FREDDIE HUBBARD
Va ser un dels grans trompetistes de jazz de tots els temps. Freddie Hubbard va formar el seu so de la tradició de Clifford Brown i Lee Morgan i abans de principis dels anys 70 era immediatament distingible i el que va establir el camí de la trompeta moderna en el jazz. Però, una sèrie d'àlbums descaradament comercials a les dècades posteriors van perjudicar la seva reputació i, quan Hubbard, a principis dels anys 90 (amb les morts de Dizzy Gillespie i Miles Davis), va semblar satisfet amb el paper de mestre veterà, els seus excessos van començar a causar-li seriosos problemes.
Nascut i crescut a Indianapolis, Hubbard aviat va tocar amb Wes i Monk Montgomery. Se'n va anar a Nova York el 1958, compartint habitació amb Eric Dolphy (amb qui va gravar un àlbum el 1960), va formar part dels grups de Philly Joe Jones (1958-1959), Sonny Rollins, Slide Hampton, i J.J. Johnson, abans de la gira turística per Europa amb Quincy Jones (1960-1961). Va gravar amb John Coltrane, va participar amb Ornette Coleman en el naixement del Free Jazz el (1960), va enregistrar amb l’Oliver Nelson el disc The Blues and the Abstract Truth (destacat pel tema Stolen Moments), i va començar a enregistrar com a líder per Blue Note aquest mateix any. Hubbard va guanyar fama tocant amb els Jazz Messengers d'Art Blakey (1961-1964) al costat de Wayne Shorter i Curtis Fuller.
Va enregistrar l'àlbum Ascension amb Coltrane (1965), Out to Lunch (1964) amb Eric Dolphy, i Maiden Voyage amb Herbie Hancock, i, després d'un període amb Max Roach (1965-1966), va formar el seu propi quintet, en el qual va presentar a James Spaulding al saxo alt. Trompetista càlid amb un to preciós amb el seu flugelhorn, (trompeta baixa) Hubbard funcionava bé en temes free, però va ser sempre essencialment un estilista de Hard Bop.
El 1970, Freddie Hubbard va enregistrar dos dels seus millors àlbums (Red Clay i Straight Life) per CTI. La continuació va ser First Light (1971). Aquesta va ser realment la seva època més popular, interpretant arranjaments de Don Sebesky. Però després de la glòria dels anys a CTI (durant la qual el productor Creed Taylor va fer una bona feina equilibrant la part artística amb la més accessible), Hubbard va cometre l'error de signar amb Columbia realitzant enregistraments dolents una darrere l'altra; Windjammer (1976) i Splash (1976) van ser els seus punts més baixos. No obstant això, el 1977, va viatjar amb el quintet acústic de Herbie Hancock i a la dècada de 1980, va realitzar gravacions per Pablo, Blue Note, i Atlantic, on va mostrar que encara podia arribar al seu antic nivell (encara que la major part del món del jazz no ho va creure). Però abans de finals dels anys 80, la inconstància i els creixents problemes personals de Hubbard van començar a passar-li factura, i uns anys més tard, la que havia estat una tècnica forta, fa començar a tremolar seriosament.
A finals de 2008, Hubbard va patir un atac de cor que el va deixar hospitalitzat fins la seva mort a l'edat de 70 anys el 29 de desembre d'aquell any. Els fans de Freddie Hubbard encara podem gaudir de les seves moltes gravacions per Blue Note, Impulse, Atlantic, CTI, Pablo, etc.
Scott Yanow de All Music.
READY FOR FREDDIE (Blue Note)
Enregistrat el 21 d’Agost de 1961,
Ready for Freddy és un dels millors moments discogràfics per el jove Freddie Hubbard. Només amb 24 anys en el moment de la sessió, Hubbard, mostra una confiança increïble com a líder amb un grup de músics de gran nivell: Wayne Shorter saxo tenor, Elvin Jones bateria, McCoy Tyner piano i Bernard McKinney al bombardí (que és com una tuba tenor). Hubbard s’envolta del hard bop com a marc sòlid , amb el funk en temes com “Crisis” a més a més del so càlid amb línies de solos allargades que s’exhibeixen a "Arietis”.
Juntament amb les melodies de Hubbard, Shorter contribueix a la sessió amb la seva preciosa 'Maria Antonieta', i el grup d’aquests grans músics que toquen "Weaver of Dreams". Aquest treball va ser un punt àlgid per Blue Note en aquell any. No obstant, el tema impactant real és el rítmic “Birdlike”, tema de Hubbard. Els solos de Hubbard i Shorter són de l’estil del Dizzie a més a més de molt complexos. Aquesta és una gran data per Hubbard i ningú interessat en el seu treball, o pel hard bop en general, no es pot perdre aquest disc de Blue Note. Tom Jurek de All music.
Marie Antoinete (W.Shorter)
THE ARTISTRY OF FREDDIE HUBBARD (Impulse)
Enregistrat el 2 Juliol de 1962.
En aquest disc, Freddie Hubbard aconsegueix reflectir realment el seu so, ja que, a part de les seves composicions, “Bob’s place”, “Happy Times” i “The seventh day”, fa uns arranjaments increïbles sobre temes clàssics de Gerswing i Ellington, Summertime” i “Caravan”.
El trompetista Freddie Hubbard lidera en aquest disc un sextet especialment talentós; amb el trombonista Curtis Fuller, el saxofonista tenor John Gilmore, músic sortit de l’escola de Sun Ra, el pianista Tommy Flanagan, el baixista Art Davis, i el bateria Louis Hayes. Scott Yanow All Music Guide.
Summertime (Gerswing)
BREAKING POINT (Blue Note)
Enregistrat el 7 de Maig de 1964.
Aquesta reedició en CD (que augmenta el nombre original de cinc temes amb preses alternatives de "Blue Frenzy" i "Mirrors", ens porta el seu primer enregistrament amb la seva pròpia banda. En aquestes seleccions (especialment el memorable "Breaking Point"), Hubbard i el seu quintet (James Spaulding al saxo alt i la flauta, el pianista Ronnie Matthews, el baixista Eddie Khan, i el bateria Joe Chambers) toquen una musica que està entre el hard bop i l’avant- garde, ampliant els límits del corrent principal del jazz modern. Els seus vols d'exploració són bastant més interessants que els de les tres dècades posteriors, i Hubbard, després d'haver trencat amb les seves anteriors influències de Clifford Brown i Lee Morgan, sona realment com ell mateix. [Blue Note va reeditar l'àlbum el 2004.] Scott Yanow, All Music Guide.
Blue Frenzy (F. Hubbard)
BLUE SPIRITS (Blue Note)
Enregistrat el 19 de 
Febrer de 1965 i el 5 de Març de 1966.
Febrer de 1965 i el 5 de Març de 1966. Aquest CD, el darrer de Freddie Hubbard amb Blue Note de la dècada de 1960 (amb l'excepció del període de sessions The Night of the Cookers), afegeix dos temes als originals de LP i compta amb el gran trompetista en tres àmbits diferents que van des d'un sextet fins a una octet. Hubbard utilitza acompanyants com el saxo alt James Spaulding, tenors com el Joe Henderson i Hank Mobley, el bombardí de Kian Zawadi, els pianistes Harold Mabern, McCoy Tyner i Herbie Hancock, el baixista Larry Ridley, Bob Cranshaw i Workman Reggie, els percussionistes Clifford Jarvis, Pete la Roca i Elvin Jones, les congues de Negre Gran, i en un tema, el fagotista Osees Taylor. El treball discogràfic està compost de set temes originals de Hubbard i, tot i que cap dels temes es va convertir en un estàndard, la música és tot un repte i justament memorable. El 2004 Rudy Van Gelder en va fer una nova edició amb les característiques de so remasteritzat, i l'addició de dos temes enregistrats el 1966, un any després de les sessions de l'àlbum. "The Melting Pot" i "True Colors" enceten una tercera línia, que inclou Joe Henderson, Herbie Hancock, el saxofonista i baixista Hosea Taylor, Reggie Workman al baix i Elvin Jones a la bateria. Scott Yanow i Thom Jurek, All Music Guide.
Soul surge (F. Hubbard)
STANLEY TURRENTINE
SUGAR (CTI records)
Enregistrat el novembre de 1970.
SUGAR reuneix a un grup de músics explosius que en ofereixen un recital d’improvisacions inspirades en el Blues, plenes de foc i dinamisme. La causa d’aquesta energia creadora durant la sessió de gravació la tenen els quatre músics de primera línia: Stanley Turrentine al saxo tenor, Freddie Hubbard a la trompeta, George Benson a la guitarra i Ron Carter al contrabaix, si parlem només dels “cracks” d’aquesta sessió. No hem d’oblidar la resta de músics que hi van col·laborar i que van ser: Billy Kaye a la bateria, Butch Cornell a l’orgue i Pablo Landrum a les congues.
El so del saxo tenor de l’Stanley s’ha convertit en apassionat i robust, seguint la línia dels grans mestres de la època Swing: Ben Webster, Don Byas, etc.. afegint-li un evident toc modernista en el seu concepte i amb una clara influencia del gran Sonny Rollins.
Tenim també al jove veterà Freddie Hubbard utilitzant tots els efectes possibles que ell mateix pot extreure de la trompeta, combinant-los amb vertadera mestria, aconseguida per molts pocs avui en dia, amb unes llargues línies melòdiques impecablement executades. El seu art ha aconseguit perllongar la tradició clàssica de la trompeta que, en el seu dia, varen crear Fats Navarro i Clifford Brown.
La fluïdesa de la guitarra de George Benson és totalment elèctrica. En altres paraules, Benson està realment connectat a la xarxa elèctrica, i el fluid creador que surt del seu ampli contagia i posa a tots els oïdors a tope.
I el que va escriure tot això, l’Ira Gitler continua parlant de la resta de mùsics....Escoltem el tema que dóna títol a l’àlbum..
Sugar (S. Turrentine)
FACE TO FACE (Pablo)
Enregistrat el 24 de maig de 1982 a Group IV Studios Hollywood, Ca.
Freddie Hubbard enregistra aquest àlbum amb els All-Stars de l’editorial Pablo en una sessió única i excitant. Inspirat per la presència del Pianista Oscar Peterson, del guitarrista Joe Pass, del baixista Niels-Henning Orsted Pedersen i del bateria Martin Drew, Hubbard s’esplaia en els cinc temes que inclouen “All Blues” de Miles, un tema propi “Thermo” i “Portrait of Jenny”, sense oblidar “Weaver of dreams” i “Tippin”. Llàstima que no varen enregistrar cap més treball amb el Trio de l’Oscar Peterson a més a més del convidat especial Joe Pass. Scott Yanow All music guide.
La trompeta ha seguit una llarga línia d’estils individuals, personalitzats, categories o com ho vulgueu dir, però la seva trajectòria ha estat sempre fàcil de dibuixar, i ha determinat fermament el valor real de l’últim de la fila. Tot va començar, per suposat, amb el Louis Armstrong, seguit però amb un estil diferent de Roy Eldridge, qui va influenciar a Dizzie Gillespie, Charlie Shavers i Lips Page. Al mateix temps, Shad Collins va ser seguit pel Harry Edison, Buck Clayton i Joe Newman. Després de Dizzie, va venir Clifford Brown, a qui ja li vaig fer el meu particular homenatge, Fats Navarro, i d’altres més. Al mateix temps que Dizzie va aparèixer Clark Terry qui va influir, entre altres músics a Miles Davis.
Finalment va arribar l’objecte de tota aquesta exposició, Freddie Hubbard, que va ser probablement el més gran de tots els intèrprets post-Bop. La seva despreocupada actitud va ser: “intenta quelcom, què carall, i si funciona, doncs collunut, i si et fots una trompada, al menys ho has intentat”. És a dir, un s’ha d’arriscar en aquesta vida....A més a més de tot això, Freddie Hubbard tenia unes facultats increïbles.
Therm (F. Hubbard)
ORNETTE COLEMAN
Después de más de veinte años escuchando jazz, no soportaba la idea de no haber subido ningún peldaño en la escala evolutiva del homo jazz (si exceptúo el gratificante periodo comprendido entre sus inicios y la década de los 60s); pero todo fue escuchar a O. Coleman, y automáticamente dejar de pensar en “tirar la toalla”.
¿ Será que para mi es más importante viajar con esperanza que llegar ?
1.- Album: Something Else!
Tema: The Blessing
2.- Album: Tomorrow Is The Question
Tema: San Francisco Holiday
3.- Album: Tomorrow Is The Question
Tema: Turnabout
4.- Album: Tomorrow Is The Question
Tema: Tomorrow Is The Question
5.- Album: This is our music
Tema : Blues Connotation
6.- Album: Love Call
Tema : Just for you
7.- Album: Twins
Tema: Chel Up
8.- Album: Twins
Tema: Joy of a toy
9.- Album: Something Else!!!
Tema: Jayne
10.- Album: Tomorrow Is The Question
Tema: Compassion
11.- Album: Something Else!!!
Tema: When will the blues leave
Bona nit a totes i a tots els aficionats al Jazz i avui al Blues. Com que ja tenim tocadiscos vaig dir que aquest programa havia de ser de Blues. He portat una pila de discos de Blues i avui escoltarem des del Blues dels inicis, amb piano o guitarra fins un blues més modern sempre amb guitarra. Serà un programa de Blues autèntic, blues tocat i cantat pels seus creadors tots negres i americans. Inclou la entrevista que li vam fer al Miguel Talavera, guitarrista de Blues català que aquest dijous va presentar el seu darrer treball aquí a Sant Vicenç. Comencem doncs amb el segon programa de Blues.
“The best of the blues”
DISCOPHON SC 2210 1973 (Gravació original STORYVILLE)
Roosvelt Sykes
The way I feel (R.Sykes)
El camino del Blues V5 “The Ragtime Blues”
MOVIEGRAF M – 15598 1976 (Gravació original ABC RECORDS )
Sunny Land Slim
Lonesome ride (F.Walker)
Canadian Walk (A. Luandrew)
Amb Sunny Land Slim, Fred Below, Dave Myers i Louis Myers
“Rock Me Baby”
DISCOPHON S 4274 1975 (Gravació original BLACK LION 1960)
Memphis Slim
Rock me baby (B.B. Broonzy)
In the evening (Carr) (parcial)
Amb Memphis Slim (p,v), Alexis Korner (g) i Stan Greig (d)
Yo soy el Blues (“I’m the blues”)
CBS Estèreo S 81303 (Gravació original COLUMBIA anys 60)
Willie Dixon
Back door man (W.D.)
Amb els Chicago Blues All Stars:
Sunny Land Slim (p), Johnny Shines (g), Clifton Jhames (d) i Big Walter Shakey Horton (ar).
“The best of B.B.King”
EMI Odeon Estèreo J 062-94.192 1973 (G.O. ABC records)
B.B.King
The thrill is gone (Arthur Benson- Dale Pettite)
“The London Muddy Watters sessions”
MOVIE PLAY S 26.152 1972 (Gravació original CHESS Records)
Muddy Watters
Sad sad day
Amb Muddy Watters (v. i g.), Rory Gallagher i Sam Lawhorn (g.),
Carey Bell Harrington (arm.) Rick Grech (b.), Steve Winwood (p. i o.),
Mitch Mitchell i Herbie Lovelle (d.) i una secció de vents.
Entrevista al Miquel Talavera que va presentar el seu CD "Sometimes" a La Taska de Sant Vicenç dels Horts.
“Living Chicago Blues”
DISCOPHON J-4450 1979 (Gravació original SONET Productions)
Lonnie Brooks Band
Lonely lonely nights (L.B.)
The Lonnie Brooks Blues Band amb:
Lonnie Brooks (g. i v.), Bob Lewis (g.), Rob Waters (key),
Harlan Terson (b.) i Casey Jones (d.).
“Freddie King Texas cannonball”
PHILIPS Stereo 63 69 108 1972
Freddie King
Reconsider Baby (Lowel Fulson)
Amb el Freddie King (g. i v.), Don Preston (g.), Leon Russell (p.), John Galfie (org.), Carl Radle (b.) i Chuck (d.)
“Living Chicago Blues”
DISCOPHON J-4448 1979 (Gravació original SONET Productions)
The Jimmy Johnson Blues Band
Your turn to cry (J.J.)
Serves me right to suffer (J.J.)
The Jimmy Johnson Blues Band amb:
Jimmy Johnson (g. i v.), Larry Burton (g.), Carl Snyder (key.), Ike Anderson (b.) i Dino Alvarez (d.)
“Sometimes”
CREASITES Comunicación (producció Miguel Talavera) 2010
Miguel Talavera
Sometimes (M.T.)
Miguel Talavera (g. i v.), Joan Pau Comelles (arm), Jordi Mena (g.), David Sam (key.), Jaime Julian, J.A. Guerra i Jordi Mena (b.) , Roberto Olori i Miguel Ballester (d.)
Español: A través del programa de medición de audiencias que hay en nuestros blogs: Jazz Club de Nit y Jazz Club La Vicentina, hemos constatado que nuestros seguidores son de distintos lugares del planeta : Barcelona, Alemania, Argentina, Valencia, Madrid, Francia, etc.
Esto nos anima mucho; pero nos gustaría, además, que esos seguidores se animaran a dejar sus opiniones y comentarios a través de la opción "comentario" que hay en cada una de las entradas del blog.
Muchas gracias.
Italian: Attraverso la misurazione del pubblico è in programma il nostro blog: Jazz Club de Nit y Jazz Club La Vicentina, abbiamo scoperto che le nostre fan sono provenienti da diverse parti del mondo: Barcellona, Alemania, Argentina, Valencia, Madrid, Francia, ecc. Questo ci incoraggia molto, ma vorremmo, inoltre, che questi ventilatori essere incoraggiati a lasciare le loro opinioni e commenti tramite il "commento" che esistono in ognuno dei blog. Grazie mille.
Dutch: Via het programma publiek meting is in onze blogs: Jazz Club de Nit y Jazz Club La Vicentina, vonden we dat onze fans afkomstig zijn uit verschillende delen van de wereld: Barcelona, Alemania, Argentina, Valencia, Madrid, Francia, enz. Dit moedigt ons veel, maar wij willen trouwens graag, dat deze fans worden aangemoedigd om hun meningen en reacties achter te laten via het "commentaar" die bestaan in elk van de blog inzendingen. Heel hartelijk bedankt.
Joaquin Rabassa Dominguez
Traducción: http://tradukka.com
English: Through the program audience measurement is in our blogs: Jazz Club de Nit y Jazz Club La Vicentina, we found that our fans are from different parts of the world: Barcelona, Alemania, Argentina, Valencia, Madrid, Francia, etc. This encourages us much, but we would like, moreover, that these fans be encouraged to leave their views and comments via the "comment" that exist in each of the blog entries. Thank you very much.
Italian: Attraverso la misurazione del pubblico è in programma il nostro blog: Jazz Club de Nit y Jazz Club La Vicentina, abbiamo scoperto che le nostre fan sono provenienti da diverse parti del mondo: Barcellona, Alemania, Argentina, Valencia, Madrid, Francia, ecc. Questo ci incoraggia molto, ma vorremmo, inoltre, che questi ventilatori essere incoraggiati a lasciare le loro opinioni e commenti tramite il "commento" che esistono in ognuno dei blog. Grazie mille.
Català: A través del programa de mesura d'audiències que hi ha en els nostres blocs: Jazz Club de Nit i Jazz Club La Vicentina, hem constatat que els nostres seguidors són de diferents llocs del planeta: Barcelona, Alemanya, Argentina, València, Madrid, Francia, etc. Això ens anima molt, però ens agradaria, a més, que aquests seguidors s'animessin a deixar les seves opinions i comentaris a través de l'opció "comentari" que hi ha en cadascuna de les entrades del bloc. Moltes gràcies.
Dutch: Via het programma publiek meting is in onze blogs: Jazz Club de Nit y Jazz Club La Vicentina, vonden we dat onze fans afkomstig zijn uit verschillende delen van de wereld: Barcelona, Alemania, Argentina, Valencia, Madrid, Francia, enz. Dit moedigt ons veel, maar wij willen trouwens graag, dat deze fans worden aangemoedigd om hun meningen en reacties achter te laten via het "commentaar" die bestaan in elk van de blog inzendingen. Heel hartelijk bedankt.
Joaquin Rabassa Dominguez
Traducción: http://tradukka.com
Entrevista a Carles Guillem, antiguo colaborador y presentador de un programa de jazz en esta emisora.
Hola Carles, el otro día, al final del concierto de Gabriel Amargant Quintet, y después de intercambiar nuestras impresiones sobre el mismo, me hiciste, lo que yo consideré una confesión (digo confesión, porque antes de hablar miraste a ambos lado y bajaste el tono de voz): yo no me puedo ir a dormir sin antes haber escuchado jazz.
Me recordó la respuesta a una pregunta que le hicieron al escritor catalán Antonio de Senillosa en una entrevista : Que es para usted el amor ?
A lo que respondió: la necesidad imperiosa de ver cada día a la persona amada.
Lo del señor Antonio de Senillosa en relación con el amor lo puedo entender perfectamente porque a mi también me ha sucedido. Pero esa dependencia voluntaria que me confesaste, de no poder ir a dormir sin antes haber escuchado jazz, aún siendo la más bella de las situaciones, me cuesta entenderla sin amor.
¿ Que es para ti el jazz ?–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––
1.- Chano Dominguez & Martirio
Album: Coplas de madruga
Tema: No me quieras tanto
Javier Colina: contrabajo
Guillermo McGill: bateria
2- Peter Cincotti
Album : On the Moon
Tema: I love Paris
3. - Art Blakey
Album : The Jazz Messengers
Tema: Nica's Dream
Donald Byrd : trompeta
Hank Mobley : saxo tenor
Horace Silver: piano
Doug Watkins: bajo
Art Blakey: bateria
4. - Blue Mitchell
Album : The Head
Tema: Blue Soul
Blue Mitchell: trompeta
Curtis Fuller: trombón
Jimmy Heath: saxo tenor
Wynton Kelly: piano
Sam Jones: bajo
Philly Joe Jones: bateria
5. - Michael Petrucciani
Album : Trio en Tokio
Tema: Cantabile
Michael Ptrucciani: piano
Steve Gadd: bajo eléctrico
Anthony Jackson: bateria
6.- Wayne Shorter Quintet
Album: Introducing
Tema: Pug Nose
Wayne Shorter: saxo tenor
Lee Morgan: trompeta
Wynton Kelly: piano
Philly Joe Jones: bateria
Bona nit de nou a Jazz Club de Nit. Gràcies a totes i a tots els amants del Jazz que ens escolteu via ràdio o via internet. Aquest és un programa de Jazz i Blues, que fem cada dijous de les 10h fins les onze del vespre. Ens toca fer un altre programa de Blues que serà d’aquí dues setmanes. Aquest programa d’avui és el nº 29 que fem jo mateix, Miquel Tuset, i la col·laboració tècnica del Lluís Vela.
Avui us presentem un altre programa dedicat als nostres músics, i ja en van quatre. Avui hi tornarem amb l’editorial FRESH SOUND www.freshsoundrecords.com
a més a més de presentar el darrer treball de SHARK editat i produït per Tom Johnson, i que, si us agrada, podeu demanar-li a ell mateix al web www.tomjohnson.eu
També presentarem el darrer treball del grup Afro Blue de l’editorial
Quadrant Corner del web www.quadrantcorner.com
I per acabar escoltareu un altre tema que van fer el Gabriel Amargant Quintet al Jazz Club la Vicentina.
O sigui que una altra vegada comença una nit de Jazz d’aquí pels músics d’aquí.
IN MOTION (Editat i produït per Tom Johnson)
SHARK
Bioritme (T. Johnson)
Algoritme (T. Johnson)
Tom Johnson, trombó
Martí Serra, saxo tenor
Guim Garcia, saxo alt
Pere Loewe, contrabaix
Ramon Rabinad, bateria
Entrevista realitzada a Tom Johnson
Out of the cage FSNT 289
Enregistrat el 3 i 4 de novembre de 2005 a l’estudi Laietana de Barcelona. Tots els temes són de Jesús Santandreu.
Jesús Santandreu
Jesús Santandreu
Una de tantes ( J. S.)
Jesús Santandreu, saxo tenor
Abe Ràbade, piano
Paco Charlín, contrabaix
Vicente Espí, bateria
BRUT & NATURE Q00017j
Enregistrat en directe a la Nova Jazzla Vicentina !!
Afro Blue
Afro Blue
Me siento Flex (X.Algans)
Birdland (J.Zavinul)
Xavi Figuerola, saxo tenor
Guim Garcia, saxol alt
Xavier Algans, piano
Pepo Domènech, baix eléctric
Ricard Grau, bateria
Birdland (J.Zavinul)
Xavi Figuerola, saxo tenor
Guim Garcia, saxol alt
Xavier Algans, piano
Pepo Domènech, baix eléctric
Ricard Grau, bateria
El segon tema de l’actuació del Gabriel Amargant Quintet al Jazz Club
Delilah (Clifford Brown)
Biel Amargant, saxo tenor
Raynald Colom, trompeta
Andreu Zaragoza, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
Ramón Ángel Rey, bateria
GRANDES CLÁSICOS EN CLAVE DE JAZZ
1.- Suite Nº.5 The Harmonious Blacksmith-Haendel
3.- Sonata Nº.11 K331-Rondo Alla Turca-Mozart
4.- Para Elisa-Beethoven
5.- Sinfonia Nº.9 En Re Menor (Allegro Sssai)-Beethoven
6.- Danzas Hungaras 1-21-Brahms
7.- Grandes Obras Para Organo-Toccata Y Fuga En Re Menor-Bach
8.- Wiengglied-Brahms
9.- El Lago De Los Cisnes Suite Op.20_Escena-Tchaikovsy
10.- El Mesias_Aleluya-Haendel
11.- Album De La Juventud-Schumann
12.- Sinfonía De Los Juguetes-Haydn
13.- Die Forelle-La Trucha-Schubert
14.- Sueño De Una Noche De Verano_Marcha Nupcial-Mendelssohn
15.- Romanza Sin Palabras-Cuaderno Nº.5-Mendelssohn
Bona nit a totes i a tots els amants del Jazz, que segur que ara ja ho sou. Aquest és el programa nº 27 des que varem començar amb el Joaquim i el Sergi, a més a més de la col·laboració tècnica del Lluís. Comencem un altre programa dedicat als nostres músics, i ja en van tres. Avui hi tornarem amb l’editorial FRESH SOUND www.freshsoundrecords.com a més a més de presentar el darrer treball dels de Diego Brothers de l’editorial ERRABAL
http://www.errabaljazz.com O sigui que comença la nit de Jazz dels d’aquí, de tots.
Foreground music
Albert Vila quintet
FSNT 302
Enregistrat el 9 i 10 de desembre de 2006 a Studio Le Roy d’Amsterdam.
Gym-Jam (Albert Vila)
Old Boy (A.V.)
Enrique Oliver, saxo tenor
Roger Mas, Piano i Fender Rhodes
Tom Warburton, contrabaix
Marc Ayza, bateria
DREAMS
Marc Miralta
FSNT 327
Enregistrat el 3 de juny de 2007 a Girona
Dreams (Marc Miralta)
Way ouy Williy (Seamus Blake)
Seamus Blake, saxo tenor
Ed Simon, piano
Omer Avital, contrabaix
TOMA 4
Un treball del 2008
FSNT 316
Fun Blues (Yeran Hernandez)
Ivan Santaeularia, piano
Yeran Hernandez, guitarra
Santiago Acevedo, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
DE DIEGO BROTHERS
Editorial ERRABAL
Un gorrntxo en el raval (Juan de Diego)
Blues for Jone (Juan de Diego)
Juan de Diego, trompeta
Víctor de Diego, saxo tenor
Elisabet Raspall, piano
Pere Loewe, contrabaix
Caspar St.Charles, bateria.
El primer tema de l’actuació del Gabriel Amargant Quintet al Jazz Club la Vicentina el divendres 19 de març.
Jordu (Clifford Brown)
Raynald Colom, trompeta
Andreu Zaragoza, guitarra
Rai Ferrer, contrabaix
Ramón Ángel Rey, bateria
Big Band (banda grande) es una expresión en inglés, que hace referencia a un grupo amplio de músicos de jazz, que tocan conjuntamente, y puede ser traducida libremente como orquesta de jazz. Aparecen como tales a finales de la década de 1920, aunque su etapa de oro es el periodo comprendido entre 1935 y 1950... http://es.wikipedia.org/wiki/Big_Band
----------------------------------------------------------------------
1.- Roy Hargrove Big Band
----------------------------------------------------------------------
1.- Roy Hargrove Big Band
Album: Emergence
Tema: September in the rain
2- Les Brown
Album : Jogging Jazz: Big Band Workout
Tema: How high the Moon
3. - The American Patrol Orchestra
Album : American Patrol Orchesta
Tema: Frenesí
4. - Quincy Jones
Album : Quincy Jones + Harry Arnold + Big Band = Jazz !
Tema: Brief Encounter
5.- Sam Butera & The Witnesses
Album : Ultra - Lounge, Wild, Cool & Swingin
Tema: Banana split for my baby
6. - Count Basie
Album : Jeepers Creepers
Tema: Broadway
7. - Duke Elligton
Album : Recollections of Big Band Era
Tema: Cherokee
8.- The Big Band Classics Orchestra
Album: Big Band Classics
Tema: Begin the beguine
9.- Chet Baker
Album: Chet Baker Big Band
Tema: Dinah
10.- Art Pepper
Album: Art Pepper Big Band Sound
Tema: Walkin´ Shoes
11.- Benny Goodman
Album: Best of the Big Band
Tema: Don´t be that way
12.- Savina
Album: Big Band Jazz and Gentle Jazz Vocals
Tema: It Don´t Mean A Thing
13.- Jazz Society Big Band
Album: Miller Meeting
Tema: Pensylvania 6 - 5000
Tema: September in the rain
2- Les Brown
Album : Jogging Jazz: Big Band Workout
Tema: How high the Moon
3. - The American Patrol Orchestra
Album : American Patrol Orchesta
Tema: Frenesí
4. - Quincy Jones
Album : Quincy Jones + Harry Arnold + Big Band = Jazz !
Tema: Brief Encounter
5.- Sam Butera & The Witnesses
Album : Ultra - Lounge, Wild, Cool & Swingin
Tema: Banana split for my baby
6. - Count Basie
Album : Jeepers Creepers
Tema: Broadway
7. - Duke Elligton
Album : Recollections of Big Band Era
Tema: Cherokee
8.- The Big Band Classics Orchestra
Album: Big Band Classics
Tema: Begin the beguine
9.- Chet Baker
Album: Chet Baker Big Band
Tema: Dinah
10.- Art Pepper
Album: Art Pepper Big Band Sound
Tema: Walkin´ Shoes
11.- Benny Goodman
Album: Best of the Big Band
Tema: Don´t be that way
12.- Savina
Album: Big Band Jazz and Gentle Jazz Vocals
Tema: It Don´t Mean A Thing
13.- Jazz Society Big Band
Album: Miller Meeting
Tema: Pensylvania 6 - 5000
Wynton neix el 18 d’octobre del 1961.
Allà cap a principis dels anys 80, va sorgir una nova fornada de joves músics de Jazz, liderats pel Wynton Marsalis i que se’ls va anomenar els Young Lions. Els joves músics integrants d’aquest moviment ja no tenien els problemes d’integració a la societat americana que havien tingut els seus antecessors, i per això, la seva dedicació a la música va ser plena, i sense gaires incursions pel que fa a reivindicacions racials i/o polítiques.
Fins i tot, l’estigma que anava de la mà del músic, el de drogoaddicte, també es va esvair. Els músics que formaven aquella colla de joves lleons eren a part del Wynton, el seu germà Brandford al saxo tenor, Kenny Kirkland al piano, els contrabaixista Fambrough o el Clarence Seay i el bateria Jeff "Tain" Watts, per parlar només d’aquets, tot i que ni va haver força més i seguint camins diferents, com el Charlie Haden, etc...
Un dels primers treballs discogràfics que va fer Wynton és...
Wynton Marsalis Columbia Agost 1981
El trompetista Wynton Marsalis va debutar en el segell Columbia enregistrant aquest treball quan només tenia 19 anys. Els inicis del Wynton van estar influenciats pel Freddie Hubbard, tot i que quan va fer aquest treball ja volia emular al Miles de la meitat dels 60. El seu germà feia el mateix seguint però el model del Wayne Shorter. La inclusió de la secció rítmica del Miles, la dels anys 60s, amb el Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Tony Williams a la bateria en quatre temes reforça aquesta imatge. En els altres tres temes Wynton es va fer acompanyar per els altres Young Lions; Kenny Kirkland piano, Charles Fambrough o Clarence Seay al contrabaix i Jeff "Tain" Watts a la bateria, ajudant a reforçar el llançament d’aquests lleons. Tot i que la música no és massa original, hi ha una gran quantitat de música excepcional en aquest treball, incloent una versió definitiva de Tony Williams, “Sister Cheryl” que serà el tema que posarem ara mateix.
Think of one Columbia 1983
Branford Marsalis, tenor and soprano saxophone
Kenny Kirkland, piano
Phil Bowler i Ray Drummond, bass
Jeff “Tain” Watts drums.
El segon àlbum de Wynton per Columbia va confirmar que havia de ser una presència permanent en l'avantguarda del jazz. En companyia de Kenny Kirkland al piano, Jeff "Tain" Watts a la bateria, i el seu germà Branford al saxofon, Wynton toca amb molt de swing i alegrement sobre temes eterns com el de Duke Ellington "melancolia" i Thelonious Monk "Think of One". En aquesta època Wynton havia aprofundit en la música de Miles d’aquell període (anys 60s) mentre que Brandford ho havia fet sota la influencia del Wayne Shorter.
JMOOD Columbia enregistrat el 17 i 20 de desembre de 1985
Jmood (W. Marsalis) 8m 31s
Marcus Roberts (piano), Robert Hurst (bass), Jeff Watts (drums)
Gravat al desembre de 1985, J MOOD anuncia el començament d'una segona fase en la carrera de Wynton i la formació d'una nova banda amb el Mestre "J", Marcus Roberts, al piano. L’evolució de la col·laboració deWynton amb el Màster "J", va continuar durant la dècada de 1990, i s'ha convertit en una fita en la història del jazz recent. Les línies del baix Bob Hurst són impecables i Jeff "Tain" Watts completa aquest magnífic treball. Jmood és un tema lent, amb un swing bluesy que ens introduirà de ple en el món del Wynton.
Happy Feet Blues (W. Marsalis) 6m 45s
El Village Voice, va dir d'aquest àlbum que estava dedicat plenament a les composicions de Wynton. Dues cançons per a sextet, incloent la cançó veritablement majestuosa, "La funció de Nova Orleans", una part de tres peces, que gira al voltant d'un sermó sobre el jazz, " autòpsies prematures ", escrit per Stanley Crouch i lliurat pel reverend Jeremiah Wright, Jr, i que compta amb la col·laboració dels mestres de música de Nova Orleans Freddie Lonzo (trombone), Reginald Veal (bass), Todd Williams (tenor and soprano saxophone), Wycliffe Gordon (trombone), Marcus Roberts (piano), Michael White (clarinet), Danny Barker (banjo), Wessell Anderson (alto saxophone), Herlin Riley (drums)
BLUE INTERLUDE Columbia
Wynton Marsalis Septet
And the band played alone. (W. Gordon) 5m 19s
Marcus Roberts (piano), Wycliffe Gordon (trombone), Wessell Anderson (alto saxophone), Todd Williams (tenor and soprano saxophone), Herlin Riley (drums), Reginald Veal (bass).
Aquest CD, l'últim pel septet de Wynton Marsalis i amb Marcus Roberts al piano en tot el treball, gira al voltant del títol del tema, el subtítol és "La Saga agredolç de la Canya de Sucre i Sweetie Pie." “The Bittersweet Saga of Sugar Cane and Sweetie Pie”. Aquest treball és la primera composició extensa del Wynton. En un monòleg d'introducció esquitxat amb l'humor irònic i una visió que caracteritzen gran part de la seva música, Wynton comenta que la història dels amants de la mítica Canya de Sucre i Sweetie Pie es tracta de dues persones, que convertint-se en una deliciosa llesca d'esperit, però sense perdre mai la coses que els fan individuals. Sona com una fórmula per el millor swing jazz i la improvisació? De fet, ho és. Els músics continuen aquí, en paraules de Wynton, a través de "les dreceres i carrerons que els porten pel camí de l'emoció."
RESOLUTION TO SWING Sony Music 1993
Marsalis
Down Home with homey (W. Marsalis) 11m 56s
Només dos temes dels tretze que hi ha en aquest àlbum no estan composats pel Wynton; April in paris de Vernon Duke i l’Stardust de Charmichael. Tots els altres són del Wynton. És molt estrany, però d’aquest treball, Resolution to Swing, no hi ha massa informació. Jo, amb el disc a la mà, i no veig per enlloc la formació que va acompanyar al Wynton. Si ho trobeu, doncs m’ho dieu; us estaré molt agraït.
CITI MOVEMENT Columbia 1993
Wynton Marsalis Septet
Swingdown Swingtown. (W. Marsalis) 9m 00s
Aquest doble CD conté la música que va fer el Wynton Marsalis per al ballet modern Griot de New York. Fins i tot més que la seva tècnica a l’hora de tocar la trompeta, la seva imaginació en la composició s’havia desenvolupat ràpidament durant els cinc anys anteriors a aquest treball. El septet excel·lent del Wynton que inclou el trombonista Wycliffe Gordon, el saxofonista Wes Anderson, Todd Williams en el tenor i soprano, el pianista Eric Reed, el baixista Reginald Veal i el bateria Herlin Riley, porta a terme la complexa i colorista música, que passa a través d'una àmplia varietat d'estils (incloent el jazz de Nova Orleans, swing, bop, música modal, i fins i tot alguns trams limítrofs de l'avant-garde). Els resultats són impredictibles, emocionant i molt agradable. Aquesta és una de les millors gravacions de Wynton Marsalis fins ara. ~ Scott Yanow, All Music Guide.
El arte moderno: una rebelión contra la imitación de la realidad en nombre de las leyes autónomas del arte. Una de la principales exigencias prácticas de esta autonomía: que todos los momentos, todas las parcelas de una obra tengan igual importancia estética.
(Milan Kundera).
1.- Winton Kelly
Album: Kelly Blue
Tema: On Green Dolphin Street
2- Oscar Peterson
Album : Plays The Cole Porter Song Book
Tema: Night And Day
3. - Bebo Valdés & Javier Colina
Album : Live at the Village Vanguard
Tema: Bebo´s blues
4. - Gene Harris
Album : Listen Here
Tema: Don't Be That Way
5.- Joe Sample
Album : Joe Sample and Lalah Hathaway
Tema: Fever
6. - McCoy Tyner
Album : Nights of Ballads and Blues
Tema: Satin Doll
7. - Thelonious Monk
Album : It´s Monk´s Time
Tema: Stuffy Turkey
8.- Count Basie & Joe Williams
Album: The Greatest!
Tema: I Can't Believe That You're In Love
9.- Walter Bishop
Album: Speack Low
Tema: Sometimes I'm Happy
10.- Red Garland
Album: Groovy
Tema: What Can I Say (After I Say I’m Sorry)?
Subscribe to:
Missatges (Atom)
