skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, i molt bon any 2024, benvinguts al Jazz
Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç
90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9
aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I en aquest ”Especial Reis” us vull presentar dos
projectes d’un músic iconoclasta, en Joe
Smith, baterista americà, amic de molts dels nostres amics, músics del
país, i de ja fa uns anys resident a Berlin.
Ell és l’arquetip de músic compromès amb l’Avantguarda
de la música, del Jazz. En l’època que visqué entre nosaltres, formà i liderà una
banda de perfil llibertari que s’establí a 23
Robadors on hi hagué entre molts més el seu molt amic Juan de Diego anomenada la “ALO”,
Asociación Libre Orkesta. Els dos CDs me’ls va lliurar ja fa uns mesos, en
la seva darrera estada a la ciutat de Barcelona
per un concert que ens va fer al Jamboree
on hi hagué Bill McHenry i Masa Kamaguchi, els components del seu
darrer trio, i m’ha semblat que ja tocava posar-los, i què millor que en aquest
programa especial i primer del 2024, Especial
Reis. Prepareu-vos a escoltar una música que no us deixarà impassibles on
us trobareu envoltats de diverses aurèoles i amb un tarannà de misticisme,
espiritualitat, llibertat i anarquia.
Doncs proposo que
comencem a escoltar-los en el CD “Feel
Honey”, publicat el 2 de novembre de 2022. Enregistrat en temps real sobre
l'oceà Atlàntic per Jonathan Bratoëff @ Börner Studio, Berlín
i Andrew D'Angelo @ Terrace Studios,
Brooklyn, el 13 i 14 de desembre de 2021. Mesclat per Jonathan Bratoëff i Joe
Smith. Masteritzat per Glenn Schick.
Obra d'art i disseny original de Mariano
Gil. Un agraïment especial a Fabiana
Striffler. Amb Joe Smith, bateria,
composicions i Andrew D'Angelo, saxo alt. Produït per Joe Smith. I com sempre, dir-vos que el podreu adquirir entrant al
seu bandcamp: https://build-i-n-g.bandcamp.com/album/feel-honey.
Proposo que els
escoltem a tots dos en un parell de temes anomenats..
1.6.- Butterfly
Sparkle Eye (Joe Smith)
2.2.- Feel Honey (Joe
Smith) 6:97.
I ja heu pogut
escoltar amb quins dos temes hem començat el primer programa de l’any, l’Especial Reis, amb una música força
allunyada dels estereotips aplicats al Jazz, on no hi tenim ni un bri de Swing,
i el Groove, doncs sí, a moments n’hi ha, quan tot plegat camina, camina.
Músiques etèries les que hem escoltat primer amb el tema força delicat per notes
llargues del saxo alt de Andrew d’Angelo
i els tambors, plats i platerets del genial Joe Smith, mestre ell de les avantguardes musicals. Les notes
llargues del saxofonista ens situen en un entorn íntim, i només ens hi allunyem
quan rebroten per sota les diferents percussions del líder. Aquests rebrots
percussius els hem notat més en el segon tema, car així l’han començat.
Igualment però, els sons eteris de les notes llargues del saxo de d’Angelo ens situen en la calma que els
dos temes més o menys comparteixen. Quan el saxofonista puja als més aguts fa
que tinguem un plus d’emoció, sempre però amb el gust exquisit del baterista en
colpejar els estris de la seva bateria.
Vaig néixer a Galesburg, Illinois, un petit poble a
l'oest de Chicago, però vaig passar
els meus anys de formació a la ciutat de Nova
York tocant i aprenent amb molts dels millors músics que l'escena tenia per
oferir. Després de traslladar-me a Barcelona
l'any 2000, vaig tenir la sort de publicar dos discos com a líder amb
composicions pròpies, Happy (2002) i
Melodic Workshop (2004) que compta
amb Bill McHenry, Gorka Benitez,
Guillermo Klein, Chris Lightcap i
Jordi Rossy. L'any 2008 vaig formar l'”Asociación
Libre Orkesta”, una Big Band de format lliure que interpretà música
improvisada inspirada en la meva poesia i imatges projectades que també vaig dirigí.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I els podem escoltar
en aquests dos temes més...
3.1.- Deep Lake (Joe
Smith)
4.5.- Incandescent
Quintessence (Joe Smith) 6:53.
I el programa d’avui
segueix amb aquesta musicalitat calmada, la dels sons i notes llargues del saxo
alt de d’Angelo. El primer tema però
ha anat agafant un bri d’embranzida i per tant d’un determinat Groove. Tot
plegat camina força més, per l’empenta rítmica des del món de Joe Smith i ja per arribar al final del
tema, que l’acaben en suspensió. I el segon tema ja ha arrencat amb una
determinada pulsió per la rítmica persuasiva del líder Smith. Les notes del saxo alt ara semblen tenir més melodia, potser
per la seva dinàmica, pels seus canvis de registre, per la seva seqüència. La
rítmica feta pel baterista ha fet que tot anés així de déu-n’hi-do de vital.
El meu projecte, “build-i-n-g” compta amb Liz Kosack als sintetitzadors i el
piano i Andrew D'Angelo al saxo alt.
Els nostres àlbums de debut “Muladhara
Rising” i “Feel Honey” (2022) presenten les meves composicions barrejant
melodies de rubato i improvisacions per sobre de la pulsació sense mesurar el
groove. Per obtenir més informació, visiteu el nostre lloc web www.build-i-n-g.com.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar en dos temes més i anomenats....
5.3.- Sun River (Joe Smith)
6.7.- As Eagles (Joe
Smith) 8:74.
I quin parell de
temes més impactants per acabar-los d’escoltar. I en el primer, el líder a la
bateria ens ha tornat a captivar pel domini que te dels diferents sons que
n’obté. Els redobles a timbales, caixa i goliat, alhora que amb els cops als
plats, xarles i demés estris percussius ens l’han mostrat en tota la seva genialitat. Hi ha
moltes maneres de fer solos, de fer improvisacions, i aquests dos màsters, així
ens ho han demostrat. I ja amb el darrer tema, “As Eagles”, “Com si fóssim
Àligues”, ha estat la cirereta dels seus temes, amb un d’Angelo molt més incisiu, més jazzero, per dir-ho d’alguna manera,
més punyent, amb més afluència de notes. Un tema que en semblen dos, i del qual
n’he agafat la primera part, la més punyent. També Joe a la bateria està força més potent, més divers, més vital. Semblen
haver-se deslliurat de cadenes simbòliques que els impedien desenvolupar-se amb
llibertat. No, no ha estat això, no, ja ho sabem, però sí que els hem viscut
més frescos, més presents, més persistents. Hem gaudit sí, i molt d’aquesta
darrera interpretació que Joe ha
acabat delicadament amb la seva bateria. Bravo per ells dos.
I seguirem amb el
segon CD d’aquest projecte dedicat als duets i ara amb teclista anomenat “Muladhara Rising”, gravat per Sergi Felipe @ underpool studio, Barcelona el 10 de febrer de 2019,
mesclat per Jonathan Bratoëff i
masteritzat per Glenn Schick. Obra
d'art/disseny original de Mariano Gil.
fotografia de Dovile Sermokas. Amb Joe Smith, bateria, composicions - © joe
myth(GEMA) i Liz Kosack - sintetitzadors, piano. Produït per Joe Smith.
I com sempre al blog
tindreu l’enllaç al bandcamp del disc: https://build-i-n-g.bandcamp.com/album/muladhara-rising.
I començarem
escoltant-los amb un tema on els teclats ens ompliran de joia i brillants
sonoritats.
9.6.- Hawk (Joe
Smith) 4:09.
I quin canvi acabem
d’experimentar, ara amb els teclats i sintetitzadors de Liz Kosack. La seva presència ja d’entrada ens ha copsat d’allò
més. La majestuositat dels seus sons ens han sobrepassat. Per dessota sí que
hem escoltat al líder a la bateria, recolzant a la teclista, i amb una quasi
permanent improvisació. El gust interpretatiu del teclista és impressionant. Un
tema on ella només ella ha estat la més protagonista. Amb moments que ens han
recordat, no per melodies i sí per grandiositat, als mateixos Pink Floyd i demés dels anys 70s.
I seguim ara amb tota
la seva modernitat, la de la seva sonoritat agosarada en el tema...
8.5.- Elephant (Joe
Smith) 4:19.
I ja heu pogut
escoltar quina meravella de modernitat la dels teclats de Liz amb els seus sons inversemblants. Quasi que ens ha despertat
del son dels infants. I si Liz ho ha
fet, també ell, en Joe ha aparegut
amb tota la seva energia, i ja tocant la bateria sense parar-se ni un moment. I
el tema ha passat d’allò més ràpid tot i els seus més de 4 minuts. No, no és
massa no, però ens ha passat volant. Car després d’un, l’altre s’hi ha posat
també amb tota la seva contundència. La modernitat, la contemporaneïtat
d’aquestes sonoritats és més que evident, i només espero i desitjo que tingueu
les oïdes ben obertes per assimilar aquestes diversitats.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
El meu nou trio
compta amb Bill McHenry al saxo
tenor i Masa Kamaguchi al contrabaix
i explora les meves composicions en un entorn de jazz més directe. També tinc
la sort de tenir l'oportunitat d'actuar com a sideman en molts grups
meravellosos i amb diferents estils.
I més temes bonics
com els que portem escoltant, tot i el canvi d’instrument acompanyant, primer
amb el saxo alt Andrew d’Angelo i
ara amb el piano i teclats de Liz Kosack,
és aquest, un pèl més agosarat,
10.3.- Ram in the
City of Mirrors (Joe Smith) 6:33.
I ja heu pogut
escoltar de quina manera l’ha començat Joe
amb els molts estris de la seva bateria i percussions. I com apareixen sons
quasi extraterrestres fets pels teclats i sintetitzadors de Kosack. I quines melodies n’extreu,
força boniques, esperançadores. I després com s’enlaira la teclista amb una
interpretació agosarada. I sempre, sempre, el percussionista dels sons
inversemblants que no para, no para de crear, i amb quin gust i delicadesa ho
fa, acaronant plats, platerets i demés estris del seu kit de percussions. I com
ha desenvolupat la seva improvisació la teclista; què inversemblant l’ha fet
també per sonoritats. I com s’apropen tots dos cap al final d’aquest brutal
tema “Ram in the City of Mirrors” de Joe
Smith.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 19 de gener de 2024 que tindrem al Rai Castells Quartet amb ell Rai
Castells, guitarra; Pablo Martín, saxo tenor; Brady Linch, contrabaix i Kike
Pérez, bateria, amb l’entrada gratuïta com sempre en un esdeveniment
patrocinat per l’ajuntament de SVdH i
organitzat des del Jazz Club la
Vicentina us hi esperem com sempre a partir de les 22h.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema anomenat....
11.7.- One Thousand
Petals (Joe Smith) 4:58.
I quina bogeria de
tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres quasi cloure aquest primer
programa del 2024 i Especial Reis. I
és que Liz la teclista, no ha parat
de crear i crear i alhora amb una dinàmica, amb una frescor, amb una velocitat
d’execució vital, només tranquil·la en uns primers moments on l’hem escoltar
fer com si fos la melodia del tema. Després però, ha seguit fent anar les
tecles dels seus teclats i sintetitzador, aquest fent els baixos, les notes més
greus, i tot plegat amb una energia inversemblant. I sempre, sempre, en Joe Smith al seu darrera omplint de
sons i ritmes trencats els espais, i afegint-hi les seves diverses sonoritats,
les dels seus estris de bateria i percussions. I quin final més brillant, per
delicadeses últimes, ideal per ja cloure els dos projectes de Joe Smith.
I bé, com a final,
ara sí del programa, escoltarem un parell de temes del Juan de Diego Trio del seu disc “Uda Labur Ori” encabit en el Programa
242 de març del 2016 on hi hagué Juan de Diego, trompeta; Dani Pérez,
guitarra i Joe Smith, bateria.
11.11.- La banda del
Poble Nou (Juan de Diego)
12.9.- Llegaré ayer
(Juan de Diego)
I ara sí, que hem
acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a
mi, aquest programa, amb el qual hem traspassat algunes barreres estilístiques
i ens hem allunyat del Jazz ortodox i situat en un entorn de lliure improvisació
i creativitat, la que van tenir els nostres músics en les seves respectives
trobades amb en Joe Smith, primer la
del saxo alt Andrew d’Angelo després
la del teclista Liz Kosack per
acabar recordant un tema on Joe Smith
tocà amb el Juan de Diego Trio.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
