Programa 673: Holger Scheidt, Freysteinn Gíslason i Cèsar Joaniquet, dimecres 18 de març de 2026.

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents de l’estat d’Israel, atureu el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I sí que ja tocava fer un programa de Jazz Contemporani, i per això avui n’escoltareu tres mostres, amb el "Live at Jazz Cava" de Cèsar Joaniquet, (UnderPool) i dos discos liderats per baixistes, "Thoughts" de Freysteinn Gíslason, (Protomaterial Records) i el "Schwimmende Elefanten" de Holger Scheidt (Enja Records). I avui amb un micro conte de Carme de la Fuente. I res, que si podeu escoltar el programa amb auriculars o amb un bon equip d’HIFI, doncs que molt millor.


I començaré el programa amb "Schwimmende Elefanten" de Holger Scheidt Quartets publicat el 2018 per Enja Records. Enregistrat per Sebastian Ohmert el 2016 i 2017 als Blackbird Studios, Berlin. Mesclat i editat per ell mateix i Holger Scheidt. Masteritzat per Uwe Schwidewski. Produït per Holger Scheidt. Amb Holger Scheidt, contrabaix ell, amb nou components més formant 3 quartets. Així doncs tenim:
1er grup en temes #1,4,7: Voro Garcia, trompeta; Rich Perry, saxo tenor; Matthias Gmelin, bateria.
2n grup en temes #3,5,8: Florian Menzel, trompeta; Ben Kraef, saxo tenor. Antony Pinciotti, bateria.
3er grup en temes #2,6,7: Matthias Lindermayr, trompeta; Peter Ehwald, saxo tenor; Marc Ayza, bateria.

I aquest és un disc amb tot el Jazz Contemporani a les seves músiques i melodies. La formació és la mateixa que emprà el genial Ornette Coleman ell iniciador d’aquest anomenat Jazz d’Avantguarda i posterior immersió que va fer en el Free Jazz. Hi ha diversitat de ritmes i tempos no havent-n’hi però cap de molt vital. Esclar que només n’hi ha un que té Swing i també és prou vital, «Canon». I sí que la resta tenen el seu Groove que se t’emporta irremissiblement, tot i els tempos no massa vitals. Els temes tenen també canvis rítmics i breaks on sembla aturar-se tot, però no. La veritat és que els posaria tots per com en són d’interessants. També tenen moments delicats i després intensos com és el cas de «Jump Start Broken Heart».


I els escoltarem en els tres temes més vitals, i per això ho farem en el tema on hi tenim al tercer grup de músics i anomenat...

1.6.- Amities (Holger Scheidt) 5:03.

Doncs ja ho heu escoltat, així aniran més o menys les músiques del programa d’avui, amb uns aires d’avantguarda i sí que allunyades del que en diem «la tradició». I ves per on que en aquest primer tema hi hem tingut a Matthias Lindermayr, trompeta; Peter Ehwald, saxo tenor; Marc Ayza, bateria i esclar que al líder Holger Scheidt al contrabaix. I ves per on que el tema té una bellesa atípica, pels sons pelats, sense cap instrument harmònic, sense acords de fons que sempre omplen una mica. Aquí el so és pelat, com el que feu Sonny Rollins, ell amb el trio de saxo, contrabaix i bateria. De fet, aquí el tenim una mica més ple pel fet d’haver-hi també la trompeta. En Matthias ens ha fet una interpretació de la melodia amb un so súper nítid i clar, notes llargues, exposició tranquil·la, i suport delicat i contingut dels de la base rítmica, amb Peter recolzant-lo amb el tenor. I sí que els solos han estat magnífics, el primer el de Matthias amb la trompeta i amb quin canvi rítmic al cap d’una mica. I la delicadesa del saxo tenor de Peter als inicis, s’ha vist alterada pel seu posterior desenvolupament del tema, que ha estat brutal. I recuperant el motiu principal l’han acabat delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Després de set anys moguts, aquest quartet liderat pel baixista alemany Holger Scheidt tornà a visitar la Nova Jazz Cava. El nom del llançament del grup a enja records, "Schwimmende Elefanten", s'ha convertit cada cop més en el nom del projecte en si, i ha crescut i evolucionat des de la seva sortida el 2018.

"... parts de trompeta àgilment encaixades... temes senzills i arranjaments escassos però efectius... unitat de forma i to...", va escriure Tom Greenland a NewYorkCityJazzRecords. La composició precisa estableix les bases per a les formes sovint lliures d'improvisació. La direcció vocal estilísticament oberta crea una música de jazz acústica directa que ressona tant amb el modernisme atonal com amb el romanticisme clàssic. El 2026, el quartet es basa en l'obra de Scheidt i cita el punt de partida del projecte: "Pots ser pesat, però encara estàs flotant"; la pregunta continua sent: quant pesen els elefants que neden?

I encara els escoltarem en un altre d’aquests magnífics temes de l’amic Holger Scheidt on hi ha els músics del segon grup i anomenat...

2.3.- November Sunday Beauty (Holger Scheidt) 5:35.

I ves per on que un altre tema per emmarcar, i ara amb Florian Menzel, trompeta; Ben Kraef, saxo tenor. Antony Pinciotti, bateria i sempre amb el contrabaix, líder i compositor, Holger Scheidt. I els platerets inicials han deixat pas a la melodia feta per la trompeta de Florian, acompanyat pel saxo tenor de Ben Kraef i esclar que amb la pulsió vital i ràpida del contrabaix del líder, què interessant la proposta, ell més que doblant el tempo dels dos vents. I quin break on el saxo s’ha quedat sol per ja encarar el solo del trompetista. I què maco el solo del trompetista, ell quasi sol, sense suport dels més baixos, i sí amb els copets a la bateria de Pinciotti i un fons de saxo tenor. I quina llarga exposició solista i molt melòdica del trompetista Florian Menzel. I molt consistent el solo del líder al contrabaix i de quina brutal manera l’ha acompanyat el bateria Pinciotti, ell però, fent-ho durant tot el tema i fins i tot acabant-lo amb el seu motiu principal.

Si la gravitació o la levitació representa la força predominant ho determinen, en gran part, les circumstàncies externes i el moment present. Mai es pot estar segur, però es pot confiar en l'instint i la intuïció. L'instint musical i la intuïció dels 4 músics que s'uneixen aquí prometen pes i flotació lliure alhora. A principis dels anys 2000, amb poc més de vint anys, Scheidt va passar 2 anys a Barcelona, ​​estudiant a L'Aula de Música i descobrint l'escena musical catalana. Va ser durant aquest període formatiu que va conèixer no només Marc Ayza, sinó també la Nova Jazz Cava. L'últim concert d'aquest grup aquí va tenir lloc només unes setmanes abans que la pandèmia de la covid colpegés el món. Així doncs, aquesta oportunitat renovada de visitar i tocar a Terrassa de nou, ara amb músics i sales que han tornat i són vives, és encara més especial. Això és realment sobre línies de vida.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i primer track del disc, amb els músics del primer grup, el magnífic..

3.1.- Canon (Holger Scheidt) 6:53.

I de nou sorpreses musicals, com en aquest tema que ha començat delicadament amb el motiu principal fet per saxo tenor i després la trompeta de....i sí perquè ara tenim l’altre formació, la primera banda amb l’amic Voro Garcia, trompeta; Rich Perry, saxo tenor; Matthias Gmelin, bateria. I com ha aparegut el Swing gràcies al Walking del líder al contrabaix, Holger Scheidt i els copets a plats i caixa, i xarles, de la bateria de Matthias. I esclar que la improvisació de Voro ha estat per emmarcar, per com de ben trenada l’ha fet. I també esplèndida ha estat la de Rich al saxo tenor, ambdós mostrant-nos el seu domini de l’instrument, el seu gust musical i delicadeses. I encara hem pogut gaudir amb la improvisació de Holger al contrabaix, amb quina contundència, amb quina pulsió l’ha fet, ell, anant amunt i avall pel mànec de la seva «verra» i arribant a un final delicat de nou pel fet de recuperar el motiu principal, saxo tenor i trompeta, bonic e interessant tema per ja deixar-los d’escoltar.

I després d’aquestes extraordinàries músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per fer-ho sempre amb la teva dolçor musical, la del programa.


I seguirem amb el disc "Thoughts" del baixista islandès Freysteinn Gíslason, publicat per Protomaterial Records. Produït per Joan Arnau Pàmies i enregistrat a Sundlaugin a Reykjavík. Amb Freysteinn Gíslason, contrabaix i composicions; Helgi R. Heiðarsson, saxo tenor; Hilmar Jensson, guitarra elèctrica; Óskar Kjartansson, bateria.

L'àlbum encarna una forma de jazz —o indie jazz, com l'anomena l'artista— que és avançada, acurada i intel·lectual, però alhora profundament emotiva, que parla igualment a la ment i al cor. A través d'estructures complexes, una interacció intuïtiva i un llenguatge sonor distintiu, Thoughts expandeix la ja singular identitat musical de Freysteinn, alhora que roman sorprenentment única.

I des del punt de vista de ritmes i tempos, dir-vos que la majoria dels temes són força delicats, uns més que els altres. I aquests són «The Rode» i «Ósköpuður», amb una guitarra esotèrica, la de Hilmar Jensson. I també el darrer «Hvað Ef?» l’inicien els sons esotèrics de la guitarra tot i aparèixer després el saxo tenor i fer sons a duet. I el que titula el disc i primer track, «Thoughts» tot i que iniciat a duet de baix i saxo tenor amb una determinada rítmica, esdevindrà més tranquil quan apareix la guitarra i els seus sons delicats, coses que canviaran posteriorment. I el tema «Hefur Byrjum Alltaf Endi…» comença subtilment amb la guitarra de Jensson però seguirà més potent amb el saxo de Helgi R. Hi haurà breaks i sons eteris de la guitarra i també amb més calma.


Doncs ja els començarem a escoltar en el tema

4.7.- Hefur Byrjum Alltaf Endi…(Freysteinn Gíslason) 4:17.

I sí que el baixista islandès Freysteinn Gíslason ens ha sorprès per la seva capacitat creativa evolucionada situant-nos en un context gens trillat. Si a més tenim en compte els companys que ha volgut com a col·legues, doncs encara més. I sí que aquest tema ha estat estratosfèric des del primer segon fins el darrer, sí. Hi tenen molt a veure els sons eteris de la guitarra de Jensson, sí. I això que a l’inici ens han sorprès per la contundència melòdica del motiu principal fet a trio de baix, guitarra i saxo tenor, essent aquest potser la veu més important, per més present. Després, subtileses de tots els membres del quartet, les del guitarrista Jensson i també a moments, la del bateria Óskar com també els sons de l’espai del saxo tenor de Helgi R. I sempre, sempre la persistència de les notes guia fetes pel baix del líder, arribant ja al final súper delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog

La música mostra el domini de Freysteinn de la textura, el desenvolupament tímbric i la improvisació. Construït sobre la seva base de contrabaix ressonant i amb Helgi R. Heiðarsson al saxo tenor, Hilmar Jensson a la guitarra elèctrica i Óskar Kjartansson a la bateria, els temes combinen una interacció espaiosa amb una intensitat dinàmica. Thoughts es presenta com una declaració agosarada i curiosa, que convida els oients a imaginar què passa quan la improvisació es troba amb l'experimentació sense por.


Doncs seguirem escoltant-los en el tema que titula el disc...

5.1.- Thoughts (Freysteinn Gíslason) 4:53.

I sí que aquest tema ha estat iniciat a duet de contrabaix i saxo tenor fent una a-melodia gens convencional. I amb el suport dels dos de la base, baix del líder i bateria de l’Óskar, en Hilmar Jensson ens ha fet una improvisació d’allò més etèria i subtil pel seu so, molt elaborada des del punt de vista harmònic, executada amb una precisió mil·limètrica alhora que amb un gust exquisit. I esclar que sense piano la cosa, el so és molt cru i pelat, com els moments del gran solo del líder al contrabaix, el qual s’ha quedat més sol que la una. Brutal improvisació del líder i ja recuperar el motiu principal fet a trio de guitarra, baix i saxo tenor i copets a la bateria i acabar-lo delicadament, molt interessant tema.


Al llarg dels anys, Freysteinn ha actuat en nombrosos festivals de jazz arreu d'Europa, com ara el Festival de Jazz de Reykjavík, el Dola Jazz a Noruega i el Festival de Jazz de Vílnius a Lituània. També ha aparegut com a líder de banda i com a músic de sessió molt sol·licitat en països com Holanda, Alemanya, Dinamarca, Portugal, Espanya i la seva Islàndia natal. Els seus enregistraments anteriors reflecteixen un compromís amb l'exploració i la innovació musical, amb llançaments caracteritzats per una profunda ressonància emocional i una interacció reflexiva. Thoughts marca el següent capítol de la seva evolució artística, un capítol que continua desafiant i captivant el públic. Freysteinn s'ha establert com una veu singular en el jazz contemporani i la música improvisada, conegut pel seu so poètic i dissonant que convida els oients a un viatge ple de girs inesperats.


I sí que «Building Blocks» comença amb el saxo tenor de Helgi R. Heiðarsson i també rítmicament, per després aparèixer la guitarra i tornar a la calma.

I ja els acabarem d’escoltar en un parell de temes seguits, amb el darrer molt potent, i anomenats...

6.4.- Building Blocks (Freysteinn Gíslason) 5:20.
7.3.- Downhill (Freysteinn Gíslason) 2:10.

I ves quin altre tema, "Building Blocks" que acabem d’escoltar, també sorprenent, tot i seguir una mica el tarannà de l’anterior. El tema és clarament diferent per com n’és el motiu principal i recurrent que ha fet el saxo tenor a duet amb el guitarrista a l’inici. Tot i la recurrència, té uns canvis de to que ens el fan entendre més ple. Té però unes derives basades en el substrat original. I el pas a les improvisacions ha estat força subtil gràcies als sons eteris del guitarrista Jensson. De fet ells dos semblen haver estat jugant, gaudint, compartint aquests moments, i ja Helgi R. Al saxo tenor ha fet la seva estratosfèrica improvisació a base de notes llargues. I què interessant l’aportació del guitarrista també ell fent les seves notes solistes, i acords, amb aquest so tan eteri, aeri. Esclar que el suport del líder al baix i de l’Óskar a la bateria ha estat imprescindible. I ja després d’aquests brillants moments Helgi al saxo tenor ha recuperat el motiu principal, afegint-s’hi el guitarrista Jensson moment aprofitat per l’Óskar i fer la seva particular intervenció a la bateria, acabant-lo amb el guitarrista amb un acord persistent. Un tema captivador, quasi que meditatiu pel «mantra» i motiu recurrent.


I el "Downhill", 10-n’hi-C de tros de potent tema per ja deixar-los d’escoltar, oi? Motiu recurrent fet amb contundència per saxo tenor i guitarra, esclar que amb tot el suport contundent de la bateria de l’Óskar. I de quina manera han passat a les improvisacions, la primera i brutal del guitarrista que aquí se’ns ha desmadrat, vaja, aquí s’han desmadrat tots, què brutals ells. I després del motiu principal, improvisació col·lectiva amb una potència sonora brutal. I sí que els dos, guitarrista i saxo tenor han estat brutals, sí. I quin brutal tema del líder i baixista Freysteinn Gíslason, tema acabat de cop amb una contundència increïble, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Helgi R. Heiðarsson, Hilmar Jensson, Óskar Kjartansson i esclar que Freysteinn Gíslason.

Freysteinn va començar els seus estudis musicals al Félag Íslenskra Tónlistarmanna de Reykjavík abans de cursar una llicenciatura en contrabaix al Conservatori Reial de la Haia, que va completar el 2016. Més tard va continuar la seva formació per obtenir un màster a l'Escola Superior de Música de Lisboa (ESML) a Portugal, perfeccionant encara més el seu ofici.


I ja encarem el final del programa amb el darrer projecte d’avui, el de "Live at Jazz Cava" de Cesar Joaniquet publicat per UnderPool. Enregistrat a la Jazz Cava de Vic el 4 de maig de 2024 durant el 26è Festival de jazz de Vic. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Sergi Felipe. Il·lustracions i disseny de Pepon Meneses. Produït per Cesar Joaniquet. Amb Cesar Joaniquet, saxo tenor i soprano; Artur Tuzznik, piano; Brice Soniano, contrabaix; Kasper Tom Kristiansen, bateria.

I els sis temes que van tocar i enregistrar a la Jazz Cava de Vic segueixen el tarannà de la resta de músiques escoltades, a tot Jazz d’Avantguarda. Hi ha també temes delicats de tempo com n’és «Boira», ja d’entrada amb el saxo tenor de Cèsar iniciant-ne la melodia. El tema s’estirarà una mica en les improvisacions i més en la del pianista. I un tema més vital de tempo que fa amb el saxo soprano és «Dream Mood» ell i el bateria amb les escombretes, ja d’entrada. I n’hi ha un que comença amb el contrabaix fent el motiu principal així com molt delicadament, per ja aparèixer Cèsar amb el saxo soprano, bateria i piano. Esclar que el tema canviarà a més de tot, excepte el tempo, que es mantindrà.

Doncs ja els començarem a escoltar en aquest inversemblant tema anomenat..

7.6.- Hjemlaengsel (Cèsar Joaniquet) 9:33.

I tot i haver canviat de projecte, de músics, seguim amb aquest tarannà d’avantguarda, del Jazz més contemporani des del punt de vista estilístic. I recordar-vos que aquest disc es va enregistrar en directe a la Cava de Vic, o sigui, a pèl, sense preses alternatives, i per això heu escoltat els aplaudiments del públic assistent al final del tema. I què bonica i inquietant melodia feta pel saxo soprano del líder i amic Cèsar Joaniquet havent-lo escoltat després de la Intro feta pel Brice Soniano al contrabaix. I què bé els acompanyants amb Artur Tuzznik, al piano i la magnífica bateria de Kasper Tom Kristiansen el primer també amb diverses incursions. I com han passat de la melodia a les improvisacions, quasi que de manera imperceptible, seguint els ets i uts de la melodia, coses que ha muntat el bo de Cèsar. I sí que baixista i bateria han fet una improvisació col·lectiva uns moments per ja aparèixer Cèsar ara al saxo tenor improvisant i sumant-se a la resta de companys, tots plegats compenetrats en aquest increïble tema. I cap al final, el solo de Tuzznik al piano, i seguir tots plegats arribant al final d’aquest increïble tema de Cèsar Joaniquet ideal tema per començar-los a escoltar.

                                                          foto de Joan Cortès

La música que trobem a Live at Jazz Cava és el reflex d’una etapa de maduresa i estabilitat del saxofonista i compositor Cèsar Joaniquet, que li han permès aprofundir, per una banda, en la seva activitat com a compositor i per una altra en el desenvolupament d’un llenguatge propi com a intèrpret. Tot plegat s’aprecia en aquest nou disc on la improvisació és l’element clau. Les composicions de Joaniquet proposen idees musicals definides, que esdevenen un punt de partida que empeny aquest quartet a crear plegats una música enèrgica, on els motius s’entrellacen, les idees s’anticipen, i on s’interpel·la directament a l’oient a formar part del diàleg que ens proposa aquest grup.

I també amb el soprano és «Winter» iniciat amb una nota aguda que et situa ben bé a l’hivern, fred i punyent, i amb canvis brutals posteriorment i tema potent. I encara els escoltarem en aquest potent tema anomenat...

8.1.- Winter (Cèsar Joaniquet) 7:27.

I quin altre brutal tema de Cèsar de nou amb el soprano i després amb el tenor. Una melodia incisiva ja d’entrada i situada en el registre agut que ens ha frapat. També el piano l’ha seguit, i esclar que els dos de la base rítmica, contrabaix i subtilesa de plats i caixa del bateria, ells que han estat Artur Tuzznik, piano; Brice Soniano, contrabaix i Kasper Tom Kristiansen, bateria. I sí que Cèsar els ha deixat sols a tots tres en la improvisació del pianista, modernitat al més alt nivell. Magnífic solo del pianista Artur Tuzznik que l’ha compartit amb el de Cèsar amb el tenor, brutals tots dos. I què impressionants els dos de la base rítmica, el contrabaix de Soniano i més contundent el bateria Kasper Tom Kristiansen. Uns moments increïbles plens d’energia i creativitat al més alt nivell i ja, arribant al final, recuperació de la calma inicial amb el motiu principal fet pel soprano i piano, i aplaudiments de totes i tots els presents.

En aquest enregistrament Cèsar Joaniquet s’ha retrobat amb el contrabaixista francès Brice Soniano i el bateria danès Kasper Tom Christensen amb els qui ja havia enregistrat l’aclamat Songbook (Astropi 2014). Aquest nou quartet es completa amb la incorporació del pianista polonès Artur Tuznik, el quart element d’aquest grup que aporta una nova dimensió consolidant un projecte que tot just comença.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I nosaltres ja els acabarem d’escoltar i també el programa d’avui en el tema a tot Swing i anomenat...

9.2.- Lavandula (Cèsar Joaniquet) 7:16.

I què bé acabar el programa a tot Swing, que avui no n’hem tingut gaire. Swing però encabit en la més estricta modernitat d’aquest projecte i en algun tema dels projectes anteriors. En fi, tema iniciat amb els darrers compassos de l’estructura per ja aparèixer la melodia feta amb el saxo tenor del líder i compositor de tots els temes, l’amic Cèsar Joaniquet. Recordo amb carinyo com, i després del concert que va fer ell amb els Tres Tenors a la Sala Xica un desembre de fa anys, em va ajudar a preparar el sopar post concert. I ja la improvisació que ell mateix ha desenvolupat i de quina manera l’ha fet. En aquests sons hi ha Rollins però també Brecket i esclar que molts més. I què bonic el solo del pianista Tuzznik amb quina nitidesa l’ha fet, allò que a vegades dic, de digitació prístina i pura, alhora que una tècnica depuradíssima. Quin goig de quartet. I ja, tot i recuperant la melodia d’aquest magnífic «Lavandula» han arribat al final amb un Vamp entre piano, baix i bateria entre els aplaudiments del públic que de ben segur va gaudir com nosaltres avui, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Artur Tuzznik, piano; Brice Soniano, contrabaix; Kasper Tom Kristiansen, bateria i esclar que a l’ànima de tot plegat, en Cèsar Joaniquet, saxo tenor, soprano i composicions.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres aquest divendres 20 de març on tindrem a l’Elisenda Julià Quartet a la Sala Xica i a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |