Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
Doncs primer de tot dir-vos que el concert del divendres va anar molt bé, pels qui vàreu venir i per descomptat que per la magnífica música que ens van fer el Jaume Llombart, Marc Cuevas i Carlos Falanga. Gràcies, gràcies i gràcies a vosaltres i a l’ajuntament de SVDH.
 
I ja parlant del programa d’avui, dir-vos que serà un tant especial, car hi haurà músiques diverses en clau de Jazz i lletres de Castella i Catalunya en els projectes: “Movimiento” de Víctor Correa i “Calidoscopi Embruixat” de Jaume de Viala. I també escoltarem el darrer projecte de la Néstor Giménez Pocket Orchestra, “Astrology”. Amb un microconte de Carme de la Fuente.


I començarem el programa amb el agosarat projecte de Víctor Correa, on “trenca” els esquemes i s’endinsa en la música popular castellana, tota vestida de Jazz, i amb textos populars i de l’Antonio Machado. És el “Movimiento”, que se demuestra andando. Enregistrat en directe el 27 de maig de 2022 al teatre Juan Bravo de Segòvia. I aquí hi tenim a: Violeta Vint: Veu, Mandolina, Pandereta i violí. Víctor Antón: Guitarra i piano. Adal Fernández: so i bateria. Sergio López: Gaita gallega i percussions. Javier Moreno: Contrabaix i Víctor Correa: Creació, lletres, veus, trombó, pandero quadrat i pandereta. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del músic i projecte:
https://victorcorrea.info/project/movimiento/.
 
I després de força temps d’absències discogràfiques del Víctor Correa, resulta que ens ha sorprès per aquest canvi estilístic. Anteriors treballs, amb Mayte Alguacil per exemple, dedicats al lletrista Oscar Hammerstein II posats en aquest programa i a tot Jazz, ens ho corroboren. El que avui us presento està farcit de les seves arrels castellanes, després d’haver-se passat uns anys a Mèxic i fent de docent a la Universidad de Veracruz. Trombonista que es va estar entre nosaltres força temps, mentre acabà el seu Grau Superior a l’ESMUC, que després donà classes al Conservatori Superior del Liceu i ESEM Taller de Músics tocant molt pel país, (de fet va venir al Jazz Club la Vicentina amb un projecte a nonet, tots alumnes seus del Liceu i Taller) fent amics per tot arreu on passà, i que en aquest retorn a la seva pàtria petita, ha volgut retre un homenatge als seus avantpassats, musicals i literaris, car la majoria de les lletres són textos, o fragments de textos de l’Antonio Machado. La inclusió de dos grans del Jazz actual, Javier Moreno i Víctor Antón, ambdós havent sonat en aquest programa, i el darrer no fa gaire, fan que l’ambient jazzístic de les seves interpretacions sigui total, també per les del propi líder i trombonista Víctor Correa. Un directe amb un parell de temes que superen els 10 minuts, i que devia ser molt emocionant, també per la “Saeta” que varen tocar. I no m’oblido que en aquest projecte hi ha un actor, català, en Pau que és qui balla en els directes, i per això “Movimiento” és el títol de tot el que passa a l’escenari.
 
I per començar-los a escoltar ho podríem fer amb la magnífica “Saeta” cantada per Violeta i Víctor, però ho farem amb la dolça cançó on canta Violeta i anomenada..
 
1.2.- Soledad Delibes (Víctor Correa) 5m12s.
 
Doncs de quina manera més subtil hem començat el programa d’avui. La personal veu de Violeta ens ha acaronat ja d’entrada. El piano de Víctor, el violí d’ella mateixa, i la pandereta de Víctor, tot plegat abans d’escoltar-la cantant, ha estat la Introducció al tema. La veu de Violeta té un registre molt particular. Gran feina del guitarrista, ara tocant el piano acompanyant-la perfectament i fent unes precioses frases. I després d’aquesta emocionant veu, la improvisació del contrabaixista, que residí força temps a Nova York i del qual li he posat els seus projectes, ha mantingut la subtilesa del tema. Preciós, per començar-los a escoltar.
 
I he pogut llegir això a la seva pàgina web:
“Aquest projecte plasmarà la universalitat d'allò que ens fa humans mostrant com el folklore és fruit de la terra -terra que ja hi era i que en romandrà generant un de nou- a través de la meva pròpia vivència a Castella i de l'estudi de les seves tradicions. El vehicle elegit serà el moviment a través del cos de Pau, el context serà la música i dins de tot això brillaran: el ritme, el cicle, el patró, el pregó. Allò ancestral. Tot això serà revisat des del prisma del present, mirant cap al futur, mantenint la flama, però afegint llenya nova. L'equip està format per set grans professionals i artistes amb gran presència castellana ja que quatre dels set components són nascuts i/o residents a Castella, dos més resideixen a la part madrilenya del nostre “Parc Natural de Guadarrama” i Pau que és de Barcelona.”
 
I un dels dos temes llarg, conjuntament amb “Amanecer Moaña” és el que escoltareu i anomenat...
 
2.7.- Milonga (Víctor Correa) 10m16s.
 
I quin tema més divers i bonic; i de quina manera l’han acabat, cantant-ne una frase que han anat repetint. I amb quina veu l’ha començat Violeta, i ja per després, amb el motiu principal a càrrec del Javier, el violí i piano d’ella mateixa i Víctor Antón, i més endavant el trombó del líder, amb uns moments trencadors, estripats, brutals. El contrabaixista ha donat pas a  la improvisació del líder al trombó. I què maco ho ha fet Correa, amb el recolzament dels arpegis subtils de l’altre Víctor, aquest l’Antón. I aquest l’ha seguit amb una improvisació preciosa, i recordeu que tots els temes els van enregistrar en un directe que van fer a Segòvia. Tres pesos pesants del Jazz en aquest CD personal i sorprenent. Arribant al final, com ha rugit el trombó per deixar pas a la frase cantada per ells i ella, a mode de “Vamp” i així anar-la acabant, aquesta bonica “Milonga”, amb una improvisació col·lectiva final preciosa.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
 
I encara els escoltarem en el tema anomenat...
 
3.3.- Cúpula (Víctor Correa) 7m48s.
 
I “la muerte todo lo acaba”, i el gràcies del Víctor després dels aplaudiments de la gent que assistí al concert. I com l’han començat, primer amb la veu de Violeta i els arpegis de la guitarra de Antón i després ja amb tota la rítmica de les percussions i bateria i els acords del guitarrista. I les veus d’ella i del líder tot i explicant-nos coses que havia escrit Machado, “Creó de la nada un mundo”....probablement. I amb una subtilesa de fons, el líder ens ha fet una magnífica improvisació al trombó amb tot el Jazz del món. Quina mestria la de Correa a les vares del trombó. I quin exquisit gust el de Segòvia. I amb la rítmica del baixista i baterista, Víctor Antón ens ha fet una meravella d’improvisació. Mestre ell de totes les cordes, les de la guitarra i ves que també ho clava amb les del piano, acompanyant com ho fa en aquest projecte. El seu solo ha estat magnífic. Arpegis inversemblants, melodies creades precioses, i tot farcit de Jazz. I després “el sol dijo a la luna, que te beso que te beso. Y la luna le contestó, siempre me vienes con eso, siempre me vienes con eso” i més textos cantats.
 
I també Víctor en dius què:
“Es diu que durant el recorregut de la nostra vida tots els éssers humans compartim un sentiment d'anhel, al nostre interior sentim la manca d'una cosa. Des del nostre naixement vivim en una mena de futur, sempre aprenent i preparant-nos pel demà deixant enrere el nostre «ser original», les nostres arrels, la connexió amb el més primari d'un mateix. Aquest projecte és permetre aprofundir-me en l'enteniment, del què és Castella, la terra on la meva vida va començar, com ha estat la seva influència sobre el camí ja recorregut i com continuar el meu viatge d'una manera conscient des del coneixement. No hi ha res més primitiu que el so i el moviment i des d'aquest enfocament sorgeix el meu projecte. Els sons castellans com a concepció de l'obra, músics professionals que viuen de la inquietud creativa i un cos estudiat i dedicat a la dansa amb què transmetre visualment el missatge.”
 
I ja acabarem aquest interessant projecte amb el tema anomenat....
 
4.8.- India (Víctor Correa) 6m28s.
 
I de nou el baterista amb els sons profunds i ara encetant aquest tema. Víctor al trombó l’ha iniciat fent-ne ja el que seria la melodia. Senzillesa de sonoritat la d’ells dos. Rítmica i melodia, aquí hi és tot. Ell ha desenvolupat la melodia ampliant-la amb la seva improvisació, tot plegat a mode d’Introducció. I aquesta melodia té tot el regust d’una de les melodies jazzístiques, que segur haureu reconegut, aquelles que ens féu John Coltrane. I després, el baterista ha desenvolupat una llarga i magnífica improvisació. Els acords de la guitarra d’Antón i les veus de tots dos, Violeta i Víctor, ells i ella en un tema bàsicament per a lluïment del baterista. I d’aquest manera els hem acabat escoltant, a tot ritme, car, melodies n’hi ha hagut i molt boniques, com també improvisacions.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme tot i parlant-nos d’aquest “Movimiento”. Gràcies Carme per la teva dolçor textual i sempre musical, la de les músiques que escoltem.


I després d’aquesta delícia de composicions de Víctor Correa, farem un salt estilístic a totes bandes on escoltarem alguns temes del darrer projecte publicat el 2021 per Seed Músic, el de l’amic pianista i compositor, Néstor Giménez, “Tetralogy”. I aquí hi tenim a: Jaume Guri, violí; Gabriel Amargant, clarinet; Adrià Plana, guitarra i Néstor Giménez, composició i piano. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al disc ...
https://seedmusic.eu/en/album/tetralogy/..
 
El compositor i pianista Néstor Giménez dirigeix ​​i presenta “Tetralogy” (Seed Jazz 003), un disc a quartet que sona com una "orquestra de butxaca" i ens transporta a dos universos estimulants. Es tracta de jazz de cambra: música instrumental, meticulosament elaborada, una mica improvisada i amb esperit orquestral, interpretada per quatre músics de trajectòria consolidada i molt vinculats al panorama musical actual. “Tetralogy” repassa dues suites musicals originals inspirades en les tetralogies cinematogràfiques de Mad Max i Indiana Jones. Aquest nou projecte suposa un pas més en la voluntat d'investigar les idees de composició en la música clàssica i contemporània transportades al món del jazz i la improvisació.
 
I les dues Suites són aquestes: Suite I: La llegenda de Henry Jones Jr. on hi tenim: “L'arca de l'aliança”, “El maharajà del palau de Pankot”, “El calze de Crist” i “Les línies de Nazca”, i la Suite II, amb La llegenda de Max el boig, amb “La fina línia del deliri”, “El cowboy de la carretera”, “Negociutat” i “La carretera de la còlera”.
 
I els començarem escoltant en una composició minimalista del Néstor encabida en la Suite La llegenda de Max el boig,
 
5.6.- El cowboy de la carretera (Néstor Giménez) 4m48s.
 
I déu-n’hi-do quin canvi estilístic que acabem de fer. Els sons també han estat força diferents. Aquí no hi escoltarem cap baterista fent de les seves. La rítmica la faran, com ja han fet, els quatre músics amb violí, clarinet, guitarra i piano. Néstor ha fet un treball de recerca dins la música clàssica contemporània, en podríem dir, d’una gran volada. Un tema que ha iniciat l’Adrià a la guitarra, ell de manera sòbria, ja amb la melodia i rítmica inclosa. El piano de Néstor s’hi ha afegit, a mode de contrapunt. I ja per escoltar també la melodia a càrrec del clarinet de Gabriel en el mateix tarannà. La guitarra i piano, alhora, a duet. Melodia del violinista Jaume Guri, també força evolucionada. Moments intensos, canvis diversos, Néstor a munt i a vall del piano. Delicadesa, subtilesa allunyada del Jazz a tot Swing, però amb moments de caire contemporani i espurnes jazzístiques. Així seran les músiques d’aquest quartet, cosa que requerirà potser un petit esforç i atenció.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 21 d’abril que tornarem a tenir al bo d’en Benny Sharoni en Quartet i amb l’entrada entrada gratuïta. etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I encara els seguirem escoltant en una altra composició més o menys minimalista del Néstor encabida en la Suite La llegenda de Max el boig, anomenada...
 
6.7.- Negociutat (Néstor Giménez) 6m25s.
 
I de quina manera més dolça l’han acabat, res a veure per com l’han començat, car ho han fet amb el piano de Néstor ja marcant el motiu principal amb tota la rítmica inclosa. Clarinet i violí s’hi han afegit amb moments melòdics. Els delicats arpegis del pianista han servit per incloure-hi més melodies i improvisacions. A partir de llavors, intervencions de violí i clarinet. De moment, sense notícies de Wally-Adrià. I el tema l’han fet a trio. I ja cap al final, el preciós so del violí i el del clarinet, ells dos fent una mena de “téte a téte” impressionant. La persistència del piano del líder, i per sobre d’ell, els sons de violí i clarinet, acabant el tema dolçament.
 
I encara els seguirem escoltant en un tema de la primera Suite La llegenda de Henry Jones Jr, anoment....
 
7.4.- Les línies de Nazca (Néstor Giménez) 5m25s.
 
I de quina manera més rítmica ha començat aquesta composició, primer amb el piano del líder, amb els arpegis, i sempre els acords de la guitarra de l’Adrià. El violí fent-ne la melodia primer sol i després amb el clarinet de Gabriel. I Néstor s’hi ha posat amb una magnífica improvisació on el Jazz més modern hi respira folgadament. Modernitat, més que modernitat diria jo. Contemporaneïtat, això. I de nou una melodia a duet de violí i clarinet, la guitarra puntejada, i allà al fons de tot, el piano del líder. I el duet de Jaume al violí i Gabriel al clarinet és d’una gran volada melòdica i creativa, coses però que deuen estar ben escrites. I al final hem reconegut la melodia inicial feta pels dos solistes del tema, violí i clarinet i sempre els arpegis de fons del líder i pianista. Gran tema.
 
I ja per acabar el seu projecte els escoltarem en una altra composició amb tots els aires de la música clàssica contemporània envoltada de flaires jazzístics, encabida en la Suite II, La llegenda de Max el boig, i anomenada..
 
8. La carretera de la còlera (Néstor Giménez) 5m00s.
 
I vaja quin tema més original que acabem d’escoltar. I l’han acabat de la mateixa manera que l’han començat, amb dues frases de violí i clarinet força potents, sempre però amb el piano de fons rítmic. I després, melodia a duet de violí i clarinet, amb uns crescendos magnífics. I la qüestió rítmica s’ha doblat amb la incursió de la improvisació de la guitarra de Plana. I després, una mena de break relax, amb un so net de la seva guitarra i alguns suaus efectes, i sempre la rítmica del piano del líder. Un Adrià Plana subtil i creatiu, que ha deixat pas a la improvisació de Jaume al violí, farcit ell de modernitat i bon gust. I un final sobtat pel canvi del guitarrista on ha aparegut Gabriel al clarinet i tots ells acabant-ne les seves actuacions prèvies al final del sorprenent tema, el qual han acabat de cop. Bons temes, en l’ona de la més estricta contemporaneïtat, que aquest programa d’avui toca diversos pals, com esteu comprovant. Bravo Néstor, Jaume, Gabriel i Adrià.


I ja encarant la recta final del programa escoltarem un treball on la veu també hi té cabuda, i aquesta vegada amb textos cantats en català, guitarres més rockeres i de fusió, i per tant i de nou, canvi estilístic amb el projecte del Jaume de Viala anomenat “Calidoscopi embruixat”. Enregistrat a Aclam Studios, Barcelona 2021-2022 per Jose Cattaneo. Mesclat i masteritzat per Juan Pablo Alcaro a Argentina (Buenos Aires). Produït i arranjat per Jaume de Viala i Dusan Jevtovic. Producció executiva: Jaume de Viala. I aquí hi tenim a: JAUME DE VIALA: guitarres elèctrica, clàssica i acústica. DUSAN JEVTOVIC: guitarres elèctrics i acústica. JUDIT CUCALA: veu solista. VASIL HADZIMANOV: pianos, sintetitzadors i orgue Hammond. BERNAT HERNÁNDEZ: baix elèctric i fretless bass. ASAF SIRKIS: bateria. ALEKSANDAR PETROV: percussions i Tapan. Col·laboradors: PABLO SELNIK (1,4,6,7,8,10): flauta travessera. ROBINDRO NIKOLIC (3,8): clarinet. CARLES BENAVENT: baix elèctric (11). JOAQUIM "MAX" SUNYER: guitarres elèctrics i flamenca (2). JORDI BONELL: guitarra elèctrica (10). ARNAU GIORDANI: veu solista (11). PAULA DOMÍNGUEZ (2,3,4,5,6,7,8,11): cors. ELVIRA PASCUAL: lletres. Totes les cançons han estat compostes per Jaume de Viala, excepte "Revifalla", de Salvador Avià.
 
Doncs dir-vos que els 43 minuts que duran l'àlbum constitueixen un emocionant viatge que transita per paisatges progressius ("Llangardaixos a les portes de l’alba", "Mel i fel", "Les Jordies"...), de Jazz-Fusion dels 70´s ("Cavalcada per la nocturnitat aràbiga"...) o de l’Ona Laietana barcelonina més mediterrània (“La dansa de l’aigua”). Són 10 temes més aviat curtets, d’entre 3 i 4 minuts tots menys un, que en dura més de 8.
 
I tot i cantar Judit Cucala en la bonica cançó “Les Jordies”, resulta que n’han fet una cantada en anglès per l’Arnau Giordani, i us la posaré pel fet que hi col·labora el gran Carles Benavent amb el baix elèctric, o sigui que els començarem escoltant en la preciosa balada...
 
9.11.- Les Jordies (Jaume de Viala) 4m00s.
 
I ja heu pogut escoltar que aquesta música de Jaume de Viala va per d’altres camins, car, ell ha tornat a recuperar temes que havia compost fa una pila d’anys, a finals dels 70s, i per això aquest tarannà del rock progressiu que li hem escoltat. Els ha recuperat i ”vestit” musicalment parlant, de tota l’actualitat estilística, amb aires de Jazz-Rock-Progressiu. La improvisació del pianista serbi Hadzimanov, ha estat Jazzísticament delicada. També, com he dit en presentar el tema, pel fet de tenir-hi al gran Carles Benavent al baix elèctric, que el fa sonar com ningú més n’és capaç. Aquesta és una bonica cançó d’aquest músic de casa nostra, compositor i guitarrista, tot i que la guitarra que hem escoltat és la de l’amic Dusan Jevtovic. I la veu de l’Arnau també ens ha agradat força. Seguirem escoltant-los amb més i diversos temes.
 
Encoratjat per les crítiques tan positives -provinents de mitjans especialitzats de diferents parts del món- rebudes pel seu primer treball discogràfic "Sonoritat de mil miralls", Jaume de Viala ens presenta ara el seu segon àlbum, "Calidoscopi embruixat". Tot el repertori, excepte tres noves cançons, es remunta als llunyans anys 1978-79, prenent-se l’artista la llicència de retornar una vegada més al passat per actualitzar/reinventar les seves antigues composicions sense perdre les essències. En aquesta obra predomina un estil més Prog-Rock i de Fusion, sense perdre de vista la inspiració mediterrània (preferentment del vessant oriental) i recorrent a patrons rítmics més accelerats.
 
I els seguirem escoltant en un tema en l’ona de la Música Progressiva dels 70s, i esclar que amb alguna espurna de Jazz, on hi col·labora l’amic Pablo Selnik a la flauta, i Paula Domínguez, fent-ne cors.
 
10.8.- Calvet 1979 (Jaume de Viala) 8m00s.
 
I aquest tema és com una mena de Suite, pels diferents estadis per on passa. Ha acabat delicadament, de manera majestuosa, més o menys com l’han començat. I és que els inicis han estat subtils i emocionants amb la flauta de Pablo, i els cors de Paula. I quin canvi melòdic i rítmic amb la guitarra de Dusan, fins i tot amb alguns aires flamencs. I posteriorment, un altre moment per deixar-se anar, escoltant unes veus precioses que ens venen de l’espai. Els arpegis deixant pas al so dolç de la flauta de Selnik; el baterista marcant el ritme “beat”. I quin altre canvi rítmic més sorprenent, ben bé eren així les músiques que es feien en aquells anys “progressius” i “simfònics”. I un altre canvi rítmic i ara amb la improvisació del guitarrista serbi, i una base rítmica de baix, Bernat Hernàndez, teclat i bateria fent el motiu principal; solo del baterista Asaf Sirkis, brutal, i de nou un altre canvi rítmic i aires orientals per les melodies, la del teclat i de quina manera va marcant el ritme baix i baterista, i ja el darrer canvi apropant-nos al final del sorprenent tema.
 
I seguint amb la presentació d’aquest disc: ....Una vegada més, de la mà del guitarrista i coproductor serbi Dusan Jevtovic, Jaume de Viala ha pogut gaudir d'aportacions de músics d'alta escola. Un d’ells és el baterista israelià Asaf Sirkis (elogiat pel mateix Bill Bruford al seu llibre "Uncharted"), que compta amb un rutilant historial: Larry Coryell, Soft Machine Legacy, Carles Benavent, Jorge Pardo, Gary Husband, David Cross, Markus Reuter… Novetats destacables han estat també l’imaginatiu percussionista macedoni Aleksandar Petrov i la participació en tot el disc (al primer havien estat col·laboracions puntuals) de l’excels teclista serbi Vasil Hadzimanov, sense oblidar al baixista català Bernat Hernández. Tot i que aquest treball és més instrumental que l'anterior, la cantant de suggestives textures vocals Judit Cucala retorna interpretant tres peces.
 
I encara els escoltarem amb dos temes seguits, i anomenats..
 
11.4.- La dansa de l’aigua (Jaume de Viala) 2m23s.
12.2.- Cavalcada per la nocturnitat aràbiga (J. de Viala) 3m31s.
 
I la primera dansa és força agradable, vital, amb aires populars i quin final més potent amb la guitarra de Jevtovic. Ha començat dolçament amb veus i mandolines, per després entrar ja el persistent ritme del baterista, acords i melodia del nostre estimat guitarrista Max Sunyer, ell fent-ne la melodia, per després afegir-s’hi el teclat de Vasil Hadzimanov, tot plegat recordant-nos l’Ona Laietana dels 70s. I el segon tema és de nou una revifalla musical dels anys 70s amb tots els aires del Jazz-Rock-Progressiu de l’època. I també sonen aires flamencs, i per això es diu “Cavalcada per la nocturnitat aràbiga”. I quin solo magistral que ens ha fet en Vasil al teclat. Poder comptar amb tota aquesta colla d’amics i grans músics és tot un luxe. I sempre els cors de Paula. I quina potència rítmica té el tema.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb les...
 
13.6.- Espurnes del crepuscle mediterrani (J. de Viala) 3m05s.
 
I he volgut acabar d’aquesta manera, amb aquest brutal tema que ja heu escoltat com ha començat, amb el motiu principal a càrrec de Bernat al baix elèctric i tota la potència del baterista Sirkis. La magnífica melodia a càrrec del guitarrista Jevtovic i ell per sobre del coixí rítmic del  baixista Bernat Hernández i la bateria de Sirkis. Un projecte en l’ona del Jazz-Rock-Progressiu que he volgut recolzar perquè està molt ben parit, i perquè hi ha una bona colla d’amics i músics que també he posat en aquest programa, quan he posat discos de Moonjune Records, que ara ja molt massa que no en poso. De fet, el programa d’avui ha estat molt divers, començant per la música de Víctor Correa, per seguir amb el minimalisme contemporani de Néstor Giménez i acabar de la manera que hem fet, a tot Rock-Progressiu i improvisacions jazzístiques, més o menys. En fi, com sempre espero que us hagi agradat la selecció musical que us he fet, tant com m’ha agradat a mi. I amb un micro conte de Carme de la Fuente.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |