Programa nº 154 dia 6 de febrer de 2014. Andreu Vilar Quartet; Juan Pablo Balcázar Trio i Bags & Trane

0 comentaris

Benvolgudes i benvolguts amics de Jazz Club de Nit, bona nit i molt bon Jazz. Aquí estic de nou al capdavant d’aquest projecte que ja porta quatre anys i mig. Un programa que es fa des de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i que també es pot escoltar per Internet a l’adreça: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online

Avui us presentaré dues novetats de grans músics de casa nostra i una delicatessen d’una parella de masters del Jazz que van fer aquesta única col·laboració.

El primer projecte és el de l’Andreu Vilar Quartet anomenat “A Sol i Serena”; una autoproducció que compta amb quatre magnífics músics i tot un seguit de composicions pròpies de l’Andreu, gran vibrafonista també.
Després ens endinsarem en les músiques d’un dels contrabaixistes més prolífics i avantguardistes de l’escena catalana, estem parlant del Colombià de naixement i Barcelonès d’adopció, el Juan Pablo Balcázar el qual amb el seu trio ens presenta una novetat de Fresh Sound Records New Talent anomenat “Rain”. Per casualitats de la vida, el Juan Pablo i el Carlos Falanga també participen en l’anterior projecte de l’Andreu Vilar.
Acabarem amb una raresa que van enregistrar John Coltrane i Milt Jackson el 1959 per Atlantic anomenada “Bags & Trane”, els dos nick.names que tenien  Jackson i  Coltrane.
Un programa on es repetiran dos noms, el del Juan Pablo Balcázar i el Carlos Falanga, dos instruments, el vibràfon de l’Andreu Vilar i el del Milt Jackson, i si voleu també el tenor del Vicent Macian i el de John Coltrane i perquè no, els Laietana Studis....quina canya.

Comencem doncs amb el projecte de l’Andreu Vilar.


“A SOL I SERENA”
ANDREU VILAR QUARTET

Enregistrat per Jordi vidal el 15 d’octubre de 2013 a Laietana Studis, Barcelona.
Produït per Andreu Vilar Juanola

Andreu Vilar, vibràfon
Vicent Macian, saxo tenor
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria

Tots els temes són de l’Andreu Vilar

Aquest és un projecte que va presentar el Festival l’Hora del Jazz del 2012 (Homenatge a Tete Montoliu) que cada any l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna fa a la plaça de la Vila de Gràcia els diumenges el migdia del mes de setembre. Hi ha un canvi però en el saxo tenor que aleshores va ser l’Albert Cirera. Nosaltres hi vam ser i en vam gaudir, i la prova és l’entrada al blog del Jazz Club La Vicentina:
http://jazzclublavicentina.blogspot.com.es/2012/09/petites-croniques-de-concerts-del_25.html

I segons el mateix Andreu....En el concert de Gràcia vam tocar algun tema que ja havíem gravat a la maqueta “En Trajecte” (amb l’Albert Cirera al saxo). En aquest últim disc hi ha 4 composicions noves: A Sol i Serena, Lorenzana 46, Sumurrut i Quedem a l’Arc?

Comencem amb el tema mes delicat dels 8, com faig de manera habitual, i és el tall cinquè anomenat...Porto Balseiros, en clara referència a les seves llargues estades a Porto, primer estudiant i després tocant en els festivals del país...tema a 4x4 però interpretat en una suau cadència

5.- Porto Balseiros               5m56s

Melodia inicial delicada per deixar pas al solo del vibràfon...i sempre al darrere una secció rítmica totalment ensamblada la del Juan Pablo i el Carlos, amics i col·legues en multitud de projectes com veurem també en el següent disc que escoltareu avui. Magnífic solo de l’Andreu per deixar pas al del Vicent, amb un clar regust al compositor de Recorda me, Joe Henderson. Tema i cap a casa.

Andreu Vilar-Juanola (1984) va començar estudis de música i percussió simfònica al Conservatori Isaac Albéniz de la Diputació de Girona de la mà de Santi Molas. Acaba els estudis de música de Grau Mitjà al Conservatori del Bruc de Barcelona on obté el Premi d'Honor de musica de cambra l'any 2007.
​
Cursa els estudis de Grau Superior en el Conservatori del Liceu, en l'especialitat de Música Moderna i Jazz, on té com a professor de vibràfon Marc Miralta.

Rep classes a Berlín amb el vibrafonista David Friedmann i a Oporto amb el vibrafonista canadenc Jeffery Davis.

Seguim ara amb el sisè tema del disc, clarament swingat i contra tallat per la marcada pulsió del contrabaix del Juan Pablo.

6.- Quedem a l’Arc? 5m04s

Una melodia llarga a dos, vibràfon i saxo tenor, com a introducció del primer solo del magnífic i jove vibrafonista. De quina delicada manera marca els temps, sense atabalar-se en les semicorxeres, i portant un swing a les venes transmès amb saviesa amb les masses. Vicent al tenor el segueix amb el seu particular so i sense estridències i amb molt de gust i moderna inventiva. Després, el tema de nou tots plegats i ja acabant-lo a tutti swing.

El 2010-2011 obté una beca per anar a estudiar a l'ESMAE (Escola Superior de Musica e das Artes do Espectáculo do Porto) per continuar estudiant amb Jeffery Davis. Durant l'estada a Porto rep classes d’improvisació i combo del guitarrista Nuno Ferreira.
Guanya el premi al millor combo (Escoles Superiors de Música de Portugal) en la 9ª edició del festival de Jazz de São Luiz, celebrat a Lisboa el 2011.

Escoltem el segon tema del disc amb un swing brutal....estem en el món del post bop....actual

2.- Lorenzana 46                  4m04s

Magnífica entrada de l’Andreu després de fer la melodia tots plegats. L’Andreu ens mostra un gust delicat en la interpretació del seu solo i un clar “modernisme” en la seva execució,  per després iniciar el seu solo el gran saxo tenor Vicent Macian mostrant gran versatilitat i domini en els trossos que fa a semicorxeres..brutal...el qual ens va acompanyar al JCLV en dues ocasions, la primera amb el David Pastor i el Francesc Capella en el projecte anomenat “Blue Note” i també formant part de la Dream Big Band amb el Vicens Martín i la Gemma Abrié presentant-nos els seus “Fruits Saborosos” de Josep Carner. Després, un gran solo del Juan Pablo modulant clarament en els canvis d’acords seguint l’harmonia del tema per després tornar tots plegats a la melodia del tema i acabar-lo...gran tema.

Durant l'estada portuguesa toca al festival de jazz de Guimarães, al festival de Serralves i col·labora amb el baterista Nordamericà Michel Louren.


A més ha tocat com a percussionista en gires per tot l'estat espanyol amb formacions diverses. El 2011 amb el grup de hip hop, Kase.O i l'espectacle "jazz Magnetism",  i el 2009 dins el cicle "Diversons",  amb l'agrupació de musica afrocubana Bloque 53.

Ha tocat a diversos festivals com el Festival de Jazz de Cadaqués, el  Festival de Jazz de Girona, El mercat de música viva de Vic, el Festival de Jazz la Pera, El Festival l'Hora del Jazz (memorial Tete Montoliu) i en el festival de Músiques Religioses de Girona on col·labora amb l'orquestra Athenea i Omar Sosa.


Amb un dels músics del quintet d'Omar Sosa, el baixista moçambiqueny Childo Thomas hi col·labora actualment de forma estable i té diversos projectes d'actuacions, en formació de jazz, per l'estiu del 2012.

Acabem aquest projecte amb el setè tema del disc, un xic força més rítmic de tempo més viu i carregat de swing...ens ha recordat tant aquest disc els magnífics temps del Hard Bop dels 60s....en concepció i ritme segur i potser més modernitat en els solos, la que han assolit els nostres músics després d’haver escoltat tant i aprés tant com han apres...

7.- Els Pimucs                      4m45s

Tema que ha començat amb el Vicent fent la melodia i la resta marcant-lo en l’inici...després i de manera controlada però molt viva, inicia el solo l’Andreu, i la seva particular visió del vibràfon....recordem que ha après de Jeffery Davis però que ha begut de les aigües clares i diàfanes del gran Gary Burton i potser menys del Bobby Huttcherson....Aquests dos sembla que practiquen estils prou diferenciats però que això no serà motiu perquè els joves no en beguin de les dues fonts..dic jo...
Després Vicent s’hi fica de ple en el tema fotent un tros de solo seguint en la seva línia melòdica i harmònica, de solos també passant per acords i fent diverses piruetes....l’Andreu inicia el set de “vuits” amb el Carlos que sempre s’ha mantingut conjuntament amb el Juan Pablo portant la màquina rítmica amb total perfecció. Després d’això tornen de Capo per acabar de manera sobtada.
Gran disc que deixem ara mateix...

Seguim ara amb el disc del Juan Pablo Balcázar, un projecte anomenat...


“RAIN”
JUAN PABLO BALCÁZAR TRIO

Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT 420
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jordi Vidal als Laietana Studios, el 28 d’agost de 2011 i el 31 de gener de 2012, a Barcelona.
Produït per Juan Pablo Balcázar
Productor executiu, Jordi Pujol

Marco Mezquida, piano
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria

Aquí el Juan Pablo hi barreja temes propis amb estàndards de grans mestres com Jerome Kern, Irvin Berlin, i Frederik & Lemer.

Començarem amb el tema de Juan Pablo que dóna nom a l’àlbum.....

2.- Rain          (J.P.Balcázar)           5m55s

Quina preciositat de tema, amb un inici al suau i delicat, amb aires pianístics de clar contingut melancòlic de les mans d’un dels que més treballa, Marco Mezquida....aquest gran músic està embolicat en multitud de projectes..al JCLV ne’m estat testimoni i més que el veurem....El tema te un clar crescendo, amb una permanent submissió dels plats del Carlos i les notes soltes del Juan Pablo, i mentre Marco fent-nos gaudir amb el seu solo ple de sensibilitat...i crescendo, crescendo...per arribar al clímax de la pluja i ja després...la calma, de manera suau tots tres apagant el tema...preciós...

Juan Pablo Balcázar, contrabaixista....ves per on que aquest home ens va acompanyar en el primer Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts acompanyant el combo del Conservatori del Liceu on hi havia també Toni Vaquer, Santi Colomer, Joan Mas i Alberto Pérez...grans músics que actualment estan immiscits en diversos projectes.

Experiència professional
Pontifícia Universitat Javeriana - BOGOTÀ , COLÒMBIA -
Docent de Jazz i música moderna . Durant el 2006 dicta classes de Teoria III ( HARMONIA III Any ) , Teoria IV ( HARMONIA IV Any ) , Acoblaments de Jazz ( COMBOS ) , Contrabaix i Baix elèctric en aquesta prestigiosa universitat colombiana .

UNIVERSITAT INCCA - BOGOTÀ , COLÒMBIA -
Docent de Jazz i música moderna . Imparteix classes de Arranjaments I i II així com l'assignatura Taller De Arranjaments en aquesta prestigiosa universitat colombiana .

ESCOLA "EL MUSICAL" - BELLATERRA ( BARCELONA ) , ESPANYA -
Docent de Jazz i música moderna . Des de l'any 2002 fins al 2006 imparteix classes de solfeig , Combos i Baix Elèctric en aquesta escola de Barcelona.

Ha actuat en festivals d'Espanya , França , Alemanya , Estònia , Àustria , Veneçuela entre d'altres amb els seus propis projectes i com a músic acompanyant. Amb la discogràfica Fresh Sound Records ha gravat diversos discos al seu nom i altres tants com sideman . La secretaria de cultura de Bogotà li ha convidat , en diverses ocasions , a formar part , com a convidat internacional , del festival Jazz del Parc Bogotà. L'institut de la joventut d'Espanya va seleccionar els seus projectes , fins a 5 ocasions , per participar en els circuits nacionals INJUVE . 1r premi en el primer Concurs de Jazz de Copons 2001 .

Anem ara a canviar una mica de tempo i ens endinsarem en temes amb molt més swing, tot i la particular visió del Juan Pablo i la resta de mestres....
Escoltem el primer tema del compacte....un arranjament sobre el tema de Jerome Kern,....

1.- Gare du Nord- Yesterdays        (J.Kern)          8m20s

Un tema ja totalment desbocat amb un Juan Pablo i Carlos mantenint una pulsió rítmica impressionant i mentre tant el Marco passejant-se per tot el piano amb total solvència, modernitat i tècnica. Magnífic solo de Marco per deixar pas després al del Juan Pablo, ja tots una mica més calmats...tots menys ell que toca amb el mateix tempo i on brilla per la seva gran tècnica i melòdica intervenció. Gran solo del Juan Pablo, per després el Marco inicià els “vuits” compassos per fer els seus el Carlos i així després d’aquesta magnífica secció, acabar el tema de la mateixa manera amb la melodia inicial, on es reconeix la melodia del Yesterdays....una mena d’homenatge al tema i al seu autor.

ESMUC ( ESCOLA SUPERIOR DE MÚSICA DE CATALUNYA) - ESPANYA -
Músic acompanyant. El 2011 substitueix Giulia Valle en l'assignatura de Trio acompanyant a Aldo Caviglia i Elisabet Raspall en aquesta prestigiosa universitat catalana.

CLUB Robadors 23 - BARCELONA , ESPANYA -
Programador. Des de l'any 2007 fins a l'actualitat realitza la programació de jazz i música experimental en aquest club referent del moviment musical barceloní

RAP NOMÉS PRODUCCIONS - SARAGOSSA , ESPANYA -
Gestió i organització . El 2012 realitza pràctiques en aquesta productora , referent del moviment del Hip Hop espanyol .

Seguim ara amb aquest magnífic disc amb un tema carregat també de swing...un tema que parla d’amor....tema iniciat per les escombretes del Carlos i després tots tres seguint de manera entretallada el tema, per després arrencar ja el Marco el seu solo....



5.- A.O. –Almost like being love (Frederik/Lerner)         4m26s

Després del magnífic solo del Marco, ja entra el Juan Pablo a un tempo trepidant i sempre al darrere les escombretes suaus del Carlos..alguns acords del Marco, entrada d’aquet darrer en la melodia, al darrere els altres dos per acabar suaument....magnífic tema.
  
MÚSIC FREE - LANCE I DE SESSIÓ - ESPANYA , COLÒMBIA -
Músic free- lance i de sessió . Des de l'any 2001 , i fins a l'actualitat , fa part activa de l'escena de la música moderna de la ciutat de Barcelona participant en infinitat de projectes . La seva tasca com a músic , arranjador i compositor l'ha portat a actuar als festivals més importants de la península així com a gravar diversos discos com a líder i sideman amb la discogràfica Freshsound Records

AMMUS (AULA MODERNA DE MÚSICA I SO) - BUCARAMANGA , COLÒMBIA -
Tallers i Masterclass . El 2011 és convidat per aquesta escola de Bucaramanga a participar com a professor en el primer seminari internacional del jazz juntament amb els professors Franco Pinna , Sofia Ribeiro , Oscar Penyes , Juan Andrés Ospina , Marcelo Woloski entre d'altres.

El seu disc "Viatge / Voyage " és seleccionat com un dels millors discos de l'any per la revista Enderock el 2009 . 2n premi en el Concurs Jazzargia 2008 amb el grup Robadors23 Quartet . Ha compartit escenari amb músics com Lucia Pulido , Guillermo Klein , Guillermo McGill , Miguel Zenón , Javier Ibarra ( Kase.O ) , Miguel Villar , Jorge Sepúlveda , Marco Mezquida , Wycliff Gordon , Terence Stadford , Ruper Ordorika , Carlos Falanga , Greg Duncan , Juan David Castaño , Nicolas i Juan Andrés Ospina , Sofia Ribeiro , Dani Comas , David Xirgu , Jordi Matas , Joan Berbin , etc . Actualment treballa indistintament en projectes de Jazz tant com de Pop o Hip Hop de primer nivell nacional .

Anem ara al darrer tema del compacte i darrer tema que us posaré del disc de J. Pablo Balcázar, un tema d’ell mateix carregat també de swing, tema dedicat al Joe Henderson...

8.- Nuevo – For Joe             (J.P.B.)           6m05s

Tema iniciat encara sense el ritme que després l’acompanyarà en el primer minut, i ja seguidament ja el Marco inicia el seu magnífic solo i sempre al darrera el Carlos fent de les seves. Després el Juan Pablo amb el seu solo més calmat, amb unes passejades per acords diversos i algun riff identificat i molt de Blues també....Carlos fa el seu solo, acompanyat de tan en tan per piano i contrabaix....per després tornar de capo al tema i acabar-lo...un tema dedicat al gran amic d’en Valentí Grau, el Joe Henderson.

FORMACIÓ ACADÈMICA

Taller de Músics , Barcelona .
1998 – 2002 Programa d'Especialista en Música Moderna i Jazz -Especialització en Baix Elèctric-
Conservatori Superior de Música del Liceu, Barcelona  
2007 – 2011 Grau Superior en Música Moderna i Jazz - Especialització en Contrabaix -
Universitat de Barcelona ( UB ).
2011 – 2012 Màster Oficial Música Com a Art Interdisciplinari - Gestió i Programació -



“BAGS & TRANE”
MILT JACKSON & JOHN COLTRANE

Enregistrat per Tom Doud el 15 de gener de 1959 als Atlantic Studios de New York.
Editat per Atlantic el 1961.
Produït per Nesuhi Ertegün

Milt Jackson, vibràfon
John Coltrane, saxo tenor
Hank Jones, piano
Paul Chambers, contrabaix
Connie Kay, bateria

En l’edició en compacte hi van afegir 3 bonus tracks dels quals us en posaré un..

S’ha de dir que Milt Jackson hi va fer composicions mentre que John no en va fer cap....tot i que també hi ha temes de Dizzie i d’altres .unes composicions i ritmes que ens situen en el més pur Hard-Bop, com alguns dels temes que hem escoltat fins ara...

Bags & Trane és un àlbum acreditat als músics de jazz Milt Jackson i John Coltrane, llançat el 1961 per Atlantic Records, Num SD 1368, pren el seu títol dels sobrenoms de Jackson i de Coltrane, i és l'únic registre de la  col·laboració de la parella, encara que només Jackson va contribuir amb composicions originals. Actualment, l'àlbum pertany a la discografia de Jackson, ja que ell era el líder de la sessió i tot i així va signar a Atlàntic sota els auspicis del Modern Jazz Quartet, i no amb Coltrane que havia sortit de l'etiqueta pels expedients que tenia Impulse en el moment de l'edició d'aquest àlbum. No obstant això, igual que Prestige Records abans d'ells, i ja que la fama de Coltrane va créixer després d’haver deixat de gravar per al segell, Atlantic utilitzà diversos enregistraments no emesos i els va alliberar amb el nom de Coltrane mostrant-lo de manera més prominent.

Comencem amb un tema que no estava inclòs en l’àlbum original i que com no podia ser d’una altra manera serà un Blues de Milt Jackson, el ....

7.- Blues Legacy      (M.Jackson)              9m03s

Poques coses es poden dir d’un tema com aquest o moltes....un blues és un blues, i tothom sap com va tot i és prou predicible, tot i així aquest blues és prou especial si ens atenyem al títol, és el legat del Bags...Un bon solo amb el vibràfon mentre contrabaix va fent el walking cadenciós i el bateria amb els cops al canto de la caixa i xarles mantenen el ritme suau i balancejat...després Trane amb el seu tenor i els seu so personal, únic diria jo.....quin saxo, tudell i canyes més personals....i és clar quins llavis, i sobretot quin cervell més acollonant...Hank el segueix en el solo, en el seu estil un xic percussiu per després tornar John amb la senzilla melodia del tema....

John William Coltrane , també conegut com " Trane " (23 setembre de 1926 - 17 de juliol de1967) , va ser un saxofonista de jazz i compositor. Tot i que de jove va fer els seus pinitos en el Bebop, la seva tasca ingent la va desenvolupar a partir del Jazz Modal de Davis i Evans després del Kind Of Blue. Aquest desenvolupament va partir de Giant Steps i va arribar fins el seu mític A Love 
Supreme, per acabar amb una particular visió de la música india (de Índia en el seu emblemàtic i espiritual “OM”), traspassada al seu món musical i interior. Això no és més que un petit resum de la seva vida de la qual segur que vosaltres en coneixeu tots els detalls.

Seguim ara amb el tema que dóna títol a l’àlbum....escolteu el característic vibrato del Milt i tot el swing i Blues que atresora....tema començat per ells dos, amb una melodia molt curta, característica dels Blues en el Jazz per després ja iniciar el seu solo en Bags...

1.- Bags & Trane                  7m29s

Després del magnífic solo d’en Bags, s’hi posa  Trane amb el seu so inconfusible i potent amb les seves característiques fuses tot i que no sempre...després més tranquil el solo del gran dels Jones homes, el Hank, ja que les seves dues germanes eren més grans que el Hank i també van estudiar piano. Família de músics importants en la història del Jazz, els tres germans, Hank. Tad i Elvin. Després del curtet solo del Hank, el Paul Chambers ens llisona com tocar el contrabaix amb l’arc...magnífic solo temperat per deixar pas als quarts de vibràfon i saxo tenor, fent el tema tots dos i compartint-lo per després anar de capo al tema, melodia senzilla d’aquest blues.

Avui es tracta però de donar una visió de la vida de Milt Jackson, vibrafonista.

Milton " bosses" Jackson (1 el 1923 a 9 oct 1999 ) va ser un vibrafonista de jazz nord-americà , generalment es pot considerar que va tocar bebop, tot i que portà a terme diversos estils de jazz . Va ser un dels primers músics en transportar els temes de gospel i blues al vibràfon. Era posseïdor d’un criteri i estètica molt perfeccionista la qual cosa el va permetre encaixar a la perfecció en els MJQ de John Lewis i especialment recordat pels seus solos de balanceig fresc amb aqyuesta formació i la seva inclinació per la col·laboració amb diversos intèrprets de hard bop i post bop. Abans havia desenvolupat un estil amb un atac delicat i clar amb un jos de vibratos i ressonàncies subtils gràcies a la seva tècnica instrumental de gran virtuosisme. Tenia un swing gens forçat i en les seves balades i blues li surt de la manera més natural. Va ser un intèrpret molt expressiu; Jackson es va diferenciar d'altres vibrafonistas per la seva atenció a les variacions harmòniques i en el ritme. Tenia molta simpatia pel blues de dotze compassos en tempos lents. Preferia tocar a tempos lents amb el vibràfon fins a un mínim de 3,3 revolucions per segon (en contraposició a la velocitat de Lionel Hampton de 10 revolucions per segon ) i també per un vibrato més subtil. En determinades ocasions, Jackson també cantar i tocar el piano professionalment. Va composar el magnífic tema “Bags’ Groove” i “Bluesology” que ell mateix va convertir en històrics.

Ara posarem el segon tema del disc, l’anomenat Tres petites paraules, on el tema està iniciat pel Milt, un tema prou conegut, també de melodia curta, ideal per endegar les improvisacions tot seguit..tema del 1930 de Kalmar & Ruby i que va servir de banda sonora de la pel·lícula del mateix nom protagonitzada per Fred Astaire i Red Skelton estrenada el 1950 on s’explicava la vida d’aquesta parella de compositors. Un tema estàndard de 32 compassos amb l’estructura de A1 A1 B A2 originalment en la tonalitat de  C major. Els primers però van ser Bing Crosby i els seus Rhythm Boys amb la Duke Ellington Orquestra que el mateix any de 1930 van fer la banda sonora de la pel·lícula “Check and double check”...



2.- Three Little Words          (Ruby/Kalmar)           7m32s

Un magnífic solo de Trane en la seva línia de tocar “paquets de notes”. Posteriorment enregistraria el Kind of Blue i després el seu Giant Steps.
Després d’ell, Bags s’hi posa al tempo endimoniat del tema, mentre al darrera Paul fent un walking a tota hòstia i l’incansable Connie a la bateria...Hank segueix la tanda de solos, on podem escoltar a la perfecte màquina rítmica de piano, contrabaix i bateria...en acabar, els “vuits” amb el Connie, Bags i Trane....per després Milt tornar a la melodia del tema per acabar-lo.

El 1945 el va descobrir Dizzie Gillespie i va tocar amb ell fins el 1948. Va enregistrar com a líder el 1947 amb Sonny Stitt. El 1948 va formar part dels All Stars amb gent de la big band de Dizzie, John Lewis, Kenny Clarke, etc...El 1951 pren cos el Milt Jackson Quartet amb Lewis, Clarke i Ray Brown i l’abril del mateix any passen a ser els Modern Jazz Quartet. El 1954 enregistra amb el recentment desaparegut pianista Horace Silver un LP on s’inclou una de les millors versions del tema “Opus de Funk”, tema enregistrat amb els MJQ el 1952 i amb Milt Jackson Quintet el 1954. Paral·lelament als enregistraments amb MJQ també grava per Atlantic amb Lucky Thompson & Oscar Petitford el (“Plenty plenty Soul”, 1957) i amb Coleman Hawkins (“Bean Bags”, 1958) i sobretot amb Coltrane aquest disc que avui estem posant, el Bags & Trane el 1959, també amb Wes Montgomery i l’increïble Wynton Kelly (“Bags meet Wes”) el 1961. Però sembla que cap d’aquests enregistraments va igualar el “Bags Qroove” amb Miles Davis i Thelonious Monk en les dues versions enregistrades el Nadal del 1954.
Ja en els anys 70s va col·laborar freqüentment amb Cedar Walton i Monty Alexander i al final de la dècada va enregistrar dos discos amb la Big Band de Count Basie (Pablo, 1978). Ja al final de la seva carrera ho va fer amb el mateix Walton i amb joves lleons com el Joshua Redman.

Escoltem ara per acabar el programa d’avui un altre Blues del Milt Jackson....hem començat amb un blues i acabarem amb un Blues....què bé.

5.- The Late Late Blues       (M. Jackson)             9m43s            33m07s

Aquest és un tema amb una pulsió més viva que per acabar el programa ens anirà molt bé..un tema alegre, vital, carregat d’optimisme i bon gust...inciat pel Milt Jackson amb melodia senzilla i curta i ja ha començat ell mateix la tanda de solos...i al darrera el plat, xarles i copets suaus de caixa i el contrabaix a walking amb un swing impressionant...després canvi momentani a cops de  caixa, notes de vibràfon i contrabaix donant cobertura a l’inici del solo de Coltrane, i ja sí després tots de nou portant la rítmica potent i swingada amb total precisió mentre el geni fa de les seves...No em negareu que acabar un programa de Jazz amb això no és collonut.....

Doncs sí, hem escoltat uns bons discos, els dos primers amb músics de molta vàlua, músics que s’han format aquí i allà però són de casa com la editorial Fresh Sound Records de l’entranyable Jordi Pujol, el presi del Jazz....

Espero que hagueu gaudit amb el programa d’avui i dir-vos que us espero el proper dijous a la mateixa hora per gaudir amb vosaltres de més novetats dels nostres músics, i també fer-ho amb els nostres estimats masters del Jazz.

Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.

 

Programa nº 153 dia 30 de gener de 2014. Nicolas Moreaux; Gonzalo del Val Quartet i Frank Strozier

0 comentaris

Bona nit de nou amigues i amics, benvinguts a Jazz Club de Nit. Un altre dijous que ens tornem a trobar amb totes i tots vosaltres en el programa de Jazz del Baix Llobregat aquí a l’emissora municipal de Sant Vicenç dels Horts. Ens podeu escoltar als 90.2 MHz del dial si esteu a prop i sinó per internet a l’adreça següent: 
http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online


Avui us presentaré un parell de novetats de les dues discogràfiques més importants que tenim a casa nostra, Fresh Sound Records i Quadrant Produccions.

Endinsem-nos en un projecte sorprenent per molts aspectes. El primer el musical, on els 11 temes d’aquest doble compacte no et deixen indiferent, ans al contrari, et mouen a escoltar-lo de nou una altra vegada, i després una altra vegada, i així fins omplir-te d’aquests sons. L’altre aspecte sorprenent és el relacionat amb la composició del grup. Dos saxos tenors, dues guitarres, dues bateries, un saxo alto i el contrabaix del líder i compositor d’aquesta magnífica obra que més d’un situaria fora del món del Jazz i no seré jo aquest.
En aquest projecte es barregen conceptes i músiques de la mà de belles i grans composicions portades a terme per grans intèrprets.
El projecte es diu


“FALL SOMEWHERE”
NICOLAS MOREAUX An extended band featururind Bill McHenry

Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT 417
Enregistrat i mesclat per André Charlier als estudis “des Egrefins” el 23 i 24 de novembre de 2011.
Produït per Niko Moreaux
Productor executiu, Jordi Pujol

El primer compacte te un fil conductor que és la suavitat en les melodies acompanyades aquestes de lirisme i sensualitat. Els tres temes semblen un quantum unitari per la bellesa i rítmica reposada. En el quart tema, que també comença amb una melodia prou enganxosa però no carrinclona ni vulgar, el ritme és un pel més viu i es poden escoltar els solos dels dos guitarristes. En el següent tema es manté la sonoritat dolça amb melodies senzilles, amb un ritme que camina i sempre grans interpretacions en els solos. Difícil se’m fa seleccionar els temes per posar, ja que el darrer tema d’aquest primer compacte segueix la fluïdesa dolça dels altres, i les melodies maques i delicades a la vegada que senzilles. Per darrera el groove que fa que els temes caminin delicadament. I sempre els diferents sons dels saxos i guitarres. Res a veure amb els temes amb swing de la setmana passada, però això no diu que no sigui una música prou meravellosa.

Escoltem el primer tema del primer compacte:

1.1.- Far                     (N. Moreuax)             9m10s

Xiular és per als amants, els ocells i els nens, l'expressió àgil de certa integritat que tendim a perdre a mesura que envellim. Abans que ell estudiés cap de qualsevol dels instruments de conservatori, Nicolas Moreaux va xiular durant 15 anys, mantenint la música fora de tot judici i de la tècnica, situat davant de la puresa de la infància. Després va escollir el menys solista dels instruments, per millor escoltar la veu dels altres. Es va trobar amb el difícil camí del jazz a la recerca de profunditat i intensitat, sempre curiós de tradicions menys sofisticades amb el seu cor encara ple de sorpresa.

Quan va arribar el moment de gravar aquest nou àlbum, el seu segon després de "Beatnick" el 2009, va pensar per primera vegada amb els músics que comparteixen el seu amor indestructible i de bat a bat per la música.

Anem ara al darrer tema d’aquest compacte, un tema llarg de 12 minuts anomenat...

6.1.- Oak        (N.Moreaux)              12m07s

Es necessita saviesa per preservar la capacitat de sorprendre, per tant, no és cap sorpresa que trobem aquí els músics més concorreguts de l'escena del jazz francès i europeu. L'enginyer de so (i el baterista) André Charlier, és ell mateix un model de versatilitat i generositat. Dues bateries, dos guitarristes, dos saxofonistes, més doblets que instrumentistes individuals: No hi ha lloc per egos aquí. Les composicions de Nicolas Moreaux sorgeixen d'un procés d'escriptura molt intuïtiva que accepta la simplicitat i la imperfecció com la forma més segura d'emocions compartides.

Els arranjaments de les cançons han estat deixats als mateixos músics, la qual cosa porta a un increïble nivell d'empatia i de comunió, i es veu perfectament en el tema "The Way To Reikjavik” on les seccions corals es combinen amb el contrapunt alternatiu amb un sentit de l’equilibri miraculós. Un al costat de l’altre, Bill Mc Henry i Christophe Panzani a "Far" o David Doruzka i Pierre Perchaud a "Baroc" semblen amics passejant, parlant i escoltant amb el mateix delit, fins al punt que es fa difícil per a l'oient diferenciar-los. El so inconfusible del saxo alto de l’Olivier Bogé canta a "Guatemala" i "The Way To Reikjavik" amb un lirisme vulnerable que mai eclipsa el so de la banda.


Escoltem ara el tema cinquè del segon compacte, el..

5.2.- A joyful.....(N.Moreaux)            9m36s

Les peces són sovint subratllades amb un full residual de so, com el silenci al bosc és inseparable del so del riu proper. Són les petites campanes de formigueig a "Guatemala", les interjeccions del saxofon delicades sobre "Cool Water" , el cor vocal que emet una resplendor irreal en el solo de Tigran Hamasyan a "Oak" . En el tema que dóna títol a l’àlbum, el més atmosfèric de l'àlbum, la diferència entre el primer pla i el fons es torna borrosa. Esbossos de melodies i rítmics gestos s’escapen de la massa sonora, abans de ser engolits una vegada més, les veus individuals es dissolen en l'evocació bella i sinistra d'un paisatge llunyà. No és per casualitat que l'àlbum deu el seu nom a aquesta composició espontània del grup. "Fall Somewhere" expressa el deixar-se anar a la inspiració del moment, la confiança en un mateix i amb els altres que permet que la música pot trobar el seu camí de manera orgànica, com l'aigua que flueix. Aquest disc té moltes fonts d'influència: jazz, rock, improvisació lliure, cadascuna d’elles abraçada  amb la intensitat i la integritat d'un nen que juga. No només ens recorda la presència de Paul Motian, mentor de Bill McHenry mort el dia abans de la sessió, sinó també la de l'amistat i els llaços familiars: l’àvia Nico de 95 anys violinista, i Cécile, la seva neboda, l'expressió somiadora de la qual embelleix la portada de l'àlbum. El disc és ara una mà oberta pel profit de l'oient.

I acabem aquest magnífic projecte de 11 temes, i dels quals is n’he posat 4 de llargs, amb el tercer tema d’aquest segon compacte:

3.2.-    The incall       (N.Moreaux)              9m06s

Deixem ara aquesta petita meravella per endinsar-nos en la música de Steve Swallow de la mà del quartet del Gonzalo del Val.



“THE MUSIC OF STEVE SWALLOW”
GONZALO del VAL Electric Quartet

Editat per Quadrant Produccions                                Q00048J
Enregistrat per Toni París als estudis 44.1 de Girona el 10 i 11 de maig de 2013.
Mesclat i masteritzat per Jordi Gaspar.

Víctor de Diego, saxo tenor, soprano i flauta
Jaume Llombart, guitarra
Vic Molines, baix elèctric
Gonzalo del Val, bateria.

Tots els temes són composicions de Steve Swallow amb arranjaments de Gonzalo del Val excepte “Free Nussbaum” que és una improvisació col·lectiva.
Miguel “El Cheyenne”  toca el cajón i les palmes en els temes 5 i 7.

Escoltem el tema cinquè amb el soprano del Víctor de Diego.

5.- Misery Loves Company (S.Swallow)   7m19s

Un preciós tema i interpretat encara millor amb un magnífic so del soprano del Víctor, per després entrar el Jaume, elèctricament a l’estil de l’estimat John Abbercrombie, al menys em sembla a mi. I mentre, un walking del Vic i el swing del Gonzalo, tots tres magnífics però el solo del Jaume, brutal....Acabant amb el tema doblat a saxo i guitarra de manera llanguida i suau. Gran tema.
 
Steve Swallow: Nova York, 4 d’octubre de 1940. Baix Elèctric.
Inicià els seus estudis amb piano i trompeta però amb 14 anys descobreix el Jazz i posteriorment als 18 adopta el contrabaix. Als 20, s’integra en el trio de Paul Blay. Amb el mateix Blay, forma part de l’audaç trio amb Jimmy Giuffre, clarinetista i saxofonista. Steve va destacar també en el grup de Stan Getz així com en el quartet de Gary Burton, on redefinirà el baix elèctric tocant-lo amb la pua com si d’una guitarra es tractés. Tant és així que amb el temps, deixarà de banda el contrabaix acústic per considerar-lo amb una tècnica completament diferent. Tot i haver exercit una gran influència en els baixistes, Steve Swallow ha desenvolupat una carrera sempre en un buscat segon pla. Només a partir de finals dels 70s va permetre’s expandir-se com a líder. Va col·laborar amb el Gary Burton en el seu disc “Hotell Hello” (1974, ECM) i va participar en el primer disc de Steve Kuhn, “Trance” de 1974 amb el gran Jack DeJohnette i Sue Evans a la percussió. La seva versàtil musicalitat l’hi ha permès trobar-se amb músics molt diversos, com el percussionista suís  Pierre Favre en el disc “Window Steps” (1976, ECM) o amb el contrabaixista Henry Texier, en el disc “Izlaz/Colonel Skopje” (Label Bleu) amb en Joe Lovano, Aldo Romano i John Abercrombie. Sembla que també les seves composicions han estat sempre sol·licitades pels seus col·legues instrumentistes. 

A finals dels 70s es unir sentimentalment i de manera professional amb Carla Bley, prèviament casada amb Paul Bley. En aquest període va començar a enregistrar com a líder exemple del qual és el disc “Home” (1979, ECM), en formació de quintet sobre poemes de Robert Creeley. Després van seguir “Carla” (1987), “Swallow” (1991), i “Real Book” (1993), els tres de l’editorial XtraWATT, amb diverses formacions. A més a més de figurar en els projectes de Carla Bley, amb trio i fins a orquestra, Swallow ha endegat una prolífica associació amb el saxofonista Chris Potter i el bateria Adam Nussbaum. Afegint-hi més músics al grup, ha produït “Desconstructed” (1996, ECM), “Always Pack Your Uniform on Top”, (2000, ECM) i en trio, “Damage in Transit”, (2001, XtraWATT/ECM). A més a més, Swallow ha format part del trio de John Scofield, amb Bill Stewart, convertit en quartet amb el mateix Potter en nombroses ocasions. Steve Swallow està instal·lat en un lloc de referència pel que fa al baix elèctric. La seva fluïdesa musical és llegendària i ha mantingut durant tots aquests anys la imatge d’un home tranquil, deixant de banda la recerca de l’èxit a qualsevol preu. En els darrers temps, ha tornat a enregistrar amb Jimmy Giuffre i Paul Bley amb un renovat interès.

Escoltem ara el primer tema del disc....

1.- Como en Vietnam          (S.Swallow)               5m45s

Un magnífic tema amb un ritme força entretallat, i amb uns magnífics solos del Víctor de Diego, del Vic Moliner després i una virgueria amb acords del Jaume.
Un tema on la melodia principal està doblada pel mateix Víctor amb els saxos.
Gran tema de l’Steve.

Gonzalo del Val:
Nascut a Miranda de Ebro ( Burgos ), comença els seus estudis musicals a l'edat de 7 anys al Conservatori Municipal d'aquesta ciutat. Es trasllada a Madrid per estudiar bateria amb Guillermo McGill i composició i arranjaments amb Ramón Paús durant dos anys. Posteriorment és becat per estudiar al Conservatori Superior de Música del LICEU de Barcelona, obtenint el "Títol Superior de Bateria-Jazz" sota la direcció del músic Marc Miralta.
El seu projecte final de carrera, titulat "Sis Contes Musicals", obté la màxima qualificació (excel·lent ). Aquest treball està basat en composicions originals inspirades en l'obra del cineasta francès Eric Rohmer. El 2008 va ser seleccionat per l'Obra Social de Caixa Burgos ( CREA2008 ) per a l'edició en disc. També ha estudiat al Conservatori Superior del Liceu amb professors de la talla d'Aldo Caviglia i el reconegut bateria nord-americà, Ed Soph.

El 2009 va ser guardonat amb la beca "Joves Excel·lents " per anar a estudiar a la prestigiosa escola Manhattan School of Music de Nova York, amb el professor John Riley. A Nova York també rep classes del bateria Adam Nussbaum. En aquest mateix any, la revista francesa SOJAZZ va incloure una crítica del seu disc a la secció de joves talents assenyalant-lo com " ... un dels millors representants de l'escena espanyola contemporània ... "
També va ser nominat en la categoria de "millor nova proposta " de l'any 2009 per la prestigiosa revista de Jazz & Blues, JAÇ (Barcelona).

Escoltem ara el segon tema amb una intro magnífica del Gonzalo per deixar després al Jaume jugar amb diverses cordes de la seva guitarra a la vegada i per darrera el Gonzalo i en Vic a tota hòstia. Després l’entrada del Víctor a tempo dividit per després seguir amb el tempo de la formació. Un magnífic tema i solo de Víctor. Després doblant amb el Jaume alguna part de la melodia del tema per acabar-lo de manera sobtada. Brutal.

2.- Ladies Waders   (S.Swallow)               4m20s

Al desembre del 2011 va merèixer la portada de la revista més important de Jazz; All About Jazz. En el seu interior, la publicació de Nova York li dedica una àmplia crítica lloant el treball del bateria de Miranda. També en aquest mateix any va ser nominat com a MILLOR NOVA PROPOSTA per la Revista JAÇ de Barcelona, així com elegit MILLOR DISC DE JAZZ del 2011 per Distritojazz.com. Durant aquests anys també ha tingut una activa vinculació amb el món de la docència, impartint classes com a professor en nombroses escoles entre les quals destaca el Conservatori Superior Pablo Sarasate de Pamplona. Des del 2005 resideix a Barcelona on exerceix com a professor a l'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu (membre de la Berklee School of Music de Boston ), així com al Conservatori Superior del Liceu. El 2013 és nomenat Director Acadèmic de l' AULA de Música Moderna i Jazz del Conservatori Liceu de Barcelona.

Anem ara a escoltar el tema setè amb iniciat per les palmes i el cajón de “El Cheyenne” amb el Gonzalo al charles. Les palmes mentre el Víctor està fent la intro amb el tenor per després iniciar el tema doblats amb el Jaume. Vic i el seu baix amb un riff permanent i ritme entretallat on el plat del Gonzalo ens marca un permanent toc a temps dèbil, mentre Víctor inicia el seu magnífic i modern solo. Després d’ell, la sessió de “vuits” amb el Gonzalo i la resta de companys. Després tema, palmes i acabar-lo de manera sobtada.

7.- Bite your grandmother   (S.Swallow)   5m17s

 
Percussionista durant la temporada 2003-04 al teatre Apolo de Madrid , amb els musicals "Annie" i "La gàbia de les boges ", sota la direcció de Cèsar Belda.

Durant el Festival Gospell de Rajadell 2007, acompanya a dos grans figures del gènere; Bazil Meade (director del "London Community Gospel Choir” ) i Didier Likeng ( director de gran prestigi camerunès ).

Com bateria de la Big-Band del Conservatori del Liceu ha actuat en els auditoris i teatres més destacats de Barcelona; Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu i Auditori de la Música.

A l'abril del 2007 participa com a bateria en l'estrena de l'obra "Transformacions" de Joan Albert Amargós, per a orquestra simfònica i Big - band dins de la programació del Gran Teatre Liceu.

Col·labora dins de l'escena jazzística espanyola amb músics de la talla de Jon Robles, Dani Pérez, Víctor de Diego, David Mengual, Jordi Bonell, Albert Bover, Elisabet Raspall, Ramon Escalé, Mikel Andueza, Iñaki Sandoval, Joan Chamorro, Rai Ferrer, Horacio Fumero, Matthew Simon, Gonzalo Tejada, Iñaki Askunze, Giulia Valle, Josep Maria Farràs, Roger Mas, Ignasi Zamora, i internacional com Christian Scott, Juan Suárez, JP Balcázar, Demián Cabaud, André Matos, André Fernándes, Leo Genovese, Coco Fernández, Stefan Graser .

Acabem aquest projecte amb el darrer tema dedicat a un dels seus mites, el bateria Adam Nussbaum, al qual va poder veure al “Cornellia Street Cafe” de Nova York quan hi va anar a estudiar. Amb la mateixa formació hi havia també el gran Steve Swallow, i d’aquí ve aquest disc i el darrer tema dedicat al Nussbaum.

9.- Free Nussbaum              (Impro col·lectiva)     3m44s

Ha participat en diverses formacions entre les que destaquen, Victor de Diego Trio i Quartet, David Mengual Group, Marc Miralta Vibráfon Quartet, Jon Robles Trio, Jordi Bonell Quartet, Horacio Fumero Quartet, Mikel Andueza & Dani Pérez Quartet, Iñaki Askunze Sextet, Sergio Pàmies + Antonio Serrano Grup, Iñaki Sandoval Trio, Gospel Messengers, Big - Band del Conservatori Liceu, Two Tenors Quartet, Ramon Escalé Trio, de Diego Brothers, Luis Giménez Quartet, Albert Marquès + Jordi Bonell Quartet, Rocío Faks Quartet, Nico Sánchez Quartet, Sabina Witt & J. Pablo Balcázar Project, Aguaribay Jazz Septet , Mauro Urriza Project ...
 
Tot això sense posar la llarga llista de les seves participacions en innombrables Festivals de Jazz entre els quals els darrers:
 III Milano Jazz Festival (2012) amb “Gabriel Amargant Q.”
  Mas i Mas Festival (2012) amb “Víctor de Diego Q.”
  V Jazztival de Miranda (2012) amb “Horacio Fumero Cuarteto”
  XII Jazz en la Calle PAMPLONA (2013) amb “Gonzalo del Val Trío”
  XVI Festival Jazz San Javier, MURCIA (2013) amb “Albert Marquès & Jordi Bonell Q.”
  I Festival Jazz de Agramunt, LLEIDA (2013) amb “Víctor de Diego trío”
  Albacete Jazz Festival (2013) amb “Víctor de Diego trío”
  23è Festival L´Hora del Jazz (2013) amb “Gabriel Amargant Quintet”
  VI Jazztival Mirajazz (2013) amb “Gonzalo del Val Electric Quartet”

I la llarga llista de premis entre els quals:
  * Beca “Joves Excel·lents 2009″ per estudiar a la Manhattan School of Music (New York)
  * Disc de l’Any 2010 por la gravació amb “Víctor de Diego Q.”
  * Disc de l’Any 2011 por la gravació smn “Miguel Fernández Quintet”
  * Nominat a “Millor Nova Proposta de Jazz” del 2011 pel disc “Gonzalo del Val Trío”
  * Nominat a “Millor Nova Proposta de Jazz” del 2009 pel disc “Gonzalo del Val Project”

Un músic que ens ha acompanyat diverses vegades al Jazz Club La Vicentina amb músics com Víctor de Diego, en quartet i darrerament amb el Víctor de Diego Trio amb l’amic Jordi Gaspar.

Deixem ara el Gonzalo del Val i anem a descobrir al saxofonista alto, en Frank Strozier en el seu disc “Long Night”. Aquest és un disc que em va recomanar l’Enrique Heredia un dia que em vaig deixar caure per la botiga Blues Sounds al carrer Benet Mateu 26, al barri Sarrià. Em vaig emportar un magnífic disc de vinil de 180 gr d’un músic del qual no en coneixia ni poc ni molt. Un disc de vinil que a la primera vegada que va sonar ja el vaig digitalitzar. Quin goig escoltar per primera vegada un vinil sense cap soroll de crac crac...un veritable plaer. Doncs aquí el teniu:



“LONG NIGHT”
FRANK STROZIER

Editat en vinil per Jazz Workshop, una divisió de Blue Moon Produccions Discogràfiques.                  JW – 037 stereo

Edicuió original de JazzLand    JLP956
Enregistrat i masteritzat per Ray Fowler als Plaza Studios el 12 de setembre de 1961 a New York.
Produït originalment per Orrin Keepnews.

En formació de sextet, tenim a...

Frank Strozier, saxo alto
George Coleman, saxo tenor
Pat Patrick, saxo baríton
Chris Anderson, piano
Bill Lee, contrabaix
Walter Perkins, bateria.

Strozier i Patrick toquen la flauta en el tema “The Crystal  Ball”.

En formació de quartet, tenim a...

Frank Strozier, saxo alto
Chris Anderson, piano
Bill Lee, contrabaix
Walter Perkins, bateria.

Escoltem el segon tema de la cara A, anomenat..

2.A.- How little we know      (Leight-Springer)      5m53s

Aquest és un disc de Hard Bop on hi ha però una volguda sensibilitat continguda i delicada en algun dels temes.

Frank R. Strozier , Jr (nascut el 13 de juny 1937) és un saxofonista alto de renom que va tocar en el llenguatge del hard bop.

Strozier va néixer a Memphis, Tennessee, on va aprendre a tocar el piano. Es va criar en una família de classe mitjana. El seu pare, Frank, Senior, era un farmacèutic que era amo d'un magatzem i la seva mare, Mildred, va treballar com a empleada en la mateixa farmàcia. El 1954, es va traslladar a Chicago, on va tocar amb Harold Mabern, George Coleman  i Booker Little (tots, com Strozier, de Memphis). Va enregistrar amb  MJT+3 des de 1959 fins a 1960, i va conduir diverses sessions per Vee-Jay Records.

Ara seguirem amb aquest magnífic disc amb el tall tercer de la cara A, un preciós tema a ritme de vals.

3.A.- The Need for Love      (Frank Strozier)        4m38s

Després de traslladar-se a Nova York, Strozier va passar breument pel quintet de Miles Davis el 1963 (entre les participacions de Hank Mobley i George Coleman) i també va tocar amb Roy Haynes. Es va traslladar a Los Angeles, on va treballar amb Chet Baker, Shelly Manne, i sobretot la gran banda de Don Ellis. En tornar a Nova York el 1971, Strozier va treballar amb Keno Duke de  “Jazz Contemporani” els New York Jazz Repertory Company, Horace Parlan i amb  Woody Shaw.

Escoltem el que diu Alex Henderson d’All Music.

Frank Strozier  mai va tenir cap problema pel fet de tocar exuberant i agressiu, però Long Night no és aquest tipus d'àlbum. Produït per Orrin Keepnews, en aquesta sessió de 1961 es troba el gran saxofonista alto essent entonat i especialment pensatiu i líric. "Pacemaker" , un original de Strozier, és ràpid i exuberant, però el to no és el típic del disc en general, en la major part del material, Strozier es pren un temps per reflexionar. I el saxofonista (que només tenia 24 anys quan es va gravar aquest LP) es troba en un estat d'ànim reflexiu i ho està adoptant tan per les seves pròpies composicions com per interpretar cançons pre-rock pop com són ara "How little we know", "The Man That Got Away " i "Happiness Is a Thing Called Joe". Afortunadament, Strozier ha estat beneït pels seus companys, un equip perspicaç que aprecia i entén el que fa. Un equip que inclou el saxofonista tenor George Coleman, el saxofonista baríton Pat Patrick (el qual és més conegut per la seva associació amb la Sun Ra Arkestra ), el pianista Chris Anderson, el baixista Bill Lee, i el baterista Walter Perkins.

Escoltem ara el segon tall de la cara B, en sextet i amb Strozier i Patrick tocant la flauta..en el tema...


2.B.- The Crystal Ball           (Frank Strozier)        5m30s

Al capdavant d'un cohesionat sextet de tres saxòfon Strozier es dóna a si mateix l'oportunitat de posar les seves habilitats com a arranjador al servei del grup, aconseguint un so compacte. Long Night és tot just un disc molt quadriculat però al mateix temps, Strozier no fixa massa els arranjaments, i deixa molt espai als solistes per estirar-se i dir el que cal dir. En realitat, només la meitat de les vuit seleccions del disc són actuacions en sextet, en quatre temes, Coleman i Patrick no hi són i Strozier te l'oportunitat de dirigir en quartet. Però tan si està liderant un quartet o un sextet, Long Night és un dels més ben planificats  àlbums i més ben pensats. L’home del saxo alto sap exactament el que està fent en aquest excel·lent treball.

Frank Strozier ha enregistrat com a líder els següents discos:
I deixem aquest projecte i acabem el programa amb un tema típic de Hard Bop també del líder del grup.

4.B.- Pacemaker      (Frank Strozier)        4m06s

Espero que us hagi agradat aquest programa on hem pogut escoltar el magnífic treball del contrabaixista Nicolas Moreaux amb una formació molt atípica i uns temes delicats alguns i més potents els altres, però amb el denominador comú del bon gust per les melodies senzilles carregades de nostàlgia i bones interpretacions. Temes sense swing però amb molt de groove.
Després hem pogut escoltar el darrer projecte del bateria Gonzalo del Val, amic i gran músic, acompanyat també per una magnífica formació i amb un disc sota el braç dedicat a les composicions de gran Steve Swallow.
I hem acabat amb un disc del 1961 d’un músic bastant desconegut però no per això mancat d’interès i que li hem pogut reconèixer una gran vàlua, en Frank Strozier, saxo alto i compositor. Bé, doncs això ha estat tot...
Demà ens podeu trobar a la Sala Xica de La Vicentina amb el primer concert-jam del 2014 amb el Jordi Gaspar Quartet, amb Jordi Gaspar, contrabaix;  Òscar Latorre, trompeta; Toni Saigi, piano i Roberto Faenzi, bateria. Ja sabeu que aquests concerts estan patrocinats per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i que per tant són gratuïts, no així la consumició que és obligatòria. Gràcies per escoltar-nos, fins demà, bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |