Programa 337: Horacio Fumero Trio i Marquès/Fortià/Pannier, dimecres 3 d'octubre de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic per diversos motius entre els
quals el fet de ser dos trios, amb alguna diferència d’instruments però trios
tots dos, i més motius pel fet musical, on en cada projecte es fa un homenatge
a determinades músiques autòctones, ritmes i demés relacions. Començarem amb un
disc del 2013 de l’Horacio Fumero Trio
anomenat “VUELOS” on tota la música ens remet a l’Argentina i acabarem el programa amb el darrer treball de Marquès / Fortià / Pannier anomenat
“Buleria Brooklyniana”, on sonen músiques i ritmes del sud de la pell de brau.
Us haig de dir que aquest és un programa que m’ha costat de compilar,
car, el dissabte que el vaig començar a preparar ja ens havia deixat l’Àngels Vilaró, i les sensacions i
tristor m’impregnà tot el cap de setmana, amb el diumenge dia de comiat
definitiu al Tanatori de Sant Cugat. Els àngels gaudiran amb la teva veu Àngels. Descansa en pau. Bé, nosaltres
hem de seguir, hem de continuar vivint i per això ens hem d’animar a superar
aquestes i d’altres desgràcies que ens envolten, i també hem de lluitar contra
les injustícies que patim com a persones i com a poble, i que en són moltes.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs comencem el programa amb el preciós treball de l’Horacio Fumero anomenat....
“VUELOS”
Horacio Fumero Trio
Editat per BlueArt Records BARCD 164
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Ricardo Sanz el 15 i 16 d’agost de 2013 als Sound Rec de Buenos
Aires
Producció artística i executiva
de Horacio Fumero
Diego Schissi, piano
Mariano Loiacono, trompeta
Horacio Fumero, contrabaix
Totes les composicions són de l’Horacio
excepte “Las golondrinas” què és de Eduardo
Falú.
Nascut a Cañada Rosquín,
província de Santa Fe, Argentina, el
1949, va estudiar al Conservatori Manuel
de Falla de Buenos Aires i al Conservatoire Superieur de Musique de
Ginebra, Suïssa. El 1973 va viatjar a Europa
amb Gato Barbieri per participar en
el Montreux Jazz Festival i
realitzar diverses gires pels principals Festivals
de Jazz d'Europa (Varsòvia, Roma, Paris, Estocolm, Madrid, Zagreb,
Copenhaguen). Residint a Ginebra
va continuar els seus estudis i va col·laborar amb la Orquestre a 'Cordes de Lausanne i amb diversos grups de jazz de Suïssa.
Escoltem doncs el primer tema i que serà una de les dues precioses
balades del disc, anomenada...
8.- Tordo músico (Horacio
Fumero) 6m55s
Doncs com a primer tema de la nit i per la tristesa i melancolia
d’aquesta melodia recordem a l’Angels
Vilaró que ja volar cap a espais més lliures. De fet, és una melodia d’una
profunditat esfereïdora, torbadora diria també, on la trompeta amb sordina
conté fermada la música alhora que expressa el dolor. La sonoritat del
contrabaix del líder i compositor omple l’espai de les notes més tristes essent
només la brillantor del piano la única que persisteix impassible com si no anés
amb ell tota la tristesa d’aquest “tordo músico”. És l’esperança que mai hem
d’abandonar, a pesar de totes les desgràcies.
El 1980 es va establir a Barcelona.
Des de 1981 va formar part del trio estable de Tete Montoliu amb el qual va treballar de forma ininterrompuda fins
a la seva mort el 1997. Amb el trio, o com a freelance també, va treballar amb,
entre altres, Freddie Hubbard, Johnny
Griffin, Horace Parlan, Danilo Perez, Joe Newman, Harry "sweets"
Edison, Philip Catherine, Geoge Cables, Idris Muhammad, Bobby Hutcherson, Cedar
Walton, Sal Nístico, Jerome Richardson, Oliver Jones, Woody Shaw, Benny Golson,
James Moody, etc.
Seguiríem amb un altre magnífic tema, el seu preciós “Torcacita”, però com
que us recomano que mireu d’aquirir el disc de l’Horacio ja compto que ho fareu com també amb els altres temes que
no posaré, o sigui que ara us proposo escoltar-lo a ell, a contrabaix solo en
un tema de Eduardo Falú anomenat....
6.- Las golondrinas (Eduardo
Falú) 3m33s
Doncs si hi ha algun contrabaixista que et pugui deixar clavat a la
cadira tot i escoltant-lo a solo de contrabaix i durant 3 minuts i mig, aquest
és l’Horacio. La melodia i motiu
principal del tema, així com també el seu ritme, l’anem retrobant a mida que
l’anem escoltant, i que sembla ser una cadència descendent preciosa que se’t va
ficant al cap. “Las golondrinas” és un dels temes que l’Horacio incorpora de fa temps al seu repertori en els concerts que
li hem vist. És una magnífica composició que ell ha sabut encabir en el seu
multi univers del jazz on hi cap quasi tot.
Ha actuat com a solista amb l'Orquestra
de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona, l'Orquestra Simfònica de Granada,
l'ONE (Orquestra Nacional d'Espanya), l'Orquestra de Cambra "Andrés
Segòvia" de Madrid; també amb Lalo
Schiffrin i l'OCB (Orquestra Simfònica de Barcelona). En el camp del
“flamenc” ha treballat amb artistes com Chano
Dominguez, Martirio, Chicuelo, Mayte Martin, Ginesa Ortega, amb Miguel Poveda
va gravar el cd "Coblas del querer", guardonat com a Millor Àlbum de
Cançó Espanyola en els Premis de la Música 2010 i també té un disc anomenat “DUO”
amb Pedro Javier González (guitarra). Dir-vos
que vam veure’ls a tots dos en un “concert-home” a casa del Bart ara ja fa algun temps.
Seguim però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Escoltem ara un altre dels magnífics temes de l’Horacio Fumero l’anomenat...
7.- Carancho (Horacio
Fumero) 4m34s
Doncs ja heu pogut escoltar quin canvi més radical de tempo, de ritmes,
tot i que alguna d’aquestes melodies ens recorden també el seu con sud, la
concepció del tema és força més moderna, amb la primera aproximació al sots
títol del projecte que ell anomena “Jazz
Contmeporani”. El solo del Loaicono
a la trompeta amb sordina ens ho ha deixat ben clar. Al final, tots tres han
mantingut un “tete a tete” d’improvisació col·lectiva en el més contemporani
dels estils de jazz. L’Horacio compositor,
poca coneguda del gran públic aquesta seva faceta, ens el referma com el que
és, un dels millors músics del país, tot i ésser ell argentí, però que també és
català car tots l’estimem moltíssim.
Treballa habitualment amb la majoria de solistes residents al nostre
país: Lluís Vidal, Albert Bover, David Xirgu, Gorka Benítez, Jorge Pardo, José Reinoso, Antonio Serrano,
Manel Camp, Jordi Bonell, Raynald Colom, etc. Mentre que amb els músics d'Argentina sol col·laborar amb Rodolfo Mederos, Pablo Mainetti, Adrián
Iaies, Susana Rinaldi, Horaci Ferrer, Luis Salinas, Liliana Herrero, etc. Des
de 1999 ha estat cridat per la SGAE
per actuar en les edicions del Concert
Homenatge a Tete Montoliu. I dir-vos que el novembre el tindrem al Jazz Club La Vicentina formant part del
Guillermo Calliero Quartet.
Seguim encara amb un altre tema de l’Horacio el preciós i anomenat
5.- Chajá (Horacio
Fumero) 3m57s
Doncs piano i contrabaix ens han marcat tempo i ritme alhora que
harmonies per ben aviat aparèixer a cops de crits la trompeta assordinada de Loiacono per així posar-nos en solfa de
tema. Ja amb el so més net, aquest mestre del metall argentí ens ha plasmat amb
contundència el seu solo, però també amb una sonoritat melosa. Ben bé hi devé
hagué una escola o mestre de trompetistes per aquesta zona del centre d’Argentina, car em sonen aquests metalls
als que sovint escolto de la mà del Guillermo
Calliero. Loaicono ha
desenvolupat un molt bon solo, amb un control total sobre el registre mig alt i
gran sonoritat. Horacio ens ha
acaronat amb el seu curtet solo a contrabaix mentre que la tasca del pianista
d’acompanyar s’ha vist enriquida per un s moments subtils melòdics tot i
precedint el final d’aquest gran tema de l’amic Horacio.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Ha rebut diferents reconeixements com els premis a la seva trajectòria
professional del Diari El Mundo
(Madrid), La Bilbaina, Rojals (Múrcia) i MiraJazz (Miranda d'Ebre); Jazz entre
amics (TVE) 1989; Revista Enderroc (Barcelona) Millor artista Jazz 2006; Nominació Grammy amb Adrián Iaies, Associació de Músics de Jazz de Catalunya i el
Jazzterrasman 2013 de Terrassa. Horacio
Fumero viu a Barcelona, és
professor de l'Escola Superior de Música
de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori Superior del Liceu de BCN. Amb els
combos de l’ESMUC ha vingut
acompanyant als alumnes a l’escenari i amb el seu contrabaix en el Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts, i jo mateix,
vaig tenir l’honor de donar-li l’any passat el Premi a la trajectòria que li va concedir la directiva de l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna de Catalunya.
I acabarem el projecte d’aquest mestre i millor persona, la qual cosa no
és cap tòpic, sinó què és tota la veritat, amb el tema anomenat...
3.- Tero Tero (Horacio
Fumero) 3m12s
Doncs amb aquest curtet blues del mestre Fumero ens acomiadem d’ell i dels seus dos amics i també mestres,
en Diego Schissi i Mariano Loiacono.
Aquest darrer ha començat melodia i solo amb la seva trompeta tapadeta per la
sordina donant-li un so que ja el tenim com a característic el d’aquest mestre
argentí. Aconsegueix una sonoritat dolça on el metall hi és però d’una manera
velada. El solo és remarcable per tècnica i melodia en el solo. Schissi ha afegit la part de modernitat
contemporània del projecte, alhora que Horacio
igualment amb destresa, swing i ben marcat tempo. Un tema ideal per acabar el
seu projecte i continuar nosaltres amb el següent.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs ara serà el millor moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
......................................
Gràcies Teresa, pel que ens
dius i com ens ho dius tot plegat.
I com que no està de més, recordar-vos que per mantenir la flama del
Jazz no només hem d’anar als molts i magnífics concerts sinó que també hem de
col·laborar comprant els discos dels nostres músics, i així ho podreu fer en el
proper projecte editat per Jazz
Granollers alhora que us recordo que ja ha començat la Mostra de Jazz de Granollers o Cicle
de Jazz. Nosaltres hi anirem car hi ha alguns concerts que no ens volem
perdre, i de passada anem a col·laborar amb els amics del Jazz Granollers.
Seguim doncs amb el projecte anomenat....
“BULERIA BROOKLYNIANA”
Marquès / Fortià / Pannier
Editat per Jazz Granollers
Records
Enregistrat per Jordi Vidal el
7 de juliol de 2017 a l’Estudi Laietana, Barcelona
Produït per Albert Marquès,
Manel Fortià i Raphaël Pannier
Albert Marquès, piano
Manel Fortià, contrabaix
Raphaël Pannier, bateria
I ja sense dilació escoltarem el primer tema d’aquest projecte, allunyat
geogràficament i musicalment de l’anterior, on les escales frígies ens ompliran
l’espai sonor alhora que les intervencions d’aquests joves mestres. Comencem
amb el preciós tema de Sam Rivers anomenat...
6.- Beatrice (Sam
Rivers) 7m10s
Doncs tot un mestre el Sam
Rivers, saxofonista, flautista i director de Big Band, la famosa RivBea Orquestra. Amb la seva dona Beatrice van muntar un espai interdisciplinari a Nova York , un dels primers i més
exitosos Lofts on els músics podien
anar-hi a experimentar en l’àmbit del Free
Jazz. De fet, va passar pels quintets de Miles Davis entre el primer i el segon, però a Miles no li va agradar
l’estil de Rivers aleshores massa Avant-Garde i va ser substituït per Wayne Shorter. Rivers va dedicar aquest tema a la seva dona, i es va convertir en
un estàndard tocat per molts músics fins i tot a les Jam Sessions.
Els nostres herois en fan una interpretació que casa molt bé amb el
tarannà del projecte. Les escales frígies de l’Albert i no només, ens situen en l’àmbit tot i que d’una manera
encara velada. La delicadesa d’aquest trio, a moments, i en el solo del
pianista, s’ha vist desfermada per una contundència rítmica. El solo del Manel Fortià ens ha resituat en el
context més dolç del tema, mentre que la magnífica intervenció de Pannier a la bateria ha tornat a fer
tremolar les estructures. Aquest és un pianista al qual tenim ocasió de veure
els estius quan ve de vacances i amb ell el baterista francès, resident com ell
a Nova York. Així és que el vam
poder veure amb aquest trio un parell de vegades, una a l’Ateneu de Sant Feliu i l’altra a la Jam Session del Jazzsí del Taller de Músics.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim ara sí amb el tarannà més aflamencat que defineix el projecte amb
un tema del pianista Marquès
anomenat....
1.- Abraham Lincoln Brigada (Albert Marquès) 7m36s
Doncs així ha estat aquest tema de Marquès,
en l’entorn del flamenc, i és que recordeu que el disc es diu “buleria
brooklyniana”. Els inicis han estat flamencs a piano solo, amb un Marquès concentrat i serè, delicat i
posteriorment vital. La melodia se t’enganxa ben aviat per senzilla i bonica.
Mica a mica l’energia potencial es converteix en cinètica arribant a cotes
altíssimes on l’èxtasi s’apodera de tots nosaltres, amb un Pannier increïble a la bateria. Una composició on les dinàmiques i
canvis rítmics enriqueixen molt més el concepte bàsic, i així és com el Manel Fortià ens ha acaronat amb el seu
solo, delicat, precís, maco i profund. Posteriorment a la seva intervenció, Marquès ha marcat suaument amb acords
l’harmonia del tema, la melodia del qual han tornat a executar i ja
delicadament encarar el final d’aquest magnífic tema, obra i gràcia del
pianista del Vallès Oriental, Albert
Marquès.
Nascut el 1986, Albert Marquès
Borrell es va graduar l'any 2008 al prestigiós Conservatori del Liceu de Barcelona. Va gravar el seu primer àlbum
a l'edat de 22 anys, liderant un trio que va comptar amb el celebrat
guitarrista Jordi Bonell, que ha
actuat amb músics com Chet Baker i Serrat. A Espanya, Marquès també
ha actuat amb Perico Sambeat, Marc
Miralta i altres músics respectats. A París,
la capital europea del jazz, Marquès
va tocar amb el reconegut Pierre
Perchaud i Rémi Vignolo, que va culminar en un període d'un any com a
pianista del quartet del llegendari bateria minimalista nord-americà Leon Parker. Des d'allà es va
traslladar a la ciutat de Nova York,
on va tocar en una gran banda de jazz llatí dirigida pel guanyador del premi Grammy Arturo O'Farril, i ensenya piano
jazz a les escoles públiques de Nova
York amb l'Afro Latin Jazz Alliance.
Ha actuat al Birdland, Fat Cat, Duc des
Lombards, Jamboree i altres llocs i festivals d'Europa i Amèrica, incloent el llegendari Festival de Jazz de Montreal.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
I ara seguim amb el tema que dóna títol al projecte, també de Marquès, l’anomenada....
3.- Buleria Brooklyniana (Albert Marquès) 5m06s
Doncs amb quina altra meravella ens ha captivat aquest músic de Granollers, ara per ara vivint a Nova York on es va casar, va tenir un
fill, i treballa donant classes de piano jazz i toca als clubs quan el
contracten, que és sovint, i també va a les moltes jam sessions que a la
capital mundial del Jazz se n’hi fan. Aquesta “buleria brooklyniana” és un
autèntic terratrèmol, i sobretot amb la potent participació del baterista
francès Pannier. El tema ja ha
començat amb el ritme adequat i tempo, però no pas la intensitat sonora, la
qual s’ha anat ampliant a límits estratosfèrics, com hem pogut constatar. Ben
aviat però, i amb el solo del compositor, ha començat tot plegat a bellugar-se,
a tremolar. És però amb el baterista, desfermat, on tot s’ha trencat, tot ha
perdut la contenció. I no és que vagin com bojos desfermats, no. És que són uns
mestres desfermats. Els canvis de ritmes, hi són, on el baterista desgrana les
seves arts en el món de la percussió diversa i àmplia. Tot un crac aquest baterista,
i recordo les seves actuacions a casa nostra com una de les potents, d’un
bateria de Jazz. I de quina manera més brutal han acabat. De cop, i ja està.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs nosaltres acabarem el programa d’avui amb el magnífic i vital tema
de Chick Corea anomenat....no, no és
“Spain”, no...ha....és....
5.- Sea Journey (Chick
Corea) 8m08s
Doncs si us haig de dir la veritat, aquest tema l’he escoltat, l’havia
escoltat tantes vegades allà pels finals del 70s de la mà de Gary Burton en el seu disc “Passengers”, amb gent com Pat Methen, Dan Gotlieb, Steve Swallow i
Eberhard Weber, aquests darrers compartint feines en els més baixos. De fet
és una delícia de tema que Corea va
enregistrar i editar en vinil, el seu “Sea
Journey”. En el disc de Burton i
després del seu solo, primer Eberhard
Webber i després Steve Swallow
fan el seu, i de quina manera més magistral. I ves per on que Metheny es dedica a fer la melodia
acompanyant a Gary Burton.
Els nostres herois, alhora de fer-ne una magnífica interpretació l’han
tocat a un tempo relativament superior al de Burton que és el que escoltat. La pulsió rítmica aconseguida per
contrabaix i mà esquerra del pianista, només fan que donar-li ales al baterista
francès Pannier. Els sons Latin Jazz
hi són per totes bandes, sobretot en el solo del pianista Marquès. La màquina rítmica va a un tempo increïble, amb un
“Groove” abassegador i una potència indescriptible. Amb tot això a les mans, i
com han fet en els temes anteriors amb l’inici del solo del Manel Fortià, tot plegat ha anat
baixant de potència per podre-lo escoltat a ell, però ai nois, després del seu
magnífic solo, ha aparegut de nou el terratrèmol de la mà de Raphaël Pannier amb un solo
espaterrant, que per anar a dormir no sé jo si serà lo més adequat. En fi, ja
sabeu que quan podem tenim aquest costum, el d’anar pujant el ritme de les
músiques per despertar-vos per si estàveu endormiscats. Al final, han acabat el
tema amb la melodia original, preciosa melodia de Corea, i el ritme i potència esdevé tot d’una delícia preciosa.
Ja hem acabat el Programa d’avui, el 337 des dels inicis ara ja fa més
de 9 anys a Ràdio Sant Vicenç i ja
en portem uns quants a les emissores veïnes de Molins de Rei i Abrera,
o sigui que gràcies a totes tres. Ja hem acabat el programa d’avui i recordeu
que ha anat de menys ritmes a més ritmes, havent començat amb el projecte de
l’amic Horacio Fumero i el seu “VUELOS”
amb dos mestres argentins com ell, i hem acabat amb aquesta meravella “Buleria
Brooklyniana” amb Marquès/Fortià/Pannier.
Espero que us hagi agradat la proposta d’aquesta setmana, força diferent de les
balades i magnífiques cantants com Carme
Canela i Susana Sheiman, però és que avui ha quedat un programa rodó.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 336: Carme Canela & Joan Monné i Susana Sheiman & Open Gate, dimecres 26 de setembre de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Aquest programa li dedico també a l’Àngels
Vilaró que està a punt de deixar-nos si no ho ha fet ja. Àngels ha estat una magnífica cantant
en l’àmbit del Blues, Rock i demés estils vitals com aquests. Formà part d’una
banda anomenada Vinilics els quals
feien versions. La seva gràcia personal i simpatia, sempre amb un somriure als
llavis, era només la primera impressió. Parlant més amb ella veies una persona
bona, una bona mare, deixa un fill adolescent, una bona companya, darrerament
havent fet parella amb un altre músic vital, el gran i entranyable Marcel, un gran xiulador, xiulant
cançons de jazz i improvisant-les. Els recordo ara fa uns anys, venint tots dos
a les Jam Sessions que fèiem al Jazz
Club La Vicentina. O sigui que tots plegats estem molt tristos. Ànims a
tota la família i de manera particular al seu fill i parella. Tots et
recordarem Àngels Vilaró. I com que
sembla que les desgràcies mai venen soles, també hem sabut que Marc Bahamonde, gran guitarrista i qui
havia format part del quintet que va acompanyar a la meva filla Marina en els seus primers bolos, ara
ja fa alguns anys tants com 6 o 7, també ens ha deixat. Bon viatge a tots dos i gràcies per compartir la vostra música i
vida amb nosaltres.
Avui farem un programa diferent, com cada setmana, ja ho sabeu. Però el
d’avui ho serà una mica més, i és que em sembla que no n’hem fet mai cap dedicat
a les balades i cantants femenines també motivat per l’adéu a Àngels Vilaró. Com que tot té una
explicació, el motiu de tot plegat és haver anat a dos concerts on hi hagué
dues magnífiques cantants, evidentment acompanyades dels seus músics i amics. De
passada us vull recordar que estem en ple 28è
Festival l’Hora del Jazz (memorial Tete Montoliu), organitzat per l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna de Catalunya, i que es fa en diferents indrets, entre els quals la plaça de la Vila de Gràcia, amb dos
concerts cada tarda dels diumenges a les 17h i a les 18h, i també se’n fan els
dissabtes a diferents indrets entre els quals Vilafranca del Penedés. En fi, que el primer diumenge de Festival
vam anar a veure a la Carme Canela i
Joan Monné primer i a l’Horacio
Fumero amb la seva filla Lucía,
després. Carme i Joan em van donar
el seu disc, cosa que també va fer l’Horacio
i que més endavant posarem. I també, que a la Llibreria el Siglo de Sant
Cugat del Vallès, els dijous de cada quinze dies fan concerts, i en un
d’aquests dijous, vam poder veure a la Susana
Sheiman & Open Gate, i ella també me’n va donar un parell. Com que el
disc de la Carme i el Joan es diu “Ballads”, m’ha semblat que podria fer un programa dedicat a les
“balades”, car el disc de Susana
també en té algunes de molt maques. Doncs això és. Aquest és el motiu del
perquè el programa d’avui el dedicarem a les balades. Entre mig podreu escoltar
el micro conte de Carme de la Fuente
segurament fent referència al contingut del programa d’avui.
però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem el programa amb el disc de FSNT...
“BALLADS”
Carme Canela & Joan Monné
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 559
Enregistrat per Jordi Vidal el
juliol de 2017 als Estudis Laietana
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Produït per Carme Canela &
Joan Monné
Productor executiu, Jordi Pujol
Baulenas
Carme Canela, veu
Joan Monné, piano
Carme ens explica el perquè de tot plegat a l’interior del
CD. Estic convençut que us agradaran totes les balades i sí que haureu de mantenir-vos
atentes i atents, car sinó, ja m’enteneu. Escoltem doncs la primera de la nit, i
serà amb la qual comencen el seu disc, l’anomenada...
1.- You’ve changed (Carey
& Fisher) 3m19s
Doncs amb aquesta preciosa balada de Fisher i lletra de Carey
composta el 1941 i que han cantat tants
cantants, homes i dones, i també interpretada de manera instrumental per tants
que només us en mencionaré alguns com Nat
King Cole, Billie Holliday, Julie London, Sarah Vaughn, Dexter Gordon, i la
més actual, Lynda Carter en un disc
del 2018. Ella ens parlarà després del concepte de fer aquest disc “a pèl”, a
piano i veu, i sense massa arranjaments, ella i ell, sols a l’estudi i amb tota
la concentració del món, car sinó hauria estat impossible fer aquest delicat
treball. La veu de Carmen ha
començat la melodia, quasi de manera recitada, ja de la mà del Joan al piano tot i recolzant-la, com
va fer en tots els temes. La melodia és preciosa i segons ens dirà després,
també les lletres varen ésser importants a l’hora de seleccionar els temes. Un
magnífic i delicat Joan Monné a
piano solo ha desenvolupat una preciosa improvisació seguint la melodia car, en
aquestes ocasions, els músics ja saben que no han de fer malabarismes.
Carme havia col·laborat amb el Joan Monné Trio en el disc “Granito
de Sal” que també va sonar en aquest programa. Però és que aquesta
magnífica i personal cantant ha col·laborat en projectes tan diversos com el “Uno” de l’Ernesto Aurignac i en va fer un, també a duet amb un altre dels
gran del piano jazz, l’Albert Bover.
En un altre context, també va fer-ne un amb el guitarrista d’Esparraguera, Jordi Matas. Però la seva
carrera com a cantant ve de mitjans dels anys 80s havent format part de l’Orquestra Encantada, etc.
Seguim amb una altra magnífica cançó del gran Cole Porter anomenada...
9.- Get out of town (Cole
Porter) 3m36s
Doncs aquesta cançó un tant expeditiva pel que fa al títol, la va
composar Cole Porter el 1938 pel
musical Leave it to me! i qui la va
cantar va ésser Tamara Drasin. I una
cantant que la va cantar al Jamboree
i on nosaltres hi vàrem poder ser, va ésser la gran Dena deRose qui va estar acompanyada per Houston Person, gran saxo tenor. Abans però l’havien cantat Ella Fitzgerald, Lena Horn, Anita O’Day,
Julie London etc, i interpretada també per Thad Jones Orquestra el 1954, entre molts altres. Té un cert toc de
misteri crec jo, i tot gràcies a la mà esquerra del Joan que ens manté en un estat un tant tèrbol, també. Un tema que
també hem escoltat per Celeste Alías
& Guillem Arnedo i que vam posar en aquest programa ara ja fa uns
mesos. La compenetració entre Carme i
Joan és remarcable i això fa que aquest projecte tingui aquesta
personalitat tan definida. La magnífica i càlida veu de la Carme, sí, però també la mestria en acompanyar al piano del Joan. Ell ens ha mostrat també la seva
versió improvisada i dolça del tema, sense abandonar el motiu principal, el que
executa la mà esquerra.
Nascuda a Barcelona, Carme Canela
és una de les veus més reconegudes dins el panorama del Jazz del nostre país.
La seva experiència musical inclou col·laboracions amb músics de l’àmbit
jazzístic internacional i espanyol com Guillermo
Klein, Bruce Barth, Kurt Rosenwinkel, Lluís Vidal, Joan Albert Amargós, Perico
Sambeat, David Mengual, Dani Pérez, Gorka Benítez, Horacio Fumero, Iñaki
Salvador, Jordi Bonell, Bernardo Sassetti, Agustí Fernández. Ha col·laborat
amb diverses formacions entre les que destaquen: Guillermo Klein y Los Guachos, L’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure,
l’Albert Guinovart Ensemble, L’Orquestra Nacional de Càmara d’Andorra (ONCA),
La Big Band del Taller de Músics i la Big Band Jazz de Terrassa.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim ara amb una altra preciosa cançó composta per Gordon Jenkins anomenada...
11.- Goodbye (G.
Jenkins) 4m23s
"Goodbye" (de vegades escrit "Good-bye") és una
cançó del compositor i arreglista nord-americà Gordon Jenkins, publicada el 1935. Es va fer coneguda com la cançó
final dels concerts de l'orquestra de Benny
Goodman. Jenkins havia escrit la
cançó quan treballava amb l'orquestra d'Isham
Jones, i Jones suposadament la
va rebutjar perquè era "massa trista". El crític de música Alec Wilder va descriure
"Goodbye" com "una cançó trista que conec" i Leonard Feather la va anomenar entre
les seves "deu primeres cançons que serien les més difícils que es cansés
d’escoltar". La veritat és que és d’una bellesa extraordinària, i com la
canta la Carme encara més li dóna
ella el seu punt personal de tristor i melancolia, tot, d’acord amb la pròpia
lletra a més a més de la música, tan profunda. Joan ha desgranat nota a nota la tristor del tema en el seu delicat
solo, omplint de profunditat l’espai sonor. Ben bé devia ésser un dels adéus
més tristos.
Joan Monné, nascut a Molins de Rei, Barcelona, l'any 1968. Va compaginar els seus
estudis clàssics amb els de jazz a l'escola Zeleste i al Taller de
Músics. Ha assistit a diversos seminaris i cursos internacionals, on ha
rebut classes, entre d'altres, de músics com Dave Liebman, Mulgrew Miller, John Abercrombie, Ed Thigpen, Tete
Montoliu, Kurt Rosenwinkel o Brad Mehldau. Ha estat professor a diverses
escoles, com els conservatoris de Cervera
i Igualada, el Taller de Músics de Barcelona (on és
coordinador de l'Àrea de Conjunt Instrumental) o l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Com a
intèrpret, a part de liderar el seu trio i de formar part de grups com Alguímia o Carme Canela Quartet, ha actuat amb solistes com Benny Golson, Dick Oatts, Don Braden, James
Moody, Jean Toussaint, Bill McHenry, Joe Magnarelli, Peter King, Jesse Davis,
Scott Hamilton, Harry Allen, Grant Stewart o Peter Bernstein a festivals i mostres internacionals de jazz i a
nombrosos clubs i auditoris, tant a Catalunya
com a diversos països d'Europa.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Seguim amb una altra preciosa balada, ara dels germans Gershwin, la coneguda...
2.- Embracable You (G.
& I. Gershwin) 4m33s
I de quina manera més dolça Joan
ha afegit un delicat ritme a aquest estàndard tan conegut, i ho ha fet a base
de marcar dolçament el ritme amb les dues mans i a base dels acords del tema.
Igualment ha continuat mantenint el ritme, el tempo, en el seu magnífic i suau
solo. La veu de Carme, s’ha passejat
dolçament com si no anés amb ella aquest delicat marcatge rítmic del seu amic.
La entrada del tema però ha esta aèria, quasi etèria, i gràcies a les màgiques
mans de Monné. Ben aviat hem
reconegut la melodia, post introducció, amb la dolça veu de Carme i no cal dir, que sempre súper
afinada la seva veu.
"Embraceable You" és una cançó popular de jazz, amb música de George Gershwin i lletra d'Ira Gershwin. La cançó va ser escrita
originalment el 1928 per a una operetta inèdita anomenada East Is West. Va ser publicada el 1930 i inclosa a la música del
musical de Broadway anomenat Girl Crazy, on va ser interpretada per Ginger Rogers en una cançó i rutina de
ball coreografiada per Fred Astaire.
L'enregistrament de Billie Holiday
del 1944 es va incorporar al “Saló de la Fama dels Grammy” el 2005.
Com a compositor ha estat finalista del premi SGAE 1993 de composició de
jazz amb el tema "La cara oculta (Per què no?)", ha musicat una sèrie
de curts per a cinema en l'espectacle "8/8: Les altres visions" (27è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, novembre de 1995) i
ha compost la música de l'obra de teatre "Històries d'amor", de Toni Cabré, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya (setembre
de 2000). També ha aportat temes originals a la major part dels grups amb els
quals ha participat com a intèrpret, alguns dels quals han estat enregistrats a
discos d'altres grups, com ara "Sal S.A.", per la Big Latin Band,
"For Brad", per Deborah Carter, o "La Broma", per Cats
Quartet. I ha arranjat temes per a formacions diverses, com ara la Big Band del
Taller de Músics, la Sant Andreu Jazz Band, la GIOrquestra o l'OSV (Orquestra
Simfònica del Vallès). Encara podríem parlar dels premis que ha rebut, de les
composicions fora del món del Jazz, dels seus discos, però deixeu-me que us recordi
que va liderar el quartet que va acompanyar a la Coral Som Cor amb el seu projecte Som Jazz on va preparar els arranjaments per la resta de companys
entre els quals Gabriel Amargant, Oriol
Roca i Santi Colomer.
Doncs acabarem aquest preciós projecte de Carme Canela i Joan Monné amb el tema també dels germans Gershwin, el conegut....
8.- The man I Love (G.
& I. Gershwin) 4m34s
Podríem parlar d’un clàssic de tots els temps, aquest preciós tema dels
germans d’or, els Gershwin. Tema
interpretat per tothom, per Charlie
Parker, per Billie Holiday.
"The Man I Love" és un estàndard popular, amb música de George Gershwin i lletres del seu germà
Ira. Originalment va formar part de
la sàtira al govern de Gershwin, Lady,
Be Good com a "The Girl I Love", el 1924. La cançó va ser
eliminada de l'espectacle, així com de la sàtira anti-guerra de 1927 Strike Up the Band (on va aparèixer per
primera vegada com "The Man I Love"). Els enregistraments més
populars del 1928 van ser els de Marion
Harris; Sophie Tucker; Paul Whiteman & His Orchestra (veu de Vaughn De Leath); i per Fred Rich & His Orchestra (també
amb Vaughn De Leath). Igual que amb
molts estàndards de l'època, s'ha tornat més famós com a cançó popular
independent que com a musical de Broadway.
La cançó va ser inclosa en el musical de Broadway el 2015, An
American in Paris, basat en la pel·lícula de Gene Kelly i Leslie Caron,
An American in París estrenada el
1951 i premiada sis vegades per l'Acadèmia.
Els nostres herois ens fan de nou la introducció a la melodia, com abans
amb el “Embraceble you”, cosa habitual en la majoria de musicals. Trobo que
acabar el projecte dels nostres dos amics amb aquest tema ens acaba de situar
en el perquè de tot plegat, l’amor que senten tots dos per aquestes precioses
balades, totes encabides en el The Great
American Song Book. La veu de Carme,
càlida i la sonoritat dolçament controlada del piano del Joan, han vestit aquest reguitzell de cançons, poques, si les
comparem amb les 11 balades que omplen aquest disc d’emocions diverses. Gràcies
amics per aquesta magnífica, compromesa i gens fàcil feina que heu fet.
I els deixem a ells dos i ara serà el moment d’escoltar el micro conte
de Carme de la Fuente...
...................
Gràcies Carme per la teva
personal versió de tot plegat.
I dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem el programa d’avui crec que amb el primer disc
de...
“SUSANA SHEIMAN & OPEN
GATE”
Editat per Temps Record TR1519-CE15
Enregistrat per David
Casamitjana
Productors executius: Ángel
Cazorla i Susana Sheiman
Toni Solà, saxo tenor
Xavier Algans, piano
Artur Regada, contrabaix
Caspar St. Charles, bateria
Susana Sheiman, veu
I la col·laboració de:
Luís Dulzaides, Óscar Alonso,
percussió
David Pastor, trompeta.
Doncs seguim amb les balades i estàndards com el magnífic tema de Duke Ellington anomenat....
5.- Mood Indigo (D.
Ellington) 6m56s
Doncs recordo que el dia del concert a la llibreria El Siglo de Sant Cugat, Susana explicà els ets i uts dels temes
que van tocar, i ho va fer dels temes que van fer de Duke Ellington i és que viatjà en el seu tren per anar per tot el
país, i molts dels temes els va composar mentre viatjà en el tren. Segurament
l’haureu recordat, car és un dels temes emblemàtics de Duke, conjuntament amb tants d’altres. Però aquest encarna una
història relacionada amb les seves més profundes arrels, les del poble
afroamericà i la seva esclavitud. L'Orquestra de Duke Ellington va presentar el "Mood Indigo" al Cotton Club de Nova York el 1930. Els primers enregistraments del tema amb
l'orquestra es van fer a l'octubre i desembre de 1930. En aquells moments,
sembla que els compositors varen ser Albany
“Barney” Bigard, Duke Ellington i
Irving Mills (gerent d'Ellington
en aquell moment), la història completa és una mica més complicada, car, tot
sembla venir d’uns temes que havia escrit el mestre de Bigard, i que aquest li va portar a Nova York. Aquest els hi va ensenyar a Duke Ellingotn i com que el mestre de Bigard que es deia Lorenzo
Tio Jr mai l’havia registrat doncs Duke
sí que ho va fer, al seu nom.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
És una magnífica balada, i interpretada per aquesta magnífica formació
ens ha situat ben bé en el més profund de l’ànima afroamericana, sobretot per
la gran veu de Susana Sheiman, una
altra de les millors veus de casa nostra. La seva “negritud” és evident, i ella
sap modular la seva potent veu adequant-la a l’aspecte musical de cada moment.
El saxo tenor de Toni Solà, potent,
“mainstream”, “Texà”, carregat de sentiment i exposat a mode de crit, de ràbia
potser, afegeix poder al tema. La calidesa del piano d’Algans s’adequa a la de Susana
quan aquesta no s’expressa amb tota la seva potència. En definitiva una
magnífica interpretació d’aquest clàssic, ara ja no sabem de qui. Sí, de Duke que el va registrar, però, però.
Canviem del Nord al Sud i
així és que us proposo escoltar un tema brasiler de Antonio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes que segur
reconeixereu, anomenat....
7.- Garota de Ipanema (Jobim
& Vinicius) 8m49s
“Garota de Ipanema” (The Girl from Ipanema) és una cançó a ritme de
bossa nova composta el 1962, amb lletra de Vinícius
de Moraes i música d'Antonio Carlos
Jobim, originalment sota el nom de "Menina que passa" i pensada
per a una comèdia musical titulada Dirigível (Dirigible), una obra en la qual
estava treballant Vinicius. El 19 de març de 1963 es va realitzar
l'enregistrament per a la discogràfica Verve amb Stan Getz i João Gilberto,
amb Tom Jobim al piano, que després
sortiria en el LP "Getz / Gilberto". Dir-vos que de les moltes
versions que he escoltat d’aquest tema, no en recordo cap tan ben arranjada com
aquesta. Realment quasi han fe una recreació del tema amb una intro i un final
abassegadors. La delicadesa rítmica de la bossa, feta a un tempo slow adequat
per a la contemplació, el deixar-se anar tot i escoltant-los és tot un goig. La
veu de Susana canviant, seduint-nos
a cada estrofa, impactant-nos amb el seu registre, deixa pas al preciós i
delicat solo de Artur Regada al
contrabaix. Un solo melòdic, com cal, que ens segueix captivant ajudat per Caspar St. Charles i Algans els quals el recolzen
harmònicament i rítmica. Toni Solà
acaba de reblar el filó amb la seva improvisació, dolça però potent alhora, una
melodia feta improvisació, o una improvisació feta melodia. Magnífic el Toni. Llavors és quan entra el magnífic
final i de quina manera l’han elaborat. Preciós. Felicitats nois i noia.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
Seguim ara amb un altre preciós estàndard que havien cantat tantes
cantants entre les quals Billie Holliday
que en va fer la lletra, amb el conegut....
10.- God bless the child (Herzog & Holliday) 6m25s
"God Bless the Child" és una cançó escrita per Arthur Herzog, Jr. i Billie Holiday i el 1939. Va ser gravada
per primera vegada el 9 de maig de 1941 i estrenada per Okeh Records el 1942. La versió que en va fer Holliday va ser guardonada amb un premi dels Grammy Hall of Fame el 1976. També es va incloure a la llista de Songs of the Century, per la Associació
d'Indústria de Gravació d'Amèrica i la Fundació Nacional per a les Arts. La sessió
de gravació es va fer a la Seventh Avenue, Nova York, 9 de maig de 1941 amb Eddie Heywood i la seva orquestra amb Roy Eldridge (trompeta), Jimmy Powell i
Lester Boone (saxo alto), Ernie Powell (trompeta), Eddie Heywood (piano), Johan
Robins (guitarra), Paul Chapman (guitarra), Grachan Moncur II (contrabaix),
Herbert Cowans (bateria), Billie Holiday (veu).
De nou, la versió que ens en fan és literalment acollonant. El ritme, tot
i que delicat hi és. És el que diem, el Groove
que se’ns emporta sense poder-nos aturar. La veu de Susana torna a ésser abassegadora, dolça a voltes, potent a
d’altres, i sobretot plena d’honestedat. La suavitat del piano d’Algans deixa pas a un subtil tempo més
marcat per la base rítmica, amb un altre solo magistral del saxofonista
santboià, Toni Solà. La seva entrada
és brutal, donant el senyal a la base rítmica per seguir-lo. De nou, la
magnitud, l’èxtasi ens arriba amb un final espaterrant amb una Susana increïble, tot i acabant el tema
molt delicadament. Una altra remarcable versió i gran arranjament d’un
estàndard que Billie Holliday es va
encarregar d’oferir al món.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabarem projecte i programa d’avui amb una altra magnífica balada amb
sorpresa al final, que de fet és un bolero de Consuelo Vázquez conegut per tots nosaltres, anomenat...
11.- Bésame mucho (Consuelo
Vázquez) 8m47s
El que ens passa amb els boleros als amants del Jazz és quelcom
inexplicable, o sí, car, molts músics de Jazz ja fa temps que van incorporar
els boleros al seu repertori, com per exemple el nostre Tete Montoliu, entre molts d’altres. Però és que de nou, aquesta
formació en fa una recreació inenarrable, amb una altra vegada una Susana Shreiman increïble, ara
enlluernant-nos en un altre registre de la seva veu. Però és que els
arranjaments finals amb el canvi de ritme inclòs són inversemblants, magnífics.
En aquest tema heu pogut escoltar als percussionistes Luís Dulzaides i Óscar
Alonso, i ves per on que no hem pogut escoltar a David Pastor en cap tema, cosa que em sap molt greu, però ha donat
la casualitat que no va participar en cap de les balades que he seleccionat, o
sigui que ja em perdonaràs David. Però
sí que hem tornat a escoltar a un càlid Toni
Solà en una altra brillant demostració de la seva creativitat i bon fer,
amb aquest el seu so tan personal. Ell s’està en aquest espai sonor còmodament
instal·lat, i és un dels pocs saxofonistes del país amb aquest so tan “texà” a
l’estil dels grans Illinois Jacquet
i uns quants més, entre els quals el seu amic Scott Hamilton amb el qual realitzen concerts i enregistren
projectes. I repeteixo, quin final més espatarrant, amb Susana canviant de temes, incloent-hi un “meddley” de cançons
diverses inclosa “Llorona”, “Piensa en mi” i totes sota el potent ritme de les
percussions d’aquests dos metres, Dulzaides
i Alonso. Al final, han retornat al
“Bésame mucho”, car bé s’havia d’acabar el tema. M’imagino un directe d’aquest
tema i a tothom ballant i picant de mans, mostrant el seu goig i alegria.
Bé ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a les balades i amb un
final espaterrant. Recordeu que primer hem escoltat a Carme Canela i Joan Monné acabant amb Susana Sheiman & Open Gate. Magnífics tots dos projectes,
cadascun amb la seva particular versió del com i del fer amb les balades.
Espero que us hagi agradat aquest primer programa dedicat en exclusiva a
cantants femenines i balades de l’àmbit del Jazz. La setmana vinent, ja ho
sabeu, serà del tot diferent, com cada setmana de Jazz Club de Nit. De nou un record entranyable per l’Àngels Vilaró.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 335: Lluc Casares "Sketches Overseas" i Toni Saigi TRONIK "La Prinsire de la Sal", dimecres 19 de setembre de 2018
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
I sí, avui farem un programa amb dos projectes actuals de grans músics
joves de casa nostra. Lluc Casares
ens presenta el seu darrer treball editat per Outside in Music, després del seu magnífic “Red” que també va sonar en aquest programa. El projecte es diu “Sketches overseas”, retalls musicals
de Nova York. Toni Saigi TRONIK és qui ens presenta en aquest cas el seu primer
disc al seu nom anomenat “La Prinsire de
la sal” editat per Underpool. I
en aquest programa s’incorpora la “cuentista” de “micro contes” Teresa Tuset.
I ja aprofitant, dir-vos que el divendres 21 de setembre farem el primer
concert de la 10ena temporada del Jazz
Club La Vicentina, encara al Molí
dels Frares, amb Carola Ortíz, veu i
clarinet; Bart Barenghi i Jurandir Santana, guitarres. Un concert gratuït
patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Us esperem allà a partir
de les 22h, hora de començar, i per tant vingueu una mica abans.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs comencem amb el projecte anomenat..
“SKETCHES OVERSEAS”
Lluc Casares
Editat per Outside in Music OiM 1816
Enregistrat per Chris Benham el
2 de maig de 2018 al Big Orange Sheep Studio, Brooklyn, NY.
Mesclat i masteritzat per Dave
Darlington
Produït per Nick Finzer
Philip Dizack, trompeta
Joel Ross, vibràfon
Addison Frei, piano
Marl Lewandoski, contrabaix
Francesco Ciniglio, bateria
Lluc Casares, saxo tenor i
clarinet
Totes les composicions són de Lluc
Casares excepte “Brake’s Sake” què és de Thelonious Monk.
Aquest és un projecte a voltes íntim a voltes una mica més viu de ritmes,
tot i que aquests estan ben lluny del concepte “Swing” i tenir el seu “Groove”
a vegades “minimalista”. Hi ha també algunes balades per la qual cosa començaré
posant-vos la balada en clau de blues anomenada..
3.- 340 Blues (Lluc
Casares) 4m57s
Doncs amb aquest 340 Blues, hem pogut copsar el Lluc més íntim, tot i ser-ho una mica més en el tema “Juntor” i els
curtets “Introduction” i “Outlining” de no gaire més d’1 minut. Tema de
concepció minimalista, delicat i amb un suau ritme, iniciat per trompetista,
saxofonista i vibrafonista tot i quasi desaparèixer en el solo de contrabaix de
Lewandowski. Lluc ha anat trenant el seu solo ja amb el contrabaixista fent un
suau “walking”, molt suau, alhora que havent-lo executat de meravella en la
seva més lírica. Una passa endavant la d’aquest magnífic i jove músic, vers el
seu anterior treball, “Red”, tot i
explorant camins nous i diversos, els trobats allà per les amèriques. Joel Ross al vibràfon està francament
invencible. El Groove s’ha anat fent lleugerament ferm, alhora que la
intervenció de Ross ha refermat la
nostra agradable sorpresa, la d’e descobrir un magnífic vibrafonista.
Lluc Casares (1990). Entregat a la música des de ben
petit, en Lluc va créixer rodejat pels sons del saxo d’en Sonny Stit i la trompeta d’en Louis
Armstrong però també dels Afro-Cuban
All-Stars o Earth Wind and Fire entre d’altres. El seu pare, Pau Casares, heroi local de l’escena
catalana, va ser el seu primer mestre i mentor. Actualment en Lluc viu a la ciutat de Nova York i forma part del prestigiós
Artist Diploma ensemble de la Juilliard
School of Music sota la dirección d’en Wynton
Marsalis. Al llarg de la seva carrera en Lluc ha tocat amb músics com Dr. John, Nicholas Payton, Frank Wess, Phil
Woods, Lee Konitz, Jon Faddis, Jesse Davis, Arturo Sandoval, Wendell Brunious,
Grant Stewart, Ben Van Gelder o Benjamin Herman.
Seguim amb un tema amb el tempo una mica trencat, a estones, amb el tema
anomenat..
2.- Maferefum (Lluc
Casares) 7m49s
Doncs deu n’hi do de la complexitat melòdica, rítmica i harmònica
d’aquest tros de tema del Lluc. La
intro del tema, o millor dit el tema mateix ha estat així de trencat. El solo
del líder ha volat delicadament per sobre les estructures rítmiques i
harmòniques, les de la grandíssima base rítmica dels piano, contrabaix i
bateria. Trobo que el seu llenguatge s’ha calmat i enriquit alhora; s’ha tornat
més melòdic, la qual cosa celebrem, i és clar, és la meva opinió.
Lluc té un so bastant Henderson
tot i que força personal, també. Philip
Dizack a la trompeta ens ha mostrat com de complexa és la harmonia d’aquest
tema fent un solo estratosfèric i que ha donat pas al del vibrafonista Ross, aquest amb una base d’un riff
repetitiu marcat per piano i contrabaix. El seu solo ha estat remarcable per bo
i també complex d’interpretar. Encara han tingut temps de situar-nos en la
melodia amb els dos vents i el ritme trencat de la base rítmica.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
En Lluc va cursar el grau
superior a l’ESMUC (Escolta Superior de
Música de Catalunya) i el seu màster al CvA (Conservatorium Van Amsterdam) on va rebre classes de la llegenda
europea Ferdinand Povel. Durant
aquest temps en Lluc va fer un
intercanvi de mig any a Temple
University (Philadelphia) on va estudiar amb el famós saxofonista Dick Oatts. En Lluc ha gravat més de 20 discs com a sidemen i el seu primer disc
com a líder, RED (Temps Records 2015) el va portar a
tocar sota el seu nom pels escenaris més importants d’Amsterdam i Barcelona.
Escoltem ara el tema de Monk
anomenat...
6.- Brake’s Sake (Thelonious
Monk ) 5m51s
Aquest és un tema que Monk va
incloure en el seu àlbum “It’s Monk
Time” del 1964 que Columbia va
editar i on hi van col·laborar gent com Charlie
Rouse - saxo tenor, Butch Warren – contrabaix, Ben Riley – bateria i amb Teo
Macero de productor. No és un tema massa escoltat de Monk pel públic en general i sí, com tots els de Monk, estudiat i interpretat pels joves
músics en els seus estudis i ara Lluc
li ha volgut retre el seu homenatge. És un Monk
t’ho miris per on vulguis. I com ha millorat el so del seu saxo tenor aquest
jove mestre i què dolces, molt més que abans, són les seves elucubracions. Però
és que Lluc s’ha fet acompanyar
d’una colla de companys d’estudis, jams i amics que fan que aquest sigui un
projecte rodó, i amb el solo del trompetista Philip Dizack ben bé que ho hem comprovat.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
En el camp de l’educació, en Lluc
és part de la MAP (Music Advancement
Program) Fellowship de la Juilliard
School of Music per la qual dóna classes cada cap de setmana. També ha
impartit un seminari al conservatori de Torí
(Itàlia) com a part de l’AD ensemble
(Setembre 2017) i va ser professor de grau superior al CSMIB (Conservatori Superior de Música de les Illes Balears) de
saxòfon, improvisació i combo des del 2015 fins al 2017. En Lluc és un artista D’Addario i fa servir les seves boquilles, abraçaderes i canyes en
tots els seus instruments.
I nosaltres acabarem el projecte Sketches
Oversea de Lluc Casares amb el
darrer track del disc, interpretat a duet amb el pianista Addison Frei, tema anomenat....
9.- Nobady’s Song (Lluc
Casares) 4m51s
Doncs quina prova de foc aquesta la de tocar a duet, piano i saxo tenor,
en un tema d’autoria pròpia, com tots excepte l’anterior de Monk. Per tant, hem percebut diverses
coses i millores al voltant del jove crac: Sonoritat, improvisació més
melòdica, realització d’un projecte compacte i homogeni al voltant de tot un
seguit de magnífiques improvisacions com aquesta que hem acabat d’escoltar, on
la netedat sonora dels dos instruments, improvisant alhora els dos músics i
fent la melodia, deixant moments personals de cadascú per a la improvisació
personal. Un tema on contrasta la calidesa del saxo tenor amb el so brillant
del piano, amb dos mestres al capdavant dels seus respectius instruments. Magnífic
tema per acabar el projecte de Lluc
Cassares.
Deixem doncs aquest projecte i anem de cap al següent i darrer...
Però abans deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.....................
Magnífic Teresa gràcies pel
teu gra de sorra, per la teva visió del món del Jazz. Ens veiem aquest
divendres al Molí dels Frares..
Doncs acabarem el programa d’avui, sí, perquè enguany us presentaré dos
projectes a cada programa, i si veig que tinc excés de projectes llavors el
faré amb tres, però de moment, i a l’espera de veure si amb Fresh Sound Records hi seguim
col·laborant, de moment amb dos en tindré prou per tota la temporada. I què
carall, que porta molta feina preparar programes llargs com he anat fent tots
aquests anys.
Doncs encarem el final del programa 334 amb el projecte de Toni Saigi TRONIK anomenat....
“LA PRINSIRE DE LA SAL”
Toni Saigi TRONIK
Editat per Underpool UNDP 031
Enregistrat per Sergi Felipe a l’Underpool
Studio el 17 de desembre de 2017, Esplugues de Llobregat, Barcelona, Catalunya.
Mesclat i masteritzat per
Guillem Ibañez a BSO
Toni Saigi, piano
Jaume Ferrer, saxo tenor
Marc Cuevas, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Totes les composicions són de Toni
Saigi.
I veiem què ens diu Sergi Felipe
des del web Underpool.....
El jove pianista Toni Saigi
presenta el seu primer disc com a líder La
Prinsire de la Sal, al costat del quartet Tronik format pel saxofonista Jaume
Ferrer, el contrabaixista Marc
Cuevas, el bateria Carlos Falanga i ell mateix. En aquest
disc hi trobarem un repertori d’originals escrits pel mateix Toni Saigi on s’aprecia el gran pes que té el jazz dels anys 50 i 60
en la seva música però també les influències de compositors contemporanis i
músics coetanis amb els quals forma part de l’actual escena del jazz a Barcelona. Les deu peces que formen La Prinsire de la Sal han estat
enregistrades a l’estudi del segell UnderPool,
espai on en Saigi ha volgut fer sonar la seva música i on els integrants del
quartet Tronik han traduït a la
perfecció l’imaginari musical d’aquest brillant pianista.
Un disc que va presentar al Jamboree
i on no hi vàrem faltar i on vam poder gaudir d’allò més escoltant-los i
veient-los en directe, què és el que cal alhora que ajudant-los i adquirint el
disc, com també sempre us recomano a totes i a tots vosaltres. Aneu a les
botigues i sinó compreu per Internet que és força fàcil i fins i tot més barat.
Un projecte amb 10 temes dels quals tres són precioses balades mentre que el
darrer track del disc és també un delicat tema a piano solo. Tan és així que
ara mateix escoltareu una de les tres balades, potser la que té el tempo més
viu de les tres, anomenada...
3.- Mateixahora (Toni
Saigi) 4m36s
Amb una delicada intro a contrabaix de Marc Cuevas, essent també el motiu principal dels més baixos, han iniciat la melodia a duet piano i
saxo tenor. Una cançó amb una cadència que et porta d’un cantó a l’altre, tot i
bellugant el cap a ritme. Ja fa temps que segueixo al Toni i crec haver-ho dit més d’una vegada, i també, que en la seva
progressió vaig veure la seva dèria, amor, passió, digueu-li com vulgueu, cap a
Thelonious Monk, i alguns de
vosaltres haureu copsat aquest amor per com Toni Saigi toca el piano. Aquesta melodia, i els acords que
l’acompanyen, han estat la primera i delicada mostra, però és que les altres
dues balades són igual de precioses.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
i seguim amb més temes i ara més vius d’aquest magnífic projecte del Toni Saigi TRONIK, i ho farem amb el
tema....
2.- Kama (Toni
Saigi) 6m36s
I quin tema més farcit de swing i què bé que controlen el tempo el Marc i el Carlos, contrabaix i bateria, respectivament. Increïbles tots dos,
permetent als més solistes, saxo tenor i piano, desenvolupar els seus solos. En
aquest treball, i primer en el directe que ens van oferir al Jamboree, ja vam copsar de quina manera
ha crescut musicalment el jove Jaume
Ferrer. Aquest és un jove músic crescut amb la Sant Andreu Jazz Band del Joan
Chamorro, però que ben aviat va voler volar al seu aire com també van fer Irene Reig i Iscle Datzira. Podríem
parlar de tres rebels? Jo més aviat diria que són tres esperits lliures que han
volgut investigar i volar per si mateixos. Amb el Joan tots tres van aprendre, com tots els nens i nenes, nois i
noies que hi han passat i que encara hi passen, hi són, i no tinc cap dubte que
aquest aprenentatge els servirà a tots, cadascú amb les seves possibilitats. Jaume ha fet un magnífic solo amb un so
molt personal i on se li noten tots els seus referents del tenor com puguin
ésser Charlie Rouse, Joe Henderson i
per descomptat que Coltrane i Rollins. El líder ens ha tornat a
mostrar el so Monk, el “seu so Monk”, pels intervals amples, acords
dissonants i un reguitzell de referències al genial pianista. Marc Cuevas ha estat igualment
increïblement precís, de tempo, de swing, de melodia en la improvisació,
deixant pas posteriorment al gran Carlos
Falanga amb el seu gran solo, més curtet que en el directe que va ser
brutal, però igualment de gran nivell. La melodia d’aquest “Kama” ens torna a
recordar que Toni Saigi love’s Monk.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb un altre gran tema de Toni Saigi anomenat .....
4.- Dia del Nom (Toni
Saigi) 4m39s
Doncs un altre magnífic tema de Toni
amb una melodia a base d’intervals descendents i d’altres meravelles. Com sol
passar en el Jazz, un motiu principal curt és el desencadenant de tot un tema,
i així ha estat en aquest tema que ben aviat han deixat la melodia i el líder
s’ha embrancat en la seva improvisació. La pulsació i diverses dissonàncies,
intervals de llarg recorregut són la idiosincràsia d’aquest jove pianista
badaloní, fill de pianista, en Chupi
i germà de pianista, Kquimi. Però és
que la manera de fer de Monk era més
o menys aquesta, i durant la seva vida, ben bé no va ésser massa ben considerat
com a pianista, més aviat, la seva originalitat tan trencadora no va ésser
suficientment ben entesa pel gran públic, bé, pel públic, perquè en el Jazz no
hi tenim gran públic, excepte els que van als festivals. El swing ens ha tornat
a embolicar des de l’inici i mai ens ha abandonat. Ben bé, el projecte es
passeja per la música dels anys 50s del segle passat convenientment
modernitzada per les improvisacions dels nostres herois, actuals. Jaume Ferrer ha tornat a brillar en el
seu solo alhora que de nou Falanga
amb el seu. Hi ha una lleugera diferència generacional en aquesta formació,
essent Toni i Jaume els més joves, i Marc i
Carlos els no tant.
I encara seguim amb un altre tema a lo Monk anomenat...
7.- L’anell que no tinc (Toni Saigi) 4m39s
De nou és Carlos Falanga qui
ha donat el tret de sortida a la resta de companys. Piano i saxo tenor han
desenvolupat la melodia Monkiana
però de Toni Saigi. Per qui no
estigui avesat a escoltar a Thelonious
Monk aquest projecte en pot ser el punt a partir del qual aneu a escoltar a
Monk. N’estareu ben preparats. Toni ha seguit deixant-nos “perles
musicals” monkianes alhora que les de la seva pròpia collita. Un jove pianista
que està creixent, que està evolucionant, i en aquest projecte, el seu primer
personal així ens ho ha mostrat. La parella que fa amb el seu amic Jaume Ferrer és però un puntal melòdic
a les seves incursions harmòniques. Aquest ens ha tornat a enlluernar amb el
seu solo, tocant una mica endarrere de
tempo, i per això em recorda a Rouse,
Charlie pels amics. Marc l’ha
seguit fent un molt bon solo, i com abans, melòdic i ple de recursos tècnics,
no endebades aquest contrabaixista és un dels més sol·licitats i la prova l’hem
tingut en els concerts del Jazz Club La
Vicentina on ha vingut diverses vegades i amb diferents formacions. El
retorn a la melodia ens ha situat en el final Monkià.
Nascut a Badalona, finalitza els estudis de piano jazz a l’Escola Superior del Taller de Músics.
Procedent de família molt lligada a les tecles, s’ha fet un lloc entre els
pianistes més sol·licitats del jazz emergent barceloní, participant en
projectes destacats i variats com el D.O.
Ensemble Next Generation de Victor
Correa, que per cert vam portar a la Sala
Xica en un concert organitzat pel Jazz
Club La Vicentina o la banda sonora de la reeixida sèrie Polseres Vermelles.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I ja per acabar aquest programa us convido a escoltar el tema més viu
del projecte, l’anomenat....
6.- Dielefit (Toni
Saigi) 3m48s
Doncs ja veieu quin canvi de tempo, ara força més viu i també a tot
swing i blues, o sigui a tot Hard Bop
a tot Bop. Tot i estar la melodia
encabida en el món Monkià trobo que
l’esperit és Mingus. I ho dic per
l’aparent “desenfré rítmic”, idiosincràsia de Mingus entre moltes altres. Un magnífic i potent tema per acabar
aquest projecte i programa. Només ens faltaria escoltar els “crits guturals” de
Charles Mingus per trobar-nos-hi
totalment immiscits. La bogeria rítmica tan ben portada pel Marc i el Carlos han permès al líder i saxo tenor desenvolupar els seus força
reeixits solos, primer amb un Jaume
Ferrer increïble, ple d’imaginació i recursos tècnics, harmònics i
melòdics. El líder l’ha acompanyat en una mena d’esbojarrada simbiosi
col·lectiva de dos, de quatre. Ell mateix ha seguit amb aquesta aparent
disbauxa, magnífica, i que no n’és cap de disbauxa, però per a nosaltres sí ens
ha semblat una explosió de llibertat, a tot tren.
I doncs el programa ja s’ha acabat, i us vull recordar que primer hem
escoltat Lluc Casares amb el seu seu
darrer treball editat per Outside in
Music, “Sketches overseas”,
retalls musicals de Nova York. I
acabem d’escoltar el treball de Toni
Saigi TRONIK, “La prinsire de la
sal” editat per Underpool i havent
escoltat el primer micro conte de la temporada per Teresa Tuset.
I de nou dir-vos que el divendres
21 de setembre farem el primer concert de la 10ena temporada del Jazz Club La Vicentina, encara al Molí dels Frares, amb Carola Ortíz, veu i clarinet; Bart Barenghi
i Jurandir Santana, guitarres. Un concert gratuït patrocinat per
l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Us esperem allà a partir de les 22h,
hora de començar, i per tant vingueu una mica abans.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
