Aquest programa i qui us parla, diu això: “Dirigents
de l’estat d’Israel, atureu el
genocidi que esteu perpetrant a Gaza i Cisjordània. Llibertat per a Palestina”.
Enllaç a l'àudio del programa:
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I ja amb el segon programa d’aquesta temporada
2025-2026 i amb tres produccions diverses de discogràfiques de casa nostra.
Tindrem a Cristina Amils i el seu “Nobady Else”, de Segell Microscopi; el Dave
Grusin Trio, “A Jazz Version of the Broadway Hit – Subways Are For Sleeping”
de Fresh Sound Records i el darrer
de The Changes el de l’Oriol Vallès Quartet – “Manteca Abstracta”.
I començaré el programa amb el magnífic disc de Cristina Amils, “Nobady Else”. Enregistrat
el juliol de 2024 a Sol de Sants Studios
de Barcelona. Alberto Pérez, enregistrament
i mescla. Matteo Olivero, màster.
Amb Cristina Amils (veu), Èlia Lucas (piano),
Héctor Tejedo (contrabaix), Pau Planas (bateria). https://www.microscopi.cat/product-page/nobodyelse.
I sí que aquest disc és una mixtura d’estàndards
de Jazz i d’altres músiques, aquestes en clau totalment jazzística, amb uns
arranjaments magnífics. I d’estàndards a tempo slow tenim els coneguts “I Loves
You Porgy” i “Autumn in New York”. I dels arranjaments en clau de Jazz i a un
pèl més vius de tempo tenim “Pavana”
cantat en català i el preciós “Estate”, cantat en italià. I així de
tranquil·let tenim el magnífic RH&B “Lonely Avenue”, amb un marcatge rítmic
contingut. I també més o menys igual de tempo i a tot blues, tenim el “Ahmad's
Blues”. I un altre tema reconvertit al Jazz i cantat en francès és “La
Javanaise”, mostrant-nos a una cantant que pronuncia perfectament en les quatre
llengües emprades. Més vitals són els coneguts dos estàndards, tot i que “Angel
Eyes” normalment l’interpreten com a balada; aquí no és el cas. I el Swing el
recuperem amb el conegut “Nobody Else But Me”, que quasi titula el disc de Cristina Amils. I ja finalment, i com a
tema més vital el cantat en català amb música de Frederic Mompou i lletra de la líder i anomenat “La Barca”.
I com que m’agrada molt, com també a vosaltres,
començaré amb la preciosa cançó composta per Bruno Martino i Bruno
Briguetti anomenada.
1.5.- Estate (Bruno Martino, Bruno Briguetti)
6:31.
I sí que cada vegada que escolto aquesta cançó
se’m posa la pell de gallina. N’he escoltat moltes, de versions, cantades,
instrumentals, sempre m’han agradat totes. Roberta
Gambarini, tota una veuarra; Chet
Baker tot sensibilitat i tendresa amb la trompeta, etc, etc. D’aquesta
versió m’ha agradat, d’entrada, el concepte rítmic proposat, allunyat una mica
del tempo de la balada. Esclar que també,
i molt, la veu de la líder Cristina
Amils, veu desconeguda fins ara per mi. Una veu molt agradable, dolça,
potent en el canvi, perfectament afinada, (cosa evident en una cantant, hauria
de ser, ja ho sé). També la seva feina improvisant en “Scat”, mostra de la seva
clara intenció, que ens diu, això és Jazz. Aquí l’Èlia Lucas ha fet també una bonica improvisació, carregada de
tendresa, en aquest primer tema, ideal per començar-los a escoltar.
“Nobody Else”, una finestra sonora al món a través del jazz. Cristina Amils 4et és una formació amb
ànima, que connecta amb el públic des del primer acord i que confirma que el
jazz, quan es fa amb veritat, no entén de fronteres.
Després d’una llarga i sòlida trajectòria
musical, la cantant de jazz Cristina
Amils fa un pas endavant i publica el seu primer disc al capdavant del seu
quartet de confiança: Èlia Lucas, Héctor
Tejedo i Pau Planas. Amb el títol 'Nobody Else', l’àlbum es presenta com un
viatge musical íntim i vibrant, fidel reflex de la versatilitat artística i
lingüística que defineix Cristina Amils
i el seu grup. Les deu peces del disc combinen l’elegància del jazz clàssic
—amb estàndards de referents com 'Gershwin' o 'Kern/Hammerstein'— amb incursions
en el blues, la bossa nova i la chanson francesa.
I canviant bastant de moguda musical us proposo
escoltar el magnífic blues de Doc Pomus
tema no situat en els estàndards de Jazz però que Cristina ha sabut incorporar i adequar perfectament, l’anomenat...
2.10.- Lonely Avenue (Doc Pomus) 3:40.
Doncs aquest tema que va cantar el gran Ray Charles, ella i ells l’han clavat
de quasi tot; sí de ritme i amb un tempo un pel més lent, havent-hi també un
canvi de to a la baixa, evident pel fet de cantar-lo Cristina. No és ben bé un tema de Jazz i sí encabit en el Rh&B
i derivats. És un tema potent que en un directe ha de fer “trempar” al personal,
coses a causa del marcatge fet a la bateria per Pau Planas. La veu en anglès de Cristina sona autèntica, sona negre. I si aquí ella no ha improvisat,
sí que ho ha fet el jove baixista Héctor
Tejedo. El coneixem perfectament, a aquest ja gran contrabaixista crescut a
l’entorn i empara del Taller de Músics, com
també Èlia Lucas i probablement en Pau. Consistent solo de l’Héctor amb un so potent i present, car
per sota hi hagué el piano d’Èlia i
la bateria de Pau. Cristina ha volat ben amunt en aquest
tema, per la força i consistència de la seva veu.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I encara els escoltarem a tot Swing en el
magnífic tema de Jerome Kern –
Hammerstein II anomenat...
3.2.- Nobody Else But Me (Jerome Kern, Hammerstein
II) 4:57.
I ara sí que ens hem situat en un estàndard de
Jazz, d’aquells tan magnífics dels anys 30s del segle XX. Un tema interpretat
per tothom, instrumentistes i cantants com per exemple en Lou Bennet, ell amb la seva gran veu. Cristina i companys l’han interpretat un pèl més viu de tempo que
el que va fer Bennet en un disc
memorable seu, “When Lights are Low”.
Ella l’ha cantat perfectament, com també ha fet una magnífca improvisació a tot
“Scat” al final de les improvisacions dels companys, Èlia al piano i Hèctor
al contrabaix. El Swing marcat pel “Walking” de Tejedo ha aparegut precisament en la reeixida tasca solista de la
pianista Lucas, que ens ha marcat un
parell de “chorus” perfectament executats. I esclar que després d’ella, el
baixista que també ha improvisat fet un “Chorus” marcat pel so profund del seu
contrabaix alhora que pel fraseig i llenguatge emprats.
Cristina Amils debuta també com a lletrista, posant paraules a
dues joies de la música del segle XX: la delicada 'Pavana per a una infanta
difunta' de Maurice Ravel i la
introspectiva 'La barca' de Frederic
Mompou, en una fusió de poesia i melodia que acaricia els sentits. Enregistrat
a Barcelona, ciutat que ha estat
punt de trobada per als membres del quartet, ”Nobody Else” és un disc càlid, evocador i honest. Una proposta
fresca dins l’escena jazzística catalana, que convida a tancar els ulls i
deixar-se portar per paisatges llunyans, emocions universals i una sensibilitat
musical profunda.
I ja l’acabarem d’escoltar a ella i a ells en el
tema amb música de Frederic Mompou i
lletra de Cristina Amils anomenat..
4.3.- La barca (Frederic Mompou, Cristina Amils)
4:17.
I és evident que d’aquesta cançó de Mompou ella i ells n’han fet una
versió, un arranjament que de ben segur mai ningú havia fet fins ara, també per
la lletra creada per Cristina. Iniciat
per una Intro rítmica a càrrec del baterista Pau, per ja aparèixer els altres dos companys, i ja la veu de Cristina i ara cantant en català. Quin
goig. Un tema a ritme ternari complex, un 5x4 i també a tot Swing en la
improvisació de l’Èlia també pel “Walking”
de l’Héctor després del primer “Chorus”.
Uns moments impressionants, a trio, amb aquestes tres joves cracs. Encara amb
el tema de nou i veu de la líder, per ja acabar-lo fent un magnífic i rítmic “Scat”,
gran tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Cristina Amils, Èlia Lucas, Héctor Tejedo i
Pau Planas.
I ara seguirem fent un canvi musical tot i
passant del món de la veu femenina al món instrumental amb el disc de Dave Grusin Trio, “A Jazz Version of the
Broadway Hit – Subways Are For Sleeping”, publicat per FSR el 2024. Publicat originalment en LP de 12 polzades com a “A Jazz Version of the Broadway Hit –
Subways Are For Sleeping”, (Epic BN
622). Notes originals de contraportada de Billy James. Enregistrat a la ciutat de Nova York, el 8 de novembre (#1, 2, 3, 7, 8) i el 9 (# 4, 5, 6, 9)
de 1961. Amb Dave Grusin (piano), Milt
Hinton (contrabaix), Don Lamond (bateria). Notes de la contraportada actual
de Jordi Pujol. Produït per Robert Mersey. Aquest CD és una versió
estèreo digitalment remasteritzada a 24-Bit, publicació produïda per Jordi Pujol © 2024 de Fresh Sound Records, per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.
https://www.freshsoundrecords.com/dave-grusin-albums/57280-subways-are-for-sleeping.html.
I ves per on que en aquest disc i música tota
del gran Jules Styne, recuperat de
l’oblit per l’estimat Jordi Pujol,
hi tenim tres precioses balades com són “I Said It and I'm Glad”, “Now I Have
Someone” i “How Can You Describe a Face?”, de ben segur que amb unes precioses
lletres, és de suposar, mentre que a tot delicat Swing tenim el tema “I'm Just
Taking My Time”. I més vital i amb més Swing hi tenim “Who Knows What Might
Have Been?” i “Ride Through the Night”. I ja els tres temes que queden “Getting
Married”, “When You Help a Friend Out” i “Comes Once in a Lifetime” van a una
més trempera rítmica i esclar que a tot Swing. I Jordi Pujol ens diu algunes coses molt enlluernadores de la figura
d’aquest gens conegut pianista, en Dave
Grusin.
I sí que els podríem escoltar en una de les tres
balades, sí, però ho farem en el tema a tot delicat Swing anomenat..
5.1.- I'm Just Taking My Time (Jules Styne) 4:29.
I ves per on quin canvi estilístic que acabem de
fer. Entre el líder i gran pianista, i el compositor Jules Styne gran pianista també, i amb els dos de la base rítmica,
han quallat un gran tema a tot Swing pel contingut “Walking” del baixista Milt Hinton i el delicat control de
plats i xarles de la bateria de Don
Lammond. El líder al piano ha estat precís, amb una mà dreta un tant
percusiva i una esquerra amb acords puntuals. En la seva improvisació hi ha
tota la tradició del Jazz, alhora que espurnes d’una determinada modernitat per
la seva exposició solista. Hinton al
contrabaix ha estat també mil·limètric en la seva improvisació, d’aquest gran
tema de Styne ideal per començar-los
a escoltar.
A la tardor de 1961, Dave Grusin de 27 anys, talentós pianista, acompanyant i arranjador
del cantant Andy Williams, va signar
amb Columbia Records. Ràpidament va
debutar com a líder amb un àlbum a trio, interpretant una versió de jazz de
l'èxit de Broadway de Jules Styne "Subways Are for
Sleeping", publicat pel segell filial de Columbia, Epic. Amb un toc que recorda a Andre Previn i acompanyat pel baixista Milt Hinton i el baterista Don
Lamond, navega hàbilment per nou de les melodies de Styne, proporcionant les seves pròpies interpretacions en aquest
tractament de jazz enèrgic i eficaç de la partitura de l'espectacle de Broadway.
I seguirem amb un pèl més de tempo en el tema
anomenat...
6.7.- Who Knows What Might Have Been? (Jules
Styne) 3:25.
I amb aquest tema han pujat una mica el tempo, i
esclar que amb tot el Swing del món. Un tema amb una melodia un tant carrinclona,
coses derivades de la lletra, car no oblidem que totes aquestes músiques
formaven part d’un musical de Broadway.
Ara bé, les tornes han canviat en la brutal improvisació del líder al piano,
qui ens ha demostrat el perquè Jordi
Pujol el va voler recuperar del calaix dels oblidats. Un tema curtet de
menys de 4 minuts que ens ha mostrat la cara més amable tant de l’un, Grusin com de l’altre, Styne.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I encara els escoltarem amb el Swingant tema
anomenat...
7.2.- Ride Through the Night (Jules Styne) 4:33.
I el tema
ja ens ho ha dit, “Cavalca a través de la nit”, i per això el ritme ternari
simple, a tot vals, se l’hi escau la mar de bé. I si en la melodia el baixista
ha seguit una línia rítmica, en la impro del líder s’ha situat a tot Swing pel “Walking”
que ell mateix ha fet. I és que ara, la mestria de Dave Grusin s’ha fet encara més evident. El seu solo ha estat
vibrant, vital i carregat d’energies positives. La tasca del precís baterista Lamond ha estat remarcable, tot i no
aparèixer fent cap solo. I és que en aquesta formació de piano, contrabaix i
bateria, tenim bàsicament un màster, el que més de tots tres, i líder del grup
i pianista, en Dave Grusin,
incommensurable improvisant en aquest altre gran tema de Jules Styne.
Impressionat per la considerable intel·ligència
musical de Grusin juntament amb la
seva capacitat per al swing, Quincy
Jones, una de les ments més grans de la música pop i jazz, va dir: "Dave és fantàstic, té una ment musical
completa i un tacte fabulós que li permet posar-se funky quan cal". En Dave et demostra que pots tocar amb
integritat musical sense que soni com una cosa normal.’ Aquest àlbum de Dave Grusin va ser el primer d’una
llarga i reeixida carrera com a músic i productor. Per sobre de tot, ha deixat
una empremta indeleble com a compositor de cinema i televisió consumat. —Jordi Pujol.
I ja els acabarem d’escoltar en el vital tema a
tot Swing i anomenat...
8.5.- Getting Married (Jules Styne) 6:36.
I què bé aquest ràpid tema, també un 3x4 vital i
llarg de 6m i mig, que per a un trio vol dir força temps per improvisar. I sí
que l’han començat amb la melodia, força continguda, i més potent en el pont.
Una base rítmica amb un baixista tocant les notes justes, una per compàs,
mentre que el baterista ha brillat per com ha fet anar les escombretes, per la
seva suavitat. I si tot això ha passat durant l’exposició de la melodia del
tema, les coses han canviat en la improvisació del pianista, llarga, magnífica,
car llavors el baixista ha desgranat un magnífic “Walking” tocant una nota cada
temps, mantenint-se però el baterista en la seva delicada feina i pulsió
rítmica amb les escombretes. Dave Grusin
ha tornat a demostrar que la seva creativitat semblà no tenir límits, car
hagués pogut seguir improvisant i creant “ad infinittum”. Quin tros de crac,
gens conegut pel gran públic aquest gran
pianista, en aquest gran tema d’un altre dels grans compositors, en Jules Styne, ideal tema per ja
deixar-los d’escoltar, o sigui que moltes gràcies màsters, Styne, Dave Grusin, Milt Hinton i Don Lamond.
I després d’aquest magnífic disc, acabarem el
programa d’avui fent un altre canvi substancial per músiques i seguint en el
món instrumental tot i escoltant alguns temes del darrer disc de l’Oriol Vallès Quartet – “Manteca Abstracta” tot
just acabat de publicar per The Changes
el 12 de septiembre de 2025. Enregistrat a El
Tercero Studios (Carlos Manzanares) i Magneti
Studio. Amb Oriol Vallès (trompeta),
Xavi Torres (piano i Rhodes), Giuseppe Campisi (contrabaix), Andreu Pitarch
(bateria).
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/manteca-abstracta.
I amb aquest darrer treball, l’Oriol fa una passa endavant vers la
confirmació d’un seu univers ben propi. La calidesa de la seva trompeta la
podrem escoltar en la única balada del disc, la preciosa “Slit”. Hi ha també
dos temes curtets de menys de 3m, l’un una “Intro” i primer tema del disc, i
l’altre un “Interludi”, tema previ al més potent “Margins” que comença després
del solo de l’Andreu en l’”Interludi”.
El segon track és un tema força tranquil·let, “Hilma’s 14th Swan”, amb la
qüestió rítmica marcada, tot i que no massa, pels de la base rítmica. El darrer
track també és força tranquil, en els seus inicis, tot i desenvolupar-se
posteriorment ja amb la improvisació de l’Oriol
i tema anomenat “A-symptotos”. I amb “heh” podrem escoltar el so del Rhodes
a les mans de Xavi Torres. I el tema
que titula el disc “Manteca Abstracta” és un dels més llargs proper als 8m. El
comença Vallès ja amb una melodia
força maca, amb uns moments de diàleg amb el piano de Torres i ja les improvisacions, la primera la del líder. I
“Margins” comença partint de la rítmica de Pitarch
i tema previ, l’”Interlude”, com us havia dit. El tema s’estirarà ja amb la
vital impro del líder i us puc dir que és el més vital de tots, i també el més
potent . En definitiva un molt bon projecte de l’Oriol Vallès a tot Hard Bop en la majoria de casos.
I els començarem escoltant el el tema anomenat..
9.2.- Hilma's 14th Swan (Oriol Vallès) 7:27.
I de nou un canvi d’estil, car ens hem situat en
un món jazzístic de màxima actualitat. Tot i això, el grup de músics, dones i
homes del col·lectiu The Changes es
caracteritzen per seguir els “conceptes” i estils del que en diem “Tradició”,
que no vol dir Jazz tradicional. Aquest tema m’ha agradat força pel seu aspecte
rítmic, contingut i tranquil, esclar que també per la seva melodia, per com la
toca l’Oriol, per com l’han
acompanyat els de la base rítmica amb en Xavi
Torres al piano com a capdavanter. Amb ell hi tenim a Giuseppe Campisi i Andreu
Pitarch, dos puntals imprescindibles. En aquest tema de 7m i mig, hem
gaudit força de la improvisació del líder, Vallès,
com també amb la de Torres al piano,
ells dos grans màsters en això d’improvisar. De fet m’ha agradat molt el so
força càlid tot i ser el d’una trompeta, la de l’Oriol. Torres al piano,
ha fet també un gran solo on ens ha mostrat el perquè ara per ara és un dels
pianistes europeus més sol·licitats, ell que resideix bàsicament a Amsterdam tot i anar amunt i avall pel
continent. Ideal tema per començar-los a escoltar.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I seguirem escoltant-los en el tema anomenat...
10.7.- heh (Oriol Vallès) 5:55.
I sí que de nou ens ha impressionat la capacitat
de compondre grans temes, la que té l’Oriol
Vallès. Un tema iniciat per una “Intro” a càrrec dels de la base rítmica i
després amb en Xavi amb el Rhodes i el seu so tan maco. I el tema
té una rítmica a tot Swing en el que podríem dir la B o el pont, mentre que a
la A té un ritme un tant trencat. El so contingut que de nou ha emprat l’Oriol m’agrada força, fent de la
trompeta un instrument càlid a voluntat; coses que han canviat un pèl en la
seva més que brutal improvisació. Un projecte a tot Hard Bop, sobretot en les
improvisacions dels músics, i la primera i molt reeixida la del líder. I quins
moments aguantant la nota allà a dalt de tot dels aguts, que no dels súper
aguts. I després d’ell, Xavi amb el Rhodes i com el fa sonar, com l’acarona.
I quines línies melòdiques ha creat més boniques, per sonoritat també. I a
trio, els dos de la base, Giuseppe i
Andreu han estat sublims, en tot el
tema.
I ara encara els escoltarem en el tema que
titula el disc.....
11.3.- Manteca Abstracta (Oriol Vallès) 7:34
I acabem d’escoltar un tros de tema, que per
això titula el disc, i també el més llarg proper als 8m. Un tema que és força entremaliat
rítmicament parlant, havent-hi Swing i alguns canvis rítmics. És un pèl complex
de creació, res de “cosa trillada”, que per això l’ha parit l’Oriol; és “Manteca Abstracta”, 10-n’hi-C.
De fet no és gaire clara la transició d’una part del tema a l’altre, al menys
per a mi. I ves per on, que tot i la complexitat harmònica del tema, aquest
flueix de manera clara, sense dificultat, primer amb la transició de tema a
improvisació a càrrec del líder Vallès,
i després la del pianista Torres.
Increïble el nivell assolit per aquests encara joves músics, i que dia a dia
augmenta clarament. Ves a saber on podran arribar; de ben segur a les cotes més
altes d’interpretació, lloc on ja quasi hi són. Gran tema, grans
interpretacions dels dos solistes i magnífic recolzament dels dos de la base
rítmica.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
I nosaltres ves per on que el dissabte 27 de
setembre farem el concert del 2n dia de Festival
de Jam Sessions que havíem d’haver fet el 12 de juliol, i que no vam poder
a causa del mal temps que va assolar Catalunya.
Tindrem doncs dos combos d’alumnes de G. S. del Conservatori del Liceu i ESMUC.
Començarem a les 20h i fins les 23h si encara ens acompanyeu, a l’Auditori del Molí dels Frares. Us hi esperem.
I nosaltres acabarem el projecte de l’Oriol Vallès Quartet, “Manteca Abstracta” i
programa d’avui amb el tema més vital del disc, anomenat...
12.6.- Margins (Oriol Vallès) 4:58.
I sí que aquest tema parteix de l’anterior “Interlude”
on Pitarch l’ha acabat fent una impro a la bateria, i
així l’han empalmat amb l’entrada d’aquest. És el tema més vital de tempo, cosa
que hem pogut constatar sobretot en la improvisació increïble feta pel líder; s’ha
notat més pel fet d’haver-hi el “Walking” de Giuseppe a tot tren. Vallès amb
la trompeta ha tornat a brillar pel fet de demostrar la seva tècnica d’altíssim
nivell. Fraseig inversemblant, un llenguatge a tot Jazz d’alta volada. També en
Xavi Torres vola molt alt, molt alt.
Línies creades d’una dificultat interpretativa evident. Després dels solos
individuals, encara han fet una sèrie de 8 compassos ells dos, compartint-ne
els espais. És evident que sense una base rítmica sòlida com la de Giuseppe Campisi i Andreu Pitarch això no hauria estat possible. Temarro per ja
deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui, i per això
felicitats nois, Oriol Vallès, Xavi
Torres, Giuseppe Campisi, Andreu Pitarch.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
