Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic per diversos motius entre els
quals el fet de ser dos trios, amb alguna diferència d’instruments però trios
tots dos, i més motius pel fet musical, on en cada projecte es fa un homenatge
a determinades músiques autòctones, ritmes i demés relacions. Començarem amb un
disc del 2013 de l’Horacio Fumero Trio
anomenat “VUELOS” on tota la música ens remet a l’Argentina i acabarem el programa amb el darrer treball de Marquès / Fortià / Pannier anomenat
“Buleria Brooklyniana”, on sonen músiques i ritmes del sud de la pell de brau.
Us haig de dir que aquest és un programa que m’ha costat de compilar,
car, el dissabte que el vaig començar a preparar ja ens havia deixat l’Àngels Vilaró, i les sensacions i
tristor m’impregnà tot el cap de setmana, amb el diumenge dia de comiat
definitiu al Tanatori de Sant Cugat. Els àngels gaudiran amb la teva veu Àngels. Descansa en pau. Bé, nosaltres
hem de seguir, hem de continuar vivint i per això ens hem d’animar a superar
aquestes i d’altres desgràcies que ens envolten, i també hem de lluitar contra
les injustícies que patim com a persones i com a poble, i que en són moltes.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs comencem el programa amb el preciós treball de l’Horacio Fumero anomenat....
“VUELOS”
Horacio Fumero Trio
Editat per BlueArt Records BARCD 164
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Ricardo Sanz el 15 i 16 d’agost de 2013 als Sound Rec de Buenos
Aires
Producció artística i executiva
de Horacio Fumero
Diego Schissi, piano
Mariano Loiacono, trompeta
Horacio Fumero, contrabaix
Totes les composicions són de l’Horacio
excepte “Las golondrinas” què és de Eduardo
Falú.
Nascut a Cañada Rosquín,
província de Santa Fe, Argentina, el
1949, va estudiar al Conservatori Manuel
de Falla de Buenos Aires i al Conservatoire Superieur de Musique de
Ginebra, Suïssa. El 1973 va viatjar a Europa
amb Gato Barbieri per participar en
el Montreux Jazz Festival i
realitzar diverses gires pels principals Festivals
de Jazz d'Europa (Varsòvia, Roma, Paris, Estocolm, Madrid, Zagreb,
Copenhaguen). Residint a Ginebra
va continuar els seus estudis i va col·laborar amb la Orquestre a 'Cordes de Lausanne i amb diversos grups de jazz de Suïssa.
Escoltem doncs el primer tema i que serà una de les dues precioses
balades del disc, anomenada...
8.- Tordo músico (Horacio
Fumero) 6m55s
Doncs com a primer tema de la nit i per la tristesa i melancolia
d’aquesta melodia recordem a l’Angels
Vilaró que ja volar cap a espais més lliures. De fet, és una melodia d’una
profunditat esfereïdora, torbadora diria també, on la trompeta amb sordina
conté fermada la música alhora que expressa el dolor. La sonoritat del
contrabaix del líder i compositor omple l’espai de les notes més tristes essent
només la brillantor del piano la única que persisteix impassible com si no anés
amb ell tota la tristesa d’aquest “tordo músico”. És l’esperança que mai hem
d’abandonar, a pesar de totes les desgràcies.
El 1980 es va establir a Barcelona.
Des de 1981 va formar part del trio estable de Tete Montoliu amb el qual va treballar de forma ininterrompuda fins
a la seva mort el 1997. Amb el trio, o com a freelance també, va treballar amb,
entre altres, Freddie Hubbard, Johnny
Griffin, Horace Parlan, Danilo Perez, Joe Newman, Harry "sweets"
Edison, Philip Catherine, Geoge Cables, Idris Muhammad, Bobby Hutcherson, Cedar
Walton, Sal Nístico, Jerome Richardson, Oliver Jones, Woody Shaw, Benny Golson,
James Moody, etc.
Seguiríem amb un altre magnífic tema, el seu preciós “Torcacita”, però com
que us recomano que mireu d’aquirir el disc de l’Horacio ja compto que ho fareu com també amb els altres temes que
no posaré, o sigui que ara us proposo escoltar-lo a ell, a contrabaix solo en
un tema de Eduardo Falú anomenat....
6.- Las golondrinas (Eduardo
Falú) 3m33s
Doncs si hi ha algun contrabaixista que et pugui deixar clavat a la
cadira tot i escoltant-lo a solo de contrabaix i durant 3 minuts i mig, aquest
és l’Horacio. La melodia i motiu
principal del tema, així com també el seu ritme, l’anem retrobant a mida que
l’anem escoltant, i que sembla ser una cadència descendent preciosa que se’t va
ficant al cap. “Las golondrinas” és un dels temes que l’Horacio incorpora de fa temps al seu repertori en els concerts que
li hem vist. És una magnífica composició que ell ha sabut encabir en el seu
multi univers del jazz on hi cap quasi tot.
Ha actuat com a solista amb l'Orquestra
de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona, l'Orquestra Simfònica de Granada,
l'ONE (Orquestra Nacional d'Espanya), l'Orquestra de Cambra "Andrés
Segòvia" de Madrid; també amb Lalo
Schiffrin i l'OCB (Orquestra Simfònica de Barcelona). En el camp del
“flamenc” ha treballat amb artistes com Chano
Dominguez, Martirio, Chicuelo, Mayte Martin, Ginesa Ortega, amb Miguel Poveda
va gravar el cd "Coblas del querer", guardonat com a Millor Àlbum de
Cançó Espanyola en els Premis de la Música 2010 i també té un disc anomenat “DUO”
amb Pedro Javier González (guitarra). Dir-vos
que vam veure’ls a tots dos en un “concert-home” a casa del Bart ara ja fa algun temps.
Seguim però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Escoltem ara un altre dels magnífics temes de l’Horacio Fumero l’anomenat...
7.- Carancho (Horacio
Fumero) 4m34s
Doncs ja heu pogut escoltar quin canvi més radical de tempo, de ritmes,
tot i que alguna d’aquestes melodies ens recorden també el seu con sud, la
concepció del tema és força més moderna, amb la primera aproximació al sots
títol del projecte que ell anomena “Jazz
Contmeporani”. El solo del Loaicono
a la trompeta amb sordina ens ho ha deixat ben clar. Al final, tots tres han
mantingut un “tete a tete” d’improvisació col·lectiva en el més contemporani
dels estils de jazz. L’Horacio compositor,
poca coneguda del gran públic aquesta seva faceta, ens el referma com el que
és, un dels millors músics del país, tot i ésser ell argentí, però que també és
català car tots l’estimem moltíssim.
Treballa habitualment amb la majoria de solistes residents al nostre
país: Lluís Vidal, Albert Bover, David Xirgu, Gorka Benítez, Jorge Pardo, José Reinoso, Antonio Serrano,
Manel Camp, Jordi Bonell, Raynald Colom, etc. Mentre que amb els músics d'Argentina sol col·laborar amb Rodolfo Mederos, Pablo Mainetti, Adrián
Iaies, Susana Rinaldi, Horaci Ferrer, Luis Salinas, Liliana Herrero, etc. Des
de 1999 ha estat cridat per la SGAE
per actuar en les edicions del Concert
Homenatge a Tete Montoliu. I dir-vos que el novembre el tindrem al Jazz Club La Vicentina formant part del
Guillermo Calliero Quartet.
Seguim encara amb un altre tema de l’Horacio el preciós i anomenat
5.- Chajá (Horacio
Fumero) 3m57s
Doncs piano i contrabaix ens han marcat tempo i ritme alhora que
harmonies per ben aviat aparèixer a cops de crits la trompeta assordinada de Loiacono per així posar-nos en solfa de
tema. Ja amb el so més net, aquest mestre del metall argentí ens ha plasmat amb
contundència el seu solo, però també amb una sonoritat melosa. Ben bé hi devé
hagué una escola o mestre de trompetistes per aquesta zona del centre d’Argentina, car em sonen aquests metalls
als que sovint escolto de la mà del Guillermo
Calliero. Loaicono ha
desenvolupat un molt bon solo, amb un control total sobre el registre mig alt i
gran sonoritat. Horacio ens ha
acaronat amb el seu curtet solo a contrabaix mentre que la tasca del pianista
d’acompanyar s’ha vist enriquida per un s moments subtils melòdics tot i
precedint el final d’aquest gran tema de l’amic Horacio.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Ha rebut diferents reconeixements com els premis a la seva trajectòria
professional del Diari El Mundo
(Madrid), La Bilbaina, Rojals (Múrcia) i MiraJazz (Miranda d'Ebre); Jazz entre
amics (TVE) 1989; Revista Enderroc (Barcelona) Millor artista Jazz 2006; Nominació Grammy amb Adrián Iaies, Associació de Músics de Jazz de Catalunya i el
Jazzterrasman 2013 de Terrassa. Horacio
Fumero viu a Barcelona, és
professor de l'Escola Superior de Música
de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori Superior del Liceu de BCN. Amb els
combos de l’ESMUC ha vingut
acompanyant als alumnes a l’escenari i amb el seu contrabaix en el Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts, i jo mateix,
vaig tenir l’honor de donar-li l’any passat el Premi a la trajectòria que li va concedir la directiva de l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna de Catalunya.
I acabarem el projecte d’aquest mestre i millor persona, la qual cosa no
és cap tòpic, sinó què és tota la veritat, amb el tema anomenat...
3.- Tero Tero (Horacio
Fumero) 3m12s
Doncs amb aquest curtet blues del mestre Fumero ens acomiadem d’ell i dels seus dos amics i també mestres,
en Diego Schissi i Mariano Loiacono.
Aquest darrer ha començat melodia i solo amb la seva trompeta tapadeta per la
sordina donant-li un so que ja el tenim com a característic el d’aquest mestre
argentí. Aconsegueix una sonoritat dolça on el metall hi és però d’una manera
velada. El solo és remarcable per tècnica i melodia en el solo. Schissi ha afegit la part de modernitat
contemporània del projecte, alhora que Horacio
igualment amb destresa, swing i ben marcat tempo. Un tema ideal per acabar el
seu projecte i continuar nosaltres amb el següent.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs ara serà el millor moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
......................................
Gràcies Teresa, pel que ens
dius i com ens ho dius tot plegat.
I com que no està de més, recordar-vos que per mantenir la flama del
Jazz no només hem d’anar als molts i magnífics concerts sinó que també hem de
col·laborar comprant els discos dels nostres músics, i així ho podreu fer en el
proper projecte editat per Jazz
Granollers alhora que us recordo que ja ha començat la Mostra de Jazz de Granollers o Cicle
de Jazz. Nosaltres hi anirem car hi ha alguns concerts que no ens volem
perdre, i de passada anem a col·laborar amb els amics del Jazz Granollers.
Seguim doncs amb el projecte anomenat....
“BULERIA BROOKLYNIANA”
Marquès / Fortià / Pannier
Editat per Jazz Granollers
Records
Enregistrat per Jordi Vidal el
7 de juliol de 2017 a l’Estudi Laietana, Barcelona
Produït per Albert Marquès,
Manel Fortià i Raphaël Pannier
Albert Marquès, piano
Manel Fortià, contrabaix
Raphaël Pannier, bateria
I ja sense dilació escoltarem el primer tema d’aquest projecte, allunyat
geogràficament i musicalment de l’anterior, on les escales frígies ens ompliran
l’espai sonor alhora que les intervencions d’aquests joves mestres. Comencem
amb el preciós tema de Sam Rivers anomenat...
6.- Beatrice (Sam
Rivers) 7m10s
Doncs tot un mestre el Sam
Rivers, saxofonista, flautista i director de Big Band, la famosa RivBea Orquestra. Amb la seva dona Beatrice van muntar un espai interdisciplinari a Nova York , un dels primers i més
exitosos Lofts on els músics podien
anar-hi a experimentar en l’àmbit del Free
Jazz. De fet, va passar pels quintets de Miles Davis entre el primer i el segon, però a Miles no li va agradar
l’estil de Rivers aleshores massa Avant-Garde i va ser substituït per Wayne Shorter. Rivers va dedicar aquest tema a la seva dona, i es va convertir en
un estàndard tocat per molts músics fins i tot a les Jam Sessions.
Els nostres herois en fan una interpretació que casa molt bé amb el
tarannà del projecte. Les escales frígies de l’Albert i no només, ens situen en l’àmbit tot i que d’una manera
encara velada. La delicadesa d’aquest trio, a moments, i en el solo del
pianista, s’ha vist desfermada per una contundència rítmica. El solo del Manel Fortià ens ha resituat en el
context més dolç del tema, mentre que la magnífica intervenció de Pannier a la bateria ha tornat a fer
tremolar les estructures. Aquest és un pianista al qual tenim ocasió de veure
els estius quan ve de vacances i amb ell el baterista francès, resident com ell
a Nova York. Així és que el vam
poder veure amb aquest trio un parell de vegades, una a l’Ateneu de Sant Feliu i l’altra a la Jam Session del Jazzsí del Taller de Músics.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim ara sí amb el tarannà més aflamencat que defineix el projecte amb
un tema del pianista Marquès
anomenat....
1.- Abraham Lincoln Brigada (Albert Marquès) 7m36s
Doncs així ha estat aquest tema de Marquès,
en l’entorn del flamenc, i és que recordeu que el disc es diu “buleria
brooklyniana”. Els inicis han estat flamencs a piano solo, amb un Marquès concentrat i serè, delicat i
posteriorment vital. La melodia se t’enganxa ben aviat per senzilla i bonica.
Mica a mica l’energia potencial es converteix en cinètica arribant a cotes
altíssimes on l’èxtasi s’apodera de tots nosaltres, amb un Pannier increïble a la bateria. Una composició on les dinàmiques i
canvis rítmics enriqueixen molt més el concepte bàsic, i així és com el Manel Fortià ens ha acaronat amb el seu
solo, delicat, precís, maco i profund. Posteriorment a la seva intervenció, Marquès ha marcat suaument amb acords
l’harmonia del tema, la melodia del qual han tornat a executar i ja
delicadament encarar el final d’aquest magnífic tema, obra i gràcia del
pianista del Vallès Oriental, Albert
Marquès.
Nascut el 1986, Albert Marquès
Borrell es va graduar l'any 2008 al prestigiós Conservatori del Liceu de Barcelona. Va gravar el seu primer àlbum
a l'edat de 22 anys, liderant un trio que va comptar amb el celebrat
guitarrista Jordi Bonell, que ha
actuat amb músics com Chet Baker i Serrat. A Espanya, Marquès també
ha actuat amb Perico Sambeat, Marc
Miralta i altres músics respectats. A París,
la capital europea del jazz, Marquès
va tocar amb el reconegut Pierre
Perchaud i Rémi Vignolo, que va culminar en un període d'un any com a
pianista del quartet del llegendari bateria minimalista nord-americà Leon Parker. Des d'allà es va
traslladar a la ciutat de Nova York,
on va tocar en una gran banda de jazz llatí dirigida pel guanyador del premi Grammy Arturo O'Farril, i ensenya piano
jazz a les escoles públiques de Nova
York amb l'Afro Latin Jazz Alliance.
Ha actuat al Birdland, Fat Cat, Duc des
Lombards, Jamboree i altres llocs i festivals d'Europa i Amèrica, incloent el llegendari Festival de Jazz de Montreal.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
I ara seguim amb el tema que dóna títol al projecte, també de Marquès, l’anomenada....
3.- Buleria Brooklyniana (Albert Marquès) 5m06s
Doncs amb quina altra meravella ens ha captivat aquest músic de Granollers, ara per ara vivint a Nova York on es va casar, va tenir un
fill, i treballa donant classes de piano jazz i toca als clubs quan el
contracten, que és sovint, i també va a les moltes jam sessions que a la
capital mundial del Jazz se n’hi fan. Aquesta “buleria brooklyniana” és un
autèntic terratrèmol, i sobretot amb la potent participació del baterista
francès Pannier. El tema ja ha
començat amb el ritme adequat i tempo, però no pas la intensitat sonora, la
qual s’ha anat ampliant a límits estratosfèrics, com hem pogut constatar. Ben
aviat però, i amb el solo del compositor, ha començat tot plegat a bellugar-se,
a tremolar. És però amb el baterista, desfermat, on tot s’ha trencat, tot ha
perdut la contenció. I no és que vagin com bojos desfermats, no. És que són uns
mestres desfermats. Els canvis de ritmes, hi són, on el baterista desgrana les
seves arts en el món de la percussió diversa i àmplia. Tot un crac aquest baterista,
i recordo les seves actuacions a casa nostra com una de les potents, d’un
bateria de Jazz. I de quina manera més brutal han acabat. De cop, i ja està.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Doncs nosaltres acabarem el programa d’avui amb el magnífic i vital tema
de Chick Corea anomenat....no, no és
“Spain”, no...ha....és....
5.- Sea Journey (Chick
Corea) 8m08s
Doncs si us haig de dir la veritat, aquest tema l’he escoltat, l’havia
escoltat tantes vegades allà pels finals del 70s de la mà de Gary Burton en el seu disc “Passengers”, amb gent com Pat Methen, Dan Gotlieb, Steve Swallow i
Eberhard Weber, aquests darrers compartint feines en els més baixos. De fet
és una delícia de tema que Corea va
enregistrar i editar en vinil, el seu “Sea
Journey”. En el disc de Burton i
després del seu solo, primer Eberhard
Webber i després Steve Swallow
fan el seu, i de quina manera més magistral. I ves per on que Metheny es dedica a fer la melodia
acompanyant a Gary Burton.
Els nostres herois, alhora de fer-ne una magnífica interpretació l’han
tocat a un tempo relativament superior al de Burton que és el que escoltat. La pulsió rítmica aconseguida per
contrabaix i mà esquerra del pianista, només fan que donar-li ales al baterista
francès Pannier. Els sons Latin Jazz
hi són per totes bandes, sobretot en el solo del pianista Marquès. La màquina rítmica va a un tempo increïble, amb un
“Groove” abassegador i una potència indescriptible. Amb tot això a les mans, i
com han fet en els temes anteriors amb l’inici del solo del Manel Fortià, tot plegat ha anat
baixant de potència per podre-lo escoltat a ell, però ai nois, després del seu
magnífic solo, ha aparegut de nou el terratrèmol de la mà de Raphaël Pannier amb un solo
espaterrant, que per anar a dormir no sé jo si serà lo més adequat. En fi, ja
sabeu que quan podem tenim aquest costum, el d’anar pujant el ritme de les
músiques per despertar-vos per si estàveu endormiscats. Al final, han acabat el
tema amb la melodia original, preciosa melodia de Corea, i el ritme i potència esdevé tot d’una delícia preciosa.
Ja hem acabat el Programa d’avui, el 337 des dels inicis ara ja fa més
de 9 anys a Ràdio Sant Vicenç i ja
en portem uns quants a les emissores veïnes de Molins de Rei i Abrera,
o sigui que gràcies a totes tres. Ja hem acabat el programa d’avui i recordeu
que ha anat de menys ritmes a més ritmes, havent començat amb el projecte de
l’amic Horacio Fumero i el seu “VUELOS”
amb dos mestres argentins com ell, i hem acabat amb aquesta meravella “Buleria
Brooklyniana” amb Marquès/Fortià/Pannier.
Espero que us hagi agradat la proposta d’aquesta setmana, força diferent de les
balades i magnífiques cantants com Carme
Canela i Susana Sheiman, però és que avui ha quedat un programa rodó.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
