Programa 674 - Italy Jazz: Pierfrancesco Ceregioli & Chamber-Jazz-Orchestra; Max Kochetov i Gian Luigi Trovesi Trio, dimecres 25 de març de 2026.
Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest
programa i qui us parla, diu això: «Dirigents mundials,
atureu
les guerres a Ucraïna,
Palestina, Líban, Iran, i
a tants altres països. NO A LA GUERRA».
Molt
bona nit a tothom, benvinguts a Jazz
Club de Nit
aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2
aquí a Ràdio
Abrera 107.9
aquí a Ràdio
Joventut aquí
a Ràdio
Molins de Rei 91.2
aquí a Eixample
Barcelona Ràdio
aquí a Ràdio
Celrà
amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com
deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui
que un petó ben gran Cifu.
Aquí Miquel
Tuset i Mallol
qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb
les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa
forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada
“Esfera
Jazz”,
i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I
de nou amb un programa dedicat al Jazz que es fa a Itàlia
gràcies
a discogràfiques amigues com són A.MA
Records de
l’Antonio
Martino; CamJazz Records i
Notami
Jazz de
Toto
Cicco
i discos respectivament com ara són: «Foolin’
Myself»
de Max
Kochetov Quartet; «Cinque Piccole Storie»
de Gian
Luigi Trovesi Trio i
el «Live
in Barcelona»
de Pierfrancesco
Ceregioli – Chamber Jazz Orchestra.
I
com que aquests tres projectes són força diferents d’estils,
començarem amb el més tranquilet i que és el «Live
in Barcelona»
de Pierfrancesco
Ceregioli – Chamber Jazz Orchestra publicat
per Notami
Jazz
(febrer 2026). Enregistrat en directe el 5 de juliol de 2022 a la
Sala 4 de L'Auditori
de Barcelona.
Enregistrament i mescles en directe: ESMUC
Escola Superior de Música de Catalunya i
Pierfrancesco Ceregioli.
Edició d'àudio: Pierfrancesco
Ceregioli. Mescles
i masterització: Claudio
Marcozzi.
Amb Neus
Plana Turu – Flauta, Pablo Albarrán Lledó – Violí I, David
Flores – Violí II, Johan Rondón – Viola, Angélica Guevara –
Violoncel, Carlos A. Domínguez – Piano, Fabián Aguilera –
Contrabaix, Antonio “Toto” Parraguez – Percussió, Diego Oyola
– Bateria.
Tots els temes van ser composts i arranjats per Pierfrancesco
Ceregioli. Producció
executiva de Notami
Jazz.
Al
concert varen fer cinc temes llargs, el més curt de més de 8
minuts, i el més llarg de més de 14. I sí que se’m fa difícil
parlar de ritmes i tempos en aquest projecte on el món clàssic es
barreja amb estils més moderns com el Jazz, el Latin Jazz, i demés.
Però vaja, sí que hi ha una preciosa composició a tempo de balada
com és «Burattino Ballerino». I així més vital i a tot Latin
Jazz hi ha la delicada composició amb la qual varen començar el
concert i primer track del disc, «Petali di Primavera», ambdues del
líder. Però també hi ha temes més en l’ona del Jazz
Contemporani, sobretot en els seus inicis, car després hi haurà
canvis subtils encabits en el món clàssic i demés diversitats més
càlides tipus Latin Jazz, com és el «Magic Bricks Fantasy». I amb
tants temes llargs, només us en podré posar un parell.
Doncs
començarem amb el primer track i bonic tema anomenat..
01
- Petali di Primavera (P. Ceregioli) 10:31.
Doncs
ja heu pogut escoltar quina delícia de tema que van fer, ell, tot i
dirigint-los, a elles i a ells, músics de casa nostra i en tota
probabilitat de l’ESMUC.
Una barreja del món clàssic amb el més modern, on les
improvisacions separen els dos mons. I què bo, quan Neus
Plana Turu ha
fet la primera improvisació, per com l’ha feta, però també per
com els de la base rítmica han passat d’un món a l’altre, i amb
tots els aires càlids del Carib,
pel ritme emprat per bateria de
Diego Oyola i
percussions de l’Antonio
«Toto».
I també ha passat així amb el solo del violí 1 de Pablo
Albarrán Lledó.
I sí, que tot i ser músics plens de clàssica a les seves venes,
han sabut apropar-se al món més modern. És clar que amb el quartet
base ja no passa el mateix, car ells de ben segur tenen en el seu ADN
el Jazz
o
la música moderna, com el cas del pianista Carlos
A. Domínguez. Quins
moments més intensos durant l’execució de la seva brutal
improvisació. I sempre, sempre, les cordes fregades fent un coixí
melòdic alhora que potent, i ja fins el preciós final, amb
aplaudiments de tothom, ideal per ja començar-los a escoltar.
L'Orquestra
de Jazz de Cambra Pierfrancesco Ceregioli
és un conjunt de cambra fundat per Pierfrancesco
Ceregioli,
que n'és el director, compositor i arranjador. Concebuda com un punt
de trobada entre el jazz, el jazz llatí, la música de cambra i els
paisatges sonors cinematogràfics, l'orquestra uneix diversos mons
musicals en una sola veu cohesionada. La seva formació distintiva
—flauta i quartet de corda entrellaçats amb una secció rítmica
de piano, contrabaix, bateria i percussió— permet al conjunt
moure's lliurement entre el jazz i el jazz llatí, alhora que abraça
l'escriptura simfònica i el llenguatge evocador de la música de
cinema. El resultat és un so íntim i expansiu alhora, refinat però
profundament expressiu. Les peces del repertori reflecteixen
fortament la sensibilitat personal i la visió artística de
Pierfrancesco
Ceregioli.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
A.MA
Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami
Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune:
https://www.dodicilunestore.com/
The
Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
I
ja els deixarem d’escoltar en tema anomenat...
2.3
- Game Toon Parade (T. Komuro, M. Hunter, Y. Ohno) 9:23.
I
d’aquest tema n’he suprimit el final, de més d’1 minut, maco i
delicat com n’ha estat el seu inici, i ho he fet per no perdre el
sentit rítmic que pràcticament hi ha hagut durant tot el tema. Un
tema que ha tingut moments diversos de canvis de ritmes i tempos, com
ha estat el primer moment, on hem pogut escoltar com el bateria
marcava el beat a cop de caixa i xarles. Ha començat delicadament
amb un permanent frec de violí, i ja el ritme càlid a base de
bateria i percussions. I sí que la melodia principal feta pel violí
ha estat força maca, sí. Després ha estat quan hem entrat en el
canvi de ritme a tot beat i esclar que amb la improvisació a la
flauta de
Neus Plana.
Uns moments molt intensos amb ella improvisant i ben recolzada per la
rítmica, on per cert ella ho ha trenat la mar de bé. També el
pianista Carlos
A. Domínguez ha
fet una molt bona feina, solejant però també amb un seu final a
base de matxucar els diferents acords. I sí que després del
pianista, tots, elles i ells, han recuperat la melodia principal,
mentre la secció rítmica els hi feia el seu background! Molta
intensitat sonora, amb un so un pèl escardat, coses del directe, què
hi farem. I què bo el posterior break on el baixista s’ha quedat
sol fent el motiu principal, recordant-nos amb el seu motiu, músiques
relacionades amb el West
Side Story
, oi? I amb aquesta melodia han arribat al definitiu final, el meu,
car el disc segueix amb la flauta sola tocant melodies
inversemblants, gran i magnífic tema per ja deixar-los d’escoltar,
que són dos temes llargs, o sigui que per concretar, felicitats
Pierfrancesco
Ceregioli i
resta de músics Neus
Plana Turu, Pablo Albarrán Lledó, David Flores, Johan Rondón,
Angélica Guevara, Carlos A. Domínguez, Fabián Aguilera, Antonio
“Toto” Parraguez, Diego Oyola.
Abracen
elements que són profundament significatius per a ell —com les
flors, la natura i el diàleg entre diferents cultures— alhora que
expressen la seva identitat com a viatger constant pel món.
Juntament amb aquestes influències, els mons del cinema, els còmics
i l'art animat tenen un paper essencial en la configuració de la
seva imaginació i llenguatge musical. Aquest sentit de moviment,
obertura i intercanvi intercultural esdevé una part integral de la
música, creant un so que es percep alhora íntim i universal.
I
seguirem amb més músiques del Jazz que es fa a Itàlia
i
per això ara escoltarem alguns temes del disc «Foolin’
Myself»
de Max
Kochetov Quartet, publicat
el 30 de gener de 2026. Enregistrat per Danijel
Vuković @ FNS Studio. 4-5
d'octubre de 2025 Oslobodjenja 72, Pančevo.
Mesclat i masteritzat
per
Ivan
Uzelac i
Max Kochetov. Amb
Max
Kochetov, saxo soprano; Katarina Kochetova, piano; Hugo Lof,
contrabaix; Milos Grbatinic, bateria; Fabrizio Bosso, trompeta
(#2,8);
Ivan Radivojevic, trompeta (#6); Alex Sipiagin, fiscorn (#3,5);
Samuel Blaser, trombó (#4,9). Tots
els temes han estat composts per
Max Kochetov ©&℗ A.MA Edizioni - Produït per A.MA Records Per
a
A.MA Edizioni Coproductors: Ivan Uzelac i Max Kochetov.
I
amb aquest disc farem un saltet estilístic situant-nos en un Jazz
d’autor i amb improvisacions en l’ona Bop, les que fa ell amb el
saxo soprano. I ves que de ritmes i tempos també anem ben servits. I
el disc comença amb una «Intro» i acaba amb un «Outro» tot i
recordant una gravació de jazz clàssic, amb clics sonors de disc
ratllat. Entremig vuit temes preciosos i magnífiques improvisacions,
i amb convidats de luxe. I una molt bonica balada és «Silence»
feta a duet de piano i soprano. També és molt maco el tema «Fusion
Flow» amb Alex
Sipiagin al
fiscorn.
Doncs
per això mateix ja els començarem a escoltar en aquest tema...
3.3.-
Fusion Flow (Max Kochetov) 5:11.
I
sí que m’ha semblat que no ens hem apartat gaire de les músiques
del projecte anterior, al menys en els primers instants d’aquest
tema. El tarannà és també delicat per la pròpia composició,
però també per com són de continguts els sons de la secció de la
base rítmica, i esclar que pel mateix ritme i tempo, tot plegat
força delicat. Si a això li afegim el so càlid del fiscorn de
Sipiagin
i
el del saxo soprano del líder, doncs això, que encara més. I sí
que el tema ens ha passat la mar de ràpid, sí, i no pel tempo, i sí
per com n’hem estat de bocabadats tot i escoltant als dos solistes
i base rítmica subtil acompanyant-los amb Katarina
Kochetova,
piano; Hugo
Lof,
contrabaix i Milos
Grbatinic, bateria.
I
sí que el final ha estat la mar de bonic i delicat, sí, ideal per
començar-los a escoltar.
I
no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Quadrant
Produccions: www.quadrantproduccions.es
Sedajaz
Records:
Errabal
Jazz:
UnderPool:
https://www.underpool.org
Etc,
etc...enllaços que trobareu al blog.
El
primer llançament d'A.MA
Records
del 2026 inclou el nou àlbum del saxofonista ucraïnès Max
Kochetov amb
el seu nou quartet. Foolin'
Myself
és el segon llançament d'àlbum de Max
a
A.MA Records
i arriba com una notable continuació del seu àlbum del 2022,
Altered Feelings,
i un nou capítol per afegir a la sèrie de l'ona sèrbia. Amb totes
les composicions de Max
Kochetov
i amb el seu sublim estil de saxo soprano, el quartet també compta
amb la pianista Katerina
Kochetova,
l'innovador "Beyond
Motion" el
qual va ser publicat per A.MA
el
2024, Hugo
Lof
al contrabaix i el nou i emocionant talent del bateria Milos
Grbatinic.
Als quatre membres principals del Quartet s'hi uneixen artistes
convidats a cada cançó per formar els 4 membres, entre els quals hi
ha el trombonista Samuel
Blaser, Fabrizio Bosso a
la trompeta,
Alex Sipiagin al
fliscorn i Ivan
Radiovejic
trompeta;,
l'àlbum
del qual "In
Plain View"
també es va publicar a A.MA
el
2022.
I
d’altres temes interessants a tempo mèdium són: «Mood» amb Ivan
Radivojevic
als metalls més daurats. I un que tot i començar delicadament
tindrà canvis posteriors a tot Swing, és «Sun» i aquest amb
Alex Sipiagin.
També hi ha «Rdance», divers, potent a vegades i d’altres força
delicat, i amb l’ insigne trompetista
Fabrizzio Bosso. I
n’hi ha un que es desmarca inicialment de la resta, per la potència
rítmica quasi a tot beat, tema que inclou moments delicats també, i
aquest és el sorprenent «Kirioki».
Però encara els escoltarem en
l’interessant tema on hi col·labora Fabrizzio
Bosso a
la trompeta anomenat...
4.2.-
Tetra (Max Kochetov) 5:03.
Eps,
i quin tros de tema més potent, oi? I aquí sí que hem notat alguns
canvis pel que fa a les músiques, tot i haver-hi moments també
delicats. El tema té però un tarannà molt potent, per com es
desenvolupen les improvisacions, primer delicades i posteriorment més
potents. Esclar que la mare dels ous és l’aspecte rítmic de la
pròpia melodia; amb ella l’han començat i també acabat, i diria
que a duet de trompeta i contrabaix. Després, i en el pont del tema
on hi ha hagut canvi tonal i rítmic, el duet ha estat de trompeta i
soprano del líder. I sí que ha estat aquest qui primer s’ha posat
a improvisar, i amb un crescendo de tot plegat, amb un so espaterrant
i potent, amb contundència del bateria Milos.
Esclar que el llenguatge d’aquests músics europeus és particular,
personal, on potser no hi notarem moments de Blues, cosa evident
també pel propi tema. El que sí està clar és, que tant el líder
com Fabrizzio
Bosso a
la trompeta ens han deixat estabornits per com de bé ho han fet.
Brutals tots, brutals també els de la base rítmica, i encara sense
escoltar cap solo de la pianista Kochetova
i curiós que el líder sigui en Kochetov.
Foolin'
Myself
és una llista de cançons d'històries i Max
ajuda
a explicar-les amb autèntica autenticitat. La música de "Foolin'
Mysef"
realment encapsula l'esperit de Max
de
lluitar cap a la modernitat alhora que va a les seves arrels de jazz
per trobar respostes en la música inspirada en les seves
interaccions diàries amb el món. Foolin'
Myself és
imprescindible per als aficionats al jazz i es va publicà en digital
i en CD el divendres 30 de gener i està disponible a A.MA
Records A.MA Edizioni.
I
ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i anomenat...
5.9.-
Terminal 3 (Max Kochetov) 6:56.
Doncs
sí que el tema té un tarannà rítmic proper a «Tetra», sí, tot
i haver variat i molt la melodia del tema. I els copets al canto de
la caixa de la bateria fets per Milos
han
iniciat el tema, i ja Katarina
amb
el piano fent el motiu principal, i ja la melodia amb el soprano del
líder. I de nou un canvi magnífic en el pont o la B del tema. I ja
Max
amb
el soprano fent una brutal improvisació, allà al registre agut, què
és on sembla estar-s’hi més a gust. L’ha començat
delicadament, amb dolçor, cosa que ha durat poc per com s’ha anat
estirant tot plegat, de potència rítmica pel bateria Milos,
però també pel so del soprano. I quin break delicat amb l’entrada
del trombó de Samuel
Blasser,
sí, però això també ha durat lo justet, car, el piano de Katarina
i
contrabaix de Hugo
Lof
i la bateria de Milos
li han fet un crescendo energètic important. I ha passat el mateix
amb el solo de l’Hugo
al
contrabaix, primer delicat i després potent amb l’ajut de la resta
de companys. I final també amb el bateria amb contundència, solos
compartits de soprano i trombó arribant a un brutal final on l’han
acabat de cop, què bèsties. Doncs això, que brutal tema per ja
deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats noia Katarina
Kochetova, piano i
nois Max
Kochetov, Hugo Lof, Milos Grbatinic, Fabrizio Bosso, Ivan
Radivojevic, Alex Sipiagin, Samuel Blaser.
I
després d’aquestes meravelles ens situarem ja cap al final del
programa amb un altre canvi d’estil musical, endinsant-nos una mica
en el Jazz Contemporani i un pèl més atrevit amb una formació
atípica, pel violoncel, la del projecte «Cinque
Piccole Storie»
de Gian
Luigi Trovesi Trio
publicat per Cam
Jazz el
6 de febrer de 2026. Enregistrat el 9 de juliol de 1980 a l'Studio
Barigozzi
i remasteritzat a Roma
per Danilo
Rossi el
2022. Publicació original ℗ 1981 amb el segell Dischi
Della Quercia.
Edició digital remasteritzada ℗ 2026 KEPACH
Music S.r.l.
Amb Gianluigi
Trovesi, saxòfons, clarinet, flauta; Paolo Damiani, contrabaix,
violoncel; Gianni Cazzola, bateria.
Tota la música és de Gianluigi
Trovesi.
Tots els temes són ©
KEPACH Music S.r.l.
I
aquest és un disc que tot i haver estat enregistrat el 1980 s’acaba
de reeditar per Cam
Jazz
i ja escoltareu i entendreu el perquè s’han atrevit a fer-ho,
potser perquè són uns irreverents com ho són els tres músics
d’aquestes «cinc petites històries». Cinc temes amb canvis
rítmics, amb breaks on sembla aturar-se tot, i quasi que sí. Anem
des d’un tema amb 3 minuts i mig a un altre d’11, i els altres
tres de 8 minuts cadascun, més o menys. Hi ha Jazz Contemporani
barrejat amb sons medievals que fa el líder amb els saxos i amb un
total de quasi 40 minuts de música agosarada.
Doncs
ja els començarem escoltant en el tema anomenat...
6.3.-
C’era Una Volta Un Piccolo Cammello (Gianluigi Trovesi) 07:59.
I
ara sí que hem fet una passa endavant pel que fa a estils musicals,
i també és una passa agosarada, per com han estat, per com són les
músiques d’aquest projecte enregistrat fa tants i tants anys, i
remasteritzat de nou. I ves per on que les melodies no ens semblen
gens fora d’època, no; i és que la música de qualitat és
atemporal, com aquesta ho és. Sí que el soprano del líder Trovesi
és força més punyent que el de Kochatov,
sí. I és que aquest disc, la mateixa editorial Cam
Jam el
té situat com a Jazz
Contemporani,
del 1980, i del 2026. I 10-n’hi-C de canvis rítmics que hi varen
encabir en el seu moment, i la mostra, el final quasi que amb música
medieval. I ves com l’han començat, amb el líder
Trovesi al
clarinet baix i el contrabaix de Damiani.
I de mica en mica ha aparegut la bateria de Cazzola,
aquest la mar de discret, tot i que augmentant de mica en mica el seu
volum sonor, mentre el líder ha desenvolupat la melodia amb el
clarinet. Posteriorment, el líder ha iniciat una inversemblant
improvisació per sons, per llenguatge més enllà del Jazz
Contemporani. Diria
que ha emprat el clarinet per fer aquests increïbles sons, què
bèstia. I quina entrada delicada de nou amb la melodia, tot just
obrint-li la porta al baixista, i així aquest fer la seva increïble
improvisació amb el contrabaix. Increïble solo, ell més sol que
la una. I com l’ha desenvolupat per escoltar com, a base de
doblatge, hem pogut escoltar també el violoncel fregat pel mateix
Damiani
i arribar al delicat final i música de l’edat mitjana, època
medieval, ideal tema per començar-los a escoltar.
Aquest
disc és una marca dels grans músics de jazz que no només mostren
un domini tècnic complet, sinó que també fan declaracions i
narratives creatives poderoses. El 1981, Gianluigi
Trovesi
i el seu trio, el baixista/violoncel·lista Paolo
Damiani
i el percussionista Gianni
Cazzola,
van seguir el seu primer enregistrament «Baghet»
amb el subtilment diferent «Cinque
piccole storie»,
un disc que s'està al costat de la gran tradició de la narrativa
italiana que va culminar en l'obra estretament contemporània d'Italo
Calvino.
Publicat originalment el 1981 amb el segell Dischi
Della Quercia,
aquesta música es presenta avui dia amb la mateixa frescor i
urgència que ho va fer en el primer llançament. No hi ha res sense
desenvolupar ni res experimental. Trovesi
ha estat treballant les implicacions d'aquesta música des de
llavors, creant noves versions i interpretacions amb cada disc i
actuació successius. Una oportunitat rara i valuosa per escoltar
exactament on va començar la història. (Brian
Morton).
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
23
Robadors, Barcelona:
Jamboree
Jazz Club, Barcelona:
Sunset
Jazz Club, Girona:
etc,
etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I
encara els escoltarem en un altre tema, un pèl modificat per qui us
parla per fer-lo més assequible i anomenat...
7.4.-
C’era Una Strega, C’era Una Fata 1 (Gianluigi Trovesi) 9:58.
Doncs
de nou els aires melòdics medievals els hem escoltat. Esclar que
això no ha encobert l’extrema modernitat de les seves exposicions
solistes, sobretot la del líder al saxo soprano que ha estat brutal.
I el tema l’han acabat amb el motiu principal fet pels més baixos,
els més greus, els del clarinet baix, i doblant-se el líder amb el
soprano i esclar que amb la persistència rítmica de la bateria de
Cazzola.
I què impressionant tota l’estona de la improvisació del líder
al clarinet. Podríem dir que en aquells temps, el 1980, aquesta
manera de tocar s’apropava a la de l’Ornette
Coleman
per les seves dissonàncies tan brutals. I després d’aquestes
músiques tan heavies, la calma de la música medieval, quins canvis,
i sí, ara amb el soprano del líder fent-ne la melodia. Però esclar
que no ha durat gaire, car ell mateix ha volat vers les altures més
inversemblants per com ha improvisat amb el soprano, i amb quin
domini tècnic que ho ha fet, a la vegada que fer-ho de la manera més
inversemblant, per modernitat agosarada, la d’aquells 1980, la
d’aquest 2026. Quin bèstia, quin tros de músic en Gianluigi
Trovesi.
I amb la bateria de Cazzola
han
recuperat el motiu principal i inicial, i ja acabar aquest increïble
tema de Trovesi.
Us
recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on
es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
Nova
Jazz Cava: Terrassa
Jazz
Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
i
nosaltres ja fins el 24 d’abril en plena setmana de Sant
Jordi
amb el Samuel
Marthe Organ Trio i
també a la Sala
Xica a
partir de dels 22h.
I
ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el
no menys sorprenent tema anomenat..
8.5.-
C’era Una Volta Un Circo (Gianluigi Trovesi) 08:46.
I
de nou doblatge de músics, escoltant el clarinet i el soprano. I
quins altres moments de música medieval amb el clarinet del líder.
I què bo el canvi de tempo, cada vegada més de pressa, arribant al
límit de les forces físiques dels músics. I quina improvisació
amb el soprano del líder, alhora amb el contrabaix de Damiani,
mentre el bateria ha anat acompanyant-los, sobretot en el moment del
Swing pel Walking de Damiani,
una improvisació de Trovesi
increïble,
i de nou pel domini de l’instrument, per la velocitat de la seva
improvisació, arribant a un break silenciós, amb un motiu recurrent
per sota, i notes soltes per sobra amb el clarinet. Copets a la
bateria de Cazzola.
I sí que el líder s’ha quedat ben sol fent un brutal solo amb el
clarinet i de nou amb un Swing brutal gràcies al Walking del
baixista Damiani.
I quin altre canvi de músiques al final, amb el clarinet, el
contrabaix i les escombretes de la bateria de Cazzola
trobant-nos ara en una època més recent, als anys 20 a base
clarinet i contrabaix. I quin brutal final, amb diversitat de canvis
rítmics. I com l’han acabat, què bonic, amb quina delicadesa,
brutal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el
programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com
a mi, o sigui que felicitats nois Gianluigi
Trovesi, Paolo Damiani
i Gianni
Cazzola.
Doncs
ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del
programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es
i jo mateix Miquel
Tuset i Mallol qui
l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns,
espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana
vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
