Programa 678 - Errabal Jazz: Nucli Trio i convidats, Víctor Antón i Víctor de Diego, dimecres 22 d'abril de 2026.

Enllaç a l'àudio del Programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: "ei, vosaltres dos, bojos, atureu les guerres, desgraciats“. Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I sí que avui hi tornem amb un programa dedicat a la discogràfica amiga del País Basc, Errabal Jazz. Escoltarem temes de tres dels seus darrers projectes com són els del Nucli Trio i convidats «Interpreten la música Laietana»; Víctor Antón, «Nudos» i «Haize Berriak» de Víctor de Diego.


I començaré el programa amb el trio català que ha volgut revifar la música laietana, la que es feia a la Sala Zeleste del carrer Plateria, aleshores, o sigui Nucli Trio i convidats «Interpreten la música Laietana». Gravat a la Sala Mompou de la seu de la SGAE a Catalunya els dies 20 i 21 de novembre de 2023. Tècnic de gravació: Pau Firpo - Assistent tècnic: Daniel Estor - Mesclat i masteritzat per Eduard Gener als Estudis Jezz, Solsona, el juliol de 2024. Text interior: Àlex Gómez-Font i Nucli Trio - Producció: David Viñolas - Producció artística: Àlex Gómez-Font, David Viñolas.

I sí que aquest és un treball discogràfic que s’allunya del concepte pur i dur del Jazz, sí. Ara bé, m’ha semblat que és una joia l’haver recuperat l’esperit d’aquelles músiques havent-se complit els 50 anys del Zeleste. També que hi ha una determinada Fusió, o sigui, que temes amb aquells aires, s’han revisitat amb un tarannà interpretatiu Jazzero, si no en tots els temes, sí en alguns, que seran els que escoltareu. Ens hem de situar a finals dels anys 70s del segle XX per estar-hi en sintonia. Han recollit un seguit de temes amb varietat de ritmes i tempos, tot i no haver-n’hi cap de molt ràpid, molt vital. Un tema sorprenent és «Subwoofers» interpretat a duet de contrabaixos de l’Aleix Forts i Eduard Altaba. De baladetes n’hi ha algunes, com la que canta Alba Careta i pel canal dreta toca la guitarra l’enyorat Jordi Bonell, i tema de Toti Soler «No em val haver viscut» (Toti Soler, Joan Vergés / Arranjaments: Nucli Trio) amb el Nucli Trio de suport. Hi ha un altre tema que ens ha impressionat, interpretat a piano sol i tema «Tria C.E.D» (Medley Companyia Elèctrica Dharma / Arranjaments: Jordi Soley).

I ja els començarem a escoltar en el tema de Jaume Sisa interpretat per Nucli Trio i reconegut tema anomenat..

1.3. - L’Home dibuixat (Jaume Sisa / Arranjaments: David Viñolas) 04:15.

I sí, Jaume Sisa va enregistrar el seu primer LP, «L’home dibuixat» poc després de col·laborar amb el Grup de Folk, allà pel 1968, més o menys. Cançó emblemàtica que donaria pas a una llarga i fructífera carrera d’un home compromès amb la contracultura i les llibertats més individuals.

I aquí els companys de Nucli Trio són els que han fet aquesta interpretació i ja amb una Intro amb acords subtils de la guitarra de Guillem. I ves que la primera part de la melodia l’ha fet Aleix amb el seu contrabaix amb espurnes de la guitarra estratosfèrica de Guillem ja acabant ell la melodia. I després, ells dos han fet les seves reeixides improvisacions, primer Forts al contrabaix i després Plana a la guitarra. El baixista amb un so profund i guitarrista amb aquest so eteri, i ambdós amb un bon llenguatge jazzero. Ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I hi ha també un parell de temes on el baix de l’Eduard Altaba té gran presència com són ara «La mata» (Eduard Altaba / Tropopausa / Arranjaments: Eduard Altaba) amb Guillem Plana - guitarra; Aleix Forts - contrabaix (L); David Viñolas - bateria; Jordi Soley - teclats; Eduard Altaba - contrabaix (R); Miquel Àngel Lizandra – percussió. També «Beixamela» (E. Cervera / Tropopausa / Arranjaments: Eduard Altaba) està interpretat per la mateixa formació i tarannà musical similar per la profunditat dels dos baixos.

I encara els escoltarem en el tema tan conegut que ens varen oferir Xavier Batllés i l’Orquestra Mirasol i molt bonic anomenat...

2.2. - To de re per a mandolina i clarinet (Xavier Batllés / Orquestra Mirasol) 03:28.

I ves que aquest tema va estar inclòs en l’LP de La Orquestra Mirasol, «Salsa Catalana» publicat per PICAP el 1976, tema compost per Xavier Batllés i amb aquesta colla d’instruments i músics: Miquel Lizandra, bombo; César Vieira, berimbau, cuica; Pedrito Díaz, bongos; Ricard Roda, clarinet; Xavier Batllés, mandolina; Víctor Ammann, Steinway piano.


I sí que aquest tema va ser molt i molt emblemàtic, sí. Un tema instrumental amb una melodia molt ben trobada. El ritme és igualment encoratjador, i més encara en la segona part, quan ja entra la totalitat de la bateria. I aquí els Nucli Trio van molt ben acompanyats, tots ells que són, i toquen: Guillem Plana - guitarra; Aleix Forts - contrabaix; David Viñolas - percussió; Jordi Soley - teclats; Miquel Àngel Lizandra – bateria. I si que el teclat de Soley porta les regnes ja des de l’inici, i ben aviat la secció rítmica havent-s’hi afegit. I què maca la guitarra posterior de Guillem ja fent la melodia amb el puntillisme típic de mandolina i posterior melodia, també amb el seu característic so. Un tema que va revolucionar el concepte musical d’aleshores, ampliant-ne les mires del Rock Progressiu a estatus més rítmics i salseros. Un tema on no han improvisat, car per sí sol, ja és tota una delícia.

Aquest treball que tens a les teves mans vol ser un homenatge a l'època daurada del Zeleste i als músics que van formar part de la Barcelona underground, contracultural i eclèctica dels 70, època que nosaltres no vivim. Un moviment pel qual van passar tota mena d'artistes que han deixat un llegat important, no només a l'obra musical, sinó també a la pedagògica, ja que molts van ser professors de la primera escola de música moderna del país, ubicada al mateix Zeleste. Un moviment poc conegut que no ha transcendit les generacions que li han passat. Per això ho volem reivindicar i posar en valor amb aquest àlbum.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I sí que un dels més positius i brillants i amb molta joia de viure és «On Ones nones» (Companyia Elèctrica Dharma / Arranjaments: Jordi Soley) amb la mateixa formació si n’exceptuem l’Eduard. 

I seguirem amb un tema propi de David Viñolas també amb la mateixa vitalitat i anomenat..

3.6. - Laietània (David Viñolas) – 03:28.

Doncs sí que aquest tema del David ha seguit l’Ona Laietana per músiques i melodia, sí; també pel «break» rítmic encabit amb uns acords esotèrics del guitarrista. I de nou el Nucli Trio ha fet tota la feina, ells que ja sabem que són Guillem Plana - guitarra; Aleix Forts - contrabaix; David Viñolas – bateria. Molt bona tasca dels dos de la base rítmica, Aleix al contrabaix i David a la bateria. I ves quin magnífic solo de guitarra ens ha fet Guillem, en un tema curtet que acaba també amb un solo brutal del compositor Viñolas a la bateria i ja per acabar el tema de cop.


Nucli Trio hem treballat aquest repertori amb molt d'afecte. Això ens ha permès fer una mirada enrere i descobrir algunes joies musicals del nostre país que desconeixíem. Reinterpretar aquests temes i compartir-los amb alguns dels músics que van formar part activa de l'Ona Laietana ha estat una experiència que ens ha fet créixer i que ens anima a seguir endavant fent música més enllà d'etiquetes i modes. Volem dedicar aquest disc a tots els músics que van formar part de l'Ona Laietana, també a Víctor Jou i Rafael Moll, autèntics visionaris i precursors en una Barcelona grisa i franquista; i especialment a Jordi Bonell, que es va entusiasmar amb la idea de participar al disc i que malauradament no ho ha pogut veure acabat. Que al cel sigui.

I ja els acabarem d’escoltar també en el tema més potent, compost per Dave Pybus i Manel Joseph i anomenat..

4.10. - No juguis amb set miralls (D. Pybus & M. Joseph) 04:27.

I aquest tema també està inclòs en el disc Salsa Catalana de l’Orquestra Mirasol, on hi hagué: Ricard Roda, saxo alt i soprano; Víctor Ammann, piano Fender-Rhodes (+ Leslie), sintetitzador [Minimoog]; Xavier Batllés, baix elèctric [Fender]; Pedrito Díaz, congues; César Vieira, bateria. "noi", veu que no sabem qui és.

Un tema potent iniciat per Lizandra amb una INTRO i solo brutal que ens ha fet amb la seva bateria, i ja els acords de la guitarra de Guillem i posterior duet de la melodia amb ell i la trompeta d’Alba Careta, per cert, una melodia un tant entremaliada. I Nucli Trio van acompanyats també de Jordi Soley, teclats. Un tema que ens ha passat com si fos una exhalació, per lo vital, tot i no ser gens curtet, de 4 minuts i mig. Gran composició de Pybus i Joseph d’aquella època daurada, la de l’Ona Laietana. Trempera de tema, i gran tasca de l’Aleix al contrabaix, i les percussions de Viñolas. I de nou Soley fa de Victor Amman amb els teclats i bona impro que ha fet. Esclar que qui potser més ha brillat ha estat la jove trompetista ja amb una carrera ben consolidada, Alba Careta qui ens ha fet una improvisació a tot Jazz. Després, quins moments entre ella i Plana a la guitarra, duet d’improvisació que s’ha anat diluint d’aquella manera que sempre us dic, que en un hipotètic directe, s’allargasaria segons públic i músics, acabant el tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Guillem Plana - guitarra; Aleix Forts - contrabaix; David Viñolas - percussió; Jordi Soley - teclats; Miquel Àngel Lizandra - bateria; Alba Careta – trompeta.


I després d’aquest goig de record musical, seguirem amb el disc del guitarrista Víctor Antón, «Nudos». Gravat als estudis Camaleón Music Studio a Madrid per Diego Román amb mescla i masterització a càrrec de Rodrigo Ballesteros. Amb Víctor Antón, guitarra i composicions i la col·laboració de Daniel Juárez, saxo tenor (Adam Nussbaum, Dave Liebman, Rhonda Ross, Kevin Hays, Jerry González, Perico Sambeat); Toño Miguel, contrabaix (Antonio Serrano, Sheila Blanco, Dave Liebman, Fred Hersch González) i Naíma Acuña, bateria (Antonio Serrano, Jorge Pardo, Abe Rabadé, Greg Osby, Mulgrew Miller, Marquis Hill). https://hotsak.eus/es/product/nudos-musica-inevitable/ .

Nudos ens sembla un exhaustiu i magnífic treball de Jazz contemporani amb la guitarra i les composicions originals de Victor Antón com a principals protagonistes, pilars sobre els quals se sustenta un so avantguardista i innovador, ple de diàlegs en composicions com «Look at me» i evocadors espais en «Sueño 1» per desvetllar-nos els sinuosos corredors «A 4000». Tan «Reencuentro en 3» com «Fluid Conversation» suggereixen ser l'imperatiu ideal per difuminar qualsevol barrera estilística o formal que pugui interferir en el caràcter inquiet i innovador aportats per un autor amb la urgència, la capacitat i la necessitat permanent de crear. Nudos es formula de manera flexible i dúctil, propiciant una permanent interlocució dinàmica entre músics, mantenint-nos expectants en tot moment, expandint-se majestuosament sobre els bells passatges melòdics de «Al aire», per sintetitzar tota la seva essència jazzística i experimental a l'eloqüent «Mirror». Victor Antón posa punt final a la seva cinquena feina amb «12 beats per Palestina».

I tot i ser molt delicat el tema «Sueño 1», ja els començarem escoltant en el preciós tema anomenat...

5.6.- Al aire (Víctor Antón) 4:44.

Doncs 10-n’hi-C de tema, iniciat delicadament amb les notes del contrabaix i ja melodia a duet de saxo i guitarra, però després amb una major contundència per com l’han anat desenvolupant, i acabar-lo delicadament. Una melodia força bonica en les As del tema, i també bonic el canvi tonal en el pont o la B del tema, i que ja ha deixat pas a la primera improvisació, la del baixista Toño Miguel, Aquest ha fet una Impro magnífica, amb profunditat de so, llenguatge i una història explicada carregada de sentiment i molta melodia. I més melodia a duet, la del pont, i ja després, improvisació del líder i saxo tenor, ells dos que han estat Víctor Antón i Daniel Juárez fent-ho en un «Vamp», o seqüència d’acords repetits sobre els quals s’improvisa, molt bona improvisació de tots dos, i ja arribar al final que han acabat dolçament, ideal tema per començar-los a escoltar.

La música de Víctor neix en la intersecció de diversos plans que se sostenen i tensionen entre si: allò que no pot ser dit, allò que ordena, allò que desborda. En aquesta intersecció, es forma un nus: invisible, tens, necessari. Fer música és una manera de continuar buscant, com un símptoma que no cedeix i com un acte urgent i necessari. Aquest disc explora aquests nusos: espais on la fragilitat i la tensió conviuen i on la música es presenta com a acte de resistència i diàleg. Tot el que no se sap és allò veritablement permanent, allò definitiu sempre penja del fil invisible i inesgotable de la creativitat. Pot ser un traç capritxós, un nus sustentat en impulsos contraposats negociant un horitzó desconegut i tot i així, sincronitzat a la recerca del que és nou, el que no s'ha escrit encara però que acabarà sent música inevitable.

I sí que hi ha uns temes molt interessants en aquest disc, com són «A 4000» amb una Intro amb arpegis de guitarra i duet melòdic de guitarra i contrabaix d’una gran bellesa. Posteriorment entrarà el saxo tenor de Juárez tot i desenvolupant la melodia un tant melancòlica. Un ritme Funk apareixerà posteriorment en el duet solista de saxo i guitarra, i després, gran solo del líder amb la seva guitarra passada per efectes estratosfèrics. També «Look at me» té uns aires rítmics entorn al Funk per com colpeja la caixa de la seva bateria Naima Acuña i gran solo del líder, ara amb un so de guitarra més «normal». I «Reencuentro» és més melòdic a l’inici i tempo mèdium també, però esdevé més Funky a moments presencials d’Acuña tot i el break en el solo esotèric del líder.

Però els escoltarem en un altre d’aquests temes tan interessants, anomenat..

6.5.- Fluid Conversation (Víctor Antón) 4:10.

Doncs amb aquest tema ens hem trobat amb un canvi de patrons, una major complexitat pel que fa a l’estructura del tema. El ritme és així com trencat, difícil de definir per com és. Si la melodia ha estat entremaliada, més ens han sorprès les improvisacions per com de modernes les han fet, per com n’han estat de relacionades amb l’estructura i acords del tema. De nou iniciat a duet de saxo tenor de Juárez i guitarra del líder Antón i ja les improvisacions. Hi ha moments en el pont que semblen anar a tot Swing, tot i que només una mica i espai curtet. El saxo tenor ens ha tornat a impressionar per com l’ha fet, per com el seu ràpid fraseig ha volat vers les altures de la creativitat; per com el seu so ens ha impressionat, el seu llenguatge, el seu discurs. I sí que el líder l’ha seguit, primer el trio resultant amb delicadeses, però de mica en mica ja amb la trempera que el tema té i per com ell l’ha desenvolupat. El so de la seva guitarra és també esotèric, i les seves maneres i tècnica, brutals, sense cap dubte. Gran tema de Víctor Antón.


El guitarrista i compositor Victor Antón va començar a cursar estudis al Conservatori de Zamora, obtenint el Títol Professional en Interpretació de Piano. Llicenciat en Filosofia i en Història i Ciències de la Música, va obtenir el Títol Superior en Interpretació de Guitarra Jazz a Musikene, cursant el Màster d'Interpretació Jazz al mateix centre. A més de la seva faceta a l'àmbit de la docència com a professor de guitarra de Jazz al Centre Superior de Música Creativa de Madrid, la seva trajectòria professional l'ha portat a col·laborar amb diferents projectes i artistes en diferents àmbits. Com a músic de sessió amb el grup 'La Sonrisa de Julia' o a l'espectacle 'Cantania'. Ha compartit escenari amb grans músics de jazz i músiques creatives i és creador del projecte Radizz Ensemble, inspirat en la música tradicional de CyL amb esperit jazzístic. Una fructífera trajectòria avalada a més, com a líder del seu propi projecte i l'edició de treballs com Motion (2016), Changing Gears (2019), Standards Session (2022), Centennial Light (2022), i l'edició del seu darrer treball anomenat Nudos (Música Inevitable).

I sí que hi tenim un tema dedicat a Palestina «12 beats por Palestina» iniciat amb un puntillisme del líder a mode d’arpegis per seguir a duet amb el saxo tenor de Juárez i tema amb un ritme així com molt trencat, sobretot en els inicis. En la improvisació de Juárez la qüestió rítmica no canviarà massa, i tampoc en la del líder Antón.

Però ja els acabarem d’escoltar en el més vital tema anomenat..

7.7.- Mirror (Víctor Antón) 5:42.

I quin altre tros de tema que ens acaben de fer, per vital, però també per com és la composició de Víctor la qual ens ha impressionat de nou. Un tema iniciat amb uns redobles de Naíma i ja melodia entremaliada a duet de saxo tenor i guitarra, esclar que amb un fons del contrabaix de Toño. I què maco el «break» que ens han fet, amb la guitarra del líder primer i després amb el tenor de Juárez. I sí que el Swing ha aparegut pel Walking del baixista Miguel el qual els ha fet anar a tot tren, no tant per la bateria d’Acuña la qual no sembla seguir els patrons clàssics i va a la seva bola. Esclar que durant aquest Swing ha estat Juárez qui ens ha tornat a clavar una brutal i inversemblant improvisació, per velocitat d’execució, per maneres, per gust musical, per tècniques diverses. I encara ens ha sorprès més el so de la guitarra del líder durant la seva improvisació que ens ha fet. Una guitarra que ha passat per sedassos electrònics diversos, aconseguint un so estratosfèric. Això no amaga la capacitat creadora del líder ni la seva tècnica, i esclar que tampoc el bon gust creant línies melòdiques inversemblants. I abans de recuperar melodia, una estona de bon solo de Naíma amb la seva bateria, ella que s’ha establert com un puntal en l’escena nacional, i final d’aquest gran tema de Víctor Antón ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Víctor Antón, Daniel Juárez, saxo tenor Toño Miguel, contrabaix i Naíma Acuña, bateria.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja acabarem el programa d’avui fent un salt estilístic endinsant-nos en un Jazz més ortodox, comparat amb les músiques escoltades fins ara, i ho farem amb el disc «Haizea Berriak» de Víctor de Diego. Enregistrat per Sergi Felipe el 13 de desembre de 2025 a l'estudi Underpool de Barcelona. Fotografia: Nil Mujal. Disseny gràfic: Rubén Suárez. Haize Berriak ens apropa al jazz més expressiu i elegant, ideat per transmetre estats emocionals a partir de noves textures i intencions, seduint-nos en l'exercici de l'atenció i el gaudi. Amb Roger Mas, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria.

Una lleu vibració intencionada. Un subtil i precís gir conscient que evoluciona cap a allò que encara no es coneix, allò no trobat encara, allò incert però que se suggereix nou i seductor. Un buf d'aire en estat de gràcia que respon a l'impuls natural de romandre sempre en moviment constant.

Victor de Diego és un d'aquells músics capaços de transitar magistralment des d'un mood introspectiu fins al dinamisme més efervescent en composicions com «El tigre de Rekalde» (tema dedicat al seu pare) i retenir-nos als emotius paisatges d'«Amatxu». Una fumejant recreació de «Syedaas song flute» ret homenatge al llegendari disc Giant Steps de John Coltrane, precedint la narrativa gairebé tropical de «Sabiñe», composta per De Diego i proveïda de mil colors a partir de les polirítmies d'Andreu Pitarch i la interacció de Roger Mas amb la resta de companys. «Haize Berriak» reserva un espai d'honor a estàndards immortals, reinventant les sofisticades harmonies d'«All the things you are» i emocionar-nos amb l'envellutada cadència de «Where are you». Un treball que xiuxiueja una nova prosa a cada instant, proposant-nos un veritable torrent d'intencions i dinàmiques en temes com «Collserola», una altra composició signada per Víctor. L'última gran sorpresa d'aquest disc és «Ara nun diran» (nere amatxurentzat) una magnífica recreació de la bella i nostàlgica cançó basca escrita per una de les figures més emblemàtiques del segle XIX, el bard José María Iparaguirre.

I tot i haver el preciós «Where are You», doncs ja els escoltarem en un parell de temes, el primer aquest «Ara nun diran» i després el tema propi de Víctor...

8.8.- Ara nun diran (Nere Amatxurentzat) (Jose Maria Iparaguirre) 2:59.
9.2.- Amatxu (Victor de Diego) 5:38.

Doncs sí que la cançó basca «Ara nun diran» d’Iparaguirre és força emocionant, sí, i perquè el saxo tenor de Víctor de Diego ha sonat com ho ha fet, i també pel Giuseppe i el seu contrabaix fregat amb l’arc. També hem escoltat per sota algunes notes puntuals del piano de Roger. I com d’emocionants han estat els redobles al tambor de l’Andreu i com de nou la melodia ens ha colpit pel so del tenor de Víctor. 

I què maco aquest tema de de Diego primer amb ell ja fent la melodia a base de notes soltes i llargues. I què bonic ha estat el pas a les improvisacions per com Andreu ha gestionat la seva bateria apareixent una mena de dolç i delicat Swing. I ves que qui primer ha improvisat ha estat Roger al piano, ell caracteritzat amb la dolçor del tema i acompanyat per Giuseppe però també per les delicades escombretes de Pitarch. Roger ha fet una interpretació a tot pianíssim, amb una sensibilitat a flor de pell i dolçor interpretativa. I esclar que Víctor encara s’ha esplaiat més, ell que n’és el compositor d’aquest preciós «Amatxu». La seva improvisació ha estat farcida també d’un punt de melancolia, en la primera història explicada, també pel so que n’ha extret del seu tenor. El tema té canvis, com el del pont, on ell encara brilla més, per ja recuperar melodia i acabar-lo dolçament, ideal per començar-los a escoltar.


Al llarg de quaranta anys el nom de Victor de Diego ha estat lligat al jazz i a la seva història com una de les figures imprescindibles i referent obligat. Saxofonista, flautista, compositor i docent bilbaí, després del seu pas pel Conservatori Superior de Música de Bilbao i els seus inicis professionals el 1984 juntament amb projectes com Porkpie Hat, Infussion o Quartet Creciente, el 1988, es trasllada a Barcelona llicenciant-se al Conservatori del Liceu de Barcelona. Integrant de l'escena Barcelonesa i catalana des de llavors, Victor de Diego ha desenvolupat una brillant i reconeguda trajectòria que se substància en les múltiples col·laboracions realitzades amb artistes com Armando Manzanero, Olga Guillot, Joan Manuel Serrat, així com els seus treballs i enregistraments amb figures com Tete Montoliú, Bebo Valdés, Jerry González, Chano Domínguez, Omara Portuondo, Dick Oatts, Rick Margitza, Phil Woods, Randy Brecker, Paquito de Rivera, Jesse Davis, Frank Wess, Benny Golson entre d'altres. Col·laborador com a músic de sessió per a la televisió i el teatre, ha format part de l'Orquestra Simfònica de Bilbao, l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona i l'Orquestra Simfònica de l'Estat Rus.

I Víctor signa també un parell de temes més, com heu escoltat, i sinó, llegit al blog, com ara «Sabiñe» i el dedicat al seu pare «El tigre de Rekalde» ambdós d’una qualitat fora de cap dubte, i seguint el tarannà de Jazz del més actual amb la tradició ben a prop, tradició Coltraniana, en el seu cas. També hi tenim un parell d’estàndards, ambdós amb arranjaments de la seva collita, un l’encabit en el «Giant Steps» i tema «Syedaas song flute» de John Coltrane i un d’aquells imprescindibles temes de Jerome Kern i magnífic «All the things you are», amb un increïble arranjament de Víctor.

Doncs ves per on que hi ha difícil selecció, però com que ens hem de decidir, us posaré el tema de John Coltrane...

10.3.- Syedass Song Flute (John Coltrane) 6:04.

I John Coltrane va incloure aquest tema en el disc enregistrat el 1959 que va girar el cervell del públic, el magnífic «Giant Steps» publicat el 1960 en la seva etapa amb Atlantic. Esclar que l’acompanyaren Tommy Flanagan, piano; Paul Chambers, contrabaix i Art Taylor, bateria.

I sí que Víctor ha fet un magnífic arranjament, sí, per com el baixista i bateria segueixen les evolucions rítmiques, primer amb el ritme trencat i després amb el Swing, cosa que es nota molt més en els moments del pont o la B, i encara més en les improvisacions, i la primera i inversemblant la d’ell al saxo tenor. De fet quan l’ha iniciat encara no hem notat el Swing i sí després, en el segon «Chorus» del tema, crec. Víctor és un dels mestres del saxo tenor en aquest país, tot un referent per a tothom i sobretot per les noves generacions, les quals l’han tingut, i tenen encara com a mestre. El seu és un llenguatge bopper passat pel sedàs dels conceptes de Coltrane i les seves capes de sounds, «Shapes of Sound». I sí que tenir com a pianista a Roger Mas és una assegurança de modernitat, de qüestió rítmica, de creativitat a tots els nivells, ell, un mestre en els diversos estils del Jazz, que ell practica aquí, amb el Víctor, però també amb el projecte de Carles Benavent. I tot i recuperant el tema han arribat a un altre final a base d’un «Vamp» on Víctor s’ha esplaiat de nou, en aquest brutal tema de Coltrane.

A més de la publicació de dos treballs discogràfics amb el projecte De Diego Brothers juntament amb el seu germà el trompetista Juan de Diego, el Bilbotarra ha publicat un total de set discos sota el seu nom, treballs que defineixen perfectament la seva capacitat d'aportar nous aires a cadascun d'ells i avalen un artista en permanent evolució.

Un disc que compta amb la col·laboració per una banda de Roger Mas, pianista barceloní, Graduat Superior en piano Jazz i Magisteri Musical a la Facultat de Ciències de l'Educació Blanquerna, a més de docent (Musikene, Conservatori del Liceu, Begues Jazz Camp), ha col·laborat amb artistes com Carles Benavent, Marc Ayza, Marc Ayza. D'altra banda, el contrabaixista, compositor i arranjador sicilià Giuseppe Campisi, va realitzar els seus estudis a Berklee College of Music i al Conservatorium van Amsterdam, ha publicat tres discos i ha col·laborat en més de quaranta enregistraments al costat de noms com Dick Oatts, Wayne Escoffery, Perico Sambeat, Andrea Motis, entre d'altres. Finalment el bateria Andreu Pitarch va acabar els seus estudis a l'Escola Superior de Música de Catalunya, seguir al Conservatorium van Amsterdam i Manhattan School of Music, a Nova York, a més de tenir una activitat com a docent, Andreu ha col·laborat amb artistes com Peter Bernstein, Ethan Iverson, Arturo O’Farrill, Jon Faddis, Miguel Sambeat.

I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital i anomenat..

11.7.- Collserola (Victor de Diego) 5:15.

I què brutal aquest vital tema de Víctor. Aquest tema i alguns altres d’aquest disc els van tocar al Jamboree el dia de la presentació del disc per primera vegada en directe, i allà que hi vam ser, esclar. Tema a tot Swing, majorment, si n’exceptuem els primers moments de la seva melodia, entretallada. Ja després, Swing imparable tota l’estona. I quina brutal improvisació que ens ha fet el líder i amic Víctor de Diego el qual ens presentarà aquest disc el setembre d’enguany a la Sala Xica. En aquest tema Víctor encara ha brillat més per com de fluid és el seu fraseig, per com de Coltranià és el seu discurs, per com de propi n’és, per com de reconeixible és el seu llenguatge, per la seva increïble tècnica. I també Roger ha brillat abastament en aquest increïble tema, ell fent-nos una altra magnífica improvisació. També Andreu ha tingut la seva part de pastís, ell fent-nos un gran solo també. De fet, només ens ha faltat Giuseppe per fer improvisacions, cosa que no ha passat, però tan se val, ja improvisa en d’altres temes. I final d’aquest «Collserola», ideal tema per ja acabar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois, Víctor de Diego, Roger Mas, Giuseppe Campisi i Andreu Pitarch.

Haize Berriak descriu l'hàlit entusiasta i incansable d'un músic com Victor de Diego, algú que se sap en moviment constant. Narrador conscient del que no s'ha trobat, aquell que desfulla el misteriós món que hi ha darrere de cada bufa, de cada batec, de cadascun d'aquells instants que evolucionen capritxosament per veure's transcrits al pentagrama.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 24 d’abril amb el Samuel Marthe Organ Trio a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i per Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |