Programa 679: Víctor Oller, convidats i Big L'em Band; Natsuko Sugao Big Band i Toni Vaquer & Voodoo Children Orquestra, dimecres 29 d'abril de 2026.

Enllaç a l'àudio del programa:



Aquest programa i qui us parla, diu això: “Ei, vosaltres dos, bojos, atureu les guerres, desgraciats”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa dedicat a les Big Bands de casa nostra, primer amb un single que ha compartit el nostre amic, pianista, compositor i director de la Big L’em Band, en Víctor Oller, «Mano de Santa». Seguiré amb l’estimada editorial de casa nostra, Underpool i dos dels seus projectes amb la Natsuko Sugao Big Band, «Impernanencia de los asuntos» i Toni Vaquer – Voodoo Children Orquestra, «Kindness Disarms» i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I esclar que començaré amb el single «Mano de Santa», envoltat de misticisme i ambient religiós de calvaris i demès.

I Víctor m’ha escrit això parlant del disc definitiu:
El disc serà un homenatge a Carla Bley, gran referent per a mi (ja ho saps, pel disc del Duo Lupino), en qui m'inspiro per compondre. I aquesta primera publicació, que vaig llançar per Setmana Santa, és una marxa de processó amb un rerefons jazzístic. En aquesta obra, a més del piano, toco el clarinet, i m'acompanyen en primer lloc Cristina Miguel al saxo tenor i Carla Gonzàlez a la veu i al contrabaix, que són les meves companyes de projecte ja que amb elles he enregistrat tot el disc. Continuem amb dos convidats, Antonio Pierna, percussionista clàssic de Valladolid, amic i company del conservatori (a La Haia, Països Baixos), i Lluís González (el trobaràs com a Luis González), reconegut trompetista valencià, professor a Musikene i solista convidat en diverses orquestres de renom. Per acabar, tinc el luxe de comptar amb la col·laboració de la BIG l'em Band, la big band amateur que dirigeixo a l'escola de música on treballo i on em vaig formar. Es tracta de L'Escola de Músics, situada al barri del Raval de Barcelona.

Hi ha temes del disc on he volgut inspirar-me en alguna peça de Carla Bley, i en aquest cas m'he inspirat, a més de l'univers creatiu de Bley en general, en el seu disc amb Charlie Haden - The Ballad Of The Fallen, concretament en l'obra mestra «Silence» (composició de Haden), que va creixent i acumulant capes, afegint veus a cada repetició de la melodia. Vaig començar amb aquesta idea i vaig acabar escrivint una marxa de processó, que encaixa perfectament amb l'homenatge, a mode de marxa fúnebre, de cançó de comiat.

I acaba dient....No flipeu amb la portada? Doncs aquesta meravella, l’ha fet l’Helena Alayrach, i és un vitrall preciós amb una delicadesa exquisida i un detall d’allò més fi.

Doncs escoltem aquest primer tema i single avantsala del projecte i disc definitiu, que esperem amb candeletes.

1.1.- Mano de Santa (Víctor Oller) 8:23.

Doncs 10-n’hi-C quina intensitat de composició, sobretot ja més entrat el tema, i encara més al final. Uns inicis molt delicats amb el saxo tenor de Cristina i clarinet de Víctor i posterior entrada de les notes profundes del contrabaix de Carla, i ja amb els redobles a la caixa de l’Antono, amb plena marxa fúnebre, i melodia enlairada una octava, per fer-la més aèria, més etèria. I la música s’enlaira més en la improvisació de Cristina de Miguel amb el seu càlid so del seu saxo tenor. I per sota, acords i notes al piano del mateix Víctor. I quin canvi de to quan ha aparegut la trompeta de Lluís, on tot s’enlaira una mica més. I un altre canvi de to entrant ja tota la Big l’em Band, arribant a unes cotes emocionals força intenses. Quins moments finals més intensos, on sembla que el cor s’encongeixi. I ves que la melodia final ha tingut uns canvis magnífics i sobretot el darrer on realment és impressionant per com de insistent i repetitiu és, i ja acabant amb el redoble i toc de campana, vaja, un brutal tema de Víctor Oller, primer amb una Big Band, la que ell dirigeix a l’Escola de Música del Raval. Bravo Víctor, bravo Cristina, Carla, Lluís, Antonio i a totes i tots els músics de la Big L’em Band.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I després d’aquesta música, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per endolcir-nos amb la teva musical i poètica expressivitat.


I segueixo amb el disc «Impernanencia de los sentidos», Natsuko Sugao Big Band, publicat per Underpool. Enregistrat a l'Estudi Medusa el 27 de març de 2025 per Dani Val. Mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Natsuko Sugao Big Band són: Gorka Benítez, flauta; Jordi Santanach, clarinet; Marcel·lí Bayer, saxo alt ( track 1, 2, 3 i 5); Edu Pons, saxo alt i clarinet (track 1, 4 i 6 ; Lucas Martínez, tenor sax; Andreu Domènech, bariton sax; Pep Garau, Òscar Latorre, Àlvar Monfort, Paco Fernández, trompeta; Daniel Noguero, Victor Colomer, Aram Montagut, trombó; Darío García, trombó baix; Toni Saigi, piano; Jaume Llombart, guitarra elèctrica; Massa Kamaguchi, contrabaix; Andreu Pitarch, bateria; Natsuko Sugao, composició i direcció. Fotografia de Fernando Florit. Il·lustracions i disseny de Pepon Meneses. Produït per Natsuko Sugao.

La trompetista i compositora Natsuko Sugao edita un nou disc d’estudi titulat «Impermanencia de los asuntos» al capdavant de la seva big band, una suite innovadora on conflueixen la profunditat de la tradició musical japonesa, la riquesa harmònica de la música clàssica i la llibertat expressiva del jazz contemporani. En els sis moviments que formen part d’aquest disc, Sugao explora amb la seva música diferents textures, estructures i colors tímbrics, construint un diàleg musical entre els diversos elements que integren la big band. En aquest projecte, Natsuko Sugao ha comptat amb músics destacats de l’escena jazzística actual, vells coneguts amb qui ha teixit una complicitat artística sòlida al llarg dels anys. Gràcies a aquesta connexió profunda, la música d’Impermanencia de los asuntos pren vida amb intensitat, consolidant la Natsuko Sugao Big Band com una de les propostes més destacades del panorama jazzístic actual.

Doncs ja els començarem escoltant en el II moviment anomenat...

2.2.- Invasión invisible (Natsuko Sugao) 9:13.

I sí que aquest tema l’ha començat la flauta de Gorka Benítez, acabant d’una manera, també amb el bateria, però començant molt delicadament, primer sol, i ja després amb més companys vents. I sí que el motiu melòdic a saxo tenor, el del Lucas Martínez ha anat ampliant el context del tema, i encara més amb la resta de companys de vents. I què bo el canvi de ritme amb els copets al canto de la caixa de la bateria de l’Andreu Pitarch i les notes rítmiques de Masa al contrabaix. I com han desenvolupat la melodia del tema tots els vents, a mode de «Soli», (un passatge musical on els vents fan un solo escrit), una meravella melòdica i rítmica. I per sota els acords del Jaume Llombart a la guitarra. I més gent involucrada. I ja la inversemblant improvisació de Jaume a la guitarra. I per sota, un background dels vents donant-li el suport. I esclar que Masa al contrabaix i Andreu a la bateria han estat fotent-li. Jaume ens ha enlluernat amb la seva delicadesa solista i creativa, ell que en sap tant d’això, d’acaronar-nos amb les seves melodies creades. Una estona posterior amb un altre «Soli» dels vents. I quin break més maco a base de piano i guitarra, a mode de puntillisme, i sons dels vents, diversos. I quin altre moment més interessant amb el motiu a base de contrabaix i piano, i copets a la bateria, i ara amb el solo curtet a la trompeta de l’Òscar Latorre. Més solo al saxo tenor de Lucas; mescles de solistes a mode de solo col·lectiu. I sempre el motiu rítmic per sota; brutals aquests moments, amb crescendo de sonoritats i emocions, que ens han portat de cap al final, tot i rebaixant-ne les expectatives, i tornant més o menys a la calma, d’aquest brutal tema, ideal per començar-los a escoltar.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I encara els escoltarem en el V moviment anomenat...

3.5.- Pekepeke (Natsuko Sugao) 8:44.

I sí que aquest tema que han acabat de cop, ha començat més o menys amb el mateix motiu amb el qual l’han acabat, motiu molt ben marcat per flauta, trompeta, clarinet i d’altres aguts instruments. Una entrada potent, rítmica i melòdica però sense concessions; amb trempera. Un tema amb un ritme ben trencat per com les diverses melodies han marcat com fer-ne la rítmica. Tot això en uns primers moments força potents. Però ai las que les coses han canviat quan Toni Saigi s’ha plantat a fer-nos la seva particular intervenció solista, ell avesat amb les dissonàncies i ritmes trencats. Després un altre impressionant moment amb els vents, i ja la calma amb el melòdic so del saxo, trompeta i flauta i demès moments plàcids. I què bonic el moment del lent vals i solo del saxo alt de Bayer o Mas. Quina delicada sonoritat en aquests moments, tot i estirar-se de mica en mica la cosa de volums i increment de músics, introducció d’un altre motiu potent per la resta de companys per ja acabar de cop aquest increïble tema de Sugao.

I ja els acabarem d’escoltar en el darrer...

4.6.- Epílogo y descarga (Natsuko Sugao) 5:42.

I he volgut acabar d’escoltar-los amb el darrer moviment i epíleg del projecte. I de quina brutal manera l’han acabat, per intensitats sonores i fent-ho de cop! Els inicis han estat delicats amb les notes soltes del piano de Toni, i ja motiu melòdic a càrrec dels trombons i amb un fons marcat pels de la base rítmica. Posteriors motius dels altres vents. De nou Toni marcant les notes, i ja moments més intensos amb els vents per un cantó i els altres per un altre. I ja la inversemblant melodia creada per Gorka amb la flauta; seguir la de Jordi Santanach al clarinet; seguir la trompeta de Latorre; i així anar fent solos tots tres, i per sota una rítmica en pla Latin que els hi va la mar de bé. I després tots tres junts, i més que s’hi han afegit, i més consistència dels de la base rítmica, i com va creixent tot, de mica en mica, arribant a cotes altes d’emoció. I ja al final, tots plegats recuperar el motiu principal arribant al brutal final del tema, el qual han acabat de cop! Brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, i concretant, felicitats Natsuko per aquest el teu primer projecte a Big Band, aconseguit després de fer un màster de composició per a Big Bands a l’Esmuc. Bravo!


I ja acabarem el programa amb la darrera Big Band dirigida per Toni Vaquer – Voodoo Children Orquestra, «Kindness Disarms», publicat per Underpool. Enregistrat per Miquel Llinàs al Sonoteque Studios el 30 i 31d'agost, i l'1 i 2 de setembre de 2021. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla i Toni Puig. Disseny de Joan Garau. Produït per Toni Vaquer i Institut d’Estudis Baleàrics. Direcció i composició: Toni Vaquer. Trompetes:
 Pep Garau
, Maria Antònia Gili, Julián Sánchez, Victor Carrascosa. Trombons: Tomeu Garcías, Miquel Gayà, Sergi Tous, Pere Garcias. Piccolo, Flauta & Flauta Baixa: Fernando Brox. Flauta: Mercè Medina. Clarinet: Carme Vadell. Clarinet Baix: Caterina Obrador. Saxo Soprano & Alto: Tete Leal, Eva Fernández
. Saxo Alto: Joan Mas. Saxo Tenor: Enrique Oliver, Miquel Àngel Rigo i Carles Medina. Saxo Baríton: Cristina Miguel. Piano: Toni Mora. Guitarra: Yoaf Eshed i Josep Munar. Contrabaix: Marko Lohikari. Bombardi i Contrabaix: Joan Garcias. 
Bateria: Enric Fuster i Teo Salvà. Percussió: Carlos Cortés. 
Vibràfon & Marimba: Ferran Martínez i Antònia Santandreu. Violins:
 Sinead Cormican, Roser Julià, Marta Rosselló, Isaac Pérez, Aina Domínguez, Marta Florit, Inés Piqueras, Toni Paredes. Violes: 
Bea Torres, Elena Martínez, Cristina Trenchs. Violoncel:
 Carmela Cristos, Paula Martos, Miquel Bennássar, Macià Cerdà. Rhodes a “Post Apocalyptic World”: Jaume Riera. Hammond a “Núvol Kinton”: Llorenç Barceló. 
Batá a “Núvol Kinton”: Nailé Sosa. 
Percussió a “Núvol Kinton”: Pep Lluís Garcia.
 Veu a “Núvol Kinton”: Derrick “Dee” Burrows. Tota la música composta per Toni Vaquer. https://www.underpool.org/releases/kindness-disarms/.

«Kindness Disarms» és el darrer disc del compositor, arranjador i pianista Toni Vaquer al capdavant de la Voodoo Children Orchestra, una formació de gairebé cinquanta músics amb la qual desplega el seu univers creatiu i difumina les fronteres entre gèneres i estils. Aquest disc reuneix composicions originals treballades sense presses, influenciades per diverses tradicions musicals i inspirades en els mateixos músics que formen l’orquestra. Nascuda com a big band i ampliada amb instruments provinents de la música clàssica i el folk, la Voodoo Children Orchestra esdevé un instrument fet a mida perquè Toni Vaquer desenvolupi amb plenitud el seu imaginari musical. El resultat és un àlbum brillant que consolida Toni Vaquer com un dels compositors i arranjadors més destacats del moment, capaç de portar la seva música un pas més enllà dels límits establerts.

Doncs ja els començarem escoltant en el primer i delicat tema...

5.2.- Post Apocalyptic World – Part II (Toni Vaquer) 6:40.

I tot i la dificultat de comentar temes tan complexos com aquest, i com els que encara escoltarem, m’atreveixo a dir-vos algunes coses. D’entrada, doncs que estem davant d’unes composicions majestuoses, per la grandària de la Big Band, però també per les seves músiques compostes totes per aquest geni que es diu Toni Vaquer. I d’aquest tema, doncs que ha tingut un inici preciós, delicat i dolç, i que de mica en mica s’ha anat enlairant de tot, de volum, de sonoritats més plenes amb els membres de la Voodoo Children. Que la melodia m’ha semblat maca, ben trobada i amb una pulsió rítmica marcada però continguda. I ves per on que el solo del saxo tenor de l’Enrique Oliver ha estat una meravella, per les anades i vingudes amunt i avall del seu registre, per les evolucions, pel llenguatge i per estar molt ben emmarcat en el context harmònic del tema. I quin final més impressionant, per com tots plegats, plegades, arriben a cotes d’emoció elevadíssimes, i ja arribant al delicat final. Gran tema per començar-los a escoltar.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I els seguirem escoltant en el més potent tema anomenat..

6.3.- Súper Glue (Toni Vaquer) 9:41.

Doncs si el primer tema ha estat majestuós, doncs aquest encara més. El final ha estat brutal, per intensitats, per potències, per energies, per músiques, i també amb el solo increïble del bateria, potser dels dos bateries Enric Fusté i Teo Salvà. El tema ha començat pausadament, amb Groove però sense presses, amb la Intro magnífica que ens ha fet l’amic Marko Lohikari. I esclar que després d’ell, la secció de vents, uns fent un Background, i els altres fent-ne la melodia, i ja amb més trempera rítmica per com hi van els de la base, rítmica. Bon canvi posterior, tonal, en el que seria la B del tema, i sant-tornem-hi al tema en la A final i de nou amb una melodia magnífica. I com el trompetista s’hi ha posat, i què bé l’han acompanyat la secció de vents fent una mena de Soli. I què maco el solo del trombó de Tomeu Garcías. I de nou amb la calidesa del so del saxo tenor de l’Enrique Oliver, ell que n’és un mestre d’això de trobar les millors melodies en els seus solos, i així ens ho ha tornat a mostrar. I sí que per sota, background de la resta de la Voodoo Children. I de nou s’han quedat sols fent les seves aportacions. I quin «break» més maco ha aparegut després, i ells fent un motiu recurrent una bona estona per ja aparèixer Enric o Teo fent un brutal solo de bateria, i amb la resta de companys donant-li l’adequat suport, i ja acabar aquest brutal tema, de cop.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 29 de maig que tindrem a Jose Alberto Medina Trio – Bill Evans Tribut a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i Entrapolis.

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el llarg i magnífic tema..

7.8.- Núvol Kinton (Toni Vaquer) 11:31.

I sí que el tema ha acabat delicadament, més o menys com l’han començat, que ha estat a base de la secció de cordes fregades, violins i violes, fent una Intro d’allò més delicada. Després, motiu amb trompetes i trombons, els primers fent-ne una part de la melodia. I si aquests moments han estat delicats, ben aviat les percussions de Carlos Cortés ens han situat en l’adequat context rítmic. Esclar que després d’ell, un motiu recurrent fet pel teclat i alguns vents, i ja la marimba, marcant ritme. I què brutal l’entrada de Julián Sánchez ell fent un solo de lo més espaterrant, alhora que acompanyat amb tota la potència de la resta de companys, amb una base rítmica que empeny, empeny i empeny. També hi ha hagut un background de vents per sota que l’ha recolzat i enlairat. I sí que el canvi de ritme després, amb l’orgue Hammond de Barceló fent les seves coses solistes, i un Riff repetitiu de vents i demès, ha estat brutal. També el canvi tonal que hi hem pogut sentir. I de nou un Break on s’ha calmat tot, en el brutal solo del guitarrista Yoaf Ashed. I també hi han participat tots aquests 
Nailé Sosa, Batá; 
Pep Lluís Garcia, Percussió i Derrick “Dee” Burrows, Veu. Quins moments més brutals. I ja després recuperar músiques inicials i ja més calmades amb un «Turn Around» repetitiu amb el qual han acabat el tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats noies i nois, i concretant, felicitats Toni per la teva gran obra.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |