Programa 336: Carme Canela & Joan Monné i Susana Sheiman & Open Gate, dimecres 26 de setembre de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Aquest programa li dedico també a l’Àngels
Vilaró que està a punt de deixar-nos si no ho ha fet ja. Àngels ha estat una magnífica cantant
en l’àmbit del Blues, Rock i demés estils vitals com aquests. Formà part d’una
banda anomenada Vinilics els quals
feien versions. La seva gràcia personal i simpatia, sempre amb un somriure als
llavis, era només la primera impressió. Parlant més amb ella veies una persona
bona, una bona mare, deixa un fill adolescent, una bona companya, darrerament
havent fet parella amb un altre músic vital, el gran i entranyable Marcel, un gran xiulador, xiulant
cançons de jazz i improvisant-les. Els recordo ara fa uns anys, venint tots dos
a les Jam Sessions que fèiem al Jazz
Club La Vicentina. O sigui que tots plegats estem molt tristos. Ànims a
tota la família i de manera particular al seu fill i parella. Tots et
recordarem Àngels Vilaró. I com que
sembla que les desgràcies mai venen soles, també hem sabut que Marc Bahamonde, gran guitarrista i qui
havia format part del quintet que va acompanyar a la meva filla Marina en els seus primers bolos, ara
ja fa alguns anys tants com 6 o 7, també ens ha deixat. Bon viatge a tots dos i gràcies per compartir la vostra música i
vida amb nosaltres.
Avui farem un programa diferent, com cada setmana, ja ho sabeu. Però el
d’avui ho serà una mica més, i és que em sembla que no n’hem fet mai cap dedicat
a les balades i cantants femenines també motivat per l’adéu a Àngels Vilaró. Com que tot té una
explicació, el motiu de tot plegat és haver anat a dos concerts on hi hagué
dues magnífiques cantants, evidentment acompanyades dels seus músics i amics. De
passada us vull recordar que estem en ple 28è
Festival l’Hora del Jazz (memorial Tete Montoliu), organitzat per l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna de Catalunya, i que es fa en diferents indrets, entre els quals la plaça de la Vila de Gràcia, amb dos
concerts cada tarda dels diumenges a les 17h i a les 18h, i també se’n fan els
dissabtes a diferents indrets entre els quals Vilafranca del Penedés. En fi, que el primer diumenge de Festival
vam anar a veure a la Carme Canela i
Joan Monné primer i a l’Horacio
Fumero amb la seva filla Lucía,
després. Carme i Joan em van donar
el seu disc, cosa que també va fer l’Horacio
i que més endavant posarem. I també, que a la Llibreria el Siglo de Sant
Cugat del Vallès, els dijous de cada quinze dies fan concerts, i en un
d’aquests dijous, vam poder veure a la Susana
Sheiman & Open Gate, i ella també me’n va donar un parell. Com que el
disc de la Carme i el Joan es diu “Ballads”, m’ha semblat que podria fer un programa dedicat a les
“balades”, car el disc de Susana
també en té algunes de molt maques. Doncs això és. Aquest és el motiu del
perquè el programa d’avui el dedicarem a les balades. Entre mig podreu escoltar
el micro conte de Carme de la Fuente
segurament fent referència al contingut del programa d’avui.
però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem el programa amb el disc de FSNT...
“BALLADS”
Carme Canela & Joan Monné
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 559
Enregistrat per Jordi Vidal el
juliol de 2017 als Estudis Laietana
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Produït per Carme Canela &
Joan Monné
Productor executiu, Jordi Pujol
Baulenas
Carme Canela, veu
Joan Monné, piano
Carme ens explica el perquè de tot plegat a l’interior del
CD. Estic convençut que us agradaran totes les balades i sí que haureu de mantenir-vos
atentes i atents, car sinó, ja m’enteneu. Escoltem doncs la primera de la nit, i
serà amb la qual comencen el seu disc, l’anomenada...
1.- You’ve changed (Carey
& Fisher) 3m19s
Doncs amb aquesta preciosa balada de Fisher i lletra de Carey
composta el 1941 i que han cantat tants
cantants, homes i dones, i també interpretada de manera instrumental per tants
que només us en mencionaré alguns com Nat
King Cole, Billie Holliday, Julie London, Sarah Vaughn, Dexter Gordon, i la
més actual, Lynda Carter en un disc
del 2018. Ella ens parlarà després del concepte de fer aquest disc “a pèl”, a
piano i veu, i sense massa arranjaments, ella i ell, sols a l’estudi i amb tota
la concentració del món, car sinó hauria estat impossible fer aquest delicat
treball. La veu de Carmen ha
començat la melodia, quasi de manera recitada, ja de la mà del Joan al piano tot i recolzant-la, com
va fer en tots els temes. La melodia és preciosa i segons ens dirà després,
també les lletres varen ésser importants a l’hora de seleccionar els temes. Un
magnífic i delicat Joan Monné a
piano solo ha desenvolupat una preciosa improvisació seguint la melodia car, en
aquestes ocasions, els músics ja saben que no han de fer malabarismes.
Carme havia col·laborat amb el Joan Monné Trio en el disc “Granito
de Sal” que també va sonar en aquest programa. Però és que aquesta
magnífica i personal cantant ha col·laborat en projectes tan diversos com el “Uno” de l’Ernesto Aurignac i en va fer un, també a duet amb un altre dels
gran del piano jazz, l’Albert Bover.
En un altre context, també va fer-ne un amb el guitarrista d’Esparraguera, Jordi Matas. Però la seva
carrera com a cantant ve de mitjans dels anys 80s havent format part de l’Orquestra Encantada, etc.
Seguim amb una altra magnífica cançó del gran Cole Porter anomenada...
9.- Get out of town (Cole
Porter) 3m36s
Doncs aquesta cançó un tant expeditiva pel que fa al títol, la va
composar Cole Porter el 1938 pel
musical Leave it to me! i qui la va
cantar va ésser Tamara Drasin. I una
cantant que la va cantar al Jamboree
i on nosaltres hi vàrem poder ser, va ésser la gran Dena deRose qui va estar acompanyada per Houston Person, gran saxo tenor. Abans però l’havien cantat Ella Fitzgerald, Lena Horn, Anita O’Day,
Julie London etc, i interpretada també per Thad Jones Orquestra el 1954, entre molts altres. Té un cert toc de
misteri crec jo, i tot gràcies a la mà esquerra del Joan que ens manté en un estat un tant tèrbol, també. Un tema que
també hem escoltat per Celeste Alías
& Guillem Arnedo i que vam posar en aquest programa ara ja fa uns
mesos. La compenetració entre Carme i
Joan és remarcable i això fa que aquest projecte tingui aquesta
personalitat tan definida. La magnífica i càlida veu de la Carme, sí, però també la mestria en acompanyar al piano del Joan. Ell ens ha mostrat també la seva
versió improvisada i dolça del tema, sense abandonar el motiu principal, el que
executa la mà esquerra.
Nascuda a Barcelona, Carme Canela
és una de les veus més reconegudes dins el panorama del Jazz del nostre país.
La seva experiència musical inclou col·laboracions amb músics de l’àmbit
jazzístic internacional i espanyol com Guillermo
Klein, Bruce Barth, Kurt Rosenwinkel, Lluís Vidal, Joan Albert Amargós, Perico
Sambeat, David Mengual, Dani Pérez, Gorka Benítez, Horacio Fumero, Iñaki
Salvador, Jordi Bonell, Bernardo Sassetti, Agustí Fernández. Ha col·laborat
amb diverses formacions entre les que destaquen: Guillermo Klein y Los Guachos, L’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure,
l’Albert Guinovart Ensemble, L’Orquestra Nacional de Càmara d’Andorra (ONCA),
La Big Band del Taller de Músics i la Big Band Jazz de Terrassa.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Seguim ara amb una altra preciosa cançó composta per Gordon Jenkins anomenada...
11.- Goodbye (G.
Jenkins) 4m23s
"Goodbye" (de vegades escrit "Good-bye") és una
cançó del compositor i arreglista nord-americà Gordon Jenkins, publicada el 1935. Es va fer coneguda com la cançó
final dels concerts de l'orquestra de Benny
Goodman. Jenkins havia escrit la
cançó quan treballava amb l'orquestra d'Isham
Jones, i Jones suposadament la
va rebutjar perquè era "massa trista". El crític de música Alec Wilder va descriure
"Goodbye" com "una cançó trista que conec" i Leonard Feather la va anomenar entre
les seves "deu primeres cançons que serien les més difícils que es cansés
d’escoltar". La veritat és que és d’una bellesa extraordinària, i com la
canta la Carme encara més li dóna
ella el seu punt personal de tristor i melancolia, tot, d’acord amb la pròpia
lletra a més a més de la música, tan profunda. Joan ha desgranat nota a nota la tristor del tema en el seu delicat
solo, omplint de profunditat l’espai sonor. Ben bé devia ésser un dels adéus
més tristos.
Joan Monné, nascut a Molins de Rei, Barcelona, l'any 1968. Va compaginar els seus
estudis clàssics amb els de jazz a l'escola Zeleste i al Taller de
Músics. Ha assistit a diversos seminaris i cursos internacionals, on ha
rebut classes, entre d'altres, de músics com Dave Liebman, Mulgrew Miller, John Abercrombie, Ed Thigpen, Tete
Montoliu, Kurt Rosenwinkel o Brad Mehldau. Ha estat professor a diverses
escoles, com els conservatoris de Cervera
i Igualada, el Taller de Músics de Barcelona (on és
coordinador de l'Àrea de Conjunt Instrumental) o l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Com a
intèrpret, a part de liderar el seu trio i de formar part de grups com Alguímia o Carme Canela Quartet, ha actuat amb solistes com Benny Golson, Dick Oatts, Don Braden, James
Moody, Jean Toussaint, Bill McHenry, Joe Magnarelli, Peter King, Jesse Davis,
Scott Hamilton, Harry Allen, Grant Stewart o Peter Bernstein a festivals i mostres internacionals de jazz i a
nombrosos clubs i auditoris, tant a Catalunya
com a diversos països d'Europa.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
Seguim amb una altra preciosa balada, ara dels germans Gershwin, la coneguda...
2.- Embracable You (G.
& I. Gershwin) 4m33s
I de quina manera més dolça Joan
ha afegit un delicat ritme a aquest estàndard tan conegut, i ho ha fet a base
de marcar dolçament el ritme amb les dues mans i a base dels acords del tema.
Igualment ha continuat mantenint el ritme, el tempo, en el seu magnífic i suau
solo. La veu de Carme, s’ha passejat
dolçament com si no anés amb ella aquest delicat marcatge rítmic del seu amic.
La entrada del tema però ha esta aèria, quasi etèria, i gràcies a les màgiques
mans de Monné. Ben aviat hem
reconegut la melodia, post introducció, amb la dolça veu de Carme i no cal dir, que sempre súper
afinada la seva veu.
"Embraceable You" és una cançó popular de jazz, amb música de George Gershwin i lletra d'Ira Gershwin. La cançó va ser escrita
originalment el 1928 per a una operetta inèdita anomenada East Is West. Va ser publicada el 1930 i inclosa a la música del
musical de Broadway anomenat Girl Crazy, on va ser interpretada per Ginger Rogers en una cançó i rutina de
ball coreografiada per Fred Astaire.
L'enregistrament de Billie Holiday
del 1944 es va incorporar al “Saló de la Fama dels Grammy” el 2005.
Com a compositor ha estat finalista del premi SGAE 1993 de composició de
jazz amb el tema "La cara oculta (Per què no?)", ha musicat una sèrie
de curts per a cinema en l'espectacle "8/8: Les altres visions" (27è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, novembre de 1995) i
ha compost la música de l'obra de teatre "Històries d'amor", de Toni Cabré, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya (setembre
de 2000). També ha aportat temes originals a la major part dels grups amb els
quals ha participat com a intèrpret, alguns dels quals han estat enregistrats a
discos d'altres grups, com ara "Sal S.A.", per la Big Latin Band,
"For Brad", per Deborah Carter, o "La Broma", per Cats
Quartet. I ha arranjat temes per a formacions diverses, com ara la Big Band del
Taller de Músics, la Sant Andreu Jazz Band, la GIOrquestra o l'OSV (Orquestra
Simfònica del Vallès). Encara podríem parlar dels premis que ha rebut, de les
composicions fora del món del Jazz, dels seus discos, però deixeu-me que us recordi
que va liderar el quartet que va acompanyar a la Coral Som Cor amb el seu projecte Som Jazz on va preparar els arranjaments per la resta de companys
entre els quals Gabriel Amargant, Oriol
Roca i Santi Colomer.
Doncs acabarem aquest preciós projecte de Carme Canela i Joan Monné amb el tema també dels germans Gershwin, el conegut....
8.- The man I Love (G.
& I. Gershwin) 4m34s
Podríem parlar d’un clàssic de tots els temps, aquest preciós tema dels
germans d’or, els Gershwin. Tema
interpretat per tothom, per Charlie
Parker, per Billie Holiday.
"The Man I Love" és un estàndard popular, amb música de George Gershwin i lletres del seu germà
Ira. Originalment va formar part de
la sàtira al govern de Gershwin, Lady,
Be Good com a "The Girl I Love", el 1924. La cançó va ser
eliminada de l'espectacle, així com de la sàtira anti-guerra de 1927 Strike Up the Band (on va aparèixer per
primera vegada com "The Man I Love"). Els enregistraments més
populars del 1928 van ser els de Marion
Harris; Sophie Tucker; Paul Whiteman & His Orchestra (veu de Vaughn De Leath); i per Fred Rich & His Orchestra (també
amb Vaughn De Leath). Igual que amb
molts estàndards de l'època, s'ha tornat més famós com a cançó popular
independent que com a musical de Broadway.
La cançó va ser inclosa en el musical de Broadway el 2015, An
American in Paris, basat en la pel·lícula de Gene Kelly i Leslie Caron,
An American in París estrenada el
1951 i premiada sis vegades per l'Acadèmia.
Els nostres herois ens fan de nou la introducció a la melodia, com abans
amb el “Embraceble you”, cosa habitual en la majoria de musicals. Trobo que
acabar el projecte dels nostres dos amics amb aquest tema ens acaba de situar
en el perquè de tot plegat, l’amor que senten tots dos per aquestes precioses
balades, totes encabides en el The Great
American Song Book. La veu de Carme,
càlida i la sonoritat dolçament controlada del piano del Joan, han vestit aquest reguitzell de cançons, poques, si les
comparem amb les 11 balades que omplen aquest disc d’emocions diverses. Gràcies
amics per aquesta magnífica, compromesa i gens fàcil feina que heu fet.
I els deixem a ells dos i ara serà el moment d’escoltar el micro conte
de Carme de la Fuente...
...................
Gràcies Carme per la teva
personal versió de tot plegat.
I dir vos què si entreu al web de Temps
Record: https://tempsrecord.cat/ hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabarem el programa d’avui crec que amb el primer disc
de...
“SUSANA SHEIMAN & OPEN
GATE”
Editat per Temps Record TR1519-CE15
Enregistrat per David
Casamitjana
Productors executius: Ángel
Cazorla i Susana Sheiman
Toni Solà, saxo tenor
Xavier Algans, piano
Artur Regada, contrabaix
Caspar St. Charles, bateria
Susana Sheiman, veu
I la col·laboració de:
Luís Dulzaides, Óscar Alonso,
percussió
David Pastor, trompeta.
Doncs seguim amb les balades i estàndards com el magnífic tema de Duke Ellington anomenat....
5.- Mood Indigo (D.
Ellington) 6m56s
Doncs recordo que el dia del concert a la llibreria El Siglo de Sant Cugat, Susana explicà els ets i uts dels temes
que van tocar, i ho va fer dels temes que van fer de Duke Ellington i és que viatjà en el seu tren per anar per tot el
país, i molts dels temes els va composar mentre viatjà en el tren. Segurament
l’haureu recordat, car és un dels temes emblemàtics de Duke, conjuntament amb tants d’altres. Però aquest encarna una
història relacionada amb les seves més profundes arrels, les del poble
afroamericà i la seva esclavitud. L'Orquestra de Duke Ellington va presentar el "Mood Indigo" al Cotton Club de Nova York el 1930. Els primers enregistraments del tema amb
l'orquestra es van fer a l'octubre i desembre de 1930. En aquells moments,
sembla que els compositors varen ser Albany
“Barney” Bigard, Duke Ellington i
Irving Mills (gerent d'Ellington
en aquell moment), la història completa és una mica més complicada, car, tot
sembla venir d’uns temes que havia escrit el mestre de Bigard, i que aquest li va portar a Nova York. Aquest els hi va ensenyar a Duke Ellingotn i com que el mestre de Bigard que es deia Lorenzo
Tio Jr mai l’havia registrat doncs Duke
sí que ho va fer, al seu nom.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
És una magnífica balada, i interpretada per aquesta magnífica formació
ens ha situat ben bé en el més profund de l’ànima afroamericana, sobretot per
la gran veu de Susana Sheiman, una
altra de les millors veus de casa nostra. La seva “negritud” és evident, i ella
sap modular la seva potent veu adequant-la a l’aspecte musical de cada moment.
El saxo tenor de Toni Solà, potent,
“mainstream”, “Texà”, carregat de sentiment i exposat a mode de crit, de ràbia
potser, afegeix poder al tema. La calidesa del piano d’Algans s’adequa a la de Susana
quan aquesta no s’expressa amb tota la seva potència. En definitiva una
magnífica interpretació d’aquest clàssic, ara ja no sabem de qui. Sí, de Duke que el va registrar, però, però.
Canviem del Nord al Sud i
així és que us proposo escoltar un tema brasiler de Antonio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes que segur
reconeixereu, anomenat....
7.- Garota de Ipanema (Jobim
& Vinicius) 8m49s
“Garota de Ipanema” (The Girl from Ipanema) és una cançó a ritme de
bossa nova composta el 1962, amb lletra de Vinícius
de Moraes i música d'Antonio Carlos
Jobim, originalment sota el nom de "Menina que passa" i pensada
per a una comèdia musical titulada Dirigível (Dirigible), una obra en la qual
estava treballant Vinicius. El 19 de març de 1963 es va realitzar
l'enregistrament per a la discogràfica Verve amb Stan Getz i João Gilberto,
amb Tom Jobim al piano, que després
sortiria en el LP "Getz / Gilberto". Dir-vos que de les moltes
versions que he escoltat d’aquest tema, no en recordo cap tan ben arranjada com
aquesta. Realment quasi han fe una recreació del tema amb una intro i un final
abassegadors. La delicadesa rítmica de la bossa, feta a un tempo slow adequat
per a la contemplació, el deixar-se anar tot i escoltant-los és tot un goig. La
veu de Susana canviant, seduint-nos
a cada estrofa, impactant-nos amb el seu registre, deixa pas al preciós i
delicat solo de Artur Regada al
contrabaix. Un solo melòdic, com cal, que ens segueix captivant ajudat per Caspar St. Charles i Algans els quals el recolzen
harmònicament i rítmica. Toni Solà
acaba de reblar el filó amb la seva improvisació, dolça però potent alhora, una
melodia feta improvisació, o una improvisació feta melodia. Magnífic el Toni. Llavors és quan entra el magnífic
final i de quina manera l’han elaborat. Preciós. Felicitats nois i noia.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
Seguim ara amb un altre preciós estàndard que havien cantat tantes
cantants entre les quals Billie Holliday
que en va fer la lletra, amb el conegut....
10.- God bless the child (Herzog & Holliday) 6m25s
"God Bless the Child" és una cançó escrita per Arthur Herzog, Jr. i Billie Holiday i el 1939. Va ser gravada
per primera vegada el 9 de maig de 1941 i estrenada per Okeh Records el 1942. La versió que en va fer Holliday va ser guardonada amb un premi dels Grammy Hall of Fame el 1976. També es va incloure a la llista de Songs of the Century, per la Associació
d'Indústria de Gravació d'Amèrica i la Fundació Nacional per a les Arts. La sessió
de gravació es va fer a la Seventh Avenue, Nova York, 9 de maig de 1941 amb Eddie Heywood i la seva orquestra amb Roy Eldridge (trompeta), Jimmy Powell i
Lester Boone (saxo alto), Ernie Powell (trompeta), Eddie Heywood (piano), Johan
Robins (guitarra), Paul Chapman (guitarra), Grachan Moncur II (contrabaix),
Herbert Cowans (bateria), Billie Holiday (veu).
De nou, la versió que ens en fan és literalment acollonant. El ritme, tot
i que delicat hi és. És el que diem, el Groove
que se’ns emporta sense poder-nos aturar. La veu de Susana torna a ésser abassegadora, dolça a voltes, potent a
d’altres, i sobretot plena d’honestedat. La suavitat del piano d’Algans deixa pas a un subtil tempo més
marcat per la base rítmica, amb un altre solo magistral del saxofonista
santboià, Toni Solà. La seva entrada
és brutal, donant el senyal a la base rítmica per seguir-lo. De nou, la
magnitud, l’èxtasi ens arriba amb un final espaterrant amb una Susana increïble, tot i acabant el tema
molt delicadament. Una altra remarcable versió i gran arranjament d’un
estàndard que Billie Holliday es va
encarregar d’oferir al món.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabarem projecte i programa d’avui amb una altra magnífica balada amb
sorpresa al final, que de fet és un bolero de Consuelo Vázquez conegut per tots nosaltres, anomenat...
11.- Bésame mucho (Consuelo
Vázquez) 8m47s
El que ens passa amb els boleros als amants del Jazz és quelcom
inexplicable, o sí, car, molts músics de Jazz ja fa temps que van incorporar
els boleros al seu repertori, com per exemple el nostre Tete Montoliu, entre molts d’altres. Però és que de nou, aquesta
formació en fa una recreació inenarrable, amb una altra vegada una Susana Shreiman increïble, ara
enlluernant-nos en un altre registre de la seva veu. Però és que els
arranjaments finals amb el canvi de ritme inclòs són inversemblants, magnífics.
En aquest tema heu pogut escoltar als percussionistes Luís Dulzaides i Óscar
Alonso, i ves per on que no hem pogut escoltar a David Pastor en cap tema, cosa que em sap molt greu, però ha donat
la casualitat que no va participar en cap de les balades que he seleccionat, o
sigui que ja em perdonaràs David. Però
sí que hem tornat a escoltar a un càlid Toni
Solà en una altra brillant demostració de la seva creativitat i bon fer,
amb aquest el seu so tan personal. Ell s’està en aquest espai sonor còmodament
instal·lat, i és un dels pocs saxofonistes del país amb aquest so tan “texà” a
l’estil dels grans Illinois Jacquet
i uns quants més, entre els quals el seu amic Scott Hamilton amb el qual realitzen concerts i enregistren
projectes. I repeteixo, quin final més espatarrant, amb Susana canviant de temes, incloent-hi un “meddley” de cançons
diverses inclosa “Llorona”, “Piensa en mi” i totes sota el potent ritme de les
percussions d’aquests dos metres, Dulzaides
i Alonso. Al final, han retornat al
“Bésame mucho”, car bé s’havia d’acabar el tema. M’imagino un directe d’aquest
tema i a tothom ballant i picant de mans, mostrant el seu goig i alegria.
Bé ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a les balades i amb un
final espaterrant. Recordeu que primer hem escoltat a Carme Canela i Joan Monné acabant amb Susana Sheiman & Open Gate. Magnífics tots dos projectes,
cadascun amb la seva particular versió del com i del fer amb les balades.
Espero que us hagi agradat aquest primer programa dedicat en exclusiva a
cantants femenines i balades de l’àmbit del Jazz. La setmana vinent, ja ho
sabeu, serà del tot diferent, com cada setmana de Jazz Club de Nit. De nou un record entranyable per l’Àngels Vilaró.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
