Programa 689 - Down Beat Magazine: Joe Lovano, Jamie Baum Septet, Steve Wilson i Emmet Cohen, dimecres 8 de juliol de 2026.

Enllaç a l'àudio del Programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa especial, dedicat a les produccions que comenten i publiciten els cracs especialistes de la revista Down Beat Magazine, a més de parlar-ne de les seves actuacions. Per això podrem repassar alguns temes de quatre dels discos que ells comenten, «critiquen», entre cometes, que són aquests: «Enduring Sonance» del gran saxofonista Steve Wilson; «What Times Are These» de Jamie Baum Septet, i els de Down Beat comentant-ne el seu bolo; «Universal Truth» del genial Emmet Cohen i el darrer de Joe Lovano, «Paramount Quartet» amb la possibilitat que faci una segona part de tot plegat en un altre programa, car les magnífiques músiques ben bé s’ho valen.

La particularitat del programa d’avui és que podreu escoltar la música sense cap interrupció ni comentaris, els justos per presentar els projectes que escoltareu, o sigui que de ben segur serà un gaudi estiuenc per a totes i tots vosaltres.


I començaré aquest programa especial amb el disc de Joe Lovano, «Paramount Quartet». Publicat el 29 de maig de 2026 per ECM. Enregistrat el febrer del 2025 als Studios La Buissonne, Pernes les Fontaines. Aquí tenim a Joe Lovano, saxo tenor i soprano; Julian Lage, guitarra; Asante Santi Debriano, baix i Will Calhou, bateria.

I des de DownBeat en Michaell J. West ens diu això, parlant sobre el disc i temes: «Que els músics d'aquesta nova gravació de Joe Lovano puguin mantenir una sensibilitat tan exquisida en les seves interaccions, fins i tot quan tots quatre estan pràcticament desbordats d'energia creativa, indica amb quin tipus de domini estem tractant aquí. Però no confongueu la sensibilitat amb la suavitat. Paramount Quartet està format per una colla de músics, on cap dels quals és un xiuxiuejador. La major part de l'àlbum els troba impulsors, afirmatius, ritmats, fins i tot —com a "Amsterdam" i "The Great Outdoors"— empenyent-se cap a territori lliure.

A les tres balades del disc, on els músics es posen guants de nen, encara podem sentir les idees sorgir ràpidament i amb fúria. Si la textura de la cançó inicial, titulada amb precisió "First Song", és elegant, el tenor sedós de Lovano sobre l'encaix de Lage i Debriano i el full d'or raspallat de Calhoun, el saxofonista encara aconsegueix filtrar, tenint tant a dir que ha de doblar el temps, el tempo (encara que amb tanta agudesa que gairebé no se n'adona). De la mateixa manera, a "Lady Day", Lage s'estableix amb línies de precisió microscòpica que gradualment es converteixen en puntes punxants, però fràgils i melòdiques.

La sensibilitat en qüestió, però, rau en la seva capacitat per detectar, examinar i respondre a les fineses de l'altre. "Fanfare For Unity" presenta breus esclats d'improvisació col·lectiva i polirítmica entre leitmotivs; això és tot el que necessita. Aquests músics estan tan afinats que Calhoun pot esbossar una frase rítmica ràpida; Lage i Debriano poden agafar-la i meloditzar-la, fer-la melodia, a l'uníson i sense dubtar-ho; i Lovano pot invertir-la i estendre-la abans d'haver-la acabat. A "Congregation", el tema soul i amb ritme, Calhoun sembla anticipar totes les formes en solitari de Lovano; quan el solo de Lage segueix el saxofonista, Debriano comparteix una telepatia similar amb ell. És l'escolta la que esdevé així la part primordial de «Paramount Quartet».»

I nosaltres els escoltarem en un parell de temes seguits, o sigui que a gaudir d’aquestes magnífiques músiques amb els temes:

1.6.- The Great Outdors (Joe Lovano) 6:39.
2.7.- Congregation (Joe Lovano) 5:35.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I segueixo amb els altres projectes comentats pels amics i amigues de Down Beat, i ara amb el disc conceptual de la flautista Jamie Baum Septet, «What Times Are These», publicat per Sunny Side Records el 5 d'abril de 2024. Amb Jamie Baum, flautes, spoken word; Jonathan Finlayson, trompeta, spoken word; Sam Sadigursky, saxo alt, clarinet, clarinet baix; Chris Komer, trompa; Brad Shepik, guitarra, bols tibetans; Luis Perdomo, piano, Fender Rhodes; Ricky Rodriguez, contrabaix, baix elèctric; Jeff Hirshfield, bateria; Theo Bleckmann, KOKAYI, Sara Serpa, Aubrey Johnson, veu; Keita Ogawa, percussió.

I en aquest enllaç al seu Bandcamp hi podem llegir uns llarguíssims comentaris, i dir-vos que els podreu llegir al blog.

On What Times Are These (Sunnyside), el cinquè enregistrament de Jamie Baum amb The Jamie Baum Septet+, el seu conjunt insígnia, l'aclamada flautista i compositora amb seu a Nova York presenta la seva primera exploració de la paraula parlada i la cançó artística. Per ser més específics, set de les deu composicions de Baum responen a obres d'un grup d'eminents poetes dels segles XX i XXI (Adrienne Rich, Marge Piercy, Tracy K. Smith, Lucille Clifton i Naomi Shihab Nye), interpretades per les reconegudes vocalistes convidades Theo Bleckmann, Sara Serpa, Aubrey Johnson i KOKAYI.

L'àlbum segueix els aclamats llançaments de Sunnyside, In This Life (2013) i Bridges (2018), en què Baum va explorar les connexions entre el qawwali del sud d'Àsia, el maqam del Pròxim Orient i les tradicions musicals sagrades jueves, incorporant les escales i els ritmes al seu viu argot harmònic i orquestral. Aquí, de nou, Baum combina múltiples influències, adaptant les seccions d'improvisació a les personalitats tonals individualistes del seu conjunt de virtuosos configurat de manera única, ella i el seu aclamat septet. Com va comentar el crític Dan Bilawsky sobre Bridges, Baum torna a "crear un món on la ressonància sonora i espiritual descansen en un pla uniforme" amb "un pronunciat sentit de propòsit il·luminant el camí".

El títol d’aquest disc, inspirat en el poema d'Adrienne Rich de 1995 "What Kinds of Times Are These", fa referència a l'entorn surrealista i caòtic que va seguir a l'esclat de Covid-19 a la primavera del 2020 quan, com diu Baum, "un per un, els concerts van caure com fitxes de dòmino i tot es va tancar". Ella continua: «Va ser bíblic, com les plagues. Anàvem endavant, i després, bum, ens aturem en sec». Aïllada amb el seu marit al seu petit apartament de Manhattan, Baum va respondre «llançant-se de cap a la composició».

El resultat final és una declaració artística magistral i polifacètica que aborda plenament la foscor existencial i la turbulència política de l'època en qüestió, però que també proporciona moments de gran bellesa, emoció i consol edificant.

I d’aquest projecte podreu escoltar aquests temes..

3.1.- In The Light of Day (Jamie Baum) 5:55.
4.3.- An Old Story (Jamie Baum) 9:22.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I segueixo amb el disc del saxofonista Steve Wilson, «Enduring Sonance» publicat per Smoke Sessions Records l’1 de maig del 2026. Enregistrat per Chris Allen el 9 i 10 de setembre de 2025 a Power Station, Studio A, Nova York. Mesclat per Chris Allen. Assistents de l'enregistrament: Ben Miller i Omisha Chaitanya. Masteritzat per Chris Allen, Michael Fossenkemper i Tyler McDiarmid. Produït per Paul Stache. Assistència de producció de Damon Smith. Notes del disc de Willard Jenkins. Amb Steve Wilson, saxo alt i soprano, flauta; Joe Locke, vibràfon; Renee Rosnes, piano i Fender Rhodes; Jay Anderson, contrabaix; Kendrick Scott, bateria i Kevin Newton, trompa a "Quiet Girl" i "Francisco". Tots els arranjaments són de Renee Rosnes. 

I algunes de les coses que ens diuen al Bandcamp les podreu llegir al blog, però vaja hi ha temes com «Pieces of Dreams» de Michel Legrand que són una meravella, «A Volta» de Eliane Elias; «How Long? de Bill Lee; temes amb orígens pop com el de Gino Vanelli, «The Surest Things can Change»; «The Eyes of Love» de Quincy Jones; també «Quiet Girl» del seu amic i col·laborador Billy Childs, etc, etc...

El saxofonista i flautista Steve Wilson reflexiona sobre tota una vida de records musicals inesborrables en el seu impressionant àlbum, ENDURING SONANCE, amb Renee Rosnes, Joe Locke, Jay Anderson i Kendrick Scott interpretant algunes de les cançons preferides de Wilson que abasten gèneres i dècades.

Algunes cançons tenen una manera d'insinuar-se en la nostra imaginació, deixant una impressió duradora que continua ressonant a les nostres orelles molt després de l'última vegada que les hem sentit, de vegades durant la resta de les nostres vides. En el seu impressionant nou àlbum, ENDURING SONANCE, el veterà saxofonista i flautista Steve Wilson celebra algunes de les composicions inesborrables que ha apreciat al llarg de la seva vida musical.

"Algunes de les melodies d'aquest disc m'han acompanyat, en alguns casos, durant més de 50 anys des del moment en què les vaig sentir per primera vegada", diu Wilson. "Volia treure a la llum música amb la qual la gent pogués connectar, independentment del tipus de música que els agradi".

ENDURING SONANCE es va concebre inicialment seguint la tradició del disc de balades. Però Wilson es va adonar ràpidament que la paraula «balada» era inadequada per descriure l'àlbum que tenia previst. El que ell tenia al cap tenia més a veure amb un sentit del lirisme que fa que una cançó sigui ressonant i memorable, independentment del tempo, l'estil, el gènere o el sentiment.

I també els escoltarem en dos temes seguits, sense dir-ne ni una paraula, o sigui que a gaudir d’aquests dos grans temes..

5.4.- How Long? (Bill Lee) 5:44.
6.5.- A Volta (Eliane Elias) 6:08.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I ja encarem el final del programa d’avui amb el darrer disc del gran Emmet Cohen, «Universal Truth» publicat per Mack Avenue Records el 29 de maig de 2026. Enregistrat per Chris Allen al Sear Sound de Nova York el 5 d'octubre de 2025. Enginyer assistent: Steven Sacco. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studios a Nova York. Amb Emmet Cohen, piano; Joe Farnsworth, bateria; Yasushi Nakamura, contrabaix (1, 5, 6, 7, 8); Ron Carter, contrabaix (2, 3, 4); Jeremy Pelt, trompeta (2, 4, 5, 6, 7, 8); George Coleman, saxo tenor (3, 8); Tivon Pennicott, saxo tenor (5, 6, 7, 8). Tots els temes estan arranjats per Emmet Cohen. Productors: Emmet Cohen, Christian Wiggs. Productor associat: Michael Ragan. Director de producció: Spencer Cole Porter.

Emmet Cohen, pianista de l'Any 2025 per la revista DownBeat i compositor i líder de banda aclamat per la crítica, ha estat molt ocupat. Ocupat de gira amb un tribut a Miles Davis i John Coltrane amb públics amb entrades exhaurides arreu del món, ocupat dirigint Live from Emmet's Place com el "programa de jazz en línia més vist del món" i ocupat gravant el seu nou àlbum, Universal Truth. Amb Joe Farnsworth, Yasushi Nakamura, Jeremy Pelt, Tivon Pennicott i els convidats Ron Carter i George Coleman, Emmet porta el seu cèlebre tribut a l'estudi, combinant clàssics atemporals ("Well You Needn't", "My Funny Valentine") amb nous temes originals que honoren la reialesa del jazz alhora que porten endavant la seva tradició.
I molta més informació sobre aquest disc i els seus temes la podreu llegir al blog, mentre n’escolteu la música.

El pianista Emmet Cohen sempre ha estat la quinta-essència de la vella ànima, submergint-se en la història de les melodies clàssiques del jazz, omplint d'adoració heroica les generacions d'artistes que el van precedir i animant la generació que el va seguir. Pel que fa a l'adoració heroica, la seva sèrie d'enregistraments Master Legacy ha inclòs Jimmy Cobb, Benny Golson i Albert "Tootie" Heath, per anomenar-ne alguns. I la llista de convidats del seu popular programa de vídeo en streaming, Live From Emmet's Place, inclou Houston Person (que també va formar part de la sèrie Master Legacy), Ken Peplowski, Kurt Elling, Sheila Jordan, Anat Cohen, Dick Oatts i Terell Stafford, entre d'altres. La llista és llarga i sorprenent. I què toquen? Estàndards, és clar, de la manera més orgànica i original possible, portant aquesta música a una nova generació de maneres que arriben a tot el món. Així doncs, no és d'estranyar que el seu últim enregistrament sigui una celebració dels centenaris de dos dels artistes més grans d'aquesta música: Miles i Coltrane, alhora que dóna amor als seus pianistes preferits. Al seu trio amb el baixista Yasushi Nakamura i el bateria Joe Farnsworth s'hi uneixen una munió d'invitats fantàstics. El trompetista Jeremy Pelt toca clar i net en una versió accelerada de "Well You Needn't" de Thelonious Monk. "My Funny Valentine" serveix com a reunió amb el baixista Ron Carter i el saxofonista tenor George Coleman, que va tocar la cançó a la banda de Miles uns 60 anys abans. Coleman i l'estrella tenor emergent Tivon Pennicott s'uneixen al trio en una versió dolça de "Blue Trane" de Coltrane. Entremig, hi ha homenatges a Bud Powell amb "Budo", que va aparèixer a The Birth Of The Cool; i a Jimmy Heath, un altre artista que celebra un centenari aquest any, amb "Gingerbread Boy". Però Cohen també és un bon compositor que escriu amb un somriure i un sospir. Està profundament immers en el present amb una afinitat pel passat. "Universal Truth", la seva suite en tres parts, ofereix una prova d'aquest abast, començant amb la vibrant interpretació grupal d'"Eternal Glimpse" fins a la balada negra de "Compassion" i impressionant amb el poder i l'ànima de "Universal Truth". Aquesta és una gravació realment excel·lent i la raó per la qual el Sr. Cohen serà a la portada del número de juliol de DownBeat. També està enmig d'una agenda de gira atapeïda. Si podeu, no dubteu a escoltar-lo en directe!

I també els escoltarem en dos temes seguits, i ja per acabar el programa especial d’avui. Som-hi doncs amb el tema de Heath i el primer tema de la Suite Universal Truth...

7.4.- Gingerbread Boy (Jimmy Heath) 4:22.
8.7.- III Universal Truth (Emmet Cohen) 6:22.

Doncs res, que espero que us hagi agradat força el programa especial d’avui, amb aquests grans músics i les seves magnífiques músiques.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |