Wynton neix el 18 d’octobre del 1961.
Allà cap a principis dels anys 80, va sorgir una nova fornada de joves músics de Jazz, liderats pel Wynton Marsalis i que se’ls va anomenar els Young Lions. Els joves músics integrants d’aquest moviment ja no tenien els problemes d’integració a la societat americana que havien tingut els seus antecessors, i per això, la seva dedicació a la música va ser plena, i sense gaires incursions pel que fa a reivindicacions racials i/o polítiques.
Fins i tot, l’estigma que anava de la mà del músic, el de drogoaddicte, també es va esvair. Els músics que formaven aquella colla de joves lleons eren a part del Wynton, el seu germà Brandford al saxo tenor, Kenny Kirkland al piano, els contrabaixista Fambrough o el Clarence Seay i el bateria Jeff "Tain" Watts, per parlar només d’aquets, tot i que ni va haver força més i seguint camins diferents, com el Charlie Haden, etc...
Un dels primers treballs discogràfics que va fer Wynton és...
Wynton Marsalis Columbia Agost 1981
El trompetista Wynton Marsalis va debutar en el segell Columbia enregistrant aquest treball quan només tenia 19 anys. Els inicis del Wynton van estar influenciats pel Freddie Hubbard, tot i que quan va fer aquest treball ja volia emular al Miles de la meitat dels 60. El seu germà feia el mateix seguint però el model del Wayne Shorter. La inclusió de la secció rítmica del Miles, la dels anys 60s, amb el Herbie Hancock al piano, Ron Carter al contrabaix i Tony Williams a la bateria en quatre temes reforça aquesta imatge. En els altres tres temes Wynton es va fer acompanyar per els altres Young Lions; Kenny Kirkland piano, Charles Fambrough o Clarence Seay al contrabaix i Jeff "Tain" Watts a la bateria, ajudant a reforçar el llançament d’aquests lleons. Tot i que la música no és massa original, hi ha una gran quantitat de música excepcional en aquest treball, incloent una versió definitiva de Tony Williams, “Sister Cheryl” que serà el tema que posarem ara mateix.
Think of one Columbia 1983
Branford Marsalis, tenor and soprano saxophone
Kenny Kirkland, piano
Phil Bowler i Ray Drummond, bass
Jeff “Tain” Watts drums.
El segon àlbum de Wynton per Columbia va confirmar que havia de ser una presència permanent en l'avantguarda del jazz. En companyia de Kenny Kirkland al piano, Jeff "Tain" Watts a la bateria, i el seu germà Branford al saxofon, Wynton toca amb molt de swing i alegrement sobre temes eterns com el de Duke Ellington "melancolia" i Thelonious Monk "Think of One". En aquesta època Wynton havia aprofundit en la música de Miles d’aquell període (anys 60s) mentre que Brandford ho havia fet sota la influencia del Wayne Shorter.
JMOOD Columbia enregistrat el 17 i 20 de desembre de 1985
Jmood (W. Marsalis) 8m 31s
Marcus Roberts (piano), Robert Hurst (bass), Jeff Watts (drums)
Gravat al desembre de 1985, J MOOD anuncia el començament d'una segona fase en la carrera de Wynton i la formació d'una nova banda amb el Mestre "J", Marcus Roberts, al piano. L’evolució de la col·laboració deWynton amb el Màster "J", va continuar durant la dècada de 1990, i s'ha convertit en una fita en la història del jazz recent. Les línies del baix Bob Hurst són impecables i Jeff "Tain" Watts completa aquest magnífic treball. Jmood és un tema lent, amb un swing bluesy que ens introduirà de ple en el món del Wynton.
Happy Feet Blues (W. Marsalis) 6m 45s
El Village Voice, va dir d'aquest àlbum que estava dedicat plenament a les composicions de Wynton. Dues cançons per a sextet, incloent la cançó veritablement majestuosa, "La funció de Nova Orleans", una part de tres peces, que gira al voltant d'un sermó sobre el jazz, " autòpsies prematures ", escrit per Stanley Crouch i lliurat pel reverend Jeremiah Wright, Jr, i que compta amb la col·laboració dels mestres de música de Nova Orleans Freddie Lonzo (trombone), Reginald Veal (bass), Todd Williams (tenor and soprano saxophone), Wycliffe Gordon (trombone), Marcus Roberts (piano), Michael White (clarinet), Danny Barker (banjo), Wessell Anderson (alto saxophone), Herlin Riley (drums)
BLUE INTERLUDE Columbia
Wynton Marsalis Septet
And the band played alone. (W. Gordon) 5m 19s
Marcus Roberts (piano), Wycliffe Gordon (trombone), Wessell Anderson (alto saxophone), Todd Williams (tenor and soprano saxophone), Herlin Riley (drums), Reginald Veal (bass).
Aquest CD, l'últim pel septet de Wynton Marsalis i amb Marcus Roberts al piano en tot el treball, gira al voltant del títol del tema, el subtítol és "La Saga agredolç de la Canya de Sucre i Sweetie Pie." “The Bittersweet Saga of Sugar Cane and Sweetie Pie”. Aquest treball és la primera composició extensa del Wynton. En un monòleg d'introducció esquitxat amb l'humor irònic i una visió que caracteritzen gran part de la seva música, Wynton comenta que la història dels amants de la mítica Canya de Sucre i Sweetie Pie es tracta de dues persones, que convertint-se en una deliciosa llesca d'esperit, però sense perdre mai la coses que els fan individuals. Sona com una fórmula per el millor swing jazz i la improvisació? De fet, ho és. Els músics continuen aquí, en paraules de Wynton, a través de "les dreceres i carrerons que els porten pel camí de l'emoció."
RESOLUTION TO SWING Sony Music 1993
Marsalis
Down Home with homey (W. Marsalis) 11m 56s
Només dos temes dels tretze que hi ha en aquest àlbum no estan composats pel Wynton; April in paris de Vernon Duke i l’Stardust de Charmichael. Tots els altres són del Wynton. És molt estrany, però d’aquest treball, Resolution to Swing, no hi ha massa informació. Jo, amb el disc a la mà, i no veig per enlloc la formació que va acompanyar al Wynton. Si ho trobeu, doncs m’ho dieu; us estaré molt agraït.
CITI MOVEMENT Columbia 1993
Wynton Marsalis Septet
Swingdown Swingtown. (W. Marsalis) 9m 00s
Aquest doble CD conté la música que va fer el Wynton Marsalis per al ballet modern Griot de New York. Fins i tot més que la seva tècnica a l’hora de tocar la trompeta, la seva imaginació en la composició s’havia desenvolupat ràpidament durant els cinc anys anteriors a aquest treball. El septet excel·lent del Wynton que inclou el trombonista Wycliffe Gordon, el saxofonista Wes Anderson, Todd Williams en el tenor i soprano, el pianista Eric Reed, el baixista Reginald Veal i el bateria Herlin Riley, porta a terme la complexa i colorista música, que passa a través d'una àmplia varietat d'estils (incloent el jazz de Nova Orleans, swing, bop, música modal, i fins i tot alguns trams limítrofs de l'avant-garde). Els resultats són impredictibles, emocionant i molt agradable. Aquesta és una de les millors gravacions de Wynton Marsalis fins ara. ~ Scott Yanow, All Music Guide.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
