Programa 690 - FSR: Moisés P. sánchez, Nick Adema, Fabrizio Doberti i Martín Léiton Quartet, dimecres 15 d'abril de 2026.

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou un programa dedicat a la nostra estimada editorial discogràfica, Fresh Sound Records i algunes de les seves darreres novetats com per exemple el darrer disc del pianista Moisés P. Sánchez, «Where Light Begins», disc de la sèrie 5100. Hi haurà també tres discos m és, i de FSNT, el de Nick Adema, «Incandescence», el de Fabrizio Doberti, «FRIB! FRIB!! FRIB!!!» i el de Martín Léiton Quartet, «Qué dirían?» i avui de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.

Els discos d’avui estan produïts per Jordi Pujol i són © & Ⓟ copyright 2026 de Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions discogràfiques S.L..


I començarem amb el disc de Moisés P. Sánchez, «Where Light Begins». Enregistrat per Shayan Fathi als Camaleon Studios, Barcelona, ​​​​del 17 al 20 de febrer de 2026. Mesclat i masteritzat per Shayan Fathi. Enginyer d'àudio auxiliar: Diego Román. Afinador de piano: Javier Alonso Sancho. Amb Moisés P. Sánchez, piano, Rhodes, teclats i programació; Chris Jennings, contrabaix; Naíma Acuña, bateria. Fotos: Noah Shaye, Canvas Gallery (portada). Produït per Moisés P. Sánchez.

El procés de crear música nova sempre ha estat un repte per a mi des de moltes perspectives diferents. Amb els anys, una pregunta ha anat adquirint cada cop més importància: per què? Per què vull compondre noves peces? Quin significat vull que portin? Quina història espero explicar amb cada cançó?

Des dels meus primers àlbums, he estat obsessionat amb la idea que hi ha d'haver un fil narratiu que doni un propòsit a l'experiència d'escolta completa, que l'oient se senti recompensat quan arriba al final, com si hagués compartit un moment únic amb els músics. Només llavors l'àlbum deixa de pertànyer-nos i esdevé seu.


Where Light Begins va néixer de la necessitat de trobar un punt de llum al qual aferrar-se en els moments de més foscor. Parla de descendir als propis inferns i encara tenir la voluntat de fer el treball interior que et permet tornar al món i trobar un camí a seguir. La llum més brillant sempre emergeix dels llocs més foscos, i així és com he viscut aquests darrers anys, per raons molt personals que he intentat posar al descobert en aquestes composicions.
Després de tants anys component, he arribat a la conclusió que la música que escric ha de néixer de la vida, no de fórmules. Necessito que tant la interpretació com la composició creixin a partir de les meves pròpies experiències perquè puguin ser vertaderes, així no em refugio en recursos funcionals que, tot i ser útils, no poden ser la finalitat última de l'art. Almenys no per a mi.

Cada peça d'aquest àlbum està arrelada en aquesta convicció i revela una part de la meva vida, de vegades més íntima, de vegades menys, però sempre deixant prou espai perquè l'oient la faci seva. Algunes peces tenen una lectura més evident —com «10 de febrer», dedicada a Lyle Mays, o «Kioto contigo», escrita per a la meva dona Cristina— i d'altres són més personals, com «Un gran futuro a tus espaldas» o «Unfinished Conversations». En totes elles, cada oient hi trobarà la seva pròpia història.


Aquest treball també marca un canvi important: per primera vegada en vint anys com a líder de la banda, he renovat el trio que m'acompanya. He compartit música i vida amb Borja Barrueta i Toño Miguel, i sé que continuarem fent-ho, però en aquest moment em va semblar natural portar dos músics excepcionals, Chris Jennings i Naíma Acuña, que han elevat les meves composicions i han aportat una frescor que crec que els oients gaudiran.


A tots ells, gràcies de tot cor per compartir el vostre talent amb mi. Aquí tornem. Espero que gaudiu d'aquesta música, feta amb tot el cor i la passió que vaig ser capaç de donar en aquest moment de la meva vida. Ens veiem a la carretera, i que aquesta llum sigui sempre el nostre refugi secret.—Moisés P. Sánchez.

I ja els escoltarem en dos temes seguits.

1.2.- Invisible Maps (Moisés P. Sánchez) 7:14.
2.5.- Kioto Contigo [to Cristina Mora] (Moisés P. Sánchez) 6:02.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I després d’aquestes magnífiques músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva delicadesa interpretativa i dolçor poètica embolcallada de les músiques del programa.


I segueixo ara amb els tre s discos restants, els de FSNT i primer el de Nick Adema, «Incandescence». Enregistrat per Alessandro Mazzieri als estudis Wisseloord, Hilversum, Països Baixos, 1 i 2 de juny de 2025. Mesclat per Jordi Matas Domenech. Masteritzat per Pieter De Wagter. Amb Nick Adema (trombó), Lage Lund (guitarra als números 1, 5, 7, arranjaments als números 1 i 7), Ben van Gelder (saxo alt, excepte el 4), Maël Idris Mercier (piano), Paddy Fitzgerald (contra baix), Genius Wesley (bateria). Grup fotogràfic: Julius Proost. Disseny gràfic: Beatriz Lainez i Nick Adema. Produït per Lage Lund.

Començant com una marxa per conquerir un castell a l'Edat Mitjana, Incandescence s'inicia des del principi en composicions boniques i ben pensades i una improvisació seriosa al més alt nivell. La meva introducció al trombonista canadenc Nick Adema va ser a través d'un missatge a les xarxes socials fa uns tres anys, el 2023. Nick em va contactar per preguntar-me si podia tocar al seu disc, Urban Chaos, i des de llavors ens hem fet amics i hem tocat junts en un grapat de concerts. Com a saxofonista, també m'he adonat de la manera de tocar de l'holandès Ben van Gelder durant l'última dècada; la resta de la banda amb el pianista belga Mael Idris Mercier, el baixista australià Patrick Fitzgerald i el bateria estatunidenc Genius Wesley, és nova per a mi, però a través d'aquest àlbum, ha estat un plaer absolut "conèixer-los".

Incandescence mostra diverses qualitats importants: composicions extremadament satisfactòries amb una orquestració i una composició de parts tremendes, una forta identitat personal amb els instruments potencials de cadascú, tocant els seus ja saps què amb una sensació de temps i sensibilitat harmònica de bon gust, etc. Però el component més important pot ser el de la unitat de la banda; aquests cinc membres de la banda toquen junts en una manera que encaixa, i la meva esperança és que hi hagi més música per escoltar en el futur des del conjunt. —Noah Preminger.

I parlant dels temes, dir-vos que estan imbuïts d’una gran personalitat, d’una sonoritat pròpia, la que ha aconseguit el líder del projecte, trombonista i compositor de la majoria dels temes. Ja d’entrada, primer tema «Screaming Boats» del pianista Maël Idris Mercier amb una contundència potent del bateria Genius Wesley i melodia sorprenent de la resta de companys. I amb quina suavitat rítmica comença el segon track «No Worries If Not» del baixista Paddy Fitzgerald, alhora que delicadesa melòdica. També el 3r «Ça va Maël?» del líder Nick Adema, comença amb una intervenció del bateria Wesley i ja la melodia del tema a càrrec del líder i gran solo del saxo alt i amic Ben Van Gelder i a tot Swing. En fi, que com sempre us dic, adquiriu el seu disc, i tots els del programa, dels programes que faig, per seguir mantenint l’ànima del Jazz, la flama del Jazz. 

I ja els escoltarem en aquests dos temes seguits...

3.2.- No Worries If Not (Paddy Fitzgerald) 6:00.
4.9.- Ah! (Nick Adema) 6:43.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I segueixo amb un altre dels projectes d’avui, el de Fabrizio Doberti, «FRIB! FRIB!! FRIB!!!». Enregistrat per Guillem Salles al Jazz Campus, Basilea, Suïssa, els dies 21 i 22 de juny de 2025. Mesclat i masteritzat per Patrik Zosso. Amb Fabrizio Doberti, bateria; Lorenz Widauer, trompeta a #1-3, 5 i 6, trompeta piccolo a #9; Darius Moglia, saxo alt a #1-3, 5, 6 i 9, saxo soprano a #7; Iannis Obiols, piano a #1 i 5; Alistair Peel, contrabaix a #1-3, 5-7 i 9. Fotografia de portada: Jakob Jäger. Fotos interiors: Albin Ormegard. Produït per Fabrizio Doberti.

Fabrizio Doberti és un bateria i compositor italià, nascut a Lucca, Itàlia, el 2001 i actualment establert a Copenhaguen, Dinamarca. Va començar a tocar als 14 anys i, amb els anys, va ampliar els seus coneixements musicals a través d'un fort impuls per involucrar-se amb noves experiències i una profunda dedicació a construir col·laboracions artístiques. El 2018, va assistir als seminaris d'estiu de la Siena Jazz Academy, una experiència que va repetir el 2019. Durant aquests cursos, va tenir l'oportunitat d'estudiar amb músics de jazz de renom com Jeff Ballard, Matt Penman, Avishai Cohen, Lage Lund i Nir Felder. Aquell mateix any, també va començar a estudiar piano a través de classes particulars.

Es va graduar amb honors al programa de tres anys en Bateria i Percussió de Jazz de la Siena Jazz University. Ha estat membre de la Focus Year Band 25, on va tenir l'oportunitat de conèixer i actuar amb músics de renom internacional com Guillermo Klein, Linda May Han Oh, Jordi Rossy i Becca Stevens. Aquest és el meu primer àlbum com a líder. Va ser divertit fer-lo i m'he sentit molt privilegiat de tenir l'oportunitat de tocar amb tots aquests músics increïbles: Lorenz, Darius, Iannis i Alistair. M'agradaria dedicar aquest àlbum a totes aquelles persones que es van adonar, s'estan adonant o s'adonaran de com de dolent és aquest món i, en comptes d'aturar-se a lluitar, van decidir, estan decidint o decidiran intentar canviar-lo....
—Fabrizio Doberti (extracte de les notes interiors del disc).


Doncs aquest és un altre disc sorprenent on el líder i bateria te una remarcable presència, és clar, com a líder, però també per les seves grans intervencions. I és que es marca un tema a bateria solo, i aquest és el «We Hope» de Redman & Blackwell de menys de 2m. I és que aquest disc està imbuït del Jazz Contemporani i melodies inversemblants en l’ona de l’Ornette Coleman, com en el segon track i tema propi de Fabrizio, «Ok, Let’s Move On» de 3m i mig. I també hi ha una dolça composició, en els inicis, la del 3r track «Bells Promenade» del saxo alt Darius Moglia de menys de 4m, tot i derivar cap a diverses modernitats. I tot i això el 1r tema està situat en un espai més Neo-Hard-Bopper «The Way I Feel When I Speak to You» tema de Fabrizio Doberti de 6m i mig i amb un bon Swing en les improvisacions, la primera la del saxo alt Moglia.

En fi, els altres temes també són magnífics com els dos que ara mateix escoltareu..

5.5.- Bag Machine (Fabrizio Doberti) 6:39.
6.9.- Tears Inside (Ornette Coleman) 6:20.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I nosaltres ja acabarem el programa d’avui amb el darrer disc de FSNT el del Martín Léiton Quartet, «Qué dirían?». Enregistrat per Jordi Matas a El Local Estudi de Gravació, Vilablareix, Girona, 15 de març de 2025. Assistència a la gravació: Marc Piña. Mescla: Jordi Matas. Masteritzat per Pieter De Wagter. Amb Martín Leiton, contrabaix; Santi de la Rubia, saxo tenor; Toni Saigi, piano; Andreu Pitarch, bateria. Produït per Martín Leiton.

QUÈ DIRIEN?
Viure el jazz significa sentir la mitologia que habita la història d'aquesta música. Mentre escrivim, toquem o ens preparem, sentim la força de les grans figures de les quals hem après. Sempre m'he preguntat: què dirien? Què dirien sobre com vivim aquesta música avui, sobre com interpretem el llenguatge que ens van deixar? Aquesta pregunta em porta a pensar en aquells que ja no hi són, però que continuen presents al nostre món musical. Els parlem, i a través d'ells, parlem.

ELS MÚSICS: El quartet que dóna vida a aquesta música reuneix quatre veus distintives de l'escena jazzística barcelonina. El baixista Martín Léiton, líder del projecte, és un músic amb una àmplia visió sonora: compositor i improvisador amb un so profund i flexible, ha desenvolupat una carrera que abasta des del jazz fins a les tradicions folklòriques llatinoamericanes, el flamenc i el pop, col·laborant amb artistes de mons musicals molt diversos mentre consolida una veu personal al contrabaix contemporani. Al seu costat, el saxofonista Santi de la Rubia aporta un llenguatge musical intens i expressiu, arrelat en la tradició del saxo tenor però profundament connectat amb el llenguatge del jazz modern cultivat a Barcelona. El seu so directe i el seu fort sentit narratiu l'han convertit en un dels improvisadors més sòlids de l'escena jazzística espanyola actual. El pianista Toni Saigi, músic de gran sensibilitat harmònica i lirisme, és una figura molt activa tant com a líder de banda com a col·laborador freqüent en diferents projectes dins del món del jazz, on destaca pel seu equilibri entre tradició i exploració sonora. Completa el quartet el bateria Andreu Pitarch, l'enfocament rítmic del qual combina precisió, energia i un fort sentit d'escolta col·lectiva. La seva manera de donar suport i interactuar amb el grup aporta dinamisme i profunditat al conjunt, i és una presència habitual en nombrosos projectes dins de l'escena jazzística catalana i europea. Junts, aquests quatre músics representen una generació que ha tingut un paper important en la configuració de l'evolució del jazz a Barcelona durant els darrers trenta anys. —Martín Leiton.

I dels temes, resumiré dient-vos que són una meravella ho és la preciosa balada i 3rtrack «45» de l’amic Martín Leiton com ho són tots, i primera i delicada improvisació de Toni al piano. Després la del Santi, preciosa. I també és així el 5è track, «Julia» iniciat per Martín a contrabaix amb piano i bateria de l’Andreu, i ja la bonica melodia a càrrec de Santi al tenor. I això, que hi ha força temes magnífics que podreu escoltar entrant a la pàgina web del disc, i adquirint-lo, és clar.

I nosaltres ja acabarem el programa d’avui escoltant-los en dos temes seguits i sense comentar, o sigui que a gaudir de la música, i el primer un magnífic Blues..

7.6.- 10 de Octubre (Martín Leiton) 5:18.
8.2.- This is the Way (Martín Leiton) 7:40.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |