Programa 157 dia 6 de març de 2014. Vicens Martin Dream Big Band & Gemma Abrié; Cédric Caillaud i Sonny Rollins
0 comentaris
Bona nit i benvinguts al programa Jazz Club de Nit...al programa de
ràdio dedicat al Jazz i algunes vegades al Blues del Baix Llobregat, a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 i a l’enllaç http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui us presentaré un parell de novetats per després re visitar un dels
més grans músics i saxofonistes de Jazz, el gran Sonny Rollins, en un dels seus
millors discos, el Saxophone Colossus.
Abans però comentar-vos que comença un cicle de Jazz al Vendrell, a
l’Auditori Pau Casals i que aquest dissabte 8 de març l’inicia el grup liderat
pel pianista i compositor xilè Fran Suarez, el Fran Suarez Piano Trio, o sigui
que ja ho sabeu, si voleu anar al Vendrell a escoltar Jazz, ho podeu fer aquest
dissabte i així podreu escoltar l’exquisidesa d’aquest músic.
Avui comencem amb un projecte que vaig tenir la sort i oportunitat de presentar a la Festa Major d’hivern del
2012 al teatre de La Vicentina, gràcies una vegada més al total suport
municipal. Vicens Martin, ànima i cos del projecte em va convidar als assajos
que feia a Can Fabra, seu del Taller de Músics a Sant Andreu on es cursen els
estudis superiors de música i allà que hi vaig anar. Després d’escoltar-ho i
veure-ho ho vaig tenir clar,,,havien de venir a Sant Vicenç...el projecte del
Vicens ha estat una obra magna, la de musicar els poemes del gran poeta Josep
Carner i els seus “Fruits Saborosos”. Una obra que va portar al Jamboree en
format reduït i amb la formació al complet tot just abans de fer-ho al Teatre
de La Vicentina. Nosaltres però vam presentar aquest projecte a més a més amb el
recitat de les poesies per lectors de Sant Vicenç abans de cada cançó. Un gran
dia cultural que va comptar amb la presència del nostre estimat alcalde Oriol
Junqueras i la regidora de Cultura, la Imma Prat.
Després de rodar el projecte en formació reduïda i en Big Band,
finalment aquí tenim el magnífic disc amb llibret inclòs amb totes les poesies
del poeta. S’ha de dir que inicialment no les havia musicat totes i ara, en
aquest disc, n’ha musicat algunes més i les altres són recitades per la
magnífica veu de la Mariona Blanch.
“ELS FRUITS SABOROSOS” Josep Carner
Vicens Martin Dream Big Band & Gemma Abrié.
Enregistrat el 2 i 3 de febrer de 2013 per David
Casamitjana a la Sala Omega-Morente del Taller de Músics.
Mesclat per Espai Sonor Montuliu
Direcció artística i musical: Vicens Martin
Producció artística i tècnica per David Casamitjana
Vicens Martin: direcció, composició, arranjaments i
guitarres
Gemma Abrié, veu i cors
Mariona Blanch: cors, poemes recitats
(3,5,8,9,12,13,16)
Gabriel Amargant: saxo alto, soprano i clarinet
Guim García-Balasch: saxo alto, tenor i flauta
Vicent Maciàn: saxo tenor (2,4,7,14)
Santi de la Rubia: saxo tenor (1,6,10,11,15,17,18)
Marcel·lí Bayer: saxo baríton i clarinet baix
David Pastor: trompeta i fiscorn
Jaume Peña: trompeta i fiscorn
Leo Torres: trompeta i fiscorn
Josep Tutusaus: trombó
Tom Johnson: trombó
Darío Garcia: trombó baix (2,4,14)
David Parras: trombó baix i tuba
(1,6,7,10,11,15,17,18)
Alejandro Di Costanzo: piano
Miquel Àngel Cordero: contrabaix
Ramón Ángel Rey: bateria i percussions.
Escoltareu una petita selecció d’alguns dels 18 poemes musicats
començant pel poema..
7.- Agavé i les castanyes 7m12s
Quina suavitat de tema, totalment conjuminat amb la
lletra del poema i quin magnífic solo del Vicent Maciàn....d’una modernitat
incontestable i magnífic so..preciós tema
Vicens comentava que cadascuna de les músiques les va fer tenint ben be
dins seu el significat més profund del poema, i que Carner els va fer
relacionant-los amb la vida de les persones, amb la seva trajectòria vital.
Veiem qui és en Vicens Martin
Nascut a Barcelona, divideix els estudis musicals en la
branca moderna i la clàssica. Els estudis de la branca moderna els cursa a
l'Escola Zeleste i al Taller de Músics, mentre que els de la branca clàssica
els fa als Conservatoris Superiors de Barcelona i Badalona. Ha participat en
Masters-Class i Seminaris amb músics com Tete Montoliu, Joe Henderson, Kenny
Werner, Frank Wess, Pat Metheny, Chick Corea, Peter Erskine…
La seva activitat professional està molt lligada a
aquesta escola amb la direcció de les dues Big Bands: Original Jazz Orquestra i Jove Big Band.
Amb aquestes grans formacions ha participat a Festivals de Jazz de tota
Catalunya: Barcelona, Vic, Lleida, Tarragona, Premià de Dalt, Arenys de Mar, El
Vendrell… i a participar en la direcció musical dels programes El Català de l'Any de TV3 els anys 2007,
2008 i 2010. Cal destacar amb l’Original Jazz Orquestra la col·laboració amb el
cantant Santiago Auserón, que del 2006 al 2008 l’ha portat a concerts i
Festivals per tota Espanya, així com la gravació d’un CD-DVD premiat per la
revista Jaç-Enderrock com millor grup de Jazz l’any 2008.
Seguim ara amb un altre dels poemes...amb la mateixa
línia delicada...
14.- Les serves endreçades 7m45s
Quina altra meravella i delicada melodia i gran veu de la
Gemma, ara però amb els grans solos de l’Alejandro al piano i del Josep al
trombó...
També amb l’Original Jazz Orquestra va produir els dos
CDs enregistrats amb el cantant menorquí Cris Juanico: Vola’m a Sa Lluna al 2006 (Premi per la
revista Jaç- Enderrock com millor nova proposta de Jazz) i Tot de Mi (2008). Al 2010 va estrenar als
Festivals de Jazz de Barcelona, Tarragona i Terrassa l’espectacle Una visita a Django Reinhardt amb
arranjaments de temes originals del Django per a laOriginal Jazz Orquestra amb
la col·laboració del guitarrista Biel Ballester.
Al 2012 va escriure els arranjaments que l’Original Jazz
Orquestra va interpretar amb la veu de Big Mama Montse en l’espectacle Bluesin’ the Jazz.
Amb l’Ensemble Taller de Músics també es va encarregar de la direcció musical de La Marató de TV3 els anys 2009 i 2010.
Amb l’Ensemble Taller de Músics també es va encarregar de la direcció musical de La Marató de TV3 els anys 2009 i 2010.
Va guanyar el primer premi de composició al concurs
Menorca Jazz 2003, amb el tema La lluna
s’amaga sota el llençol, inclòs al seu disc Records, editat al mateix any i gravat
amb el seu quartet format per Martí Ventura, Xavi Maureta i Miquel Àngel
Cordero. Al 2012 ha tret el CD Suite Urbana,
amb un grup format per Gabriel Amargant, Alejandro Di Costanzo, Miquel Àngel
Cordero i Ramón Ángel Rey. I al 2012 també ha organitzat la seva pròpia gran
formació: la Dream Big Band, amb la que ha musicat poemes de Josep Carner del
llibre Els Fruits Saborosos per
a ser interpretats amb la veu de Gemma Abrié.
La seva activitat docent ha estat centrada al Taller de
Músics, on dirigeix l’àrea d’harmonia des de fa més de 10 anys.
Continuem amb aquest magnífic projecte que ha estat
escollit pels premis Enderrock de Jazz com a millor nova proposta i millor
directe amb un altre dels poemes musicats pel Vicens, ara però amb els solos
del David Pastor i del Gabriel Amargant al clarinet....per cert, que el proper
concert del 21 de març tindrem al Gabriel Amargant Quintet...
15.- Les llimones casolanes 5m38s
Acabem aquest magnífic projecte amb Les Figues matinals amb
solos de la Gemma Abrié i del Ramón Ángel Rey....
6.- Les figues
matinals 5m40s
i amb la pròpia veu del poeta Josep Carner,
enregistrament fet per l’antiga Edigsa, recitant un fragment del Dia Revolt.
Fragment d’en Josep Carner recitant “El dia revolt”
Doncs ja vegeu quin gran i colossal projecte d’en Vicens
Martin amb tota una colla de grans músics, gran cantant i rapsoda i amb un
embolcall digne de regal i per escoltar tranquil·lament tot i fent cultura en
majúscules...
Seguim ara amb el proper projecte d’estrena, ara de
l’editorial Fresh Sound Records de la seva sèrie Swing Alley...un disc que
podeu trobar a la botiga Blue Sounds del Carrer Benet Mateu 26 del barri de
Sant Gervasi....
“SWINGIN’ THE COUNT”
Cédric Caillaud Trio featuring Alvin Queen
Editat per Fresh Sound Records Swing Alley sa
022
Enregistrat per Cyril Coutand a “Studio de Meudon” el
29 I 30 de juny de 2012.
Produït per Cédric Caillaud
Productor executiu Jordi Pujol
Cédric Caillaud, contrabaix
Alvin Queen, bateria
Patrick Cabon, piano
China Moses: veu en el tema 5
Un projecte que gira al voltant del gran swing del mestre Count Basie i
segons el Cédric ens diu en el llibret..
“Vaig decidir concentrar-me en el repertori
instrumental. Hauria estat molt difícil seleccionar 12 temes per crear un àlbum
incloent-hi les versions cantades. He escoltat molt i molt els àlbums de Basie
i els que realment m’han agradat més són els dels anys 50s i 60s. Puc dir que
Neal Hefti, Quincy Jones i Frank Foster varen ser per a mi els millors
arranjadors i compositors. Varen escriure per a la orquestra com mai ningú ho
havia fet. A més a més tenim tots aquells grans solistes d’aquell període: els
2 Franks, Wess & Foster, Thad Jones, Joe Newman, Al Grey, Sonny Paine,..i
per descomptat Freddie Green. Impossible competir amb aquests trossos de músics.”
Començarem de manera suau, com és habitual, amb la magnífica i sensual
veu de la China Moses en el tema també de Neal Hefti, una magnífica balada
swingada...
5.- Li’l Darlin’ (N.
Hefti) 6m50s
Cédric Caillaud va néixer el 26 de juny de 1976 a La Rochelle, França .
Va començar a practicar la música bastant tard i va aprendre a tocar el
contrabaix per ell mateix a l'edat de 20. Ràpidament va tocar amb diverses
orquestres locals, i després, se'n va anar de la Rochelle i es va establir a
París el 2000. Allà, es va matricular a l'escola de IACP, on va assistir a les
classes dels germans Belmondo , Clovis Nicolas , etc .... A part d' anar a
aquesta escola, va estudiar el contrabaix amb Pierre Boussaguet i va anar fent
l'aprenentatge de la música en els clubs de jazz de París on assistia amb
regularitat, per escoltar a músics reconeguts i poder tocar a les Jam sessions tan sovint com podia.
Anem ara amb un magnífic Blues de Frank Foster...
6.- Blues in Hoss Flat (F. Foster) 4m10s
Més tard, va seguir la mateixa línia a Nova York. Cédric és un músic
versàtil, amb molt de gust, no només amb el gipsy jazz, sinó també amb el New
Orleans jazz, gospel, blues, mainstream, bebop o el jazz modern, i molt sovint
se’l requereix per tocar en els millors
clubs de jazz de París, com Le duc des Lombards, Bilboquet, New Morning, Posta
de sol, Sunside, o Le Petit Opportun, per esmentar-ne només alguns. Se’l pot
veure també en els més famosos festivals de jazz, com el Jazz a Vienne,
Marciac, JVC festival de jazz, Tanjazz, Calvi festival de jazz, jazz Enghein,
Aroza jazz , etc ...
Escoltem ara el primer tema del disc a ritme de swing..tema de Vernon
Duke i lletra de E.Y.Harburg escrit el 1932 pel musical Walk a little Faster i que Count Basie va
enregistrar i incloure en seu disc homònim el gener de 1956.
1.- April in Paris (Duke
/ Harburg) 6m00s
Se’l pot escoltar gairebé per tot arreu de l'escena francesa, però també
es pot escoltar la seva música per tot el món, a Alemanya, Àustria, Suïssa,
Itàlia, Espanya i Gran Bretanya, així com a Cap Verd, Mauritània, Tunísia,
Senegal i el Marroc.
El trobaràs com a acompanyant al costat de Bobby Durham, Harry Allen, Robin Mc Kelle, China Moses , Pee Wee Ellis Don Menza Charles « lolo » Bellonzi , Philippe Soirat Doug Sides François Laudet Jean Pierre Arnaud Pierre Boussaguet Alain Jean - Marie Gérard Badini, Mike « Bec » Wilner , etc....
Seguim ara amb un
tema de Quincy Jones en Si bemoll....
9.- Mett Bb (Q.
Jones) 5m07s
Avui en dia , Cédric Caillaud és un dels més talentosos i buscats baixistes, a més ell és sens dubte el baixista més present en l'escena parisenca És un músic profund, un contrabaixista de confiança que sempre és productiu en la prestació del so, en una paraula, és un músic en tota regla gràcies al seu profund sentit de rhythm. Pierre Boussaguet va escriure : " Cédric ha trobat ràpidament el seu lloc dins la comunitat dels baixistes de jazz. Té un so profund i sòlid a la manera tradicional ". Després d'escoltar el seu segon àlbum, John Clayton va declarar: "És un plaer escoltar aquest tipus d'energia, i poder prestar atenció a les línies de baix i solos d'aquest gran germà del contrabaix tan dotat! Em sento com si estigués en un club de jazz quan escolto aquest tipus de jazz que tant estimo. Felicitacions, Cédric ! "
Acabem aquest projecte amb el tema on el mateix Cédric ens demostra com
es toca el contrabaix..és el tema de Neal Hefti....
3.- Splanky (N.
Hefti) 3m46s
Deixem aquest magnífic projecte del Cédric amb la música de Basie per
endinsar-nos en el disc que ser com una mena de revolució en la manera de tocar
el saxo tenor i que va venir de la mà del gran i revolucionari Sonny
Rollins....
“SAXOPHONE COLOSSUS”
Sonny Rollins
Editat per Prestige i enregistrat el 22 de juny de
1956 per Rudy Van Gelder als Van Gelder Studios a Hackensak, NJ.
Remasteritzat pel mateix Van Gelder el 2005.
Sonny Rollins, saxo tenor
Tommy Flanagan, piano
Doug Watkins, contrabaix
Max Roach, bateria
Com dèiem va ser un disc que va marcar una fita en la manera de tocar el
saxo tenor, en la manera d’improvisar, i on Sonny Rollins explota tot el seu
gran potencial...Hi participa amb tres temes de factura pròpia i els altres dos
són el primer una de les millors balades i l’altre un tema de l’univers musical
de quasi tothom i que ell toca en clau de Jazz.
Saxophone Colossus és un dels àlbums més aclamats de Sonny Rollins.
Gravat i editat el 1956, ha estat guardonat amb la Corona per La Guia Penguin
Jazz, i és àmpliament considerat com l'obra mestra de la sèrie
d'enregistraments de Prestige Records a mitjan 1950 i un dels millors discos
mai realitzats per aquesta editorial discogràfica.
La sessió original del 22 juny de 1956 va ser gravada per Rudy Van
Gelder. Una versió en CD, masteritzada per Steve Hoffman va ser editada el maig
de 1995 per DCC Compact Classics; cap tema addicional va ser inclòs. Una altra
versió remasteritzada, aquesta vegada per Van Gelder, va ser editada el 21 de
març de 2006. El títol de l'àlbum va ser ideat pel director de publicitat de Prestige Records, en
Bob Altshuler .
La revisió de l’Scott Yanow per Allmusic d’aquest àlbum diu que "podria dir-se que és el seu millor disc".
L'autor i músic Peter Niklas Wilson va dir que era "una nova fita en la
discografia de Rollins, un enregistrament repetidament citat com l’obra mestra de
Rollins', i un dels àlbums de jazz de tots els temps".
Escoltem primer de tot la balada, un tema de Gene de Paul...una de les balades més melancòliques que es poden escoltar..i també més precioses....
"You don’t Know What Love Is" és una estàndard balada de Don Raye i Gene DePaul,
sotmès a un tractament distintiu ombrívol per Rollins .
2.- You don’t know what love is (G. de Paul/ D.Raye) 6m30s
A la cara B del LP original hi ha
dos talls més llargs, "Moritat" és un altre estàndard, una cançó de
Bertolt Brecht i Kurt Weill de “L'òpera de tres rals”, més conegut en anglès
com "Mack the Knife". La informació escrita en l'àlbum assenyala que
el musical de Brecht-Weill estava gaudint d'un augment de la popularitat en el
moment de la gravació. Aquesta versió, plena de picardia i amenaçant, és
probablement més propera a la intenció original dels autors que algunes de les
portades més frívoles gravades per altres músics. Rollins conclou la cançó
repetint la melodia seguida d'un tros curt elevant poc l'ornamentació i recolzat pels tons de pedal arquejats de
Watkins.
4.- Moritat (Well/Brecht) 10m05s
Finalment, "Blue 7" és un blues, amb més d'onze minuts de
durada. La seva melodia principal, en lloc de ser disjuntiva va estar composta
de manera espontània. La interpretació està entre les més aclamades de Rollins',
i és el tema d'un article de Gunther Schuller titulat "Sonny Rollins i el
desafiament de la Improvisació temàtica". Schuller lloa Rollins a "
Blue 7" per l'ús del desenvolupament motívic, l’exploració i
desenvolupament de temes melòdics al llarg dels seus tres sols, de manera que
la peça està unificada en lloc d'estar composta per idees alienes. Rollins
també improvisa utilitzant idees i variacions de la melodia, que es basa en l'interval
del trito, i suggereix fortament una bitonalitat (la melodia per si mateixa és
harmònicament ambigua, la qual cosa suggereix simultàniament les tonalitats de
Bb i E). També és notable el solo de Max Roach, que utilitza una figura rítmica
de triplet més tard imitada per Rollins, de nou ajudant per donar a la peça una
sensació coherent.
5.- Blue Seven (S.
Rollins) 11m17s
Hi ha cinc temes del disc, tres dels quals s'acrediten a Rollins.
"Sant Tomás" és un tema a ritme de calypso, inspirat en el nom de
Sant Tomàs, capital de les Illes Verges, que és on va néixer. La melodia és
tradicional i ja havia estat gravada per Randy Weston el 1955 sota el títol de
"Fire Down There". (En el fullet que es proporciona amb el paquet The
Complete Enregistraments Prestige, Rollins deixa clar que la companyia de
discos va insistir en que sortís el seu nom com si el tema fos d’ell). En
qualsevol cas, la peça s'ha convertit en un estàndard de jazz, i aquesta és la
seva més famosa versió gravada.
Escoltem-lo ja per
acabar amb aquest disc i programa
1.- Sant Thomas (tradicional) 6m49s
El tema que no hem posat per manca de temps és " Strode Rode "
que és un tema en clau de hard bop amb un tempo força viu, notable pel seu motiu
de staccato i per un breu duo d'alt esperit entre Rollins i Doug Watkins en el contrabaix. El tema porta el nom de l'hotel Strode a
Chicago en homenatge al malaguanyat
trompetista Freddie Webster que va morir
allà.
Espero que us hagi agradat el programa d’avui i que us compreu els discos si no els teniu...recordeu que els músics ens necessiten i la manera que tenim d’ajudar-los és anant als concerts en viu i comprant-ne els discos.....
Ens escoltem el proper dijous 13 de març amb un nou
programa de novetats i record pels grans mestres...Bona nit i bon Jazz en el
jaç de cadascú...
Programa 156 dia 27 de febrer de 2014. Underpool Ú; Pachacuti i Gene Ammons All Stars CD2
0 comentaris
Bona nit, benvingudes i benvinguts al programa de ràdio que fem a Sant
Vicenç dels Horts, a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Comencem ara el programa amb el disc dels amics Sergi Felipe, Marcel·lí
Bayer, i demés...ells són els Underpool i aquest Ú, 1, és el seu primer
projecte...un projecte interessant i certament no gens fàcil, o sigui que si
ens voleu seguir, us recomano un bon seient per escoltar el programa i si pot
ser amb la màxima concentració possible...Som-hi.
“UNDERPOOL Ú”
Enregistrat el 15 i 16 de juliol de 2013 a
l’Underpool Studio pel Joan Hernández.
Produït i publicat per Underpool.
Marcel·lí Bayer, saxo alto, clarinet baix, flauta
Sergi Felipe, saxo tenor, flauta, flauta alto
Ivan González, trompeta, flugelhorn, trompa
Josep Tutuasus, trombó
Marc Cuevas, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Una formació en sextet sense instrument harmònic, sense piano, que s’ha
atrevit a fer un projecte amb tot de composicions pròpies amb un denominador
comú....creativitat sense cap clixé. Els temes són de tots sis; de fet cadascú
ha fet un tema excepte el Sergi que n’ha fet dos i l’Ivan que n’ha fet una
suite de tres.
Començarem amb una tema prou delicat d’en Marcel·lí Bayer, en la línia
dels temes del seu darrer àlbum “Les Narrations”, pel que fa a la delicada
melodia i harmonització...
4.- Mezzanina (Marcel·lí
Bayer) 3m43s
De quina manera més subtil delicada i dolça toca el saxo alto en
Marcel·lí més impressionant també. Marcel·lí ja fa dies que ens sorprèn per la
seva manera de tocar, i com es noten les seves fonts de saxofonistes com el seu
mestre Lee Konitz amb el qual va fer el Nonitz, el seu primer treball a nonet
essent el seu projecte de final de carrera i no també hi va participar Lee.
Disc que ja vam posar en un anterior programa, així com també el que van
enregistrar al FizzJazz i també us vaig oferir el concert enregistrat al JCLV
amb l’Ivo Sans Quartet....
Un tema suau que dóna peu al tema composat pel Marc, també iniciant-lo
amb la mateixa suavitat tot i que poc després hi ha un canvi rítmic prou
evident, tot i així, segueix l’estètica de l’anterior..
5.- Roco y Rita (Marc
Cuevas) 5m07s
Ja vegeu que hem seguit amb la ona sensible només canviada per la
constant secció rítmica del contrabaix del Marc i la bateria del Carlos. Mentre
ells anaven marcant el ritme, els vents, desmadrats han anat elucubrant cadascú
a la seva bola però dintre del “totum” del tema. Un tema que ha anat derivant a
àmbits més free per després retrobar-se en la base inicial i acabar-lo en Josep
delicadament. Marc Cuevas, contrabaixista, el vam veure al JCLV formant part
del Víctor de Diego Quartet, però ell està ficat en diverses mogudes i ha
enregistrat una bona colla de discos, com a líder i com a sideman, com p.e. el
disc del Sergi Felipe “Whisper Songs” amb la formació així mateix anomenada, i
que també hem posat en aquest programa, col·laboracions amb la cantant Dàcil
López, amb el grup Free Art Quatro amb l’Ivo Sans, i d’altres, etc, etc. Seguim
ara amb un tema del Sergi, ja una mica més mogut, també iniciat per un marcatge
rítmic de contrabaix i bateria per deixar al Josep iniciar-lo amb el trombó.
2.- Smiley (Sergi
Felipe) 4m20s
Un magnífic tema del Sergi, ja amb una clau més rítmicament jazzera, amb
un bon swing i melodia, i amb una secció de vents amb flauta, clarinet baix i
trombó fent una mena de riff repetitiu a mode de melodia. Després bateria,
contrabaix a cops amb el trombó per després seguir amb el rif repetitiu també
amb el trombó, flauta i clarinet bais per anar-lo acabant...Un tema on aquest
riff és totalment definitori del tema.
Sergi Felipe, saxo tenor inquiet i sempre cercant propostes innovadores
com és el cas, ja porta dos discos en el seu haver amb el grup format per ell,
els Whispers Songs, on el primer disc és el del maetix nom i l’altre es diu
“Bambú es libre en el espacio”, també col·labora en els grups Tejero, i
d’aquest grup diuen ells..Grup pacífic amb un nom molt cabró”, i amb La
Banda Municipal del Polo Norte..Ha enregistrat amb Sergi Sirvent (“Mineral”),
Marc Mena Quartet , The Fair Saints i la Banda comentada...
Ara tornarem a la calma relativa amb el proper tema, un tema del Josep,
iniciat molt delicadament quasi majestuosament amb un crit al cel de l’Ivan
González...per després iniciar una melodia que ens recorda al “Blue in Green”,
encara que només sigui per una frase...
3.- Barjaules (Josep
Tutusaus) 6m21s
Ja vegeu quina meravella de tema.....l’Ivan González broda la melodia
inicial amb uns aguts ben nítids, mentre la resta, a mode de marxa fúnebre el
van seguint per després amb la incorporació de la flauta i posteriorment del
trombó del compositor, el tema ja canvia de ritme en el solo del Josep, on
contrabaix i bateria el segueixen impertèrrits; flauta i clarinet a la vegada
inicien un duet preciós per deixar pas al trosset de Blue In Green i seguir
fins el final. De Josep Tutusaus en podem dir que el seu disc “Champagne
Sparkle” el vàrem posar també en un anterior programa i que és un dels
trombonistes més sol·licitats i forma part de la majoria de Big Bands de casa
nostra, com la BJO, la Latin Big Band i ha col·laborat amb el Joan Chamorro i
la seva Sant Andreu Jazz Band, comentar només aquests projectes, i sense
considerar els seus i els que fa amb formacions reduïdes...
I ara acabarem aquest projecte amb un altra tema del Sergi, un tema també
carregat de ritme i swing iniciada la curta melodia del tema per la secció de
vents, saxos, trompeta i trombó per iniciar l’Ivan González la seva aportació
solista, i per darrera un magnífic swing amb el Marc i el Carlos.
9.- Set up (Sergi
Felipe) 3m42s 23m
Després el saxo alt del Marcel·lí, quarts del Carlos amb aquest, i després
el tenor del Sergi i el swing de la màquina rítmica. Una maquinària amb el
Carlos Falanga a les baquetes, bateria de Buenos Aires, Argentina. Aquest gran
músic col·labora en infinitat de projectes amb gent com el Marco Mezquida, Juan
Pablo Balcázar, Miguel “Pinxo” Villar, Jaume Llombart, havent col·laborat en el
disc del Josep Tutusaus acompanyant a Marco Lohikari i el saxo alto Hugo
Astudillo. Un altre dels músics de l’escena catalana que el podem trobar per
tot arreu.
Després el Josep inicià el seu solo i sempre al darrere contrabaix fent
un “walking” i bateria a tot swing. Després tots els vents plegats fan la coda
i així acabaran el tema.
Pel que fa al trompetista Iván González forma part de la Big Band del
Davi Mengual la “Free Spirits”, de la Free Art Ensemble amb Agustí Fernández.
El gran Albert Cirera, el primer llicenciat de l’Esmuc, ha tocat amb ell, així com
també d’altres joves músics com l’Oriol Fontclara, el qual ens va acompanyar en
el darrer Festival de Jam Sessions l’estiu del 2013 liderant el quartet del
Conservatori del Liceu.
Doncs ja vegeu quin bon treball han fet aquests joves cracs, amb tot un reguitzell
de temes de gran inventiva i creativitat. Deixem-ho aquí i que serveixi aquest
programa per fer-los promoció de la seva música i si us ha agradat, sapigueu
que podeu adquirir aquest disc per Amazon , itunes, etc....i escoltar-lo sencer
a l’Spotify.
Seguim ara amb el treball d’uns joves argentins que es van posar en
contacte amb aquest programa des de Buenos Aires amb la intenció que
escoltéssim el seu treball i si fos possible que el posséssim....Bé, doncs
després d’escoltar-lo he decidit que ben bé el podem posar..tan ells com
nosaltres estarem prou contents....
“PACHACUTI”
INTEGRANTS
Facundo Torella, Saxo tenor
Facundo Torella, Saxo tenor
Simon Grunblatt, Teclats
Franco Di Saia, Baix elèctric
Tomás Cipolla,
Bateria i composicions.
Grabació, edició i mescles per, Franco Di Saia
Masterización, Martin Telechanski
Totes les composicions són del Tomás Cipolla.
Comencem amb una mena de balada anomenada.....
3.- Julieta 6m10s
Pachacuti és un quartet de jazz- rock que neix l'any 2010 amb una sèrie
de composicions originals del baterista Tomàs Cipolla, que tenen com a comú
denominador la utilització de mètriques irregulars tant per als temes com per a
la improvisació. Aquesta qualitat, juntament amb la presència del saxo tenor
com a instrument melòdic i del teclat com a instrument harmònic, els situa en
línia amb grups com Weather Report i The Heart of Things (de John McLaughlin) ,
encara que en aquest últim la guitarra tingui un protagonisme que els
diferencia. Tanquen la formació del quartet el baix elèctric (alternat amb el
fretless) i la bateria.
1.- Las muñecas difíciles 7m02s
Després de tres anys de fer concerts en diferents locals de jazz de la
ciutat, Buenos Aires, Pachacuti llança el seu primer disc de manera independent
el desembre de 2013.
El disc, que porta el nom de la banda, consta de sis temes i una durada
total de 33 minuts. La música bé podria ser considerada "de culte",
convidant a l'oïdor a concentrar-se i reflexionar sobre les formes compositives
i improvisatòries.
5.- Los caminos del viejo imperio 4m46s
També percebem un clima nostàlgic, especialment en els temes
"Julieta" i "Zona Franca", però que travessa tota la música
del disc, característica que ens podria fer pensar, si bé allunyant-nos del tot
del gènere jazz, en el grup platense “El mató a un policia motorizado”. Des del
punt de vista compositiu es destaquen els temes "Los caminos del viejo
imperio" (en compàs de 21/8) i "Las muñecas difíciles" (en 5
/8), aquest últim amb una estructura formal que ens remet, amb un cert humor, a
la del tradicional rhythm changes.
6.- Zona Franca 7m22s
Es tracta sens dubte d'un grup que té un so molt ben cuidat. Podem
apreciar un bon maneig dels espais pel que fa a la improvisació,
l'acompanyament i les transicions entre les diferents parts. L'any 2014 els
trobarà presentant el seu nou disc en viu, i preparant el material per al 2n.
Podem anticipar que s'explorarà la fusió del jazz amb altres estils com el
tango i la música atonal, i es passarà revista a un gènere tan delectable com
el blues.
2.- El delirio de R 2m16s 21m10s
Ara seguirem amb el doble compacte de Gene Ammons, tot i haver posat en
el darrer programa el tema on Coltrane tocava el saxo alto, avui en posarem
alguns dels altres del primer i del segon....repassem de què va aquest treball
de Gene Ammons...
Els tres àlbums inclosos en aquest doble compacte provenen de dues
sessions (amb uns bufadors potents) on hi varen participar dos destacats grups
d'estrelles dels músics de jazz sota la direcció del musculós saxo tenor Gene
Ammons. Darrere d'aquestes sessions hi va haver la força organitzativa de Mal
Waldron, responsable de set originals i la llista de temes sense pretensions d'ambdues
dates, simples, varen ser vehicles sense complicacions on els músics feliços
van prendre el vol. De fet, però, en aquest segon compacte hi ha un “bonus
track” enregistrat en una altra sessió anterior de l’abril del 1956.
“GENE AMMONS ALL STARS Complete Recordings”
Editat per Fresh Sound Records FSR-CD 798
Edició original de Prestige de “Blue Gene”, “Groove
Blues” i “The Big Sound”.
Per repassar la vida i miracles del líder i Pepper Adams, us remeto al
programa anterior on hi ha tota la informació....Us poso l’enllaç al blog i
així us serà més fàcil.
Enregistrat el 3 de gener de 1958 per Rudy Van Gelder
a Hackensack, New Jersey.
Jerome Richardson, flauta
Gene Ammons, saxo tenor
Pepper Addams, saxo baríton
Mal Waldron, piano
George Joyner, contrabaix
Arthur Taylor, bateria
És evident per l’allargada dels temes que aquesta va ser una Jam Session
en tota la regla, com ja vam explicar en el programa anterior....Escoltem una
magnífica balada de prop de 14 minuts amb uns impressionants solos dels
solistes..
1.- That’s All (Haymes-Owens) 13m59s
Després d’aquesta exquisidesa on els solistes han brillat i de quina
manera, escoltarem el següent tema d’aquesta sessió també en clau de Blues,
tema del líder....
5.- Blue Hymn (Gene
Ammons) 12m38s
Uau, quin increïble blues ens han fet aquests monstres...amb solos del
mateix Ammons i a la flauta en Jerome Richardson, i el magnífic Mal Waldron per
acabar amb un rebrot del Gene i acabar el tema amb ell i el Jerome a la flauta....
I ara ja per acabar posarem el tema “bonus track” amb una altra formació
i enregistrat en una altra sessió anterior del 1956 i que forma part d’un altre
LP.
Enregistrat el 23 d’abril de 1956 per Rudy Van Gelder
a Hackensack, New Jersey.
Art Farmer, trompeta
Jackie McLean, saxo alto
Gene Ammons, saxo tenor
Duke Jordan, piano
Addison Farmer, contrabaix
Arthur Taylor, bateria
Candido Camero, conga
6.- Can’t we Be Friends (James-Switf) 12m50s 49m00s
Magnífic tema i i magnífics els solos dels solistes Ammons, Farmer, MacLean,
Jordan....i amb això cloem aquest projecte de Gene Ammons amb el qual hem
compartit dos programes..
Dir-vos que estem molt tristos per la mort ahir dimecres del gran
guitarrista i compositor Paco de Lucia...
Bé doncs això ha estat tot, espero que hagueu gaudit amb aquest
programa, amb la primera part de les novetats dels amics de Underpool i els
argentins de Pachacuti. Recordar-vos que demà tenim el segon Concert-Home
gratuït al Jazz Club La Vicentina amb els EightNote’s Band amb Pep Mateu,
guitarra; PabloYupton, baix elèctric i Christian Serra, bateria...Us hi
esperem...Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Programa 155, dia 13 de febrer de 2014. Névoa + Vicenç Solsona; Intervàlic Quartet i Gene Ammons Alls Stars
0 comentaris
Bona nit a tothom, benvinguts al programa de Jazz del Baix Llobregat que fem cada dijous excepte el
tercer de cada mes que es transmet el Ple Municipal. Aquest és el programa Jazz
Club de Nit, presentat i compilat per qui us parla, Miquel Tuset i Mallol.
Estem a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o si voleu per online a l’enllaç: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui us presentaré un parell de novetats amb estils diversos per després
seguir a la darrera mitja hora amb un altre dels masters del Jazz.
De novetats es pot parlar si diem que el primer disc és la darrera
producció de Quadrant Produccions, el primer disc de Névoa + Vicenç Solsona,
enregistrat al Jamboree; i que el segon és una producció col·lectiva del grup Intervàlic Quartet amb segell de Juan Palomo Records de Jordi Gaspar, disc amb una improvisació col·lectiva des del primer fins
el darrer tema. I per acabar, una edició de Fresh Sound Records compilada de
tres LP d’una mena de Jam Sessions liderades pel saxofonista Gene Ammons. “cosa
fina”.
Comencem amb el projecte de la Névoa i el Vicenç:
“NÉVOA + VICENÇ SOLSONA VOL.1 THE JAMBOREE SESSIONS
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Guillermo Prats
Editat per Quadrant Records Q00050J
Névoa, veu
Vicenç Solsona, guitarra
Vegem què ens diuen des de Quadrant Produccions d’aquest disc:
The Jamboree Sessions Vol.1 és la
nova proposta discogràfica de Névoa, una de les millors cantants del nostre país.
La col·laboració, en aquest bell projecte a duo amb Vicenç Solsona, un dels
nostres millors guitarristes de jazz, ha donat com a resultat un disc bellíssim
ple de grans moments d’inspiració,
connexió, improvisació i subtilesa. Una producció sòbria i magnífica en
què el duo aconsegueix que qualssevol estil (el fado, la copla, el bolero, la
música popular brasilera o la cançó italiana) es converteixi en propi.
Ens trobem d’entrada amb una sorpresa pel que fa a la cantant Névoa, nom
artístic i propi el de Núria Piferrer, també artista de disseny gràfic, i és
que Névoa és una cantant de Fados, bàsicament.
Escoltem doncs una petita mostra d’aquesta producció....tot i que no és
precisament Jazz el que escoltareu, em plau recolzar aquest projecte de
Quadrant amb la Névoa i el Vicenç...les músiques són força tranquil·les i
n’escoltarem algunes poques....comencem amb el Bolero..
4.- La Mentira (Alvaro
Carrillo) 4m05s
Un bolero amb la veu suau de la Névoa, i al darrera la guitarra magnífica del Vicenç.....un es pot
imaginar el Jamboree durant la sessió pel silenci sepulcral que es respira fins
i tot a l’ambient...
De la Núria Piferrer en sabem que va néixer a Barcelona el 1971, i que
és una cantant de fados catalana. Canta en llengua portuguesa però també en català
(per exemple, la cançó de Joan Manuel Serrat De mica a mica. Va cantar a l’Orfeó Català entre el 1986 i
1996. L’any 1998 s’incorpora a la companyia Dagoll Dagom per fer la gira
espanyola de l’espectacle Els Pirates. El 1999 va entrar a formar part
del grup de música tradicional grega Vradiaki i fins el 2004.
La següent etapa, un cop ja iniciat el projecte de Névoa, es
caracteritza també per una prolífica col·laboració artística amb Eduard
Iniesta, amb qui treballa en el CD Omnibus el 2004. El 2006 li dedica un
disc al Joan Manuel Serrat, Per meu amic..Serrat, canta amb Jordi
Batista L’arbre blanc, fa música polifònica mediterrània amb Toni Xuclà,
Helena Casas, Pep Coca i Joan Figueres i un Cançons per la República 1.
El 2007 col·labora en diversos projectes amb Jordi Prat i Coll i més projectes
que deu haver fet a part de ser professora de cant a l’Aula de Música
Tradicional i Popular, ah, i tot això a banda de la seva tasca com a
dissenyadora.
Anem ara amb un tema amb aires brasilers....
6.- Gente humilde (Garoto/Vinicius
de Moraes/Chico Buarque) 3m29s
Delicades melodies amb una veu cantant en portuguès, cançons amb aires
melancòlics i només una guitarra acompanyant, per quan després en els seus
solos, Vicenç s’enlaira ben amunt en quan a tècnica i sensibilitat.
De Vicenç Solsona podem dir tantes coses i totes bones que ens estaríem
una llarga estona parlant d’ell. Us recomano una entrevista feta des de
l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna feta entre el març i l’abril de
2008, ja fa temps, però que ens dóna la clau del seu camí fins ara mateix.
Comença la entrevista amb: Qu-ca-ca, Qu-ca-ca, Com-chiqui-com-chiqui-com....Vicenç
Solsona canta el ritme amb la veu i amb el cos. Diu que si la música camina,
funciona. Però com s’aconsegueix, aquest camina? Estudiant, investigant,
escoltant, aprofundint, coneixent...
I ara escoltem un fado on primer la veu i després la guitarra omplen tot
l’univers sonor....
10.- Foi Deus (Alberto
Janes) 4m16s
Un magnífic fado i cantat per una cantant catalana amb tot el sentiment
que cal. Tot i això, quan escoltem al Vicenç, ens sembla escoltar totes les
músiques però sempre hi ha les més adequades per a la ocasió.
Ha actuat en festivals nacionals i internacionals acompanyant artistes
com Bebo Valdés, Paquito D’Rivera o la cantant cubana Lucrecia, amb la qual ha
col·laborat com a arranjador, productor i director musical. Habitualment
treballa amb diverses formacions de Jazz i música llatina arreu de l’estat
espanyol i ha col3laborat amb artistes com Nina, Rocio Jurado, Marina Rossell,
Delmar Brown, Manolo García o Maria del Mar Bonet. Ha gravat discos amb Eladio
Reinón & Bebo Valdés, Joan Monné Trio, Bernardo Sassetti, Lucrcia, Ai Ai
Ai, La Big Latin Band, Rai Ferrer Trio i un llarg etcètera.
Anem ara de nou als aires del Brasil amb un tema de Chico Buarque...
11.- Meu amor (Chico
Buarque) 3m30s
Ja diu el Vicenç que un guitarrista ha de saber acompanyar, i de quina
manera més magistral ho sap fer ell....Ja vegeu que estem en un món oníric i
sensual, aquell el qual van saber-nos explicar tant i tant bé els autors
brasilers.
De la seva discografia com a líder destaquen Vicenç Solsona Quartet,
“Anada i tornada”, “Passejada i Insomne”. A l’estiu del 2009 va sortir el seu
últim treball “Belmonte”. Des de 1988 és professor de guitarra i conjunt
instrumental del Taller de Músics i actualment és Director Musical i cap d’àrea
de la secció de Jazz i de Música Llatina en aquest mateix centre. Va
col·laborar també en el projecte d’una altra cantant, la polifacètica Mireia Izquierdo.
Darrerament i amb el Ramon Angel Rey, porten les Jam Sessions del Cafè Marula
els diumenges a partir de les 23h.
I acabem aquest delicat projecte barreja d’estils amb una altra delicada
peça de la terra de la bossa-nova, samba i demés....un tema de Tom
Jobim...Antonio Carlos Jobim...
13.- Modinha (Tom
Jobim) 3m52s
Deixem aquest projecte tant delicat amb una gran cantant i un gran guitarrista, per entrar de cop i
volta en un projecte totalment col·lectiu, fruit d’una improvisació col·lectiva
dels amics de l’Intervàlic Quartet....
“MILLIONS OF
STARS”
INTERVALIC
QUARTET LIVE
Enregistrat en
directe per Ángel Martín Sánchez al centre cívic Collblanch-la Torrassa de
l’Hospitalet de Llobregat l’1 de febrer de 2013.
Mesclat i
masteritzat per Jordi Gaspar.
Produït per
Intervalic Quartet.
Editat per Juan
Palomo Records.
Sergi Sirvent,
piano
Jaume Llombart,
guitarra
Jordi Gaspar,
contrabaix
Jordi Gardeñas,
bateria
Oriol Josa va escriure unes ratlles i aquestes estan extretes del seu
text anomenat “Mentre un intervàlic quartet toca”....i diuen així.
“Aquest nit, ni el Sergi, ni el Gaspar, ni el Jaume,
ni el Gardeñas; ningú ha vingut a tocar coses conegudes.
A aquests que fan Quartet avui els interessa ser
presents, deixar-se de trucs i mesures i emergir. Teixir i teixir prenent els
colors com arriben en una meditació, sense escollir-los, perquè són fruit de la
corrent i pertanyen a un moment, que és ara.
Free?, ens diem. Free en tant que és espiritual, que
no té ni una “pose” en cap moviment; pillat en tant que l’actitud és de fluir,
no només en la música, sinó per a la música.”
Dels músics se’n podia parlar força estona, de cadascun d’ells, però
seria una llarga història i com que no us vull avorrir, dir-vos del Jordi
Gaspar que és un dels contrabaixistes més moderns de concepció interpretativa i
també els més oberts a mogudes “estranyes”...no és gens clàssic en el sentit
estricte del terme i endega projectes propis amb mestres com el Jordi Bonell i
Roger Blàvia, de la mateixa manera que acompanya a d’altres mestres més en
l’estil del Jazz modern com va ser el cas amb el Víctor de Diego i que vam
gaudir al JCLV.
Per escoltar aquest disc lo seu fora posar els 8 episodis seguits, quasi
1h de música improvisada que segur seria massa per a l’audiència...o sigui que
per manca de temps i per fer-ho més amè, us posaré ara mateix el primer tema,
l’Episodi 1 que ja dura una bona estona, i després seguirem...
1.- Episodi 1 (I.Quartet) 12m10s
Ja vegeu de quina manera han començat, com va evolucionar el tema i després
com el van portant a un lloc determinat segons a un músic se li acut una frase,
un ritme....
Jaume Llombart és un guitarrista d’Igualada on neix el 1980, format a
l’ESMUC i que ha conviscut amb d’altres músics a la casa-locald’assaig que
tenen a Begues. Allà hi ha passat gent com Voro Garcia, trompeta; hi ha encara
DeeJayFoster, la família Rossy, Jordi i Fèlix, també l’Enrique Oliver, i tants
d’altres. Ha fet master classes amb Peter Bernstein (al mateix Begues), i ha
presentat projectes propis en sextet al Jamboree. Col·labora assíduament amb el
saxo tenor valencià establert a casa nostra de fa anys, Eladio Reinón, i un
llarg etc...
Seguim amb el text de l’Oriol Josa....
“Segurament el concert va acabar-se només perquè algú
en el públic va atrevir-se, després de 57 minuts de paisatges i experiències
musicals i espirituals, a aplaudir. És possible que el qui va aplaudir els
salvés la vida, perquè en baixar de l’escenari tots estaven esgotats, i per la
dinàmica que portaven, no crec que cap d’ells, sols, hagués decidit acabar el
primer tema. Tendia a l’infinit.
Van haver-hi molts moments, moltes aventures, escenes
i emocions, 57 minuts seguits d’un bis. I tots ens diem que si un dia ho podem
escoltar de nou, tindrà tela.”
Escoltem ara el segon Episodi...
2.- Episodi 2 (I.Quartet) 11m40s
Impressionant la manera com es van encaminant segons les
vicissituds...de quina manera Sergi s’acompanya a la veu quan toca, com el
Jaume soleja amb un magnífic so, i de quina manera ho fa...també el Jordi al
darrera, a moments portant una rítmica persistent com la del piano....Jordi a
la bateria, fent i desfent amb ritmes entretallats i tocant com pocs ho saben
fer...
Sergi Sirvent és un pianista excepcional, amb diversos discos editats
per Fresh Sound Records, i amb un llarg historial al seu darrera. Llicenciat
per l’ESMUC, col·labora em l’Institut del Teatre de Terrassa. En aquesta
població també hi treballa donant classes al Conservatori. Ha col·laborat amb
músics de l’escena peninsular i internacionals..ha fet masters classes diverses
i darrerament ha presentat el seu projecte Octopussy, un octet amb tot de temes
propis del qual en van gravar un disc anomenat “Inferències”.
A Jordi Gardeñas el recordo per un detall significatiu...el dia que Phil
Woods va tocar al Festival de Jazz de Terrassa, el març del 2009, jo hi vaig
anar i també el que després seria el meu soci, el Joaquim Rabassa...allà ens
vam trobar...Jo em vaig quedar a la sessió golfa i allà hi havia el Jordi
Gardeñas que presentava el seu projecte amb d’altres joves mestres entre els
quals Martí Serra. Vaig quedar gratament sorprès de la seva producció i de la
seva particular manera de tocar. Després, l’he anat seguint i sempre que l’he
vist he pensat el mateix....és un dels grans bateries de l’escena del Jazz a
casa nostra...
Escoltem ara els Episodis 3 i 4 seguits, ja que tenen un fil conductor
encara més viu...i així deixarem aquest projecte que espero que us hagi
agradat.
3.- Episodi 3 (I.Quartet) 6m29s
4.- Episodi 4 (I.Quartet) 6m15s
Doncs res, encara sou aquí?.....si és així canviem radicalment ( o no )
i ens endinsarem en unes Jam Sessions enregistrades a finals dels 50s i
liderades pel no tan conegut saxo tenor Gene Ammons.
Aquest és un doble compacte re editat per Fresh Sound sobre tres LP
realitzats a l’època daurada..Vegem què ens diu el mateix Jordi Pujol en el
llibret del compacte com a mena d’introducció d’aquests dos compactes sobre
tres LPs.
Els tres àlbums inclosos en aquest doble compacte provenen de dues
sessions (amb uns bufadors potents) on hi varen participar dos destacats grups
d'estrelles dels músics de jazz sota la direcció del musculós saxo tenor Gene
Ammons. Darrere d'aquestes sessions hi va haver la força organitzativa de Mal
Waldron, responsable de set originals i la llista de temes sense pretensions d'ambdues
dates, simples, varen ser vehicles sense complicacions on els músics feliços
van prendre el vol.
La idea és posar-lo en aquest programa i el vinent i per això avui
començarem amb una balada on John Coltrane hi va tocar el saxo alto.
“GENE AMMONS ALL STARS Complete Recordings”
Editat per Fresh Sound Records FSR-CD 798
Edició original de Prestige de “Blue Gene”, “Groove
Blues” i “The Big Sound”.
Ja que us posaré temes de les diverses sessions, en parlarem en cadascun
d’elles....
D’alguns mestres del
Jazz no hi ha a vegades ni massa ni poca informació en llibres i demés, o sigui
que el que escoltareu està traduït del castellà del llibre “Guia Universal del
Jazz Moderno” de Joan Giner, Joan Sardà i Enric Vázquez de Edicions Robinbook.
GENE AMMONS, saxo
tenor, conegut com “The Boss”.
(Chicago Illinois 14
d’abril de 1925 / 23 de juliol de 1974)
Va ser un saxo tenor del primer Bop, famós per la seva sonoritat àmplia
i voluminosa, que combinava amb un fraseig net, agressiu i generós en notes.
Magistral en la balada a temps lents, va ser també un combatiu especialista de
les batalles a duo que van posar de moda ell mateix, Dexter Gordon, Sonny Stitt
i Wardell Gray. Es va formar en el swing i el rhythm blues, per després passar
al Bop doblement influït per Parker i Gordon, però les seves maneres com
instrumentista es varen mantenir, així com les seves arrels populars.
Fill del pianista Albert Ammon, que va ser un dels especialistes de
“boogie-woogie”, estudià en la Du Sable High School i debutà professionalment
als 18 anys, després d’haver tocat el saxo baríton durant un curt període de
temps. De la orquestra de King Colas va
passar a la de Billy Ekstine el 1944, convertint-se en el primer tenor solista.
El seu contacte amb Parker, Gillespie i Gordon el va portar de forma evolutiva
natural a tocar Bop. El 1947 inicià la seva activitat com a líder de petits
combos. El 1948 tocà amb el trombonista Kai Winding i després entrà a formar
part de l’orquestra de Woody Herman (1949) i en l’octet de Count Basie (1950).
Va formar un impressionant i càlid duo amb Sonny Stitt el qual es va mantenir
quasi dos anys (1950-52). Aquesta unió reapareixerà una dècada més tard i també
en els anys setanta, tot i que amb un Ammons limitat.
La dècada de 1950 va ser un període prolífic per Ammons i va produir
alguns enregistraments aclamats com "The Blues Happy" (1955), amb
Freddie Redd i Lou Donaldson. Els músics que tocaven en els seus grups, apart
de Stitt, incloïen Donald Byrd, Jackie McLean, John Coltrane, Kenny Burrell,
Mal Waldron, Art Farmer i Duke Jordan.
La seva carrera posterior va ser interrompuda per dues sentències de
presó per possessió de narcòtics , la primera des de 1958 fins 1960, la segona
des de 1962 fins a 1969. Enregistra com a líder per Mercury (1947-1949),
Aristocrat (1948-1950), Chess (1950-1951), Prestige (1950-1952), Decca ( 1952 ), i United
(1952-1953).
La resta de la seva carrera va estar afiliat a Prestige. Després de la
seva sortida de la presó el 1969, i després d'haver complert una condemna de
set anys a la penitenciaria de Joliet, va signar el contracte més gran mai
ofert en aquells moments pel Bob Weinstock, l’amo de Prestige. Ammons va morir
a Chicago el 1974, a l'edat de 49 anys, de càncer.
Ammons i Von Freeman van ser els fundadors de l'escola de Chicago.
L'estil de tocar d’Ammons mostrava influències de Lester Young i Ben Webster.
Aquests artistes van ajudar a desenvolupar el so del saxo tenor als nivells més
alts d'expressivitat. Ammons, juntament amb Dexter Gordon i Sonny Stitt, va
ajudar a integrar els seus desenvolupaments amb l’emergent "vernacla"
del moviment bebop, i el cromatisme i la varietat rítmica de Charlie Parker és
evident en la seva forma de tocar.
Mentre que els adeptes als aspectes tècnics del bebop, en particular, el
seu amor per les substitucions harmòniques, Ammons més que Young, Webster o Parker,
es va mantenir en contacte amb el blues comercial i el R&B de la seva
època. Per exemple, el 1950 la gravació d’Ammons de "My Foolish
Heart" va entrar a la llista pop de músics negres de la Billboard
Magazine.
El moviment soul jazz de mitjans de la dècada de 1960, utilitzant sovint
la combinació de saxo tenor i Hammond òrgan elèctric B3, el va comptar com un
dels fundadors. Amb un to més gruixut, més calent que Stitt o Gordon, Ammons
podia explotar una àmplia gamma de textures de l'instrument, vocalitzant en
formes que es veuen amb interès en artistes posteriors com Stanley Turrentine,
Houston Person, i fins i tot Archie Shepp. Ammons però va mostrar poc interès
pel jazz modal de John Coltrane, Joe Henderson o Wayne Shorter que estava
sorgint a la vegada.
Algunes magnífiques balades de la seva obra són testimoni d'un
excepcional sentit de l'entonació i la simetria melòdica, potent expressivitat
lírica, i el domini tant del blues i del vernacle bebop que ara es poden
descriure com, a la seva manera, " clàssics" .
King Pleasure va gravar la composició d’Ammons, "Hittin’ the
Jug" sota el títol "Swan Blues" .
"Answer Me, My Love" , escrit per Fred Rauch, Carl Sigman i
Gerhard Winkler , interpretat per Gene Ammons, apareix a la banda sonora de
Romanç & Cigarettes (2005). Ammons toca un saxofon tenor en Sib Conn 10M
amb una “boquilla” Brilhart Ebolin.
Ammons és considerat una gran influència en l'estil del popular
saxofonista tenor de jazz Joshua Redman.
Fem una aturada tàctica i comencem amb les músiques....i fem-ho amb la
balada promesa on John Coltrane acompanya al quartet liderat pel Gene Ammons
tocant el saxo alto.
Enregistrat el 3 de gener de 1958 per Rudy Van Gelder
a Hackensack, New Jersey.
Gene Ammons, saxo tenor
John Coltrane, saxo alto
Mal Waldron, piano
George Joyner, contrabaix
Art Taylor, bateria
Aquesta és una balada de les típiques dels anys 30s composada pels mestres Rodgers- Hammerstein..
2.- It might as Well Be Spring (R.R./O.H.) 11m33s
Seguim amb la vida de Gene Ammons....A partir de 1954 inicia un període
daurat gràcies a un avantatjós contracte amb Prestige, amb la qual enregistra
tota la seva obra dins de l’estil funky i soul, on brillen les seves virtuts
originals de força i agressivitat. Els seus companys de gravació serien Jackie
McLean, Richard Holmes, Dexter Gordon i el mateix John Coltrane. Un àlbum
representatiu d’aquesta època, on exerceix com a líder va ser el “The Happy
Blues” (1956, Prestige). Va tenir importants problemes amb la heroïna i va ser
engarjolat. Curiosament, se li va permetre continuar tocant a la presó. En
sortir, tot i ésser lluny del seu millor moment va assolir una gran popularitat
tocant en conjunts comercials de soul, acompanyat de músics amb instruments
elèctrics...Va tocar amb Charles Mingus el 1972.
D’altres enregistraments van ser: “Blues up and Down” (1950, Birdland) i
amb Sonny Stitt va fer el “Boss Tenor” (1960, Prestige).
Escoltem ara el primer tema del disc Blue Gene....però abans dir-vos que
va ésser....
Enregistrat el 2 de maig de 1958 per Rudy Van Gelder
a Hackensack, New Jersey.
Idrees Sulieman, trompeta
Gene Ammons, saxo tenor
Pepper Addams, saxo baríton
Mal Waldron, piano
Doug Watkins, contrabaix
Ray Barreto, congas
Art Taylor, bateria
En aquesta sessió van enregistrar 4 temes llargs, a mode de Jam
Session...entre els quals aquest tema de Waldron, un Blues, com l’altre que
escoltareu..
1.- Blue Gene (M.Waldron) 13m54s
En el “Blue Gene” els vents es complementen entre si en termes d'estil i
d’equilibri tonal, amb el trompetista Idrees Sulieman mordaçment en bona forma
i Pepper Adams contribuint en alguns solos de baríton desbocat. La secció
rítmica Waldron - Watkins - Taylor , amb Ray Barretto a les congues, és forta i
fiable. Plens d'ànima tots dos discos, “Groove Blues” i “The Big Sound”
provenen de la mateixa data, amb molt bon esbufegat d’Adams, i Jerome
Richardson afegint el seu gust sense presses habitual a la flauta, un punyent
Paul Quinichette al saxo tenor, i una autoconfiança audaç de John Coltrane
tocant l’alto en el seu estil de tenor. Els Comping excel·lents i no obstructius i els
solos excel·lents i discrets de Waldron impulsats per Joyner i el treball rítmic
de Taylor, són altres aspectes positius. I Ammons és tan fort i segur de si
mateix com sempre, donant plaer amb el seu ordenat i càlid estil i amb un segur
sentit del swing.
PEPPER ADAMS, saxo baríton.
(Highland Park, Michigan, 8 d’octubre de 1930 / New York, 10 de setembre
de 1986)
Va ser un saxofonista baríton de marcat estil Hard Bop, sonoritat dura i
ferma, va ser totalment fidel a la norma de l’instrument. Parkerià de soca-rel,
Adams va ser un músic flexible que podia ser emotiu i també tècnic i
impertorbable. Sinó hi hagués hagut la gran ombra de Mulligan, hauria estat el
baríton del Jazz Modern per excel·lència.
Va viure des dels 13 anys a Rochester i va aprendre el saxo tenor i el
clarinet a l’escola. La seva família es va instal·lar a Detroit el 1946 i allà
va canviar definitivament al baríton debutant amb l’orquestra local. Participà
a la guerra de Corea després de la qual es va instal·lar a New York el 1956. Va
tocar una temporada com a freelance i després va marxar a Califòrnia amb
l’orquestra de Stan Kenton. Va tornar a New York el 1958 i després d’una
temporada amb Benny Goodman, va formar un quintet propi amb Donald Byrd, Bobby
Timmons (després amb Herbie Hancock) i Elvin Jones.
Moltes de les gravacions d’aquest grup es varen publicar sota el nom de
Byrd, però en la seva reedició en compacte apareixen amb el nom de Pepper Adams
(10 to 4 at the 5 spot, 1958, Riverside). Entre el 1962 i el 1966 tocà amb
Charles Mingus i va muntar un nou quintet amb Thad Jones, Ron Carter i Mel
Lewis, del qual naixerà la Big Band Thad Jones-Mel Lewis on hi va tocar amb el
baríton fins el 1977. Abans però al 1975, liderà la darrera gravació de
Cannonball Adderley, ( “Julian”, 1975, Enja). A partir de 1977 enregistrà força
per Europa amb diversos músics. El 1983 grava un dels millors discos de Hank
Jones amb el jove Kenny Wheeler (“Conjuration: Fat Tuesday Session”, 1983, Reservoir).
Acabem ja el programa escoltant ara un altra tema de Mal Waldron en clau
de Blues...
3.- Blue Greens’n Beans (M.Waldron) 9m01s
Ja vegeu quins dos discos de Fresh Sound que us recomano de tot cor, i
que podeu anar a comprar a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26 al
barri de Sant Gervasi....
Hem acabat el programa amb els nostres mestres del Jazz i l’hem començat
amb els nostres mestres, els de casa nostra, que sí que és cert que han estat
uns grans alumnes de totes aquestes figures del món de Jazz....Primer Névoa +
Vicenç Solsona, després l’Intervàlic Quartet Live Improvisation i per acabar
Gene Ammons, Pepper Adams, John Coltrane en una de les seves úniques gravacions
amb el saxo alto..Ja vegeu, un plaer....que espero que hagueu compartit amb
mi...Dir-vos que el proper dijous no hi ha programa i que per tant ja us
convoco pel proper concert que farem el 21 de febrer a la Sala Xica de La
Vicentina amb els Swing Tenors,...Jazz Clàssic amb la marxa de La Locomotora
Negra...amb el gran mestre Pere Farré, piano; Tomás González, saxo tenor, Toni
Gili, saxo tenor; Jordi Casanoves, contrabaix i Fede Pereira, bateria......Bona
nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú...
Subscribe to:
Missatges (Atom)
