Bona nit benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit.
Avui hi tornem de nou com cada dijous excepte el tercer de cada mes que es
radia el Ple Municipal. Comencem el programa 148 a Jazz Club de Nit i des de
l’emissora Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per l’adreça online: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui farem un programa dedicat als pianistes....i com que per a tot hi
ha un motiu, el meu motiu és el fet d’haver decidit posar un disc del Cecil
Taylor; un d’aquells doble LP que han passat a la història, el IN TRANSITION.
Després d’haver-lo digitalitzat i extirpat els catacrics i catacracs, l’aniré
posant en successius programes fins acabar-lo. Com que és un doble LP, cada dia
en posaré una cara, o sigui que en tenim per quatre programes. Això sí,
l’escoltareu a la darrera mitja hora de programa, la que dediquem als
JazzMasters.
Abans però començarem amb dues novetats de pianistes, un d’aquí casa
nostra, en Tomàs Fosch i el seu disc de Quadrant Produccions, “Lluç Jazz”, i
també amb una novetat del segell Fresh Sound Records New Talent aquesta vegada
amb el pianista Sebastien Ammann i el seu disc “SAMADHI”.
Comencem per aquest disc de Fresh Sound...
“SAMADHI”
SEBASTIEN AMMANN QUARTET
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 425
Enregistrat per Michael Perez-Cisneros el 7 de juny
de 2012 als estudis Peter Karl Studios, Brooklyn, New York.
Produït per Sebastien Ammann i Ohad Talmor
Productor executiu Jordi Pujol
Sebastien Ammann, piano
Ohad Talmor, saxo alt
Dave Ambrosio, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Totes les composicions són de Sebastien Ammann excepte “You Stepped Out
a Dream” de Nacio Herb Brown i Gus Kahn.
S’ha de dir que aquest és un disc amb aires inequívocs de modernitat.
Gent que h sabut beure de les fons dels més avantguardistes i que han sabut
emmotllar-se en un projecte del líder de la formació. Melodies un pel
melancòliques però vestides d’una gran bellesa. Escoltareu alguns temes, els
escollits per qui us parla, Miquel Tuset, i que espero que els gaudiu com jo
mateix a l’hora de pensar el programa.
Escoltem el segon tema del compacte...
2.- Serendipity (S.A.) 5m40s
Un tema força interessant, amb una bona interpretació dels components
del quartet, de manera particular els solistes.
Seguim amb el tercer tema amb una gran interpretació del líder. Nitidesa
i claredat d’idees acompanyen a aquest músic que s’ha sabut acompanyar de tres
cracs, i sinó, escolteu el solo de l’Ohad Talmor al saxo alt....
3.- Renk-Curb (S.A.) 5m20s
Un magnífic tema amb una altra gran interpretació de l’Ohad Talmar al
saxo alt, i la resta de músics, amb el líder al capdavant...anem ara amb el
quart tema del compacte, d’estructures similars i magnífiques interpretacions,
tema que dóna nom al compacte...
4.- Samadhi (S.A.) 7m37s
Claredat en la pulsió de les tecles, sonoritat plena d’aquest saxo alt i
composició impactant per la complexa i bella melodia. Una secció rítmica
perfecta amb un mestres de les baquetes, el Eric MacPherson, del qual ja li hem
posat algun disc també de Fresh Sound..un tema delicat acabat de la mateixa
manera.
Acabem ja amb aquesta selecció d’aquest interessant disc del Sebastien
Ammann amb el darrer tema, el qual ves per on, és l’únic del qual no n’és el
compositor....és el..
8.- You Stepped Out of a Dream (Nacio Herb Brown i Gus Kahn) 6m18s
Una vertadera meravella, perfectament interpretada per aquests grans
músics, i que ens ha situat en el seu particular món, en la seva particular
visió del Jazz contemporani, del Jazz que es fa avui dia.
Anem doncs ara amb la següent proposta, la del jove pianista resident i
estudiant ara mateix als EEUU, a Texas concretament, i a una de les millors
escoles d’aquest estat. El disc que presenta és el resultat de l’amistat i de
les coincidències de tocar plegats en diferents locals de Barcelona. Un
d’aquests és l’emblemàtic Jamboree Jazz Club on els dilluns l’Aurelio Santos
organitza des de fa 12 anys una Jam Session força especial, i per això
s’anomena What The Fuck, o “Què collons és això”...la WTF. En un d’aquests
dilluns on jo no hi acostumo a faltar va obrir la Jam, va iniciar el concert en
Tomàs Fosch, després d’haver-lo vist unes quantes vegades acompanyant als
altres companys i participant a la Jam Session posterior al concert inicial. Un
concert-Jam que vaig enregistrar i que el podeu escoltar al blog del Jazz Club
La Vicentina.
“LLUÇ JAZZ”
TOMÀS FOSCH TRIO
Editat per Quadrant Produccions Q00045J
Enregistrat per Carles Ribera el 3 i 4 d’abril de
2013 als estudis Nòmada 57.
Produït per Tomàs Fosch, lo pare.
Tomàs Fosch, piano
José López “Peluca”, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
I la participació de Guillem Callejón en el tema “The
Meatballs”.
Totes les composicions són de Tomàs Fosch excepte Isfahan i Stablemates,
que ja sabeu de qui són, oi?
En Tomàs ha dedicat cadascun dels temes a determinades persones i coses,
la qual cosa fa aquest disc força personal....fins i tot hi ha una dedicatòria
al guitarrista Àlex Fortuny en un tema afegit al final, un bonus track, que
mirarem d’escoltar...
Escoltem ja el primer tema dedicat “a les camises de flors que han
acompanyat la meva vida, als amics del poble i a Nacho Azar per ser un referent
i ajudar-me a composar-la.”
1.- Aloha Shirts (T.F.) 6m21s
Gran tema per endinsar-nos en l’univers sonor de Fosch. Bones
interpretacions de piano i contrabaix en els seus solos i un final força potent
amb un Guillem més o menys desbocat, tot i que controlat.
Quadrant Produccions em va fer arribar aquest disc i el que vaig posar
la setmana passada de l’Albert Marquès Trio i la presentació que ells en fan és
la següent:
“Lluç Jazz és l’òpera prima del pianista Tomàs Fosch,
un disc on es percep el talent emergent d’aquest músic que sorprendrà
favorablement els aficionats al bon jazz. Acompanyat per un elenc de joves
instrumentistes amb els quals comparteix llenguatge i sensibilitats estètiques.
Fosch ens proposa un total de vuit tracks que combinen composicions pròpies amb
temes d’autors històrics com Duke Ellington, Benny Golson o Hoagy Carmichael.
Estem davant el primer disc d’un pianista que coneix bé la tradició i després
d’assimilar-la s’endinsa en territoris afins a la modernitat del jazz.”
El següent tema és el segon del disc, també composat per ell mateix, amb
una forta expressió rítmica acompanyada de moments de delicada bellesa sonora,
la bellesa de la pulsació nítida i profunda de les tecles del piano per les
mans de l’artista i líder de la formació.
Un tema dedicat “al meu avi per portar-me cada dissabte al matí a música
i a la meva mare pel recolzament incondicional.”
2.- Brunch Time (T.F.) 6m02s
Després de la llarga introducció seguida del solo del piano, el
contrabaixista, “Peluca” ens fa una bona demostració del seu art. Després
tornen a la coda, a l’exposició del tema, i després l’increment de tempo marcat
per la bateria desemboca al final del tema....
Seguim ara amb el tercer tema del disc, delicat però igualment amb la
combinació rítmica ben quadrada pel Guillem Arnedo. El tema està dedicat “a
L’Alfons Bertran i l’Aleix Forts per ajudar-me a créixer musicalment..
3.- San Moritz (T.F.) 4m37s
Uns temes i un pianista clarament influenciat per Bill Evans, Brad
Meldhau, Aaron Parks, Gerald Clayton, per la música clàssica i el pop. En Tomàs
parteix de la tradició del Jazz per arribar amb àmplies mires i ment oberta, la
que ens està mostrant en aquest seu primer disc “Lluç Jazz”.
Un tema aquest també força impactant amb la combinació de la mà esquerra
marcant un riff a la vegada que la bateria fa la seva particular aportació en
un magnífic solo; després, delicadesa i
final.
Avui, ves per on, seguiré l’ordre establert del disc per poder frenar el
tempo una mica i deixar pas a una magnífica balada on el Tomàs arriba a cotes
de finor i delicadesa prou importants, a part de la composició que per ella
mateixa és una delicadesa...dedicat “a l’Alba Jose pel seu amor”.ho yeah, sí
senyor....
4.- Martinez’s Portrait (T.F.) 4m37s
Oh quina suavitat, quina delicadesa.....doncs seguirem amb una altra
“delicatessen” al mateix nivell, aquesta vegada composada pel Billy Strayhorn i
Duke Ellington..un tema que van composar (de fet el compositor era el Billy
Strayhorn) el 1963 tot just abans de fer la gira que van fer per l’orient mijà
passant per Beirut, Amman, Kabul, Nova Delhi, Sri Lanka, Teheran, Madràs,
Bombai, Bagdad i el Caire (visites a Istanbul, Nicòsia, el Caire, Alexandria,
Atenes i Tessalònica ajornats per la notícia de l'assassinat de John F. Kennedy).
Un tema dedicat “a Guillem Arnedo, Pau Sala, Àlex Fortuny, José López,
Uri, Ivi, Rai, Juan Luís, Àlex Valdés, Marcos, Jago, Nacho, Guille, Alfons,
Aleix, Anton, Claudia, Joan Rovira...gràcies per la vostra inspiració,
aprenentatge i motivació constants.”
5.- isfahan (B.S
– D.E.) 6m08s
Una meravella de tema pròpiament ell i interpretat amb mestria,
delicadesa i profunditat sonora. Swing i melodia, interpretacions
excel·lents..què més vols demanar?....
Acabem ja aquest projecte amb el tema setè del compacte, ja amb força swing
i blues, un tema típic de Hard Bop de la mà magistral del Sr. Benny Golson,
encara viu i que vam poder veure al Jamboree l’any passat....un tema dedicat “a
Mariano Díaz, Iñaki Sandoval, Sergio Pàmies i Jaume Vilaseca per la música que
han compartit.”
7.- Stablemates (B.G.) 4m44s
Un tema ideal per acabar amb aquest magnífic projecte del Tomàs Fosch,
que des d’aquí li fem una forta abraçada desitjant que gaudeixi amb aquest
programa si és que se l’escolta que jo crec que sí que ho farà, sinó ara,
després ho podrà fer des del blog del Jazz Club de Nit....
Després d’aquest magnífic disc, anem ja de cara al “Jazz Master” que és
el Cecil Taylor i el seu doble LP “In Transition”...un disc que escoltarem en
quatre programes, sempre en aquesta darrera mitja hora....
Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959.
Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959.
Ja em dit que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 1.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 10 de desembre de 1955 a Boston
Cares 1 i 2 editades pel segell Transition
Cecil Taylor, piano
Steve LAcy, saxo soprano
Ted Curson, trompeta
Buell Neidllinger, contrabaix
Dennis Charles, bateria.
Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers
discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la
primera cara el que seria el Jazz Advance però que pe a mi és la reedició de la
Blue Note, disc comprat o a Londres, HMV, a Andorra, Comando o Transbord o a
Holanda, Amsterdam....llocs visitats per un servidor quan anava a comprar discos
en aquells anys 70s.
En aquesta música que escoltareu ja un h pot veure el què vindria
després, la modernitat que ell imprimiria en la seva música apropant-se al Free
Jazz primer per desprès quedar-s’hi. En aquest disc el Free encara no havia
nascut de la mà de l’Ornette Coleman i d’ell mateix, però deu ni do de com ja
començava a apropar-s’hi...modernitat, la més, l’any 1955, collons....
Cecil Percival Taylor (nascut el 25 de març 1929) és un pianista i poeta
nord-americà. De formació clàssica, Taylor és generalment reconegut com un dels
pioners del free jazz. La seva música es caracteritza per un enfocament
extremadament energètic, físic, produint sons improvisats complexes, involucrant
freqüentment clústers i polirítmies intricades. La seva tècnica pianística s'ha
comparat a la percussió, per exemple, es descriu com "vuitanta-vuit
tambors afinats" (en referència a la quantitat de tecles en un piano
estàndard). També ha estat comparat amb "Art Tatum pel que fa les tendències contemporànies clàssiques ».
Escoltem el primer tema de la cara 1, tema de Monk i Best...
1.- Bemsha Swing (T.M.
– D.B.) 7m26s
Seguirem amb la biografia..
Va créixer en un ambient influenciat per les inquietuds culturals de la
seva mare d’ascendència india, que
tocava el piano, parlava francès i alemany i li interessava el teatre. Amb nou
anys va començar els estudis de música amb una professora de música veïna, i
després de percussió amb el marit d’aquesta professora amb l’ànim de poder
tocar com ho feia Chick Webb. Els oncles van ser cabdals perquè el Cecil
escoltés les Big Bands de swing, la del Jimmie Lunceford i la de Cab Calloway,
tot i això, prefereix d’altres Big Bands i les exhibicions dels bateries.
Posteriorment l’interessa la dança i acompanyarà a balladors de claqué. Amb 13
anys es mor la seva mare i renuncia al piano deixant pas a les seves activitats
esportives. Després, amb un amic bateria, es presenta a un concurs radiofònic i
del qual n’obté un premi. L’emissió del programa l’escolta un director
d’orquestra que li fa fer una audició i el contracte. El primer bolo en un gran
hotel dels Monts Catskill, no el pot fer pel fet de ser negre. El 1951 marxa a
Boston i el curs següent s’inscriu al New England Conservatory. Durant tres
anys estudia arranjament i harmonia i ha de suportar els prejudicis racials del
professor de composició. Gràcies al
company i saxofonista Andrew McGhee descobreix el Bebop. Aquest li presenta els
millors Jazzzmen de Boston: Gigi Gryce, Jaki Byard, Charlie Mariano, Herb
Pomeroy, Sam Rivers i Serge Chaloff. També coneix al crític musical Nat Hentoff
el qual el convida al seu programa de ràdio. El mateix any d’arribar a Boston
va poder veure per primera vegada a Charlie Parjer al Club Hi-Hat.
I ara escoltarem un tema de Cecil Taylor
2.- Charge ‘Em Blues (C.Tayor) 11m15s
Cecil Taylor va ser un pianista molt influenciat per Lennie Tristano.
Posteriorment, i després d’escoltar “Un Poco Loco” es va convertir fan de la
música de Bud Powell. Si fem una repassada als pianistes que el van influir en
aquella època podríem començar per Erroll Garner, Mary Lou Williams (amb la
qual tocaria a duo vint-i-cinc anys més tard al Carnegie Hall, 1977), l’obscur
Sam Broadnax (per les seves espesses textures harmòniques), Dave Brubeck
(igualment per l’opulència harmònica de la seva música en octet), Dick Twardzik
(Cecil tindrà l’ocasió de tocar davant d’aquest), Horace Silver, Thelonious
Monk i el més important, Duke Ellington.
I ara ja posem el darrer tema per avui, un tema de Duke Ellington, el
magnífic Azure.
3.- Azure (D.Ellingon) 7m35s
Abans de plegar m’agradaria dir-vos que el Jordi Pujol (el Presi del
Jazz) ha editat una selecció de 11 compactes mai editats abans amb el nom de
The Keynote Collection 1941-1947 amb enregistraments que mai han vist la llum.
Ja sabeu on ho podeu trobar això i molt més? Doncs al carrer Benet Mateu 26,
barri de Sarrià-Sant Gervasi que és on hi la botiga de Blue Sounds.
Bé, doncs això ha estat tot per avui, espero que us hagi agradat el
programa i ja quedem pel proper dijous 12 de desembre amb més música i
novetats. Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
