Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs primer de tot
dir-vos que el concert del divendres va anar molt bé, pels qui vàreu venir i
per descomptat que per la magnífica música que ens van fer el Jaume Llombart, Marc Cuevas i Carlos
Falanga. Gràcies, gràcies i gràcies a vosaltres i a l’ajuntament de SVDH.
I ja parlant del
programa d’avui, dir-vos que serà un tant especial, car hi haurà músiques
diverses en clau de Jazz i lletres de Castella
i Catalunya en els projectes: “Movimiento”
de Víctor Correa i “Calidoscopi Embruixat” de Jaume de Viala. I també escoltarem el
darrer projecte de la Néstor Giménez
Pocket Orchestra, “Astrology”. Amb un microconte de Carme de la Fuente.
I començarem el
programa amb el agosarat projecte de Víctor
Correa, on “trenca” els esquemes i s’endinsa en la música popular
castellana, tota vestida de Jazz, i amb textos populars i de l’Antonio Machado. És el “Movimiento”, que se demuestra andando.
Enregistrat en directe el 27 de maig de 2022 al teatre Juan Bravo de Segòvia. I aquí hi tenim a: Violeta Vint: Veu, Mandolina, Pandereta i violí. Víctor Antón: Guitarra
i piano. Adal Fernández: so i bateria. Sergio López: Gaita gallega i
percussions. Javier Moreno: Contrabaix i Víctor Correa: Creació, lletres, veus,
trombó, pandero quadrat i pandereta. I com sempre, dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç a la pàgina web del músic i projecte:
https://victorcorrea.info/project/movimiento/.
I després de força
temps d’absències discogràfiques del Víctor
Correa, resulta que ens ha sorprès per aquest canvi estilístic. Anteriors
treballs, amb Mayte Alguacil per
exemple, dedicats al lletrista Oscar
Hammerstein II posats en aquest programa i a tot Jazz, ens ho corroboren.
El que avui us presento està farcit de les seves arrels castellanes, després
d’haver-se passat uns anys a Mèxic i
fent de docent a la Universidad de
Veracruz. Trombonista que es va estar entre nosaltres força temps, mentre
acabà el seu Grau Superior a l’ESMUC, que després donà classes al Conservatori Superior del Liceu i ESEM Taller de Músics tocant molt pel
país, (de fet va venir al Jazz Club la
Vicentina amb un projecte a nonet, tots alumnes seus del Liceu i Taller) fent amics per tot arreu on passà, i que en aquest retorn a
la seva pàtria petita, ha volgut retre un homenatge als seus avantpassats,
musicals i literaris, car la majoria de les lletres són textos, o fragments de
textos de l’Antonio Machado. La
inclusió de dos grans del Jazz actual, Javier
Moreno i Víctor Antón, ambdós
havent sonat en aquest programa, i el darrer no fa gaire, fan que l’ambient
jazzístic de les seves interpretacions sigui total, també per les del propi
líder i trombonista Víctor Correa.
Un directe amb un parell de temes que superen els 10 minuts, i que devia ser
molt emocionant, també per la “Saeta” que varen tocar. I no m’oblido que en
aquest projecte hi ha un actor, català, en Pau
que és qui balla en els directes, i per això “Movimiento” és el títol de tot el que passa a l’escenari.
I per començar-los a
escoltar ho podríem fer amb la magnífica “Saeta” cantada per Violeta i Víctor, però ho farem amb la
dolça cançó on canta Violeta i
anomenada..
1.2.- Soledad Delibes
(Víctor Correa) 5m12s.
Doncs de quina manera
més subtil hem començat el programa d’avui. La personal veu de Violeta ens ha acaronat ja d’entrada.
El piano de Víctor, el violí d’ella
mateixa, i la pandereta de Víctor,
tot plegat abans d’escoltar-la cantant, ha estat la Introducció al tema. La veu
de Violeta té un registre molt
particular. Gran feina del guitarrista, ara tocant el piano acompanyant-la
perfectament i fent unes precioses frases. I després d’aquesta emocionant veu,
la improvisació del contrabaixista, que residí força temps a Nova York i del qual li he posat els
seus projectes, ha mantingut la subtilesa del tema. Preciós, per començar-los a
escoltar.
I he pogut llegir
això a la seva pàgina web:
“Aquest projecte
plasmarà la universalitat d'allò que ens fa humans mostrant com el folklore és
fruit de la terra -terra que ja hi era i que en romandrà generant un de nou- a
través de la meva pròpia vivència a Castella i de l'estudi de les seves
tradicions. El vehicle elegit serà el moviment a través del cos de Pau, el context serà la música i dins
de tot això brillaran: el ritme, el cicle, el patró, el pregó. Allò ancestral. Tot
això serà revisat des del prisma del present, mirant cap al futur, mantenint la
flama, però afegint llenya nova. L'equip està format per set grans
professionals i artistes amb gran presència castellana ja que quatre dels set
components són nascuts i/o residents a Castella,
dos més resideixen a la part madrilenya del nostre “Parc Natural de Guadarrama”
i Pau que és de Barcelona.”
I un dels dos temes
llarg, conjuntament amb “Amanecer Moaña” és el que escoltareu i anomenat...
2.7.- Milonga (Víctor
Correa) 10m16s.
I quin tema més
divers i bonic; i de quina manera l’han acabat, cantant-ne una frase que han
anat repetint. I amb quina veu l’ha començat Violeta, i ja per després, amb el motiu principal a càrrec del Javier, el violí i piano d’ella mateixa
i Víctor Antón, i més endavant el
trombó del líder, amb uns moments trencadors, estripats, brutals. El
contrabaixista ha donat pas a la
improvisació del líder al trombó. I què maco ho ha fet Correa, amb el recolzament dels arpegis subtils de l’altre Víctor, aquest l’Antón. I aquest l’ha seguit amb una improvisació preciosa, i
recordeu que tots els temes els van enregistrar en un directe que van fer a Segòvia. Tres pesos pesants del Jazz en
aquest CD personal i sorprenent. Arribant al final, com ha rugit el trombó per
deixar pas a la frase cantada per ells i ella, a mode de “Vamp” i així anar-la
acabant, aquesta bonica “Milonga”, amb una improvisació col·lectiva final
preciosa.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
I encara els
escoltarem en el tema anomenat...
3.3.- Cúpula (Víctor
Correa) 7m48s.
I “la muerte todo lo
acaba”, i el gràcies del Víctor
després dels aplaudiments de la gent que assistí al concert. I com l’han
començat, primer amb la veu de Violeta
i els arpegis de la guitarra de Antón i
després ja amb tota la rítmica de les percussions i bateria i els acords del
guitarrista. I les veus d’ella i del líder tot i explicant-nos coses que havia
escrit Machado, “Creó de la nada un
mundo”....probablement. I amb una subtilesa de fons, el líder ens ha fet una
magnífica improvisació al trombó amb tot el Jazz del món. Quina mestria la de Correa a les vares del trombó. I quin
exquisit gust el de Segòvia. I amb
la rítmica del baixista i baterista, Víctor
Antón ens ha fet una meravella d’improvisació. Mestre ell de totes les
cordes, les de la guitarra i ves que també ho clava amb les del piano,
acompanyant com ho fa en aquest projecte. El seu solo ha estat magnífic.
Arpegis inversemblants, melodies creades precioses, i tot farcit de Jazz. I
després “el sol dijo a la luna, que te beso que te beso. Y la luna le contestó,
siempre me vienes con eso, siempre me vienes con eso” i més textos cantats.
I també Víctor en dius què:
“Es diu que durant el
recorregut de la nostra vida tots els éssers humans compartim un sentiment
d'anhel, al nostre interior sentim la manca d'una cosa. Des del nostre
naixement vivim en una mena de futur, sempre aprenent i preparant-nos pel demà
deixant enrere el nostre «ser original», les nostres arrels, la connexió amb el
més primari d'un mateix. Aquest projecte és permetre aprofundir-me en
l'enteniment, del què és Castella,
la terra on la meva vida va començar, com ha estat la seva influència sobre el
camí ja recorregut i com continuar el meu viatge d'una manera conscient des del
coneixement. No hi ha res més primitiu que el so i el moviment i des d'aquest
enfocament sorgeix el meu projecte. Els sons castellans com a concepció de
l'obra, músics professionals que viuen de la inquietud creativa i un cos
estudiat i dedicat a la dansa amb què transmetre visualment el missatge.”
I ja acabarem aquest
interessant projecte amb el tema anomenat....
4.8.- India (Víctor
Correa) 6m28s.
I de nou el baterista
amb els sons profunds i ara encetant aquest tema. Víctor al trombó l’ha iniciat fent-ne ja el que seria la melodia.
Senzillesa de sonoritat la d’ells dos. Rítmica i melodia, aquí hi és tot. Ell
ha desenvolupat la melodia ampliant-la amb la seva improvisació, tot plegat a
mode d’Introducció. I aquesta melodia té tot el regust d’una de les melodies
jazzístiques, que segur haureu reconegut, aquelles que ens féu John Coltrane. I després, el baterista ha
desenvolupat una llarga i magnífica improvisació. Els acords de la guitarra d’Antón i les veus de tots dos, Violeta i Víctor, ells i ella en un
tema bàsicament per a lluïment del baterista. I d’aquest manera els hem acabat
escoltant, a tot ritme, car, melodies n’hi ha hagut i molt boniques, com també
improvisacions.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I després d’aquest
projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme tot i parlant-nos d’aquest “Movimiento”. Gràcies Carme per la teva dolçor textual i
sempre musical, la de les músiques que escoltem.
I després d’aquesta
delícia de composicions de Víctor Correa,
farem un salt estilístic a totes bandes on escoltarem alguns temes del darrer
projecte publicat el 2021 per Seed Músic,
el de l’amic pianista i compositor, Néstor
Giménez, “Tetralogy”. I aquí hi tenim a: Jaume Guri, violí; Gabriel Amargant, clarinet; Adrià Plana, guitarra i
Néstor Giménez, composició i piano. I com sempre dir-vos que al blog hi
trobareu l’enllaç al disc ...
https://seedmusic.eu/en/album/tetralogy/..
El compositor i
pianista Néstor Giménez dirigeix i
presenta “Tetralogy” (Seed Jazz 003), un
disc a quartet que sona com una "orquestra de butxaca" i ens
transporta a dos universos estimulants. Es tracta de jazz de cambra: música
instrumental, meticulosament elaborada, una mica improvisada i amb esperit
orquestral, interpretada per quatre músics de trajectòria consolidada i molt
vinculats al panorama musical actual. “Tetralogy”
repassa dues suites musicals originals inspirades en les tetralogies
cinematogràfiques de Mad Max i Indiana Jones. Aquest nou projecte
suposa un pas més en la voluntat d'investigar les idees de composició en la
música clàssica i contemporània transportades al món del jazz i la
improvisació.
I les dues Suites són
aquestes: Suite I: La llegenda de Henry Jones Jr. on hi tenim: “L'arca
de l'aliança”, “El maharajà del palau de Pankot”, “El calze de Crist” i “Les
línies de Nazca”, i la Suite II, amb La llegenda de Max el boig, amb “La
fina línia del deliri”, “El cowboy de la carretera”, “Negociutat” i “La
carretera de la còlera”.
I els començarem
escoltant en una composició minimalista del Néstor encabida en la Suite La llegenda de Max el boig,
5.6.- El cowboy de la
carretera (Néstor Giménez) 4m48s.
I déu-n’hi-do quin
canvi estilístic que acabem de fer. Els sons també han estat força diferents.
Aquí no hi escoltarem cap baterista fent de les seves. La rítmica la faran, com
ja han fet, els quatre músics amb violí, clarinet, guitarra i piano. Néstor ha fet un treball de recerca
dins la música clàssica contemporània, en podríem dir, d’una gran volada. Un
tema que ha iniciat l’Adrià a la
guitarra, ell de manera sòbria, ja amb la melodia i rítmica inclosa. El piano
de Néstor s’hi ha afegit, a mode de
contrapunt. I ja per escoltar també la melodia a càrrec del clarinet de Gabriel en el mateix tarannà. La
guitarra i piano, alhora, a duet. Melodia del violinista Jaume Guri, també força evolucionada. Moments intensos, canvis
diversos, Néstor a munt i a vall del
piano. Delicadesa, subtilesa allunyada del Jazz a tot Swing, però amb moments
de caire contemporani i espurnes jazzístiques. Així seran les músiques d’aquest
quartet, cosa que requerirà potser un petit esforç i atenció.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
ja fins el 21 d’abril que tornarem a tenir al bo d’en Benny Sharoni en Quartet
i amb l’entrada entrada gratuïta. etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
I encara els seguirem
escoltant en una altra composició més o menys minimalista del Néstor encabida en la Suite La
llegenda de Max el boig, anomenada...
6.7.- Negociutat
(Néstor Giménez) 6m25s.
I de quina manera més
dolça l’han acabat, res a veure per com l’han començat, car ho han fet amb el
piano de Néstor ja marcant el motiu
principal amb tota la rítmica inclosa. Clarinet i violí s’hi han afegit amb
moments melòdics. Els delicats arpegis del pianista han servit per incloure-hi
més melodies i improvisacions. A partir de llavors, intervencions de violí i
clarinet. De moment, sense notícies de Wally-Adrià.
I el tema l’han fet a trio. I ja cap al final, el preciós so del violí i el del
clarinet, ells dos fent una mena de “téte a téte” impressionant. La persistència
del piano del líder, i per sobre d’ell, els sons de violí i clarinet, acabant
el tema dolçament.
I encara els seguirem
escoltant en un tema de la primera Suite La llegenda de Henry Jones Jr,
anoment....
7.4.- Les línies de
Nazca (Néstor Giménez) 5m25s.
I de quina manera més
rítmica ha començat aquesta composició, primer amb el piano del líder, amb els
arpegis, i sempre els acords de la guitarra de l’Adrià. El violí fent-ne la melodia primer sol i després amb el
clarinet de Gabriel. I Néstor s’hi ha posat amb una magnífica
improvisació on el Jazz més modern hi respira folgadament. Modernitat, més que
modernitat diria jo. Contemporaneïtat, això. I de nou una melodia a duet de
violí i clarinet, la guitarra puntejada, i allà al fons de tot, el piano del
líder. I el duet de Jaume al violí i
Gabriel al clarinet és d’una gran
volada melòdica i creativa, coses però que deuen estar ben escrites. I al final
hem reconegut la melodia inicial feta pels dos solistes del tema, violí i
clarinet i sempre els arpegis de fons del líder i pianista. Gran tema.
I ja per acabar el seu
projecte els escoltarem en una altra composició amb tots els aires de la música
clàssica contemporània envoltada de flaires jazzístics, encabida en la Suite
II, La llegenda de Max el boig, i anomenada..
8. La carretera de la
còlera (Néstor Giménez) 5m00s.
I vaja quin tema més
original que acabem d’escoltar. I l’han acabat de la mateixa manera que l’han
començat, amb dues frases de violí i clarinet força potents, sempre però amb el
piano de fons rítmic. I després, melodia a duet de violí i clarinet, amb uns
crescendos magnífics. I la qüestió rítmica s’ha doblat amb la incursió de la
improvisació de la guitarra de Plana.
I després, una mena de break relax, amb un so net de la seva guitarra i alguns
suaus efectes, i sempre la rítmica del piano del líder. Un Adrià Plana subtil i creatiu, que ha deixat pas a la improvisació
de Jaume al violí, farcit ell de
modernitat i bon gust. I un final sobtat pel canvi del guitarrista on ha
aparegut Gabriel al clarinet i tots
ells acabant-ne les seves actuacions prèvies al final del sorprenent tema, el
qual han acabat de cop. Bons temes, en l’ona de la més estricta
contemporaneïtat, que aquest programa d’avui toca diversos pals, com esteu
comprovant. Bravo Néstor, Jaume, Gabriel
i Adrià.
I ja encarant la
recta final del programa escoltarem un treball on la veu també hi té cabuda, i
aquesta vegada amb textos cantats en català, guitarres més rockeres i de fusió,
i per tant i de nou, canvi estilístic amb el projecte del Jaume de Viala anomenat “Calidoscopi
embruixat”. Enregistrat a Aclam
Studios, Barcelona 2021-2022 per Jose
Cattaneo. Mesclat i masteritzat per Juan
Pablo Alcaro a Argentina (Buenos
Aires). Produït i arranjat per Jaume
de Viala i Dusan Jevtovic. Producció
executiva: Jaume de Viala. I aquí hi
tenim a: JAUME DE VIALA: guitarres
elèctrica, clàssica i acústica. DUSAN JEVTOVIC: guitarres elèctrics i acústica.
JUDIT CUCALA: veu solista. VASIL HADZIMANOV: pianos, sintetitzadors i orgue
Hammond. BERNAT HERNÁNDEZ: baix elèctric i fretless bass. ASAF SIRKIS: bateria.
ALEKSANDAR PETROV: percussions i Tapan. Col·laboradors: PABLO SELNIK
(1,4,6,7,8,10): flauta travessera. ROBINDRO NIKOLIC (3,8): clarinet. CARLES
BENAVENT: baix elèctric (11). JOAQUIM "MAX" SUNYER: guitarres
elèctrics i flamenca (2). JORDI BONELL: guitarra elèctrica (10). ARNAU
GIORDANI: veu solista (11). PAULA DOMÍNGUEZ (2,3,4,5,6,7,8,11): cors. ELVIRA
PASCUAL: lletres. Totes les cançons han estat compostes per Jaume de Viala, excepte
"Revifalla", de Salvador Avià.
Doncs dir-vos que els
43 minuts que duran l'àlbum constitueixen un emocionant viatge que transita per
paisatges progressius ("Llangardaixos a les portes de l’alba", "Mel
i fel", "Les Jordies"...), de Jazz-Fusion dels 70´s
("Cavalcada per la nocturnitat aràbiga"...) o de l’Ona Laietana
barcelonina més mediterrània (“La dansa de l’aigua”). Són 10 temes més aviat
curtets, d’entre 3 i 4 minuts tots menys un, que en dura més de 8.
I tot i cantar Judit Cucala en la bonica cançó “Les
Jordies”, resulta que n’han fet una cantada en anglès per l’Arnau Giordani, i us la posaré pel fet
que hi col·labora el gran Carles
Benavent amb el baix elèctric, o sigui que els començarem escoltant en la
preciosa balada...
9.11.- Les Jordies
(Jaume de Viala) 4m00s.
I ja heu pogut
escoltar que aquesta música de Jaume de
Viala va per d’altres camins, car, ell ha tornat a recuperar temes que
havia compost fa una pila d’anys, a finals dels 70s, i per això aquest tarannà
del rock progressiu que li hem escoltat. Els ha recuperat i ”vestit”
musicalment parlant, de tota l’actualitat estilística, amb aires de
Jazz-Rock-Progressiu. La improvisació del pianista serbi Hadzimanov, ha estat Jazzísticament delicada. També, com he dit en
presentar el tema, pel fet de tenir-hi al gran Carles Benavent al baix elèctric, que el fa sonar com ningú més n’és
capaç. Aquesta és una bonica cançó d’aquest músic de casa nostra, compositor i
guitarrista, tot i que la guitarra que hem escoltat és la de l’amic Dusan Jevtovic. I la veu de l’Arnau també ens ha agradat força.
Seguirem escoltant-los amb més i diversos temes.
Encoratjat per les
crítiques tan positives -provinents de mitjans especialitzats de diferents
parts del món- rebudes pel seu primer treball discogràfic "Sonoritat de mil miralls", Jaume de Viala ens presenta
ara el seu segon àlbum, "Calidoscopi
embruixat". Tot el repertori, excepte tres noves cançons, es remunta
als llunyans anys 1978-79, prenent-se l’artista la llicència de retornar una vegada
més al passat per actualitzar/reinventar les seves antigues composicions sense
perdre les essències. En aquesta obra predomina un estil més Prog-Rock i de
Fusion, sense perdre de vista la inspiració mediterrània (preferentment del
vessant oriental) i recorrent a patrons rítmics més accelerats.
I els seguirem
escoltant en un tema en l’ona de la Música Progressiva dels 70s, i esclar que
amb alguna espurna de Jazz, on hi col·labora l’amic Pablo Selnik a la flauta, i Paula
Domínguez, fent-ne cors.
10.8.- Calvet 1979
(Jaume de Viala) 8m00s.
I aquest tema és com
una mena de Suite, pels diferents estadis per on passa. Ha acabat delicadament,
de manera majestuosa, més o menys com l’han començat. I és que els inicis han
estat subtils i emocionants amb la flauta de Pablo, i els cors de Paula.
I quin canvi melòdic i rítmic amb la guitarra de Dusan, fins i tot amb alguns aires flamencs. I posteriorment, un
altre moment per deixar-se anar, escoltant unes veus precioses que ens venen de
l’espai. Els arpegis deixant pas al so dolç de la flauta de Selnik; el baterista marcant el ritme “beat”.
I quin altre canvi rítmic més sorprenent, ben bé eren així les músiques que es
feien en aquells anys “progressius” i “simfònics”. I un altre canvi rítmic i
ara amb la improvisació del guitarrista serbi, i una base rítmica de baix, Bernat Hernàndez, teclat i bateria fent
el motiu principal; solo del baterista Asaf
Sirkis, brutal, i de nou un altre canvi rítmic i aires orientals per les
melodies, la del teclat i de quina manera va marcant el ritme baix i baterista,
i ja el darrer canvi apropant-nos al final del sorprenent tema.
I seguint amb la
presentació d’aquest disc: ....Una vegada més, de la mà del guitarrista i
coproductor serbi Dusan Jevtovic, Jaume
de Viala ha pogut gaudir d'aportacions de músics d'alta escola. Un d’ells
és el baterista israelià Asaf Sirkis
(elogiat pel mateix Bill Bruford al
seu llibre "Uncharted"),
que compta amb un rutilant historial: Larry
Coryell, Soft Machine Legacy, Carles Benavent, Jorge Pardo, Gary Husband, David
Cross, Markus Reuter… Novetats destacables han estat també l’imaginatiu
percussionista macedoni Aleksandar
Petrov i la participació en tot el disc (al primer havien estat col·laboracions
puntuals) de l’excels teclista serbi Vasil
Hadzimanov, sense oblidar al baixista català Bernat Hernández. Tot i que aquest treball és més instrumental que
l'anterior, la cantant de suggestives textures vocals Judit Cucala retorna interpretant tres peces.
I encara els
escoltarem amb dos temes seguits, i anomenats..
11.4.- La dansa de
l’aigua (Jaume de Viala) 2m23s.
12.2.- Cavalcada per
la nocturnitat aràbiga (J. de Viala) 3m31s.
I la primera dansa és
força agradable, vital, amb aires populars i quin final més potent amb la
guitarra de Jevtovic. Ha començat
dolçament amb veus i mandolines, per després entrar ja el persistent ritme del
baterista, acords i melodia del nostre estimat guitarrista Max Sunyer, ell fent-ne la melodia, per després afegir-s’hi el
teclat de Vasil Hadzimanov, tot
plegat recordant-nos l’Ona Laietana dels 70s. I el segon tema és de nou una
revifalla musical dels anys 70s amb tots els aires del Jazz-Rock-Progressiu de
l’època. I també sonen aires flamencs, i per això es diu “Cavalcada per la
nocturnitat aràbiga”. I quin solo magistral que ens ha fet en Vasil al teclat. Poder comptar amb tota
aquesta colla d’amics i grans músics és tot un luxe. I sempre els cors de Paula. I quina potència rítmica té el
tema.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb les...
13.6.- Espurnes del
crepuscle mediterrani (J. de Viala) 3m05s.
I he volgut acabar d’aquesta
manera, amb aquest brutal tema que ja heu escoltat com ha començat, amb el
motiu principal a càrrec de Bernat
al baix elèctric i tota la potència del baterista Sirkis. La magnífica melodia a càrrec del guitarrista Jevtovic i ell per sobre del coixí
rítmic del baixista Bernat Hernández i la bateria de Sirkis. Un projecte en l’ona del Jazz-Rock-Progressiu que he volgut
recolzar perquè està molt ben parit, i perquè hi ha una bona colla d’amics i
músics que també he posat en aquest programa, quan he posat discos de Moonjune Records, que ara ja molt massa
que no en poso. De fet, el programa d’avui ha estat molt divers, començant per
la música de Víctor Correa, per
seguir amb el minimalisme contemporani de Néstor
Giménez i acabar de la manera que hem fet, a tot Rock-Progressiu i
improvisacions jazzístiques, més o menys. En fi, com sempre espero que us hagi
agradat la selecció musical que us he fet, tant com m’ha agradat a mi. I amb un
micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
