Programa 675: Marcel Vallès & Steve Shehan, Hugo Fernández, Soto, Domínguez, Martínez, Ríos, Loaiza i The Standards Trio, dimecres 1 d'abril de 2026.

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Dirigents mundials, atureu les guerres d’una vegada». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I ves per on que el programa d’avui el dedicaré a la guitarra com a instrument principal, solista i melòdic, car la podreu escoltar en els discos que avui us posaré, com són: «Boas Lembranças», Marcel Vallès with Steve Shehan; «Rivermind», Hugo Fernández; «El instante azul», Soto, Domínguez, Martínez, Ríos, Loaiza; «From Time to Time», The Standards Trio i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Doncs començarem el programa amb el disc «Boas Lembranças», Marcel Vallès with Steve Shehan. Enregistrat a Studio Des Dahlias (Espanya) i Studio des Dahlias (França). Mesclat i masteritzat per Ricardo Camera. Il·lustració de la portada de Steve Shehan. Amb Marcel Vallès, guitarra; Steve Shehan, percussió. Totes les composicions escrites per Marcel Vallès.

Durant un llarg viatge per Sud-amèrica, portant només la motxilla i la guitarra, vaig trobar la inspiració per a aquestes cançons. Tocar al carrer, en petits espais i compartir música amb innombrables músics em va confirmar que aquest era el meu camí. Aquest àlbum neix d’una etapa que va canviar la meva vida, i espero que aquestes peces et permetin viatjar amb mi a través d’una part d’aquella experiència. Gràcies a Steve, per la seva calidesa, el seu art i per acompanyar-me en aquest camí amb el cor obert; a Samuel, per la seva dedicació durant tot el procés d’enregistrament; a Ricardo, per la llum que va aportar amb la mescla i la masterització; a totes les persones meravelloses amb qui em vaig creuar, que van inspirar aquestes composicions; i a tu, per aturar-te un moment a escoltar.

I aquest disc és una delícia per com de delicats són els temes, i sí que els aires del Brasil els escoltarem, sí, amb el Jazz ben a prop en les seves improvisacions amb caires brasilers. Temes bonics n’hi ha, com és el que titula el disc i interpretat a guitarra sol, «Boas Lembranças». També és a guitar-solo el «Choro pra ti» i igualment de delicat. La resta de temes tenen ja un tarannà més vital, alguns amb Marcel sol a la guitarra i més amb les percussions del seu amic Steve Shehan com és el cas d’«Enigma» ja un pèl més vital.

Doncs ja els escoltarem en aquest preciós tema a guitarra elèctrica...

1.4.- Enigma (Marcel Vallès) 5:26.

I ves de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, amb una molt bonica guitarra, la d’en Marcel Vallès, amb una Intro a guitarra elèctrica sol d’una remarcable bellesa. I ja la maca melodia amb les subtils percussions del seu company Steve Shehan. Els aires del Brasil els hem pogut copsar, capturar en tota la seva profunditat. Un tema ideal per anar-nos preparant musicalment i introduir-nos en el so de la guitarra, de la seva, però també de les que vindran posteriorment. I la seva improvisació, envoltada de calidesa, què ben trenada l’ha fet, seguint la melodia del tema, ideal per començar-los a escoltar.

Marcel Vallès presenta Boas Lembranças, el seu àlbum debut com a solista, nascut d’un viatge d’immersió musical de tres anys per Sud-amèrica. Guitarrista originari dels Guiamets (Priorat), Vallès transforma aquella experiència vital en un conjunt de composicions que beuen directament de les vivències i aprenentatges d’aquell període, especialment al Brasil. La majoria de les peces neixen d’aquells anys de convivència amb músics locals, descobriments rítmics i experiències personals que van marcar profundament la seva manera d’entendre la música. El disc no parteix d’una idea teòrica, sinó d’un procés vital real que es converteix en so. El títol, Boas Lembranças (“bons records” en portuguès), fa referència a aquesta etapa decisiva. És una manera de donar forma musical a tot el que aquell viatge va deixar....

I sí que aquests temes s’allunyen de les estructures i melodies jazzístiques, però no pas en els moments de les improvisacions on sí que el Jazz el vivim, i també per les grans interpretacions de tots dos. 

Però ara escoltareu un tema preciós en aquesta ona però a guitar solo...

2.8.- Xarnego (Marcel Vallès) 4:29.

I ves que el títol és força significatiu, i ens situa en les primeres èpoques de la immigració a casa nostra, on aquest terme era despectiu. Oblidem però aquells foscos dies i centrem-nos en la música d’aquest bonic tema, que ell ha fet doblant-se amb la guitarra. I sí perquè hi ha un background rítmic on hem pogut escoltar també les notes més greus alhora que la part harmònica amb els acords i arpegis. I ell per sobre, brillant amb solvència fent primer la melodia i ja després endinsar-se en la improvisació, la qual ha estat remarcablement brillant, per com l’ha executat, per la brillantor de les seves idees expressades musicalment. Tema a guitarra clàssica i el so característic. I no oblidem que un dels mestres en això va ser Baden Powell, qui vestí la música del Brasil plena de Jazz amb guitarres acústiques. Molt bonic aquest «Xarnego» d’en Marcel.


...La trobada amb el percussionista Steve Shehan acaba de definir el so del projecte. Es coneixen en un festival al Marroc, on coincideixen i connecten immediatament. Vallès li proposa participar en el disc, i Shehan aporta una dimensió rítmica àmplia a través de percussions de diferents tradicions del món, ampliant el marc sonor del projecte i aportant una perspectiva global. El resultat és un treball que es mou entre la música brasilera contemporània, el jazz i una sensibilitat oberta a influències diverses, amb la guitarra com a eix central i el ritme com a motor. “Boas Lembranças és la manera de donar forma musical a tot el que vaig viure durant aquells anys.”

I ja els acabarem d’escoltar en dos temes curtets i anomenats, i ves per on que el darrer dedicat a Baden Powell.

3.3.- Viagem (Marcel Vallès) 3:12.
4.1.- Outra pra Baden (Marcel Vallès) 3:39.

i què vitals aquests dos temes amb tots els aires del Brasil també gràcies a les percussions de l’Steve i el darrer dedicat a Powell. Quin fons de percussions més potents, i com les fa anar l’Steve. Esclar que la guitarra de Marcel vola lleugera i gràcil, brillant, belles les seves evolucions, les seves melodies. Dos temes curtets i vitals on hem acabat de copsar tota la mestria del líder a la guitarra i però també la tasca de Shehan a les diverses percussions brasileres. I en el primer «Viagem» doblant-se amb les guitarres, fent la qüestió rítmica amb la guitarra clàssica i la melodia i improvisacions amb la guitarra elèctrica; quina magnífica combinació de sons. I un pèl més vital ha estat el tema dedicat a Baden Powell, aquest a guitarra clàssica estrictament, més o menys com ho va fer el genial músic i guitarrista brasiler. Gran tema també d’en Marcel el qual, alhora que gran guitarrista se’ns ha descobert com a molt bon compositor. Doncs sí, ideals aquests dos temes per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Marcel Vallès i Steve Shehan.


I seguirem amb el disc «Rivermind» de l’Hugo Fernández. Publicat el 4 de març de 2026. Mesclat i masteritzat per Peer Triebler. Edició addicional: Marcus Rust. Fet el Maig de 2025 als Tune in Studio (Berlín). Amb: Daniel Stawinski, piano; Giacomo Tagliavia, contrabaix; Mathias Ruppnig, bateria; Hugo Fernandez, guitarra i composicions. Rivermind és un àlbum de jazz contemporani gravat a Berlín. Conté 7 noves composicions que barregen jazz amb pop i folk. https://hugofernandez.bandcamp.com/album/rivermind

I aquest és un disc parit a Berlin on resideix l’Hugo Fernández. Els tempos dels temes no difereixen gaire, els uns als altres. O sigui, que no hi ha balades súper lentes i temes súper ràpids. Tot i això, hi ha temes delicats com és el 4rt track i anomenat «Brighsteps» amb un primer solo a contrabaix magnífic. Potser però la més tranquileta, rítmicament parlant és la que titula el disc «Rivermind», al menys en els seus inicis, car posteriorment, i en les improvisacions el tema s’estirarà amb energies renovades.

Doncs per això mateix els començarem escoltant en el preciós tema anomenat....

5.4.- Brightsteps (Hugo Fernández) 04:56.

i sí que hem fet un canvi d’estil musical, i també de tempo, en aquest tema força delicat i situat en el context del Jazz Contemporani, no tant com a estil i sí per la rabiosa actualitat de la seva realització. Aquí hem escoltat i escoltarem la guitarra elèctrica amb un so fosc, modern, la del líder i compositor Hugo Fernández. Els primers sons han estat els del piano de Daniel, els del baixista Giacomo i els de la guitarra del líder Hugo, el piano fent-ne la curteta melodia i ja la primera improvisació del baixista Tagliavia. Bon solo del baixista, per la seva profunditat, per la seva contundència controlada, pel seu llenguatge. I què maco el so fosc de la guitarra de l’Hugo en la seva molt maca improvisació. Gust, exquisidesa, tot plegat farcit d’una molt maca història explicada, per ja recuperar la melodia i acabar el tema delicadament sense oblidar les delicadeses a les escombretes del bateria Mathias, ideal tema per començar-los a escoltar.

I de la resta de temes, en tenim una bona colla que destaquen per la seva bellesa melòdica, i esclar que alhora per les seves improvisacions. Hi ha temes interessants com és el 1er track «Babaob» amb una melodia feta pel líder a la guitarra i primera improvisació també del baixista Giacomo Tagliavia. I n’hi ha un que, pels sons del piano tot i improvisant, sembla que escoltem músiques de les més clàssiques i més «bacchianes» alhora que més de «latin Jazz», i aquest és «Playing Chase».


I els seguirem escoltant en un tema amb uns moments a tot Latin Jazz i anomenat....

6.6.- La Sonaja (Hugo Fernández) 05:25.

I quin tema més interessant que acabem d’escoltar, per com ha estat la seva estructura harmònica, per com la seva melodia. Iniciat amb els darrers acords del tema per ja aparèixer la melodia a càrrec del pianista primer i després a duet amb el líder a la guitarra i ja la B del tema amb el canvi tonal i rítmic, tema AAB i ja la improvisació del líder. I de nou Hugo ens ha captivat per la seva musicalitat i delicadeses sonores amb el seu so magnífic, profund i un tant fosc, alhora que pel seu llenguatge. I el Latin l’hem notat més en la improvisació del pianista Stawinski per com les seves frases i ritmes de la mà esquerra ens han situat en aquest context, sense obviar la dreta, solista Latin, lleugera i gràcil, havent flipat per la seva inversemblant improvisació, farcida de tècnica i bon gust. I ja la melodia a duet de piano i guitarra ens ha apropat al final del tema, abans però amb uns moments solistes del bateria Mathias i tema acabat quasi que en suspensió. Brutal.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I sí que el darrer tema «Dancing Leafs» té uns aires melòdics complexos i gens trillats, alhora que també els rítmics. Té diversitat de ritmes i tempos encabits en ell, i destaca l’entremat rítmic, a moments «beat» coses que fa el bateria Mathias Ruppnig.

Però ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital...

7.5.- Big Hope (Hugo Fernández) 05:35.

Doncs de nou ens han captivat amb un gran tema. Aquí el que més m’ha impressionat és l’aspecte rítmic del tema, coses que hem pogut escoltar durant la presentació de la melodia a càrrec del baixista Tagliavia ell fent-nos el motiu principal. El líder ha fet la melodia en les dues As per després fer el pont o la B del tema, força complex, i ja la primera improvisació a càrrec del pianista Stawinski que de nou ens ha impressionat. Pulsió rítmica, digitació prístina i pura, mà dreta lleugera i gràcil, viva, subtil també i creativa. I ja la improvisació del líder a la guitarra, ara amb un so un tan modificat, no tan fosc. Potser per haver-lo fet en el registre agut, un solo farcit de bon gust, de llenguatge jazzístic subtil, i tècnica, la que vulgueu, la de l’Hugo. I quin final de solo per obrir-li la porta al baixista i motiu principal, amb el líder recuperar la melodia i acabar el tema també en suspensió, magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Daniel Stawinski, piano; Giacomo Tagliavia, contrabaix; Mathias Ruppnig, bateria; Hugo Fernandez, guitarra i composicions.


I encara seguim amb més temes d’aquests discos i ara amb el disc «El instante azul», amb Soto, Domínguez, Martínez, Ríos, Loaiza. Publicat el 2 de febrer de 2026. Gravat a Rezzonante Estudio. Ajijic, Jalisco, Mèxic. 2026. Disseny i Art: Amaia Hernández / Bravas Agency. Amb Eleazar Soto, saxofon tenor i composició; Sebastián Domínguez, guitarra i composició; Lucas Martínez, saxofon tenor; Gilberto Ríos, contrabaix i composició; Pablo Loaiza, bateria i composició.

I aquest és un disc de 5 temes llargs, composicions de cadascun dels músics mexicans. Balades n’hi ha un parell, com a tal, tot i haver-hi d’altres temes que comencen delicadament però que després tenen diversos canvis. Una de les balades amb un caire molt sentimental és «Mérope», melodia iniciada pel saxo tenor Soto per després fer-ho també al tenor, Martínez i seguir ells dos amb les improvisacions, i entremig la del guitarrista Sebas. També és així el primer track «Triste Mangolancolía» amb un pelet més de tempo i mateix tarannà, melodies dels saxos i solos respectius. Hi ha temes sorprenents com és el 4rt track, iniciat de manera esotèrica per sons diversos, tot i haver-hi canvis que ens el faran evolucionar cap a d’altres espais, i aquest és «Natki», també amb breaks rítmics immiscits en el tema i delicadeses diverses. I dir-vos el següent pel que fa als dos saxos tenors, que Lucas Martínez s'escolta a la dreta i Eleazar Soto a l'esquerra.

Doncs ja els començarem escoltant en aquest tema...

8.4.- Natki (Gilberto Ríos) 5:57.

I sí que hem tornat a fer un canvi subtil d’estils de Jazz, oi? Aquesta formació destaca per l’ús de dos saxos tenors, cosa no massa habitual. I l’instrument harmònic és per descomptat la guitarra del Sebas que va ser qui me’l va enviar, projecte parit a Mèxic. I sapigueu que el nostre jove amic Lucas Martínez és un músic molt estimat a aquest país, i per això la seva col·laboració en aquest projecte. I aquest primer tema ens ha semblat força interessant, per melodia, per concepció, per la seva estructura, pels seu canvis i demès vicissituds. Iniciat pel baixista i compositor del tema, i ja la melodia a triplet de saxos i guitarra. El tema té després un pont o B del tema que deixa pas a les improvisacions, la primera la de Soto pel canal esquerra; la segona la de Lucas pel canal dret, i la tercera la de Sebas pel canal central. I així han seguit alguns de «chorus» de l’estructura. I sempre, sempre, la base rítmica de dos, baix de Ríos i la bateria de Loaiza. I cap al final la cosa de tempo s’ha anat potenciant, fins recuperar el motiu principal i acabar el tema delicadament.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I a un tempo, un dels més vitals del disc, és el segon track que serà amb el qual els acabarem d’escoltar...

9.2.- Todo pasa por algo (Sebastián Domínguez) 8:04.

I amb aquest tema de més de 8 minuts els hem acabat d’escoltar. M’ha semblat també magnífic aquest tema del Sebas iniciat per ell mateix amb una subtil «Intro». La melodia l’han feta els dos saxos a duet en la primera part o la A del tema, car després dels moments del baix i guitarra, hi han tornat per fer-ne la part B del tema, igualment a duet, i de nou amb una melodia un pèl entremaliada, i què maca aquesta melodia del tema del Sebas. I sí que el primer solo de saxo tenor l’ha fet Cèsar Martínez pel canal dret i ja heu pogut constatar de quina brutal manera l’ha fet. Cèsar s’ha anat consolidant de mica en mica a l’escena europea, car ell ha passat temporades a Amsterdam tot i ara haver tornat al seu Blanes natal. Llarg i interessant solo de Lucas que ha deixat pas al del guitarrista i compositor Sebas Domínguez que igualment ens ha deixat bocabadats per com de precís ha estat el seu so i llenguatge. Delicadeses totes, les que fa Sebas amb la seva guitarra. Finalment ha estat Eleazar Soto qui ha fet el seu inversemblant solo amb el saxo tenor pel canal esquerra. Amb un so un pèl més clar, ens ha fet alguns chorus brutals. I de nou, tots dos fent el tema, amb els dos trossos de melodia i el pont magnífic, brutal tema acabat de cop per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Eleazar Soto, saxofon tenor i composició; Sebastián Domínguez, guitarra i composició; Lucas Martínez, saxofon tenor; Gilberto Ríos, contrabaix i composició; Pablo Loaiza, bateria i composició.

I després d’aquests músiques sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre la teva dolça recitació poètica i musical, la del programa.

I ja acabarem el programa temàtic d’avui amb el darrer projecte «From Time to Time», The Standards Trio publicat per Jazz Granollers Records el 2025. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Ferran Donatelli el 2 i 3 de gener de 2025 als Vertigo Studios, Llinars del Vallès. Produït per Alfons Bertran, Fèlix Serra i Aleix de Gispert per a Jazz Granollers. Amb Aleix de Gispert, guitarra; Fèlix Serra, contrabaix i Alfons Bertran, bateria.

I aquest és un disc d’estàndards però no ben bé els que entenem nosaltres, car són els «seus» estàndards, els temes que ells han escoltat i els hi han agradat tant i tant que s’han convertit en estàndards per a ells. I sí perquè hi ha estàndards de Jazz però també temes de Paul Simon, Joni Mitchell, Johnny Alf, David Schwartz i Mihanovich. Entre els estàndards de Jazz, temes de Duke Ellington, Wayne Shorter, Ornette Coleman, Paul Motian, Jerome Kern de diferents tempos i ritmes tots ells, els uns i els altres. Hi ha balades precioses com és el tema que titula el disc, «From Time to Time» de Motian. També és així de bonic el tema «Tenderness» de Simon. I una altre balada és el primer track d’Ellington i anomenat «Warm Valley». I un pèl més vital és el el tema de Joni Mitchell «I Had a King» i també preciós. I finalment bonic és també l’inversemblant tema de Coleman «Broken Shadows».


Però els escoltarem un pèl més vitals de tempo en el tema de Wayne Shorter i anomenat..

10.2.- Lady Day (Wayne Shorter) 4:49.

I sí que aquest tema Shorter el va encabir en el seu àlbum del 1979 publicat per Blue Note on hi hagué monstres com ell com són: James Spaulding, Freddie Hubbard, McCoy Tyner, Ron Carter i Tony Williams.

I ves que amb aquestes músiques sembla que ens hàgim endinsat en estàndards de Jazz, per l’estil jazzero del trio, i també pel propi tema de Shorter que tot i no ser un tema massa conegut no deixa de ser «un Shorter». El tema és d’una gran bellesa, per la melodia, però també pel so nítid i clar de la guitarra de l’Aleix de Gispert. Esclar que hem flipat per la subtilesa de la seva improvisació alhora que creativitat sense límits, ell, que s’hi ha posat just després d’haver presentat la melodia. I haureu notat el magnífic Swing dels de la base rítmica, amb Fèlix Serra i l’Alfons Bertran. El mateix baixista l’ha seguit pel canal dret, amb un gran so, magnífic fraseig i pulsió rítmica alhora que llenguatge. I ves per on que guitarrista i bateria Bertran han fet uns «quatres» compassos compartint improvisacions i així acabar de copsar el talent d’aquests tres músics, ideal tema per començar-los a escoltar.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I d’un tarannà similar a «Lady Day» és el tema de Johnny Alf anomenat «Eu a Brisa». I encara els escoltarem en el tema de Sergio Mijanovich i anomenat...

11.8.- Sometime Ago (Sergio Mijanovich) 3:41.

i sí que han reconvertit el tema original del pianista Mijanovich en una altre cosa, car l’original és una baladeta, també a tot vals, com la que ells ens acaben de fer. El tempo emprat pels nostres herois ha estat però més viu, quasi que recreant un altre tema. I de nou la melodia l’ha fet la guitarra de l’Aleix i el seu nítid i clar so, i també l’hem gaudit amb la seva brillant improvisació. I sí perquè s’hi ha estat una bona estona desenvolupant-la i amb una gran creativitat i encert melòdic emprat. I quasi que ha estat imperceptible el pas de melodia a improvisació, mostra de la seva subtilesa. Molt bonica improvisació de l’Aleix que de nou ens ha captivat. I ves que l’entrada a improvisar del baixista Fèlix l’ha feta amb una curteta frase tot i recordant a un altre tema, i seguir ell amb la seva pulsió rítmica i magnífiques melodies creades amb la seva «verra» i seu so profund, per ja Aleix recuperar la melodia del tema i acabar-lo delicadament.


I també hi ha un tema potent i un tant divertit, «Northern Exposure» de David Schwartz, però ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el darrer tema d’aquest magnífic trio i anomenat...

12.10.- Pick Up Yourself (Jerome Kern) 3:17.

I "Pick Yourself Up" és una cançó popular composta el 1936 per Jerome Kern, amb lletra de Dorothy Fields. La cançó va ser escrita per a la pel·lícula Swing Time (1936), on va ser presentada per Fred Astaire i Ginger Rogers. Va ser gravada per Nat King Cole el 1944 i per George Shearing el 1950, a més de molts altres músics, la majoria cantants com Ella Fitzgerald, Frank Sinatra, Anita O’Day, etc...

I sí que aquest tema és un estàndard, esclar, interpretat per cantants, homes i dones, i amb algunes excepcions, la de George Shearing pianista ell, i de ben segur que d’altres. I sí que els nostres herois han estat una altra de les excepcions de grup instrumental. I què viu és el tema i alhora farcit de Swing pel «Walking» del baixista Fèlix i la subtilesa de les escombretes de l’Alfons. I després de la curteta melodia, per vital, l’Aleix ens ha tornat a copsar per la seva subtilesa sonora, la de la seva magnífica guitarra. Un llenguatge elaborat i ric en matisos jazzístics, una digitació ràpida i tècnica, que ha brillat a les seves mans, les de l’Aleix. I ja després de la seva improvisació, ell mateix n’ha recuperat la melodia per arribar ja fins el final d’aquest gran tema amb un Swing brutal, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Aleix de Gispert, Fèlix Serra i Alfons Bertran.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 24 d’abril amb el Samuel Marthe Organ Trio a la Sala Xica.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |