Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest
programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les
guerres, mala gent».
Molt
bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit
aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2
aquí a Ràdio
Abrera 107.9
aquí a Ràdio
Joventut aquí
a Ràdio
Molins de Rei 91.2
aquí a Eixample
Barcelona Ràdio
aquí a Ràdio
Celrà
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com
deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui
que un petó ben gran Cifu.
Aquí Miquel
Tuset i Mallol
qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb
les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa
forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada
“Esfera
Jazz”,
i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I
avui farem un altre programa dedicat a les produccions independents,
de gent d’aquí, i d’allà. I sí perquè podrem escoltar un disc
que tot just acaba de sortir el 12 de juny, i aquest és el de la
formació ubicada a Lille
i liderada pel pianista Luis
Galceran,
formació anomenada Hasard
Noir i
disc «l’Adversaire».
Seguirem amb el darrer treball del saxofonista Jose
Luis Santacruz
i disc «Nostalgic
Evolution»
per acabar amb una formació a tot Jazz
Rock ubicada
al País
Basc, Donosti, anomenada
Dinbi
Danba i
disc «lasai,
presarik gabe»
i avui amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
I
començarem amb Hasard
Noir i
disc «l’Adversaire».
No tinc dades de l’enregistrament, què hi farem. I sí que el trio
inicia és Luis
Galceran, piano i composicions; Victor Lay, contrabaix; Xavier
Pernett, bateria
i amb
Baptiste Horcholle, flauta, saxo tenor, soprano.
https://www.hasardnoir.com
I
ves per on que aquest disc és força tranquilet pel que fa als
tempos dels temes, car, dels 9 que hi ha, 4 són la mar de delicats,
amb algunes diferències. Així doncs tenim el preciós tema «Plus
personne» força delicat amb en Baptiste
al
saxo soprano i un molt bonic solo de Galceran
al piano. El tema «Invincible» té aquest tarannà també, tot i
que amb un puntet més de tempo i ara amb el saxo tenor de Baptiste.
I «Bleu Rêve» té un marcatge al canto de la caixa, tot i que a
tempo lent, que el diferencia dels dos primers, per més incisiu, i
de nou amb el saxo tenor. També és així «Spirale» de bonica, i
ara amb el saxo soprano fent la melodia. I sí que «La chute» té
un tarannà més vital, amb una bonica Intro de Galceran
al
piano, i ja la melodia a duet d’ell i el saxo de Baptiste
i
improvisació del líder al piano.
I
els començarem escoltant en els temes més vitals tot i la seva
delicadesa, i per això ara mateix l’anomenat....
1.7.-
La chute (Luis Galceran) 4:35.
I
sí que el tema ha començat dolçament amb el piano de Luis,
sí,
i també amb la melodia a duet amb ell i el saxo tenor de Baptiste.
I ja amb la magnífica improvisació de Luis
al
piano, i una base rítmica marcada per la gestió a la bateria de
Pernett i
la de Lay
al
contrabaix. Solo bonic i rítmic, com n’és el tema. I ves per on
que Baptiste
ha
fet un solo de traca i mocador ara però amb el saxo soprano. I de
nou, melodia preciosa a duet d’ells dos i final preciós, ideal i
bonic tema per començar-los a escoltar.
Hasard
Noir és
un projecte de jazz contemporani liderat pel pianista i compositor
Luis
Galceran.
Des del seu primer àlbum, Luna
(2023),
el grup va establir les bases d'un univers musical on la composició
i la improvisació s'entrellacen amb l'elegància. Amb Fortuna
(2025), aquesta recerca es va aprofundir, revelant una música íntima
i generosa alhora, on cada peça sembla explicar una història,
oscil·lant entre la dolçor malenconiosa i l'energia contagiosa. Per
al seu tercer àlbum, Hasard
Noir s'obre
a una nova dimensió acollint un saxofonista, transformant el trio en
un quartet. Aquesta evolució els permet explorar textures sonores
més riques alhora que es mantenen fidels a l'esperit del projecte:
un jazz contemporani que s'inspira en artistes com Tord
Gustavsen i
Espen Berg,
però que conrea una identitat pròpia, alhora reflexiva i
espontània.
I
la resta de temes ja són un pèl més vitals, i amb el ritme marcat
per les notes de la mà esquerra del líder, també amb les del
contrabaix, comença «Désert» per ja aparèixer la melodia amb el
saxo tenor de Baptiste.
I amb la improvisació del pianista hi ha també la pulsió
persistent del baixista Lay,
i
posteriors i brutals solos de pianista i saxofonista. I més vital és
el tema iniciat amb piano i saxo soprano, «Sur le fil», tema
únicament interpretat a duet per ells dos. I ja els restants tenen
més trempera, tot i que «Carnyx» comença amb arpegis del pianista
i melodia a càrrec del saxofonista, que sembla doblar-se amb el
tenor i una flauta. Tema potent per com li fot Pernett
a
la bateria tot i moments delicats entremig i tempo tranquilet. És
doncs un tema majestuós.
I
ara els escoltarem en dos temes seguits, i anomenats...
2.4.-
Désert (Luis Galceran) 3:23.
3.8.-
Sur le fil (Luis Galceran) 3:33.
I
quin canvi rítmic en aquest primer «Désert» de Luis.
Com deia abans, marcat per la mà esquerra del pianista i seguint-li
el contrabaix. I de nou Baptiste
fent
parts de la melodia amb el saxo tenor, unes ziga-zagues amunt i avall
increïbles. I com el contrabaix de Lay
segueix
amb el motiu principal mentre saxo i piano van fer de les seves, car,
no es pot dir que hagin improvisat, no. I si ho han fet, ha estat com
d’una impro col·lectiva, de dos. El cert però, és que en els
moments més sublims, tots s’han enlairat emocionalment, saxo
tenor, piano, contrabaix i bateria, arribant a una mena clímax
impactant, i ja recuperar el motiu principal i recurrent i acabar el
tema de cop.
I
amb el segon tema «Sur le fil» ja d’entrada hem constatat un
canvi de sonoritat i ritme evident. I quin so ara el de la flauta de
Baptiste,
què bonica la melodia feta per ell, en un tema on ells dos n’han
estat els protagonistes, car, ja ben aviat, Luis
s’ha
esplaiat la mar de bé executant un solo molt delicat i bonic, ell a
piano solo. I després, quins moments més macos amb el solo de la
flauta de Baptiste,
quina bellesa d’interpretació i so. I és clar que mentre ell
volava vers les altures, Luis
l’ha
acompanyat amb els acords al piano. Magnífics els dos temes que
acabem d’escoltar.
Al
voltant de Luis
Galceran,
músics de diversos orígens aporten la seva sensibilitat a aquesta
aventura.
Victor Lay,
al contrabaix, desplega un estil orgànic i precís, mentre que Léo
Darras,
a la bateria, hi infon una dinàmica subtil, entre el groove i la
llibertat. L'arribada del saxofonista Baptiste
Horcholle
afegeix una nova dimensió, entre el lirisme i la improvisació,
enfortint la paleta expressiva del grup. Cada concert, cada gravació,
és un nou pas en aquesta exploració col·lectiva, on l'escolta i
l'audàcia es troben. Hasard
Noir
ofereix així un jazz que sedueix pel seu equilibri: prou accessible
per atraure un públic ampli, prou exigent per captivar els oients
més exigents.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Club
del Disco: https://www.clubdeldisco.net
Sedajaz
Records:
Errabal
Jazz:
UnderPool:
https://www.underpool.org
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
sí que «L’Adversaire» és potent pel marcatge al canto de la
caixa per Pernett,
tot i mantenir-se el tempo dintre d’uns marges força tranquils.
Doncs
ja els acabarem d’escoltar en el tema que titula el disc, i
anomenat...
4.1.-
L’Adversaire (Luis Galceran) 4:11.
I
tot i que no és el tema més viu, sí que és el més potent pel
marcatge del bateria Pernett
i també per la profunditat del so del contrabaix, alhora que amb els
acords del piano de Luis.
I quins moments amb notes llargues i so reverberat el del saxo tenor,
i acords repetitius del piano de Luis.
Uns acords a mode de motiu principal que ell ha executat una bona
part del tema, en les As i en la B o el pont del tema. Notes llargues
i so lànguid el del saxo tenor que dóna al tema una dimensió
afegida, la estratosfèrica. I sí que la melodia segueix aquest
tarannà rítmic i repetitiu durant tot el tema. No he albirat els
moments clau on els músics improvisen, car, m’ha semblat un tema
col·lectiu i no tant personal per a lluïment dels solistes, tal és
la idiosincràsia d’aquesta formació, els Hasard
Noir.
Tot i això, sí que
Baptiste
ha fet un curtet solo. Magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar,
car ara canviaran les tornes, les músiques, els ritmes, amb el Jose
Luis Santacruz
i els seus. O sigui que felicitats nois Luis
Galceran, piano i composicions; Victor Lay, contrabaix; Xavier
Pernett, bateria
i amb
Baptiste Horcholle, flauta, saxo tenor, soprano.
I
després d’aquestes magnífiques músiques sembla un bon moment per
escoltar el micro conte de Carme
de la Fuente.
Gràcies Carme
per
sempre acaronar-nos amb la teva dolça musicalitat, la del programa.
I
segueixo amb més música produïda de manera independent, amb el
difícil que això representa. I serà el darrer disc de Jose
Luis Santacruz, «Nostalgic Evolution».
Enregistrat per Miguel
Fernández al
Teatro
de Ciudad Quesada el
17 de abril de 2026. Amb Jose
Luis Santacruz, saxo soprano, composicions; Pierre León, saxo tenor;
Marcos Aguliar, saxos baríton i soprano; Kike Vidal, teclat; S. P.,
baix; Miguel Ángel Orenjo, bateria. Jose Luis Santacruz,
arranjaments
de la part C del «Jaco Blues», on
Steve Gadd
i
Max Suñer
han arranjat l’Interludi.
Produït
per Miguel
Fernández
i Jose
Luis Santacruz.
I
aquest és un treball intens, per qüestions filosòfiques i
psicològiques, alhora que també per la intensitat de les només
quatre composicions, a mode de Suite, crec que en podríem dir. I jo
diria que l’ha publicat en vinil, per com estan distribuïts els
temes, dos, semblen a la Cara A, i dos a la Cara B. Coincideix que
tres dels temes són llargs, arribant el que més als 15m i pico,
mentre n’hi ha un de curtet, d’uns 5 minutets. I sí que un dels
temes llargs va a un tempo força delicat, i aquest és la composició
«Tasmània» amb un so magnífic del saxo tenor de León.
Els altres tres ja són més vitals, havent-hi diversitat entre ells
pel que fa a ritmes i tempos, i per això el «Jaco Blues» està
molt marcat per la bateria d’Orenjo
tot i el tempo mèdium, car, no va així la melodia a duet del
soprano de Santacruz
i
tenor de León,
ells
dos aparellant-se una bona estona a base de la melodia doblant-ne el
tempo, i ja la primera improvisació del líder al soprano. I amb més
marcatge rítmic hi tenim el tema més llarg, de més de 15 minuts i
anomenat «Suite Honestly». Tema amb breaks inclosos, com quan
apareix el baríton i posterior solo del tenor, i tempo més
tranquilet. I sí que el més vital és també el més curtet,
«Changes»
que ves per on és un Rhythm&Changes, que per això Jose
Luis sempre
ha admirat i estimat a Sonny
Rollins,
i darrerament el va plorar, literal, molt més que nosaltres. Que al
cel siguis, Sonny.
I doncs ja els escoltarem en el magnífic..
5.B1.-
Jaco Blues (Jose Luis Santacruz) 11:50.
I
10-n’hi-C de canvi musical que hem fet, oi? El tempo però s’ha
mantingut més o menys en el mèdium. Una formació més contundent,
tot i no haver-ho demostrat gaire, car amb el baix elèctric les
músiques tenen aquest plus de «power» afegit per aquest
instrument. I el tema ha acabat de cop, i amb la melodia amb la qual
l’han començat, a duet de saxos, el tenor de
León i
el soprano del líder. I sí que el tema té unes evolucions
complexes i diverses, car, quan te l’escoltes, et sembla que ja
estan a punt d’improvisar, però no, segueixen en una altre part
del «Jaco Blues». I després de més de 2 minuts i mig fent
melodies diverses, Jose
Luis ha
començat la seva inversemblant improvisació amb el saxo soprano. I
quin so més maco que li extreu, fins i tot en el registre agut. I
quins moments en el pont o la B del tema, més intensos, més
potents, una part del tema que ens ha recordat a un tema del qual en
tenim la melodia guardada, però no el títol. Moments magnífics
també de Vidal
al
teclat, amb acords preciosistes i so estratosfèric, alhora que mà
dreta lleugera i gràcil; moments a trio de la base rítmica. I ves
que de nou motiu principal i melodia principal, la qual ens ha
acompanyat en el rerefons. Break delicat i so controlat de saxo tenor
i baix. I és clar que León
ens
ha deixat clavats a la cadira per la majestuositat del seu so i
improvisació que ens ha fet. I sempre baix i bateria dient-li,
tranquil nen, que estem aquí. Llenguatge a tot Jazz, el d’ell, el
del Jose
Luis, el
de tots ells, tot i que hi ha també la Fusió.
Brutal tema del líder, i què maco és el canvi tonal en el pont o
la B del tema, d’aquest magnífic «Jaco Blues».
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
A.MA
Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami
Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune:
https://www.dodicilunestore.com/
The
Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
es pot llegir aquesta reflexió de Paco
Marín
que hi ha al llibret interior del CD:
«La
Nostàlgia és una reacció psicològica: L’Evolució és una
condició biològica.
Difícilment
evolucionarem si no recuperem, a mode de revulsiu emocional, la
nostre identitat històrica, el nostre llegat existencial. Tot és
psicosomàtic en la nostra constitució animal»
.jpg)
I
com que són així de llargs, ja els acabarem d’escoltar en el tema
més llarg i anomenat..
6.A1.-
Suite Honestly (Jose Luis Santacruz) 15:39.
I
és clar que acabem d’escoltar un increïble i llarg tema de prop
de 16 minuts. Increïble composició per com els dos vents fan la
melodia, com si fossin ocells mentre els de la base rítmica marquen
un tempo i ritme ben consistent tot i que no massa potent. I quin
Break amb el so del saxo baríton de Aguilar
per
ja deixar pas al solo de León
al
saxo tenor, que de nou ha estat brutal. Improvisació melòdica feta
amb molt gust musical. El mateix que ha tingut el líder al soprano.
Melodies aparegudes en la improvisació seguint les evolucions de
l’harmonia del tema. So càlid tot i situar-se al registre agut.
Quins moments més harmoniosos. Llavors, un canvi melòdic, com si
aparegués un altre tema, amb els dos vents fent una nova melodia,
impressionant. I més ens ha impressionat el moment on el teclista
Kike i
baixista han fet de les seves, un amb sons estratosfèrics, i l’altre
fent un solo impressionant pel so obtingut, el bo de P.
S.
al baix, que no sabem qui és. I fins aquí, a la meitat del tema,
quina meravella de tema, per com l’ha ideat el líder. I quins
moments solistes d’ell amb el saxo soprano més intensos, amb el
suport dels altres dos vents, saxo tenor i baríton, els de León
i
Aguilar.
I el tema va seguint amb més evolucions, amb el solo de León
al
saxo tenor, què impressionant aquests moments, amb la base rítmica
impertorbable marcant el tempo matemàticament. Duet amb el soprano;
duet del tenor i baríton; increïbles. Evolucions solistes allà a
dalt de tot del líder al soprano. Nou motiu melòdic fet per tots
tres; increïble. So estratosfèric del teclat de Kike
que
ens ha deixat sense respiració, ell situat en l’ona d’aquells
anys de Corea
i
Hancock
els de la Fusió
més
electrònica i rítmica, a tot Funk. En fi, un brutal tema del líder
ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Jose
Luis Santacruz, saxo soprano, composicions; Pierre León, saxo tenor;
Marcos Aguilar, saxos baríton i soprano; Kike Vidal, teclat; S. P.,
baix; Miguel Ángel Orenjo, bateria.
I
nosaltres ja encarem el final del programa d’avui amb el darrer
projecte a tot Jazz-Rock, amb tota la Fusió
que
s’inventà el bo de Miles
Davis
en aquells magnífics anys finals dels 60s i primers 70s, amb la
formació Dinbi
Danba i
disc «lasai,
presarik gabe», «tranquil, sense pressa».
Enregistrat als estudis Tumatxa
el
2025-2026 per ells mateixos. I aquí hi tenim a Joserra
Lorenzo, guitarra i teclats; Imanol Lorenzo, baix; Roge García,
bateria.
Amb la col·laboració de Ibon
Irijoa, saxos;
Iñaki Alberro, violoncel. Tots
els temes són de Dinbi
Danba.
Produït per ells mateixos.
I
sí que la majoria dels temes tenen força trempera, sí; n’hi ha
però un parell que van
força delicats, i el que més l’anomenat «Slow & Martial»,
que tot i els copets al canto de la caixa, la seva sonoritat és
força agradable com també el seu tarannà amb el so delicat de la
guitarra de
Joserra.
Un
pèl més vital és «One for Elder» amb una melodia un tant
entremaliada a la B del tema, i més popular en les As. Un altre tema
mantingut de tempo i ritme és «Hala Bada Badu», iniciat per
l’esotèrica guitarra de Joserra
i ja el solo al baix de l’Imanol
i
més incisives interpretacions de tots ells, ara amb el saxo alt
d’Irijoa
i
posterior i brutal solo del guitarrista. I sorprenent és pel ritme i
melodies el «Mundutik Kaleratua» amb el violoncel d’Alberro.
A partir d’ara els temes ja van amb una bona trempera i a tot Funk,
a tot Fusió.
O
sigui que els començarem escoltant en un dels temes més
tranquilets, l’anomenat...
7.9.-
Hala Bada Badu (Dinbi Danba) 6:04.
I
sí que hem fet una passa endavant pel que fa al context musical, sí.
I ja us he avisat que aquesta formació ha volgut fer en aquest el
seu tercer CD, un treball amb els aires del Jazz-Rock, els aires de
la Fusió
més
electrificada. Aquí va tot elèctric, menys la bateria, o potser
també, ves a saber. I sí que el tema l’han repassat una bona
estona per ja aparèixer el so de Jazz-Rock
de
la guitarra de Joserra.
I quin tros de solo que ens ha fet més impressionant, per tècnica
emprada, sense utilitzar massa recursos d’efectes. I després uns
«vuits» compassos compartint improvisacions amb el bateria García
la guitarra de Joserra
i el baix de Imanol,
que ves per on, va ser ell qui em va enviar aquest disc. Moments
intensos, per ja aparèixer de nou la melodia del tema i anar-lo
acabant d’una manera força maca, tot i la contundència de la
bateria de García,
ideal tema per començar-los a escoltar, que les coses canviaran
força.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
23
Robadors, Barcelona:
Jamboree
Jazz Club, Barcelona:
Sunset
Jazz Club, Girona:
etc,
etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I
de la resta de temes, tots tenen una determinada trempera, com per
exemple l’anomenat «Niaro Korurih» iniciat pel guitarrista amb el
motiu principal, i també amb el baix i bateria amb la qüestió
rítmica i amb la seva sonoritat estratosfèrica. I també el tema
«Bi Zahar» comença esotèricament i delicada, per ja amb un
marcatge potent però contingut, el del bateria i ja el baix fent la
melodia. Tema que tindrà diversos canvis rítmics i potències
diverses.
Doncs
encara els escoltarem en el primer track del disc, tota una
declaració d’intencions on hi tenim la col·laboració de Irijoa
al
saxo tenor i
tema anomenat...
8.1.-
Beste 13 (Dinbi Danba) 5:10.
I
ves quina altre passa endavant hem fet amb aquest tema que ves per on
han acabat de cop. Ha començat amb el baix i guitarra, i ja la
melodia a duet de saxo i guitarra. Quins sons més estratosfèrics
que hem escoltat de la guitarra i saxo, aquest amb un so un tant
metàl·lic que potser ha passat per alguns efectes electrònics. Un
tema amb diversos canvis encabits, mostra també de la seva
creativitat compositiva. I quina base rítmica més potent, i quin
canvi tonal en la B del tema. I és clar que el solo de Joserra
a
la guitarra i sons estratosfèrics passats per sedassos electrònics
diversos, ens ha deixat noquejats i clavats a la cadira. Què bèstia,
com sembla titular-se el tema, «Beste 13». I Break entremig amb el
solo de Irijoa
al
saxo tenor, jo diria, per so, tot i estar modificat electrònicament,
suposo. Uns acompanyants d’una gran solvència rítmica li han
donat tot el seu suport. I recuperant el motiu principal hem arribat
al final d’aquest potent tema, brutal tema col·lectiu de tota la
formació, com ho són tots.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
Nova
Jazz Cava: Terrassa
Jazz
Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
i nosaltres ja aquest divendres 19 de juny amb el Xavier
Casellas Quintet
amb ell mateix a la veu,
Dani
Pérez, guitarra; Jaume Vilaseca, teclat; Matías Míguez, baix i
Josep
Cordobés, bateria
a partir de les 22h a la Sala
Xica.
Entrades a taquilla i a Entrapolis.
I
dels quatre restants tots van amb una trempera impressionant i el que
menys és «Edgar Katua», tot i els copets al canto de la caixa de
la bateria a càrrec de Roge
García, tema
on hi col·labora Ibon
Irijoa
al saxo alt i brutals solos que hi escoltarem. I el marcatge del
bateria també el tenim en el tema «Hemen Ibiltzen» on també hi
escoltarem el saxo alto de l’Ibon
i
posterior guitarra a tot Jazz-Rock, primer, per ja després endolcir
el seu so sense les punyents distorsions. Però el tema més potent
rítmicament és «Ushuer Etxean Bizi» i de nou amb una canya
tremenda amb el saxo alt i també per la guitarra estratosfèrica de
Joserra.
Doncs
ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, amb
aquest potent tema...
9.8.-
Usher Etxean Bizi (Dinbi Danba) 5:06.
I
quin final més brutal d’aquest darrer tema, i també de cop, i amb
l’ai al cor. Tema iniciat ja amb la qüestió rítmica a tot drap
amb el motiu principal fet pel baix elèctric de l’Imanol.
I més motius d’ell per dessota mentre Joserra
ha
desenvolupat el seu brutal i curtet moment solista. La cosa però
s’ha enlairat de potències i energies en un moment solista a
càrrec del saxo, per ja aparèixer de nou el so
estratosfèric de la guitarra de Joserra
ara
sí fent un brutal i més llarg solo. Espaterrant solo, és clar.
Break i moments solistes a càrrec del saxo tenor de Irijoa
el qual de nou ha tornat a brillar amb intensitat sonora i creativa.
De
nou uns moments potents i més vitals amb la guitarra i el saxo per
ja aparèixer la calma en el solo d’Imanol
al
baix elèctric. Moments que s’han anat estirant per insistències
dels de la base rítmica, sobretot baix i bateria, per ja acabar
aquest brutal tema de cop, ideal per ja deixar-los d’escoltar i
nosaltres acabar el programa que com sempre, espero que us hagi
agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Joserra
Lorenzo, guitarra i teclats; Imanol Lorenzo, baix; Roge García,
bateria.
Amb la col·laboració de Ibon
Irijoa, saxos; Iñaki Alberro, violoncel.
Doncs
ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns,
espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana
vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
