Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest
programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les
guerres, mala gent».
Molt
bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit
aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2
aquí a Ràdio
Abrera 107.9
aquí a Ràdio
Joventut aquí
a Ràdio
Molins de Rei 91.2
aquí a Eixample
Barcelona Ràdio
aquí a Ràdio
Celrà
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com
deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui
que un petó ben gran Cifu.
Aquí Miquel
Tuset i Mallol
qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb
les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa
forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada
“Esfera
Jazz”,
i que al blog hi trobareu l’enllaç.
Doncs
el programa d’aquesta setmana serà força atípic, pel fet que no
serà temàtic ni per músiques ni per instruments, ni pes editorials
discogràfiques. I és que escoltarem primer el darrer treball del
guitarrista Jordi
Farrés, «Nexus»
on s’hi percep el llegat del seu amic, i nostre, en Jordi
Bonell.
Després seguirem amb un disc publicat per Enja
Records
i anomenat «The
Tides of Life» del
baixista Holger
Scheidt Group,
per acabar amb una més de les moltes conversacions del bateria
Florian
Arbenz,
la Conversation
Lab 2025 amb
una colla molt gran de músics.
Doncs
som-hi ja amb el projecte «Nexus»,
Jordi Farrés. Mesclat
i masteritzat per Aniol
Bestit a
The Sound Of Wood.
Gravació i producció de Jordi
Farrés, Moojal Records,
2025-26. Jordi
Farrés, guitarres.
Orquestra
Filharmònica de Varsòvia
a la pista 11. Tota la música composta per Jordi
Farrés
excepte l'arranjament de cordes del tema 11 (bonus track), compost
per Carles
Cases. Linear
Notes de John
Stowell.
Obra de
Geometria Sagrada d'Assum Vilaseca.
Foto de Lluís
Comaposada.
Disseny d'Albert
Farrés.
Pistes
1-8 tocades amb “La Novia” fabricada per Fernando de Oleza.
Pistes 9-11 tocades amb “La Coloraines”, “La Bromista” i “La
Dora” fabricada per Josep Melo. Agraïments molt especials a: Assum
Vilaseca, Aniol Bestit, Carles Cases, John Stowell, Jordi Gaspar,
Josep Melo, Lluis Comaposada, Stevie
i tota la gran quantitat d'amics increïbles al llarg d'aquesta
llarga aventura. Els meus pares Jaume
i Maria Dolors,
el meu germà
Albert i
els meus avis Joaquim,
Elena, Joan i Montserrat.
“La Marisa”, sense la vostra amabilitat aquest disc no existiria.
Núria.
A
la memòria del meu estimat amic i músic excepcional Jordi
Bonell,
el punt de color a l'ala de la papallona.
I
sí que aquest darrer projecte del Jordi
és
molt delicat i íntim, on totes les composicions respiren aquest dolç
tarannà. Els tempos són lents, havent-n’hi de més vitals, tot i
que només un puntet. I també hi ha tres meravelles curtetes a mode
d’intro de possibles futures cançons, i aquest són «1
Despertar», «7 Enllà» i «Steve’s Chorale» no arribant als 6
minuts entre les tres. I delicadeses n’hi ha tantes que se’m fa
difícil seleccionar-ne una, car totes tenen una determinada
qualitat, melòdica, harmònica i/o de dolça rítmica. I és clar
que hi ha un parell de Blues, el dedicat al seu amic i també gran
guitarrista, en John
Stowell
i anomenat «John’s Scissors Blues».
Doncs
res que ja el començarem escoltant en aquest tema...
1.4.-
John’s Scissors Blues (Jordi Farrés) 5:13.
I
de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, amb un
tema que d’entrada no semblava cap Blues, no. Però ben aviat l’hem
copsat, l’hem assimilat, sobretot durant la seva improvisació. Un
projecte seu on s’endinsa en el Blues, cosa que ell no feia de fa
temps, si és que ho havia fet tot i enregistrant-ho. Tema dedicat a
les tisores del seu amic i també gran guitarrista, en
John Stowell.
I és clar que tot aquest disc li dedicat també al seu amic, mestre
i referent guitarrístic, en
Jordi Bonell.
I al final, quin solo més bonic tot i fent-lo per sobre d’un
«Vamp» que ell mateix s’ha fet, doblant-se amb la guitarra
rítmica, acabant-lo d’aquella manera que sempre us dic, que en un
directe s’allargassaria segons públic i músic, ideal i bonic tema
per començar-lo a escoltar.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Club
del Disco: https://www.clubdeldisco.net
Sedajaz
Records:
Errabal
Jazz:
UnderPool:
https://www.underpool.org
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
"El
guitarrista Jordi
Farrés
és un músic consumat i elegant que toca i compon des del cor. Les
seves improvisacions i composicions es basen en una forta
sensibilitat melòdica, i els seus solos se senten com a extensions
de les seves cançons en el millor sentit de l'expressió. El seu nou
CD en solitari, titulat «Nexus»,
està dedicat al seu millor amic
Jordi Bonell.
Quan va morir, la seva família li va regalar a Jordi
Farrés
una de les seves guitarres "La Novia", i aquesta guitarra
és l'instrument principal que Farrés
utilitza a "Nexus".
Escoltant aquest CD, em va impressionar la meticulosa atenció de
Jordi
al to, amb el fraseig lligat, la seva articulació de la melodia i el
desenvolupament motívic dels seus solos. L'ús discret de
l’overdubbing
crea una agradable varietat en les textures de les peces. Per
concloure, dir-vos que Jordi
és un bon amic amb qui he col·laborat en nombrosos concerts,
sessions d'enregistrament i workshops, i espero tocar amb ell durant
molts anys més.” John
Stowell, Portland, Oregon, USA,
gener de 2026.
Temes
com «Ennio» que comença delicadament amb una Intro i ja aparèixer
la melodia amb un so fosc que ens acarona i arpegis per dessota, fets
en el Dubbing. I «La Novia» és d’una delicadesa remarcable, a
més a més d’haver-la tocat amb la guitarra que
Jordi Bonell
li va regalar, anomenada
La
Novia.
I sí que se li reconeix el so Bonell.
«Maese»
comença amb un arpegi contundent i ja la melodia amb un so
encoratjador per la seva potència sonora tot i el tempo delicat. I
hi ha un parell de temes amb una característica similar, la del
ritme emprat per la guitarra rítmica que hi ha de background, i
aquests són «Il Viaggo del Produttore» i «Petit Gegant», un
parell de meravelles més que Jordi
Farrés
ha dedicat al seu amic Jordi
Bonell.
Doncs
per això encara l’escoltarem en el tema....
2.5.-
Petit Gegant (Jordi Farrés) 4:59.
I
quin tema més maco ens ha fet; d’una bellesa molt remarcable, per
com la melodia ens ha acaronat, per la dolçor del seu missatge, per
l’amor que brolla delicadament d’aquesta música. Un «gran
Gegant», com ho són tots, els gegants. I aquí estic pensant en
tots tres, els dos Jordis
i
el John.
I si la melodia ha estat bonica, ja heu escoltat de quina magistral
manera ha improvisat, doblant el tempo per la quantitat de notes
emprades en la seva exposició solista magnífica. I de nou, la molt
bonica melodia, que ja ens ha impressionat d’entrada. I tot i sonar
pels dos canals, la solista, melòdica i improvisadora, és més
vital pel canal dret. I de nou ha acabat el tema amb un «Vamp» de
dos acords, i acabant-lo de la mateixa manera; preciós aquest «Petit
Gegant».
"Aquest
àlbum conté els sons d'un profund viatge emocional i espiritual,
d'una reconnexió amb la meva pròpia essència. Ara, en escoltar-lo
un cop acabat, m'adono que el procés era inevitable i que, de manera
no conscient, he intentat transformar el dolor i l'enyorança en
bellesa, pau i llum. Nexus
connecta persones, situacions, etapes, ,... el meu estimat amic Jordi
Bonell va
morir, la seva família, amb la més sincera generositat i amor, em
va regalar la seva última guitarra, “La Novia”, amb què havíem
gravat el disc Musica
Cordis i
que jo també vaig posar en un programa anterior.
Nexus
també representa la necessitat de crear i compartir amb aquest
instrument tan especial, com ara un tribut, un record, una mostra de
gratitud i memòria. Quan vaig començar a imaginar aquest àlbum,
vaig sentir que no havia de revisitar les precioses composicions del
meu amic, sinó oferir música nova, fresca i honesta, deixar-me
portar pel desconegut i arribar on fos que em conduís. Tinc la
sensació que no sóc jo qui l'ha escrit, qui ho sap, però estic
feliç i agraït, i realment em sento acompanyat. Gràcies de tot cor
per voler compartir Nexus.
Espero sincerament que aquesta música, com fa amb mi, et commogui,
t'acompanyi i es converteixi en un refugi.” Jordi
Farrés, El Mujal, Barcelona,
gener 2026.
I
sí que hi ha un tema iniciat amb uns acords persistents i quasi
assonants per dessota, i ja la melodia que m’ha sonat un tan
inquietant, i aquesta és la del tema anomenat, «Homeless». Hi ha
però un tema, un Bues «Bluesions» i darrer track que és el més
vital del projecte on en Jordi
li
ha encabit uns moments força agosarats que et deixen descol·locat,
els de la Orquestra
Filharmònica de Varsòvia.
I
ja el deixarem d’escoltar en aquest tema, on
Jordi
va fer crec que són 6 curtets temes, sessions de Blues amb la
Filharmònica
i ves per on que posaré els 5 primers, i tema anomenat...
3.11.-
Bluesions (Jordi Farrés) 8:06.
I
del primer trosset, ja heu escoltat de quina impressionant manera
l’ha començat la Filharmònica,
amb les cordes fregades i dissonàncies diverses. I ja ell fent el
tema, la melodia o la improvisació, car tampoc no s’albira res
més en aquest curtet tema. I sorprenent final, que alhora obra la
porta al segon trosset de Blues. I sí que aquest ha estat més
incisiu, també essent un Blues arrastradet de tempo, com aquells
dels primers guitarristes del Mississipi,
tot i que no tant per la guitarra solista, més en l’ona del Blues
de Chicago
diria jo. I de nou un final dolç i principi sorprenent de la
Filharmònica
obrint-li de nou la porta al tercer trosset. Un tema amb un pèl més
de tempo, i mestria interpretativa solista la d’ell fent la seva
improvisació. Quina netedat interpretativa, quina precisió
melòdica, quin gust el de Jordi
Farrés
tot i tocant Blues. I quin altre brutal final de la Filharmònica
per
seguir amb el quart trosset de Blues. I ves per on que ha incrementat
el tempo en aquest trosset de Blues, i també com ha canviat la
manera com s’acompanya amb la guitarra rítmica, tot i repetint dos
acords i després una roda descendent. I quin altre final més brutal
de les cordes fregades de la Filharmònica,
que de nou li obra la porta a una altre sessió de Blues, la darrera
que escoltarem. I quina altre modificació de com vol ell presentar
aquest trosset de Blues. També per com els de la Filharmònica
l’han
acompanyat, i ell, ara fent la improvisació a tot Wes
Montgomery per
com ha jugat amb les notes octavades, ideal tema per ja deixar-lo
d’escoltar, o sigui que moltes felicitats Jordi
Farrés
per aquest exquisit treball. Una abraçada ben gran.
I
seguim amb el també delicat projecte del baixista Holger
Scheidt, «The Tides of Life» publicat
el 2014 per enja
records.
Enregistrat als Avatar
Studios
de Manhattan
el
2012 per Anthony
Ruotolo.
Il·lustracions de Michael
Hofstetter.
Mesclat i editat per Anthony
Puotolo
i Holger
Scheidt.
Amb Holger
Scheidt (contrabaix), Rich Perry (saxo tenor), Gordon Au (trompeta),
Victor Gould (piano), Anthony Pinciotti (bateria).
Música composta per Holger
Scheidt.
De
fet els títols dels temes del disc ja parlen per sí mateixos: 1
Fracàs, 2 Desesperació, 3 Ràbia, 4 Calma, 5 Esperança, 6 Triomf.
I és clar que també les músiques hi estan relacionades, o sigui
que no escoltarem el tema «Desperation» per motius evidents. I tot
i que el tema «Calme» ja no és desesperant, i que quasi segueix el
tarannà rítmic del primer, tampoc l’escoltarem, com tampoc el
primer trac, «Failure»
i melodia però no tan descoratjadora com la primera.
I
per començar sembla que anirà molt bé fer-ho amb el tema
anomenat....
4.6.-
Triumph (Holger Scheidt) 5:59.
I
tot i que els temes «descartats» entre cometes, són temes que
t’arriben a commoure, m’ha semblat que era millor començar amb
aquest «Triomf» i seguir amb els més «positius», també entre
cometes. I tot i ser un projecte publicat el 2014, aquest projecte no
ha perdut cap punt d’actualitat. És clar que això passa sovint
amb el Jazz fet amb majúscules, com és el cas d’aquest disc del
baixista Holger
Scheidt.
I sí que el canvi estilístic és prou evident, sí, però m’ha
semblat que aquest tema enllaçaria la mar de bé amb les músiques
escoltades abans, les de Jordi
Farrés.
Crec que és un tema força contingut, a mig tempo; i si que hi ha
uns copets a la caixa del bateria Pinciotti,
a tot Funk, sí, però crec que està força controlat. I ves per on
que la melodia l’han fet a duet de vents, amb en Rich
Perry
saxo tenor, i Gordon
Au,
trompeta. I ja la primera improvisació a càrrec del pianista Victor
Gould
el qual l’ha fet també amb una gran elegància i magistral
llenguatge. I també el solo de Gordon
Au a
la trompeta ha estat de traca i mocador, com també el del saxo tenor
Rich Perry,
tots tres mostrant-nos lo bé que ho feien aleshores, i que espero
que encara ho facin millor. I recuperació de tema i ja acabar-lo
delicadament, aquest «Triumph» ideal per començar-los a escoltar.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
A.MA
Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami
Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune:
https://www.dodicilunestore.com/
The
Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
ell ens parla de com li van agradar els quintets dels 60s, el segon
de Miles
Davis,
amb Wayne
Shorter, Herbie Hancock, Ron Carter i Toni Williams
i el de Herbie
Hancock, «Mayden Voyage» i
jo afegiria que també el del mateix Wayne
Shorter
i discos tan emblemàtics com el «Speak’s
No Evil» i
tants altres. I segueix dient li van fer pujar diversos graons en la
seva comprensió de la música a un nivell més important i potent.
Va ser aquell període que el Jazz em va obrir les meves oïdes a un
univers molt més gran, el de la música que aquest mon pot oferir.
Doncs
els seguirem escoltant en un altre d’aquests magnífics temes i
anomenat...
5.5.-
Hope (Holger Scheidt) 4:30.
I
quin altre gran tema de Holger
tot i farcit de modernitat, similar a la d’aquell mític segon
quintet de Miles;
al
menys estaven al seu cap en compondre aquests temes. I sí que està
molt ben trobada la melodia, sí. Moderna melodia pels intervals
encabits en ella i per la seqüència de notes. I de nou el pianista
ens ha copsat, ell fent de Hanckok
i fen-t’ho la mar de bé. Delicadesa interpretativa sí, però
també dissonàncies que ens situen en el Jazz
Contemporani,
per concepció musical també del compositor, que per cert, fa una
gran tasca amb el contrabaix, acompanyant-los, tot i que encara no
l’hem escoltat fent cap solo. I de nou Perry
al
saxo tenor ens ha clavat un solo d’aquells, per emmarcar, i ja
acabant-lo delicadament tot i recuperant el motiu principal del tema.
Maco aquest «Hope» de Holger.
I
ja els acabarem d’escoltar en el tema més potent i per això el
títol «Ràbia»...
6.3.-
Rage (Holger Scheidt) 6:01.
I
sí que m’ha semblat adequat aquest vital tema per ja deixar-los
d’escoltar, sí. «Rage» es «Ràbia» o sigui que interpretem-la
adequadament, com la necessària i justa per sortir d’una
determinada situació, i per això el tempo viu i el Swing gràcies
al Walking del baixista, compositor i líder de la banda. Tema
potent, de melodia feta per Perry
al
saxo tenor, de ritme, de tempo, per sobre del qual els solistes hi
cavalquen la mar de bé. I de nou qui enceta els solos és el
pianista Gould
i de nou amb la seva modernitat interpretativa, per la mà dreta,
lleugera i gràcil improvisant, mentre que l’esquerra, matxucant
amb delicadesa el teclat del piano amb els seus irreverents acords. I
és clar que Perry
al
saxo tenor n’ha fet l’entremaliada melodia i també ha fotut un
brutal solo, tal, que ens ha deixat clavats a la cadira. Llenguatge,
fraseig, tempo, swing interpretant, tècnica al servei del bon gust,
al servei de la música. I sempre, sempre, el trio base, la secció
rítmica, potser més la dels dos, Holger
al contrabaix i Pinciotti
a la bateria, brutals tots dos, els quals han mantingut la brutal
pulsió d’aquest increïble tema «Rage» que han acabat de cop,
ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois
Holger
Scheidt (contrabaix), Rich Perry (saxo tenor), Gordon Au (trompeta),
Victor Gould (piano), Anthony Pinciotti (bateria).
I
nosaltres ja encarem el final del programa amb el Conversation
Lab 2025
de Florian
Arbenz
amb tota una colla de músics. Conversation
Lab,
un moviment independent que fa que cada trobada sigui única.
Publicat el 13 de març de 2026. I aquí hi tenim a tots aquests
músics, dones i homes: Greg
Osby: saxo alt (1, 2, 4, 5, 8, 9, 11, 12), Tineke Postma: saxo
soprano (3, 7), saxo alt (10), Chris Cheek: saxo soprano (6), Immy
Churchill: veu (2, 5, 11), Arno Krijger: hammond B3 (2, 5, 6, 8, 11,
12), Joāo Barradas: acordió (1, 3, 4, 7, 9, 10), François Moutin:
contrabaix (1, 4, 9), Rafael Jerjen: contrabaix (3, 7, 10), Florian
Arbenz: bateria, percussió.
I
aquest és un projecte sorprenent pels músics que hi col·laboren,
però també per les músiques encabides en el Jazz Contemporani per
la seva modernitat. També pel fet d’haver 12 temes i amb dos que
superen els 10 minuts, dos que s’apropen als 15, 3 al voltant dels
7 minuts; un parell de prop de 9 i un parell al voltant dels 5. És
doncs un projecte generós, cosa que li agraïm molt a Florian.
De ritmes i tempos n’hi ha de diversos, havent-ni de molt vitals,
temes a tempo mèdium i algun de molt delicat i dolç per la veu de
Immy
Churchill i
tema de
George Gershwin
«I Love You Porgy» de l’òpera trencadora
«Porgy and Bess».
Un altre així i que també canta ella és l’anomenat «Stele».
Però em sembla preciós el tema instrumental i interpretat per Greg
Osby i
anomenat «Still Searching», o sigui que si us plau, mireu d’entrar
al seu Bandcamp i baixar-vos aquesta magnífica música, la única
manera que podem ajudar als nostres herois i heroïnes.
Però
ja els escoltarem en el tema d’aquest saxofonista on hi toca també
l’acordionista Joāo
Barradas
anomenat...
7.9.-
Please Stand By (Greg Osby) 7:33.
I
ves que seguim amb la modernitat, amb el Jazz
Contemporani,
per com ha estat la melodia, per com Barradas
ha
acompanyat amb l’acordió, què brutal. Tot i això, la melodia
l’ha fet Osby
al
saxo alt, després d’haver encetat el tema amb una Intro a saxo
solo. Ell mateix s’ha posat a improvisar seguint l’aspecte
harmònic i rítmic del tema. I ves per on que ens ha sonat un puntet
balcànica, melòdicament, la seva improvisació, en alguns moments.
Improvisació espaterrant del compositor, és clar que sí. Un tema
on ell n’ha estat el quasi que total protagonista, i amb un
permanent suport de la resta de companys, i més l’acordió de
Barradas
que
sempre està per dessota fent-li un background brutal. També el
baixista deixa anar el seu alè amb les seves profundes notes. I què
impressionant el solo de Barradas
a
l’acordió, què brutal, tot i que no ha sigut massa llarg. I
sempre, sempre, el saxo alt de Greg
Osby
recuperant-ne la presència. I sí que els de la base rítmica han
estat brutals en aquest tema, ells que han estat Barradas,
acordió,
Moutin,
contrabaix
i
Arbenz
bateria. I quin final més delicat per com l’han anat acabant,
magnífic aquest «Please Stand By», ideal per començar-los a
escoltar.
Durant
més de 30 anys, he estat reunint formacions emocionants i poc
convencionals, guiat per la meva afició pels sons distintius i les
fortes personalitats musicals. Els projectes del laboratori uneixen
músics de diferents països i generacions, cadascun amb les seves
pròpies històries úniques. El que els connecta és el seu domini
excepcional dels seus instruments, l'amor per la música jazz i el
desig de superar límits. Alhora, el laboratori fa una declaració:
de respecte, diversitat i unió, tant en la música com en la
societat. El públic esdevé part d'aquest viatge intens: autèntic,
analògic i únic. Estic orgullós i molt content de presentar
algunes de les millors gravacions en directe del 2025 que vaig crear
amb el col·lectiu. Gràcies a Greg,
Tineke, Chris, João, Arno, François, Immy i Rafael, per
la vostra musicalitat excepcional i per formar part d'aquest viatge!
Això va dir Florian
Arbenz.
I
hi ha els magnífics i potents temes llargs com són 6
«Freedom Jazz Dance» (E. Harris) 10:28; 2 «Memòries / Weil Auf
Mir» (Cap. Ives / Florian Arbenz) 10:42; 7 «Side Street» (F.
Arbenz) 14:23; 12 «Stomp» (F. Arbenz) 15:14, tots enregistrats en
directe, i increïbles temes i interpretacions. I també el més
curtet d’aquests que queden, 1 «Boarding The Beat» (de Florian
Arbenz) 7:23. i de nou us recomano que els descarregueu del seu
Bandcamp, és clar.
I
els podríem escoltar en algun d’aquests temes però els
seguirem escoltant en el tema de l’acordionista Barradas
on
hi tindrem a la gran
Tineke Postma
al saxo alt i tema anomenat..
8.10.-
Ozre (Joao. Barradas) 8:50.
I
de nou amb la contemporaneïtat per bandera amb una melodia la mar
d’entremaliada feta a duet d’acordió i saxo alt. I ja Tineke
s’hi
ha posat mostrant-nos tècnica, modernitat alhora que melodia, cosa
no massa sovint obtinguda a l’hora d’improvisar. És clar que
això ha passat uns primers moments, car després ja se’ns ha fet
difícil de seguir, per com ella s’ha anat esplaiant, gràcies a
una tècnica abassegadora que li ha permès tocar totes aquestes
increïbles línies melòdiques creades, brutal. Com també Florian
a
la bateria, amb la contundència que l’ha acompanyat, i també amb
el baixista Moutin.
Barradas
l’ha
seguit improvisant, i 10-n’hi-C quin tros de solo que ens ha fet
amb un instrument no gens habitual en el món del Jazz, i menys
improvisant de la moderna manera que ell ha fet, tot solejant en el
seu increïble tema. De nou quin Walking del baixista, ara
Rafael Jerjen,
quin
Swing més brutal, quina trempera de Florian
a
la bateria. Brutal Barradas
en el seu solo, per ja recuperar la melodia tots dos i acabar-lo de
cop, en un altre dels temes que van enregistrar en viu, en concert, i
per això els aplaudiments del respectable. Gran tema de Barradas
i
això que he estat temptat de posar-ne algun dels llargs, també
gravats en directe.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
23
Robadors, Barcelona:
Jamboree
Jazz Club, Barcelona:
Sunset
Jazz Club, Girona:
etc,
etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I
ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el
tema més potent i anomenat...
9.4.-
Evolution (Florian Arbenz) 8:54.
I
de nou hem escoltat un tema farcit de modernitat, de
contemporaneïtat. És clar que l’ha començat el líder i
baixista, ambdós amb la pulsió adequada. I sí que la melodia l’han
fet el saxo alt Osby
i
l’acordió sempitern de Barradas.
I quin tempo més brutal, i com hi van els dos de la base rítmica,
amb quina trempera. Una melodia curta feta pels dos solistes en la A
del tema, i posterior interpretació inversemblant de tots dos
improvisant, a mode d’improvisació col·lectiva. Quina tècnica
l’emprada per tots dos, quina creativitat i velocitat d’execució
més inversemblant. I sí que Florian
està
sempre a la bateria, sí; i el baixista és de nou el magnífic
François
Moutin que
va a tot drap. I ell mateix s’ha posat a improvisar després de
Greg
i
Barradas.
I és clar que també ens ha noquejat per com ho ha fet; per també
la velocitat del seu fraseig, alhora que per la seves idees
exposades. I per dessota, Florian
recolzant-lo
amb copets discrets al canto de la caixa de la seva bateria. I
després d’ells dos, a tot brutal Swing, els altres dos s’hi han
afegit tot i recuperant el motiu principal per ja anar acabant aquest
brutal tema del líder i ideòleg d’aquestes ja moltíssimes
Conversations,
acabant-lo de cop, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i
nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us
hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noia i nois, Greg
Osby: saxo alt (1,2,4,5,8,9,11,12), Tineke Postma: saxo soprano (3,
7), saxo alt (10), Chris Cheek: saxo soprano (6), Immy Churchill: veu
(2,5, 11), Arno Krijgerond B3 (2,5,6,8,11,12), Joāo Barradas:
acordió (1,3,4,7,9, 10), François Moutin: contrabaix (1,4,9),
Rafael Jerjen: contrabaix (3,7,10), Florian Arbenz: bateria,
percussió.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
Nova
Jazz Cava: Terrassa
Jazz
Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
i nosaltres ja fins el 19 de juny on tindrem un quintet de luxe
liderat pel Xavier
Casellas.
A la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a
Entrapolis.
Doncs
ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns,
espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana
vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
