Programa nº 154 dia 6 de febrer de 2014. Andreu Vilar Quartet; Juan Pablo Balcázar Trio i Bags & Trane
0 comentaris
Benvolgudes i benvolguts amics de Jazz Club de Nit, bona nit i molt bon
Jazz. Aquí estic de nou al capdavant d’aquest projecte que ja porta quatre anys
i mig. Un programa que es fa des de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i que també es pot
escoltar per Internet a l’adreça: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui us presentaré dues novetats de grans músics de casa nostra i una
delicatessen d’una parella de masters del Jazz que van fer aquesta única
col·laboració.
El primer projecte és el de l’Andreu Vilar Quartet anomenat “A Sol i
Serena”; una autoproducció que compta amb quatre magnífics músics i tot un
seguit de composicions pròpies de l’Andreu, gran vibrafonista també.
Després ens endinsarem en les músiques d’un dels contrabaixistes més
prolífics i avantguardistes de l’escena catalana, estem parlant del Colombià de
naixement i Barcelonès d’adopció, el Juan Pablo Balcázar el qual amb el seu
trio ens presenta una novetat de Fresh Sound Records New Talent anomenat
“Rain”. Per casualitats de la vida, el Juan Pablo i el Carlos Falanga també participen
en l’anterior projecte de l’Andreu Vilar.
Acabarem amb una raresa que van enregistrar John Coltrane i Milt Jackson
el 1959 per Atlantic anomenada “Bags & Trane”, els dos nick.names que
tenien Jackson i Coltrane.
Un programa on es repetiran dos noms, el del Juan Pablo Balcázar i el
Carlos Falanga, dos instruments, el vibràfon de l’Andreu Vilar i el del Milt
Jackson, i si voleu també el tenor del Vicent Macian i el de John Coltrane i
perquè no, els Laietana Studis....quina canya.
Comencem doncs amb el projecte de l’Andreu Vilar.
“A SOL I SERENA”
ANDREU VILAR QUARTET
Enregistrat per Jordi vidal el 15 d’octubre de 2013 a
Laietana Studis, Barcelona.
Produït per Andreu Vilar Juanola
Andreu Vilar, vibràfon
Vicent Macian, saxo tenor
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Tots els temes són de l’Andreu Vilar
Aquest és un projecte que va presentar el
Festival l’Hora del Jazz del 2012 (Homenatge a Tete Montoliu) que cada any
l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna fa a la plaça de la Vila de
Gràcia els diumenges el migdia del mes de setembre. Hi ha un canvi però en el
saxo tenor que aleshores va ser l’Albert Cirera. Nosaltres hi vam ser i en vam
gaudir, i la prova és l’entrada al blog del Jazz Club La Vicentina:
I segons el mateix Andreu....En el concert de Gràcia
vam tocar algun tema que ja havíem gravat a la maqueta “En Trajecte” (amb
l’Albert Cirera al saxo). En aquest últim disc hi ha 4 composicions noves: A
Sol i Serena, Lorenzana 46, Sumurrut i Quedem a l’Arc?
Comencem amb el tema mes delicat dels 8, com faig de manera habitual, i
és el tall cinquè anomenat...Porto Balseiros, en clara referència a les seves
llargues estades a Porto, primer estudiant i després tocant en els festivals
del país...tema a 4x4 però interpretat en una suau cadència
5.- Porto Balseiros 5m56s
Melodia inicial delicada per deixar pas al solo del vibràfon...i sempre
al darrere una secció rítmica totalment ensamblada la del Juan Pablo i el
Carlos, amics i col·legues en multitud de projectes com veurem també en el
següent disc que escoltareu avui. Magnífic solo de l’Andreu per deixar pas al
del Vicent, amb un clar regust al compositor de Recorda me, Joe Henderson. Tema
i cap a casa.
Andreu Vilar-Juanola (1984) va començar
estudis de música i percussió simfònica al Conservatori Isaac Albéniz de la
Diputació de Girona de la mà de Santi Molas. Acaba els estudis de música de
Grau Mitjà al Conservatori del Bruc de Barcelona on obté el Premi d'Honor de musica
de cambra l'any 2007.
Cursa els estudis de Grau Superior en el
Conservatori del Liceu, en l'especialitat de Música Moderna i Jazz, on té com a
professor de vibràfon Marc Miralta.
Rep classes a Berlín amb el vibrafonista
David Friedmann i a Oporto amb el vibrafonista canadenc Jeffery Davis.
Seguim ara amb el sisè tema del disc, clarament swingat i contra tallat
per la marcada pulsió del contrabaix del Juan Pablo.
6.- Quedem a l’Arc? 5m04s
Una melodia llarga a dos, vibràfon i saxo tenor, com a introducció del
primer solo del magnífic i jove vibrafonista. De quina delicada manera marca
els temps, sense atabalar-se en les semicorxeres, i portant un swing a les
venes transmès amb saviesa amb les masses. Vicent al tenor el segueix amb el
seu particular so i sense estridències i amb molt de gust i moderna inventiva.
Després, el tema de nou tots plegats i ja acabant-lo a tutti swing.
El 2010-2011 obté una beca per anar a
estudiar a l'ESMAE (Escola Superior de Musica e das Artes do Espectáculo do
Porto) per continuar estudiant amb Jeffery Davis. Durant l'estada a Porto rep
classes d’improvisació i combo del guitarrista Nuno Ferreira.
Guanya el premi al millor combo (Escoles
Superiors de Música de Portugal) en la 9ª edició del festival de Jazz de São
Luiz, celebrat a Lisboa el 2011.
Escoltem el segon tema del disc amb un swing brutal....estem en el món
del post bop....actual
2.- Lorenzana 46 4m04s
Magnífica entrada de l’Andreu després de fer la melodia tots plegats.
L’Andreu ens mostra un gust delicat en la interpretació del seu solo i un clar
“modernisme” en la seva execució, per
després iniciar el seu solo el gran saxo tenor Vicent Macian mostrant gran
versatilitat i domini en els trossos que fa a semicorxeres..brutal...el qual
ens va acompanyar al JCLV en dues ocasions, la primera amb el David Pastor i el
Francesc Capella en el projecte anomenat “Blue Note” i també formant part de la
Dream Big Band amb el Vicens Martín i la Gemma Abrié presentant-nos els seus
“Fruits Saborosos” de Josep Carner. Després, un gran solo del Juan Pablo
modulant clarament en els canvis d’acords seguint l’harmonia del tema per
després tornar tots plegats a la melodia del tema i acabar-lo...gran tema.
Durant l'estada portuguesa toca al festival
de jazz de Guimarães, al festival de Serralves i col·labora amb el baterista
Nordamericà Michel Louren.
A més ha
tocat com a percussionista en gires per tot l'estat espanyol amb formacions
diverses. El 2011 amb el grup de hip hop, Kase.O i l'espectacle "jazz
Magnetism", i el 2009 dins el cicle "Diversons", amb
l'agrupació de musica afrocubana Bloque 53.
Ha tocat a diversos festivals com el Festival de Jazz de Cadaqués, el Festival de Jazz de Girona, El mercat de música viva de Vic, el Festival de Jazz la Pera, El Festival l'Hora del Jazz (memorial Tete Montoliu) i en el festival de Músiques Religioses de Girona on col·labora amb l'orquestra Athenea i Omar Sosa.
Ha tocat a diversos festivals com el Festival de Jazz de Cadaqués, el Festival de Jazz de Girona, El mercat de música viva de Vic, el Festival de Jazz la Pera, El Festival l'Hora del Jazz (memorial Tete Montoliu) i en el festival de Músiques Religioses de Girona on col·labora amb l'orquestra Athenea i Omar Sosa.
Amb un dels músics del quintet d'Omar Sosa, el baixista moçambiqueny Childo Thomas hi col·labora actualment de forma estable i té diversos projectes d'actuacions, en formació de jazz, per l'estiu del 2012.
Acabem aquest projecte amb el setè tema del disc, un xic força més
rítmic de tempo més viu i carregat de swing...ens ha recordat tant aquest disc
els magnífics temps del Hard Bop dels 60s....en concepció i ritme segur i
potser més modernitat en els solos, la que han assolit els nostres músics
després d’haver escoltat tant i aprés tant com han apres...
7.- Els Pimucs 4m45s
Tema que ha començat amb el Vicent fent la melodia i la resta marcant-lo
en l’inici...després i de manera controlada però molt viva, inicia el solo
l’Andreu, i la seva particular visió del vibràfon....recordem que ha après de
Jeffery Davis però que ha begut de les aigües clares i diàfanes del gran Gary
Burton i potser menys del Bobby Huttcherson....Aquests dos sembla que
practiquen estils prou diferenciats però que això no serà motiu perquè els
joves no en beguin de les dues fonts..dic jo...
Després Vicent s’hi fica de ple en el tema fotent un tros de solo
seguint en la seva línia melòdica i harmònica, de solos també passant per
acords i fent diverses piruetes....l’Andreu inicia el set de “vuits” amb el
Carlos que sempre s’ha mantingut conjuntament amb el Juan Pablo portant la
màquina rítmica amb total perfecció. Després d’això tornen de Capo per acabar
de manera sobtada.
Gran disc que deixem ara mateix...
Seguim ara amb el disc del Juan Pablo Balcázar, un projecte anomenat...
“RAIN”
JUAN PABLO BALCÁZAR TRIO
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 420
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jordi Vidal
als Laietana Studios, el 28 d’agost de 2011 i el 31 de gener de 2012, a
Barcelona.
Produït per Juan Pablo Balcázar
Productor executiu, Jordi Pujol
Marco Mezquida, piano
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Aquí el Juan Pablo hi barreja temes propis amb estàndards de grans
mestres com Jerome Kern, Irvin Berlin, i Frederik & Lemer.
Començarem amb el tema de Juan Pablo que dóna nom a l’àlbum.....
2.- Rain (J.P.Balcázar) 5m55s
Quina preciositat de tema, amb un inici al suau i delicat, amb aires
pianístics de clar contingut melancòlic de les mans d’un dels que més treballa,
Marco Mezquida....aquest gran músic està embolicat en multitud de projectes..al
JCLV ne’m estat testimoni i més que el veurem....El tema te un clar crescendo,
amb una permanent submissió dels plats del Carlos i les notes soltes del Juan
Pablo, i mentre Marco fent-nos gaudir amb el seu solo ple de sensibilitat...i
crescendo, crescendo...per arribar al clímax de la pluja i ja després...la
calma, de manera suau tots tres apagant el tema...preciós...
Juan Pablo Balcázar, contrabaixista....ves per on que aquest home ens va
acompanyar en el primer Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts
acompanyant el combo del Conservatori del Liceu on hi havia també Toni Vaquer,
Santi Colomer, Joan Mas i Alberto Pérez...grans músics que actualment estan
immiscits en diversos projectes.
Experiència professional
Pontifícia Universitat Javeriana - BOGOTÀ , COLÒMBIA -
Docent de Jazz i música moderna . Durant el 2006 dicta classes de Teoria
III ( HARMONIA III Any ) , Teoria IV ( HARMONIA IV Any ) , Acoblaments de Jazz
( COMBOS ) , Contrabaix i Baix elèctric en aquesta prestigiosa universitat
colombiana .
UNIVERSITAT INCCA - BOGOTÀ , COLÒMBIA -
Docent de Jazz i música moderna . Imparteix classes de Arranjaments I i
II així com l'assignatura Taller De Arranjaments en aquesta prestigiosa
universitat colombiana .
ESCOLA "EL MUSICAL" - BELLATERRA ( BARCELONA ) , ESPANYA -
Docent de Jazz i música moderna . Des de l'any 2002 fins al 2006
imparteix classes de solfeig , Combos i Baix Elèctric en aquesta escola de
Barcelona.
Ha actuat en festivals d'Espanya , França , Alemanya , Estònia , Àustria
, Veneçuela entre d'altres amb els seus propis projectes i com a músic
acompanyant. Amb la discogràfica Fresh Sound Records ha gravat diversos discos
al seu nom i altres tants com sideman . La secretaria de cultura de Bogotà li
ha convidat , en diverses ocasions , a formar part , com a convidat
internacional , del festival Jazz del Parc Bogotà. L'institut de la joventut
d'Espanya va seleccionar els seus projectes , fins a 5 ocasions , per
participar en els circuits nacionals INJUVE . 1r premi en el primer Concurs de
Jazz de Copons 2001 .
Anem ara a canviar una mica de tempo i ens endinsarem en temes amb molt
més swing, tot i la particular visió del Juan Pablo i la resta de mestres....
Escoltem el primer tema del compacte....un arranjament sobre el tema de
Jerome Kern,....
1.- Gare du Nord- Yesterdays (J.Kern) 8m20s
Un tema ja totalment desbocat amb un Juan Pablo i Carlos mantenint una
pulsió rítmica impressionant i mentre tant el Marco passejant-se per tot el
piano amb total solvència, modernitat i tècnica. Magnífic solo de Marco per
deixar pas després al del Juan Pablo, ja tots una mica més calmats...tots menys
ell que toca amb el mateix tempo i on brilla per la seva gran tècnica i
melòdica intervenció. Gran solo del Juan Pablo, per després el Marco inicià els
“vuits” compassos per fer els seus el Carlos i així després d’aquesta magnífica
secció, acabar el tema de la mateixa manera amb la melodia inicial, on es
reconeix la melodia del Yesterdays....una mena d’homenatge al tema i al seu
autor.
ESMUC ( ESCOLA SUPERIOR DE MÚSICA DE CATALUNYA) - ESPANYA -
Músic acompanyant. El 2011 substitueix Giulia Valle en l'assignatura de
Trio acompanyant a Aldo Caviglia i Elisabet Raspall en aquesta prestigiosa
universitat catalana.
CLUB Robadors 23 - BARCELONA , ESPANYA -
Programador. Des de l'any 2007 fins a l'actualitat realitza la
programació de jazz i música experimental en aquest club referent del moviment
musical barceloní
RAP NOMÉS PRODUCCIONS - SARAGOSSA , ESPANYA -
Gestió i organització . El 2012 realitza pràctiques en aquesta
productora , referent del moviment del Hip Hop espanyol .
Seguim ara amb aquest magnífic disc amb un tema carregat també de
swing...un tema que parla d’amor....tema iniciat per les escombretes del Carlos
i després tots tres seguint de manera entretallada el tema, per després
arrencar ja el Marco el seu solo....
5.- A.O. –Almost like being love (Frederik/Lerner) 4m26s
Després del magnífic solo del Marco, ja entra el Juan Pablo a un tempo
trepidant i sempre al darrere les escombretes suaus del Carlos..alguns acords
del Marco, entrada d’aquet darrer en la melodia, al darrere els altres dos per
acabar suaument....magnífic tema.
MÚSIC FREE - LANCE I DE SESSIÓ - ESPANYA , COLÒMBIA -
Músic free- lance i de sessió . Des de l'any 2001 , i fins a
l'actualitat , fa part activa de l'escena de la música moderna de la ciutat de
Barcelona participant en infinitat de projectes . La seva tasca com a músic ,
arranjador i compositor l'ha portat a actuar als festivals més importants de la
península així com a gravar diversos discos com a líder i sideman amb la discogràfica
Freshsound Records
AMMUS (AULA MODERNA DE MÚSICA I SO) - BUCARAMANGA , COLÒMBIA -
Tallers i Masterclass . El 2011 és convidat per aquesta escola de
Bucaramanga a participar com a professor en el primer seminari internacional
del jazz juntament amb els professors Franco Pinna , Sofia Ribeiro , Oscar
Penyes , Juan Andrés Ospina , Marcelo Woloski entre d'altres.
El seu disc "Viatge / Voyage " és seleccionat com un dels
millors discos de l'any per la revista Enderock el 2009 . 2n premi en el
Concurs Jazzargia 2008 amb el grup Robadors23 Quartet . Ha compartit escenari
amb músics com Lucia Pulido , Guillermo Klein , Guillermo McGill , Miguel Zenón
, Javier Ibarra ( Kase.O ) , Miguel Villar , Jorge Sepúlveda , Marco Mezquida ,
Wycliff Gordon , Terence Stadford , Ruper Ordorika , Carlos Falanga , Greg
Duncan , Juan David Castaño , Nicolas i Juan Andrés Ospina , Sofia Ribeiro ,
Dani Comas , David Xirgu , Jordi Matas , Joan Berbin , etc . Actualment
treballa indistintament en projectes de Jazz tant com de Pop o Hip Hop de
primer nivell nacional .
Anem ara al darrer tema del compacte i darrer tema que us posaré del
disc de J. Pablo Balcázar, un tema d’ell mateix carregat també de swing, tema
dedicat al Joe Henderson...
8.- Nuevo – For Joe (J.P.B.) 6m05s
Tema iniciat encara sense el ritme que després l’acompanyarà en el
primer minut, i ja seguidament ja el Marco inicia el seu magnífic solo i sempre
al darrera el Carlos fent de les seves. Després el Juan Pablo amb el seu solo
més calmat, amb unes passejades per acords diversos i algun riff identificat i
molt de Blues també....Carlos fa el seu solo, acompanyat de tan en tan per
piano i contrabaix....per després tornar de capo al tema i acabar-lo...un tema
dedicat al gran amic d’en Valentí Grau, el Joe Henderson.
FORMACIÓ ACADÈMICA
Taller de Músics , Barcelona .
1998 – 2002 Programa d'Especialista en Música Moderna i Jazz -Especialització
en Baix Elèctric-
Conservatori Superior de Música del Liceu, Barcelona
2007 – 2011 Grau Superior en Música Moderna i Jazz - Especialització en
Contrabaix -
Universitat de Barcelona ( UB ).
2011 – 2012 Màster Oficial Música Com a Art Interdisciplinari - Gestió i
Programació -
“BAGS & TRANE”
MILT JACKSON & JOHN COLTRANE
Enregistrat per Tom Doud el 15 de gener de 1959 als
Atlantic Studios de New York.
Editat per Atlantic el 1961.
Produït per Nesuhi Ertegün
Milt Jackson, vibràfon
John Coltrane, saxo tenor
Hank Jones, piano
Paul Chambers, contrabaix
Connie Kay, bateria
En l’edició en compacte hi van afegir 3 bonus tracks dels quals us en posaré un..
S’ha de dir que Milt Jackson hi va fer composicions mentre que John no
en va fer cap....tot i que també hi ha temes de Dizzie i d’altres .unes
composicions i ritmes que ens situen en el més pur Hard-Bop, com alguns dels
temes que hem escoltat fins ara...
Bags & Trane és un àlbum acreditat als músics de jazz Milt Jackson i
John Coltrane, llançat el 1961 per Atlantic Records, Num SD 1368, pren el seu
títol dels sobrenoms de Jackson i de Coltrane, i és l'únic registre de la col·laboració de la parella, encara que només
Jackson va contribuir amb composicions originals. Actualment, l'àlbum pertany a
la discografia de Jackson, ja que ell era el líder de la sessió i tot i així va
signar a Atlàntic sota els auspicis del Modern Jazz Quartet, i no amb Coltrane
que havia sortit de l'etiqueta pels expedients que tenia Impulse en el moment
de l'edició d'aquest àlbum. No obstant això, igual que Prestige Records abans
d'ells, i ja que la fama de Coltrane va créixer després d’haver deixat de
gravar per al segell, Atlantic utilitzà diversos enregistraments no emesos i
els va alliberar amb el nom de Coltrane mostrant-lo de manera més prominent.
Comencem amb un tema que no estava inclòs en l’àlbum original i que com
no podia ser d’una altra manera serà un Blues de Milt Jackson, el ....
7.- Blues Legacy (M.Jackson) 9m03s
Poques coses es poden dir d’un tema com aquest o moltes....un blues és
un blues, i tothom sap com va tot i és prou predicible, tot i així aquest blues
és prou especial si ens atenyem al títol, és el legat del Bags...Un bon solo
amb el vibràfon mentre contrabaix va fent el walking cadenciós i el bateria amb
els cops al canto de la caixa i xarles mantenen el ritme suau i
balancejat...després Trane amb el seu tenor i els seu so personal, únic diria
jo.....quin saxo, tudell i canyes més personals....i és clar quins llavis, i
sobretot quin cervell més acollonant...Hank el segueix en el solo, en el seu
estil un xic percussiu per després tornar John amb la senzilla melodia del
tema....
John William Coltrane , també conegut com " Trane " (23
setembre de 1926 - 17 de juliol de1967) , va ser un saxofonista de jazz i
compositor. Tot i que de jove va fer els seus pinitos en el Bebop, la seva
tasca ingent la va desenvolupar a partir del Jazz Modal de Davis i Evans
després del Kind Of Blue. Aquest desenvolupament va partir de Giant Steps i va
arribar fins el seu mític A Love
Supreme, per acabar amb una particular visió de la música india (de Índia en el
seu emblemàtic i espiritual “OM”), traspassada al seu món musical i interior.
Això no és més que un petit resum de la seva vida de la qual segur que
vosaltres en coneixeu tots els detalls.
Seguim ara amb el tema que dóna títol a l’àlbum....escolteu el
característic vibrato del Milt i tot el swing i Blues que atresora....tema
començat per ells dos, amb una melodia molt curta, característica dels Blues en
el Jazz per després ja iniciar el seu solo en Bags...
1.- Bags & Trane 7m29s
Després del magnífic solo d’en Bags, s’hi posa Trane amb el seu so inconfusible i potent amb
les seves característiques fuses tot i que no sempre...després més tranquil el
solo del gran dels Jones homes, el Hank, ja que les seves dues germanes eren
més grans que el Hank i també van estudiar piano. Família de músics importants
en la història del Jazz, els tres germans, Hank. Tad i Elvin. Després del
curtet solo del Hank, el Paul Chambers ens llisona com tocar el contrabaix amb
l’arc...magnífic solo temperat per deixar pas als quarts de vibràfon i saxo
tenor, fent el tema tots dos i compartint-lo per després anar de capo al tema,
melodia senzilla d’aquest blues.
Avui es tracta però de donar una visió de la vida de Milt Jackson,
vibrafonista.
Milton " bosses" Jackson (1 el 1923 a 9 oct 1999 ) va ser un
vibrafonista de jazz nord-americà , generalment es pot considerar que va tocar
bebop, tot i que portà a terme diversos estils de jazz . Va ser un dels primers
músics en transportar els temes de gospel i blues al vibràfon. Era posseïdor
d’un criteri i estètica molt perfeccionista la qual cosa el va permetre
encaixar a la perfecció en els MJQ de John Lewis i especialment recordat pels
seus solos de balanceig fresc amb aqyuesta formació i la seva inclinació per la
col·laboració amb diversos intèrprets de hard bop i post bop. Abans havia
desenvolupat un estil amb un atac delicat i clar amb un jos de vibratos i
ressonàncies subtils gràcies a la seva tècnica instrumental de gran
virtuosisme. Tenia un swing gens forçat i en les seves balades i blues li surt
de la manera més natural. Va ser un intèrpret molt expressiu; Jackson es va
diferenciar d'altres vibrafonistas per la seva atenció a les variacions
harmòniques i en el ritme. Tenia molta simpatia pel blues de dotze compassos en
tempos lents. Preferia tocar a tempos lents amb el vibràfon fins a un mínim de
3,3 revolucions per segon (en contraposició a la velocitat de Lionel Hampton de
10 revolucions per segon ) i també per un vibrato més subtil. En determinades
ocasions, Jackson també cantar i tocar el piano professionalment. Va composar
el magnífic tema “Bags’ Groove” i “Bluesology” que ell mateix va convertir en
històrics.
Ara posarem el segon tema del disc, l’anomenat Tres petites paraules, on
el tema està iniciat pel Milt, un tema prou conegut, també de melodia curta,
ideal per endegar les improvisacions tot seguit..tema del 1930 de Kalmar &
Ruby i que va servir de banda sonora de la pel·lícula del mateix nom protagonitzada
per Fred Astaire i Red Skelton estrenada el 1950 on s’explicava la vida
d’aquesta parella de compositors. Un tema estàndard de 32 compassos amb
l’estructura de A1 A1 B A2 originalment en la tonalitat de C major. Els primers però van ser Bing Crosby
i els seus Rhythm Boys amb la Duke Ellington Orquestra que el mateix any de
1930 van fer la banda sonora de la pel·lícula “Check and double check”...
2.- Three Little Words (Ruby/Kalmar) 7m32s
Un magnífic solo de Trane en la seva línia de tocar “paquets de notes”.
Posteriorment enregistraria el Kind of Blue i després el seu Giant Steps.
Després d’ell, Bags s’hi posa al tempo endimoniat del tema, mentre al
darrera Paul fent un walking a tota hòstia i l’incansable Connie a la
bateria...Hank segueix la tanda de solos, on podem escoltar a la perfecte
màquina rítmica de piano, contrabaix i bateria...en acabar, els “vuits” amb el
Connie, Bags i Trane....per després Milt tornar a la melodia del tema per
acabar-lo.
El 1945 el va descobrir Dizzie Gillespie i va tocar amb ell fins el
1948. Va enregistrar com a líder el 1947 amb Sonny Stitt. El 1948 va formar
part dels All Stars amb gent de la big band de Dizzie, John Lewis, Kenny
Clarke, etc...El 1951 pren cos el Milt Jackson Quartet amb Lewis, Clarke i Ray
Brown i l’abril del mateix any passen a ser els Modern Jazz Quartet. El 1954
enregistra amb el recentment desaparegut pianista Horace Silver un LP on
s’inclou una de les millors versions del tema “Opus de Funk”, tema enregistrat
amb els MJQ el 1952 i amb Milt Jackson Quintet el 1954. Paral·lelament als
enregistraments amb MJQ també grava per Atlantic amb Lucky Thompson & Oscar
Petitford el (“Plenty plenty Soul”, 1957) i amb Coleman Hawkins (“Bean Bags”,
1958) i sobretot amb Coltrane aquest disc que avui estem posant, el Bags &
Trane el 1959, també amb Wes Montgomery i l’increïble Wynton Kelly (“Bags meet
Wes”) el 1961. Però sembla que cap d’aquests enregistraments va igualar el
“Bags Qroove” amb Miles Davis i Thelonious Monk en les dues versions
enregistrades el Nadal del 1954.
Ja en els anys 70s va col·laborar freqüentment amb Cedar Walton i Monty
Alexander i al final de la dècada va enregistrar dos discos amb la Big Band de
Count Basie (Pablo, 1978). Ja al final de la seva carrera ho va fer amb el
mateix Walton i amb joves lleons com el Joshua Redman.
Escoltem ara per acabar el programa d’avui un altre Blues del Milt
Jackson....hem començat amb un blues i acabarem amb un Blues....què bé.
5.- The Late Late Blues (M. Jackson) 9m43s 33m07s
Aquest és un tema amb una pulsió més viva que per acabar el programa ens
anirà molt bé..un tema alegre, vital, carregat d’optimisme i bon gust...inciat
pel Milt Jackson amb melodia senzilla i curta i ja ha començat ell mateix la
tanda de solos...i al darrera el plat, xarles i copets suaus de caixa i el
contrabaix a walking amb un swing impressionant...després canvi momentani a
cops de caixa, notes de vibràfon i
contrabaix donant cobertura a l’inici del solo de Coltrane, i ja sí després tots
de nou portant la rítmica potent i swingada amb total precisió mentre el geni
fa de les seves...No em negareu que acabar un programa de Jazz amb això no és
collonut.....
Doncs sí, hem escoltat uns bons discos, els dos primers amb músics de
molta vàlua, músics que s’han format aquí i allà però són de casa com la
editorial Fresh Sound Records de l’entranyable Jordi Pujol, el presi del
Jazz....
Espero que hagueu gaudit amb el programa d’avui i dir-vos que us espero
el proper dijous a la mateixa hora per gaudir amb vosaltres de més novetats
dels nostres músics, i també fer-ho amb els nostres estimats masters del Jazz.
Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Programa nº 153 dia 30 de gener de 2014. Nicolas Moreaux; Gonzalo del Val Quartet i Frank Strozier
0 comentarisBona nit de nou amigues i amics, benvinguts a Jazz Club de Nit. Un altre
dijous que ens tornem a trobar amb totes i tots vosaltres en el programa de
Jazz del Baix Llobregat aquí a l’emissora municipal de Sant Vicenç dels Horts.
Ens podeu escoltar als 90.2 MHz del dial si esteu a prop i sinó per internet a
l’adreça següent:
http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui us presentaré un parell de novetats de les dues discogràfiques més
importants que tenim a casa nostra, Fresh Sound Records i Quadrant Produccions.
Endinsem-nos en un projecte sorprenent per molts aspectes. El primer el
musical, on els 11 temes d’aquest doble compacte no et deixen indiferent, ans
al contrari, et mouen a escoltar-lo de nou una altra vegada, i després una
altra vegada, i així fins omplir-te d’aquests sons. L’altre aspecte sorprenent
és el relacionat amb la composició del grup. Dos saxos tenors, dues guitarres,
dues bateries, un saxo alto i el contrabaix del líder i compositor d’aquesta
magnífica obra que més d’un situaria fora del món del Jazz i no seré jo aquest.
En aquest projecte es barregen conceptes i músiques de la mà de belles i
grans composicions portades a terme per grans intèrprets.
El projecte es diu
“FALL SOMEWHERE”
NICOLAS MOREAUX An extended band featururind Bill
McHenry
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 417
Enregistrat i mesclat per André Charlier als estudis
“des Egrefins” el 23 i 24 de novembre de 2011.
Produït per Niko Moreaux
Productor executiu, Jordi Pujol
El primer compacte te un fil conductor que és la suavitat en les
melodies acompanyades aquestes de lirisme i sensualitat. Els tres temes semblen
un quantum unitari per la bellesa i rítmica reposada. En el quart tema, que
també comença amb una melodia prou enganxosa però no carrinclona ni vulgar, el
ritme és un pel més viu i es poden escoltar els solos dels dos guitarristes. En
el següent tema es manté la sonoritat dolça amb melodies senzilles, amb un
ritme que camina i sempre grans interpretacions en els solos. Difícil se’m fa
seleccionar els temes per posar, ja que el darrer tema d’aquest primer compacte
segueix la fluïdesa dolça dels altres, i les melodies maques i delicades a la
vegada que senzilles. Per darrera el groove que fa que els temes caminin
delicadament. I sempre els diferents sons dels saxos i guitarres. Res a veure
amb els temes amb swing de la setmana passada, però això no diu que no sigui
una música prou meravellosa.
Escoltem el primer tema del primer compacte:
1.1.- Far (N.
Moreuax) 9m10s
Xiular és per als amants, els ocells i els nens, l'expressió àgil de
certa integritat que tendim a perdre a mesura que envellim. Abans que ell estudiés
cap de qualsevol dels instruments de conservatori, Nicolas Moreaux va xiular
durant 15 anys, mantenint la música fora de tot judici i de la tècnica, situat
davant de la puresa de la infància. Després va escollir el menys solista dels
instruments, per millor escoltar la veu dels altres. Es va trobar amb el
difícil camí del jazz a la recerca de profunditat i intensitat, sempre curiós
de tradicions menys sofisticades amb el seu cor encara ple de sorpresa.
Quan va arribar el moment de gravar aquest nou àlbum, el seu segon després de "Beatnick" el 2009, va pensar per primera vegada amb els músics que comparteixen el seu amor indestructible i de bat a bat per la música.
Anem ara al darrer tema d’aquest compacte, un tema llarg de 12 minuts
anomenat...
6.1.- Oak (N.Moreaux) 12m07s
Es necessita saviesa per preservar la capacitat de sorprendre, per tant,
no és cap sorpresa que trobem aquí els músics més concorreguts de l'escena del
jazz francès i europeu. L'enginyer de so (i el baterista) André Charlier, és
ell mateix un model de versatilitat i generositat. Dues bateries, dos
guitarristes, dos saxofonistes, més doblets que instrumentistes individuals: No
hi ha lloc per egos aquí. Les composicions de Nicolas Moreaux sorgeixen d'un
procés d'escriptura molt intuïtiva que accepta la simplicitat i la imperfecció
com la forma més segura d'emocions compartides.
Els arranjaments de les cançons han estat deixats als mateixos músics, la qual cosa porta a un increïble nivell d'empatia i de comunió, i es veu perfectament en el tema "The Way To Reikjavik” on les seccions corals es combinen amb el contrapunt alternatiu amb un sentit de l’equilibri miraculós. Un al costat de l’altre, Bill Mc Henry i Christophe Panzani a "Far" o David Doruzka i Pierre Perchaud a "Baroc" semblen amics passejant, parlant i escoltant amb el mateix delit, fins al punt que es fa difícil per a l'oient diferenciar-los. El so inconfusible del saxo alto de l’Olivier Bogé canta a "Guatemala" i "The Way To Reikjavik" amb un lirisme vulnerable que mai eclipsa el so de la banda.
Escoltem ara el tema cinquè del segon compacte, el..
5.2.- A joyful.....(N.Moreaux) 9m36s
Les peces són sovint subratllades amb un full residual de so, com el silenci al bosc és inseparable del so del riu proper. Són les petites campanes de formigueig a "Guatemala", les interjeccions del saxofon delicades sobre "Cool Water" , el cor vocal que emet una resplendor irreal en el solo de Tigran Hamasyan a "Oak" . En el tema que dóna títol a l’àlbum, el més atmosfèric de l'àlbum, la diferència entre el primer pla i el fons es torna borrosa. Esbossos de melodies i rítmics gestos s’escapen de la massa sonora, abans de ser engolits una vegada més, les veus individuals es dissolen en l'evocació bella i sinistra d'un paisatge llunyà. No és per casualitat que l'àlbum deu el seu nom a aquesta composició espontània del grup. "Fall Somewhere" expressa el deixar-se anar a la inspiració del moment, la confiança en un mateix i amb els altres que permet que la música pot trobar el seu camí de manera orgànica, com l'aigua que flueix. Aquest disc té moltes fonts d'influència: jazz, rock, improvisació lliure, cadascuna d’elles abraçada amb la intensitat i la integritat d'un nen que juga. No només ens recorda la presència de Paul Motian, mentor de Bill McHenry mort el dia abans de la sessió, sinó també la de l'amistat i els llaços familiars: l’àvia Nico de 95 anys violinista, i Cécile, la seva neboda, l'expressió somiadora de la qual embelleix la portada de l'àlbum. El disc és ara una mà oberta pel profit de l'oient.
I acabem aquest magnífic projecte de 11 temes, i dels quals is n’he
posat 4 de llargs, amb el tercer tema d’aquest segon compacte:
3.2.- The
incall (N.Moreaux) 9m06s
Deixem ara aquesta petita meravella per endinsar-nos en la música de
Steve Swallow de la mà del quartet del Gonzalo del Val.
“THE MUSIC OF STEVE SWALLOW”
GONZALO del VAL Electric Quartet
Editat per Quadrant Produccions Q00048J
Enregistrat per Toni París als estudis 44.1 de Girona
el 10 i 11 de maig de 2013.
Mesclat i masteritzat per Jordi Gaspar.
Víctor de Diego, saxo tenor, soprano i flauta
Jaume Llombart, guitarra
Vic Molines, baix elèctric
Gonzalo del Val, bateria.
Tots els temes són composicions de Steve Swallow amb arranjaments de
Gonzalo del Val excepte “Free Nussbaum” que és una improvisació col·lectiva.
Miguel “El Cheyenne” toca el
cajón i les palmes en els temes 5 i 7.
Escoltem el tema cinquè amb el soprano del Víctor de Diego.
5.- Misery Loves Company (S.Swallow) 7m19s
Un preciós tema i interpretat encara millor amb un magnífic so del
soprano del Víctor, per després entrar el Jaume, elèctricament a l’estil de
l’estimat John Abbercrombie, al menys em sembla a mi. I mentre, un walking del
Vic i el swing del Gonzalo, tots tres magnífics però el solo del Jaume,
brutal....Acabant amb el tema doblat a saxo i guitarra de manera llanguida i
suau. Gran tema.
Steve Swallow: Nova York, 4 d’octubre de 1940. Baix Elèctric.
Inicià els seus estudis amb piano i trompeta però amb 14 anys descobreix
el Jazz i posteriorment als 18 adopta el contrabaix. Als 20, s’integra en el trio
de Paul Blay. Amb el mateix Blay, forma part de l’audaç trio amb Jimmy Giuffre,
clarinetista i saxofonista. Steve va destacar també en el grup de Stan Getz
així com en el quartet de Gary Burton, on redefinirà el baix elèctric tocant-lo
amb la pua com si d’una guitarra es tractés. Tant és així que amb el temps,
deixarà de banda el contrabaix acústic per considerar-lo amb una tècnica
completament diferent. Tot i haver exercit una gran influència en els
baixistes, Steve Swallow ha desenvolupat una carrera sempre en un buscat segon
pla. Només a partir de finals dels 70s va permetre’s expandir-se com a líder.
Va col·laborar amb el Gary Burton en el seu disc “Hotell Hello” (1974, ECM) i
va participar en el primer disc de Steve Kuhn, “Trance” de 1974 amb el gran
Jack DeJohnette i Sue Evans a la percussió. La seva versàtil musicalitat l’hi
ha permès trobar-se amb músics molt diversos, com el percussionista suís Pierre Favre en el disc “Window Steps” (1976,
ECM) o amb el contrabaixista Henry Texier, en el disc “Izlaz/Colonel Skopje”
(Label Bleu) amb en Joe Lovano, Aldo Romano i John Abercrombie. Sembla que
també les seves composicions han estat sempre sol·licitades pels seus
col·legues instrumentistes.
A finals dels 70s es unir sentimentalment i de manera professional amb
Carla Bley, prèviament casada amb Paul Bley. En aquest període va començar a
enregistrar com a líder exemple del qual és el disc “Home” (1979, ECM), en
formació de quintet sobre poemes de Robert Creeley. Després van seguir “Carla”
(1987), “Swallow” (1991), i “Real Book” (1993), els tres de l’editorial
XtraWATT, amb diverses formacions. A més a més de figurar en els projectes de
Carla Bley, amb trio i fins a orquestra, Swallow ha endegat una prolífica
associació amb el saxofonista Chris Potter i el bateria Adam Nussbaum.
Afegint-hi més músics al grup, ha produït “Desconstructed” (1996, ECM), “Always
Pack Your Uniform on Top”, (2000, ECM) i en trio, “Damage in Transit”, (2001,
XtraWATT/ECM). A més a més, Swallow ha format part del trio de John Scofield,
amb Bill Stewart, convertit en quartet amb el mateix Potter en nombroses
ocasions. Steve Swallow està instal·lat en un lloc de referència pel que fa al
baix elèctric. La seva fluïdesa musical és llegendària i ha mantingut durant
tots aquests anys la imatge d’un home tranquil, deixant de banda la recerca de
l’èxit a qualsevol preu. En els darrers temps, ha tornat a enregistrar amb
Jimmy Giuffre i Paul Bley amb un renovat interès.
Escoltem ara el primer tema del disc....
1.- Como en Vietnam (S.Swallow) 5m45s
Un magnífic tema amb
un ritme força entretallat, i amb uns magnífics solos del Víctor de Diego, del
Vic Moliner després i una virgueria amb acords del Jaume.
Un tema on la
melodia principal està doblada pel mateix Víctor amb els saxos.
Gran tema de
l’Steve.
Gonzalo del Val:
Nascut a Miranda de Ebro ( Burgos ), comença els seus estudis musicals a
l'edat de 7 anys al Conservatori Municipal d'aquesta ciutat. Es trasllada a
Madrid per estudiar bateria amb Guillermo McGill i composició i arranjaments
amb Ramón Paús durant dos anys. Posteriorment és becat per estudiar al
Conservatori Superior de Música del LICEU de Barcelona, obtenint el "Títol
Superior de Bateria-Jazz" sota la direcció del músic Marc Miralta.
El seu projecte final de carrera, titulat "Sis Contes Musicals", obté la màxima qualificació (excel·lent ). Aquest treball està basat en composicions originals inspirades en l'obra del cineasta francès Eric Rohmer. El 2008 va ser seleccionat per l'Obra Social de Caixa Burgos ( CREA2008 ) per a l'edició en disc. També ha estudiat al Conservatori Superior del Liceu amb professors de la talla d'Aldo Caviglia i el reconegut bateria nord-americà, Ed Soph.
El 2009 va ser guardonat amb la beca "Joves Excel·lents " per anar a estudiar a la prestigiosa escola Manhattan School of Music de Nova York, amb el professor John Riley. A Nova York també rep classes del bateria Adam Nussbaum. En aquest mateix any, la revista francesa SOJAZZ va incloure una crítica del seu disc a la secció de joves talents assenyalant-lo com " ... un dels millors representants de l'escena espanyola contemporània ... "
El seu projecte final de carrera, titulat "Sis Contes Musicals", obté la màxima qualificació (excel·lent ). Aquest treball està basat en composicions originals inspirades en l'obra del cineasta francès Eric Rohmer. El 2008 va ser seleccionat per l'Obra Social de Caixa Burgos ( CREA2008 ) per a l'edició en disc. També ha estudiat al Conservatori Superior del Liceu amb professors de la talla d'Aldo Caviglia i el reconegut bateria nord-americà, Ed Soph.
El 2009 va ser guardonat amb la beca "Joves Excel·lents " per anar a estudiar a la prestigiosa escola Manhattan School of Music de Nova York, amb el professor John Riley. A Nova York també rep classes del bateria Adam Nussbaum. En aquest mateix any, la revista francesa SOJAZZ va incloure una crítica del seu disc a la secció de joves talents assenyalant-lo com " ... un dels millors representants de l'escena espanyola contemporània ... "
També va ser nominat en la categoria de "millor nova proposta
" de l'any 2009 per la prestigiosa revista de Jazz & Blues, JAÇ
(Barcelona).
Escoltem ara el segon tema amb una intro magnífica del Gonzalo per
deixar després al Jaume jugar amb diverses cordes de la seva guitarra a la
vegada i per darrera el Gonzalo i en Vic a tota hòstia. Després l’entrada del
Víctor a tempo dividit per després seguir amb el tempo de la formació. Un
magnífic tema i solo de Víctor. Després doblant amb el Jaume alguna part de la
melodia del tema per acabar-lo de manera sobtada. Brutal.
2.- Ladies Waders (S.Swallow) 4m20s
Al desembre del 2011 va merèixer la portada de la revista més important de Jazz; All About Jazz. En el seu interior, la publicació de Nova York li dedica una àmplia crítica lloant el treball del bateria de Miranda. També en aquest mateix any va ser nominat com a MILLOR NOVA PROPOSTA per la Revista JAÇ de Barcelona, així com elegit MILLOR DISC DE JAZZ del 2011 per Distritojazz.com. Durant aquests anys també ha tingut una activa vinculació amb el món de la docència, impartint classes com a professor en nombroses escoles entre les quals destaca el Conservatori Superior Pablo Sarasate de Pamplona. Des del 2005 resideix a Barcelona on exerceix com a professor a l'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu (membre de la Berklee School of Music de Boston ), així com al Conservatori Superior del Liceu. El 2013 és nomenat Director Acadèmic de l' AULA de Música Moderna i Jazz del Conservatori Liceu de Barcelona.
Anem ara a escoltar el tema setè amb iniciat per les palmes i el cajón
de “El Cheyenne” amb el Gonzalo al charles. Les palmes mentre el Víctor està
fent la intro amb el tenor per després iniciar el tema doblats amb el Jaume.
Vic i el seu baix amb un riff permanent i ritme entretallat on el plat del
Gonzalo ens marca un permanent toc a temps dèbil, mentre Víctor inicia el seu
magnífic i modern solo. Després d’ell, la sessió de “vuits” amb el Gonzalo i la
resta de companys. Després tema, palmes i acabar-lo de manera sobtada.
7.- Bite your grandmother (S.Swallow) 5m17s
Percussionista durant la temporada 2003-04 al teatre Apolo de Madrid , amb els musicals "Annie" i "La gàbia de les boges ", sota la direcció de Cèsar Belda.
Durant el Festival Gospell de Rajadell 2007, acompanya a dos grans
figures del gènere; Bazil Meade (director del "London Community Gospel
Choir” ) i Didier Likeng ( director de gran prestigi camerunès ).
Com bateria de la Big-Band del Conservatori del Liceu ha actuat en els auditoris i teatres més destacats de Barcelona; Palau de la Música Catalana, Gran Teatre del Liceu i Auditori de la Música.
A l'abril del 2007 participa com a bateria en l'estrena de l'obra "Transformacions" de Joan Albert Amargós, per a orquestra simfònica i Big - band dins de la programació del Gran Teatre Liceu.
Col·labora dins de l'escena jazzística espanyola amb músics de la talla de Jon Robles, Dani Pérez, Víctor de Diego, David Mengual, Jordi Bonell, Albert Bover, Elisabet Raspall, Ramon Escalé, Mikel Andueza, Iñaki Sandoval, Joan Chamorro, Rai Ferrer, Horacio Fumero, Matthew Simon, Gonzalo Tejada, Iñaki Askunze, Giulia Valle, Josep Maria Farràs, Roger Mas, Ignasi Zamora, i internacional com Christian Scott, Juan Suárez, JP Balcázar, Demián Cabaud, André Matos, André Fernándes, Leo Genovese, Coco Fernández, Stefan Graser .
Acabem aquest projecte amb el darrer tema dedicat a un dels seus mites,
el bateria Adam Nussbaum, al qual va poder veure al “Cornellia Street Cafe” de
Nova York quan hi va anar a estudiar. Amb la mateixa formació hi havia també el
gran Steve Swallow, i d’aquí ve aquest disc i el darrer tema dedicat al
Nussbaum.
9.- Free Nussbaum (Impro
col·lectiva) 3m44s
Ha participat en diverses formacions entre les que destaquen, Victor de Diego Trio i Quartet, David Mengual Group, Marc Miralta Vibráfon Quartet, Jon Robles Trio, Jordi Bonell Quartet, Horacio Fumero Quartet, Mikel Andueza & Dani Pérez Quartet, Iñaki Askunze Sextet, Sergio Pàmies + Antonio Serrano Grup, Iñaki Sandoval Trio, Gospel Messengers, Big - Band del Conservatori Liceu, Two Tenors Quartet, Ramon Escalé Trio, de Diego Brothers, Luis Giménez Quartet, Albert Marquès + Jordi Bonell Quartet, Rocío Faks Quartet, Nico Sánchez Quartet, Sabina Witt & J. Pablo Balcázar Project, Aguaribay Jazz Septet , Mauro Urriza Project ...
Tot això sense posar la llarga llista de les seves participacions en
innombrables Festivals de Jazz entre els quals els darrers:
III
Milano Jazz Festival (2012) amb “Gabriel Amargant Q.”
Mas i
Mas Festival (2012) amb “Víctor de Diego Q.”
V
Jazztival de Miranda (2012) amb “Horacio Fumero Cuarteto”
XII
Jazz en la Calle PAMPLONA (2013) amb “Gonzalo del Val Trío”
XVI
Festival Jazz San Javier, MURCIA (2013) amb “Albert Marquès
& Jordi Bonell Q.”
I
Festival Jazz de Agramunt, LLEIDA (2013) amb “Víctor de Diego
trío”
Albacete
Jazz Festival (2013) amb “Víctor de Diego trío”
23è
Festival L´Hora del Jazz (2013) amb “Gabriel Amargant Quintet”
VI Jazztival Mirajazz (2013) amb “Gonzalo del Val
Electric Quartet”
I la llarga llista de premis entre els quals:
* Beca “Joves Excel·lents 2009″ per estudiar
a la Manhattan School of Music (New York)
* Disc de l’Any 2010 por la gravació amb
“Víctor de Diego Q.”
* Disc de l’Any 2011 por la gravació smn
“Miguel Fernández Quintet”
* Nominat a “Millor Nova Proposta de Jazz”
del 2011 pel disc “Gonzalo del Val Trío”
* Nominat a “Millor Nova Proposta de Jazz”
del 2009 pel disc “Gonzalo del Val Project”
Un músic que ens ha acompanyat diverses vegades al Jazz Club La
Vicentina amb músics com Víctor de Diego, en quartet i darrerament amb el
Víctor de Diego Trio amb l’amic Jordi Gaspar.
Deixem ara el Gonzalo del Val i anem a descobrir al saxofonista alto, en
Frank Strozier en el seu disc “Long Night”. Aquest és un disc que em va
recomanar l’Enrique Heredia un dia que em vaig deixar caure per la botiga Blues
Sounds al carrer Benet Mateu 26, al barri Sarrià. Em vaig emportar un magnífic
disc de vinil de 180 gr d’un músic del qual no en coneixia ni poc ni molt. Un
disc de vinil que a la primera vegada que va sonar ja el vaig digitalitzar.
Quin goig escoltar per primera vegada un vinil sense cap soroll de crac
crac...un veritable plaer. Doncs aquí el teniu:
“LONG NIGHT”
FRANK STROZIER
Editat en vinil per Jazz Workshop, una divisió de
Blue Moon Produccions Discogràfiques. JW – 037 stereo
Edicuió original de JazzLand JLP956
Enregistrat i masteritzat per Ray Fowler als Plaza
Studios el 12 de setembre de 1961 a New York.
Produït originalment per Orrin Keepnews.
En formació de sextet, tenim a...
Frank Strozier, saxo alto
George Coleman, saxo tenor
Pat Patrick, saxo baríton
Chris Anderson, piano
Bill Lee, contrabaix
Walter Perkins, bateria.
Strozier i Patrick toquen la flauta en el tema “The Crystal Ball”.
En formació de quartet, tenim a...
Frank Strozier, saxo alto
Chris Anderson, piano
Bill Lee, contrabaix
Walter Perkins, bateria.
Escoltem el segon tema de la cara A, anomenat..
2.A.- How little we know (Leight-Springer) 5m53s
Aquest és un disc de Hard Bop on hi ha però una volguda sensibilitat
continguda i delicada en algun dels temes.
Frank R. Strozier , Jr (nascut el 13 de juny 1937) és un saxofonista alto
de renom que va tocar en el llenguatge del hard bop.
Strozier va néixer a Memphis, Tennessee, on va aprendre a tocar el piano. Es va criar en una família de classe mitjana. El seu pare, Frank, Senior, era un farmacèutic que era amo d'un magatzem i la seva mare, Mildred, va treballar com a empleada en la mateixa farmàcia. El 1954, es va traslladar a Chicago, on va tocar amb Harold Mabern, George Coleman i Booker Little (tots, com Strozier, de Memphis). Va enregistrar amb MJT+3 des de 1959 fins a 1960, i va conduir diverses sessions per Vee-Jay Records.
Ara seguirem amb aquest magnífic disc amb el tall tercer de la cara A,
un preciós tema a ritme de vals.
3.A.- The Need for Love (Frank Strozier) 4m38s
Després de traslladar-se a Nova York, Strozier va passar breument pel quintet de Miles Davis el 1963 (entre les participacions de Hank Mobley i George Coleman) i també va tocar amb Roy Haynes. Es va traslladar a Los Angeles, on va treballar amb Chet Baker, Shelly Manne, i sobretot la gran banda de Don Ellis. En tornar a Nova York el 1971, Strozier va treballar amb Keno Duke de “Jazz Contemporani” els New York Jazz Repertory Company, Horace Parlan i amb Woody Shaw.
Escoltem el que diu Alex Henderson d’All Music.
Frank Strozier mai va tenir cap problema pel fet de tocar exuberant i agressiu, però Long Night no és aquest tipus d'àlbum. Produït per Orrin Keepnews, en aquesta sessió de 1961 es troba el gran saxofonista alto essent entonat i especialment pensatiu i líric. "Pacemaker" , un original de Strozier, és ràpid i exuberant, però el to no és el típic del disc en general, en la major part del material, Strozier es pren un temps per reflexionar. I el saxofonista (que només tenia 24 anys quan es va gravar aquest LP) es troba en un estat d'ànim reflexiu i ho està adoptant tan per les seves pròpies composicions com per interpretar cançons pre-rock pop com són ara "How little we know", "The Man That Got Away " i "Happiness Is a Thing Called Joe". Afortunadament, Strozier ha estat beneït pels seus companys, un equip perspicaç que aprecia i entén el que fa. Un equip que inclou el saxofonista tenor George Coleman, el saxofonista baríton Pat Patrick (el qual és més conegut per la seva associació amb la Sun Ra Arkestra ), el pianista Chris Anderson, el baixista Bill Lee, i el baterista Walter Perkins.
Escoltem ara el segon tall de la cara B, en sextet i amb Strozier i
Patrick tocant la flauta..en el tema...
2.B.- The Crystal Ball (Frank Strozier) 5m30s
Al capdavant d'un cohesionat sextet de tres saxòfon Strozier es dóna a
si mateix l'oportunitat de posar les seves habilitats com a arranjador al
servei del grup, aconseguint un so compacte. Long Night és tot just un disc
molt quadriculat però al mateix temps, Strozier no fixa massa els arranjaments,
i deixa molt espai als solistes per estirar-se i dir el que cal dir. En
realitat, només la meitat de les vuit seleccions del disc són actuacions en
sextet, en quatre temes, Coleman i Patrick no hi són i Strozier te l'oportunitat
de dirigir en quartet. Però tan si està liderant un quartet o un sextet, Long
Night és un dels més ben planificats àlbums i més ben pensats. L’home del saxo alto
sap exactament el que està fent en aquest excel·lent treball.
Frank Strozier ha enregistrat com a líder els següents discos:
- 1960: Fantastic Frank Strozier (Vee-Jay)
- 1960: Cloudy and Cool (Vee-Jay)
- 1961: Long Night (Jazzland)
- 1962: March of the Siamese Children (Jazzland)
- 1976: Dance, Dance (Trident Records)
- 1976: Remember Me (SteepleChase Records)
- 1977: What's Goin' On (Steeplechase)
I deixem aquest projecte i acabem el programa amb un tema típic de Hard
Bop també del líder del grup.
4.B.- Pacemaker (Frank
Strozier) 4m06s
Espero que us hagi agradat aquest programa on hem pogut escoltar el magnífic treball del contrabaixista Nicolas Moreaux amb una formació molt atípica i uns temes delicats alguns i més potents els altres, però amb el denominador comú del bon gust per les melodies senzilles carregades de nostàlgia i bones interpretacions. Temes sense swing però amb molt de groove.
Després hem pogut escoltar el darrer projecte del bateria Gonzalo del
Val, amic i gran músic, acompanyat també per una magnífica formació i amb un
disc sota el braç dedicat a les composicions de gran Steve Swallow.
I hem acabat amb un disc del 1961 d’un músic bastant desconegut però no
per això mancat d’interès i que li hem pogut reconèixer una gran vàlua, en
Frank Strozier, saxo alto i compositor. Bé, doncs això ha estat tot...
Demà ens podeu trobar a la Sala Xica de La Vicentina amb el primer
concert-jam del 2014 amb el Jordi Gaspar Quartet, amb Jordi Gaspar,
contrabaix; Òscar Latorre, trompeta;
Toni Saigi, piano i Roberto Faenzi, bateria. Ja sabeu que aquests concerts
estan patrocinats per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i que per tant són
gratuïts, no així la consumició que és obligatòria. Gràcies per escoltar-nos,
fins demà, bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Programa 152 dia 23 de gener de 2014 amb Sarah Vaughan, Tui Higgins, Live et Fizz i Cecil Taylor
2 comentaris
Molt bona nit amigues i amics de Jazz Club de Nit. Avui farem un
programa una mica més complet, presentant-vos quatre projectes diferents.
Novetats només n’hi haurà dues, mentre que repassarem un disc emblemàtic de la
Sara Vaughan amb el Clifford Brown i acabarem amb la cara quatre del disc In
Transition del Cecil Taylor. Us parla, qui fa el programa, en Miquel Tuset i
Mallol.
Sara Vaughan, Sassy pels amics, una de les cantants
més completes de la Història del Jazz. Als 16 anys es va enamorar de la música
de Parker i Gillespie. Als 19 guanya el concurs de l’Apollo i encoratjada per
Ella Fitzgerald i Billy Ekcstine l’animen a continuar i aquest darrer fa que
entri a formar part de la orquestra de Earl Hines, on coneix a l’elit dels
músics boppers, els quals no només l’accepten com a músic sinó que també es
converteixen en els seus admiradors. En aquesta orquestra, va poder substituir
al mateix Earl Hines al piano, tan gran n’era el seu coenixement. Va passar
després a formar part de la big band del Billy Ekcstine, conjuntament amb
Parker, Gillespie i d’altres boppers. Es pren tota una sèrie de llibertats amb
la melodia i el fraseig instrumental que comencen a impressionar als
aficionats. Va enregistrar el “Lover
Man” de la Billie Holiday amb la seva autoritat musical i la modernitat del seu
so. Va enregistrar amb Tadd Dameron. En passar a Columbia, començà la seva
carrera de Pop Song comercial. Posteriorment, el 1950, amb el grup de Jimmy
Jones, on hi havia Miles Davis, i amb arranjaments a l’estil “Birth of the
Cool”, va assimilar plenament l’estètica Cool i va aconseguir el mateix so dels
saxos tenors de l’escola. Amb el Trio de Roy Haynes va aconseguir un gran
triomf jazzístic el 1954 amb el disc “Swingin’ Easy” d’EmArcy, digne de figurar
entre els millors del jazz vocal. El mateix any enregistra el disc que avui
estem escoltant amb el Clifford Brown. I ja el 1957 amb Jimmy Jones i Roy
Haynes el “At Mr. Kelly’s”. Posteriorment enregistra amb Ernie Wilkins i una
pila d’enregistraments comercials. El 1962 Benny Carter aconsegueix els
arranjaments ideals per “The Explosive Side of Sarah Vaughan”. Ja cap el final,
el 1981, va brodar-la amb el Count Basie “Send in the Clowns” i sense gaire
aportació més va seguir fins la seva mort el 1990. A considerar els 23
compactes editats per Mercury/EmArcy que van des del 1954 fins el 1956.
“SARAH VAUGHAN with Clifford Brown”
Enregistrat el 16 i 18 de desembre de 1954 a New
York.
Editat per EmArcy
Produït per Bob Shad.
Una compilació preparada per Polygram Records el 1990
Sara Vaughan, veu
Clifford Brown, trompeta
Paul Quinichette, saxo tenor
Herbie Mann, flauta
Jimmy Jones, piano
Joe Benjamin, contrabaix
Roy Haynes, bateria
Ernie Wilkins, arranjador i director musical.
Poques cantants de l’època van ésser admirades pels mateixos músics de
Jazz, pels Boppers, entre els quals Parker, Gillespie, Tristano, etc. Amb
coneixements d’harmonia i piano, tenia la mentalitat de músic i va improvisar
en scat com poques ho varen fer. Tenia un so molt personal i una qualitat
tímbrica inconfusibles, una gran amplitud de registre i domini del fraseig i
una gran capacitat d’improvisar harmònicament i imaginació per inventar timbres
instrumentals. El públic quedava meravellat per la seva voluptuositat en el
registre baix sobretot en les balades amoroses. Tot i que va passar del Bop al
Cool amb facilitat, també va passejar-se per pels estàndards pop de l’època. La
seva faceta jazzística es manifestava clarament en formacions reduïdes. Al final
de la seva carrera, i per la seva seguretat i una mica de narcisisme, va ser un
pel massa exhibicionista, abusant de la pirotècnia. Acompanyant a les grans
orquestres, els arranjaments varen ser claus per a ella, i Quincy Jones, Ernie
Wilkins i Benny Carter li varen deixar lloc i contrastos tímbrics adequats.
Modificà els textos segons les seves conveniències i fins i tot en suprimia
paraules.
Encetem les músiques d’aquest disc amb el tema April
en Paris....
7.- April in Paris (Harburg/Duke) 6m19s
Quina meravella acabem d’escoltar, i amb quina
delicadesa. Quin magnífic instrument la seva veu; un tema amb una melodia i
lletra força curtes, però que el piano de Jimmy Jones s’encarrega d’omplir amb
poques i també molt delicades notes fent el tema sencer mentre que Paul
Quinichette el “vice-pres” el segon del Lester Young ho fa amb la “A” del tema
i després el gran Clifford amb la “B”, per després acabar-se el tema amb la
volguda apagada veu de la Sassy. Després d’aquesta magnífica balada, iniciarem
el camí dels temes amb swing...com és ara el...
1.- Lullaby of Birdland (Shearin/Foster) 3m59s
Tema carregat de swing arrastrat i cantat a la
perfecció amb les escombretes fregant i fregant...solo de piano amb la mateixa
senzillesa, de contrabaix, bateria per
començar la Sassy a fer els quarts amb flauta, saxo tenor, trompeta, fent un
scat impressionant, baixant fins a uns baixíssims greus, i després tema. Quina
meravella de tema i de veu.
Després d’aquest magnífic tema on la Sarah ha brillat
amb l’scat, seguirem amb un altre tema carregat de ritme, carregat de swing....
En el fulletó intern del disc, en Michael Bourne ens diu:
Cap més altra cantant va estar dotada amb tan gran instrument com Sara
Vaughan. Una veu aguda, profundament baixa, musicalment perfecta, com la seda
el setí, brillant, sempre bella. I com la trompeta que només un metall
enrotllat fins que algú la bufa, La veu de la Sassy era només un element del
seu art. Ella cantava dolç i de manera romàntica. Cantava desganada i bruta.
Sara Vaughan va ser màgica.
Aquesta sessió amb Clifford Brown de mitjans de desembre de 1954, va ser
una de les seves millors aportacions al Jazz i un dels seus millors discos. Ja
havia enregistrat 33 cançons per Mercury en el mateix any, la majoria amb
orquestra, i dels temes més coneguts entre els estàndards i cantats de manera popular. Aquest disc però
va ser com una mena de Jam Session, i Sassy va ser una intèrpret com qualsevol
dels altres, amb el jove lleó de la trompeta, Clifford Brown, el sots president
del saxo tenor, Paul Quinichette, en Herbie Mann, que popularitzar la flauta, i
el seu trio, la secció rítmica de Jimmiy
Jones, piano; Joe Benjamin, contrabaix i Roy Haynes, bateria. Roy Haynes va
esdevenir un mestre acompanyant les cantants, amb tanta flexibilitat i swing i
sempre amb molt bon gust. Roy va tocar amb les tres reines del Jazz vocal,
Billie, Ella i Sarah, i sempre va estar superb en totes les sessions.
6.- He’s my guy (Raye/de
Paul) 4m12s
De quina manera acompanya aquesta magnífica secció
rítmica...Roy Haynes, mestre de les escombretes, i un contrabaix i piano tocant
sota mínims però de la manera justa. El tema interpretat per la Sassy i després
inici de solos amb el Paul al tenor, després el incommensurable Clifford, Jimmy
Jones i un impressionant Herbie Mann, per després tornar-hi la Sarah amb el
tema. I seguint amb el swing el següent
tema.....
Tots els solos a “Lullaby of Birdland” especialment els de Sassy quan fa
l’scat amb els vents i, efectivament, i ella vocalitza al cap i
improvisa sobre la melodia,
es converteix en
un dels vents. I
hi ha abundància
de màgia, tema a tema: el refilet
canta entre el
vers i els cors, de
“I’m Glad There is You”, la cataracta que canta la final de “You’re not the
kind”, el swing fàcil de “He’s my Guy”. Sasy canta al voltant de la melodia a
“Embraceable You” i no com Charlie Parker. Clifford és l’altre element
sensacional, obsessionant en “September Song”, i “Jim”, un magnífic metall que
ressona a “It’s Crazy”. Clifford i Sarah eren el futur del Jazz el 1954, però
Clifford va morir el 1956 en un accident de trànsit. Sarah va cantar encara 35
anys més, millorant fins el final, tot i els seus flirtejos amb la música
popular fins l’abril de 1990 que ens va deixar. Sarah Vaughan va enregistrar
incomptables cançons en la seva vida musical, tot i que ella sempre en volia
enregistrar més i més. És molt bo per a nosaltres poder-la escoltar en les
seves millors interpretacions enregistrades en vinil i posteriorment
digitalitzades. Nosaltres ens hem enamorat de moltes estrelles de la
constel·lació del Jazz però no tan brillants com la Sassy..
4.- You’re not the kind (Hudson/Mills) 4m41s
Un tema d’aquells no massa coneguts però on Sarah
brilla igualment i després d’ella el Quinichette amb el tenor amb una sonoritat
Lesterniana la del Vice-Pres i després l’Herbie Mann i la seva flauta per
després un de impressionant del Clifford. Després tema i cap a casa....Per
acabar posarem el tema....
8.- It’s Crazy (Field/Rodgers) 4m55s
Un altre tema que ens ha situat en el món del swing
en la secció rítmica però en el món del bop amb els solistes, entre ells el
millor dels metalls, al menys el que més m’estimo, l’entranyable
Clifford....que hauria fet si no s’hagués mort...Solo d’ell després del tema
cantat per la Sarah. Solos de piano, flauta, saxo tenor, i melodia final per
acabar amb la veu de la Sarah i el tema de manera sobtada.
Després d’aquesta meravella de disc amb una de les
més grans veus del Jazz i un dels millors trompetistes de la Història del Jazz,
canviarem radicalment d’estil i ens situarem en una altra història. Aquesta és
la d’una cantant dels anys 60-70, filla de militar anomenada Cecilia
(Evangelina Sobredo) nascuda el 1948. Aquesta jove es va educar en diversos
països i va aprendre a parlar l’anglès al mateix temps que el castellà. Les
seves cançons eren poètiques i força ben escrites amb una qualitat literària
molt superior a lo habitual en aquells temps, i amb un clar contingut
feminista. Cançons conegudes d’ella van ser Dama Dama, etc...
Qui ens presenta aquest treball és la cantant Tui
Higgins i el pianista, compositor i arranjador Xavier Monge en el seu disc Cecilia Revisited,
els quals lideren el quintet que va presentar aquest projecte al darrer XX
Festival de Jazz de Tardor a Lleida i on ells hi van participar el 15 de
novembre de 2013.
“CECILIA REVISITED”
TUI HIGGINS & XAVIER MONGE
Editat per Quadrant Produccions Q00049J
Enregistrat als estudis Rosazul per Pau Firpo i Ruben
Moyano entre l’abril i el setembre de 201 a Barcelona.
Produït per Manuel Montañés.
Tui Higgins, veu
Xavier Monge, piano
Jeppe Rasmussen, saxo tenor
Rai Ferrer, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
Amb la col·laboració de Jorge Pardo en el tema “Si no
fuera porque”
Totes les cançons són de Evangelina Sobredo alias
Cecilia amb arranjaments de Xavier Monge.
Tui Higgins, professora de cant i multi
instrumentista (flauta i piano) formada en les escoles de música El Masnou i
Badalona amb mestres com Emmanuel Djob, Jean-Paul Wabotai o Mónica Green, compta amb una àmplia i variada experiència
musical a pesar de la seva joventut. Ha acompanyat en concerts a Rosana i
Carlos Baute, Warner Spain, ha actuat a TV formant part dels cors que han
acompanyat a multitud d’artistes; ha col·laborat en discos com “Primital Bells”
i amb “Músicos callejeros”; ha estat cantant i solista en el cor de Gòspel
“Morning singers in the fields” amb els quals ha estat fent una gira per España
i França. Lidera el seu propi quintet amb el saxofonista Santiago Ibarretxe
havent actuat principalment a les sales de Madrid, el Café Central i el Club
Bogui i en el desaparegut Festival de Jazz de Madrid de 2009. El 2011 i als
EEUU a Minnesota va realitzar una sèrie d’enregistraments amb temes propis amb
el productor S. Casey Golden que encara no han vist la llum del sol. Esperem
que aviat la puguin veure.
Escoltem el primer tema del disc...ja amb els primers
sons del saxo del Jeppe, músic habitual a les WTF del Jamboree, les dels
dilluns que organitza l’Aurelio Santos i amic del malaurat Morten Sandholt.
1.- Equilibrista 4m01s
Quin magnífic solo del tenor del Jeppe. Ja vegeu que
aquest disc és una revisió de l’obra de Cecilia en clau de Jazz, amb uns
magnífics arranjaments del Xavier Monge. Escolem ara el següent tema...
2.- Esta tierra 4m11s
La secció rítmica està liderada pel Xavier Monge,
pianista i arranjador, amb la col·laboració dels amics Rai Ferrer i Xavi
Maureta; ambdós músics ens han acompanyat al Jazz Club La Vicentina i segur que
tornaran, en Rai segur ja que vindrà amb el Gabriel Amargant Quintet p
Xavier Monge, titulat superior en piano pel
Conservatori Superior del Liceu i en Jazz i Música Moderna per l’Escola
Superior de Música de Catalunya (Esmuc) ha actuat en festivals de Jazz per tota
la geografia peninsular i ha col·laborat amb músics com Grant Stewart, Bob
Sands, Perico Sambeat, Chris Kase, Joe Magnarelli, David Xirgu i Carme Canela.
Va actuar en el concert inaugural de “Los Circuitos de Música Injuve” el 2000
en el Círculo de Bellar Artes de Madrid fent una actuació memorable. També ha
tocat en el Festival de Jazz d’Eivissa on va compartir escenari amb el trio de
McCoy Tiner.
Ha publicat dos CD com a líder:
“Hotel Orly” de Satchmo en el 2001 i “Altres cançons
a Mahalta” amb Carme Canela de Quadrant Produccions el 2006.
Escoltem ara el tema on el magnífic flautista Jorge
Pardo ens fa una classe magistral de com tocar la flauta, amb la màxima
delicadesa i un llenguatge jazzístic impressionant.
3.- Si no fuera porque 3m30s
Carall, en Jorge Pardo...i la magnífica veu de la Tui
Higgins...i la resta de la formació, és clar...
Magnífic aquí de nou el Jeppe amb el seu tenor, i remarcable la pulsió
rítmica en acords sobre el piano, contrabaix i magnífic en Xavi a la bateria.
Bé, doncs ara deixarem ja aquest projecte per endinsar-nos en el Jazz
instrumental de la mà d’un quartet que va enregistrar el seu disc en un local
que s’ha convertit en un dels llocs més estimats pels músics per fer Jam
Session; estem parlant del Fizz Barcelona.
Aquest és un local situat al carrer Balmes nº83, on s’hi fan entre
setmana diverses Jam i el dimarts correspon a la de Jazz, mentre que els caps
de setmana s’hi pot escoltar música d’autor.
“LIVE at FIZZ”
BAYER-BAUCKMAN-LEITON-ROSA
Editat per FizzBarcelona
Enregistrat a FizzBarcelona el maig de 2013 amb
l’estudi mòbil de Bayer – Leiton.
Marcel·lí Bayer, saxo alto
Tim Bauckman, guitarra
Martín Leiton, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
Aquesta formació ens presenta 5 títols en aquest àlbum, on tres dels
quals són estàndards i dos són composicions pròpies, una del Marcel·lí i
l’altre del Martín.
Escoltarem el primer tema del disc composat el 1938 per Sammy Fain i
lletra de Irving Kahal, el conegut...
1.- Ill be seeing you (S.Fain / I. Kahal) 8m53s
Hem pogut escoltar de quina manera més exquisida toca el saxo alto en
Marcel·lí, seguint els passos del seu mestre, en Lee Konitz, amb el qual va fer
el seu primer treball amb el Nonet, o sigui que es deien Nonitz. Hem pogut
escoltar també a aquest guitarrista tan fi, i tan ben ponderat, en Tim Bauckman,
amb un punteig força nítid i clar, on se li reconeix haver begut de la tradició
de músics com Kenny Burrel, i evidentment el malaguanyat Joe Pass que ens va
deixar ja fa uns quants dies. Martín amb el seu contrabaix demostra de quina
manera domina les harmonies i què bé que ho fa, amb un solo melòdic ple
d’inventiva.
Ara escoltarem un dels temes més emblemàtics de Thelonious Monk...
2.- In a walked Bud (T. Monk) 8m30s
De manera habitual en Marcel·lí és el que comença els solos, i de quina
manera. Amb quins grans intervals juga amb total naturalitat; quin control i
domini te d’aquest instrument, amb el so característic del Cool Jazz, sí aquell
que feia el Paul Desmond, Lee Konitz, i fins i tot amb l’Art Pepper. Tim
segueix la tanda de solos amb el seu so cristal·lí demostrant-nos de quina
manera domina les sis cordes....perquè les quatre les domina totalment l’amic
Martín. Després el Ramiro ens ha fet uns “quarts” amb combinació amb els
companys i ja després tornen al tema, magnífic tema de Monk, el gran Monk.
Acabem ja aquest programa amb la darrera cara, la cara 4 del disc In
Transition de Cecil Taylor. Un disc que hem posat al llarg de quatre setmanes i
que avui acabarem.
Ja em explicat per passiva i per activa qui és aquest monstre anomenat Cecil
Taylor i de quina manera va revolucionar el món de Jazz, participant ell també
del moviment Free. En aquest disc ja s’hi començava a ficar, tot i que no ho va
fer mai de la manera total de Ornette Coleman, per exemple, va enregistrar
magnífics discos i va col·laborar en l’enregistrament de estranyes meravelles
amb la Jazz Composer’s Orchestra, de Roswell Rudd i Michael Mantler.
Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959.
Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959. Ja he posat les cares 1, 2 i 3 i
també us recordo que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 4.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 15 d’abril de 1959 a Novas York
Cares 3 i 4 editades pel segell United Artists
Cecil Taylor, piano
Bill Barron, saxo tenor
Ted Curson, trompeta
Chris White, contrabaix
Rudy Collins, bateria.
Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers
discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la
quarta cara el que seria el “Love for Sale”, si exceptuem el tema de Taylor Carol/Three
Points, però que per a mi és la reedició de la Blue Note en format doble
LP.
Escoltarem tota la aquesta cara seguida amb els temes següents, on hi ha
dues composicions de Taylor i un tema de Cole Porter:
1.- Little Lees (C.Taylor) 9m15s
2.- Motystrophe (C.Taylor) 10m25s
3.- I Love Paris (C.Porter) 5m15s
Doncs això ha estat tot. Espero que us hagi agradat aquest programa fet
amb tota la il·lusió i amb ganes de servir-vos de fil conductor del món del
Jazz als menys assabentats, i als qui ja en sou, espero que hagueu gaudit del
programa i dir-vos que la setmana vinent i tornarem i serà el preàmbul del
primer Concert-Jam que farem el divendres 31 de gener amb el Jordi Gaspar
Quartet, amb Jordi Gaspar, contrabaix; Òscar LaTorre, trompeta; Toni Saigi,
piano i Roberto Faenzi, bateria.
Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
