Programa 649: Inici 17a temporada - Rubén Reynaldo, Miles Mindlin i Ollendorff - Hoenig - Chaplin, dimecres 17 de setembre de 2025.

Enllaç a l'àudio del programa:


Molt bona nit a tothom. I ja ens retrobem de nou després de l’estiu i les merescudes vacances, i per això benvinguts, i ves per on que encetant la 17a temporada d’aquest Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa. Aquest és un programa de Jazz que li dedico al gran Cifu, mestre de totes i tots els que ens aventurem a fer un programa de ràdio de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu, i per això també, un petó ben gran Cifu. Encetem la temporada amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que estem a la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”.
 
Avui el programa anirà de guitarristes, amb dues produccions de Fresh Sound New Talent, les de Miles Mindlin i el “Enchanted” amb Tom Ollendorff. Per a FSNT, el productor executiu és Jordi Pujol. També tindrem la guitarra del gallec Rubén Reynaldo – “Fusión Olívica”, edició en vinil que em va enviar a casa amb una preciosa dedicatòria, i passat a digital en primera escolta, o sigui que moltes gràcies Rubén.


I començaré el primer programa de la 17 temporada amb el disc del gran guitarrista gallec, posseïdor d’una gràcia personal a l’hora d’interpretar, a l’hora de tocar la seva guitarra, però també per com de boniques i diverses són les seves composicions, com ben aviat constatareu; Rubén Reynaldo – “Fusión Olívica”. Publicat el 12 de juny de 2025 per FREE CODE JAZZ RECORDS 2025. Enregistrament simultània d'àudio i vídeo, producció i masterització,  desenvolupats íntegrament a BeaBesada Estudis (Peitieiros-Gondomar-Pontevedra-Galicia). Realitzat per un únic enginyer de so, Diego Bea Besada, a l'Estudi A, en rigorós directe, durant 4 sessions matinals: el 26 d'abril, 24 de maig, 21 de juny i 2 d'octubre de 2024. Amb Rubén "Reinaldo" Baña (guitarra, composició, arranjaments i coproducció), Antonio López "Monano" (orgue), Gustavo Hernán (contrabaix), David Failde (bateria). SO I IMATGE: Diego Bea Besada: Enregistrament, mescles, masterització i coproducció. https://rubenreinaldo.bandcamp.com/album/fusi-n-ol-vica.
http://rubenreinaldo.blogspot.com/2025/07/fusion-olivica-primer-album-de-ruben.html.
 
Grata sorpresa tot i escoltant aquest darrer projecte de Rubén. D’entrada un percep una mena d’homenatge al Organ Jazz Trio, tot i ser quatre els músics que hi participen. Aquest homenatge però, no rau en les músiques d’aquells mítics trios amb orgue, guitarra i bateria, no, car aquí, brillen les seves composicions allunyades aquestes del Jazz Blues que feien Jimmy Smith i Kenny Burrell, on la lírica de les melodies hi és predominant. Un altre concepte important és el de l’aspecte rítmic dels temes, car puc dir que no hi ha cap balada. Una bona part d’ells, amb una bona trempera rítmica, barreja d’estils on el Funk hi és predominant; aquest però segueix el món de la Fusió, en aquest cas, Olívica, per Vigo. També valoro el gust interpretatiu dels solistes, guitarra i orgue, els quals es complementen la mar de bé. Un quartet on el quart element és el contrabaix, el qual participa també dels solos de manera molt eficient i alhora permet deixar a l’organista en la missió solista i d’acompanyant fent acords, sense haver de fer els més greus. Finalment, s’ha de considerar i valorar molt positivament haver-lo fet en un rigorós directe a l’estudi, sense preses alternatives, tot a la primera, i també en filmació de vídeo. En la seva dedicatòria afegida al disc que em va enviar el 15 de juny passat, ell parlava de tornar a les seves essències i orígens, tractant de reflectir el seu moment actual. O sigui que bravo Rubén Reynaldo per aquest exquisit disc, per aquestes boniques melodies, per aquestes magnífiques improvisacions.
 
Comencem amb el segon track de la cara A i tema anomenat...
 
1.2A.- A Vigo, con mis cinco (Rubén Reynaldo) 4:37.
 
Doncs ja heu pogut constatar que ens trobem front un músic complet, instrumentista i compositor, havent fet l’arranjament d’aquest i de tots els temes. Subtilesa interpretativa en un tema amb un ritme d’amalgama com ell mateix ens explica.
 
“Un canvi cap a la felicitat pel qual fa ver falta valor. Tot nou: treball, casa, entorn, i tot un gran repte vital que representa aquesta peça a ritme d’amalgama. Un salt cap a la incertesa durant el qual em vaig adonar que la meva intuïció m’havia dit el correcte, en un sopar amb cinc persones molt importants per a mi: Cristina, Noelia, Gustavo, Paco i Carlos. Era fi d’any 2022, però també el començament  d’una gran etapa, Musikenza.”


Tema on hem pogut gaudir dels solos del líder Rubén a la guitarra, però també del molt maco que ha fet l’organista Antonio López, “Monano”. Els dos de la base rítmica, Gustavo Hernán, contrabaix i David Failde, bateria  han fet una magnífica tasca de suport rítmic als dos solistes. Un tema que han fet a duet ells dos, Rubén i López, guitarrista i organista, per ja aparèixer la primera improvisació a càrrec del líder a la guitarra, i què ben parida que l’ha fet. En les seves maneres interpretatives es nota el “punch”, l’atac a la corda, potent però alhora subtil i delicat, so que pot haver passat per algun sedàs electrònic. Destil·la tècnica a dojo, llenguatge propi encabit en l’harmonia, aquesta que escoltem de la mà de l’organista ”Monano”. Aquest ha aparegut delicadament iniciant la seva improvisació, omplint-nos de tendresa per la melodia creada. I sempre els de la base rítmica, contrabaix i baterista, Hernán i Failde. Ideal tema per començar-los a escoltar.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I seguim ara amb dos temes seguits, els més curtets, i anomenats...
 
2.1A.- Escuchas, Teis Blues (Rubén Reynaldo) 03:25.
3.3B.- Café y Cristina (Rubén Reynaldo) 02:41.
 
I del primer tema ell ens diu això:
“El meu estimat barri vigués sona de manera única des que tinc us de raó. És pura expressió de gent treballadora i incansable, és per això que tenia molt clar que aquest tema havia de començar i acabar trencant la monotonia rítmica. A Teis, existeix una barreja cultural molt interessant, i un Latin blues menor, crec que ho reflecteix la mar de bé. Des d’Àfrica, passant per Amèrica i la resta d’Europa. Melodia i solos, tenen energia, perquè d’això ens en sobra aquí, a San Salvador de Teis.”
 
I sí que hem notat això que ens ha dit Rubén, el canvi rítmic a l’inici i final del tema, trencant la “monotonia” rítmica del tema, que no és que sigui monòton, no. Un tema curtet de melodia per ja deixar pas a les improvisacions, la primera i molt reeixida, la d’ell a la guitarra, més llarga que la que ha fet el baixista Gustavo Hernán, en un tema que acaba amb un solo del baterista David Failde. Ha començat amb la melodia sí, però ja la primera i reeixida improvisació de Rubén a la guitarra, que m’ha semblat magnífica. L’estil punyent és de nou evident, la qual cosa l’identifica. Llenguatge elegant i vital, o sigui que magnífic. El baixista Hernán ha fet un solet curtet, i ja el tema i final amb el baterista.
 
I del segon “Café y Cristina” ens diu això:
Fer un cafè amb la meva dona un diumenge qualsevol en un dels nostres recons secrets de la ciutat “olívica”: he intentat descriure amb música aquest gran moment per a mi. Vaig compondre una peça breu perquè ella és menudeta d’estatura però molt gran amb les belles arts. Sona espontània i dinàmica, perquè així és el seu caràcter. Un tema divertit, càlid i irregular, perquè el que més m’agrada, és precisament, que ell mai em deixa de sorprendre.
 
I sí que ha resultat vital el tema, sí. Una bona Intro ha donat pas a la melodia a càrrec del líder a la guitarra, amb un rerefons de l’orgue de López, per ja aparèixer la seva improvisació, la del líder Reynaldo, marcada per la subtilitat de les seves anades i vingudes, pujades i baixades al registre agut i tornades a baix. Un solo que de nou ens ha captivat per la sonoritat, però també per com sap bellugar-se per l’harmonia del tema, a mode de juguesca. També l’orgue de “Monano” s’ha passejat per aquest circuit harmònic d’anades i tornades, fent-ho de manera delicada, com n’és el seu so. Ens ha sorprès aquest organista del qual no en sabíem les seves habilitats. Un bon i curtet tema dedicat a la seva dona Cristina.


I ja l’acabarem d’escoltar a ell i a ells en el tema anomenat...
 
4.3A.- Vida en Padrenda (Rubén Reynaldo) 04:20.
 
I en Rubén ens diu això d’aquest tema:
“Aquesta peça parla d’un record inesborrable, el de la casa on es va criar el meu avi matern amb els seus germans. Experiències memorables he viscut allà amb la meva família i amics després de començar la nova etapa d’aquesta casa el 1987. Va ser el meu refugi de “O Tarendo”. Un racó a la parròquia de San Miguel de Desteriz, a Padrenda. Essent un nen recordo recollir fulles de l’olivera per portar-les al tradicional diumenge de rams. Un lloc lluny del mundanal soroll, però ple de vida.”
 
I sí, aquest tema té molta vida, car també m’ha semblat el més vital rítmicament del disc. També el més “funky”, amb una molt bona trempera. La Intro delicada i curteta ha estat la mar de bé per deixar pas a la melodia a càrrec de líder i després de l’organista. Ells dos han fet la B del tema, per ja tornar a les As del tema. I quina improvisació més reeixida que ens ha fet “Monano”, impressionant. Ens ha recordat a alguns dels seus mestres, Smith, DeFrancesco, i d’altres. Un curtet solo del baterista ha deixat pas al gran solo de Rubén, el qual de nou ens ha enlluernat. La seva guitarra sona brillant, sovint punyent per com ataca la corda, i no em vull fer pesat; el fraseig, inversemblant, amb una càrrega jazzística més que evident. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Antonio López, “Monano”, Gustavo Hernán, David Failde i sobretot a Rubén Reynaldo i gràcies per haver-me enviat el teu primer vinil. Abraçada gran!
 
I de nou ens retrobem amb la dolça veu de Carme de la Fuente, ella que també ha gaudit, de ben segur, d’unes bones vacances. O sigui que benvinguda Carme amb el teu primer micro conte de la 17a temporada.
 
Gràcies Carme per seguir acaronant-nos amb la teva càlida i plàcida veu, amb les músiques d’aquest programa.
 
I ara farem un salt estilístic, passant de les essències musicals de Rubén Reynaldo a les d’un Jazz contemporani amb tot el sabor musical de les Illes Britàniques, tot i seguint amb els dos discos de FSNT que són enregistraments sonors © 2023 per Fresh Sound Records per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.

 
I el primer és el disc de Miles Mindlin. Enregistrat a Livingston Studios, Londres, el 12 i 13 de setembre de 2022, amb els enginyers de so, Marcus Locock i Alex Bonney. Mesclat per Alex Bonney. Amb Miles Mindlin (guitarra), Noah Stoneman (piano), Freddie Jensen (contrabaix), James Maddren (bateria). Totes les composicions són de Miles Mindlin. Produït per Miles Mindlin.  I al blog hi trobareu l’enllaç d’aquest disc:
https://www.freshsoundrecords.com/miles-mindlin-albums/57097-miles-mindlin.html.
 
I hi ha tres temes encabits en el tempo de la balada, molt delicats, “Final Song”,  “Volto” i “Overview Effect”, però els començarem escoltant primer amb el curtet tema “Interlude” i després amb “Brasov”, tots dos seguits.
 
5.4.- Interlude (Miles Mindlin) 1:32.
6.2.- Brasov (Miles Mindlin) 5:44.
 
I què bonic l’”Interlude” de Miles. I ves per on que m’ha semblat escoltar uns moments propers a ”Alfonsina y el mar”. Amb un tema així a guitarra sol, te n’adones de les virtuts solistes de l’intèrpret, cosa que hem constatat. I ell ens diu d’aquest tema que “en concerts en directe, l’interpreto per connectar-hi improvisacions sobre diverses tonades, cançons, cosa que sembla molt popular, així doncs la vaig tocar a l’estudi al final del segon dia de gravacions”.
 
I Brasov  sembla ser una ciutat que et trobes de camí de Bucarest a Transilvània, i ens diu això:
“A la carretera de Bucarest a Transilvània, la terra s'obre pas des de la plana fins a muntanyes molt escarpades. Brasov es troba aquí, al coll i amunt dels vessants. Vaig viatjar a través d'aquesta zona mentre m'endinsava més endins de Transilvània, que és plena d'óssos salvatges.”
 
I aquest “Brasov” té una melodia repetitiva que se t’enganxa, i ja es percep d’entrada. El ritme ternari a tot vals se li escau la mar de bé. Un pont subtil, de nou el tema i ja les improvisacions, i la primera la del baixista Freddie Jensen qui ens ha fet una profunda improvisació, per greus, però també per llenguatge. Pianista i baterista donant-li el suport, i ja el líder fent la seva. Jazz per tot arreu, per so, per fraseig, per motiu principal recurrent que va apareixent, però també per la seva subtilesa interpretativa. El piano de Noah ha aparegut al final, un d’aquells finals que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Ideals temes per començar-los a escoltar.


“Sempre m'ha fascinat la relació de la societat humana amb el temps, com afecta la nostra percepció del món i com els artistes de tota mena s'esforcen per crear una "bombolla". Això, d'alguna manera, fixa el temps en el seu lloc en la música, la història, el cinema, la pintura, etc., però també el temps flueix naturalment dins d'ell. L'art crea un reflex del temps que passa dins i fora d'ell. Recordar el passat és com somiar, alhora irreal i vívid i amb un efecte profund en el present. Volia que aquest àlbum encapsulés això perquè cada composició tingués una substància emocional clara però també una sensació de lleugeresa i brevetat, molt semblant a la naturalesa surrealista d'un record.” — Miles Mindlin.
 
I encara els escoltarem en un tema força interessant anomenat..
 
7.8.- Karenin (Miles Mindlin) 6:43.
 
I ell ens diu això d’aquest tema:
Karenin està inspirat en el gos que surt a la novel·la de Milan Kundera, “La insuportable lleugeresa del ser”. “Karenin gaudeix molt de fer la mateixa rutina cada dia. En canvi, les vides dels altres personatges estan plenes de dislocacions i salts en el temps. L’existència de Karenin és constant, estàtica i tanmateix m’ha semblat molt commovedora.”
 
Pel que fa al tema m’ha semblat força potent, sobretot durant la improvisació del líder. Potent per la base rítmica, concretament el baterista James Maddren, i també per la manera d’ell d’improvisar amb la guitarra. Al final però, les coses s’han asserenat i ves per on que amb el subtil solo del baterista han arribat al final delicadament. El tema però ha començat potent, per com n’és la melodia. Una primera i brillant improvisació del pianista Noah Stoneman ens ha captivat. Miles Mindlin l’ha seguit encetant un solo que ha anat a més a cada minut que passava, arribant a cotes altíssimes de potent sonoritat, fraseig i llenguatge a tot Jazz. Brutal tema.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital i anomenat...
 
8.7.- Optic Prism (Miles Mindlin) 5:33.
 
I ell ens diu això d’aquest tema:
“Escoltava molt el segon gran quintet de Miles Davis. Em va inspirar la naturalesa atrevida i imprevisible de la seva música i la llibertat i l'espontaneïtat combinades amb precisió i disciplina.”


I quin tema més impressionant acabem d’escoltar. Brutal pel tempo, sobretot durant la improvisació del líder a la guitarra. La feina que fa el baixista Jensen amb el baterista Maddren és impressionant. Quina trempera més brutal, i d’aquesta manera acaba aquest tema, amb l’”ai” al cor. Els inicis han estat més suaus, amb la melodia feta pel líder, que ens ha semblat força ben trobada. I ja el baixista s’ha posat a fer un “Walking” esfereïdor, quasi a mode de solo, ell amb el baterista. Brutal! I ja al cap d’una mica ha entrat Miles Mindle fent el seu espaterrant solo amb la seva guitarra. Moments que han anat  in “crescendo” de manera evident. Solo d’una gran classe interpretativa, amb una sonoritat jazzística sense cap mena de dubtes. Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Miles Mindlin (guitarra), Noah Stoneman (piano), Freddie Jensen (contrabaix), James Maddren (bateria).


I segueixo amb FSNT i ara amb el disc on Tom Ollendorff està acompanyat de Conor Chaplin i Ari Hoenig, anomenat “Enchanted”. Enregistrat als Giant Wafer Studios, Llandrindod Wells, Gal·les, els dies 19 i 20 d'octubre de 2022. Produït per Tom Ollendorff, Ari Hoenig i Conor Chaplin. Amb Tom Ollendorff (guitarra), Conor Chaplin (contrabaix) i Ari Hoenig (bateria). I ves per on que dels 9 temes del disc, 5 són del baterista americà, 1 de John Coltrane, 1 de Wayne Shorter 1 de Rodgers-Hammerstein i 1 de Tom Ollendorf.
 
I ben vist, aquest disc té també alguns temes a tempo de balada, com són “Some Enchanted Evening” (Rodgers-Hammerstein), “Hollywood” (Tom Ollendorff), i una mica més viu, “The Painter” (Ari Hoenig). I avui no anem de balades, o sigui que els començarem escoltarem en el Blues de l’Ari Hoenig anomenat “Don’t Take the G Train”...
 
9.9.- Don’t Take the G Train (Ari Hoenig) 6:20.
 
I amb quina subtilesa han començat aquest tema, ja amb el contrabaix de Conor Chaplin fent la seva part melòdica del tema i ja la seva reeixida improvisació. De fet no s’acaba de veure on acaba una i comença l’altre. Brutal interpretació del baixista Conor i ja l’aparició del compositor i baterista colpejant les timbales i caixa amb el so apagat, sense el bordó, i ell també fent la melodia, car les timbales estan afinades al to del tema. Brutal. I de quina manera ha entrat la guitarra de Tom amb una entrada de redobles subtils de Hoenig. Grandíssim solo del guitarrista britànic, amb un so un tan més fosc que els dos anteriors, m’ha semblat, coses de les seves guitarres i estris diversos. Un magnífic Blues, que ja tocava, tot i haver-ne escoltat un a tot Latin Blues menor, del Rubén. I ves per on que per acabar-lo, ha estat ell mateix, l’Ari Hoenig qui ho ha fet, melòdicament, amb la seva bateria. Brutal tema per començar-los a escoltar.


Vaig conèixer en Tom Ollendorff el 2017. Va venir a casa meva per prendre una classe durant la seva visita a Nova York. Tan bon punt vam començar a tocar, vaig saber que teníem molt en comú musicalment i potencialment un fort vincle musical. Ens vam separar amb la intenció de tornar-nos a trobar. L'any següent vaig rebre una invitació formal per anar al Regne Unit, i el febrer de 2019 vaig viatjar a l'altra banda de l'estany durant 10 dies i fent concerts amb en Tom i una altra joia britànica anomenada Conor Chaplin. En Conor és un multiinstrumentista i un veritable músic d'equip i, en aquest cas, el nostre baixista.
 
I seguim amb el tema de l’Ari Hoenig anomenat...
 
10.5.- Home (Ari Hoenig) 5:12.
 
Uauuu. I de nou el baixista Chaplin ara a tot “Walking” i ja d’entrada, què impressionant. Ell i baterista primer, per ja aparèixer la melodia a càrrec de Tom amb la guitarra. Una melodia tranquil·la que contrasta amb la potència de la base rítmica. Bonic final del tema, que ha posat en safata la primera improvisació del guitarrista Ollendorf. Moments potents del solista amb els dos companys de la base rítmica. Fraseig de Tom marcat per la velocitat d’execució, per les seves idees generades per l’harmonia. De nou Chaplin de solista, tot i seguir fent el “Walking”, i potser afegint-hi algunes notes més picants. Per de sota, Ari Hoenig fent també de les seves, solejant, i ja de nou el tema i melodia a càrrec de Tom Ollendorf. Molt bon tema de nou del baterista.


Dos anys i dues gires en trio més tard, l'aparició de la COVID va resultar ser el catalitzador d'aquest àlbum. A mesura que el món començava a obrir-se, el Regne Unit es va convertir en un lloc atractiu per fer gires a causa de les seves polítiques de COVID menys estrictes. Així doncs, a l'octubre de 2021, vaig tornar a fer el petit salt a l'altra banda de l'estany per fer una gira per les Illes Britàniques amb en Tom i en Conor. Des de clubs i teatres de Manchester, Cardiff, Londres i Leeds fins a granges de la campinya irlandesa, vam estendre el nostre amor pel jazz per tot el país, i fins i tot vam suportar alguna rifa (una cosa habitual en moltes sales de jazz d'allà). La gira de dues setmanes va culminar amb dos dies de gravació al pintoresc entorn rural dels Giant Wafer Studios, al centre de Gal·les. Poc després de tornar a casa, em vaig adonar d'una altra cosa que en Tom i jo teníem en comú. Era Fresh Sound Records, FSNT. Havia fet els meus tres últims discos amb ells i en Tom estava treballant en un, el mateix any. L'escenari estava preparat per a la col·laboració i aquí teniu els resultats. —Ari Hoenig.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja acabarem el disc i programa d’avui amb un altre tema de l’Ari Hoenig anomenat...
 
11.8.- Child’s Prey (Ari Hoenig) 6:49
 
I de nou amb un tema del baterista americà i ja ho veieu, que també gran compositor. Un altre tema d’aquells de “traca i mocador” per la trempera rítmica i de tempo, on de nou hem escoltat el “Walking” del baixista Conor Chaplin i de quina manera l’ha fet; brutal. Esclar que les maneres del compositor a la bateria, i el Swing creat entre ells dos, ha estat increïble. “Swing”, paraula màgica. I esclar que la guitarra de Tom Ollendorf ens ha capgirat el cervell, per la seva creativitat, per la seva velocitat d’execució, per la seva sensibilitat tot plegat mostra d’una gran tècnica. I què voleu que us digui de la mestria de l’Ari Hoenig que vosaltres no hàgiu copsat ja, abans. Brutal i llarg solo, tot i que encara han continuat ells dos, guitarrista i baixista acompanyant-lo, car ell ha seguit fotent-li a la bateria, com si no hi hagués cap fi del món. Brutals temes seus, brutals els companys, brutals tots tres en aquest disc col·lectiu anomenat “Enchanted”, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, i nosaltres el primer programa de la temporada que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats nois Tom Ollendorf (guitarra), Conor Chaplin (contrabaix), Ari Hoenig (bateria).
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
i nosaltres ja ben aviat, el 19 de setembre que podrem gaudir amb Anggie Obin Trio i convidat a l’Auditori del Molí dels Frares a partir de les 22h i amb l’entrada gratuïta i primer concert que farem i ja com Associació Jazz Club Sant Vicenç.  Amb Anggie Obin, flauta; Gorka Benítez, flauta i saxo tenor; David Xirgu, bateria i un convidat magnífic al contrabaix.  Us hi esperem.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |