skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs ja estem
immersos en la programació estable després d’haver fet dos especials, el de Nadal amb el doble LP de Miles Davis at the Olimpia Paris 1957 i
el de Reis amb els dos CDs de Joe Smith, programes diferents tot i
mostrant la diversitat del Jazz i les músiques improvisades.
I el programa d’avui
i per no ser menys, també mostrarà aquesta diversitat musical, i per això és
que escoltarem el treball personal i autoproduït del guitarrista italià
establert a casa nostra, Neter Calafati
i disc anomenat “PISTACHO”. Hi haurà
també dues produccions de la discogràfica de casa nostra Seed Music, amb la del contrabaixista canari també ja de casa, en Martín Leiton i el seu “CARAVANA”, fins aquí, tot bastant
convencional musicalment parlant, i sí, a tot Jazz. On es mixturaran les
músiques serà en el segon CD de la Rufaka
Folk Jazz Orchestra i el seu “LOCUS
AMOENUS”, obra i gràcia de Sergi
Vergés i demés colla que ja us comentaré.
I proposo començar
amb el “PISTACHO” Neter Calafati, autoproduït i publicat
el 2022, amb tot l’esforç que això significa. Enregistrat per Pau Romero l’1 i 2 de juny de 2022 al BeatGarden Studios, Barcelona. Mesclat
i masteritzat per ell mateix. I aquí hi tenim a Neter Calafati, guitarra i composicions excepte dues que són de Django Reinhardt; Alejandro Esperanza,
piano; Román Cubelos, contrabaix i Arnau Julià, bateria.
I alguns dels 8 temes
d’aquest disc són balades tan boniques com “El Explorador” iniciada pel líder a
la guitarra amb una delicadesa que ens desarma. Una melodia bonica interpretada
dolçament i acompanyat per la resta del quartet. El més sorprenent és el Swing
delicat que ha aparegut a tempo doblat en la improvisació del líder, recuperant
però el tempo original al seu final, com també amb la impro del pianista, tot
plegat molt delicat. I el tema “Strange Christmas”, comença delicadament amb l’Alejandro Esperanza a piano solo fent
una “Intro” preciosa però tindrà un cavi de ritme i de tempo que ens situarà en
un altre espai. Tema a ritme de vals ben marcat per l’Arnau a la bateria, on de nou el líder executarà una gran
improvisació, ell molt ben acompanyat per la base rítmica de tres, piano,
contrabaix i bateria.
I com que hi tenim
dos temes del gran i inimitable Django
Reinhardt començarem el programa i projecte de Neter Calafati amb el seu....
1.6.- Crépuscle
(Django Reinhardt) 4:25.
I quina delícia per
començar el programa d’avui. I és que aquesta és una precioosa melodia de Django Reinhardt. I ves per on que
escoltem per primera vegada la guitarra d’aquest molt bon guitarrista italià
establert a casa nostra i que vam veure en una Jam al Big Bang, en Neter Calafati.
Posseïdor d’una gran tècnica, alhora atresora una sensibilitat i gust interpretatiu
a nivell dels més grans. El seu so electro-acústic, el de la seva guitarra, i
la seva habilitat, van de la mà interpretant els diferents estils de Jazz com
podreu comprovar en els propers temes. Aquí l’hem escoltat en l’ona “manouche”
pel creador i no tant per la seva interpretació, que també, però més situada
més endavant en el temps, més moderna, vaja. Molt bona feina de Román Cubelos al contrabaix en la seva
improvisació amb un so profund i pulsió rítmica molt ben executada. I encara al
final hem tornat a escoltar al líder improvisant i acabant melodia i tema, ell
i el contrabaixista. Delicada feina la de la base rítmica d’aquest tema
interpretat a trio de guitarra, contrabaix i les escombretes de la bateria de
l’Arnau Julià, bonic tema per
començar-los a escoltar.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I un altre tema
interessant i magnífic, compost pel líder, és el que titula el disc i anomenat...
2.4.- Pistacho (Neter
Calafati) 5:22.
I ja heu pogut
escoltar quin tema més maco ens ha fet en Neter
Calafati i amics, on hi ha espais de relax, aquests encabits en el tema que
té un tarannà de tempo mèdium. I si la melodia l’ha interpretat el líder a la
guitarra, en Román Cubelos n’ha fet
la primera improvisació. Bona tasca solista d’ell, que ha estat tan ben
acompanyat pels acords de Neter i la
present bateria de l’Arnau, en un
tema interpretat a trio. I ves per on que el líder s’ha esplaiat la mar de bé
en la seva molt bona improvisació, on destil·la bon gust i tècnica a dojo,
digitació clara i precisa alhora que línies melòdiques molt boniques, tot
plegat amb una gran tècnica. Recordo haver-lo vist al Big Bang improvisant, i mirant a la gent, o sigui, sense mirar el
mànec de la seva guitarra. I després d’ell, de nou han recuperat la melodia
acabant-lo delicadament. A remarcar els “breaks” rítmics on sembla aturar-se
tot, però no. També la bona feina de l’Arnau
a la bateria, present però sense ser-ho massa, ja m’enteneu.
I dels 8 temes del
disc n’hi ha 4 que tenen una bona trempera, i dos d’ells són “Cacahuete” i
“Porto Cabello”, aquest darrer del gran Reinhardt.
I el primer també és el primer track del disc, tema que comença Neter a guitarra solo per ja ben aviat
aparèixer la resta de companys, entre els quals l’Alejandro qui ens situa ja en la melodia del tema que també fa el
líder després d’ell. I ja el Swing, i sobretot en les improvisacions, la
primera de Calafati a duet de
guitarra i contrabaix, aquest amb un “Walking” brutal. I de mica en mica van
apareixent Arnau a la bateria i l’Alejandro al piano. Què bo. Com si fos
un miracle. I miracle el del líder improvisant com també el del pianista Esperanza. Gran tasca de Cubelos i Arnau, contrabaix i bateria.
El tema que
escoltarem és un altre d’aquests vitals i anomenat...
3.8.- Novembre (Neter
Calafati) 4:24.
I quin tros de tema a
tot Swing i ara sí a quartet on l’Alejandro
Esperanza fa una molt bona improvisació. Un tema que ha acabat de cop i
també amb un bon solo de bateria de l’Arnau
Julià. L’Alejandro però ha estat
qui l’ha començat a piano sol fent la melodia del tema, i ja després afegint-s’hi
la resta de companys i ben aviat la brutal improvisació de Neter a la guitarra. Ens ha tornat a capgirar el cervell per com de
bé ho ha fet. Quina destresa solejant, i a quin bon tempo ho ha fet, alhora que
amb un gust exquisit. I com deia, Esperanza
al piano s’hi ha embarcat també amb una bona feina solista, i ja després
recuperar la melodia i començar el llarg solo de bateria de l’Arnau que ha estat brutal. Gran tema,
melodia i improvisacions i amb un Swing brutal.
I l’altre tema vital
és el “Porto Cabello” del genial Django
Reinhardt, tema que va enregistrar amb el seu Quintette du Hot Club de France el 21 de maig de 1947. I aquí tenim
de nou al quartet interpretant aquesta joia de Django. El Swing ja apareix en la B del tema i per descomptat en
les improvisacions, la primera molt reeixida de l’Alejandro. Els dos companys de la base rítmica estan immensos, l’un
amb el “Walking” al contrabaix i l’altre fent i desfent a la bateria. El líder
fa una magnífica improvisació seguint clarament l’harmonia i canvis que el tema
te. Una harmonia que Django va
clavar lligada clarament amb la melodia i tema que acaben en suspensió.
I ja per acabar-los
d’escoltar ho farem amb el tema més potent del disc i anomenat...
4.5.- Last Day in the
Kitchen (Neter Calafati) 4:00.
I de nou ens han
sorprès gratament pel tema, també a quartet, on de nou el Swing ha estat
impressionant, però és que la melodia també. I l’han iniciat a duet de piano i
guitarra fent-ne la primera part, del tema, o el que serien les As. I qui primer s’hi ha posat ha estat l’Alejandro al piano on de nou ens ha
copsat, ens ha impressionat el seu bon fer remenant les 88 tecles. Ha clavat
una magnífica improvisació a tot Swing gràcies al “Walking” al contrabaix de Cubelos. Les bones maneres i bon gust
d’aquest jove pianista les hem pogut escoltar i gaudir. El seu control dels
silencis fa que tot plegat tingui una sonoritat farcida de Swing. I el líder
l’ha seguit improvisant i de nou amb una trempera increïble i amb quina tècnica
ho ha fet. La seva digitació és súper precisa tocant la seva guitarra que no
passa per cap sedàs electrònic, que va “pelada”, sense efectes, neta i pura, i
per això, més mèrit, que ell té. El seu Swing improvisant és també brutal. Ha
estat un bon descobriment, en Neter
Calafati. I recuperen el tema a duet i final de partida, ideal per ja
deixar-los d’escoltar, felicitats Neter
Calafati, Alejandro Esperanza, Román Cubelos i Arnau Julià.
I seguirem amb el
darrer projecte de Martín Leiton,
“CARAVANA”, publicat per Seed Music
el 2023. Enregistrat per Jordi Matas
al Local de Vilablareix
el febrer de 2023. Mesclat per ell mateix, masteritzat per Víctor García i produït per Jordi
Matas i Martín Leiton. I aquí hi
tenim a Santi de la Rubia (saxo tenor),
Toni Saigi (piano), Martín Leiton (contrabaix i composicions), Andreu Pitarch
(bateria) i la col·laboració en el tema “Lío” de Víctor Carrascosa, trompeta. I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://seedmusic.eu/album/caravana/.
I ens diuen tot això:
Tant el jazz com el folklore llatinoamericà impregnen cada una de les notes que
surten del contrabaix de Martín Leiton.
Després de diversos anys de rodatge, el quartet barceloní que Leiton lidera al costat de Santi de la Rubia, Toni Saigi i Andreu Pitarch sorgit de l'escena
jazzística de Barcelona, continua
consolidant projecte propi i so singular en un nou treball discogràfic que es
publicà el setembre de 2023. “Upstairs” va ser el primer avançament d'aquest
nou disc amb un so rotund i energètic i que és titula Caravana.
I hi ha una magnífica
balada i darrer track del disc anomenada “Su vida”, que crec està dedicada a la
seva iaia, diria que va dir el dia del concert presentació del disc al Centre Cívic Urgell. Una cançó molt
bonica amb la melodia feta pel Santi al
saxo tenor seguit d’una delicada improvisació de Toni Sagi al piano i també amb la magnífica del líder Leiton al contrabaix, acabant-lo de nou
amb la melodia feta pel saxo tenor de Santi.
I també recordo que d’aquell dia de concert Martín ens va explicar el per què de “CARAVANA”, títol d’aquest disc, i és que ell i la seva família, de
petit, vivien en una caravana. I els començarem escoltant en el magnífic tema
anomenat...
5.5.- Sleepy (Martín
Leiton) 7:14.
I què maco aquest
tema i com camina, quin “Groove” més impressionant que té. Tot funciona sobre
un únic acord, crec jo, o sigui que això és un pedal i fins al final que
fan un altre acord. I el tema ja ha començat amb el ritme, l’acord central i si
la melodia ha aparegut a càrrec de Santi
de la Rubia, ben aviat ell mateix ja s’ha posat a improvisar, i ja heu pogut
escoltar de quina manera tan brutal ho ha fet, ell què és un dels saxos tenors
que més en forma està del panorama peninsular. La seva tècnica va de la mà del
seu bon gust en aconseguir línies melòdiques modernes alhora que cantàbiles,
que es poden cantar, vaja. El líder s’ha quedat quasi sol fent la seva
increïble improvisació a contrabaix. L’Arnau
l’ha acompanyat sempiternament mentre que Toni
s’ha limitat a deixar anar els dos acords, el primer de pas cap al segon, el
del to central. Una recuperació de la melodia a càrrec del saxofonista valencià
establert a casa nostra, ha permès que aquest hi tornés amb uns altres moments,
els finals, improvisant. Aquest és un d’aquells temes que es podria estar
executant “ad infinitum” alhora que incitaria a la penya a bellugar l’esquelet
des del minut 1.
MARTÍN
LEITON:
Graduat en Jazz i Música Moderna pel Conservatori Superior de Música del Liceu a Barcelona, però de formació inicial
autodidacta, Leiton és
multiinstrumentista i cantant. Ha desenvolupat la seva trajectòria en diferents
estils: des del folklore llatinoamericà al jazz i de la música afroamericana al
flamenc. Actualment és professor del Taller
de Músics de Barcelona.
I en termes generals
aquest darrer treball de Martín Leiton és una mena de “terratrèmol” per com en són
els seus ritmes i la seva contundència; per això us recomano que mireu
d’adquirir aquest disc, i tots els que poso en els meus programes. I és que hi
ha temes immensos per la rítmica persistent com és el cas del “Tuareg” car
durant una bona part del tema això passa. El break apareix amb el solo a
contrabaix sol del líder on destil·la mestria a dojo. S’està una llarga estona
el solet amb la “berra” ben abraçada i ja per després aparèixer la resta de
companys a tota marxa i persistència melòdica i rítmica.
Seguirem
escoltant-los en un altre d’aquests bonics temes, ara però amb una mica més de
tempo en l’anomenat...
6.2.- Friendship
(Martín Leiton) 7:44.
I ara amb aquest tema
hem tingut un Swing magnífic i delicat com és també la melodia que Santi ha interpretat. Toni Saigi ha estat el primer en
improvisar i ja heu pogut escoltar amb quina dolçor ho ha fet, alhora que amb
les notes justes, ni poques ni masses. Té una exquisidesa interpretativa en temes
així, que contrasta amb la més “Monkiana” que ell empra en d’altres temes més
heavis. S’ha passejat per l’harmonia del tema amb solvència i sense fer
escarafalls, desenvolupant de mica en mica les seves idees. Santi ha aparegut després d’ell i
d’entrada seguint melòdicament, i més endavant ja amb uns arpegis i escales
inversemblants, ell que està en una etapa de maduresa interpretativa a l’abast
de no masses. El seu so i fraseig són ja característics i reconeixibles, tantes
vegades l’hem escoltat i seguirem fent-ho. I Martín és també un dels improvisadors moderns al contrabaix. Les
línies aconseguides són perfectes, “entren” sense embuts; són nítides les seves
notes, s’entenen les seves creacions. La pulsió és ferma, i el Swing en fer-ho,
hi és de totes, totes. Tema i final d’aquest “Friendship”, o “Camaredería en
castellà.
Ha editat quatre
discos com a líder: Medium (96k Music,
2011), Poetry of Sound (Underpool Records, 2015), Inevitable (Blue Sounds,
2017) i Des de Abajo (RASO, 2021). La seva precoç i fructífera trajectòria
professional explica que hagi tocat amb referents com Jeff Ballard, Dave Kikoski, Kenny Werner, Perico Sambeat, Albert Bover,
Jorge Pardo o Chano Domínguez,
entre d'altres, i hagi fet gires amb Jorge
Drexler, Niña Pastori, Juan Perro, Mala Rodríguez, Lucia Fumero, etc, sense
oblidar les que ha fet més en l’entorn del Jazz.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I més temes magnífics
que hi ha en aquest disc és l’estàndard que Martín ha capgirat del dret a l’inrevés, i aquest és el conegut
tema de Burton Lane i que Frank Sinatra es va fer seu, com passà
en tants altres temes....
7.6.- Old Devil Moon
(Burton Lane & Yip Harburg) 6:49.
I sí que Martín ha capgirat aquest tema, sí,
fins i tot en la melodia, que tot i ser reconeixible, en algun moment ens ha
costat d’identificar. Els canvis rítmics també hi són i tot plegat ben bé
sembla un altre tema. I l’ha iniciat el líder a contrabaix solo i ja la secció
rítmica acompanyant-lo i ja en Santi
fent la melodia amb els canvis rítmics inclosos. Ell mateix s’ha encarregat
d’improvisar i de nou amb tot un reguitzell de notes i escales. Sap dibuixar
línies melòdiques fresques amb carretades de notes, però també fer-ne poques,
les justes i sempre molt ben posades. Toni
ha seguit amb la tasca improvisadora desenvolupant-lo també força bé, i
incloent-hi els canvis rítmics de Leiton.
La seva mà dreta sap estar creant però també sap estar-se quieta tot i
contemplant els silencis. I Martín
ha fet el mateix, improvisar i de nou amb la seva habitual mestria; ha tornat a
brillar per la seva pulsió rítmica, contundència i creativitat. I després de
les tres improvisacions han recuperat la melodia i ja per deixar pas al brutal
solo de l’Andreu Pitarch a la
bateria, ell que ha sabut portar la màquina rítmica a bon port, i ja per
arribar al final i acabar-lo de cop. Gran tema i arranjament de Martín Leiton.
I un altre gran tema
és “Lío” iniciat també a contrabaix solo, que per això és qui mana. En aquest
tema hi col·labora el jove Víctor
Carrascosa a la trompeta. Un tema amb una melodia gens trillada i fins i
tot un tan entremaliada que han fet Toni
al piano i Víctor en els inicis. Hi
ha un motiu principal que es va repetint i que podria ser la A del tema. Carrascosa fa la primera improvisació
desgranant notes delicades i algunes més punyents alhora que escales
inversemblants. Toni al piano el
segueix amb el seu característic fraseig i en aquest tema amb més dolçor. Santi s’hi aboca amb més contundència
alhora que amb frescor d’idees. Bon tema de Martín que acaben repetint el motiu principal.
I ja els acabarem
d’escoltar en un altre brutal tema anomenat...
8.5.- Gimbri (Martín
Leiton) 4:00.
I aquest tema de
final de projecte de Leiton ens ha
tornat a sorprendre per la seva diversitat. És realment impressionant i
s’allunya d’estereotips entrant en una altra dimensió. I ja heu pogut constatar
de nou que el líder al contrabaix és més que un “màster” i avui hem vist que en
això de les composicions és un “crac” del tot. I la melodia d’aquest tema
sembla anar a cops, o no haver-n’hi, o fer una frase descendent i punt, com ha
fet de la Rubia, car la base rítmica de piano, contrabaix i
bateria s’estan una bona estona tocant, sense improvisar. I així s’hi han estat
fins el bell mig del tema, amb una presència de l’Andreu a la bateria força important. I també els moments de “break”
del baix de Martin, que han deixat
pas a les frases repetitives de Santi al
saxo tenor. Un tema que de nou sembla podrien estar tocant ad-infinitum pels
pocs canvis harmònics que té i que permetrien desenvolupar una línia melòdica,
cosa que ells no han fet. Un tema dominat per la qüestió rítmica on no hem
escoltat cap solo de la manera que tenim entès.
Igualment m’ha semblat interessant per així mostrar-vos tota la seva
diversitat, o sigui que felicitats Martín,
Santi, Toni i Andreu.
I un altre tema a tot
“terratrèmol” és el “Upstairs”. Va ser el “single” de presentació del disc. I
aquí de nou tremolem totes i tots per com de contundent és. I això ho veiem en
la melodia interpretada per Santi de la
Rubia per després seguir amb la seva
increïble improvisació que ens ha deixat estabornits, noquejats. Toni hi entra més tranquil, en
contraposició a la velocitat d’execució de Martín
que li dobla el tempo fent un “Walking” brutal per velocitat i per
contundència. Hi ha uns “quatres” compassos improvisant amb l’Andreu Pitarch ell que ho comparteix
amb el saxo de Santi i el piano de Toni i finalment, acabant aquest altre
gran tema de Martín.
I per acabar el
programa farem un canvi estilístic per la qual cosa serà bo situar-nos en un
entorn on la mixtura de les músiques pirenaiques i no només, amb el Jazz, són
la “mare dels ous” de la Rufaka Folk
Jazz Orchestra idea original parida per l’entranyable Sergi Vergés. Aquest és el seu segon disc, car el primer “Beatus Ille” també va ser el primer
d’aquesta col·lecció anomenada “adep.cat”
dedicada a la música tradicional que Seed
Music va iniciar precisament amb el primer disc de la Rufaka Folk Jazz Orchestra. I és que ADEP vol dir Associació per
a la Divulgació i l’Ensenyament i Promoció de la Música Catalana. I dir-vos
que la directora d’aquesta col·lecció és Rut
Martínez. I aquí hi teniu l'enllaç:
I com a referència,
al blog us posaré l’enllaç al Programa
398 del febrer del 2020 on hi ha algunes de les músiques del “Beatus Ille”:
https://jazzclubdenit.blogspot.com/2020/02/programa-398-rufaka-folk-jazz-orquestra.html.
I parlant d’aquest
darrer “Locus Amoenus” dir-vos que Seed Music – Adep el va publicar el
2023, i que es va enregistrar a Òrrius,
Maresme, gràcies a la col·laboració de la gent del Festival Música i Sensacions. Hi participaren també l’Esbart Català de Dansaires i això passà
el 4 i 5 de març del 2023 i ho varen poder veure algunes afortunades i
afortunats, no gaires, no. I esclar que la producció musical és de David Casamitjana a partir d’una idea i
producció artística de Joan Gómez.
En David va tenir al seu costat a Marc Sangés i a l’Albert Surià com a suport tècnic en les tasques de gravació. I qui
ho ha produït de manera executiva ha estat l’Esbart Català de Dansaires. I elles i ells són:
Amb Magalí
Sare, veu i flauta; Ivan Garriga, violí; Liv Hallum, acordió diatònic; Ivan
Caro, flabiol sec i tamborí, gralla dolça, ocarina, bot aranès; Joan Gómez,
flabiol i tamborí, flauta, flauta en sol; Jordi Molina, tenora; Joan Mas, alto
(lead), soprano, flauta; Martín Díaz, alto, soprano, flauta; César del Val,
tenor, soprano, flauta; Martí Mitjavila, tenor, clarinet, clarinet baix; Alba
Esteban, baríton, clarinet; Pep Garau, trompeta (lead), flugel; Jaume Peña,
trompeta, flugel; Pol Omedes, trompeta, flugel; Oriol Vallès, trompeta, flugel;
Albert Costa, trombó (lead); Pablo Martín, trombó; Edgar Gómez, trombó; Joan
Codina, trombó tenor i baix; Darío García, trombó baix, tuba; Iago Aguado,
guitarra; Joan Claver, piano, teclat; Jordi Gaspar, contrabaix, baix elèctric,
baix acústic; Enric Fuster, bateria; Carlos Sagi, bateria, percussió; José
Carlos Cubas, percussió; Roger Gutiérrez, bateria lesoinat però present.
I
ens diuen això que va dir en Joan Gómez:
“Locus Amoenus volia ser el lloc amable on la dansa tradicional
dialogués, jugués i experimentés amb la contemporaneïtat. En Sergi Vergés va entendre i compartir
ràpidament el que bullia al meu cap. Ha creat un banda sonora perfecta perquè l’Esbart Català de Dansaires pugui
ballar la dansa tradicional tal com va ser recollida pels folkloristes, amb el
rigor que el seu tarannà i el de l’Anna
Bigas (mestra de dansa) sempre fan lluir, i a la vegada perquè en Jacob Gómez (el coreògraf) experimenti
amb els futurs ballarins i ballarines de la dansa contemporània que estudien a l’Institut Artístic Oriol Martorell.”
La Rufaca Folk Jazz Orchestra, la big band
d’arrel creada pel compositor, arranjador i trombonista Sergi Vergés que es caracteritza per mesclar la sonoritat d’una big
band tradicional amb les melodies pirinenques interpretades pels músics de l’Escola Folk del Pirineu, ha
enregistrat un segon àlbum centrat en les danses tradicionals del Pirineu. És per això que Locus Amoenus ha estat possible gràcies
a l’impuls i la complicitat de l’Esbart
Català de Dansaires, entitat que ha produït el projecte escènic vinculat al
disc i que ha coreografiat les danses enregistrades en aquest àlbum, amb la
voluntat de portar-les als escenaris.
I és que el disc
comença amb una “Obertura · Toc d’inici” on els sons de la tenora, els
tamborets i demés instruments emprats en les cobles sardanístiques es barregen
amb els de les Big Bands més jazzeres, en aquesta cançó tradicional. I
segueixen amb una versió de la cançó popular l’”Hereu Riera” on Magali Sare ens acarona amb la seva
veu. Aquí ja es poden escoltar els magnífics arranjaments d’en Sergi Vergés essent però la lletra
cantada i melodia de l’”Hereu Riera” el fil conductor de tot plegat. Els tamborets
la inicien i també l’acaben, i entremig, creativitat i melodies noves
interpretades per la Rufaka a fer
notar el canvi tonal al bell mig de la cançó on la vena jazzística hi ha
aparegut amb més notorietat.
I sí que hi ha moltes
més coses a dir sobre tot plegat, que ja us les diré després d’escoltar-los en
una de les seves cançons populars, com totes arranjades per Sergi Vergés i aquesta un ball, com
moltes d’elles són i anomenat....
9.6.- Ball Pla de
Lladurs (popular arranj. S. Vergés) 8:35.
I què bonic aquest
ball alhora que melodia on ves per on, fins i tot sembla que hi hagi una
estructura i forma propera a les de la música moderna. Un ball a delicat vals
on els diferents vents han fet moments de la melodia, a vegades sols i a
vegades plegats, com les canyes i metalls. I la tenora de Jordi Molina n’ha iniciat la melodia i motiu principal, que els
vents metalls han fet després. I què bonica l’entrada de Pablo Martín iniciant la seva curta frase improvisada per després fer-ho en Joan Codina amb el trombó més baix. I ves per on que el flabiol
també ho ha fet, com després també els vents plegats, violí i demés companys.
Elegància en l’execució de tots ells, com també la de la secció rítmica de
baix, piano, bateria, ells que són Jordi
Gaspar, Joan Claver i Enric Fuster
i demés companys que remenen les percussions. I sí que Pablo Martin al trombó ha desenvolupat la seva improvisació amb un
gust exquisit alhora que fraseig, tècnica i llenguatge de lo més jazzero. I també
en Joan Codina trombonista baix s’hi
ha afegit fent cadascun d’ells alguns “chorus” de la melodia principal,
arribant a un punt d’intensitat remarcable, i al final compartint els solos
ells dos. I després de recuperar de nou el motiu principal i melòdic pel
flabiol i tots els vents, en Martí
Mitjavila ens ha acaronat amb la seva reeixida improvisació al clarinet.
Preciós solo també, preciosos els de tots els implicats. Una cançó, un ball
interpretat a un tempo mol delicat, ideal per començar-los a escoltar.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I una altra peça
popular, com ho són totes, és el “Ball Cerdà de Bagà”. Iniciada dolçament per les
notes del baix acústic del Jordi Gaspar,
acordió diatònic de Liv Hallum sons
de flautes dolces i demés tot plegat molt bonic i també amb la tenora de Jordi Molina. Ens podríem imaginar com de
delicats foren els balls de l’Esbart
Català de Dançaires seguint les tan dolces músiques, en una primera part
que el mateix Gaspar acaba amb els
més greus. I esclar, ben bé a la meitat del tema el piano de Joan Claver ens desperta del son dels
infants i la resta de la Rufaka
s’endinsen en uns aires jazzeros ells que són les trompetes de Pep Garau, Jaume Peña, Pol Omedes, Oriol
Vallès, els trombons de Albert
Costa, Pablo Martín, Edgar Gómez, Joan Codina i Darío García ells dos els
més baixos i més que n’hi ha, i que ja en parlaré. I ves per on que el Jazz improvisat apareix mitjançant el
clarinet baix del crac Martí Mitjavila
fent un solo brutal. I ja el tema es va desenvolupant amb “Solis” de vents i
tot plegat portat a bon tren per la secció rítmica amb en Jordi Gaspar, contrabaix i baixos, Enric Fuster i Carlos Sagi, bateries
i percussió del darrer i la de José
Carlos Cubas sense oblidar al lesionat però present Roger Gutiérrez.
I els seguirem
escoltant amb la cançó popular, un altre ball que per això hi hagué l’Esbart Català de Dansaires anomenat...
10.7.- Eth Balhano de
Salardú (popular arranj. S.Vergés) 5:40.
I carall quin tema,
quina cançó-ball acabem d’escoltar. I aquesta imprecació us l’ha dic pel fet de
quedar-me de pasta de moniato pel canvi que sàviament Sergi Vergés ha sabut impregnar al bell mig d’aquest ball. I és que
el Swing en majúscules ha aparegut en la reeixida improvisació al saxo alto de Joan Mas, què bé ho ha fet. I ha
començat amb sons de la muntanya, per campanetes que podrien ser de bestiar
pasturant i gralla dolça, la de l’Ivan
Caro, jo diria. Esclar que hi ha instruments que em superen, com són ara el
flabiol sec, l’ocarina i el bot aranès, que conjuntament amb el tamborí i la
gralla dolça, toca l’Ivan. I el
motiu principal l’han desenvolupat alguns membres de la Rufaka amb uns primers moments improvisats, els del piano de Claver i ja després el brutal solo de Joan Mas, amb el característic so fosc
del seu saxo alt “vintage”, molt vintage. Gran improvisació del jove manresà a
tot Swing on en Gaspar ens ha fet un
“walking” increïble amb el contrabaix. Moments també de l’Enric Fuster a la bateria, magnífic també, a base de redobles
inversemblants. En fi, un gran tema d’aquesta Rufaka Folk Jazz Orquestra acabat dolçament.
I una altra dansa
popular és la “Bolanguera de Roses” iniciada amb els copets de les percussions dels
drummers com si del tamborí en fossin els sons i ritmes. El flabiol de l’Ivan Caro hi ha aparegut, ell que també
toca el tamborí. D’altres instruments típics de la cobla s’hi han afegit i ja
per donar pas a la resta de la Rufaka,
amb els trombons fent-ne també la melodia i demés notes més greus. Els metalls
més brillants s’han obert pas i la coneguda melodia va sorgint dels diversos instruments de manera
repetitiva i amb canvis tonals diversos, i sempre, sempre la rítmica impertèrrita
dels tamborets. I quin gust en Sergi
jugant amb la melodia i els diferents tons i instruments i ball que l’acaben
amb tota la intensitat musical.
I també comencen el
flabiol i demés flautins la “Glossa del Ballet de Déu”, cançó que té un
desenvolupament increïble, si et situes en els inicis rítmics amb la melodia de
la cançó. I és que la guitarra baixa de Gaspar
segueix amb un motiu principal que s’allunya de l’original i ja amb tot
l’esperit del Jazz, motiu que també faran els vents. I ves per on que després
d’aquesta “introducció” recuperen la calma i de nou amb el so de la tenora d’en
Jordi Molina i més calma encara amb
el violí de l’Ivan Garriga. Això
canvia posteriorment amb l’entrada del baix d’en Jordi i amb les percussions de Cubas
ell a les congues, i de nou amb el motiu principal, anant tota la Rufaka a cavall, al trote apropant-se a
un final força potent on apareix una variant melòdica del motiu, acabant el
ball-cançó força suament.
I encara els
escoltarem en una altre magnífic arranjament d’una cançó popular anomenada...
11.10.- La
Clavellinera (popular arranj. S. Vergés) 4:34.
I sí que m’ha
impressionat sí, aquesta cançó popular i ves per on que amb la veu de Magalí Sare. Els metalls, trompetes i
trombons primer s’han barrejat interpretant el motiu principal a base de pregunta
resposta o si més no amb una desfasa interpretativa entre ells. I de nou al
bell mig del tema un canvi substancial amb la reeixida improvisació de Iago Aguado a la guitarra; quin gust
que té aquest music valencià que va estudiar al costat de Vergés, com molts dels companys de la Rufaka. I quin final més brutal, de cop, que ens ha deixat
estabornits. I refent els inicis, us haig de dir que són increïbles. El motiu
principal repetit per diferents instruments primer i després amb la veu de Sare. I quan acaba la seva frase,
llavors són la resta de companys que fan la seva tasca per acabar-ho
d’arrodonir. I conjuntament amb Aguado
han aparegut les percussions de Sagi i
Cubas. I què potent la improvisació
del guitarrista valencià, per ell i per la resta de companys. I Magalí recuperà la melodia i lletra
motiu principal i l’acabà de cop.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
el divendres 19 de gener de 2024 que tindrem al Rai Castells Quartet amb ell Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Brady Lynch, contrabaix i Kike
Pérez, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de SVdH i
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
I una altra cançó que
canta Magali Sare és la “Cançó de
collir olives”, ella que la inicia en solitari. Te una melodia molt maca i més
que ho és amb els vents i arranjament d’en
Sergi. Ella segueix cantant-la ja
acompanyada de la Rufaka i ja amb
els sons del saxo soprano, instrument que toquen Joan Mas, Martín Díaz i César del Val però és en Martín Díaz qui en fa una molt reeixida
improvisació amb tot el Jazz del món. I no oblido, no, a l’Alba Esteban que toca el saxo baríton i el clarinet, per cloure la
secció de canyes jazzeres. I la intensitat i dinàmica creix en un moment on
tots els vents s’hi afegeixen a la veu de Sare.
La calma però renaix amb la flauta de Gómez
i veu de Magalí, i ja per arribar al
final amb veu i soprano.
I no pot faltar la
jota en un disc de música tradicional i en aquest disc hi ha la “Jota de Pinell
del Brai” en un arranjament on de nou brilla l’ingeni de Vergés i amb uns primers moments també de la tenora de Molina. En aquesta jota també brilla l’Oriol Vallès qui desenvolupa un
magistral solo a la trompeta. Una jota on la qüestió rítmica n’és també força
protagonista, com també la veu de Magalí
que s’esplaia amb uns moments de “Scat” Jazz i popular acompanyant al flautista
i demés moments on els vents fan el seu “Soli” i on ella també hi és.
Brillantor del so dels metalls, melodia potent ja en el final on pugen els
nivells d’intensitat emocional i ja per acabar-lo de cop.
I ja els acabarem
d’escoltar en la cançó popular anomenada...
12.9.- L’espolsada de
Mataró (popular arranj. S. Vergés) 5:22.
I de nou un motiu
principal i melòdic ha servit a Sergi
Vergés per a desenvolupar i quasi crear un altre cançó, així de potents són
els canvis que hi inclou, que ha inclòs en aquest darrer i potent tema que
acabem d’escoltar. I quin inici amb un cop de metall més brutal. I després la
melodia molt en l’ona de la música medieval, jo diria, feta per tots, anar-se
canviant. I quin canvi tonal en el final del primer tram musical, moments de
relax i inici del solo del saxo tenor. I el solo l’ha fet el César del Val magnífic, i sempre i al
darrere els companys i la seva potència. I després d’ell la trompeta i
improvisació de Pol Omedes. Gran
tasca i solos de tots dos amb el suport de nou de tota la potència musical de
la resta de companys de la Rufaka Folk
Jazz Orchestra. I el final, què impressionant, de fons amb el motiu principal
i per sobre els metalls fent una línia melòdica nova, i canvi tonal i final
sobtat, brutal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, el
segon d’aquest 2024 i primer de la temporada estable que com sempre espero que
us hagi agradat tan com a mi.
I un dels més curtets
i el més vital de tempo és el darrer ball, les “Corrandes de la Cerdanya”, de
la vall on en Sergi Vergés n’és un
dels portantveus més carismàtics. L’inicien amb el violí fregant-ne les cordes
i també amb els copets de tamborí. També el baix d’en Jordi segueix amb la línia de baixos i ritme inclòs. Els metalls
fan també un “Soli” impressionant, i més ho és la potència de la secció de
bateries i percussions. Força brutal tema que clou aquest àlbum on la mixtura
de la música popular s’agermana amb el Jazz per arranjaments i improvisacions,
cosa que implica un estudi previ, en profunditat, de les cançons populars per
després començar a pensar amb els arranjaments i la manera com quedaran millor,
alhora que pensar en els diferents moments dels solos i en qui seran els
solistes, i no oblido no, que aquestes músiques i arranjaments Sergi els
ha fet pensant també en l’Esbart Català
de Dansaires balladores i balladors que els havien de ballar, tot plegat
una feina immensa que només estar a l’abast d’un màster com és en Sergi Vergés, gràcies Sergi.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
Molt bona nit a
tothom, i molt bon any 2024, benvinguts al Jazz
Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç
90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9
aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I en aquest ”Especial Reis” us vull presentar dos
projectes d’un músic iconoclasta, en Joe
Smith, baterista americà, amic de molts dels nostres amics, músics del
país, i de ja fa uns anys resident a Berlin.
Ell és l’arquetip de músic compromès amb l’Avantguarda
de la música, del Jazz. En l’època que visqué entre nosaltres, formà i liderà una
banda de perfil llibertari que s’establí a 23
Robadors on hi hagué entre molts més el seu molt amic Juan de Diego anomenada la “ALO”,
Asociación Libre Orkesta. Els dos CDs me’ls va lliurar ja fa uns mesos, en
la seva darrera estada a la ciutat de Barcelona
per un concert que ens va fer al Jamboree
on hi hagué Bill McHenry i Masa Kamaguchi, els components del seu
darrer trio, i m’ha semblat que ja tocava posar-los, i què millor que en aquest
programa especial i primer del 2024, Especial
Reis. Prepareu-vos a escoltar una música que no us deixarà impassibles on
us trobareu envoltats de diverses aurèoles i amb un tarannà de misticisme,
espiritualitat, llibertat i anarquia.
Doncs proposo que
comencem a escoltar-los en el CD “Feel
Honey”, publicat el 2 de novembre de 2022. Enregistrat en temps real sobre
l'oceà Atlàntic per Jonathan Bratoëff @ Börner Studio, Berlín
i Andrew D'Angelo @ Terrace Studios,
Brooklyn, el 13 i 14 de desembre de 2021. Mesclat per Jonathan Bratoëff i Joe
Smith. Masteritzat per Glenn Schick.
Obra d'art i disseny original de Mariano
Gil. Un agraïment especial a Fabiana
Striffler. Amb Joe Smith, bateria,
composicions i Andrew D'Angelo, saxo alt. Produït per Joe Smith. I com sempre, dir-vos que el podreu adquirir entrant al
seu bandcamp: https://build-i-n-g.bandcamp.com/album/feel-honey.
Proposo que els
escoltem a tots dos en un parell de temes anomenats..
1.6.- Butterfly
Sparkle Eye (Joe Smith)
2.2.- Feel Honey (Joe
Smith) 6:97.
I ja heu pogut
escoltar amb quins dos temes hem començat el primer programa de l’any, l’Especial Reis, amb una música força
allunyada dels estereotips aplicats al Jazz, on no hi tenim ni un bri de Swing,
i el Groove, doncs sí, a moments n’hi ha, quan tot plegat camina, camina.
Músiques etèries les que hem escoltat primer amb el tema força delicat per notes
llargues del saxo alt de Andrew d’Angelo
i els tambors, plats i platerets del genial Joe Smith, mestre ell de les avantguardes musicals. Les notes
llargues del saxofonista ens situen en un entorn íntim, i només ens hi allunyem
quan rebroten per sota les diferents percussions del líder. Aquests rebrots
percussius els hem notat més en el segon tema, car així l’han començat.
Igualment però, els sons eteris de les notes llargues del saxo de d’Angelo ens situen en la calma que els
dos temes més o menys comparteixen. Quan el saxofonista puja als més aguts fa
que tinguem un plus d’emoció, sempre però amb el gust exquisit del baterista en
colpejar els estris de la seva bateria.
Vaig néixer a Galesburg, Illinois, un petit poble a
l'oest de Chicago, però vaig passar
els meus anys de formació a la ciutat de Nova
York tocant i aprenent amb molts dels millors músics que l'escena tenia per
oferir. Després de traslladar-me a Barcelona
l'any 2000, vaig tenir la sort de publicar dos discos com a líder amb
composicions pròpies, Happy (2002) i
Melodic Workshop (2004) que compta
amb Bill McHenry, Gorka Benitez,
Guillermo Klein, Chris Lightcap i
Jordi Rossy. L'any 2008 vaig formar l'”Asociación
Libre Orkesta”, una Big Band de format lliure que interpretà música
improvisada inspirada en la meva poesia i imatges projectades que també vaig dirigí.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I els podem escoltar
en aquests dos temes més...
3.1.- Deep Lake (Joe
Smith)
4.5.- Incandescent
Quintessence (Joe Smith) 6:53.
I el programa d’avui
segueix amb aquesta musicalitat calmada, la dels sons i notes llargues del saxo
alt de d’Angelo. El primer tema però
ha anat agafant un bri d’embranzida i per tant d’un determinat Groove. Tot
plegat camina força més, per l’empenta rítmica des del món de Joe Smith i ja per arribar al final del
tema, que l’acaben en suspensió. I el segon tema ja ha arrencat amb una
determinada pulsió per la rítmica persuasiva del líder Smith. Les notes del saxo alt ara semblen tenir més melodia, potser
per la seva dinàmica, pels seus canvis de registre, per la seva seqüència. La
rítmica feta pel baterista ha fet que tot anés així de déu-n’hi-do de vital.
El meu projecte, “build-i-n-g” compta amb Liz Kosack als sintetitzadors i el
piano i Andrew D'Angelo al saxo alt.
Els nostres àlbums de debut “Muladhara
Rising” i “Feel Honey” (2022) presenten les meves composicions barrejant
melodies de rubato i improvisacions per sobre de la pulsació sense mesurar el
groove. Per obtenir més informació, visiteu el nostre lloc web www.build-i-n-g.com.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar en dos temes més i anomenats....
5.3.- Sun River (Joe Smith)
6.7.- As Eagles (Joe
Smith) 8:74.
I quin parell de
temes més impactants per acabar-los d’escoltar. I en el primer, el líder a la
bateria ens ha tornat a captivar pel domini que te dels diferents sons que
n’obté. Els redobles a timbales, caixa i goliat, alhora que amb els cops als
plats, xarles i demés estris percussius ens l’han mostrat en tota la seva genialitat. Hi ha
moltes maneres de fer solos, de fer improvisacions, i aquests dos màsters, així
ens ho han demostrat. I ja amb el darrer tema, “As Eagles”, “Com si fóssim
Àligues”, ha estat la cirereta dels seus temes, amb un d’Angelo molt més incisiu, més jazzero, per dir-ho d’alguna manera,
més punyent, amb més afluència de notes. Un tema que en semblen dos, i del qual
n’he agafat la primera part, la més punyent. També Joe a la bateria està força més potent, més divers, més vital. Semblen
haver-se deslliurat de cadenes simbòliques que els impedien desenvolupar-se amb
llibertat. No, no ha estat això, no, ja ho sabem, però sí que els hem viscut
més frescos, més presents, més persistents. Hem gaudit sí, i molt d’aquesta
darrera interpretació que Joe ha
acabat delicadament amb la seva bateria. Bravo per ells dos.
I seguirem amb el
segon CD d’aquest projecte dedicat als duets i ara amb teclista anomenat “Muladhara Rising”, gravat per Sergi Felipe @ underpool studio, Barcelona el 10 de febrer de 2019,
mesclat per Jonathan Bratoëff i
masteritzat per Glenn Schick. Obra
d'art/disseny original de Mariano Gil.
fotografia de Dovile Sermokas. Amb Joe Smith, bateria, composicions - © joe
myth(GEMA) i Liz Kosack - sintetitzadors, piano. Produït per Joe Smith.
I com sempre al blog
tindreu l’enllaç al bandcamp del disc: https://build-i-n-g.bandcamp.com/album/muladhara-rising.
I començarem
escoltant-los amb un tema on els teclats ens ompliran de joia i brillants
sonoritats.
9.6.- Hawk (Joe
Smith) 4:09.
I quin canvi acabem
d’experimentar, ara amb els teclats i sintetitzadors de Liz Kosack. La seva presència ja d’entrada ens ha copsat d’allò
més. La majestuositat dels seus sons ens han sobrepassat. Per dessota sí que
hem escoltat al líder a la bateria, recolzant a la teclista, i amb una quasi
permanent improvisació. El gust interpretatiu del teclista és impressionant. Un
tema on ella només ella ha estat la més protagonista. Amb moments que ens han
recordat, no per melodies i sí per grandiositat, als mateixos Pink Floyd i demés dels anys 70s.
I seguim ara amb tota
la seva modernitat, la de la seva sonoritat agosarada en el tema...
8.5.- Elephant (Joe
Smith) 4:19.
I ja heu pogut
escoltar quina meravella de modernitat la dels teclats de Liz amb els seus sons inversemblants. Quasi que ens ha despertat
del son dels infants. I si Liz ho ha
fet, també ell, en Joe ha aparegut
amb tota la seva energia, i ja tocant la bateria sense parar-se ni un moment. I
el tema ha passat d’allò més ràpid tot i els seus més de 4 minuts. No, no és
massa no, però ens ha passat volant. Car després d’un, l’altre s’hi ha posat
també amb tota la seva contundència. La modernitat, la contemporaneïtat
d’aquestes sonoritats és més que evident, i només espero i desitjo que tingueu
les oïdes ben obertes per assimilar aquestes diversitats.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
El meu nou trio
compta amb Bill McHenry al saxo
tenor i Masa Kamaguchi al contrabaix
i explora les meves composicions en un entorn de jazz més directe. També tinc
la sort de tenir l'oportunitat d'actuar com a sideman en molts grups
meravellosos i amb diferents estils.
I més temes bonics
com els que portem escoltant, tot i el canvi d’instrument acompanyant, primer
amb el saxo alt Andrew d’Angelo i
ara amb el piano i teclats de Liz Kosack,
és aquest, un pèl més agosarat,
10.3.- Ram in the
City of Mirrors (Joe Smith) 6:33.
I ja heu pogut
escoltar de quina manera l’ha començat Joe
amb els molts estris de la seva bateria i percussions. I com apareixen sons
quasi extraterrestres fets pels teclats i sintetitzadors de Kosack. I quines melodies n’extreu,
força boniques, esperançadores. I després com s’enlaira la teclista amb una
interpretació agosarada. I sempre, sempre, el percussionista dels sons
inversemblants que no para, no para de crear, i amb quin gust i delicadesa ho
fa, acaronant plats, platerets i demés estris del seu kit de percussions. I com
ha desenvolupat la seva improvisació la teclista; què inversemblant l’ha fet
també per sonoritats. I com s’apropen tots dos cap al final d’aquest brutal
tema “Ram in the City of Mirrors” de Joe
Smith.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 19 de gener de 2024 que tindrem al Rai Castells Quartet amb ell Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Brady Linch, contrabaix i Kike
Pérez, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de SVdH i
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat....
11.7.- One Thousand
Petals (Joe Smith) 4:58.
I quina bogeria de
tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres quasi cloure aquest primer
programa del 2024 i Especial Reis. I
és que Liz la teclista, no ha parat
de crear i crear i alhora amb una dinàmica, amb una frescor, amb una velocitat
d’execució vital, només tranquil·la en uns primers moments on l’hem escoltar
fer com si fos la melodia del tema. Després però, ha seguit fent anar les
tecles dels seus teclats i sintetitzador, aquest fent els baixos, les notes més
greus, i tot plegat amb una energia inversemblant. I sempre, sempre, en Joe Smith al seu darrera omplint de
sons i ritmes trencats els espais, i afegint-hi les seves diverses sonoritats,
les dels seus estris de bateria i percussions. I quin final més brillant, per
delicadeses últimes, ideal per ja cloure els dos projectes de Joe Smith.
I bé, com a final,
ara sí del programa, escoltarem un parell de temes del Juan de Diego Trio del seu disc “Uda Labur Ori” encabit en el Programa
242 de març del 2016 on hi hagué Juan de Diego, trompeta; Dani Pérez,
guitarra i Joe Smith, bateria.
11.11.- La banda del
Poble Nou (Juan de Diego)
12.9.- Llegaré ayer
(Juan de Diego)
I ara sí, que hem
acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a
mi, aquest programa, amb el qual hem traspassat algunes barreres estilístiques
i ens hem allunyat del Jazz ortodox i situat en un entorn de lliure improvisació
i creativitat, la que van tenir els nostres músics en les seves respectives
trobades amb en Joe Smith, primer la
del saxo alt Andrew d’Angelo després
la del teclista Liz Kosack per
acabar recordant un tema on Joe Smith
tocà amb el Juan de Diego Trio.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
blogger templates |
