Programa 157 dia 6 de març de 2014. Vicens Martin Dream Big Band & Gemma Abrié; Cédric Caillaud i Sonny Rollins
Bona nit i benvinguts al programa Jazz Club de Nit...al programa de
ràdio dedicat al Jazz i algunes vegades al Blues del Baix Llobregat, a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 i a l’enllaç http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui us presentaré un parell de novetats per després re visitar un dels
més grans músics i saxofonistes de Jazz, el gran Sonny Rollins, en un dels seus
millors discos, el Saxophone Colossus.
Abans però comentar-vos que comença un cicle de Jazz al Vendrell, a
l’Auditori Pau Casals i que aquest dissabte 8 de març l’inicia el grup liderat
pel pianista i compositor xilè Fran Suarez, el Fran Suarez Piano Trio, o sigui
que ja ho sabeu, si voleu anar al Vendrell a escoltar Jazz, ho podeu fer aquest
dissabte i així podreu escoltar l’exquisidesa d’aquest músic.
Avui comencem amb un projecte que vaig tenir la sort i oportunitat de presentar a la Festa Major d’hivern del
2012 al teatre de La Vicentina, gràcies una vegada més al total suport
municipal. Vicens Martin, ànima i cos del projecte em va convidar als assajos
que feia a Can Fabra, seu del Taller de Músics a Sant Andreu on es cursen els
estudis superiors de música i allà que hi vaig anar. Després d’escoltar-ho i
veure-ho ho vaig tenir clar,,,havien de venir a Sant Vicenç...el projecte del
Vicens ha estat una obra magna, la de musicar els poemes del gran poeta Josep
Carner i els seus “Fruits Saborosos”. Una obra que va portar al Jamboree en
format reduït i amb la formació al complet tot just abans de fer-ho al Teatre
de La Vicentina. Nosaltres però vam presentar aquest projecte a més a més amb el
recitat de les poesies per lectors de Sant Vicenç abans de cada cançó. Un gran
dia cultural que va comptar amb la presència del nostre estimat alcalde Oriol
Junqueras i la regidora de Cultura, la Imma Prat.
Després de rodar el projecte en formació reduïda i en Big Band,
finalment aquí tenim el magnífic disc amb llibret inclòs amb totes les poesies
del poeta. S’ha de dir que inicialment no les havia musicat totes i ara, en
aquest disc, n’ha musicat algunes més i les altres són recitades per la
magnífica veu de la Mariona Blanch.
“ELS FRUITS SABOROSOS” Josep Carner
Vicens Martin Dream Big Band & Gemma Abrié.
Enregistrat el 2 i 3 de febrer de 2013 per David
Casamitjana a la Sala Omega-Morente del Taller de Músics.
Mesclat per Espai Sonor Montuliu
Direcció artística i musical: Vicens Martin
Producció artística i tècnica per David Casamitjana
Vicens Martin: direcció, composició, arranjaments i
guitarres
Gemma Abrié, veu i cors
Mariona Blanch: cors, poemes recitats
(3,5,8,9,12,13,16)
Gabriel Amargant: saxo alto, soprano i clarinet
Guim García-Balasch: saxo alto, tenor i flauta
Vicent Maciàn: saxo tenor (2,4,7,14)
Santi de la Rubia: saxo tenor (1,6,10,11,15,17,18)
Marcel·lí Bayer: saxo baríton i clarinet baix
David Pastor: trompeta i fiscorn
Jaume Peña: trompeta i fiscorn
Leo Torres: trompeta i fiscorn
Josep Tutusaus: trombó
Tom Johnson: trombó
Darío Garcia: trombó baix (2,4,14)
David Parras: trombó baix i tuba
(1,6,7,10,11,15,17,18)
Alejandro Di Costanzo: piano
Miquel Àngel Cordero: contrabaix
Ramón Ángel Rey: bateria i percussions.
Escoltareu una petita selecció d’alguns dels 18 poemes musicats
començant pel poema..
7.- Agavé i les castanyes 7m12s
Quina suavitat de tema, totalment conjuminat amb la
lletra del poema i quin magnífic solo del Vicent Maciàn....d’una modernitat
incontestable i magnífic so..preciós tema
Vicens comentava que cadascuna de les músiques les va fer tenint ben be
dins seu el significat més profund del poema, i que Carner els va fer
relacionant-los amb la vida de les persones, amb la seva trajectòria vital.
Veiem qui és en Vicens Martin
Nascut a Barcelona, divideix els estudis musicals en la
branca moderna i la clàssica. Els estudis de la branca moderna els cursa a
l'Escola Zeleste i al Taller de Músics, mentre que els de la branca clàssica
els fa als Conservatoris Superiors de Barcelona i Badalona. Ha participat en
Masters-Class i Seminaris amb músics com Tete Montoliu, Joe Henderson, Kenny
Werner, Frank Wess, Pat Metheny, Chick Corea, Peter Erskine…
La seva activitat professional està molt lligada a
aquesta escola amb la direcció de les dues Big Bands: Original Jazz Orquestra i Jove Big Band.
Amb aquestes grans formacions ha participat a Festivals de Jazz de tota
Catalunya: Barcelona, Vic, Lleida, Tarragona, Premià de Dalt, Arenys de Mar, El
Vendrell… i a participar en la direcció musical dels programes El Català de l'Any de TV3 els anys 2007,
2008 i 2010. Cal destacar amb l’Original Jazz Orquestra la col·laboració amb el
cantant Santiago Auserón, que del 2006 al 2008 l’ha portat a concerts i
Festivals per tota Espanya, així com la gravació d’un CD-DVD premiat per la
revista Jaç-Enderrock com millor grup de Jazz l’any 2008.
Seguim ara amb un altre dels poemes...amb la mateixa
línia delicada...
14.- Les serves endreçades 7m45s
Quina altra meravella i delicada melodia i gran veu de la
Gemma, ara però amb els grans solos de l’Alejandro al piano i del Josep al
trombó...
També amb l’Original Jazz Orquestra va produir els dos
CDs enregistrats amb el cantant menorquí Cris Juanico: Vola’m a Sa Lluna al 2006 (Premi per la
revista Jaç- Enderrock com millor nova proposta de Jazz) i Tot de Mi (2008). Al 2010 va estrenar als
Festivals de Jazz de Barcelona, Tarragona i Terrassa l’espectacle Una visita a Django Reinhardt amb
arranjaments de temes originals del Django per a laOriginal Jazz Orquestra amb
la col·laboració del guitarrista Biel Ballester.
Al 2012 va escriure els arranjaments que l’Original Jazz
Orquestra va interpretar amb la veu de Big Mama Montse en l’espectacle Bluesin’ the Jazz.
Amb l’Ensemble Taller de Músics també es va encarregar de la direcció musical de La Marató de TV3 els anys 2009 i 2010.
Amb l’Ensemble Taller de Músics també es va encarregar de la direcció musical de La Marató de TV3 els anys 2009 i 2010.
Va guanyar el primer premi de composició al concurs
Menorca Jazz 2003, amb el tema La lluna
s’amaga sota el llençol, inclòs al seu disc Records, editat al mateix any i gravat
amb el seu quartet format per Martí Ventura, Xavi Maureta i Miquel Àngel
Cordero. Al 2012 ha tret el CD Suite Urbana,
amb un grup format per Gabriel Amargant, Alejandro Di Costanzo, Miquel Àngel
Cordero i Ramón Ángel Rey. I al 2012 també ha organitzat la seva pròpia gran
formació: la Dream Big Band, amb la que ha musicat poemes de Josep Carner del
llibre Els Fruits Saborosos per
a ser interpretats amb la veu de Gemma Abrié.
La seva activitat docent ha estat centrada al Taller de
Músics, on dirigeix l’àrea d’harmonia des de fa més de 10 anys.
Continuem amb aquest magnífic projecte que ha estat
escollit pels premis Enderrock de Jazz com a millor nova proposta i millor
directe amb un altre dels poemes musicats pel Vicens, ara però amb els solos
del David Pastor i del Gabriel Amargant al clarinet....per cert, que el proper
concert del 21 de març tindrem al Gabriel Amargant Quintet...
15.- Les llimones casolanes 5m38s
Acabem aquest magnífic projecte amb Les Figues matinals amb
solos de la Gemma Abrié i del Ramón Ángel Rey....
6.- Les figues
matinals 5m40s
i amb la pròpia veu del poeta Josep Carner,
enregistrament fet per l’antiga Edigsa, recitant un fragment del Dia Revolt.
Fragment d’en Josep Carner recitant “El dia revolt”
Doncs ja vegeu quin gran i colossal projecte d’en Vicens
Martin amb tota una colla de grans músics, gran cantant i rapsoda i amb un
embolcall digne de regal i per escoltar tranquil·lament tot i fent cultura en
majúscules...
Seguim ara amb el proper projecte d’estrena, ara de
l’editorial Fresh Sound Records de la seva sèrie Swing Alley...un disc que
podeu trobar a la botiga Blue Sounds del Carrer Benet Mateu 26 del barri de
Sant Gervasi....
“SWINGIN’ THE COUNT”
Cédric Caillaud Trio featuring Alvin Queen
Editat per Fresh Sound Records Swing Alley sa
022
Enregistrat per Cyril Coutand a “Studio de Meudon” el
29 I 30 de juny de 2012.
Produït per Cédric Caillaud
Productor executiu Jordi Pujol
Cédric Caillaud, contrabaix
Alvin Queen, bateria
Patrick Cabon, piano
China Moses: veu en el tema 5
Un projecte que gira al voltant del gran swing del mestre Count Basie i
segons el Cédric ens diu en el llibret..
“Vaig decidir concentrar-me en el repertori
instrumental. Hauria estat molt difícil seleccionar 12 temes per crear un àlbum
incloent-hi les versions cantades. He escoltat molt i molt els àlbums de Basie
i els que realment m’han agradat més són els dels anys 50s i 60s. Puc dir que
Neal Hefti, Quincy Jones i Frank Foster varen ser per a mi els millors
arranjadors i compositors. Varen escriure per a la orquestra com mai ningú ho
havia fet. A més a més tenim tots aquells grans solistes d’aquell període: els
2 Franks, Wess & Foster, Thad Jones, Joe Newman, Al Grey, Sonny Paine,..i
per descomptat Freddie Green. Impossible competir amb aquests trossos de músics.”
Començarem de manera suau, com és habitual, amb la magnífica i sensual
veu de la China Moses en el tema també de Neal Hefti, una magnífica balada
swingada...
5.- Li’l Darlin’ (N.
Hefti) 6m50s
Cédric Caillaud va néixer el 26 de juny de 1976 a La Rochelle, França .
Va començar a practicar la música bastant tard i va aprendre a tocar el
contrabaix per ell mateix a l'edat de 20. Ràpidament va tocar amb diverses
orquestres locals, i després, se'n va anar de la Rochelle i es va establir a
París el 2000. Allà, es va matricular a l'escola de IACP, on va assistir a les
classes dels germans Belmondo , Clovis Nicolas , etc .... A part d' anar a
aquesta escola, va estudiar el contrabaix amb Pierre Boussaguet i va anar fent
l'aprenentatge de la música en els clubs de jazz de París on assistia amb
regularitat, per escoltar a músics reconeguts i poder tocar a les Jam sessions tan sovint com podia.
Anem ara amb un magnífic Blues de Frank Foster...
6.- Blues in Hoss Flat (F. Foster) 4m10s
Més tard, va seguir la mateixa línia a Nova York. Cédric és un músic
versàtil, amb molt de gust, no només amb el gipsy jazz, sinó també amb el New
Orleans jazz, gospel, blues, mainstream, bebop o el jazz modern, i molt sovint
se’l requereix per tocar en els millors
clubs de jazz de París, com Le duc des Lombards, Bilboquet, New Morning, Posta
de sol, Sunside, o Le Petit Opportun, per esmentar-ne només alguns. Se’l pot
veure també en els més famosos festivals de jazz, com el Jazz a Vienne,
Marciac, JVC festival de jazz, Tanjazz, Calvi festival de jazz, jazz Enghein,
Aroza jazz , etc ...
Escoltem ara el primer tema del disc a ritme de swing..tema de Vernon
Duke i lletra de E.Y.Harburg escrit el 1932 pel musical Walk a little Faster i que Count Basie va
enregistrar i incloure en seu disc homònim el gener de 1956.
1.- April in Paris (Duke
/ Harburg) 6m00s
Se’l pot escoltar gairebé per tot arreu de l'escena francesa, però també
es pot escoltar la seva música per tot el món, a Alemanya, Àustria, Suïssa,
Itàlia, Espanya i Gran Bretanya, així com a Cap Verd, Mauritània, Tunísia,
Senegal i el Marroc.
El trobaràs com a acompanyant al costat de Bobby Durham, Harry Allen, Robin Mc Kelle, China Moses , Pee Wee Ellis Don Menza Charles « lolo » Bellonzi , Philippe Soirat Doug Sides François Laudet Jean Pierre Arnaud Pierre Boussaguet Alain Jean - Marie Gérard Badini, Mike « Bec » Wilner , etc....
Seguim ara amb un
tema de Quincy Jones en Si bemoll....
9.- Mett Bb (Q.
Jones) 5m07s
Avui en dia , Cédric Caillaud és un dels més talentosos i buscats baixistes, a més ell és sens dubte el baixista més present en l'escena parisenca És un músic profund, un contrabaixista de confiança que sempre és productiu en la prestació del so, en una paraula, és un músic en tota regla gràcies al seu profund sentit de rhythm. Pierre Boussaguet va escriure : " Cédric ha trobat ràpidament el seu lloc dins la comunitat dels baixistes de jazz. Té un so profund i sòlid a la manera tradicional ". Després d'escoltar el seu segon àlbum, John Clayton va declarar: "És un plaer escoltar aquest tipus d'energia, i poder prestar atenció a les línies de baix i solos d'aquest gran germà del contrabaix tan dotat! Em sento com si estigués en un club de jazz quan escolto aquest tipus de jazz que tant estimo. Felicitacions, Cédric ! "
Acabem aquest projecte amb el tema on el mateix Cédric ens demostra com
es toca el contrabaix..és el tema de Neal Hefti....
3.- Splanky (N.
Hefti) 3m46s
Deixem aquest magnífic projecte del Cédric amb la música de Basie per
endinsar-nos en el disc que ser com una mena de revolució en la manera de tocar
el saxo tenor i que va venir de la mà del gran i revolucionari Sonny
Rollins....
“SAXOPHONE COLOSSUS”
Sonny Rollins
Editat per Prestige i enregistrat el 22 de juny de
1956 per Rudy Van Gelder als Van Gelder Studios a Hackensak, NJ.
Remasteritzat pel mateix Van Gelder el 2005.
Sonny Rollins, saxo tenor
Tommy Flanagan, piano
Doug Watkins, contrabaix
Max Roach, bateria
Com dèiem va ser un disc que va marcar una fita en la manera de tocar el
saxo tenor, en la manera d’improvisar, i on Sonny Rollins explota tot el seu
gran potencial...Hi participa amb tres temes de factura pròpia i els altres dos
són el primer una de les millors balades i l’altre un tema de l’univers musical
de quasi tothom i que ell toca en clau de Jazz.
Saxophone Colossus és un dels àlbums més aclamats de Sonny Rollins.
Gravat i editat el 1956, ha estat guardonat amb la Corona per La Guia Penguin
Jazz, i és àmpliament considerat com l'obra mestra de la sèrie
d'enregistraments de Prestige Records a mitjan 1950 i un dels millors discos
mai realitzats per aquesta editorial discogràfica.
La sessió original del 22 juny de 1956 va ser gravada per Rudy Van
Gelder. Una versió en CD, masteritzada per Steve Hoffman va ser editada el maig
de 1995 per DCC Compact Classics; cap tema addicional va ser inclòs. Una altra
versió remasteritzada, aquesta vegada per Van Gelder, va ser editada el 21 de
març de 2006. El títol de l'àlbum va ser ideat pel director de publicitat de Prestige Records, en
Bob Altshuler .
La revisió de l’Scott Yanow per Allmusic d’aquest àlbum diu que "podria dir-se que és el seu millor disc".
L'autor i músic Peter Niklas Wilson va dir que era "una nova fita en la
discografia de Rollins, un enregistrament repetidament citat com l’obra mestra de
Rollins', i un dels àlbums de jazz de tots els temps".
Escoltem primer de tot la balada, un tema de Gene de Paul...una de les balades més melancòliques que es poden escoltar..i també més precioses....
"You don’t Know What Love Is" és una estàndard balada de Don Raye i Gene DePaul,
sotmès a un tractament distintiu ombrívol per Rollins .
2.- You don’t know what love is (G. de Paul/ D.Raye) 6m30s
A la cara B del LP original hi ha
dos talls més llargs, "Moritat" és un altre estàndard, una cançó de
Bertolt Brecht i Kurt Weill de “L'òpera de tres rals”, més conegut en anglès
com "Mack the Knife". La informació escrita en l'àlbum assenyala que
el musical de Brecht-Weill estava gaudint d'un augment de la popularitat en el
moment de la gravació. Aquesta versió, plena de picardia i amenaçant, és
probablement més propera a la intenció original dels autors que algunes de les
portades més frívoles gravades per altres músics. Rollins conclou la cançó
repetint la melodia seguida d'un tros curt elevant poc l'ornamentació i recolzat pels tons de pedal arquejats de
Watkins.
4.- Moritat (Well/Brecht) 10m05s
Finalment, "Blue 7" és un blues, amb més d'onze minuts de
durada. La seva melodia principal, en lloc de ser disjuntiva va estar composta
de manera espontània. La interpretació està entre les més aclamades de Rollins',
i és el tema d'un article de Gunther Schuller titulat "Sonny Rollins i el
desafiament de la Improvisació temàtica". Schuller lloa Rollins a "
Blue 7" per l'ús del desenvolupament motívic, l’exploració i
desenvolupament de temes melòdics al llarg dels seus tres sols, de manera que
la peça està unificada en lloc d'estar composta per idees alienes. Rollins
també improvisa utilitzant idees i variacions de la melodia, que es basa en l'interval
del trito, i suggereix fortament una bitonalitat (la melodia per si mateixa és
harmònicament ambigua, la qual cosa suggereix simultàniament les tonalitats de
Bb i E). També és notable el solo de Max Roach, que utilitza una figura rítmica
de triplet més tard imitada per Rollins, de nou ajudant per donar a la peça una
sensació coherent.
5.- Blue Seven (S.
Rollins) 11m17s
Hi ha cinc temes del disc, tres dels quals s'acrediten a Rollins.
"Sant Tomás" és un tema a ritme de calypso, inspirat en el nom de
Sant Tomàs, capital de les Illes Verges, que és on va néixer. La melodia és
tradicional i ja havia estat gravada per Randy Weston el 1955 sota el títol de
"Fire Down There". (En el fullet que es proporciona amb el paquet The
Complete Enregistraments Prestige, Rollins deixa clar que la companyia de
discos va insistir en que sortís el seu nom com si el tema fos d’ell). En
qualsevol cas, la peça s'ha convertit en un estàndard de jazz, i aquesta és la
seva més famosa versió gravada.
Escoltem-lo ja per
acabar amb aquest disc i programa
1.- Sant Thomas (tradicional) 6m49s
El tema que no hem posat per manca de temps és " Strode Rode "
que és un tema en clau de hard bop amb un tempo força viu, notable pel seu motiu
de staccato i per un breu duo d'alt esperit entre Rollins i Doug Watkins en el contrabaix. El tema porta el nom de l'hotel Strode a
Chicago en homenatge al malaguanyat
trompetista Freddie Webster que va morir
allà.
Espero que us hagi agradat el programa d’avui i que us compreu els discos si no els teniu...recordeu que els músics ens necessiten i la manera que tenim d’ajudar-los és anant als concerts en viu i comprant-ne els discos.....
Ens escoltem el proper dijous 13 de març amb un nou
programa de novetats i record pels grans mestres...Bona nit i bon Jazz en el
jaç de cadascú...
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
