Programa 537 - Errabal Jazz: Hutsun + Jel Trio, Jerónimo Martín i Symviosis 5, dimecres 1 de març de 2023.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs el programa d’avui estarà dedicat a les diverses músiques i projectes que endega la nostra editorial, també amiga, la del País Basc, Errabal Jazz, la qual cosa ens indica la voluntat d'obrir-se a sonoritats diverses i sovint amb la recuperació d'elements culturals que els hi són propis, com passa amb el "ARTZE" de Hutsun + Jel Trio. Més simfònic és el disc de Jerónimo Martín, "TOKIAN". I el més jazzísitc és el dels cinc hongaresos, els Symbiosis 5, participants al Festival de Jazz de Getxo del 2022, i no sé si el premi d'haver guanyat? el concurs ha estat l'enregistrament en directe i l'edició del seu disc. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Començaré el programa d’avui amb el "ARTZE" de Hutsun + Jel Trio, publicat el 2022 per Errabal Jazz. Enregistrat, mesclat i masteritzat el juny de 2022 per Fredi Peláez als Pottoko Estudios de Beasain, País Basc. I aquí hi tenim al JEL Trio, Marcelo Escrich, contrabaix; Javier López Jaso, acordió; Juanma Urriza, bateria, i la formació HUTSUN amb Anai Cambra i Mikel Urrutia, txalaparta, i de convidat en 1 tema, Jorgito, guitarra. Hi ha 5 temes de Marcelo Escrich, dos de Hutsun, i un de López Jaso, Astor Piazzola i Roy Hardgrove. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web dels dos de Hutsun: https://hutsuntxalaparta.blogspot.com/ i també a la de Marcelo Escrich i Javier López Jaso: http://www.marceloescrich.com/ https://www.javierjaso.com/. I també a la web de Errabal Jazz: https://www.hotsak.com/artistas/hutsun-jel-trio.
És la primera vegada que sonaran les “txalapartes” en aquest programa. El motiu és senzill; donar veu a aquest instrument percussiu alhora que melòdic fet amb fustes, una de les moltes senyals d’indentitat del País Basc. La conjunció d’aquest instrument amb el trio d’acordió, contrabaix i bateria fa que s’ampliïn les fronteres rítmiques a més espais musicals i melòdics. Dels 10 temes que hi ha en el disc, he escollit els que són més melòdics, car els altres són un pèl massa rítmics.
I ja els començarem escoltant en el tema compost per Marcelo Escrich, on hi col·labora el guitarrista Jorgito i anomenat...
1.5.- Hego Haizea (M. Escrich) 5m30s.
Doncs suposo que haureu quedat sorpresos pels sons de la “txalaparta”, més o menys com jo en escoltar aquestes músiques. D’entrada vaig dubtar de si posar-lo o no, però després d’una acurada escolta i potser d’acomodar-me i acostumar-me als seus sons, vaig decidir que sí, que s’havia de potenciar aquesta música i músics, tots ells amb les arrels basques ben fermes, tot i que en Jorgito a la guitarra potser no les tingui tan sòlides, ell que l’ha començat amb una preciosa “Introducció”. M’ha agradat també el so, tan modern a estones, de l’acordió del màster Javier López. El seu company i amic al contrabaix, Marcelo Escrich ha estat mantenint la pulsió rítmica alhora que ha realitzat una bona improvisació, tot i que curteta. Té uns aires aflamencats i per això la inclusió de la guitarra de Jorgito. López a l’acordió ha fet una magnífica improvisació, com he dit abans, amb espurnes de la seva modernitat. També el guitarrista ens n’ha fet una de molt delicada. I la melodia feta amb la “txalaparta" l’han fet el duet Hutsun i ells són Anai Cambra i Mikel Urrutia. Un tema prou bonic per començar el programa.
I he pogut llegir que Marcelo és argentí, i que va enregistrar “Matices de mi ciudad” amb el Trio Volpe Tango Contemporáneo. Va venir a Espanya a Navarra, on es va dedicar al Jazz. És professor del Conservatori Superior de Música de Navarra de contrabaix jazz, repertori i improvisació. Ha enregistrat 23 discos, i aquest és el seu penúltim, car l’últim l’ha fet amb López Jaso, “Inmarcesible”.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
I els seguirem escoltant en el tema compost per Roy Hardgrove....
2.9.- Strasbourg St. Denis (R. Hargrove) 4m07s.
I amb aquest tema de Roy Hargrove els hem escoltat de nou, i primer amb una “intro” feta pel baterista per ja anar-nos situant en el ritme i tempo, el bo d’en Juanma Urriza, i com després, els dos mestres de la “txalaparta” han fet la melodia sencera, déu-n’hi-do. I el magnífic trompetista Hargrove ens va deixar el 2 de novembre de 2018, la qual cosa va fer un forat a l’àrea de flotació de la nostra nau musical. I aquest tema Hargrove el va incloure en el disc “Earfood” del 2008 on hi hagué entre d’altres en Gerald Clayton al piano. És així com un pèl comercial, coses que feia l’insigne trompetista, sense oblidar la seva mestria. I els nostres herois, i després de la llarga melodia feta pels “txalapartistes” han fet les seves improvisacions, i en aquest cas ha estat la del baixista Marcelo Escrich on l’hem pogut escoltar la mar de bé, per com l’ha feta. I quin duet han fet els dos mestres d’aquestes fustes musicals, l’Anai i en Mikel.
I Javier López és un acordionista que toca habitualment amb el contrabaixista Escrich com el “Inmarcesible”, el darrer, però també un que van fer el 2016, el ”Charlie Haden Songbook”, dedicat a la figura del genial contrabaixista, gran lluitador contra el feixisme mundial. Tenen un DVD autoproduït, del 2013, amb ells dos coliderant el seu quartet de Jazz encabit en el 47 Festival Internacional de Jazz de Sant Sebastián. Un músic que ja al 1997 va aconseguir ser premiat en el prestigiós Concurs Internacional d’Acordió a la localitat alemanya de Klingental, el més mític del món.
I els seguirem escoltant en el tema compost per Roy Hardgrove....
2.9.- Strasbourg St. Denis (R. Hargrove) 4m07s.
I amb aquest tema de Roy Hargrove els hem escoltat de nou, i primer amb una “intro” feta pel baterista per ja anar-nos situant en el ritme i tempo, el bo d’en Juanma Urriza, i com després, els dos mestres de la “txalaparta” han fet la melodia sencera, déu-n’hi-do. I el magnífic trompetista Hargrove ens va deixar el 2 de novembre de 2018, la qual cosa va fer un forat a l’àrea de flotació de la nostra nau musical. I aquest tema Hargrove el va incloure en el disc “Earfood” del 2008 on hi hagué entre d’altres en Gerald Clayton al piano. És així com un pèl comercial, coses que feia l’insigne trompetista, sense oblidar la seva mestria. I els nostres herois, i després de la llarga melodia feta pels “txalapartistes” han fet les seves improvisacions, i en aquest cas ha estat la del baixista Marcelo Escrich on l’hem pogut escoltar la mar de bé, per com l’ha feta. I quin duet han fet els dos mestres d’aquestes fustes musicals, l’Anai i en Mikel.
I Javier López és un acordionista que toca habitualment amb el contrabaixista Escrich com el “Inmarcesible”, el darrer, però també un que van fer el 2016, el ”Charlie Haden Songbook”, dedicat a la figura del genial contrabaixista, gran lluitador contra el feixisme mundial. Tenen un DVD autoproduït, del 2013, amb ells dos coliderant el seu quartet de Jazz encabit en el 47 Festival Internacional de Jazz de Sant Sebastián. Un músic que ja al 1997 va aconseguir ser premiat en el prestigiós Concurs Internacional d’Acordió a la localitat alemanya de Klingental, el més mític del món.
I encara els escoltarem en el gran tema de l’Astor Piazzola...
3.6.- Libertango (Astor Piazzola) 3m23s.
I sí que aquest tema ha estat el més curtet d’ells, però és que la velocitat d’execució ha estat força ràpida, i així les músiques acaben abans. I l’Astor Piazzola va ser l’innovador del Tango imbuint-lo de Jazz, i aquest tema n’és un bon exemple, car l’han interpretat incontables músics. I el mestre argentí el va incloure en el seu disc homònim enregistrat i publicat a Itàlia el 1974, essent el primer track d’aquell vinil, tema que ha passat a la història de la música. Els nostres herois l’han clavat, i de manera particular els dos del duet Hutsun. La melodia ha començat amb un dels dos mestres de les fustes, i de mica en mica han anat pujant de tempo fins arribar al definitiu, moment en el qual ha aparegut l’acordió de López Jaso, instrument ideal per aquest tema. I com la base rítmica de dos, contrabaix i bateria s’han recolzat per conduir-los a tots a bon port. La improvisació del baixista amb l’arc, recolzat per escombretes i “txalaparta” ha deixat pas a la única d’aquest instrument. Brutal tema i millors interpretacions de tots cinc.
I en Mikel toca la “txalaparta” des del 2000 i ha tocat amb el grup Jottakun amb qui ha fet concerts per tota la geografia Navarra durant 10 anys. Amb Hutsun hi és des del 2011 i han fet més de 160 concerts. Toca també d’altres instruments de percussió, les congues, batucada i el djembé africà. Ha fet actuacions per Irlanda el 2003 i 2004, i per Bulgària i Palestina el 2008 i a Londres el 2012.
I ja els acabarem d’escoltar en un altre tema del contrabaixista Escrich i anomenat....
4.2.- Noticias de Gurb (M. Escrich) 4m15s.
I amb un bon tempo hem acabat d’escoltar-los i també tema del baixista Escrich acabant-lo de manera sobtada. Una melodia feta inicialment per la “txalaparta” d’un d’ells, i que a moments han fet a mode de duet entre l’acordionista i el músic de la “txalaparta”. El pont del tema també és força interessant pel canvi rítmic i tonal. I després hem escoltat com ells dos han fet una improvisació, l’un fent una melodia i l’altre recolzant-lo rítmicament, i amb quin suport de la base rítmica de dos, baixista i baterista i acords de l’acordionista. I com després, i amb l’acordió de López Jaso fent també una curta intervenció solista, com han deixat pas a la curteta improvisació del baterista Urriza per ja recuperar-ne la melodia a duet d’acordió i “txalaparta”, amb en López Jaso i Anai i Mikel. Molt bon tema per acabar-los d’escoltar. Felicitats a tots ells i a Errabal Jazz per arriscar-se a editar aquest material tan autòcton alhora que amb mixtures jazzístiques.
I Anai comença a tocar la “txalaparta” el 2003 amb el grup Jottakun tocant per Irlanda amb el seu company. Poc temps després s’estableix a Lleïda on forma el grup Txala2 amb qui fa molts concerts per Catalunya i alhora crea una escola de “txalaparta”. Des del 2011 que està amb Hutsun amb qui ha fet més de 160 concerts, ell que també toca la flauta.
Aquest és un projecte on hi participen una trentena de músics, els del sextet base més els de la orkestra. Set temes llargs on el concepte simfònic hi és en alguns temes, eixamplant l’espectre melòdic.
Doncs ja els escoltarem en el tema anomenat...
5.3.- Of Momentum (Jerónimo Martín) 7m06s.
I quina dolçor de música que acabem d’escoltar, i no només pel fet d’haver-hi tota una orquestra de cordes al darrere. La trompeta de l’amic Jorge Vistel també ho ha fet, ell fent-ne la segona part de la melodia. Ell mateix s’ha posat a improvisar i de quina manera més càlida ho ha fet, tal que quasi sembla un fiscorn i no una trompeta. Ell però l’ha anat desenvolupant arribant a uns moments força intensos, i ja per deixar pas a la improvisació del líder al piano. Unes maneres elegants les seves de tocar, alhora que molt sobri en la seva improvisació. I el final ha estat molt intens, emotivament, on hem escoltat el saxo tenor de Rubén González per sobre de la Arteus Orkestra i els companys del sextet, acabant el tema molt delicadament.
I el nostre heroi és un músic molt inquiet i eclèctic que toca diverses tecles, les de la música clàssica, el Jazz, la Improvisació Lliure i la composició. Al 2000 va venir al Taller de Músics on començà a estudiar el Jazz. Posteriorment es va llicenciar al Conservatori Superior de Música del País Basc, “Musikene”. Compon música per a grups de teatre i dansa. El 2015 publica “Capturas” dedicat a una col·lecció de composicions d’improvisació per a piano.
I els seguirem escoltant en el tema basat en l’estàndard de Bronislav Kaper el conegut “On Green Dolphin Street” i aquest anomenat...
6.5.- On Green Flamenco Street (B. Kaper & J. Martín) 11m52s.
I quina delícia de llarg tema de 12 minuts, ja amb la melodia de Jorge a la trompeta. Lo que més sorprèn és l’arranjament que ha fet el líder i pianista, per a sextet i orquestra de cordes. També el tempo i ritme emprats, que ha estat molt subtil tot plegat. I després de la melodia principal el saxo tenor González ens ha fet una curta però potent improvisació, amb tot el suport de la Arteus Orkestra. I el trombonista Gonzalo Fernández ens ha acaronat per lo bé que ha fet la seva improvisació, i sobretot per tot el suport rebut de la resta de companys. I què maco ha estat el “pont” del tema amb totes les cordes fregades. I dir-vos que m’ha agradat molt la cadència rítmica del tema, el qual té un delicat Groove que se t’emporta. I l’Aitor Bravo s’ha quedat sol fent un magnífic solo de bateria, llarg, i que ha dividit el tema en dues parts, i la segona amb el solo al piano del líder Martín, ell, contingut i elegant, ens ha mostrat el seu esperit solista que no vola ràpid però sí càlid. Un solo posterior de Vistel a la trompeta que ens ha deixat clavats a la cadira, amb el sextet de moment, car ja de cara al final ha aparegut la Arteus Orkestra, i frases inversemblants del saxo tenor Bravo. Quina meravella, i com l’han acabat, dolçament.
L'any 2020 publica el seu quart disc, “Durango Concert”, que inclou tot el concert improvisat realitzat a l'Escola de Música "Bartolomé Ertzilla" de Durango el 2016. Ha treballat durant els cursos 2018-2021 com a pianista acompanyant de dansa i cant a l'Escola Superior d'Arts Scèniques d'Euskadi, Dantzerti.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I encara els seguirem escoltant en el tema...
7.2.- Clave (Jerónimo Martín) 9m49s.
I aquest impressionant tema ha començat més o menys com l’han acabat, així com molt delicadament. Ara bé, entremig hi ha hagut uns estadis diferents i molt potents per intensitat emotiva, tempo i ritme. El piano del líder l’ha iniciat fent una “Introducció” preciosa on ja s’albira la senzilla i bonica melodia principal. I com ha canviat el tema amb l’entrada del baterista amb beat al canto de la caixa i els més greus del baixista. La trompeta delicada de Vistel, les cordes fregades de la Arteus Orkestra, i sempre, sempre, el beat del baterista Bravo. I com entra un nou aspecte melòdic, i com tot plegat va creixent de mica en mica i què maco el pont i canvi tonal. I el joc melòdic dels vents amb les cordes fregades. I tot i la delicadesa del tema, aquest té un Groove brutal. Solo del trombonista Fernández de Larrinoa magnífic ell amb el sextet, i posteriors cordes fregades que s’hi ha afegit. Un altre incís melòdic i rítmic, per ja anar encarant el final del tema, amb els sons de la trompeta de Vistel i la seva preciosa improvisació, molt lírica com n’és el tema. I el crescendo del final amb el saxo tenor de Rubén i ja per acabar-lo delicadament tots plegats. Molt bonic tema de Jerónimo Martín.
8.7.- Eb (Jerónimo Martín) 10m01s.
I sí, aquest “Eb” és el tema més vital del disc de Martín, a tot ritme Latin a moments. La melodia té molta gràcia, sí. I en Rubén ens ha fet una molt reeixida improvisació, i amb quin ritme per sota més brutal tot i la delicadesa de les interpretacions. Groove a tope i com ha anat també in crescendo l’emoció de la interpretació del tenorista. I de manera delicada també ha aparegut la improvisació del baixista San Pelayo, havent-la fet amb molta solvència. I s’han quedat baterista i saxo tenor a duet fent uns “compassos” l’un i l’altre, de manera alternativa, uns “dosos” que crec que en fan dos de compassos cadascun d’ells. L’entrada de les cordes fregades ha deixat pas a un altre break a càrrec del pianista, el qual ens ha acaronat amb la seva interpretació. I ja encarant el final de nou melodia i ritme, amb el saxo tenor i la resta de companys, els uns amb les cordes fregades, i els altres recolzant-lo en un final que ha estar apoteòsic, m’ha semblat a mi. Bon tema per acabar-los d’escoltar. Felicitats Jerónimo Martín, felicitats noies i nois, de l’orquestra i del sextet.
I després d’aquest disc del Jerónimo Martín sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per sempre la teva dolçor narrativa i com sempre amb els teus contes plens de música, i avui, la d’aquest magnífic pianista que tot just hem acabat d’escoltar.
I ara ja encarant el final del programa, us proposo que escoltem un disc dels hongaresos “Symbiosis 5” enregistrat en viu per Alberto Macias i Guillermo Garmendia al 42 Festival de Jazz de Getxo 2022 com a premi per haver guanyat el concurs de grups que hi fan cada any. Editat per Errabal Jazz el 2022, mesclat i masteritzat per l’Alberto als estudis PanPot. Producció d’Errabal Jazz. I aquí hi tenim a: Máté Drippey, saxo tenor; Benedek Virág, guitarra; Levente Kapolcsi-Szabó, piano; Tamás Gyáyi, contrabaix i Roland Gábor, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.hotsak.com/artistas/symbiosis-5
I he pogut llegir del diari digital “deia.eus” i pàgina web: https://www.deia.eus/cultura/2022/07/03/symbiosi-5-getxo-jazz-5771312.html parlant del concert que havien de fer al Festival... Abans del concert de cloenda de Getxo Jazz 2022 d’aquesta nit, a les 22.00 hores a Muxikebarri protagonitzat per Gonzalo Rubalcaba i Aymée Nubiola, actuarà el grup hongarès Symbiosis 5, guanyador del Concurs de Grups del Festival, al qual van optar 45 bandes d'una dotzena de països europeus. El quintet neerlandès de Loek van den Berg ha aconseguit el segon lloc i la baterista Francesca Remigi s'ha alçat com a millor solista del concurs.
Doncs escoltem-los ja en el tema compost pel pianista Levente i anomenat...
9.3.- Presence (Pillanat) (Levente Kapolcsi) 8m13s.
I els aplaudiments inicials corresponien a la interpretació del segon tema, “Ducklings”, i per això es veu clar que van tocar tot el concert de manera ininterrompuda; gran mèrit d’ells. I com de mica en mica ha anat apareixent la melodia principal a càrrec del saxo tenor Máté. Tot i això, el motiu principal del tema el suporta el baixista Tamás per la seva repetició i persistència, el qual ha recolzat al baterista Roland en la seva intervenció solista, a base de redobles a les diferents timbales i caixa, aquesta amortida. I el saxo tenor s’ha esplaiat llargament en la seva improvisació barrejada de melodia, encara. Qui clarament ha improvisat ha estat el pianista i compositor Levente i de quina manera més brutal l’ha feta, passejant-se amunt i avall per les tecles del piano. I el motiu principal interpretat pel saxo tenor ha tornat a aparèixer ja arribant al final del tema, el qual l’han acabat de manera molt delicada. I aquest és el tema més delicat del concert que van fer el 2022 al Festival de Getxo, car la resta són força potents, coses que veure-ho, escoltareu ben aviat. Majestuós tema per començar-los a escoltar.
Symbiosis 5 és un quintet integrat per membres de l'escena jazzística hongaresa que comparteixen un entusiasme comú pel jazz contemporani i modal però sense deixar de banda altres influències. Tots cinc es van conèixer durant els seus estudis a la Universitat Liszt Ferenc i al Conservatori Béla Bartók de Budapest. Recentment han publicat el seu primer Ep, Symbiosis 5, en què presenten tres temes que aposten per l'essència del jazz modern.
I els seguim escoltant ara amb un tema compost pel baterista Roland Gábor i anomenat...
10.4.- Balaton (Roland Gábor) 8m23s.
I ves per on que els aplaudiments que hem escoltat venien del tema anterior, el “Presence”. I aquest l’han iniciat seguint encara d’alguna manera la magnètica essència d’aquell. Amb el baterista, pianista i baixista ens hem situat en una altra ona rítmica i melòdica. Aquest és un Jazz força elaborat, tan melòdicament com rítmica. No s’encabeix en el Jazz Contemporani, si pensem en l’estil del Jazz, però sí en el que es fa ara mateix. El tema manté encara un tempo no massa viu, tot i notar-s’hi una “trempera” determinada, la de la secció rítmica de baix, piano i bateria. El saxo tenor Máté ens ha clavat una llarga i molt potent improvisació, amb un so robust i fraseig consistent. La suavitat del so de la guitarra de Benedek en els inicis, ha contrastat amb el so del tenor, el guitarrista fent una bona improvisació en l’ona dels moderns d’aquest instrument. Gran tasca solista també la del pianista Levente amb tota la base rítmica al seu costat, alhora que els sons de tenor i guitarra. I ja encarant el final, els dos solistes a duet han arribat a un clímax impressionant, i ja per acabar el tema tots plegats i fer-ho amb un nivell d’emoció molt elevat amb el saxo tenor amb un agut brutal....i més aplaudiments...i més temes...
I del mateix diari segueixen dient el que havia de passar aquell estiu del 2022: Symbiosis 5, com a banda guanyadora, a més d'actuar avui de nou, a les 21.00 hores, al concert de cloenda de Getxo Jazz, s'ha fet creditora als 4.300 euros del premi principal, que inclou també l'enregistrament d'un disc compacte en directe (aquest que estem escoltant). A més, el grup podrà participar al festival Eivissa Jazz (Eivissa), amb què el Getxo Jazz manté un acord de col·laboració.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els escoltarem en un tema també del pianista i anomenat....
11.7.- Step One (Levente Kapolcsi) 9m38s.
I els aplaudiments inicials venien del tema anterior del directe, el “Changing (Vátozás) també del pianista. I quin altre tema més sorprenent que ens han fet aquests joves hongaresos. Canvis rítmics, de tempo, melòdics els d’aquest tema que ha començat amb el motiu principal fet pel pianista, ara però amb el Rhodes. La gens trillada melodia l’ha fet el saxo tenor, mentre els companys de la base el recolzaven rítmicament alhora que harmònicament. Un tema on la melodia té també un final sorprenent, a partir del qual el saxo tenor Máté s’ha posat a improvisar amb una potència considerable, la mateixa que ha tingut el baterista Roland a tot Funk, per dir-ho d’alguna manera. Un solo consistent el del jove saxofonista amb uns aires a lo Michael Brecker m’atreviria a dir, i també per l’estil del tema, com els que feien els Steps Ahead que per això el tema es diu “Step One”. I el solo del baterista ha estat brutal, elegant, i amb un toc a les timbales i caixa amortida molt delicat. Els moments dels cops al bombo, han obert el pas al “walking” súper ràpid del baixista Támás que ha servit perquè el guitarrista fes la seva magnífica improvisació a tot Allan Holdsworht. Què brutal ho ha fet, i quina trempera de tots ells en aquests moments tan intensos, i escoltant també el Rhodes del pianista. Aplaudiments merescuts que han deixat pas al solo del contrabaixista, ell, més sol que la una. I què bo aquest noi, i quina trempera de solo aplaudida, que ha deixat pas al motiu inicial del tema, i ja per encarar el final. Magnífic tema del pianista i millors interpretacions de tots cinc, els Symbiosis 5.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres el 10 de març amb en Jaume Llombart Trio, a partir de les 10 de la nit i entrada gratuïta.
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I ja per acabar-los d’escoltar a ells i nosaltres el programa d’avui, ho farem amb un tema del saxo tenor Maté Drippey anomenat...
12.1.- Parisian Song (Maté Drippey) 8m13s.
I haureu notat que el tema ha començat sense aplaudiments, i doncs perquè va ser el primer que van fer. I quina manera més bèstia de començar un concert; això és fer-ho per la porta gran, a tot Swing en les improvisacions. Un “walking” magnífic del baixista Támás sobre el qual ha volat el saxo tenor Máté, i no només, car també s’ha enlairat allà dalt de tot, on viuen els déus del Jazz. Brutal solo d’aquest jove músic, amb un fraseig lligat i llenguatge modern, alhora que potent sonoritat la del seu saxo tenor. La base rítmica de tres, ara amb piano, contrabaix i bateria els hi ha donat tot el suport del món, i amb quina trempera. Qui ha seguit l’estela dels déus ha estat també el jove guitarrista Benedek que ha executat la seva improvisació de manera extraordinària, i el so que n’obté de la seva Gibson de caixa estreta és magnífic. És molt versàtil aquesta guitarra, car l’han feta sonar músics de rock com l’Alvin Lee, músics de Blues com en B B King ell amb la seva Lucille i els de Jazz, com és el cas. I després del seu solo uns “compassos” amb el baterista, i els dos solistes. I quin break ens ha clavat el baterista amb el so delicat dels plats. I ben aviat de nou el tempo, el ritme a tot Swing, i ara amb la improvisació del pianista Levente al qual no havíem escoltat improvisant en aquest tema. I què potent ha estat el final del tema, i què ben enregistrat està el disc, car recordeu que ho van fer en directe el dia de la seva segona actuació, la corresponent al premi i fi del Festival. Gran tema per acabar-los d’escoltar i també per acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
I sí ha estat un programa divers, si considerem que hem començat escoltat uns temes amb “txalaparta”, acordió, contrabaix i bateria, els dels Hutsun + Jel trio, per després la majestuositat del sextet de Jerónimo Martín i la Arteus Orkestra per acabar com ho hem fet, a tot Jazz Modern, el dels joves hongaresos Symbiosis 5 havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.
I abans d’acomiadar-me, us recordo el concert que farem el divendres 10 de març a la Sala Xica on tindrem a Jaume Llombart Trio amb ell a la guitarra, Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria a partir de les 22h i amb l’entrada gratuïta.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
