Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I després de fer-li el més que merescut
homenatge a Jack DeJohnette la
setmana passada, avui ens centrarem en dos projectes personals, els de Luis Pardellans, “Back Again” (FSR) i Manuel Álvarez Trio, “What We Are Here For”
(Mannix Records) i un de col·lectiu tot i ser tots els temes del Juan Miguel Martin, i el seu Cuarteto Fuerte, “De lo recreativo y lo
fúnebre" de Titanical Records.
I començaré el programa d’avui amb el disc del Manuel Álvarez Trio, “What We Are Here For”
tot just acabat de publicar per la nova discogràfica MANNIX Records © 2025. Enregistrat per Dereck Nash al Clown's
Pocket Studio els dies 6 i 7 de març de 2025. Mescla: Manuel Alvarez. Enginyer de masterització: Phil Scragg. I aquí tenim a Gunther
Kurmayr, piano; Manuel Álvarez, contrabaix; Mark Taylor, bateria. www.manuelalvarezmusic.com.
I aquest és un disc carregat d’estàndards de
Jazz que el Manel s’ha encarregat de
seleccionar i de ben segur també arranjar conjuntament amb el pianista Kurmayr, donant-li la seva personal
visió.
I dels 10 estàndards en tenim 4 que van a tempo
de balada, com és “My Foolish Heart”, iniciat amb una preciosa Intro a
contrabaix sol i posterior melodia ja a trio, i tema que desenvolupen tots tres
amb una gran presència del líder Álvarez
i seu contrabaix, fent ell també la improvisació del tema i acabant el pianista
amb la bonica melodia. I per això aquest serà el primer tema que escoltarem
compost per Victor Young el 1949 i
lletra que no escoltarem de Ned
Washington anomenat....
1.6.- My Foolish Heart (V. Young & N.
Washington) 4:47.
Preciós tema per començar-los a escoltar i
nosaltres el programa d’avui.
Les altres tres boniques balades són el track 8,
“My one and only love” de Guy Wood i
Robert Mellin del 1953; el 7, “The
nearness of you” del 1937 tema de Hoagy
Carmichael i Ned Washington; i
el 3, “Moonlight in Vermont” de Karl
Suessdorf i John Blackburn.
I sí que la resta de temes estan farcits de
Swing, com és el cas del tema del qual parteix el títol del disc, “What Am I
Here For” que ells han reconvertit a “What We Are Here For” com a títol del
disc. De nou el Manel inicia el tema
amb una Intro, si més no, ara és més curteta, per ja a duet amb el pianista a
moments, fer-ne la coneguda melodia, i ja el Swing amb la primera improvisació
del pianista. I sí perquè Manel ens
fa un”Walking” brutal que fa que el Swing aparegui per art de màgia, sense
oblidar esclar, la feina al plat Ride del baterista Mark Taylor. I ves per on que el pianista Gunther Kurmayr ens farà un primer i llarg solo brutal. Destil·la
mestria, amb unes precioses melodies
creades, alhora que fet tot plegat amb una determinada pulsació un tant percusiva.
També l’amic i líder Manuel Álvarez
el seguirà amb un gran discurs, amb la profunditat del so del seu contrabaix,
alhora que amb un gust musical increïble, per llenguatge i fraseig. I
l’acabaran de la mateixa manera que l’han començat, a duet a moments,
acabant-lo delicadament. Som-hi doncs amb aquest tema de Duke Ellington...
2.10.- What am I here for? (Duke Ellington) 5:57.
Doncs ja heu pogut constatar que estem davant
d’un magnífic trio de Jazz, amb el Manel
Álvarez al capdavant. I la resta
dels 5 temes són un pèl més vitals, i també amb tot el Swing del món; temes com
5. “On a clear day” del 1965 i de Burton Lane, tema que primer havia
cantat John Cullum el mateix any en
el musical del mateix nom i que Barbra Streissand
va repetir el 1970.
I el Manel
ens diu això...També voldria agrair als meus estimats amics i camarades
d'aquesta aventura: a Gunther, per
la teva inestimable ajuda amb tots els arranjaments, posant la seva veu a les
meves idees crues d'una manera tan sorprenent, amable i generosa, i a Mark, per la teva increïble experiència
i saviesa i també per, d'una manera o altra, connectar-nos amb la Gran Família
del Jazz, aquesta gran dinastia d'artistes que va donar a llum i va donar forma
a aquesta música, la música de jazz, que tant estimem, i la va donar a
l'Univers per al nostre pur gaudi.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
Més temes són el track 2. “Never let me go” tema
de Jay Livingston i que Nat King Cole va cantar amb orquestra
de cordes a tempo mèdium slow i que els nostres herois han fet a tempo força
vital. També hi tenim el 4. “Cakewalk” de l’Oscar Peterson, iniciat a duet de piano i contrabaix fent-ne la
melodia i primera impro amb el pianista i Walking del Manel al contrabaix i un Swing brutal. I també hi ha el 1. “You’d
be so nice to come home to”, iniciat dolçament amb el Manel fent la melodia al contrabaix i acords del pianista Kurmayr per ja després doblar el tempo
i aparèixer el Swing amb melodia feta pel líder amb l’arc tot i fregant la berra.
I un també de vital és el 9. “It might as well be spring” del 1945 que aparegué
en el musical State Fair i tema de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II, i tema on el Swing comparteix espai amb un
ritme trencat i tempo vital i que Bill
Evans va tocar amb el seu trio a tempo suau de bonica balada.
I ja els acabarem d’escoltar en aquest darrer
3.9.- It might as well be spring (R. Rodgers
& O. Hammerstein II) 5:11.
I ja amb quina trempera l’han començat,
barrejant Latin en la primera A i Swing en la segona i quin canvi en el pont
del tema. Magnífic arranjament que han fet tots dos, pianista i líder i
baixista. I ja les improvisacions, i la primera la de Gunther Kurmayr al piano i de nou amb unes magnífiques línies
melòdiques creades. També el Manel ens
ha enlluernat en el seu solo al contrabaix; contundència, profunditat de so,
solidesa, llenguatge jazzístic al més alt nivell, el de tots tres, i gran solo
d’ell, ell que va venir el novembre del 2009 en un dels primers concerts que
vam fer al Jazz Club aleshores la Vicentina formant part del trio de Susana Sheiman amb l’Ignasi Terraza. Doncs res, que aquest
ha estat un gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois
Gunther Kurmayr, piano; Manuel Álvarez,
contrabaix; Mark Taylor, bateria, i gràcies Manel per enviar-me el teu darrer disc. Abraçada.
I el Manel
ens acaba dient això: Sempre he sentit que la música, almenys aquesta és la
meva experiència; sempre ha estat i continua sent una forma d'aprendre i
créixer, un llarg viatge de descobriment i un vehicle de comunicació molt
especial amb el qual connectar amb l'entorn i surfejar l'onada que és aquesta
vida, el nostre pas per aquest magnífic Univers. De fet, també es podria dir
que la música és la gent, tots nosaltres. Com a oients, som els que donem vida
a la música, i són els nostres sentiments, emocions i experiències els que
donen sentit al so. Per tant, a aquells de vosaltres que esteu escoltant aquest
àlbum i llegint aquestes notes, us vull agrair especialment que us connecteu amb
nosaltres, perquè sense vosaltres, el que fem no tindria cap valor. Podem fer
la música, el so, però vosaltres li doneu sentit. I, col·lectivament, m'agrada
creure que per això som aquí. Manuel
(Londres, març de 2025).
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I seguirem amb el disc de Luis Pardellans, “Back Again” publicat aquest 2025 per FSR. Enregistrat el 18 de desembre de
2024 per Marc Piña a El Local, Girona. Mesclat i masteritzat
per Jordi Gaspar. Produït per Luis Pardellans i amb Jordi Pujol de productor executiu. Amb Luis Pardellans, piano i composicions;
Jordi Gaspar, contrabaix, guitarra baixa de 5 cordes; Enrique Heredia, bateria.
https://www.freshsoundrecords.com/luis-pardellans-albums/57551-back-again.html.
I l’amic Andreu
Fàbregues ens diu algunes coses molt interessants, que si no les escoleu
aquí, les podreu llegir al blog:
Avui, Pardellans
torna a l'estudi de gravació per presentar-nos les seves noves exploracions
musicals, juntament amb dos músics destacats: Jordi Gaspar al contrabaix i Enrique
Heredia a la bateria. La brillant música que trobareu dins de "Back Again" està adornada
amb formidables seqüències harmòniques que us conviden a submergir-vos en el
seu desenvolupament estilístic i gaudir de cadascuna de les seves composicions.
La singularitat de cada pista d'aquest àlbum, tant en la seva exposició com en
la seva evolució, experimenta un procés de reharmonització, configuració,
adaptació i reinterpretació, generant de manera natural i orgànica noves idees
musicals i contextos diversos.
I jo sempre parlo de ritmes i tempos, car per
mi, són els elements musicals que primer identifico; després ve la melodia, el
reconeixement de l’harmonia del tema, la seva estructura i com ho desenvolupen
els músics en les seves improvisacions. I pel que fa a això, ritmes i tempos,
dir-vos que no hi ha cap balada, que tots els temes tenen una determinada
trempera, i esclar que amb diferents ritmes i tempos. Tot i això la que més
s’hi aproxima és “Enigma”, el tema més tranquilet del disc i que per això ara
mateix l’escoltareu...
4.4.- Enigma (Luis Pardellans) 7:43.
I quina Intro a piano sol més maca que ens ha
fel el Luis, i com ha entrat
contrabaix i bateria, amb quina dolçor. I hi ha moments de la melodia del tema
que el comparteixen pianista i baixista. I el final del tema ha estat marcat
per un motiu rítmic i melòdic repetit un parell de vegades i ja les
improvisacions. El pianista i compositor dels temes Pardellans ha estat qui primer ens ha captivat per la delicadesa de
la seva pulsió, alhora per com la mà esquerra marca acords rítmicament. I és
que la dreta, lleugera i gràcil, ha volat amunt i avall del teclat del seu
piano, creant unes línies melòdiques on s’albiren motius caribenys, coses que
li agraden tant a ell. I Jordi al
contrabaix ens ha clavat una gran improvisació amb un so impressionant, i més
han estat els seus motius creats, brutal solo de Gaspar. I el retorn a la melodia, què bonic, què dolç, ideal tema
per començar-los a escoltar.
I l’Andreu
segueix explicant-nos les seves impressions...
L'herència llatina, afrocubana i caribenya de Pardellans és evident al llarg de tot
l'àlbum, per exemple, amb influències brasileres a "One More Step”, un
esperit cubà a "Overtone" i un toc clarament caribeny a "Komba
Calipso". En totes aquestes peces, sense excepció, el pianista mostra el
seu toc dinàmic i el seu gust per les línies melòdiques atrevides a l'uníson,
tant en duos com en trios. Mentrestant, en temes com “Listening”, Pardellans ofereix un magnífic discurs
contemporani, recolzat per una base rítmica excepcional d'Enrique Heredia i Jordi
Gaspar, sostingut per un so modern amb una intensitat perfecta.
I jo us comento que la resta de temes tenen una
determinada trempera, alguns amb els aires càlids del Carib, i d’altres més
ortodoxos pel que fa al Jazz. El 2. “One More Step” comença amb un motiu
recurrent fet pel piano amb força contingut rítmic, per aparèixer després unes
línies melòdiques amb un tarannà clàssic, coses que canviaran ben aviat, en les
impros i amb tot el gust del Brasil.
Jordi farà la primera improvisació
amb una solvència aclaparadora, tot plegat amb un ritme un pèl trencat i tempo
mèdium slow. També el 3. “Overtone” és impressionant per la Intro a piano sol
del líder i després amb la melodia feta a dues mans, l’esquerra octava avall i
la dreta octava amunt, tema amb alguns breaks encabits, i improvisació amb tot
el sabor del Latin Jazz...
I els seguirem escoltant en aquest sorprenent
tema...
5.3.- “Overtone” (Luis Pardellans) 7:23.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
També el 5. “Strolling On” comença amb la
melodia feta pel líder al piano, i ja ben aviat Gaspar amb un altre inversemblant solo al contrabaix, ell
passejant-se amunt i avall pel mànec de la seva berra, en un tema a un tempo
mèdium. I el 6. “London by Night” comença dolçament i ja amb la melodia a duet
de baix i piano. Un tema que es mantindrà a un tempo mèdium tot i els Breaks
que incorpora, on Gaspar aprofitarà
per fer la seva inversemblant improvisació, encara sense Swing. I aquest
apareixerà en la brutal impro del líder al piano. I el 7. “Komba Calipso” va
també amb aquests aires caribenys, en un tema
amb la rítmica trencada, o sigui que no es manté constantment. I més
vital és el primer track “Listening” amb una melodia un tan entremaliada feta a
duet de baix i piano, i ja el Swing pel “Walking” de Gaspar al contrabaix per sota la improvisació del líder al piano,
brutal ell. Però els escoltarem en el 8 track i ja per darrera vegada en el
tema anomenat...
6.8. - Frenetic (Luis Pardellans) 7:43.
I de nou una Intro amb les dues mans fent-ne la
melodia, i ves per on que qui l’ha acompanyat ha estat l’Enrique a la bateria, en un tema on ja heu pogut constatar la gran
presència que el nostre amic ha tingut en aquest, el tema més vital del disc. I
la improvisació del líder al piano ha estat de nou de gran volada, i mentre,
ell volava cavalcant sobre el Swing gràcies al “Walking” de Jordi Gaspar. I esclar que aquest l’ha
seguit amb una improvisació de “traca i mocador”. Quin encert el del Luis el demanar-li la seva
col·laboració en aquest el seu nou projecte. La parella Luis-Enrique ja fa temps que comparteixen estones musicals, abans
en el local que Pardellans tenia al
carrer de Mallorca de Barcelona. I esclar que teníem ganes
d’escoltar l’Enrique en un dels seus
impressionants solos, i en aquest tema ho hem pogut fer. La veritat que ha
estat brutal, ell, ells, tots tres, magnífics, i grans temes, i aquest darrer,
ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Enrique Heredia, Jordi Gaspar i al
mestre Luis Pardellans, i a tots
tres els vam veure presentant aquest projecte ja fa uns dies al Cafè de l’Aula de Terrassa. Gràcies Luis per fer-me arribar el teu darrer disc.
I més coses que ens diu l’Andreu les podreu llegir al blog: La notació musical d'aquest
veterà pianista revela característiques importants, distintives i úniques que
configuren una textura musical que integra perfectament conceptes melòdics,
rítmics i harmònics. Aquests principis musicals definitoris de Pardellans brillen en composicions com
ara "Strolling On", una delicada peça de blues que s'endinsa de
puntetes i es desenvolupa gradualment en un groove rítmicament generós i vibrant,
o "Enigma", que canvia camaleònicament d'un to íntim i folk a un funk
relaxat i perceptible. La bella introducció a balada de "London at
Night" s'obre amb un diàleg captivador entre Jordi Gaspar i Luis
Pardellans en un duet radiant, seguit d'una variació posterior, amb un solo
de cada músic, ple de creativitat estilística. L'àlbum conclou amb
"Frenètic", una altra peça presentada a l'uníson pel trio, amb un
solo ràpid, àgil i tècnicament brillant de Pardellans,
seguit d'un solo de fraseig refinat de Gaspar,
tot sota l'excepcional marc rítmic d'Heredia.
Abans de la reformulació final, Heredia
corona l'àlbum amb una demostració magistral de destresa tècnica, mostrant una
capacitat polirítmica impecable, convertint-lo en un dels millors en el
desafiant art de la bateria. Gràcies Luis
per tornar una vegada més. Andreu Fàbregas, primavera, 2025.
I ja acabarem el programa d’avui fent un canvi
estilístic passant d’estàndards de Jazz i temes propis també a tot Jazz, a un
concepte més de fusió, on esclar que el Jazz també hi és, amb el disc de Juan Miguel Martin, i el seu Cuarteto Fuerte, “De lo recreativo y lo
fúnebre” disc publicat per Titanical Records. Publicat el 18 de setembre de 2025. Gravat en
directe a Desmodus Sound al
juliol de 2025. Amb Juan Miguel Martín,
contrabaix i composicions; Álvaro Vieito, guitarra; Gustavo Díaz, saxo alt;
Javier del Barco, bateria i David
Cordero, electrònica a 'Salve'. Compost
i produït amb amor per Juan Miguel
Martín. Tota la música està composta per Juan Miguel Martín, excepte “Mr. Yunioshi”, per Henry Mancini. Portada i art per Jesús Guisado.
https://cuartetofuerte.bandcamp.com/album/de-lo-recreativo-y-lo-f-nebre.
I aquest és un projecte amb una diversitat
musical força evident. Hi ha un parell de temes a tempo de balada, lents, vaja,
com és 7. “Salve” on el líder ens situa en una música contemplativa per les
seves notes llargues al baix. Hi ha un fons de moguda electrònica a càrrec de David Cordero amb tot d’efectes
estratosfèrics que et deixen descavalcat. També 2. “Quién te mandaría” és així
de tranquil, ara ja però amb melodia feta pel saxo alt de Gustavo Díaz. Álvaro Vieito ens
captivarà amb els seus acords, tot gràcies al substrat de baix i bateria, Javier del Barco. I el 5. “Brillante
ejecutoria” comença a duet melòdic de guitarra i baix en una primera part,
mentre que després serà la guitarra i el saxo alt. I ja els canvis en el tema,
i posteriors improvisacions, i per això els començarem escoltant en aquest
tema...
7.5.- Brillante ejecutoria (Juan Miguel Martín)
4:12.
I ja heu pogut constatar que el tema ha acabat
de la mateixa manera que ha començat, amb els duets melòdics comentats abans,
guitarra-baix i guitarra-saxo alt, també en el pont del tema. I de quina
espaterrant manera Díaz ha començat
la seva improvisació, i de quina brutal manera l’ha fet. El seu fraseig és
ràpid, el seu llenguatge va a tot Jazz; les seves melodies, maques tot i lo
incisives pel registre agut. I com en la impro del guitarrista ens han situat a
tot ritme de marxa i amb un “Walking” contingut del baixista i líder d’aquest Cuarteto Fuerte. I sí que el solo del
guitarrista ens ha agradat força i també per la gran feina del baterista Javier del Barco, ell amb els plats a
tope.
I un tema
on el ritme és “beat” és 4. “Bubba Ho-Tep” amb la melodia feta per la guitarra
de Vieito. El saxo alt de Gustavo es quedarà sol en la seva
primera intervenció, i ja ell seguirà amb la seva més que brutal improvisació.
I un tema també amb aquest tarannà rockero és també el més curtet, que no
arriba als 3 minuts, i aquest és “Mr.
Yunioshi” també més vital. I també és així a tot “beat” el primer track 1.”Un
tío raro”, amb un inici marcat pel motiu principal fet pel baixista i amb
la melodia feta quasi a duet. I sí que
els seguirem escoltant en aquest tema...
8.1.- Un tio raro (Juan Miguel Martín) 4:07.
I sobre el ritme “beat” fet pel Javier del Barco la resta de companys
hi ha cavalcat. I el motiu principal del tema l’ha fet el baixista, i ja la
combinació de saxo alt i guitarra, la de Vieito
i el saxo alt de Díaz, en uns
moments compartint-ne la melodia. I aquest n’ha iniciat les improvisacions, ell
al saxo alt i so vintage inversemblant. I el final de la seva improvisació amb
una estona de crescendo arribant a un punt final, on el líder ha recuperat el
motiu principal i recurrent. Impressionant la tasca del líder i baixista durant
tot el tema, com també la del baterista Javier
del Barco. I després de Díaz han
recuperat la complexa melodia del tema i resseguit els primers passos per ja
arribar al final i acabar-lo delicadament. Interessant quest tema “Un tio raro”
de Juan Miguel Martín.
I ja per acabar-los d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui ho farem amb el tema més potent d’aquest disc i anomenat..
9.3.- 2875... (Juan Miguel Martín) 03:15.
I sí, quina trempera de tema per com de veloç va
el baixista perseguint les notes
llargues del saxo alt, aquest fent-ne la melodia. La guitarra de Vieito també ha sonat un pèl per sota,
fent de background. Després col·laborarà amb les improvisacions, fent-ne una
d’inversemblant, amb un so allunyat de manera evident del món del Jazz i seva
tradició. Aquest és un llenguatge més de Fusió, de Jazz- Rock, en aquest tema
de pocs segons més dels 3 minuts, i que
ens ha passat com una exhalació. I amb quina trempera va el líder i baixista
amb un Running més que Walking. I ja la impro de Díaz al saxo alt, ell també amb destresa solista amb un so un tant
fosc, el del seu saxo vintage. També Javier
del Barco va a tot tren, a una velocitat esfereïdora, coses que han
començat ja a l’inici del tema. I el tema segueix amb aquest tarannà brutal i
acabarà de cop, quasi que deixant-nos clavats a la cadira, ideal tema d’aquest Cuarteto Fuerte darrer tema i per això
felicitats nois Juan Miguel Martín,
contrabaix i composicions; Álvaro Vieito, guitarra; Gustavo Díaz, saxo alt;
Javier del Barco, bateria i també darrer tema del programa d’avui que com
sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/
I nosaltres el 21 de novembre amb el Lluís Coloma Trio a la Sala Xica, a partir de les 22h i
ajudant-nos amb 15€ per fer front a les despeses de la Sala.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
