Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I aquesta setmana, amb un programa on podrem
gaudir de la música del darrer projecte de Ramona
Horvath, “Absinthe” (FSR), ella pianista de Bucarest però resident a Paris.
Després gaudirem amb dos saxos tenors i discos recuperats quasi de l’oblit, un
amb el gran Stan Getz, “Live in Concert
– Jazz in Buenos Aires” i el darrer amb en Clifford Jordan, “Dr. Chicago” (Bee Wee Records).
I sí que començarem el programa amb el darrer
disc de Ramona Horvath, “Absinthe”
publicat per Fresh Sound Records – Swing
Alley aquest 2025. Enregistrat per Timothée
Gumy a l'estudi Midilive de París, França, els dies 8 i 9 de juny
de 2024. Mesclat i masteritzat per Julien
Bassères, a l'estudi Meudon. Amb
Ramona Horvath (piano), André Villéger
(saxo tenor), Nicolas Rageau (contrabaix), Antoine Paganotti (bateria).
Tots els arranjaments de Ramona Horvath.
Produït per Ramona Horvath.
Productor executiu: Jordi Pujol.
Aquest enregistrament sonor © 2025 de Fresh
Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
https://www.freshsoundrecords.com/ramona-horvath-albums/57585-absinthe-digipack.html.
I ja ens dirà l’Ignasi Terraza que el disc té dues parts, i més coses que dirà,
però jo, i parlant de tempos i ritmes, dir-vos que dels 9 temes una majoria
estan situats en els tempos delicats havent-hi balades magnífiques com és 6.- “Ballad
for Very Tired and Very Trist Loto Eaters” (Billy Strayhorn).
I per això ja la començarem a escoltar a ella i
a ells en la magnífica balada de Billy
Strayhorn anomenada...
1.6.- “Ballad for Very Tired and Very Sad Lotus Eaters” (Billy Strayhorn) 5:38.
Doncs ja heu pogut escoltar quin gran tema de Billy Strayhorn que ens acaben de fer,
què bonic, i quin so més profund ens ha regalat aquest gran saxo tenor francès André Villeger. Melodia que ens ha
acaronat per la dolçor de la sonoritat del tenor, però també per la pròpia
melodia. I Ramona n’ha iniciat les
improvisacions, ella que l’ha fet amb una gran calidesa mostrant-nos els seus
recursos estilístics on s’albiren les seves diverses fonts a partir de les
quals ella s’immiscí en el món del Jazz. El seu discurs solista ha estat marcat
per com la seva mà esquerra n’ha fet els acords, i esclar per la seva dreta que
ha desenvolupat unes línies molt maques i interessants. També Villeger ens ha enlluernat per la seva
mestria interpretativa en el seu molt reeixit solo a saxo tenor, amb tot el so
d’un dels mestres que avui escoltarem tot després d’aquest disc de Ramona, i aquest és Stan Getz. Preciós tema per
començar-los a escoltar.
Ramona ens acarona amb un tema preciós a piano sol, 9.-
“The Early on the Hill” (Frederick Loewe).
D’altres temes són 11.- “I Know Why” (Harry
Warren) amb el saxo tenor André
Villeger com en el 6è track. I també amb ell, i amb un pèl més de marcatge
rítmic hi tenim 3.- “Lament for an Orchid” [Absinthe]
(Billy Strayhorn) amb una melodia
que et posa els pèls de punta. I un pelet més viu és 7.- “Just the Way You Are”
(Billy Joel) un dels temes pop que
ella va escoltar de joveneta i que ara els ha volgut reharmonitzar en clau de
Jazz, i tema fet a trio de piano, contrabaix i bateria.
"Quan escoltes un gran músic de jazz, el
primer que t'emociona és el seu so i ritme. Ramona Horvath és una gran pianista
i música de jazz amb ànima, swing i una veu distintiva que mereix ser escoltada
i seguida de prop." —Albert Bover.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I sí que un dels temes a quartet i a tot delicat
swing és un altre dels temes de Billy
Strayhorn 8.- “Your Love Has Faded”. També hi ha tres més dels temes pop
que ella va escoltar, un dels Bee Gees,
el de l’Stevie Wonder i conegut 2.- “You
Are the Sunshine of My Life” com també un parell de Michael Jackson dels quals ja us en parlaré, o sigui que la
escoltarem ara a trio amb el tema dels Bee
Gees en clau de Jazz..
2.4.- How Deep is Your Love (Bee Gees) 4:52.
I ves per on quina meravella de tema que ella ha
sabut re-crear, fer-lo quasi nou. Sí que en reconeixem la melodia, però el
ritme a 3x4 a tot vals i l’arranjament, en general, ens el fan escoltar com si
fos un altre tema. El Jazz hi és de totes, totes, i més encara quan Ramona s’ha posat a fer la primera
improvisació. La seva digitació precisa, nítida de la mà dreta, és d’una
subtilesa aclaparadora, alhora que melòdica la seva improvisació. I esclar que
el seu baixista, l’amic Nicolas Rageau ha
fet també una gran tasca solista, amb un so que ens ha omplert el cor, per
profund, per intens, per tan ben construït i tan ben interpretat. I la líder ha
recuperat la melodia i motiu principal i ves per on que ja cap al final ens ha
recordat la melodia d’un altre gran tema a tot vals, aquell que va crear en Fats Waller, el “Jitterbug Waltz”.
La primera vegada que vaig sentir Ramona Horvath em va impactar el seu
estil i so. A causa de la influència de les escoles, gairebé tots els joves
pianistes actuals sonen propers a Evans,
Hancock, Corea, Jarrett, com si tota la història del piano de jazz es
pogués resumir en aquests músics. En sentir Ramona, un s'adona ràpidament que les seves influències són força
diferents. Coneix molt bé la tradició del piano de jazz, i juntament amb un
domini consumat de l'instrument i una sòlida formació del piano impressionista
romàntic, presenta un còctel molt singular de referències sobre el qual
construeix el seu llenguatge. En la seva interpretació també es pot sentir el
llegat de la seva mestra Jancy Korossy,
una jazzwoman de gran talla que hauria merescut una difusió molt més gran en
vida. Ignasi Terraza.
3.10.- JFK (Ramona Horvath) 3:44.
I esclar que si ella té temes propis i són tan
bons com aquest que acabem d’escoltar, l’havia de posar o si, o sí. També pel
fet d’haver-lo fet a quartet amb aquest gran mestre francès del tenor André Villeger i el seu gran so, ell ja
d’entrada amb la melodia d’aquest tema de la líder, “JFK”, o sigui un record
per a John Fitzgerald Kennedy. Un
tema curtet on els hem pogut escoltar a Ramona
i André fent improvisacions
remarcables però el que més m’ha agradat han estat els trossets improvisats
recordant a d’altres temes, fins i tot bolerets, temes de Parker, i de d’altres músics, trossos que de ben segur els haureu
reconegut, en aquest gran tema de la líder. Hem escoltat també a l’Antoine Paganotti fent uns quants
“quatres” improvisant a la bateria, i ja per recuperar el tema i acabar-lo
delicadament, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Ramona Horvath, André Villéger, Nicolas
Rageau, Antoine Paganotti i abraçades Ramona
i Nicolas.
A la gravació, Ramona està recolzada per un trio sòlidament entrellaçat amb Nicolas Rageau al contrabaix i Antoine Paganotti a la bateria, que
aborden molt bé les diferents atmosferes musicals que proporciona Ramona. El disc presenta un repertori
atrevit, en què es combinen dues sessions: una ofereix una aproximació a les
melodies pop que van marcar la infància de Ramona,
però interpretades en el seu propi llenguatge jazzístic; a la segona sessió, el
trio es beneficia del lirisme i el gust impecable del gran saxofonista André Villéger, i presenta melodies poc
conegudes signades per grans com Billy
Strayhorn, Kurt Weill o Harry Warren.
Sens dubte, un disc de jazz de principi a fi que segur que escoltareu més d'una
vegada. —Ignasi Terraza.
I res, que després d’aquests preciosos temes que
ens ha fet Ramona i els seus, ara
seguirem amb la meravella recuperada del calaix de l’oblit pels amics de Club del Disco, editorial discogràfica
argentina i catalana, amb Diego Lenger
a Buenos Aires i amb Jan-Erik Grothe a Vilassar de Mar i disc publicat aquest 2025 en doble LP, el de l’Stan Getz, “Live in Concert – Jazz in
Buenos Aires enregistrat en directe per Carlos Melero el 22 de setembre de 1980 al Teatro Municipal General San Martín de Buenos Aires. Amb Stan Getz,
saxo tenor; Chuck Loeb, guitarra; Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix
i Mike Hyman, bateria.
I a l’interior del disc hi ha un llarg comentari
fet per Sergio Pujol on comença
repassant la vida i miracles de Getz alhora que ens situa en els anys
80s del segle XX on hi hagué una transició cap al Jazz Fusió, tot i haver-hi
músics que encara seguien la tradició. A partir d’aquí comença a comentar per
sobre els temes que van tocar, i diu això:
“El concert de 1980 a Buenos Aires va ser una barreja entre la Fusió i la tradició del Jazz Mainstream. Mentre que el tema modal a tempo de balada,
“Chappaqua” (de Andy LaVerne, antic
teclista de Getz), ens permet
situar-nos en el context actual, l’estàndard “My Foolish Heart” (amb un
brillant fraseig de Getz) i
l’original de Wayne Shorter dedicat
a la memòria de Lester Young,
“Lester Left Town”, sonen atemporals. Això mateix passa amb la interpretació
“Lush Life”, aquest clàssic de Billy
Strayhorn on per Stan Getz
representà tot un “Tour de Force”. I més coses que us explicaré, però ara els
escoltarem en una de las quatre balades, tres de les quals ja les hem comentat,
tot i faltar la darrera i anomenada “Be There Then” tema del guitarrista Chuck Loeb tema de més de 8 minuts amb Getz
al saxo soprano.
I difícil selecció d’aquestes quatre balades,
però m’ha agradat molt la versió que Getz
i companys van fer d’una de les més boniques balades del Jazz, de Billy Strayhorn i aquesta és la
increïble Lush Life, un pèl més viva que les altres...
4.D2.- Lush Life (Billy Strayhorn) 4:53.
Doncs ja heu pogut escoltar quina magnífica
versió que ens han fet, que ens ha fet el gran Stan Getz, del qual el mateix John
Coltrane va dir que a tots els saxofonistes ens hauria agradat tocar com
ell. I és que Coltrane va ser un
dels primers en tocar aquest gran tema, una de les més boniques balades del
Jazz en paraules de l’amic Toni Solà
i ho va fer en el seu disc homònim que segur ja coneixeu. I ells l’han tocat un
pèl més viu que Coltrane va fer, i
que també Joe Henderson va fer. I
quin Swing més delicat ens han fet el trio base, amb Mitch Forman, piano; Todd
Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria.
I Getz ha recreat la melodia afegint
notes de pas, escales inversemblants, tot plegat omplint l’espai sonor de notes
meravelloses. I el delicat Swing ha aparegut a la part B del tema que és on
s’improvisa i esclar que Getz ens ha
deixat clavats a la cadira per com ell ho ha fet, improvisació curteta i ja el
preciós final on es va pujant de mig to en mig to fins al final clamorós.
Brutal! I esclar que tothom va aplaudir d’allò més.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I esclar que no podien faltar les Bossa-Noves,
car ja sabeu que ell va ser un dels grans del Jazz en abraçar-la, a la Bossa i
a l’Astrud Gilberto, i amb qui van
fer aquella “Chica de Ipanema” que van fer tan popular, en fi, coses de la
vida. I en aquest concert en van fer un parell, “Wave” i “Desafinado” de Jobim aquest un geni com a compositor.
I resulta que a “Desfinado” Getz i
els seus hi van encabir un altre tema de Jobim
i aquest és el “Chega de Saudade”. I com que “Wave” és un tema preciós, els
seguirem escoltant en aquest gran tema de Jobim...
5.C1.- Wave (Antonio Carlos Jobim) 9:17.
I ves per on que aquest tema, Jobim el va incloure en el seu disc
homònim Wave i cinquè àlbum
d'estudi, produït per Creed Taylor i
publicat a l'octubre de 1967 per A&M
Records. Enregistrat als Estats
Units juntament amb músics nord-americans, l'àlbum va assolir el lloc #114
al Billboard 200. Wave presenta la col·laboració de
músics de jazz d'elit, incloent els famosos trombonistes Urbie Green i Jimmy
Cleveland, el flautista Jerome
Richardson i el baixista Ron Carter.
I quina gran interpretació ens han fet d’aquesta
Bossa clàssica de Jobim. I ja també
amb un Stan Getz en estat de gràcia
fent melodia però modificada amb notes de pas i mitjos tons. I esclar que la
seva improvisació ha estat súper magistral, gràcies també al trio base que li
ha donat tot el suport del món, Mitch
Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix
i Mike Hyman, bateria, sense oblidar
al guitarrista Chuck Loeb. Ell
mateix ha improvisat amb una gran mestria després de Getz, mostrant-nos la seva qualitat interpretativa que ja aleshores
era moltíssima, com els tres de la base. Quina velocitat de fraseig més
inversemblant i gust musical. I esclar que en els directes tots els músics
improvisen les més de les vegades, i en aquest concert també ho feu el pianista
Mitch Forman i de quina brutal
manera també ho va fer aquell 1980, fa quants anys? 45...10-n’hi-C. I amb una
altra increïble improvisació amb Getz al
capdavant, ha recuperat la coneguda melodia d’aquest gran tema del genial Antonio Carlos Jobim i després, esclar
que tothom aplaudint.
I dels tres temes que queden, dir-vos que són
els més llargs alhora que més vitals, tals com són: “Bittersweet” del
guitarrista Chuck Loeb; “Hospitality
Creek” del pianista Mitch Forman i
el tema de Wayne Shorter dedicat a Lester Young “Lester Left Town”.
I com a sirereta del pastís i per aquest
programa us en posaré dos d’aquests, i el primer sense comentar el del pianista
i anomenat....
6.B1.- Hospitality Creek (Michel Forman) 10:45.
Doncs res, que un es queda de pedra després
d’escoltar un tema així i per com l’han interpretat, i tema del pianista del
grup i de la gira, el bo de Mitch Forman.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I ja els deixarem d’escoltar en el tema de Shorter...
7.D1.- Lester Left Town (Wayne Shorter) 11:20.
I ves per on que aquest tema Art Blakey el va incloure en un disc
enregistrat el 1980 amb Wayne Shorter estrenant-se
com a saxofonista d’aquell increïble quintet, Art Blakey & The Jazz Messengers on hi hagué Wayne Shorter, saxo tenor; Lee Morgan,
trompeta i fliscorn; Bobby Timmons, piano; Jymie Merritt, contrabaix, i Art
Blakey, bateria.
I si amb l’anterior tema hem gaudit, ara ho hem
fet més encara, si això és possible. Un tema de Shorter és un “tros de tema”, esclar que sí, i a tot Swing i tempo
viu, sobretot en les improvisacions on el Walking del baixista Coolman s’ha fet evident. I sí que Getz n’ha fet la melodia però ja ben
aviat s’ha posat a improvisar d’una única manera, la d’un gran mestre del saxo
tenor, i músic com va ser ell. Una llarga i increïble improvisació que va fer
en aquell Buenos Aires querido del
1980. En un tema de més d’11 minuts, tampoc es tracta de comentar tots els
solos; ja hem gaudit d’allò més
havent-los escoltat, però vaja sí que comentar la gran interpretació feta per Chuck Loeb a la guitarra; inversemblant
improvisació. També el pianista ha fet una brillant tasca, amb ambdues mans
lleugeres i gràcils, esclar que molt més la dreta, que ha volat. Les aigües
s’han calmat amb la improvisació del baixista Coolman, que d’”home fred” no en devia ser gens. Gran solo del
baixista, contundent, precís i amb un gran llenguatge jazzístic. I esclar que
faltava el baterista, el qual ha fet uns “quatres” amb el baixista i després
amb Stan Getz i ja per recuperar la
melodia del tema amb Getz al
capdavant, acabant aquest brutal tema del molt enyorat Wayne Shorter ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que
moltes gràcies mestre Stan Getz i
resta de companys Chuck Loeb, guitarra;
Mitch Forman, piano; Todd Coolman, contrabaix i Mike Hyman, bateria.
I després d’haver gaudit amb aquesta meravella
de música, encarem ja el final del programa amb el disc de Clifford Brown, “Dr. Chicago” publicat per Bee Wee Records (Bee Hive
BH7018). Enregistrat a Vanguard
Studios, Nova York, 3 d'agost de 1984. Amb Clifford Jordan (saxo tenor) Red Rodney (trompeta, fliscorn) Jaki Byard
(piano) Ed Howard (contrabaix) Vernel Fournier (bateria).
I l’Scott
Yanow havia dit això:
Aquest excel·lent LP de Bee Hive presenta el saxo tenor Clifford Jordan en tres temes de quartet amb el pianista Jaki Byard, el baixista Ed Howard i el bateria Vernel Fournier, donant la benvinguda
al trompetista Red Rodney a dues
altres seleccions i fent "If I Had You" a duet amb el molt versàtil Byard. El repertori és colorit i divers
(tres estàndards de jazz, una obscuritat, el tall bluesy del títol del disc, de
Jordan i l'intrigant
"Zombie" de Fournier), on el
molt consistent Jordan està a
l'altura del seu alt nivell habitual. ~ Scott
Yanow.
I jo us disc que, parlant de ritmes i tempos, hi
ha dues balades precioses, estàndards de Jazz com “If I Had You” de Campbell, Connelly i Saphiro, i la preciosa i llarga balada
de Billy Strayhorn/Duke Ellington anomenada
“Something To Live For”. Un pèl més viu és el tema del baterista Fournier “Zombie” a tot Blues i a 5x4,
o sigui que els començarem escoltant en aquest tema del baterista Fournier...
7. A3.- Zombie (Vernel Forunier) 5:23.
Doncs he deixat les balades per començar amb
aquest tema a 5x4. He de dir que m’ha agradat força, pel motiu principal que ha
fet el baixista, per la qüestió rítmica, per com ha partir de la senzillesa es
pot desenvolupar un tema i reeixir per sobre de la seva aparent simplicitat. I
així ha passat, sobretot pel fet que hi tenim a Clifford Jordan al saxo tenor. Pels qui no el coneixeu encara,
dir-vos que va formar part del sextet de Charles
Mingus on hi hagué al seu costat el gran i estimat Eric Dolphy. Tocar al costat de Dolphy havia de ser una experiència reveladora, tot i que cadascú
desenvolupava el seu propi discurs. Grandíssim solo de Jordan qui ja creava en aquells anys 60s unes línies melòdiques de
factura pròpia, com acabem d’escoltar. I esclar que en el sextet de Mingus també hi era el bo de Jaki Byard al piano. I ell mateix ha
seguit fent també una delicada improvisació per so, no gens fort, alhora que
increïbles les seves maneres en això d’improvisar, en Byard. I Jordan recupera
el motiu principal per acabar-lo delicadament, ideal tema per començar-los a
escoltar.
I encara els escoltarem en el tema de Alonzo Levister anomenat...
8.B1.- Touch Love (Alonzo Levister) 5:44.
I carall de gran tema de Levister i ves per on que em sona a West Coast i no tant a Hard
Bop. Una melodia llarga feta amb un rerefons rítmic un tant trencat, per ja
aparèixer el Swing en la magnífica improvisació de Jaki Byard, un tant percussiva, amb una mà dreta vital i viva,
alhora que creativa. I en aquest tema hem pogut escoltar a la súper estrella
convidada, qui va poder tocar amb Charlie
Parker quan era un xavalet pèl roig, el gran Red Rodney, el qual ens acaba de fer un molt bon solo, ben trenat i
configurat amb un so brillant, el de la seva trompeta. I esclar que després hem
gaudit d’allò més amb el solo del líder, el gran Clifford Jordan al saxo tenor, del qual ja li vaig posar un vinil
recuperat per Jordi Pujol, aquells
de 180 grams de la sèrie Workshop de
FSR. I tema, i final d’aquest “Touch
Love” de l’Alonzo Levister.
I ja els deixarem d’escoltar a ells i nosaltres
acabarem el programa d’avui amb el Blues del líder Clifford Jordan a un tempo força vital i tema que titula el disc...
9.A1.- Dr. Chicago (Clifford Jordan) 5:55.
I carall de gran i vital tema de Clifford Jordan a tot Blues i Swing
brutal gràcies al Walking del baixista Ed
Howard i els copets a plats del baterista Vernel Fournier. I esclar que el líder s’ha esplaiat la mar de bé
improvisant, tot després d’haver presentat la melodia del tema, la curteta
melodia d’aquest Blues i tema que titula el disc, “Dr. Chicago”. Gran solo amb
un fraseig ràpid el d’un dels saxos tenors no gens reconeguts pel gran públic.
Mestria també la del pianista Jaki Byard,
màster a les tecles d’aquell sextet de Mingus
on també hi hagué el gran Danny
Richmond a la bateria. I ves per on que després del solo del pianista, ha
estat el baterista Vernel Fournier
qui ha fet uns “quatres” compassos improvisant amb el líder Jordan i ja al final fer ell sol un
curtet solo a la bateria, i ja acabar-lo recuperant-ne Clifford Jordan la melodia principal i curteta la d’aquest Blues
que titula el seu disc, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres
acabar el programa d’avui que com sempre, espero que us hagi agradat tant com a
mi, o sigui que grans vosaltres que ja esteu al cel, no sé si tots, el líder i
pianista de ben segur, vosaltres mestres que sou Clifford Jordan (saxo tenor) Red Rodney (trompeta, fliscorn) Jaki Byard
(piano) Ed Howard (contrabaix) Vernel Fournier (bateria).
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç:
Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 12 de desembre on
tornarem a la Sala Xica on tindrem
al Garry Fimister, contrabaix; Toni
Solà, saxo tenor; Kike Angulo, guitarra concert que trobareu a Entrapolis
en el següent enllaç a partir de les
22h. Us hi esperem!.
https://www.entrapolis.com/entrades/fimister-sola-angulo.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
