) 2m41s
Tema amb força estructura contemporània, un tema curtet que ens ha
situat en una altra òrbita.
Anem ara de nou a un tema amb arrels melòdiques prou clares. Aquest és
del Coleman i el McCarthy.; un tema on Nelson Riddle va dirigir la orquestra i
Nat King Cole el va cantar el 1955, entre moltes altres versions. Es va editar
en un 45 rpm on la cara A era aquest magnífic tema,
5.- I’m gonna laugh you right out of my life (C.C. & J.M.) 6m51s
Tema impressionant i més de la manera com l’han desenvolupat, amb una
formació carregada de swing, i un solo del Jacobs molt ben trenat interromput
de cop per l’entrada del Masa en el seu, per després tornar-s’hi a posar.
Seqüència de “quarts” amb l’Sperrazza i tornar a la coda i acabar-lo amb
contrabaix i hi hat de cop.
Acabem ja amb aquest trio de magnífics amb el tema pròpiament nomenat
“Witchcraft” i tema que es pot veure en vídeo amb el mateix Cy Coleman
interpretant-lo al piano i cantant-lo la mar de be...anomenat també
“Wichcraft”...o sigui “Bruixeria”...tema del Cy i de la Caroline que fan fer el
1957 i que el nostre trio interpreta amb un groove impressioanant.....
10.- Witchcraft (C.C.
& C.L.) 7m32s
Quin magnífic solo ens ha fet l’amic Masa....i no en parlem del Jacobs i
ja el final el típic mestratge de l’Sperrazza en els “quarts”...
Bé, la segona part del programa d’avui, la dedicarem a una Big Band, la
JODR, Jove Orquestra Del Raval dirigida pel Sergi Vergés...i tota una colla de
joves grans músics i que són...
Saxos i flautes....
Gonzalo Levin (alt,sopr,fl), Albert Comaleras (alt,sopr,fl), Francesc
Vidal (tenor), Nil
Villà (tenor,cl), Joan
Mas(barí),.
Trompetes...
Pep Garau (tp), Leo
Torres (tp), Bruno
Calvo (tp), Òscar
Latorre (tp), Pep
Tarradas (tp,
flughel),.
Trombons.....
Albert Costa (tb), Jordi Gómez (tb), Amaiur
González (tb), Darío
García (tb baix).
Àlex Fortuny, guitarra. Adrián
Ghiardo, piano. Pedro Campos, contrabaix. Josema
Martín, bateria. Sergi
Vergés, direcció i clown .
La veterania i l’ànima del compositor, arranjador i
trombonista.
Aquest concert que escoltareu, va ser el primer que han fet al Jamboree,
i segur que no serà el darrer, i que vaig tenir la oportunitat
d’enregistrar-lo, per tant, és un enregistrament en viu, i tot i que els meus
estris no són súper professionals, deu ni do com va quedar de bé....
Veiem que deien els amics del
Jamboree (segur que el text és del Pere Pons) en fer-ne la seva publicitat...
Sergi Vergès ha fet possible la
materialització d’un somni com és la creació de la JODR Big Band, unes sigles
que corresponen al nom de la primera Jazz Orquestra del Raval. La novetat
d’aquesta formació de 17 músics s’exposa a través del seu afany per a oferir en
directe la música escrita per a big band durant els últims 30 anys. Una
concepció arriscada i contemporània que suggereix un pas endavant respecte a
l’associació de les big bands amb l’època del swing i que reivindica autors com
Brookmeyer, McNeely, Slide Hampton, Neumeister i Schneider, entre molts altres.
La majoria dels seus integrants són a més fidels representants del nou planter
de músics de jazz que estan renovant l’escena del país.
Els textos que ara diré parlant de cada tema són obra i gràcia del
mateix Sergi Vergés....gràcies Sergi.
El primer tema és Rhoda Map, un clàssic de Thad Jones
de l'any 76. Amb solos de l'Albert Costa al trombó i el Bruno Calvo a la
trompeta.
1.- Rhoda Map (Thad
Jones) 6m31s
El segon es diu Thad, és un homenatge a Thad Jones
amb moltes cites musicals de coneguts arranjaments. El tema és de Jim McNeely
per a la Vanguard Orchestra, de l'any 95. Solos de l'Adrián Ghiardo al piano,
l'Albert Costa al trombó i el Pep Tarradas a la trompeta.
2.- Thad (Jim
McNeely) 11m38s
El tercer es diu The American Express, una obra de
Bob Brookmeyer per a un disc de composicions seves amb la Thad Jones/Mel Lewis
Orchestra. És de l'any 80. Solos del Gonzalo Levin al soprà, el Frances Vidal
al tenor i el Bruno Calvo a la trompeta.
3.- The American Express (Bob Brookmeyer) 10m41s
El quart es diu Frame for the blues, un tema de Slide
Hampton dedicat a son pare. Està a un disc de composicions pròpies amb la
Vanguard Orchestra. No sé ben bé l'any, però cap al 2002. Solos del Darío
García al trombó baix, el Pep Garau a la trompeta, el Pedro Campos al
contrabaix i l'Àlex Fortuny a la guitarra.
4.- Frame for the blues (Slide Hampton) 11m16s
L'últim es diu Start with Miss Beanhart, i és
composició i arranjament del Rob McConnell per a la seva big band, The Boss
Brass. És de l'any 80. Solos del Joan Mas al baríton, l'Òscar Latorre a la
trompeta. el Nil Villà al tenor i el Pedro Campos al contrabaix.
5.- Start with Miss Beanhart (Rob McConnell) 7m53s
Bé, doncs això ha estat tot per avui. Espero que us hagi agradat i
dir-vos que si en voleu més, demà a la
Sala Xica tenim la Jam Session del mes de novembre amb Geni Barry Sextet i tota
una colla d’amics músics que sembla que ‘han dit que vindran, com Dani Rambla,
Oriol Cot, etc.....
Gràcies per escoltar-nos i bona nit i bon Jazz en el Jaç...
Bona nit, benvingudes i benvinguts a Jazz Club de Nit. Comencem el
programa nº 145 corresponent ja a la 5ª temporada, deu nido....i tot gràcies a
vosaltres, amigues i amics que ens seguiu cada dijous....
Avui us presentem el darrer treball de l’amic i pianista Albert Caire.
L’Albert ens acompanya des de fa dos anys a les Jam Sessions que fem el darrer
divendres de mes, tot i que en aquest mes, ho hem avançat al dia 15 de
novembre. Motiu? Doncs l’actuació de la vicentina Marina Tuset al Palau de la
Música Catalana dins el marc del 45é Festival de Jazz de Barcelona, el Voll
Damm Festival, on compartirà escenari amb la Gemma Abrié i Susana Sheiman,
totes tres convidades per la Locomotora Negra i al seu director i millor
persona, Ricard Gili.
“TIME AFTER TIME”
ALBERT CAIRE TRIO
Editat per PSM Music.
Enregistrat a Estudi Laietana, Barcelona, el 2 i 3 de
juliol de 2013 per Jordi Vidal.
Produït per Albert Caire.
Albert Caire, piano
Jaime Duran, contrabaix
Carles Domingo, bateria
Aquest és un disc on es barregen temes del món pop passats pel sedàs del
Jazz amb d’altres dins del món del Jazz, que jo diria que s’han tocat força
vegades a les Jam dels Jazz Club La Vicentina amb l’Albert, el Geni Barry,
Carles Pineda, Quico Mampel i Felipe Muñoz...oi Albert?
Jo he escollit precisament aquests darrers, ja em perdonaràs Albert, deu
ser deformació amateur....o sigui que comencem amb el primer tema, composat per
Richard Rodgers i lletra de Lorenz Hart que van escriure el 1937 per una
comèdia musical anomenada “I’d Rather be Right”.
1.- Have you met miss Jones (R.R & L.H.) 3m19s
Després d’aquesta delicada exposició d’aquest estàndard, ens endinsarem
amb un tema que va composar en Joe Zawinul, el magnífic Mercy, mercy, mercy.
Un tema que van interpretar en viu el Cannonball Adderlery Quintet al Club
deLisa a Chicago el 1966.
2.- Mercy, mercy, mercy (J.Z.) 4m57s
Un tema força preciós amb molt bones interpretacions de tots tres.....
Ara seguirem amb un tema amb força ritme, força swing, un tema del gran,
gran Charles Mingus; tema que
interpretat per la seva Big Band una pila de vegades, totes en honor a
la seva vida i figura musical, composat pel mestre però allà pels anys____. El
mateix Mingus va realitzar un doble LP anomenat “Nostalgia in Times Square/ The
immortal 1959 Sessions, tot i que abans va interpretar-lo en el disc Mingus in
Wonderland, també el 1959 amb Booker Ervin entre la resta del quintet.
3.- Nostalgia in Times Square (C.M.) 5m19s
Magnífic tema i interpretat amb molt de swing pel trio de l’Albert....
I acabem amb un dels temes que hem tocat més vegades al Jazz Club, el
tema bandera de l’Horace Silver, composat el 1965 i incorporat en el disc
homònim i amb els Horace Silver Quintet, amb Joe Henderson, Blue Mitchell i
Junior Cook, entre altres...
4.- The Song for my father (H.S.) 5m50s
Tema amb una molt bona intro i que segueix amb el típic ritme funky, en
aquest cas, força suau, però ple de sensibilitat. Bon solo de l’Albert i molt
ben acompanyat pels seus amics i companys. En Jaume també es mostra consistent
en el seu solo i força melòdic.
De fet, en aquest disc es nota que hi ha una sòlida compenetració entre
tots tres, que per això són amics i col·legues en diversos projectes...
Bé, deixem aquest bon disc de l’Albert Caire Trio i felicitem-lo per
haver tingut el coratge d’embrancar-se en la seva producció, que tal i com
estant els temps, deu nido els riscos i problemes que tots tenim...abraçada
Albert.
Ara ens endinsarem en el darrer projecte del saxofonista francès Gael
Horellou i el seu darrer treball també anomenat
“TIME AFTER TIME”
GAEL HORELLOU
Editat per Fresh sound Records New Talent FSNT 422
Enregistrat per Jean Taxis el 5 de juliol de 2011 a
“Studio Val d’Orge”, Epinay sur Orge, França.
Produït per Gael Horellou i Jordi Pujol
Productor executiu Jordi Pujol
Perico Sambeat, saxo alt
Gael Horellou, saxo alt
Albert Sanz, piano
Nicolas Moreaux, contrabaix
Antoine Paganotti, bateria
Aquí tenim un disc ple d’estàndards amb un parell de temes propis, l’un
del Gael i l’altre de Nicolas. Un disc amb la vitalitat de finals dels 50s,
inicis dels 60s, carregat de post bop, swing i amb una selecció de temes que
se’m fa força difícil fer-ne la selecció...
Començarem pel darrer tema del disc, de Sammy Cahn i Jule Styne, la
coneguda
8.- Time after Time (S.
C. & J. S.) 8m14s
Després d’aquesta delicatessen per començar, ens endinsarem en la resta
de temes, que excepte el “Moonlight in Vermont”, tenen tots una potència
rítmica important...seguim amb el segon tema del disc de F. Grofe...que podria
ser un trosset de la The Gran Canyon Suite de Ferde Grofé...
2.- On the trail (F.G.) 6m55s
Després d’aquesta exquisidesa anem amb el primer tema del disc de Gigi
Gryce. Tema que va enregistrar per primera vegada Clifford Brown a París el 8
d’octubre de 1953. Tema interpretat per milers de músics i milers de vegades;
estem parlant del
1.- Minority (G.
G.) 7m00s
Seguirem amb un tema original del Gael, un Blues, el blues de...
4.- Le Blues de l’Ermite (G. H.) 4m16s
I ja per acabar amb aquest magnífic disc ho farem amb un estàndard de L.
Hart i Richad Rodgers, el no massa conegut...
5.- There’s a small hotel (L.H. & R. R.) 6m19s
Bé, ara és el moment de passejar-nos pels anys 50s-60s per acabar aquest
programa i ho farem amb un disc del 1962 amb dos grans tenors, Gene Ammons i
Sonny Stitt amb dos discos emblemàtics, el primer el Boos Tenors in Orbit, i el
segon el Soul Summit....escoltem alguns temes del primer...
“BOSS TENORS IN ORBIT”
GENE AMMONS & SONNY STITT
Editat en vinil per Verve
Enregistrat el 18 de febrer de 1962 a New York.
Edició actual de Fresh Sound Records FSR-CD 788
Edició actual de Fresh Sound Records FSR-CD 788
Gene Ammons, saxo tenor
Sonny Stitt, saxo tenor i alt
Paul Weeden, guitarra
Donals Patterson, orgue
William James, bateria
Comencem amb el magnífic tema de Jerome Kern i lletres de Oscar Hammestein
composat el 1929 i escrita pel “show” anomenat Sweet Adeline. Músics que l’han
interpretat han estat Sonny Rollins, Kenny Burrell & John Coltrane, entre
cantants com Billie Holiday i Ella Fitzgerald, etc,etc...
2.- Why was i born? (J.
K. & O. H.) 8m20s
Tot i que Gene Ammons i Sonny Stitt eren com una mena de torres bessones
del món del saxo tenor; tot i així es tenen força respecte mutu considerant la
diferència entre els seus estils. En Gene Ammons, ple de soul-jazz i en Sonny
Stitt carregat de bop, engranen bé sigui tocant estàndards, interferint en les
melodies familiars, o en forma de balada.
Seguim ara mb un tema de Ray Henderson i lletra de Mort Dixon i,
composat el 1926 i enregistrat per primera vegada el mateix any per Gene
Austin. Estem parlant del
5.- Bye Bye Blackbird (R.
H. & M. D.) 9m58s
En aquest enregistrament se'ls veu una mica restringits però, es van
associar amb brillant organista Don Patterson, el guitarrista totalment fosc,
en Paul Weeden, i el gran bateria Billy James. Hi ha un cisma en termes de la
separació estèreo, ja que cada saxofonista aconsegueix el seu propi canal, però
en ocasions toquen junts. Alguns talls més llargs permeten Patterson relaxar-se
i prendre les regnes, però és majoritàriament un acompanyant en aquesta data de
1962. No hi ha una veritable lluita pel territori aquí, mentre la rivalitat
està redactada, ells dos fan torns sense cap mena d'egoisme. Stitt canvia a l’alt
per aconseguir contrast, i els dos saxofonistes toquen junts en el bon tema de
Miles, "Walkin’”, sempre com una mena de Jam, però més escurçada aquí, amb
la melodia bàsica tocada una sola vegada, amb Ammons afegint una mica
d'harmonia en el procediment.
Escoltem ara el magnífic tema interpretat per Miles Davis, i composat
per Richard Carpenter. Miles va enregistrat el disc homònim el 3 i 29 d’abril
de 1954 amb una formació de septet on també hi havia el magnífic tema, aquest
sí de Miles, el Solar. Intenten fer frases curtes en el tema "Why was I
born?”, mentre Stitt fa una ràfega de notes bebop. Mentre que "John Brown’s
body" és la quinta essència del soul-jazz en el seu millor moment
primigeni, ells s'estenen en el llarg tema de deu minuts, el "Bye Bye Blackbird".....etc...
I acabem amb el magnífic tema de R. Carpenter....
1.- Walkin’ (R.
C.) 5m21s
Subscribe to:
Missatges (Atom)
