skip to main |
skip to sidebar
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que
aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional
anomenada “esfera jazz”, i que al
blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i
pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web
totes relacionades amb el món del Jazz.
I el programa d’avui
el dedicarem a la guitarra, en general. Comptarem amb el projecte a duet de Marko Cépak & Roberto Franceschini,
“Quarantunes”; el “Levity” de l’Albert Vila a guitarra sol i el de Víctor Antón Group, “Centennial Light”
i aquesta setmana amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
I començarem
delicadament amb el nou treball en solitari del nostre amic i guitarrista
barceloní establert a Bèlgica, l’Albert Vila anomenat “Levity” publicat aquest 2023 per Hypnote Records. Produït i enregistrat
durant el 2021 per l’Albert Vila
sota llicència de la discogràfica. Mesclat i masteritzat per Vincent de Bast. I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu la pàgina web de l’Albert
Vila: http://albertvilamusic.com/ i també la
de l’editorial Hypnote Records: https://www.hypnoterecords.com/.
I ell ens diu que “Levity” es va pensar originàriament
com una força bruta similar a la gravetat, però en direcció contrària. I ell li
dedica el disc a la seva família i amics pel seu constant, i continu suport. I
hi tenim 8 temes, on la dolçor de la seva guitarra la hi trobem en tots ells.
Els tempos també són diversos, tot i no haver-n’hi de massa ràpids, car la
majoria són delicats i de tempo slow, i el més curtet i que no arriba a 2
minuts és el que titula el disc “Levity”. Ha volgut desenvolupar uns temes que
a ell li han colpit d’alguna manera, i per tant, sense considerar l’estil de
les seves músiques. Com per exemple en el “Hijo de la Luna” que varen fer Mecano tema de J. M. Cano. Hi ha estàndards de Jazz com “Lullaby of Birdland” i
“Everything Happens to Me”, com també una bossa de Jobim, la coneguda “A Felicidade”, tots ells però, mantenint un
tempo força delicat. I finalment hi ha un parell de temes en l’ona rock-reaggy
com el “Redemption Song” de Bob Marley
i el “River Man” de N. Drake un pèl
més vius de tempo.
I el començarem
escoltant en el tema, estàndard de Jazz anomenat...
1.6.- Everything
Happens to Me (M. Dennis & T. Adair) 6m30s.
I "Everything
Happens to Me" és un estàndard de
Jazz escrit el 1940 per Matt Dennis
(música) i Tom Adair (lletra) . Va
ser enregistrat per primera vegada per l'Orquestra
de Tommy Dorsey amb Frank Sinatra.
Inusualment, la cançó es va centrar en la veu de Sinatra, sense cap solo del trombó de Dorsey. Chet Baker la va
incloure en el seu disc del 1958 “It Could Happen to You” ell cantant amb
aquella veu vellutada i tocant la trompeta a la seva manera ben Cool. L’Albert ens ha acaronat amb el delicat
so de la seva guitarra. Ho ha fet a la manera del “Finger Style” fent-ho més o
menys tot, melodia, ritme i baixos. Un dels mestres d’aquest estil de tocar la
guitarra que més m’agraden a mi és el Martin
Taylor, ell que acompanyà de ben jove al gran Stephan Grapelli, tot i no tocar d’aquesta manera en aquells
primers anys. L’Albert ens ha
mostrat que ha treballat molt aquest estil arribant a un molt bon nivell
tècnic, car el “bon gust” sempre l’ha tingut. Un preciós estàndard ideal per
començar el programa d’avui.
I seguirem més o
menys amb la mateixa dolçor en el tema de Nick
Drake anomenat...
2.7.- River Man (N.
Drake) 6m07s.
Doncs la veritat és
que res en sabia jo de Nick Drake,
poeta i compositor anglès que morí molt i molt jove, a l’edat de 26 anys. Va
fer tres discos i aquest tema el va incloure en el primer del 1969 anomenat “Five Leavs Left”. Se’l va conèixer per
la seva manera de fer cançons per ésser interpretades amb la guitarra acústica.
Al final de la seva vida va patir una depressió i va morir per sobredosi de
l’antidepressiu que prengué. No va quedar aclarit si va ser suïcidi o un
accident. La veritat és que aquesta seva música està impregnada d’una
particular bellesa melancòlica. La cadència dels acords és també molt bonica i
està molt ben trobada. L’Albert ha
fet la seva versió amb un respecte que es plasma en cada nota i acord. El tema
té un ritme que ell ha sabut transmetre alhora que fer-nos també la melodia i
els més baixos, i el pont, o la B, té també un canvi tonal preciós. En fi, una
preciositat de cançó que Albert Vila
ha sabut tocar i transportar-nos a nosaltres, en un tema d’un cantautor anglès,
i sí, allunyat del món del Jazz. Ell però, ha sabut trobar-hi espais on
encabir-hi petites espurnes jazzístiques.
I encara l'escoltarem en el tema de Lennon & McCartney
interpretat a tot Jazz, el conegut...
3.1.- Eleanor Rigby
(Lennon & McCartney) 5m00s.
I ves per on que
aquesta cançó dels Beatles Lennon &
McCartney és una altra d’aquelles que li van tocar la fibra. La seva versió
a guitarra sol és una delícia, com ho són totes les que ell ha fet en aquest
preciós “Levity”. I sí, el títol
s’hi escau la mar de bé, car sembla que totes aquestes músiques estiguin
“levitant” sustentades per la seva lleugeresa. Gens lleugeres són les
interpretacions i habilitats del nostre amic músic, car el que ell ens ha fet,
referma encara més el nostre convenciment relacionat amb la seva mestria.
Aquest disc ha estat una sorpresa, car s’allunya bastant dels seus projectes
anteriors, tots a tot Jazz. En aquests temes si no hi ha Jazz en les melodies
que no són estàndards, doncs sí que destil·la maneres jazzístiques per com ha
fet les seves improvisacions. Magnífica interpretació del “Eleanor Rigby”, Albert, i molt personal.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
I ja l’acabarem
d’escoltar en el tema de Antonio Carlos
Jobim anomenat..
4.2.- A Felicidade
(A. C. Jobim & L. Bonfá) 5m09s.
I aquesta "A
felicidade" ("La felicitat") és una bossa nova d'Antonio Carlos Jobim, amb lletra de Vinícius de Moraes, composta l'any 1958
per a la pel·lícula francesa Orfeu Negre.
El tema de la cançó és la fragilitat de la felicitat. La lletra comença:
"Tristeza não tem fim. Felicidade sim" ("La tristesa no té
final. La felicitat sí"). Les lletres comparen la felicitat amb una gota
de rosada, una ploma flotant al vent, i els pobres fugint de la seva realitat
en les fantasies del Carnaval, subratllant el caràcter transitori de cadascun. És
un tema interpretat en clau de Jazz i per tant, si no és un estàndard de Jazz
poc li falta, car el bo d’en Tom Jobim
en té algunes com “Meditation”, “How Insensitive”, “Wave”, “Desafinado” i unes
quantes més. I el nostre heroi l’ha interpretat amb tot el gust musical del
món, el mateix gust delicat que ens ha mostrat en els temes que li hem
escoltat, de fet en tots els temes del disc. I com “juga” en els seus temes amb
les cadències repetitives d’acords i arpegis, què bonic. Un preciós tema per
deixar les seves músiques, que sí us recomano adquirir, per ajudar al músic i a
la música en general, tot i entrant a la pàgina web de la la discogràfica Hypnote Records. Una abraçada Albert i felicitats per la feina feta.
I nosaltres seguirem
ara amb el darrer treball de Marko Cépak
i aquesta vegada acompanyat pel baixista italià Roberto Franceschini anomenat “Quarantunes”
i ja us podeu imaginar el per què del títol. Totes les cançons es van tocar i
enregistrar en directe en una sala única sense doblatge. Marko tocà una Zaletelj
Guitars i una guitarra de cordes de niló RF, i va utilitzar amplificadors SebAmp i ToroAmp. Roberto tocava una guitarra baixa
acústica RF de 6 cordes i 4 cordes,
de la seva firma, car ell en construeix, en fa, i les manufactura. Enregistrament
i masterització de Matej Doljak, Nova
Gorica, l’estiu del 2021. Disseny fotogràfic i àlbum de Jernej Humar. I com sempre dir-vos que
al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web dels músics, Marko Cepak: https://www.markocepakmaki.com/ i la del
baixista, que a més és el fabricant del seu molt especial contrabaix, en Roberto Franceschini: https://rfmusicalinstruments.com/.
S’ha de dir que les 8
composicions són precioses totes, així és que es fa difícil escollir quines
posar i quines no. I ells ens diuen què les “Quarantunes” es van escriure durant els dies de pandèmia
(quarantena), excepte “Inspiration” i “Occhi”. I jo dic que hi ha temes suaus
de tempo com són ara “Occhi”, “Acqua”, i també tenen aquest tarannà “Veronika”
i “Soulstici”, tot i que la majoria comencen delicadament i van agafant tempo i
ritme posteriorment. Així és el tema més curtet “Serenity”, darrer track de 2m
i escaig, com també ho són “Inspiration”, “Watercolours”, i “Kje je tista trava”,
que és una cançó escrita pel compositor eslovè Mojmir Sepe i diuen ells que aquesta és la nostra versió
improvisada sense cap arranjament escrit o pensat abans, i està pensada com un
homenatge al Sr. Sepe. I aquestes
són coses que passen les més de les vegades en les seves improvisacions, això
de tocar moltes notes semblant que hi hagi algun increment de tempo.
Feta la presentació
rítmica dels temes, proposo que els comencem escoltant en el tema compost pel
baixista Franceschini i anomenat...
5.2.- Veronika (R.
Franceschini) 6m51s.
Doncs ja heu pogut
comprovar que hem seguit amb la música dolça i delicada, ara amb el disc
d’aquests dos amics, guitarra acústica i guitarra baixa, ambdues guitarres
fetes pel baixista, RF instruments.
Aquesta cançó del baixista ha estat molt bonica, la pròpia melodia feta per Marko ben acompanyat per la guitarra
baixa de Franceschini. La
improvisació posterior del guitarrista eslovè ha estat preciosa, magnífica i
amb aires jazzístics per qui els vulgui escoltar. Ens ha mostrat la seva
tècnica i bon gust, alhora que les seves maneres jazzístiques, ell que no és
ben bé un guitarrista de Jazz. Franceschini
ens ha acaronat amb el seu so i improvisació del seu tema, feta amb tota la
solvència del món. I mentrestant, l’amic eslovè l’ha recolzat amb delicats
arpegis. Un molt bonic tema per començar-los a escoltar.
I ara els escoltarem
en el tema del compositor Mojmir Sepe
i anomenat...
6.5.- Kje je tista
trava (Mojmir Sepe) 6m35s.
Doncs el compositor Mojmir Sepe va néixer el 1930 i ens va
deixar el 2020, i va ser un compositor, arranjador, director d’orquestra i
trompetista eslovè. Hi ha una història al seu voltant que m’ha flipat. Resulta
que la cançó “Eres tu”, de Juan Carlos Calderón
que va representar Espanya al Festival d’Eurovisió del 1973, va ser
acusada de plagi d’una de les d’aquest hom anomenada “Brez Besed”. Al final
però, la cosa no va quedar en res. I aquí en Marko ens ha acaronat amb uns preciosos arpegis i melodia d’aquesta
molt bonica cançó. El ritme subtil ha aparegut amb l’entrada del baixista
italià Franceschini. I el tema té
una cadència harmònica d’acords molt maca, i va creixent de mica en mica en la
improvisació del guitarrista eslovè Cepik.
Una improvisació farcida d’un gust exquisit alhora que classe magistral de
sensibilitat. El baixista també ens ha mostrat les seves aptituds solistes amb
una bona improvisació. Molt maco, el tema.
I encara els
escoltarem en el tema del guitarrista eslovè Marko Cepak anomenat..
7.6.- Inspiration (M.
Cepak) 7m17s.
I quin altre tema més
inspirat, que per això “Inspiration”. I pensant i escoltant aquests temes vaig
veure clar que sobrevolava una figura inspiradora per a ell, i també un disc. I
parlo de Pat Metheny en la seva
etapa més subtil i gens electrònica, i parlo del disc “Watercolours”. En aquest tema, concretament em recorda la
subtilesa del “Oasis” del disc de Metheny.
Tot i la subtilesa dels sons, el ritme se t’emporta irremissiblement i ben
aviat, et deixes portar i et deixes balancejar. Una melodia preciosa i delicada
encetada pel guitarrista i compositor que dóna pas a la improvisació del
baixista, que de nou ens ha corprès per les seves maneres solistes tan
delicades i profundes. Un bon solista, en Franceschini
a la guitarra baixa i contrabaix, el manufacturat per ell mateix, de caixa
més estreta, pel que he pogut veure. I el tema va agafant consistència, i molta
més l’agafa amb la improvisació de Marko,
ara amb la guitarra elèctrica, coses que clarament es perceben. El seu so però,
és ben net, i gens embolicat d’efectes estranys. A aquest guitarrista amic del Sergio Cabanillas li notem un
creixement tècnic, estilístic i creatiu, car en aquestes composicions se’l nota
més madur, més sòlid en les seves conviccions musicals. Això també devia estar
provocat per la situació de pandèmia que ens va tocar viure, i a ell, madurar
els seus conceptes vitals i musicals. Un improvisador àgil tècnicament parlant,
i per tant, tècnic, alhora que amb un llenguatge que ben s’albiren frases molt
properes al món del Jazz.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
I ja els acabarem
d’escoltar amb el tema del guitarrista eslovè Marko Cepak i anomenat...
8.3.- Watercolours
(M. Cepak) 6m40s.
I aquest
“Watercolours” sembla un homenatge a un dels seus referents en això de la
guitarra farcida de colors subtils com és en Pat Metheny i els seus eteris sons, com ho són aquests. Ho hem
comentat en el tema anterior “Inspiration”, i més en aquest per ser el títol
del disc de Metheny. Un preciós tema
de Marko que per acabar
d’escoltar-los, a tots dos, doncs em sembla un molt bonic tema. Els hem pogut
escoltar en una curta selecció, en quatre temes en la versió completa del
programa que podeu trobar al blog del Jazz
Club de Nit, on ens han acaronat amb la seva dolçor musical i bones
maneres, bé, unes maneres més aviat magistrals. El guitarrista eslovè Marko Cepak és tot un màster de la
guitarra, en general. El seu gust delicat, les seves improvisacions, les seves
composicions, tot plegat ens el fa veure com un músic força complet. No me
n’oblido pas del seu acompanyant, en Roberto
Franceschini, que l’ha acompanyat amb subtilesa, delicadesa i alhora, bones
improvisacions. Un duet que s’han acoblat la mar de bé, coses dels mínims que
ens imposà la pandèmia dels collons, si se’m permet. En fi, una estona molt
maca que hem passat amb ells dos, felicitats Marko i Roberto.
I després d’aquestes
precioses composicions, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor narrativa
envoltada de les músiques del programa, i avui amb en Víctor Antón....
I després d’aquests
dos projectes tan sensibles, encarem el final del programa fent un salt
estilístic a tot Jazz contemporani, el que es fa ara mateix, de la mà del
guitarrista Víctor Antón Group,
“Centennial Light”, publicat per Errabal
Jazz el 2022. Enregistrat per Frank
Lozano el 6 i 7 de setembre de 2022 als Camaleón Studios, Madrid. Mesclat per Adal Pumarabin i Víctor
Antón i masteritzat per Pumarabin. I aquí hi tenim a Víctor Antón, guitarra i composicions; Juan
Sebastián Vázquez, piano; Javier Moreno, contrabaix i Naíma Acuña, bateria.
I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç de la pàgina web del
disc: https://www.hotsak.com/tienda/centennial-light.
I ves per on que fa
dues setmanes l’escoltàvem a ell encabit en el projecte de l’amic Víctor Correa en aquell directe
enregistrat a Segòvia, on també hi
hagué Javier Moreno i avui el tenim
a ell i projecte propi acompanyat de tres pesos pesants com són en Juan Sebastián, Javier i Naíma. Un CD
amb nou temes propis on ha desenvolupat tota la seva creativitat, com després
us explicaré dels seus textos. Dels 9 temes n’hi ha 2 que són precioses balades
com són ara “Best Thing in Live” i “Autumn Song”. També “Amargura” té una
dolçor melancòlica, aquesta però ja una mica més viva de tempo. La resta de
temes segueixen un tarannà de tempo no massa ràpid, no massa viu, com per
exemple el “The Cat Plan” marcat per la qüestió rítmica de la baterista i motiu
principal del piano. El tema que titula el disc “Centennial Light” comença molt
delicadament amb els arpegis del líder tot i desenvolupar-se més rítmicament
després. Els temes però, tenen breaks que els fan més subtils i rics amb canvis
diversos. I el primer track “BLM” comença amb una llarga Introducció per
després aparèixer-ne la melodia a càrrec del líder i demés subtileses
melòdiques a un bon tempo. La “Obsolescencia programada” comença enèrgica però
ben aviat apareix el primer “break” que ens situa en un espai delicat, i més
canvis que també tindrà. “Peach” comença ja amb la melodia a càrrec del líder,
i a moments a duet amb el contrabaixista madrileny per ben aviat el break dolç
que dona pas a la improvisació del pianista. I el darrer track “Viejo Amigo”
l’inicia el líder a la guitarra amb un pèl de Wha-Wha, per posterior Swing del
baixista en la B del tema, el qual mantindrà un tempo mèdium i ja sense parar
fins el final, on retroba al guitarrista i efectes melòdics inicials.
Doncs crec que la
balada que parla de la tardor és molt maca, i aquesta serà la primera que
sonarà d’ells...
9.6.- Autumn Song
(Víctor Antón) 6m43s.
I tot i que amb
aquest quartet les coses musicals seran diferents, de moment encara no ho han
estat, car amb aquest primer tema estem situats en una atmosfera amb la qual
ens hi estem balancejant des dels inicis del programa. Una preciosa balada de Víctor Antón iniciada per ell mateix a
la guitarra amb una llarga “introducció” per després ja escoltar-lo amb la
delicada melodia. Els moments inicials, amb un “eco” preciós que ens el fa
escoltar de manera doblada, fent créixer l’espectre musical i també el
sentimental. El pont i canvi tonal, molt bonic, on es perceben els diferents
estadis del tema. Una primera improvisació del magnífic baixista i amic, en Javier Moreno que ens ha corprès per la seva melòdica musicalitat. Gran
tècnic, gran melodista alhora que improvisador de lo més Free quan convé, en Javier, al qual hem tingut en aquest
programa amb discos propis de l’etapa novaiorquesa, discos de FSNT. Naíma a les escombretes hi és, però com si no hi fos, ella també
subtil. La improvisació del líder ha estat sublim, molt bonica i farcida de
sensibilitat. Un tema on es noten els canvis harmònics en el “pont” o la B, en
la seva improvisació. El bon gust d’aquest guitarrista és de totes i tots
conegut, i de vosaltres també, car ha sonat en aquest programa i d’això no en
fa massa. Preciós tema per començar-los a escoltar.
I ens diu ell què: Aquest
disc és una recopilació de temes compostos durant els darrers dos anys que
pretén posar en valor la idea de l'art com un procés creatiu inesgotable que
genera diferents lectures i sensacions. Crec en la música que té vocació de
perdurar en el temps i no de ser un producte d'usar i llençar. Per això,
compondre i gravar un disc sempre és un projecte que s'ha de fer amb afecte i
paciència. Potser després d'un temps aquest disc segueixi suggerint emocions a
l'oient, igual que la bombeta centenària continua lluint encara.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I seguirem ara amb un
altre preciós tema amb un magnífic tarannà rítmic i alguns efectes de la
guitarra del líder, anomenat...
10.3.- The Cat Plan
(Víctor Antón) 6m19s.
I ja heu pogut
escoltar quin altre tema més bonic. Un quartet i líder, que en aquest projecte
personal, investiga àmbits musicals, amb melodies, harmonies i ritmes, situades
en un espai propi, on el Jazz supura per tots els pors. El final, amb el brutal
solo de la baterista Acuña i
recuperació melòdica inicial ha estat immens. El tempo, mèdium slow, és l’ideal
perquè el motiu principal interpretat per piano i contrabaix vagi entrant, vagi
entrant. I ja des de l’inici, el líder fent com si fos la melodia, tot i
semblar a moments molt improvisada. I el primer break, preciós, on Juan Sebastián ens ha acaronat amb la
seva delicada improvisació al piano. Un altre dels músics que s’estan per
l’escena madrilenya, ell que ve del País
Basc. I com que va de breaks, en el segon, el líder ens ha fet la seva
increïble improvisació farcida de subtilesa i bon gust. I per sota la base dels
tres que li donen el seu suport harmònic i rítmic, amb una Acuña molt present a la bateria. I el final amb ella mateixa
improvisant, brutal tema de Víctor Antón
i magnífiques intervencions de tots quatre.
I encara seguirem amb
un altre gran tema d’aquest magnífic guitarrista i millor compositor,
anomenat...
11.7.- Obsolescencia
programada (Víctor Antón) 6m42s.
Doncs sí, aquestes
composicions de Víctor Antón
segueixen un tarannà similar, i ho dic pel que fa als moments de “breaks” on
sembla aturar-se tot, però no, no s’atura no. En aquests espais se situen
músiques i moments més delicats i subtils, ideals per encetar-ne les improvisacions.
Espais que el compositor ha deixat perquè els músics hi puguin trobar els seus
moments solistes. Un tema acabat amb la melodia, més o menys com l’han
començat, després d’un altre moment estel·lar de la baterista Naíma Acuña, la qual ens ha tornat a demostrar
el per què és una de les bateristes més sol·licitades, aquí i fora d’aquí. I
després del tema, bastant potent per cert amb una melodia carregada d’energia
rítmica, ha aparegut el primer “break” i improvisació del líder. Uns primers
moments subtils i que de mica en mica han anat creixent en intensitat musical i
emocional. Víctor té una gran
habilitat alhora de desenvolupar les seves improvisacions. I en aquesta, s’ha
vist recolzat pel marcatge harmònic i rítmic dels tres de la base. I un d’ells,
el pianista Juan Sebastián, s’ha
trobat amb l’altre “break” que li ha donat pas i porta oberta per a la seva
improvisació. Gran tasca solista que ens ha fet aquest músic format al Musikene del País Basc. I el motiu principal i rítmic, ha deixat pas al següent
“break” on Naíma ens ha noquejat.
Brutal tema.
El projecte, que
lidero des del 2012, neix del meu desig per compondre música original des d'una
perspectiva del jazz contemporani i la improvisació. Amb diferents formacions, i
sempre comptant amb grans músics propers, segueixo desenvolupant la meva faceta
com a compositor i solista, buscant elements que permetin desenvolupar la
comunicació entre els músics i construir un univers propi on convisquin la
composició formal i l'espontaneïtat de l'estètica del jazz.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres
el 21 d’abril amb en Benny Sharoni Quartet, a partir de les 10
de la nit i entrada gratuïta.
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja acabarem amb el
marxós tema per marcatge rítmic i els seus diversos canvis i darrer track del
disc anomenat..
12.9.- Viejo amigo
(Víctor Antón) 5m35s.
I amb aquest darrer
tema de Víctor Antón els hem acabat
d’escoltar i nosaltres el programa que com sempre espero que us hagi agradat
tan com a mi. Aquesta darrera composició ha estat marcada per la qüestió
rítmica, a tot Funk, podríem dir, on la baterista Acuña ha estat de nou la protagonista més rítmica. Un tema amb
moments de Swing, coses que hem pogut constatar. L’ha iniciat el líder amb una
curta “Introducció” per després escoltar-lo a ell i al pianista fent-ne la
melodia. I aquesta té la part de canvi harmònic i rítmic en el pont, o la B, on
hem pogut escoltar aquest Swing comentat. I Juan Sebastián s’ha posat a improvisar amb tot el gust Funky del
món, ben recolzat pel Javier Moreno
al contrabaix i la magnífica baterista. Què maco el moment solista de Juan. I com de nou apareixen els
“breaks” que són la porta oberta a les noves improvisacions. Víctor en la seva ha estat de nou
sublim, acabant-la i empalmant-la amb el tema o melodia principal, amb sons
passats per un subtil “Wha-Wha”. Un tema ideal per cloure un programa que ha
estat un dels més subtils, res a veure amb el de la setmana passada, a tot
Swing i Jazz dels 60s del segle passat.
Avui hem escoltat les
músiques que el futur ens depararà, les del present més actual, el d’aquests
tres grans músics i guitarristes. I us recordo que les subtileses han començat
amb l’Albert Vila per després seguir
amb les de Marko Cepak & Roberto
Franceschini i acabar amb aquestes, un pèl més rítmiques, les del Víctor Antón Group i havent escoltat un
micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
0 Comments:
Post a Comment
blogger templates |
