Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens
podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2
o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i
fins les 23h i tants minuts...aquests darrers són variables, afortunadament.
Doncs ja hi tornem a ser amb un programa farcit de novetats, la dels
nostres músics i de les nostres editorials, i hi tornem amb Fresh Sound New Talent, i el projecte
de músics polacs amb seu al mateix país, el del líder i contrabaixista Pawel Wszolek anomenat Choice.
Després seguirem amb els nostres TAK!,
primer projecte d’aquesta formació liderada pel Manel Fortià i Roger Martínez, si ens atenem a la composició dels
temes, un disc autoeditat i anomenat Free – can – do, un simpàtic i
explícit joc de paraules. Acabarem el programa amb el darrer treball de l’Alberto Arteta Group, disc editat per Errabal Jazz i anomenat The Legacy.
Abans de començar voldria recordar-vos que aquest dissabte 11 de juny
inaugurem el 7è Festival de Jam Sessions
a Sant Vicenç dels Horts, a les 21h30m al pati de Can Comamala, amb els combos de Grau Superior del Taller de Músics i Conservatori del Liceu. Com
sempre fem, primer tocaran una estona cadascun d’ells tot i oferint-nos el
treball que han fet durant el curs, per després encetar una Jam Session entre
ells i els músics que vinguin a tocar.
Som-hi ja amb el primer projecte d’aquests músics polacs, disc editat
per Fresh Sound New Talent...i
parlant d’aquesta editorial.....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs som-hi ja amb les seves músiques, dolces músiques que per començar
el programa ens aniran força bé....el projecte es diu...
“CHOICE”
Pawel Wszolek
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 478
Enregistrat i mesclat per
Blazej Domanski i Maciej Pietranik al Preisner Studio, Niepotomice.
Produït per Pawel Wszolek
Productor executiu Jordi Pujol
Pawel Wszolek, contrabaix
Lukasz Kokoszko, guitarra
Sebastian Zawadzki, piano
Szymon Madej, bateria
Totes les composicions són de Pawel
Wszolek
Som-hi ja amb el primer tema....anomenat....
1.- Psalm (P.
W.) 5m40s
Doncs sí que el títol ens situa en la música escoltada, és ben bé la
música d’un salm. I ja hem pogut constatar la maduresa interpretativa i
compositiva d’aquest jove contrabaixista, en el tema i improvisació, magistral,
per cert. El tema te un Groove permanent, un tempo vital, amb una secció
rítmica que fa que tot això no pari i tiri sempre endavant. Un solo del
pianista, Sebastian impressionant,
ben recolzat pel bateria Szymon i el
contrabaix del líder Pawel, després
d’haver escoltat la nítida guitarra del Lukasz
tot i recordant al mestre Pat Metheny.
Vegem què ens diuen els especialistes d’aquest projecte....el Dave Jones de Jazz Diary...
"Aquest és un exemple de
gran èxit d'un àlbum conduït per un baixista, amb totes les composicions del
líder de la banda, que també produeix l'àlbum, amb l'ajuda d'actuacions d'alta
qualitat, inloent-hi la gravació, mescla i masterització. Tampoc hi he trobat
un comunicat de premsa subministrat amb el CD, el llibret interior, però pel
que he pogut comprovar a la xarxa , aquesta banda s’ubica a la ciutat de
Cracòvia, al sud de Polònia, la llar de nombrosos i magnífics clubs de jazz i
amb una escena de jazz de molt alt calibre.....”
Seguim amb el següent tema d’aquest disc anomenat.....
6.- Two in one (P.
W.) 5m04s
Doncs ja vegeu quina delícia de tema i música ens ofereixen aquests
joves músics, concretament el líder nascut el 1991 o sigui amb 25
anyets....Delicadesa en la interpretació i maduresa de tots quatre. Un so nítid
i pulcre el del guitarrista, amb un fraseig força modern i una improvisació ben
a prop de l’harmonia, la qual cosa s’agraeix. Un tema que va agafant força
interpretativa a mida que passen els minuts...i que en algun moment,
harmònicament, m’ha semblat escoltar quelcom relacionat amb el flamenc, potser
alguna escala frígia.
I continuem amb els comentaris del Dave
Jones....
“.....La música és melòdica i
accessible, i, com era d'esperar, en un estil europeu contemporani. Hi ha una
mica de guitarra bastant a l’estil “Methenyesque”,
i molt subtil de l’alumne avançat Lukasz Kokoszko, tot i què els temes es
concentren al voltant de la excel·lent execució del piano de Sebastián Zawadzki, per aquest, és prou
difícil ser el nucli del so de la banda, però no ser el líder o compositor. Té
un estil inconfusiblement de piano de jazz modern, però no hi ha similituds
òbvies amb els seus contemporanis.
En general, la subtilesa dóna
pas a una mica més de dinàmica i intensitat
a mida que vas escoltant els temes de l'àlbum, sobretot en “Two in One” i “Pax”,
i val la pena l'espera. El bateria Szymon
Madej aconsegueix la seva oportunitat de brillar en “Revolution” amb un
potent però controlat solo acompanyat per contrabaix i piano, i de manera apropiada, el líder Wszołek completament en solitari
ofereix una melòdica intro d’aquest tema, la qual cosa és digne de reconeixement.
Finalment, em va agradar bastant la nova manera de presentar la llista de
pistes a la contraportada, amb la numeració que té l'aspecte de punts del
dòmino ".
David Jones -jazz Diary
(octubre de 2015)
Acabem aquest projecte amb un magnífic tema, llarg i farcit de ritme
anomenat...
8.- Revolution (P.
W.) 10m32s
I quina magnífica introducció a contrabaix solo ens ha fet el líder del
projecte....i més impressionant ha estat la continuació, on el motiu principal,
repetitiu, fet per piano i contrabaix ha donat pas a la melodia feta pel
guitarrista, tot i encarant el tema amb força rítmica. Després d’un break han
encetat com si fos la segona part del tema seguida també d’una aturada rítmica,
moment en el qual hem tornat a escoltar la magnífica intervenció del
pianista...i després...el tema segueix amb el Groove adequat, de manera
delicada, per anar-se embalant mica a mica tot i escoltant al pianista. Ja en
plena èxtasi rítmica s’hi ha posat el guitarrista Lukasz, tot i mostrant-nos la seva pulcritud interpretativa i
melòdica concepció dels seus solos. Mentrestant, piano, contrabaix i bateria el
segueixen en una total compenetració rítmica i vital. El final ha deixat un
espai al baterista per poder mostrar tot el seu saber solitari. Un magnífic
tema per acabar el projecte d’aquesta jove formació ubicada a Polònia, la del contrabaixista Pawel Wszolek.
Doncs nosaltres seguirem ara amb el projecte dels nostres
músics..anomenat...
“FREE-CAN-DO”
Tak!
Autoeditat
Enregistrat per Jordi Vidal als
Estudis Laietana el 25 i 26 de novembre de 2015.
Mesclat i masteritzat per Adrià
Vidaña.
Roger Martínez, saxos alto i
soprano
Joan Solana, piano
Manel Fortià, contrabaix
Marc Bódalo, bateria
Amb la col·laboració de:
Vicent Pérez, trombó (1, 3 i
10)
Gabriel Amargant, saxo tenor
(3)
Totes les composicions són del Manel
Fortià, excepte els temes 4 i 9 que són del Roger Martínez.
TAK! és un projecte musical
format per quatre músics actius dins l’escena musical barcelonina els quals
inicien aquesta proposta la tardor del 2011 amb la intenció de buscar un so i
personalitat pròpia dins el món del jazz. L’element més important d’aquesta
banda però, és sens dubte la constant comunicació i la bona entesa entre els
músics dalt l’escenari, que provoca un resultat fresc i agradable per a
l’oïent.
Aquest és un magnífic projecte, amb 10 temes impressionants els quals
ens han mostrat la capacitat del Manel
sobretot, però també la del Roger
pel que fa a compondre música. Dels 10
temes se m’ha fet prou difícil extraure’n els tres o quatre que escoltareu.
Un projecte amb dos o tres temes amb
aires i tempos relaxats com el magnífic Cirrus Magníficus del Manel on ens mostra el domini que te
dels sons amb l’arc del seu contrabaix, una magnífica i tendra balada. També és
excel·lent el segon tall del disc, Fin de ciclo?, tema suau amb una
preciosa melodia i també del Manel
Fortià. D’aquests tres us n’he seleccionat el darrer, un homenatge fet de
contrabaixista a contrabaixista, de Fortià
a Mingus, on hi col·labora el jove i gran trombonista valencià Vicent Pérez, en el tema anomenat...
10.- O.S.C. (to Charles Mingus) (M. Fortià) 5m43s
Doncs els aires de Mingus ben
bé què hi són i s’hi noten. No endebades aquest va ser un altre dels “maleïts”
(per alguns dels crítics blancs) que va posar la música “panxa enlaire”. A la
vegada, sempre li reconeixeré que volgués que l’acompanyés l’inefable Eric Dolphy. Aquest és un tema barreja
de balada, inicial, amb d’altres conceptes rítmics. Melòdicament és innegable
l’honor que li fa el Manel a Mingus. En Roger, vol emmirallar-se a Dolphy
amb el seu so, i prou que se ho aconsegueix.
Amb aquest ens hem posat en dansa amb la música del Tak Quartet, i de quina
manera seguirem, ben aviat ho comprovareu....
Les influències actuals del
jazz modern i d’avantguarda o pinzellades d’altres estils musicals podem
trobar-les dins les composicions pròpies del grup explotant sempre al màxim les
sonoritats i timbres de cada instrument.
Tot i els pocs anys de
trajectòria, han actuat a les sales més importants i festivals més reconeguts
com ViJazz Penedès, Jamboree, Nova Jazz
Cava de Terrassa, Cicle “Música als Parcs” de Barcelona, Festival de Jazz de
Girona o Sunset Jazz Club, entre d’altres.
Un altre dels temes impressionants és l’anomenat Primitivo on el
classicisme del piano contrasta amb la melodia i canvis rítmics. Seguim amb més
temes d’aquest increïble treball ara amb el tema anomenat....
3.- Tak! Suite? (M.
Fortià) 7m47s
Doncs i quina magnífica suite. Una preciosa melodia embolcallada d’un
tempo ternari, ja no sé si simple o complex, tot i que jo diria que és un 5x4.
El tempo és ben bé la clau de volta del tema, la concepció del qual
possiblement contempli primer això, de quina manera farem bellugar al personal,
i després quina melodia els acaronarà. Aquesta, és preciosa. Les intervencions
solistes millors, ara amb en Gabriel
Amargant al saxo tenor, donant-los el cop de mà adequat per encara millorar
el seu projecte. I quin tema i solo del Biel
més impressionant, arribant a un clímax brutal ben bé al final del tema.
El maig de 2013 enregistren el
seu primer disc “TAK!” als estudis de la Fundació Mans Paideia a A Coruña,
després de guanyar el concurs Jazz Fusion organitzat per aquesta fundació amb
la col·laboració d’FNAC. Free-Can-Do és el segon àlbum de Tak! estrenat a
principis de 2016. Està format de 10 composicions pròpies on queda clar que la
banda ja ha assolit una maduresa i un so propi en comparació amb el disc debut.
Seguim amb més música d’aquest magnífic quartet i projecte ara amb el
tema vuitè del disc en una altra magnífica composició del Manel anomenada...
7.- Bcn Hell (M.
Fortià) 8m56s
I aquest tema....de quina manera ha començat més impressionant...amb
quina profunditat aconseguida per les notes baixes, ben baixes de la mà
esquerra del pianista i les dues del contrabaixista. Magnífica introducció amb
uns arpegis descendents i sons d’ultra tomba del saxo alto del Roger, amb aquests “crits” de tots dos,
saxo i contrabaix. Majestuositat de tema, així de clar. Composició reeixida del
Manel el qual en aquest projecte
se’ns ha mostrat com un gran compositor, amb una personal concepció de melodies
i ritmes, situant-nos ben bé en un determinat projecte, aquest, el compartit
però amb el Roger i demés companys.
El Joan Solana és un altre dels
artífexs de l’èxit d’aquest projecte, aportant les seves bones maneres en el
toc de les 88 tecles a la vegada que el Marc
Bódalo a la bateria, ells, tots tres amb el Manel essent una perfecte base rítmica la qual dóna el perfecte
suport rítmic al projecte.
Temes amb molta energia,
influències del post-rock, aires flamencs i pinzellades d’improvisació lliure
es sumen a la sonoritat jazzística del grup per deixar una empremta sonora. A
més a més, en aquesta ocasió compten amb la col·laboració de luxe de dos dels
màxims referents en els seus instruments a Barcelona, com són el Vicent Pérez al trombó i el Gabriel Amargant al saxo tenor.
I ara acabarem aquest magnífic projecte amb una de les dues composicions
del Roger Martínez anomenada.
9.- Vull un te negre (R.
Martínez) 3m18s
Un tema quasi de solo total de bateria, que ja tocava, el magnífic que
ha fet el Marc Bódalo en una
composició curta del Roger escoltant
les músiques de tota la banda ben bé al final del tema, la qual cosa em fa
pensar que potser hagi estat així per problemes de minutatge, potser no, i sí
que tinc clar que aquest és un tema que s’allargarà de manera convenient en els
directes.
Abans d’aquest tema però, tot i enllaçant-lo, us volia posar el primer
tall del disc, Hangover, tema del Manel,
la qual cosa hauria arrodonit encara més les músiques escoltades, però no ho he
fet amb l’ànim sa que sempre intento comunicar-vos, en fer-vos adquirir els
projectes físicament tot i ajudant als nostres estimats músics, considerant com
és el cas, que aquest és un projecte autoeditat, o sigui que si us plau, entreu
al web de:
i mireu d’ajudar-los adquirint aquesta meravella...
I la deixem finalment aquesta meravella i ara ens endinsarem en el
darrer projecte, però abans.....
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...
Acabem el programa amb el projecte del músic Alberto Arteta, anomenat...
“THE LEGACY”
Alberto Arteta Group
Editat per Errabal Jazz ER 084
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Jacques Hermet i Jerome Cotte el 6 i 7 de febrer de 2016 a
l’Studio du Moulin, Montcabrier, França.
Alberto Arteta, saxo tenor
Luís Giménez, guitarra
Satxa Soriazu, piano
Kike Arza, contrabaix
Juanma Arriza, bateria
Totes les composicions són de l’Alberto
Arteta excepte “My Romance” què és de Richard
Rodgers.
L’Alberto Arteta comença els seus estudis de Jazz al Conservatori Superior de Música Pablo
Sarasate, on acaba els seus estudis superiors amb Matrícula d'Honor i Premi
de Fi de Carrera al millor estudiant de la seva promoció.
Després resideix a Amsterdam, on
estudia "Saxòfon Jazz Bachelor" al Conservatorium Van Amsterdam, rebent classes de Dick Oatts, Gerald Clayton, Ferdinand
Povel, Dave Douglas, Gary Foster i Don Menza entre molts altres, i rebent
el premi al millor instrumentalista de la seva promoció.
El 2014 grava BAT, el
primer disc al seu nom amb el seu grup "Alberto Arteta Group", amb el
qual ha recorregut gran varietat de cicles i festivals de jazz.
Començarem amb el darrer tall del disc, crec que de la millor manera
possible, amb el preciós tema de Richard
Rodgers anomenat....
10.- My Romance (R.
Rodgers) 6m35s
Doncs amb aquesta magnífica balada hem començat a escoltar el so càlid
d’aquest músic basc, i ho hem fet amb l’únic tema que no és propi d’ell.
L’homenatge que ell ha fet als clàssics també l’hem volgut fer nosaltres, i
segur que ho haureu gaudit. Hem pogut escoltar el fraseig lleuger i gràcil
d’aquest mestre basc. Un arranjament magnífic, on entremig del seu magnífic
solo hi ha encabit un canvi rítmic amb el swing que ens faltava escoltar
aquesta nit, avui, tota ella plena de Groove. No se’ns escapa la magnífic
secció rítmica de contrabaix i bateria, el primer amb un walking precís i el
segon amb el swing adequat. Contrabaixista que ha seguit amb un magnífic solo,
melòdic i amb una pulsió impecable, per després encarar de nou la melodia i
acabar.
Després de l'èxit de BAT,
el 2016 grava The Legacy que ve a ser un punt i seguit en la carrera
musical d'Alberto, el qual ha estat presentat en públic amb una agenda encara
més atapeïda que amb el seu primer CD.
Ha tocat a les millors sales i
festivals de jazz del país, i participat en una extensa llista de treballs
discogràfics, dels quals cal destacar: Anaut
- Time goes on (2016), Jorge Garrido Monk Trio - Vintage (2015), Mauro Urriza
Group - Blues for Oteiza (2014), Kike Arza Quintet - Currículum (2013), Anaut -
140 (2012), Broken Brothers Brass Band - In the mud (2014), The life we deserve (2012) i
molts altres.
Seguim amb el tema que dóna títol a l’àlbum....
4.- The Legacy (A.
Arteta) 8m15s
Doncs ben bé que ens hem trobat amb el projecte de l’Arteta amb aquest tema tan entretallat
en tota la seva durada, més però en els seus inicis. Entremig, la melodia, amb
saxo tenor i guitarra, aquesta amb una pulcritud similar a la del primer
projecte escoltat. Tema que s’ha aturat rítmicament parlant al bell mig, tot i
haver-hi allò que el fa caminar, el Groove. L’Alberto se’ns ha mostrat modern en la concepció harmònica del tema
i més en la realització del seu solo, potent i estripat en els aguts a
voluntat. Ves a saber quin serà el llegat. Luís
Giménez a la guitarra, amb un so un punt apagat, coses de l’electrònica i
un llenguatge magnífic a la vegada que imaginatiu. Després d’ell, de nou el
tema, melodia a duo de guitarra i saxo tenor i final.
Actualment compagina la tasca
de músic amb la de professor de saxòfon Jazz al Conservatori Superior de Música de Navarra i col·labora en
diferents projectes musicals com: Alberto
Arteta Group, Jazzy Leap Band, Kike Arza Trio, Anaut, Jean Marie Ecay Quartet,
Jorge Garrido trio, Kike Arza Quintet, Ulrich Calvo Group i molts altres.
Seguim ara amb el primer tall del disc, el rítmic i anomenat....
1.- Zuri Beltz (A.
Arteta) 6m51s
Doncs ja vegeu quina magnífica composició d’aquest músic de país basc.
Rítmic, quasi a tempo beat, i sense el quasi, tot i entendre que les “coses”
van d’una altra manera. Canvis rítmics de nou al bell mig del tema, per esdevenir
quasi una balada amb una melodia preciosa, la que fa el líder. Després, de la
mateixa manera és el guitarrista qui s’hi ha embrancat...amb un ritme quasi de
marxa fúnebre, i aquí el significat del tema, “En blanc i negre” ens ho explica
més tot. Potser fa referència a una època passada. Després però, hi ha tornat
amb la melodia d’aquest gran tema i així l’han acabat.
Doncs amb aquest tema tan variat rítmicament parlant ens hem situat ben
a punt d’acabar el projecte de l’Alberto
Arteta, músic basc, amb un magnífic so en el seu saxo tenor. Però ho farem
amb tres temes força curts de menys d’1 minut, on els diferents músics, dos a
dos, fan una demostració de lliure improvisació...
Els de Errabal Jazz ens ho
acabaran d’explicar força bé, però això ho penjaré al blog...Acabem doncs ja
amb aquests tres temes enllaçats...
8.- Hiru Heren (A.
Arteta) 0m22s
6.- Heren Bat (A. Arteta) 0m30s
3.- Bi Heren (A.
Arteta) 0m18s
Voilà, doncs ja vegeu que podem començar per un estàndard, seguir amb
temes propis de més o menys concepció moderna per acabar amb aquests tres de
lliure improvisació. Aquestes són les virtuts d’aquest magnífic músic basc, al
qual encara no hem tingut ocasió de veure’l en directe.
Vegem què ens diuen des de Errabal Jazz...
Tornant a The Legacy, posàvem
en relleu les especials qualitats del Arteta compositor: les seves composicions
respiren, recolzades en melodies que recorren sovint a armadures rítmiques en
ostinato que van obrint-se a poc a poc, com un paisatge rocós que dóna pas a
una vall o a la costa. Així succeeix en el tall inicial, Zuri Beltz, on a més a
més ens trobem per primera vegada amb la deliciosa guitarra de Luís Giménez. En
PC Jauna, un dels meus talls favorits del disc, Alberto i Luis entrecreuen
línies melòdiques de manera admirable. També resulta especialment atractiu
l'interessant i intricant bastida rítmica del tall que titula l'àlbum, on
novament tots dos comparteixen el lideratge solista.
Azken Aurreko Aitorpena es
construeix al voltant d'una deliciosa melodia en uníson. Aquí la part llaminera
del pastís se l'emporta el contrabaix sòlid i eloqüent de Kike Arza. Dezagun
Gutzi Dezagun Beti fa gala també de les mateixes qualitats de moviment i
dinàmica estructural, i per tant ens regala dues bones intervencions solistes
d'Arteta i el fantàstic pianista Satxa Soriazu. 1512 arrenca amb un dibuix
rítmic amb aroma a marxa perfectament desenvolupat per Juanma Urriza, sempre
atent i amb recursos més que sobrats per donar-li al grup aquest suport que tot
bon bateria sap crear.
A la manera de petites guindes
d'amaniment en aquest saborós guisat, The Legacy es veu esquitxat per diversos
breus interludis de tot just alguns segons, fonamentalment a duos: Bi Heren
(tenor i bateria), Hiru Heren (guitarra i baix) o el solo de Soriazu en Heren
Bat.
Resumint, hi ha moltes raons
per gaudir aquest disc: és honest, personal i serveix de testimoni al
creixement exponencial d'un músic i una banda que té moltes coses interessants
a dir. De manera que si els teus passos i els seus es creuen pel camí, no
cometis la imprudència de passar de llarg: Alberto Arteta és d'aquests músics
als quals un no es pot permetre el luxe d'ignorar.
Doncs això ha estat tot companys, tot i esperant que hàgiu tornat a
gaudir d’un altre programa de ràdio tot i escoltant jazz, el jazz que es fa ara
i el que fan els nostres i els de d’altres indrets peninsulars i europeus.
Primer amb el contrabaixista basc Pawel
Wszolek, després amb els nostres nois el Tak Quartet i acabant amb l’Alberto
Arteta. Ben aviat tot això estarà penjat al blog del
jazzclubdenit.blogspot.com.es.
Abans d’acomiadar-me voldria recordar-vos que aquest dissabte 11 de juny
inaugurem el 7è Festival de Jam Sessions
a Sant Vicenç dels Horts, a les 21h30m al pati de Can Comamala, amb els combos de Grau Superior del Taller de Músics i Conservatori del Liceu. Com
sempre fem, primer tocaran una estona cadascun d’ells tot i oferint-nos el
treball que han fet durant el curs, per després encetar una Jam Session entre
ells i els músics que vinguin a tocar.
Bona nit, gràcies per ser-hi aquí o al blog de programa, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
Programa 250: Orgàsmic Quintet; Amadeu Casas, August Tharrats i Nono Fernández; Lluís Coloma Trio. 1 de juny de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens
podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2
o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i
fins les 23h i tants minuts...aquests darrers són variables, afortunadament.
Avui hi tornem amb un programa conceptual tot i presentant tres
projectes aquesta vegada de músics nostres i les nostres editorials...amb el
recent disc “El Soulògic de Jordi Mestre”, i el seu Orgàsmic Quintet, editat per Quadrant
Produccions. Després seguirem amb un dels dos discos que em va donar l’Amadeu Casas aquest darrer divendres
just abans de gaudir amb el seu magnífic concert i posterior jam, disc que es
diu “Pocket Concerts” amb August
Tharrats i Nono Fernández, editat per Temps
Record. Acabarem el programa amb el darrer disc d’en Lluís Coloma Trio anomenat “Boogie Wins Again”, editat per Fresh Sound Swing Alley. Doncs ja ho
vegeu, un programa on el funk, jazz, blues i boogie es donen la mà.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...
Som-hi ja amb el primer projecte del guitarrista Jordi Mestre....
“EL SOULÒGIG DE JORDI
MESTRE”
Orgàsmic Quintet
Editat per Quadrant Produccions
Enregistrat i mesclat per Gorka
Ruiz amb l’ajuda de a l’estudi El Patio de Gràcia, Barcelona.
Masteritzat per Pere Aguilar a
La Nau.
Eva Fernández, saxo alto i veu
en un tema
Pere Navarro, trompeta
Jordi Mestre, guitarra
Llorenç Barceló, Orgue Hammond
B-3
Gerard Masip, bateria
Anem ja de cara al primer tema composat i arranjat pel Jordi Mestre anomenat....
1.- Mestre Bogaloo (J.
Mestre) 8m51s
Un bon tema per començar el programa tot i situant-nos en la seva
òrbita. A mi però, m’ha recordat a Gabor
Szabo i per descomptat al George
Benson de la segona època i estic parlant de com em sona la seva guitarra i
també l’orgue. Un tema on hem pogut escoltar a dos joves músics, a l’Eva Fernández saxo alto, ja coneguda
per nosaltres i l’ibicenc Pere Navarro,
trompeta. Dues mostres tot i que diferents del què estan fent els nostres joves
músics. Eva és multi-instrumentista
i cantant, crescuda a l’ombra de la Sant
Andreu Jazz Band i el seu director i mestre, Joan Chamorro, ha sortit ja per edat de l’escola d’aprenentatge per
endegar projectes propis i col·laboracions com aquesta. En Pere fa aquí un molt bon solo amb aires relacionats amb el Blue Mitchell per parlar només d’un.
Després del magnífic solo del Hammond B-3, amb els baixos ben assenyalats a
base de pedals ben “remenat” pel Llorenç,
el baterista Masip ha fet la seva
aportació per després tornar a la coda i acabar el tema.
Doncs aquest és un projecte personal força càlid, rebutjant el concepte
cerebral de la música. Segons ell, es va trobar amb el dilema de fer una música
rebuscada o d’anar a parar a la tradició a l’hora de fer el seu, aquest,
projecte final de carrera...innovar o indagar sobre les arrels.
Segons ens diu....
“Aquest no és un disc de Blues
en el més pur sentit del gènere i els seus cànons, però no ens equivoquem: el
blues no és un estil de música, sinó un llenguatge i com a tal, una manera
d’expressar la música que portem dins nostre.”
Seguim amb un altre tema del líder del grup, en Jordi Mestre, anomenat..
3.- Matusalem (J.
Mestre) 7m24s
Aquest és un tema que jo situaria en un altre àmbit musical, si el
relacionem amb l’anterior, més soul. Una barreja de Hard Bop i Funk, una bona
composició amb un motiu interpretat pels tres solistes. Sinó hi hagués l’orgue
estaria veient a l’Horace Silver
però com que hi és estic veient a Jimmy
Smith. Pere Navarro ha encetat
la tanda de solos amb un molt bon solo, el d’aquest jove de 20 i poquets anys
per seguir-lo l’Eva amb també una
bona intervenció. El seu so te timbres diversos situant-nos a voltes en la
tradició i a voltes en la modernitat. El líder ens mostra ara un so no tant
meliflu i més nítid i pulcre, tal és el seu projecte, divers, on la tradició es
veu acompanyada per la modernitat. Un molt bon guitarrista el Jordi del qual n’esperem més projectes
i sobretot que li vagi molt bé en aquest el seu caminar musical.
Vegem què ens en van dir els amics del Taller de Músics en la presentació d’aquest projecte a la Sala Apolo...
“Després d'un aprofundiment i
assimilació de la música interpretada per les formacions d’organ trio de les
dècades dels 50 i 60, Jordi Mestre compon i adapta un repertori influenciat per
la música que es va donar en aquell moment amb la intenció d’aportar-hi un toc
personal. No hi ha cap tipus de pretensió ni complicació, simplement la
intenció de gaudir d’un repertori propi, influenciat per una música propera al
soul, jazz i blues d’una època molt concreta i amb el segell Blue Note com a
epicentre.”
Aquest músic, ja ho veieu, ha cursat els seus estudis al Taller de Músics, acabant el Grau
Superior a Can Fabra i ha pogut
aprendre amb mestres de la guitarra com el Jordi
Farrés i Vicenç Solsona a banda de teories i harmon ies diverses de la mà,
abans, de Vicens Martín, i encara
amb l’Alfons Carrascosa, i molts
magnífics mestres i músics que allà hi conviuen des de fa tants anys.
Acabem doncs aquest projecte, un disc amb 6 temes dels quals n’acabarem
posant tres, amb el darrer també obra i gràcia de Jordi Mestre, el tema més bopper del disc, anomenat com no podia
ser de cap més manera....
5.- To be or not to bop (J. Mestre) 5m51s
Un tema que ha començat amb uns aires.....sort que ràpidament han seguit
amb la concepció moderna en un tema on la melodia l’han interpretat els tres
solistes tots a la vegada. L’Eva ha
estat qui ha iniciat el primer solo, amb un so meliflu, amb aires a lo Johnny Hodges si se’m permet. Ja ho sap
fer més modern quan toca, ja. Aquest era el so que tocava fer i ella l’ha fet.
El líder l’ha seguit a la guitarra en un tema viu i amb un magnífic so i
fraseig. Segur que ens donarà més i bones sorpreses, aquest músic. El Hammond
ens situa als 50s 60s on el l’organ trio tirava d’allò més, i el Llorenç ho broda. Pere s’ha encarregat de
iniciar el diàleg amb el baterista Gerard
i ja acabant-ho han encarat el final del tema, acabant-lo amb la intro que
encara no sé ni acabo d’entendre’n el significat musical.
Doncs després d’aquest primer projecte li farem una entrevista a la Giulia Valle motivada pel fet què
aquest divendres la podrem escoltar amb el seu trio a l’Ateneu Santfeliuenc amb el
seu trio amb Marco Mezquida i David
Xirgu, un concert organitzat per Contrabaix.
Som-hi doncs amb l’entrevista...
I després d’escoltar de quina manera tant i tant clara ens ho ha
explicat la Giulia Valle només
haurem de fer una cosa, anar-los a veure aquest divendres a l’Ateneu Santfelieunc....
Però nosaltres seguim i ara ens abocarem de ple en el Blues, i tot
gràcies a què l’Amadeu Casas ens va
cedir un parell de discos aquest passat divendres dels quals n’escoltarem
alguns temes del següent treball anomenat...
“ POCKET CONCERTS”
Amadeu Casas, August Tharrats,
Nono Fernández
Editat per Temps Record TR1547-GE15
Enregistrat per Angel Martín en
directe el 17 d’octubre de 2014 al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa.
Bad Music, José Luís Martín
Mesclat i masteritzat a Temps
Record per Josep Roig.
Amadeu Casas, guitarra
August Tharrats, piano
Nono Fernández, contrabaix
Amadeu Casas és llicenciat en Belles Arts (UB). La seva passió per les
cordes però, ha situat aquest guitarrista, cantant i compositor barceloní, en
un destacat lloc dins l’escena catalana.........anem-ho a comprovar escoltant
el primer tema d’aquest projecte, i que serà un blues d’aquells de tota la
vida, composat pels components del trio, anomenat....
8.- Blues in my pocket (A. T. & A. C. & N. F.) 8m53s
Això sí què és un tros de Blues....lent, melancòlic, rabiüt, com tots
els Blues amb aquest tempo. L’August
desenvolupa el tema ja a les primeres, amb un toc al piano que ben bé ens
podria situar en aquells foscos anys, al bell mig del Mississippi. Un magnífic
solo d’aquest mestre, el qual ens ha sabut transportar al més enllà, al passat
amb més blues. L’Amadeu s’hi afegeix
amb el seu nítid so de la guitarra, tant nítid com el que vam poder escoltar el
passat divendres a la Sala Xica. Un magnífic fraseig en el més pur estil, tot i
la diversitat d’èpoques d’aquest llenguatge musical, tal i com ens ha recordat
abans el Jordi Mestre. Després
d’ell, tots tres encaren de nou el tema ja amb un punt més viu de tempo, tot i
que temporal.
Amb una dilatada trajectòria dins del terreny del Blues, Amadeu Casas ha participat en els
projectes més ambiciosos del Blues a casa nostra, sent membre fundador de grups
de provat prestigi com: Blues Reunion,
Blues Messengers, Slide Company o Tandoori LeNoir.
Seguim ara amb un altre tema impressionant, un pèl més viu, tema d’un
dels inventors del Jass, així amb dues esses, com van ser els inicis, amb el
gran Benny Motten i el seu...
1.- Motten Swing (B.
Motten) 6m45s
Ja des dels inicis hem reconegut aquesta melodia, una melodia curta en
la A per després en la B, escoltar el pont de la mà del guitarrista, essent l’August qui s’embranca en els dos chorus
del tema en el seu precís solo i ben marcat de tempo. Nono, ell contrabaixista de Jazz, en fi, contrabaixista, ha fet un chorus del tema en un gran
solo, on el walking ha estat permanent i tant ben posades les notes que ens han
guiat sense cap pèrdua possible. Després ha estat l’Amadeu qui s’hi ha ficat amb
la seva personal visió sonora fen dos chorus del tema en un preciós
solo...Després han fet uns quarts entres ells i el contrabaixista per després
tornar al tema inicial, amb la melodia súper coneguda d’un dels pioners Benny Motten...
Al marge de les col·laboracions discogràfiques i diferents projectes en
els quals ha participat, Amadeu Casas
compta amb sis treballs discogràfics amb temes propis tant instrumentals com en
català: Blues a go-go, Estrictament
Personal, Strollin’ Band, Blue Machine, Matèria Orgànica i Lo Gaiter de la Muga,
el seu treball discogràfic musicant poemes del poeta empordanès Carles Fages de Climent, que es va
presentar a la premsa el 10 de juliol de 2013 a la casa pairal del poeta a
Castelló d’Empúries (Girona), en presentació oficial a Barcelona el 9 de
novembre al Centre Artesà Tradicionàrius i, posteriorment a l’Auditori de
Barcelona.
Seguim ara amb una mica més de swing....i ara amb la veu de l’Amadeu en el tema de Paul Gayten, anomenat.....
5.- For you my love (P.
Gayten) 6m48s
Un gran tema amb la veu força bluesera de l’Amadeu, tema aquest ja amb aires més del Blues de Chicago. Encara el recordem visualment i sonora, en el
concert-jam d’aquest darrer divendres a
la Sala Xica. I quin so més pulcre i
amable que ens mostra, com així és la seva personalitat. El piano de l’August segueix en la mateixa òrbita de
serenor, tal és aquest projecte tranquil i dolç, en par motivat pel fet de no
haver-hi cap instrument percussiu més potent. El Nono ha fet també la seva immensa participació en els quarts que
han fet tots plegats. Després, el tema amb la veu de l’Amadeu i encarant el final, en un tema i disc, no ho oblideu,
enregistrat en directe.
Els darrers treballs discogràfics de l’Amadeu són però..
‘EARLY BLUES MOODS’ Amadeu Casas & Miriam Swanson. Enregistrat en
directe – Temps Record (2015).
‘POCKET CONCERTS’ Amadeu Casas, August Tharrats & Nono Fernández –
Enregistrat en directe – Temps Record (2015)...que és aquest que estem
escoltant...
Però parlem una mica
de l’August Tharrats...i ho farem
amb les paraules del Pere Pons en la
presentació del seu trio al Jamboree....
El pianista August Tharrats és sens dubte un
històric de l’escena del blues i el boogie woogie a Barcelona, on va néixer ara fa 61 anys. De formació autodidacta, Tharrats va descobrir la màgia d’autors
com Ray Charles, Louis Armstrong o Lionel Hampton, i es va enamorar de
l’estil de pianistes com Jay McShan.
Va copsar tant perfectament la forma i l’estil dels grans del gènere, que fins
i tot durant la seva llarga carrera ha rebut els elogis de Teddy Edwards, BB King i Gene “Mighty Flea” Connors. Durant els 80,
va formar part dels llegendaris Blues
Messengers. Als 90, va fundar el seu propi trio i hi va incorporar a una
llavors jove promesa del cant, Txell
Sust. Tharrats, que ha col·laborat
amb infinitat de músics, demostra tot el seu saber fer en formació de trio,
l’agrupació de gala de tot pianista de blues.
Escoltem ja per acabar el darrer tema que us proposo escoltar, dels 12
que hi ha en el compacte, amb la sana idea que penseu en anar-lo a adquirir en
alguna de les poques botigues que queden o des de la mateixa web de Temps Record...
El tema és una composició que segur heu escoltat una pila de vegades, un
tema de Schoberger, Coburn i Rose
anomenada...
9.- Whispering (J.
S. & R. C. & V. R.) 3m56s
Doncs aquests són temes més del jazz clàssic que del blues inicial amb
el qual hem començat aquest projecte. L’Amadeu
és un mestre en això de les simbiosi i per tant, coneixent com coneix el
llenguatge i la manera d’implementar-lo no te cap problema en fer-ho de la
mateixa manera que el mateix Tharrats,
i aj no en parlem del mestre del contrabaix Fernández. Aquest ha fet un walking perenne en quasi tots els temes
mostrant-nos el seu swing i la seva magistral concepció en els solos. L’Amadeu, cantant així, xiuxiuejant, ens
diu que ens estima, i nosaltres a ells.
I parlant del Nono Fernández,
dir-vos que és un dels contrabaixistes més sol·licitats en el món del Jazz i ja
ho veieu, també en el del Blues. El Nono va endegar els concerts al Campari Milano amb el Dave Mitchell esdevenint aquest un
espai on s’hi fan concerts diaris des de ja fa una anys. També és el
contrabaixista titular de la Barcelona
Jazz Orquestra, i si no ho és, és el
més habitual darrerament. El vam tenir amb el Geni Barry en formació a trio amb el Javier Juanco en un concert-jam d’una temporada anterior i a més a
més de col·laborar en innombrables projectes, és professor de contrabaix al Conservatori del Liceu i potser en
alguna altra instituació més a banda de ser una magnífica persona.
Acabem el programa amb el darrer projecte de Lluís Coloma Trio, disc editat per Fresh Sound Records, i parlant d’aquesta editorial.....
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
El projecte del Lluís Coloma
es diu, com no podria ser de cap més manera....
“BOOGIE WINS AGAIN”
Lluís Coloma Trio
Editat per Fresh Sound Swing
Alley SA 028
Enregistrat per Natxo Nogueras
als Estudios Oido el 31 d’octubre i l’1 de novembre de 2015.
Mesclat per Natxo Nogueras i
Lluís Coloma als Estudios Oido.
Masteritzat per Alavaro Balañá
als Impact Mastering Labs.
Produït per Lluís Coloma
Productor executiu Jordi Pujol
Lluís Coloma, piano
Manolo German, contrabaix
Marc Ruíz, bateria
Amb col·laboradors com....
Manolo Cobo, Pedal Steel Guitar
en #2
Miguel Angel Pozo Nieto,
guitarra i palmes en #4
Roger Blavia, cajón i palmes
en#4
Francisco Simón, guitarra en
#13
Lluís és un dels pianistes
més actius i
reconeguts del Blues i el Boogie Woogie. Influenciat
des de primerenca edat pels discos de Jerry Lee Lewis, Roosevelt
Sykes i Alan Price, Lluís s'allunya
poc a poc dels
estudis de piano clàssic
per dedicar-se, de manera
autodidacta, exclusivament al
Rock & Roll. Molt aviat mostra una
sorprenent habilitat pel Blues i el Boogie
Woogie.
I amb la col·laboració a la guitarra de Francisco Simón començarem en un tema preciós del mateix Lluís anomenat...
13.- Walking in the dark (Ll. Coloma) 4m49s
Doncs les coses com siguin, aquesta és una magnífica composició del Lluís, i amb l’afegitó d’aquesta
guitarra tan electrificada i amb aquest so i melodies que ens recorden la
guitarra de David Gilmore. El tema
segueix amb la impro del líder i virtuós de les 88 tecles per després
afegir-s’hi el Francisco Simón amb
la seva estratosfèrica guitarra. Aquest és un tema que mostra la diversitat de
llenguatges i estils que hi podreu trobar en aquest magnífic projecte, o sigui
que ja ho sabeu, de cap a aconseguir aquest i els anteriors discos.
Poques coses podem dir del Lluís
Coloma que no sapigueu, i més si considerem que en el seu moment li vam fer
un programa especial que en va durar dos, de programes, el 188 i 189 de la
sisena temporada. En Lluís és un
dels músics més estimats al Café Central
de Madrid i tant és així que crec
que cada any el tenen una setmana sencera tocant cada dia en aquest, un dels
millors locals de la capital escanyola conjuntament amb el Bogui, Clamores i d’altres més que hi ha al bell mig del melic, al
menys això es pensen alguns.
Seguim ara amb un homenatge a Lennon
& McCartney en un meravellós tema dels nois de Liverpool....
5.- In my life (J.
L. & P. McC.) 3m38s
Un preciós tema cantat per tots nosaltres en els nostres pitjors anys,
els d’aquella època daurada per alguns i dictatorial per a la majoria, on amb
la música ens pensàvem que ens escapàvem però ni això. La melodia inicial
interpretada per tots tres amb aquest ritme cadenciós que se’ns emporta ha
deixat pas a la improvisació nítida d’aquest mestre i entranyable persona. Al
final, i amb el mateix motiu que van introduir ells, el swing ha aparegut com
per art de màgia, per després tornar a la calma
en un magnífic i cuidat arranjament amb l’únic ànim de fer gaudir a
tothom qui el pugui escoltar com ens ha passat a nosaltres.
Considerat un especialista i guardonat amb els premis
"Músic de l'any 2003, per l'Associació de Músics de Jazz i
Música Moderna de Catalunya,"
Artista BluesCat 2006
(millor artista de Blues a Catalunya) i "Premis Sabadellencs 2007 que atorga anualment
la Jove Cambra de Sabadell,
Lluís ha donat conferències
i classes magistrals
sobre la història del Blues i Boogie Woogie piano,
sent un dels pocs pianistes a Espanya capaços
de recrear els estils primitius d'aquest gènere.
Lluís és també un
habitual als festivals de Blues & Boogie
Woogie de tota Europa
on destaca per la seva originalitat
i energia.
I ara amb els dos temes que ens queden encarem al més genuí Lluís Coloma amb el seu boogie-woogie,
i ho fem amb el primer tema de Meade Lux
Lewis anomenat....
3.- Lux’s Boogie (M.
L. Lewis) 5m25s
Un tema on la mà esquerra va alhora que les dues del Manolo Germán, o sigui a tot drap.
Aquest és l’estil propi del Lluís o
al menys on més s’hi troba a gust i on pot mostrar la seva màxima habilitat en
tocar el piano a aquestes tempos tant endimoniats. També me l’imagino tocant amb
la mà dreta a l’extrem dret del teclat del piano, amb la seva cara de “pillo”,
tot i mirant al públic assenyalant que ja no hi ha més tecles per tocar i que
els dits, que no s’aturen i que sembla que vagin sols.
Transcendint fronteres, aquest gran pianista
ha tocat al
Miri Jazz Festival
(Malaysia 06 i 07), Voxstock Blues
Festival de Belgrade (Sèrbia 06), Festival
de Boogie Woogie de Beaune (França 07),
Int. Boogie Woogie
Festival de la Roquebrou
(França 06), Gira
Alemanya al costat de Frank Muschalle i Julien
Brunetaud (Alemanya 07), Int. Boogie
Woogie Festival Switzerland
(Lugano 05, 07),
Jazz au Mercure
(Tolosa 07, 08),
Caveau de la Huchette a Paris 08 entre
d'altres.
Tot i què n’estem parlant una mica, us recomano que entreu al seu web
per així descobrir-hi tot el que no coneixeu..
Per acabar el projecte del Lluís
ho farem amb el quart tema dels catorze que hi ha, o sigui què us deixo amb la
mel a la boca i així tingueu les ganes que calen per anar-lo a adquirir a la
botiga de Blue Sounds o a qualsevol
altre...el tema doncs és el de Merriweather
anomenat....
11.- Chicago Breakdown (B. M. Merriweather) 5m02s
Doncs un altra de les interpretacions magistrals del Lluís i la seva troupe, els seus dos
amics. M’explicava el Joan Recolons
que els van seguir fins a Suïsa quan
encara hi havia la seva Conxita al
seu costat, què aquest trio no paraven de riure per qualsevol situació o cosa o
acudit que el Manolo devia explicar,
ell tot un catxondo. Doncs això, que el bon ambient i bon rotllo és fonamental
per fer música com aquesta, per fer música a seques. En aquest tema l’hem
tornat a escoltar i viure’l amb la màxima intensitat, amb tot el seu poder
interpretatiu. La mà esquerra del líder és la guia sens pèrdua de les mans del
contrabaixista, o potser és a l’inrevés, el cas és que mentre una fa un walking
brutal, l’altre es desplaça per tot el teclat amb total impunitat. Els canvis
hi són, tot i no percebre’ls els humans, o sigui que és qüestió d’afinar les
oïdes.
Bé, doncs amb aquest tema hem acabat el Programa 250 de la 7ena
temporada, que es diu aviat. L’anem acabant, tot i no saber encara quan serà la
data de tancar l’emissora de cara l’estiu i així poder descansar una mica.
Primer hem escoltat el projecte final de carrera del guitarrista Jordi Mestre, després el dels amics Amadeu Casas, August Tharrats i Nono
Fernández i ara ho hem fet amb el de l’amic Lluís Coloma. Doncs sí, tots els músics que toquen al Jazz Club La Vicentina esdevenen amics,
tot i que l’August no ho ha fet.
Espero sí que hàgiu gaudit d’aquest programa que s’ha anat divertint a sí
mateix i a nosaltres i dir-vos que tornarà a sonar el diumenge a la mateixa
hora.
Abans d’acabar, recordar-vos que ens podem trobar aquest divendres a l’Ateneu Santfelieunc i gaudir escoltant
el projecte de la Giulia Valle Trio amb
Marco Mezquida i David Xirgu....
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, bona nit i bon Jazz Club
de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
