Programa 695 Italy Jazz: "Close to Mars" (J. Taylor...); "Secret Garden" (Enrico Braco....); "Afrikalia" (Rossi & Zechini), dimecres 14 d'octubre de 2026.

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou un programa dedicat al Jazz que es fa a Itàlia i per això escoltarem tres projectes de discogràfiques amigues i els seus artistes, músics, com són: Cam Jazz i disc «CLOSE TO MARS» amb Taylor, Danielsson, France; Notami Jazz i disc «AFRIKALIA» de Rossi & Zechini; A.MA Records i disc «SECRET GARDEN» de Braco, Poeti, Sciommeri featu. Matt Renzi i doncs amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Comencem el programa amb el disc publicat per Cam Jazz i disc «CLOSE TO MARS» amb Taylor, Danielsson, France. Producció artística: Ermanno Basso. Enregistrat i mesclat per Johannes Wohlleben a Ludwigsburg l'octubre de 2006 als Bauer Studios. Masteritzat per Danilo Rossi. Amb John Taylor (piano), Palle Danielsson (contrabaix) i Martin France (bateria). Tota la música és de John Taylor, excepte el tema 9, de Kenny Wheeler. Tots els temes © KEPACH Music S.r.l. (p) 2025 KEPACH Music S.r.l. Sota llicència de CAM CINE TV MUSIC, Inc. Fotografies de Peter Bastian. Fotografia de portada per cortesia de Luca Theodoli.

Doncs quin goig poder escoltar aquesta meravella de treball recuperat per la gent de Cam Jazz. Un disc emblemàtic sobre la figura de John Taylor i insignes companys. Un treball en l’ona dels que feia també el Esbjorn Svensson Trio però amb el personal segell de Taylor. El projecte segueix un tarannà determinat; tots els temes guarden una relació entre ells. És l’esperit del títol del disc, «Prop de Mart». I no és que la música sigui estratosfèrica, com a vegades dic. Close to Mars ens situa en un entorn melòdic farcit de ritme, sovint trencat, gràcies a la gestió de Martin a la bateria i el contrabaix de Danielssen, ambdós traspassats, com també en John, ell el 2015. Un dels temes delicats de tempo i el més curtet és «Ritual»; una delícia de composició pel pianíssim del líder i les escombretes del bateria. «Ballada» és delicat també i més llarg, 5 minuts d’excelsa música amb tots tres en perfecte i dolça comunió. És clar que el tema que titula el disc «Close to Mars» és també d’una profunditat d’allò més aclaparadora amb una línia melòdica preciosa i dolçor rítmica.

És per això que ja els començarem escoltant en aquest tema, i com faig darrerament, sense comentar el tema, que vosaltres ja ho enteneu tot. Som-hi doncs amb aquest...

1.8.- Close To Mars (John Taylor) 6:55.

Quina delícia que acabem d’escoltar per començar el programa, aquest tema que titula el disc «Close to Mars».
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Hi ha un tema més amb aquest tarannà íntim i és «Spring», tot i anar-se desenvolupant a mida que passa el temps amb més contingut rítmic. És així també de dolç en els inicis el 4r tema, «Oats» i també amb un puntet més de trempera en els canvis posteriors. D’altres temes amb un pèl més de tempo són els dos primers tracks, «Obstinate» i «Summer», el primer amb un obstinato de la mà esquerra fent aquest motiu recurrent i principal, i començant delicadament. El segon ja amb un tarannà rítmic, melòdic i harmònic d’entrada força interessant. Val a dir que aquests dos aspectes darrers ho aplico a tots els temes del disc.

Per això mateix els escoltarem en aquests dos temes seguits...

2.1.- Obstinate (John Taylor) 5:27.
3.2.- Summer -Phases- (John Taylor) 4:52.

I quins dos temes més interessants que acabem d’escoltar, on l’aspecte rítmic ha estat també molt important. És clar que ambdues melodies i els aspectes harmònics han definit també els temes.


La mort del pianista John Taylor el 2015 va privar el jazz britànic d'un dels seus exponents més singulars: un improvisador i compositor que combinava amb seguretat formes folklòriques i clàssiques amb un enfocament propi i poc convencional del *swing*. Tanmateix, el llegat discogràfic de Taylor —ja de per si considerable— no és estàtic. *Close To Mars* és un enregistrament en trio realitzat a Ludwigsburg el 2006 i publicat ara per CAM JAZZ, el segell que Taylor va triar durant l'última i molt creativa dècada de la seva vida. Acompanyat pel veterà contrabaixista Palle Danielsson i per Martin France —un bateria d'una musicalitat excepcional—, tots dos malauradament traspassats (una altra prova del pas del temps), Taylor interpreta vuit composicions originals (i una del seu difunt amic Kenny Wheeler). Aquest disc no només farà les delícies dels seus seguidors de sempre, sinó que també donarà a conèixer la seva obra a una nova generació que no va tenir l'oportunitat de veure'l actuar. No es tracta encara d'una publicació històrica, però sí d'una d'important i agredolça. *Close To Mars* ens mostra John Taylor en la plenitud de la seva maduresa: familiar, però alhora audaç... (Brian Morton).

Un tema amb contingut contemporani i qüestió rítmica adequada és «In February», on tots tres semblen coincidir improvisant plegats, en una improvisació col·lectiva. I ves per on que el tema més vital és el darrer, per això mateix ja els deixarem d’escoltar en aquest gran tema del seu gran amic Kenny Wheeler anomenat..

4.9.- Ever After (Kenny Wheeler) 4:16.

Sorprenent tema de Wheeler que Taylor va voler incloure en aquest disc, i no ens estranya, no, per la seva modernitat i amb una mica més de vitalitat que els seus propis. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que moltes gràcies màsters John Taylor, Palle Danielssen i Martin France.

Doncs després d’aquestes meravelloses músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per explicar-nos-ho sempre amb la teva poètica i càlida veu.


Seguim el programa amb un altre d’aquests discos publicats a Itàlia, i ho farem amb el disc de A.MA Records publicat el 3 de juliol de 2026 i disc «SECRET GARDEN» de Enrico Braco, Francesco Poeti, Armando Sciommeri featu. Matt Renzi. Enregistrat per Clive Simpson a Extrabeat Recording el juliol de 2025. Amb Enrico Bracco (guitarra), Francesco Poeti (baix elèctric), Armando Sciommeri (bateria) i Matt Renzi (saxo tenor). Temes 1, 5, 7 i 8 compostos per Francesco Poeti. Temes 2, 4, 5 i 6 compostos per Enrico Bracco © i A.MA Edizioni, 2026. Tema 3 d'Irving Berlin.

I ves per on que aquest és un disc que respira delicadeses extremes per la calidesa de les seves músiques. Bracco i Poeti signen unes composicions que parlen de la seva delicada manera d’entendre la música, al menys en aquest darrer disc. Tots els temes tenen, més o menys, un tarannà plàcid, de tempo tranquil, tot i notar-se el Groove que hi ha als temes, allò que fa que el tema camini, em diu la meva filla Marina. Així de delicats hi tenim temes com «Flow» i «Finestrelle», els que més. També «Durante» té aquests ritmes suaus i també «Blue» respira igual, amb un pèl més de vitalitat. 

I per això ja els escoltarem en aquest darrer tema compost per Enrico Braco...

5.4.- Blue (Enrico Braco) 6:11.

I què em dieu d’aquesta meravella, oi? Una delícia de tema, de composició, d’interpretacions d’aquest trio de guitarra, saxo tenor i bateria, formació un tant atípica.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I la resta de temes segueixen la mateixa dolçor tot entre els quals hi ha una magnífica interpretació del tema d’Irving Berlin, el preciós «How Deep is the Ocean». I hi ha un altre tema que ens recorda el «All The Things You Are» de Jerome Kern anomenat «All Intervals You Are» de Francesco Poeti. I un pèl més vital és la revisió que fa Braco de «Stella by Starlight» aquí anomenat «Stella Variation». 

Doncs proposo que els escoltem en aquests dos temes seguits....

6.2.- Stella Variation (Enrico Braco) 6:32.
7.7.- All Intervals You Are (Francesco Poeti) 4:04.

Estareu d’acord amb mi que aquestes revisions fetes de estàndards de Jazz tenen una personalitat ben marcada, la dels dos compositors, i més diria jo, la del grup i disc, car té tot ell un tarannà ben definit, com estem escoltant.

El trio Secret Garden és el fruit d'una col·laboració consolidada entre tres músics molt actius en l'escena jazzística italiana. El seu repertori inclou composicions originals d'Enrico Bracco i Francesco Poeti, que combinen a la perfecció gràcies al seu caràcter melòdic i a la seva profunditat expressiva. La seva escriptura posa un èmfasi especial en l'exploració harmònica i rítmica no convencional, sense perdre de vista la gran musicalitat i el caràcter cantable de les seves peces.

La seva música s'inspira en diversos corrents estilístics: des de l'ambient jazzístic de Nova York fins a les atmosferes més etèries d'influència europea, passant pel repertori de la gran tradició jazzística, amb una referència especial a l'estil "cool" de Lennie Tristano. No és casualitat que hagin decidit incloure —a més de l'estàndard "How Deep Is the Ocean" d'Irving Berlin— *contrafacts* basats en la inspiració melòdica i harmònica de temes com "Stella by Starlight" i "All the Things You Are". L'àlbum es veu enriquit per la presència del saxofonista nord-americà Matt Renzi, un músic d'estil molt personal amb qui els tres líders del grup han col·laborat en diverses ocasions.


I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic tema de Francesco Poeti anomenat...

8.5.- ​​Surf (Francesco Poeti) 6:10.

I sí que aquest tema és un pelet més vital i amb quin Swing que l’han fet més increïble, gràcies al Walking del baixista Poeti ell també el compositor. I quina sort haver pogut comptar amb el saxo tenor americà Matt Renzi, que pel cognom déu tenir arrels italianes. Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Enrico Bracco, Francesco Poeti, Armando Sciommeri i és clar que a Matt Renzi.


I ja acabarem el programa d’avui amb el darrer disc publicat per Notami Jazz publicat el 6 de juny de 2026 i disc «AFRIKALIA» de Mike Rossi & Roberto Zechini. Enregistrament en directe en concert, mescla i masterització de Dario Aspesani. Productor: Toto Ciccotelli de Notami Jazz. Amb Mike Rossi (saxo tenor, saxo soprano, flauta) i Roberto Zechini (guitarra elèctrica, guitarra acústica, efectes).

I com més endavant entendreu, el duo Afrikalia ve de la llarga col·laboració entre dos músics, l’un italià, en Roberto i l’altre sudafricà, en Mike Rossi. Un duo de guitarra i saxos, gens habitual, però que inclou ja els aspectes de l’harmonia i ritme, per la guitarra, i de la melodia pel saxo i també guitarra. Dels 6 temes del disc, recordeu que és una gravació en directe, n’hi ha un que sobrepassa els 13 minuts i segon track, «Mente Sovrana» el qual incorpora molts canvis. Ara bé, un dels més dolços de tempo i de melodia és el que Mike interpreta al saxo soprano, amb una melodia que et posa la pell de gallina, i anomenat «Il Mentecatto» i tema de Roberto. Un altre amb aquest tarannà de tempo delicat és «Buongiorno le Marche» tema de Mike i que aquest toca amb el saxo tenor, tema que va agafant corpulència, la del so del tenor. I sí que també hi varen incorporar un «Tango» titulat així mateix, amb Mike amb el saxo soprano ja fent la melodia a l’inici, i posterior improvisació. Roberto ho farà després. I ves per on que varen fer un Blues amb el qual obren la llista de temes en aquest disc, i tema anomenat «40 Club».

I per això, i perquè és un gran tema, ja els començarem a escoltar en aquest tema del saxofonista..

9.1.- 40 Club (Mike Rossi) 7:20.

I què bo, haver-los escoltat en aquest magnífic tema a tot Blues i magnífiques improvisacions, amb el guitarrista fent també la línia de baixos i la rítmica, a la vegada, mentre que Mike al saxo tenor desgranava un reguitzell de notes. I què subtil el solo del guitarrista Roberto.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I sí que hi ha aquell tema que us he comentat, el més llarg de més de 13 minuts, i per això ara mateix l’escoltareu, anomenat....

10.2.- Mente sovrana (Roberto Zechini) 13m49.

Meravella de llarg tema per com els dos músics interactuen entre ells, ajudant-se, col·laborant l’un en l’aspecte rítmic mentre l’altre fa el melòdic. També s’acoblen la mar de bé durant les corresponents improvisacions, essent dos en un, i per això els temes els surten tan rodons.
El duo AFRIKALIA representa un diàleg sonor que fusiona el jazz contemporani i la improvisació espontània amb influències culturals africanes i italianes. La seva sinergia neix d'un vincle profund entre Itàlia i Sud-àfrica, una relació que ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en una amistat fraternal. Aquesta publicació té una història de fons llarga i bonica: és una instantània musical del viatge que hem compartit al llarg dels anys. Des del 2012, quan en Mike em va convidar a Sud-àfrica per a una sèrie de 22 concerts, la nostra col·laboració artística ha florit gradualment fins a esdevenir una amistat duradora. No hi ha un repertori únic i fix que defineixi Afrikalia; hem actuat arreu d'Europa i l'Àfrica en escenaris molt diversos —des de cicles de concerts i festivals fins a clubs— i sovint hem col·laborat amb els mons del teatre, la literatura i la fotografia. Al llarg de la nostra trajectòria creativa, hem conegut innombrables artistes que s'han unit a nosaltres en diverses ocasions per a concerts i actuacions. El juliol del 2025, durant el World Land Festival de Falerone (a la regió de Les Marques) —dirigit per Dario Aspesani—, vam ser convidats a actuar i a enregistrar el concert en directe que esteu escoltant ara. Després de parlar del projecte amb en Toto Ciccotelli, de Notami Jazz, l'equip de producció va decidir publicar aquest enregistrament en format de llibre, oferint així una visió de les nostres vides com a artistes.

I ja només ens queda un tema, un pel més vital i per això ja els deixarem d’escoltar en el tema anomenat..

11.5.- SO SO (Mike Rossi, dedicat a Roberto Zechini) 8:05.

Ja heu escoltat la introducció que ha fet Mike Rossi el qual li ha dedicat al seu amic italià Roberto Zechini. Magnífic tema de Rossi el qual ens ha frapat pel potent so del seu tenor. I és clar que gran feina de Roberto a la guitarra fent la cosa rítmica i la solista, improvisant tots dos com hem escoltat avui. O sigui que ideal tema per deixar-los d’escoltar i felicitats nois Mike Rossi i Roberto Zechini i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |