Programa 335: Lluc Casares "Sketches Overseas" i Toni Saigi TRONIK "La Prinsire de la Sal", dimecres 19 de setembre de 2018
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
I sí, avui farem un programa amb dos projectes actuals de grans músics
joves de casa nostra. Lluc Casares
ens presenta el seu darrer treball editat per Outside in Music, després del seu magnífic “Red” que també va sonar en aquest programa. El projecte es diu “Sketches overseas”, retalls musicals
de Nova York. Toni Saigi TRONIK és qui ens presenta en aquest cas el seu primer
disc al seu nom anomenat “La Prinsire de
la sal” editat per Underpool. I
en aquest programa s’incorpora la “cuentista” de “micro contes” Teresa Tuset.
I ja aprofitant, dir-vos que el divendres 21 de setembre farem el primer
concert de la 10ena temporada del Jazz
Club La Vicentina, encara al Molí
dels Frares, amb Carola Ortíz, veu i
clarinet; Bart Barenghi i Jurandir Santana, guitarres. Un concert gratuït
patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Us esperem allà a partir
de les 22h, hora de començar, i per tant vingueu una mica abans.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs comencem amb el projecte anomenat..
“SKETCHES OVERSEAS”
Lluc Casares
Editat per Outside in Music OiM 1816
Enregistrat per Chris Benham el
2 de maig de 2018 al Big Orange Sheep Studio, Brooklyn, NY.
Mesclat i masteritzat per Dave
Darlington
Produït per Nick Finzer
Philip Dizack, trompeta
Joel Ross, vibràfon
Addison Frei, piano
Marl Lewandoski, contrabaix
Francesco Ciniglio, bateria
Lluc Casares, saxo tenor i
clarinet
Totes les composicions són de Lluc
Casares excepte “Brake’s Sake” què és de Thelonious Monk.
Aquest és un projecte a voltes íntim a voltes una mica més viu de ritmes,
tot i que aquests estan ben lluny del concepte “Swing” i tenir el seu “Groove”
a vegades “minimalista”. Hi ha també algunes balades per la qual cosa començaré
posant-vos la balada en clau de blues anomenada..
3.- 340 Blues (Lluc
Casares) 4m57s
Doncs amb aquest 340 Blues, hem pogut copsar el Lluc més íntim, tot i ser-ho una mica més en el tema “Juntor” i els
curtets “Introduction” i “Outlining” de no gaire més d’1 minut. Tema de
concepció minimalista, delicat i amb un suau ritme, iniciat per trompetista,
saxofonista i vibrafonista tot i quasi desaparèixer en el solo de contrabaix de
Lewandowski. Lluc ha anat trenant el seu solo ja amb el contrabaixista fent un
suau “walking”, molt suau, alhora que havent-lo executat de meravella en la
seva més lírica. Una passa endavant la d’aquest magnífic i jove músic, vers el
seu anterior treball, “Red”, tot i
explorant camins nous i diversos, els trobats allà per les amèriques. Joel Ross al vibràfon està francament
invencible. El Groove s’ha anat fent lleugerament ferm, alhora que la
intervenció de Ross ha refermat la
nostra agradable sorpresa, la d’e descobrir un magnífic vibrafonista.
Lluc Casares (1990). Entregat a la música des de ben
petit, en Lluc va créixer rodejat pels sons del saxo d’en Sonny Stit i la trompeta d’en Louis
Armstrong però també dels Afro-Cuban
All-Stars o Earth Wind and Fire entre d’altres. El seu pare, Pau Casares, heroi local de l’escena
catalana, va ser el seu primer mestre i mentor. Actualment en Lluc viu a la ciutat de Nova York i forma part del prestigiós
Artist Diploma ensemble de la Juilliard
School of Music sota la dirección d’en Wynton
Marsalis. Al llarg de la seva carrera en Lluc ha tocat amb músics com Dr. John, Nicholas Payton, Frank Wess, Phil
Woods, Lee Konitz, Jon Faddis, Jesse Davis, Arturo Sandoval, Wendell Brunious,
Grant Stewart, Ben Van Gelder o Benjamin Herman.
Seguim amb un tema amb el tempo una mica trencat, a estones, amb el tema
anomenat..
2.- Maferefum (Lluc
Casares) 7m49s
Doncs deu n’hi do de la complexitat melòdica, rítmica i harmònica
d’aquest tros de tema del Lluc. La
intro del tema, o millor dit el tema mateix ha estat així de trencat. El solo
del líder ha volat delicadament per sobre les estructures rítmiques i
harmòniques, les de la grandíssima base rítmica dels piano, contrabaix i
bateria. Trobo que el seu llenguatge s’ha calmat i enriquit alhora; s’ha tornat
més melòdic, la qual cosa celebrem, i és clar, és la meva opinió.
Lluc té un so bastant Henderson
tot i que força personal, també. Philip
Dizack a la trompeta ens ha mostrat com de complexa és la harmonia d’aquest
tema fent un solo estratosfèric i que ha donat pas al del vibrafonista Ross, aquest amb una base d’un riff
repetitiu marcat per piano i contrabaix. El seu solo ha estat remarcable per bo
i també complex d’interpretar. Encara han tingut temps de situar-nos en la
melodia amb els dos vents i el ritme trencat de la base rítmica.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
En Lluc va cursar el grau
superior a l’ESMUC (Escolta Superior de
Música de Catalunya) i el seu màster al CvA (Conservatorium Van Amsterdam) on va rebre classes de la llegenda
europea Ferdinand Povel. Durant
aquest temps en Lluc va fer un
intercanvi de mig any a Temple
University (Philadelphia) on va estudiar amb el famós saxofonista Dick Oatts. En Lluc ha gravat més de 20 discs com a sidemen i el seu primer disc
com a líder, RED (Temps Records 2015) el va portar a
tocar sota el seu nom pels escenaris més importants d’Amsterdam i Barcelona.
Escoltem ara el tema de Monk
anomenat...
6.- Brake’s Sake (Thelonious
Monk ) 5m51s
Aquest és un tema que Monk va
incloure en el seu àlbum “It’s Monk
Time” del 1964 que Columbia va
editar i on hi van col·laborar gent com Charlie
Rouse - saxo tenor, Butch Warren – contrabaix, Ben Riley – bateria i amb Teo
Macero de productor. No és un tema massa escoltat de Monk pel públic en general i sí, com tots els de Monk, estudiat i interpretat pels joves
músics en els seus estudis i ara Lluc
li ha volgut retre el seu homenatge. És un Monk
t’ho miris per on vulguis. I com ha millorat el so del seu saxo tenor aquest
jove mestre i què dolces, molt més que abans, són les seves elucubracions. Però
és que Lluc s’ha fet acompanyar
d’una colla de companys d’estudis, jams i amics que fan que aquest sigui un
projecte rodó, i amb el solo del trompetista Philip Dizack ben bé que ho hem comprovat.
I darrerament amb els amics de Youkali
Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar
alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu
entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/
i veure’n tot el seu catàleg.
En el camp de l’educació, en Lluc
és part de la MAP (Music Advancement
Program) Fellowship de la Juilliard
School of Music per la qual dóna classes cada cap de setmana. També ha
impartit un seminari al conservatori de Torí
(Itàlia) com a part de l’AD ensemble
(Setembre 2017) i va ser professor de grau superior al CSMIB (Conservatori Superior de Música de les Illes Balears) de
saxòfon, improvisació i combo des del 2015 fins al 2017. En Lluc és un artista D’Addario i fa servir les seves boquilles, abraçaderes i canyes en
tots els seus instruments.
I nosaltres acabarem el projecte Sketches
Oversea de Lluc Casares amb el
darrer track del disc, interpretat a duet amb el pianista Addison Frei, tema anomenat....
9.- Nobady’s Song (Lluc
Casares) 4m51s
Doncs quina prova de foc aquesta la de tocar a duet, piano i saxo tenor,
en un tema d’autoria pròpia, com tots excepte l’anterior de Monk. Per tant, hem percebut diverses
coses i millores al voltant del jove crac: Sonoritat, improvisació més
melòdica, realització d’un projecte compacte i homogeni al voltant de tot un
seguit de magnífiques improvisacions com aquesta que hem acabat d’escoltar, on
la netedat sonora dels dos instruments, improvisant alhora els dos músics i
fent la melodia, deixant moments personals de cadascú per a la improvisació
personal. Un tema on contrasta la calidesa del saxo tenor amb el so brillant
del piano, amb dos mestres al capdavant dels seus respectius instruments. Magnífic
tema per acabar el projecte de Lluc
Cassares.
Deixem doncs aquest projecte i anem de cap al següent i darrer...
Però abans deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs ara és un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.....................
Magnífic Teresa gràcies pel
teu gra de sorra, per la teva visió del món del Jazz. Ens veiem aquest
divendres al Molí dels Frares..
Doncs acabarem el programa d’avui, sí, perquè enguany us presentaré dos
projectes a cada programa, i si veig que tinc excés de projectes llavors el
faré amb tres, però de moment, i a l’espera de veure si amb Fresh Sound Records hi seguim
col·laborant, de moment amb dos en tindré prou per tota la temporada. I què
carall, que porta molta feina preparar programes llargs com he anat fent tots
aquests anys.
Doncs encarem el final del programa 334 amb el projecte de Toni Saigi TRONIK anomenat....
“LA PRINSIRE DE LA SAL”
Toni Saigi TRONIK
Editat per Underpool UNDP 031
Enregistrat per Sergi Felipe a l’Underpool
Studio el 17 de desembre de 2017, Esplugues de Llobregat, Barcelona, Catalunya.
Mesclat i masteritzat per
Guillem Ibañez a BSO
Toni Saigi, piano
Jaume Ferrer, saxo tenor
Marc Cuevas, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Totes les composicions són de Toni
Saigi.
I veiem què ens diu Sergi Felipe
des del web Underpool.....
El jove pianista Toni Saigi
presenta el seu primer disc com a líder La
Prinsire de la Sal, al costat del quartet Tronik format pel saxofonista Jaume
Ferrer, el contrabaixista Marc
Cuevas, el bateria Carlos Falanga i ell mateix. En aquest
disc hi trobarem un repertori d’originals escrits pel mateix Toni Saigi on s’aprecia el gran pes que té el jazz dels anys 50 i 60
en la seva música però també les influències de compositors contemporanis i
músics coetanis amb els quals forma part de l’actual escena del jazz a Barcelona. Les deu peces que formen La Prinsire de la Sal han estat
enregistrades a l’estudi del segell UnderPool,
espai on en Saigi ha volgut fer sonar la seva música i on els integrants del
quartet Tronik han traduït a la
perfecció l’imaginari musical d’aquest brillant pianista.
Un disc que va presentar al Jamboree
i on no hi vàrem faltar i on vam poder gaudir d’allò més escoltant-los i
veient-los en directe, què és el que cal alhora que ajudant-los i adquirint el
disc, com també sempre us recomano a totes i a tots vosaltres. Aneu a les
botigues i sinó compreu per Internet que és força fàcil i fins i tot més barat.
Un projecte amb 10 temes dels quals tres són precioses balades mentre que el
darrer track del disc és també un delicat tema a piano solo. Tan és així que
ara mateix escoltareu una de les tres balades, potser la que té el tempo més
viu de les tres, anomenada...
3.- Mateixahora (Toni
Saigi) 4m36s
Amb una delicada intro a contrabaix de Marc Cuevas, essent també el motiu principal dels més baixos, han iniciat la melodia a duet piano i
saxo tenor. Una cançó amb una cadència que et porta d’un cantó a l’altre, tot i
bellugant el cap a ritme. Ja fa temps que segueixo al Toni i crec haver-ho dit més d’una vegada, i també, que en la seva
progressió vaig veure la seva dèria, amor, passió, digueu-li com vulgueu, cap a
Thelonious Monk, i alguns de
vosaltres haureu copsat aquest amor per com Toni Saigi toca el piano. Aquesta melodia, i els acords que
l’acompanyen, han estat la primera i delicada mostra, però és que les altres
dues balades són igual de precioses.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............
i seguim amb més temes i ara més vius d’aquest magnífic projecte del Toni Saigi TRONIK, i ho farem amb el
tema....
2.- Kama (Toni
Saigi) 6m36s
I quin tema més farcit de swing i què bé que controlen el tempo el Marc i el Carlos, contrabaix i bateria, respectivament. Increïbles tots dos,
permetent als més solistes, saxo tenor i piano, desenvolupar els seus solos. En
aquest treball, i primer en el directe que ens van oferir al Jamboree, ja vam copsar de quina manera
ha crescut musicalment el jove Jaume
Ferrer. Aquest és un jove músic crescut amb la Sant Andreu Jazz Band del Joan
Chamorro, però que ben aviat va voler volar al seu aire com també van fer Irene Reig i Iscle Datzira. Podríem
parlar de tres rebels? Jo més aviat diria que són tres esperits lliures que han
volgut investigar i volar per si mateixos. Amb el Joan tots tres van aprendre, com tots els nens i nenes, nois i
noies que hi han passat i que encara hi passen, hi són, i no tinc cap dubte que
aquest aprenentatge els servirà a tots, cadascú amb les seves possibilitats. Jaume ha fet un magnífic solo amb un so
molt personal i on se li noten tots els seus referents del tenor com puguin
ésser Charlie Rouse, Joe Henderson i
per descomptat que Coltrane i Rollins. El líder ens ha tornat a
mostrar el so Monk, el “seu so Monk”, pels intervals amples, acords
dissonants i un reguitzell de referències al genial pianista. Marc Cuevas ha estat igualment
increïblement precís, de tempo, de swing, de melodia en la improvisació,
deixant pas posteriorment al gran Carlos
Falanga amb el seu gran solo, més curtet que en el directe que va ser
brutal, però igualment de gran nivell. La melodia d’aquest “Kama” ens torna a
recordar que Toni Saigi love’s Monk.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb un altre gran tema de Toni Saigi anomenat .....
4.- Dia del Nom (Toni
Saigi) 4m39s
Doncs un altre magnífic tema de Toni
amb una melodia a base d’intervals descendents i d’altres meravelles. Com sol
passar en el Jazz, un motiu principal curt és el desencadenant de tot un tema,
i així ha estat en aquest tema que ben aviat han deixat la melodia i el líder
s’ha embrancat en la seva improvisació. La pulsació i diverses dissonàncies,
intervals de llarg recorregut són la idiosincràsia d’aquest jove pianista
badaloní, fill de pianista, en Chupi
i germà de pianista, Kquimi. Però és
que la manera de fer de Monk era més
o menys aquesta, i durant la seva vida, ben bé no va ésser massa ben considerat
com a pianista, més aviat, la seva originalitat tan trencadora no va ésser
suficientment ben entesa pel gran públic, bé, pel públic, perquè en el Jazz no
hi tenim gran públic, excepte els que van als festivals. El swing ens ha tornat
a embolicar des de l’inici i mai ens ha abandonat. Ben bé, el projecte es
passeja per la música dels anys 50s del segle passat convenientment
modernitzada per les improvisacions dels nostres herois, actuals. Jaume Ferrer ha tornat a brillar en el
seu solo alhora que de nou Falanga
amb el seu. Hi ha una lleugera diferència generacional en aquesta formació,
essent Toni i Jaume els més joves, i Marc i
Carlos els no tant.
I encara seguim amb un altre tema a lo Monk anomenat...
7.- L’anell que no tinc (Toni Saigi) 4m39s
De nou és Carlos Falanga qui
ha donat el tret de sortida a la resta de companys. Piano i saxo tenor han
desenvolupat la melodia Monkiana
però de Toni Saigi. Per qui no
estigui avesat a escoltar a Thelonious
Monk aquest projecte en pot ser el punt a partir del qual aneu a escoltar a
Monk. N’estareu ben preparats. Toni ha seguit deixant-nos “perles
musicals” monkianes alhora que les de la seva pròpia collita. Un jove pianista
que està creixent, que està evolucionant, i en aquest projecte, el seu primer
personal així ens ho ha mostrat. La parella que fa amb el seu amic Jaume Ferrer és però un puntal melòdic
a les seves incursions harmòniques. Aquest ens ha tornat a enlluernar amb el
seu solo, tocant una mica endarrere de
tempo, i per això em recorda a Rouse,
Charlie pels amics. Marc l’ha
seguit fent un molt bon solo, i com abans, melòdic i ple de recursos tècnics,
no endebades aquest contrabaixista és un dels més sol·licitats i la prova l’hem
tingut en els concerts del Jazz Club La
Vicentina on ha vingut diverses vegades i amb diferents formacions. El
retorn a la melodia ens ha situat en el final Monkià.
Nascut a Badalona, finalitza els estudis de piano jazz a l’Escola Superior del Taller de Músics.
Procedent de família molt lligada a les tecles, s’ha fet un lloc entre els
pianistes més sol·licitats del jazz emergent barceloní, participant en
projectes destacats i variats com el D.O.
Ensemble Next Generation de Victor
Correa, que per cert vam portar a la Sala
Xica en un concert organitzat pel Jazz
Club La Vicentina o la banda sonora de la reeixida sèrie Polseres Vermelles.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I ja per acabar aquest programa us convido a escoltar el tema més viu
del projecte, l’anomenat....
6.- Dielefit (Toni
Saigi) 3m48s
Doncs ja veieu quin canvi de tempo, ara força més viu i també a tot
swing i blues, o sigui a tot Hard Bop
a tot Bop. Tot i estar la melodia
encabida en el món Monkià trobo que
l’esperit és Mingus. I ho dic per
l’aparent “desenfré rítmic”, idiosincràsia de Mingus entre moltes altres. Un magnífic i potent tema per acabar
aquest projecte i programa. Només ens faltaria escoltar els “crits guturals” de
Charles Mingus per trobar-nos-hi
totalment immiscits. La bogeria rítmica tan ben portada pel Marc i el Carlos han permès al líder i saxo tenor desenvolupar els seus força
reeixits solos, primer amb un Jaume
Ferrer increïble, ple d’imaginació i recursos tècnics, harmònics i
melòdics. El líder l’ha acompanyat en una mena d’esbojarrada simbiosi
col·lectiva de dos, de quatre. Ell mateix ha seguit amb aquesta aparent
disbauxa, magnífica, i que no n’és cap de disbauxa, però per a nosaltres sí ens
ha semblat una explosió de llibertat, a tot tren.
I doncs el programa ja s’ha acabat, i us vull recordar que primer hem
escoltat Lluc Casares amb el seu seu
darrer treball editat per Outside in
Music, “Sketches overseas”,
retalls musicals de Nova York. I
acabem d’escoltar el treball de Toni
Saigi TRONIK, “La prinsire de la
sal” editat per Underpool i havent
escoltat el primer micro conte de la temporada per Teresa Tuset.
I de nou dir-vos que el divendres
21 de setembre farem el primer concert de la 10ena temporada del Jazz Club La Vicentina, encara al Molí dels Frares, amb Carola Ortíz, veu i clarinet; Bart Barenghi
i Jurandir Santana, guitarres. Un concert gratuït patrocinat per
l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Us esperem allà a partir de les 22h,
hora de començar, i per tant vingueu una mica abans.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel Tuset i Mallol
qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat
les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu
ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz
Club de nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
