Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Bé, doncs dir-vos que el concert del passat divendres va ser magnífic, i que vam gaudir molt amb la proposta musical tan personal d’en Víctor Oller Trio, amb ell mateix al piano; Carla González, contrabaix i Jordi Pallarés, bateria. La Sala Xica es va veure quasi plena del tot i tothom que va venir va gaudir d’allò més. Gràcies Ajuntament de SVdH, al públic present i per descomptat als músics. 

I parlant del programa d’avui, dir-vos que serà divers com ho són els tres projectes entre ells, però la comunió rau en que és un Jazz fet a la perifèria, al País Basc, Catalunya i al País Valencià, car podrem escoltar als RS Basque Faktor, “Equanimity”; al darrer del prolífic Gonzalo del Val amb “Tornaviaje”, ambdós de l’editorial basca Errabal Jazz i el primer del jove crac contrabaixista i ara compositor, en Miquel Álvarez, “Martinete a Trane” de FSNT, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 

Doncs començarem el programa amb el disc de l’amic Rubén Salvador, ànima d’aquest projecte i qui primer me’l va enviar (després seria la gent de la discogràfica basca), encabit ell en els RSFaktor, “Equanimity”. Editat aquest 2022 per Errabal Jazz, enregistrat íntegrament en directe a Pottoko Studio per Fredi Peláez el 2 i 3 d’abril de 2022, mesclat, masteritzat i produït per Fredi Peláez, Hilario Rodeiro i el mateix Rubén Salvador. Amb Rubén Salvador, trompeta i fiscorn; Julen Izarra, saxo tenor; Satxa Soriazu, piano i piano Rhodes; Aritz Luzuriaga, contrabaix i baix elèctric i l'Hilario Rodeiro, bateria. Composicions i arranjaments d’en Rubén Salvador. Quatre destacats músics de l'escena que juntament amb Rubén Salvador conformen R.S. Basque Faktor. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.hotsak.com/tienda/equanimity. 

“Equanimity” bascula sota la inevitable llei del canvi, l'instant passatger consubstancial al llenguatge del jazz; un treball ideat per un músic conscient de la no permanència de les coses, en equilibri perfecte i equànime amb allò que realment és. Inspirat en la tècnica de meditació budista Vipassana, “Equanimity” és el treball d'un músic la creativitat del qual llisca suaument sota els preceptes d'aquest mil·lenari ensenyament, ple d'accents, colors i cadències que cohabiten amb el llenguatge consubstancial al jazz. Un disc amb enorme contingut expressiu només atribuïble a un artista conscient de l'instant, en perfecta harmonia amb ell mateix i amb allò que realment és. 

Doncs els escoltarem ja en el tema dedicat a la seva mare anomenat... 

1.7.- Dhamma (Rubén Salvador) 5m17s. 

I diu ell... Dhamma: Llei de la Naturalesa. Els ensenyaments d’una persona sàvia i il·luminada, i el camí cap a la focalització mental i alliberament personal. Per totes aquestes raons, aquesta composició està dedicada a la meva mare, ja que ella m’ha ensenyat aquesta llei i ha estat, és i serà la guia vers el bon camí. Sempre estaràs en el meu cor, mare. T’estimo! 

Doncs amb aquesta dolça subtilesa musical hem començat el programa d’avui, tema propi del líder i ànima dels RS Faktor, o sigui Rubén Salvador. Composició tendra, dedicada a la seva mare, dedicada a totes les mares, que ens ha agradat força. Una melodia molt maca feta pel metall més daurat, el del líder i que ha estat secundada per la sonoritat del saxo tenor de Julen Izarra en el “pont” del tema. I els solos han estat molt bonics i fets primer pel fiscorn del líder, més càlid que la trompeta, el contrabaix més profund de Aritz Luzuriaga, i el saxo tenor d’en Julen, poètic també. Amb uns moments finals preciosos, per acabar-lo dolçament.

 

I seguirem amb ells en el tema... 

2.6.- Adhittana (Rubén Salvador) 5m51s. 

Doncs aquesta és una altra remarcable composició d’en Rubén Salvador. Té un “Groove” que se t’emporta delicadament, tot i el tempo no massa vital. De fet el tema ha tingut diversos moments, alguns més consistents que d’altres, car ha començat amb força, la del piano i bateria per després iniciar el tema amb el motiu principal, ja més delicadament i posteriorment amb la melodia a càrrec dels dos vents, acabant amb una mena de preguntes-resposta d’ells dos. Una molt maca melodia amb una rítmica “trencada”, la de la base de piano, contrabaix i bateria. El primer canvi i “break” ha estat a càrrec del pianista Satxa Soriazu el qual ens ha fet un preciós solo. També ha estat molt ben trenat el del Julen Izarra al saxo tenor i ja per recuperar melodia principal i encarar el final d’aquest preciós “Adhittana”. 

I ell ens diu d’”Adhittana” que és la “ferma determinació”. És un dels processos més difícils de la metodologia, car, a partir del sisè dia i en les meditacions de grup, se signa la proposta d’un estat estàtic del cos en la mateixa posició durant tota l’hora que dura cada meditació. Se’n fan tres cada dia. Es reflecteix la incertesa de poder aconseguir-ho, el retrobament amb el propi cos, el poder de concentració front la dificultat i el procés de meditació avançat de sis dies de disciplina. Déu n’hi do.

 

I encara els escoltarem en el tema anomenat.. 

3.3.- Vipassana (Rubén Salvador) 4m04s. 

Doncs amb aquest tema hem fet una passa endavant pel que fa als aspectes rítmics i de tempo. El tema comença amb un diàleg entre els vents, per ben aviat aparèixer l’aspecte rítmic de baixista i baterista. El tema o melodia principal apareix posteriorment, i s’ha de dir que té una certa complexitat, alhora que dinamisme i vitalitat. El baterista Hilario Rodeiro fa una feina remarcable en aquest tema, per l’aspecte de la rítmica així com “trencada” que dic jo i després per la seva execució solista després del duet dels dos vents. Abans però hem escoltat la bona feina que ha fet Julen Izarra en la seva improvisació. Bon llenguatge, tècnica, i un molt bon so, alhora que gust musical. El “break” amb els dos vents a duet, magnífic. Gran solo del baterista; inclusió del baixista Aritz Luzuriaga ara amb el baix elèctric i final sobtat d’un tema força sorprenent. 

I de “Vipassana” ens diu que significa veure les coses tal i com realment són. És una de les tècniques més antigues de meditació de la Índia. Va ser redescoberta fa més de 2500 anys i va ser ensenyada com a remei universal: L’art de viure. Aquesta tècnica no sectària té com objectiu la total eradicació de les impureses mentals i el resultat final, és la felicitat del total alliberament. Un tema, diu el Rubén que es basa en el ritme del “afrobeat” (això que jo dic ritme trencat), i que plasma l’anar endavant en la tècnica després de tres dies de fase “Anapana” i focalització de la ment en el triangle format pel nas i llavi superior.

 

I ja acabarem amb el tema més vital i anomenat... 

4.9.- Samadhi (Rubén Salvador) 4m21s. 

I ens diu d’aquest “Samadhi” que és Concentració. Realment i de la manera com es fa visible, la concentració es treballa també en aquesta tècnica per què la focalització sigui lo més precisa possible, qüestió que es requereix també en la música i més concretament en aquesta composició al més pur Be-Bop, amb les característiques pròpies d’aquest estil de Jazz com són la velocitat notable (el tempo), la melodia entremaliada i en aquests cas, amb canvis harmònics inusuals, que fomenta el desenvolupament de la mateixa concentració. 

Doncs sí, aquest tema “bopper” ens ha recordat a Charlie Parker en el seu “Donna Lee”. El tempo és brutal, sí. Gran feina doncs de la base rítmica. Els solistes, magnífics, i el primer en improvisar, en Julen Izarra al saxo tenor, el qual ens ha tornat a “frapar”. També ho ha fet el líder a la trompeta, amb un bon fraseig i trempera jazzera, ell arribant al registre agut amb solvència. Després de recuperar la melodia a duet de vents, l’Hilario ens ha mostrat la seva mestria a càrrec de la bateria fent-nos un bon solo final. Gran tema per acabar-los d’escoltar. Felicitats Rubén Salvador i companys. 

Rubén Salvador transita sobre el bastiment sonor proposat pel brillant elenc de músics que componen la formació ja des del desplegament rítmic amb aires afrolatins de “Anapana” com a punt de partida i que correspon a l'inici de la meditació on l'atenció se centra en la pròpia respiració per passar per la deliciosa “Vibration Triangle” i la dinàmica “Vipassana” fins arribar a “Equanimity” i “Anicca” on la formació estableix un més que interessant diàleg entre contrapunts i línies melòdiques. L'evocadora atmosfera d'Adhitthana” el significat literal del qual és “ferma determinació” dóna pas al delicat mood de “Dhamma” o “Llei de la naturalesa” per transitar pel subtil rubato de “Pañña” o “Saviesa” en clau d'improvisació lliure i on Rubén Salvador comparteix autoria amb Hilario Rodeiro. Al més pur estil Bebop “Samadhi” o “Concentració” es dota de canvis harmònics inusuals i melodia entremaliada per descobrir-nos “Sankhara” o “Reacció” on Salvador torna a compartir autoria amb Hilario Rodeiro i la banda desproveïda de conceptes musicals preconcebuts transita per la improvisació per acabar aquest treball amb l'alegre “Metta” o “Amor desinteressat” amb ritme basat en el second line de Nova Orleans. 

I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...Gràcies Carme per com ens acarones amb la teva veu i sempre envoltada de les músiques del programa.

 

I seguirem ara amb el projecte del jove contrabaixista valencià Miquel Álvarez, “Martinete a Trane”. Publicat per FSNT aquest 2022. Enregistrat per Sebastian Laverde als Jazztone Studios, València, 30 d'octubre de 2021. Mesclat per Jan Valls. Masteritzat per Ferràn Conangla. Produït per Miquel Álvarez. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. I Miquel Álvarez Grup són: Miquel Álvarez (contrabaix), Perico Sambeat (saxo contralt i soprano), Albert Sanz (piano), Andreu Pitarch (bateria), Sergio Martínez (caixó i percussió), Juan Antonio Jiménez (palmes i jaleos). Convidats: Rafael Vargas “el Chino” (veu, palmes als #2,5,7 i 8), Javier Vercher (saxo tenor als #7 i 9). Tots els temes composts per Miquel Álvarez. I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/miquel-alvarez-albums/55308-martinete-a-trane-digipack.html. 

“M'agradaria donar les gràcies als meus pares, Victòria i Josep Miquel, per ensenyar-me a lluitar per les coses que estimo, a la meva família i també al meu poble, pel seu suport incondicional. —Ningú sap cap a on van a menys que sàpiga d'on vénen. Gràcies, també, per escoltar aquest àlbum”. — Miquel. 

I els començarem escoltant en el tema “en memòria dels que no la tenen” i anomenat... 

5.6.- Tientos del Olvido (Miquel Álvarez) 7m18s. 

I quina molt bonica composició del Miquel, amb el preciós so del saxo soprano de Perico Sambeat. Una melodia que ens ha acaronat ja des del primer moment. El ritme delicat dels “tientos” per cajón, percussions i bateria ens  ha acompanyat durant tot el tema. Després de la melodia ja hem pogut escoltar la primera improvisació a càrrec del jove contrabaixista i compositor, magnífica pulsió alhora que cantada per ell mateix a “temps real”, cosa no gens fàcil si es canta amb entonació i afinació cada nota que es toca. El solo posterior de Perico al soprano ha estat també brutal, ell, mestre també amb el contralt. Delicadesa la de l’Albert Sanz al piano, ell que és també un dels “grans” en això de acaronar les 88 tecles. Al final, un “vamp” on Perico ha seguit acaronant-nos tot i allargassant el tema per acabar-lo finalment de manera delicada.  I també us podria posar un altre preciós tema alhora que delicat com aquest i que és “Salvadora la de Palo” de prop de 10 minuts de dolçor interpretativa de tots ells. 

Aquest disc neix de la necessitat de trobar una única veu que uneixi les dues grans influències del compositor: el flamenc i el jazz. En Miquel s'inspira en aquests dos estils i en la representació dels seus propis principis: el respecte a la Terra, a les seves arrels i als nostres grans, així com a la bellesa i la crua realitat de la vida. Durant la seva carrera musical ha conegut molts músics com Perico Sambeat, Albert Sanz, Sergio Martínez, Rafael Vargas, Andreu Pitarch, Javier Vercher i Juan Antonio, amb qui ha compartit i après durant anys. Els va tenir presents durant tot aquest projecte, la seva personalitat i els seus sons.

 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de: 

Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,

Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es

Temps Record: https://tempsrecord.cat,

Youkali Music: http://youkalimusic.com,

Origin Records: https://originarts.com/,

Errabal Jazz: 

http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

I els seguirem escoltant-los a tanguillos, en el tema... 

6.3.- Tanguillos d’el Verger (Miquel Álvarez) 7m50s. 

I amb una mica més de tempo i vitalitat, tot i que no massa més, els acabem d’escoltar en aquest tema a tot “tanguillos”. Aquí Perico ha agafat el saxo contralt, instrument el més habitual en ell, on ens ha tornat a mostrar la seva molt bonica sonoritat en aquest preciós tema del Miquel. Una melodia molt maca interpretada pel saxofonista que ha deixat pas a la primera improvisació a càrrec del pianista Albert Sanz. L’Albert és un dels grans pianistes de l’escena valenciana, ell conjuntament amb l’altre Albert aquest darrer Palau. Els aires d’aquest tema, amb un flamenc molt delicat, ens han omplert de joia el nostre cos, la nostra ànima. Perico n’ha seguit les improvisacions, feta la seva amb total mestria, per llenguatge i pel seu so, magnífic i càlid. Sempre troba les millors i més adequades melodies per a les seves improvisacions. I de nou el jove crac i un dels nostres herois d’avui, en Miquel Álvarez que ha tornat a cantar entonant cadascuna de les notes de la seva improvisació. Quin crac, mare de 10 sr. Melodia de nou per encarar el final d’aquests “Tanguillos d’el Verger”. 

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz.. 

23 Robadors: 

https://23robadors.com/programacio/,

Jamboree Festival Mas i Mas:

https://jamboreejazz.com/agenda/,

Milano Jazz Club: 

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,

Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,

Nova Jazz Cava: 

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,

Jazz Club la Vicentina: 

https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,

etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

 

I encara els escoltarem en el tema per buleríes anomenat.... 

7.4.- El palomo (Miquel Álvarez) 8m06s. 

I aquestes “buleries” han sonat ara amb les palmes del Juan Antonio alhora que amb el seu “cajón” i més percussions, també les de les escombretes del baterista de casa nostra l’Andreu Pitarch. També hem escoltat així com de “background” els “cantes” llunyans de Rafael Vargas “El Chino”. La melodia de nou ha estat a càrrec de Perico Sambeat de nou amb el saxo contralt. Solos dels companys, el primer el de l’Albert Sanz, farcit de bon gust amb unes línies melòdiques on els aires aràbics i aflamencats amb el Jazz a la seva vora, són evidents. Més solos han aparegut, com el de l’amic Sambeat al saxo contralt i aires del Sud-Jazz i fraseig lleuger i gràcil alhora que amb la millor tècnica. Ell mateix s’ha encarregat de fer la preciosa melodia i ja per anar-lo acabant, tot i escoltant al jove crac i compositor cantar alguna de les seves línies melòdiques, acabant-lo de cop, de manera abrupta.

 

I ja els acabarem d’escoltar en el tema vital a tota rumba i sorprenent del projecte on hi col·labora Javier Vercher al saxo tenor i anomenat... 

8.9.- El apagón (Miquel Álvarez) 6m32s. 

I amb aquesta “rumba” on hi participa l’amic Javier Vercher ens hem acomiadat del projecte de Miquel Álvarez. El magnífic saxo tenor ens ha fet una “impro” d’allò més potent i moderna. El seu fraseig més que modern alhora que apropant-se al més contemporani ens ha impressionat d’allò més. Miquel però l’ha iniciat amb unes notes de contrabaix a mode d’”Intro”. El duet dels dos saxos ens ha agradat força, ells fent-ne la melodia i mentre, les palmes, piano, contrabaix i bateria fent-los tota la qüestió rítmica. El solo de Vercher, brutal. Quines ganes tinc de posar-vos-el a ell acompanyat de Jordi Rossy, disc que em va cedir aquest darrer a l’Auditori del Liceu. Més improvisacions de Sanz al piano, magnífica, i també la del saxo contralt Perico Sambeat. I amb ell hem arribat al final del tema i projecte del Miquel Álvarez, ell que me’l va cedir a la Nova Jazz Cava on vam anar a veure la formació i projecte de Victoria Pilatovic. Gran projecte de Miquel Álvarez Group, i grans interpretacions de tots ells, Bravo nois..

 

I ja acabarem programa amb el disc de l’amic Gonzalo del Val, “Tornaviaje”. De fet vam tenir el plaer de veure’l el passat diumenge al Milano Jazz Club, i esclar, va ser un directe de projecte impressionant. Editat per Errabal Jazz aquest 2022. Enregistrat però a Catalunya al Local Estudi per Marc Piña. Mesclat per Jordi Matas i masteritzat per Víctor García. Aquí hi tenim a Romain Pilon, guitarra; Raynald Colom, trompeta; Manel Fortià, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria i Carme Canela, veu  en un tema. Gonzalo té 4 composicions i Romain Pilon, Manel Fortià, Chico Buarque i John Coltrane, una cadascun. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

 http://www.hotsak.com/tienda/tornaviaje. 

I si hi tenim a Carme doncs està clar que l’escoltarem en el preciós tema de Chico Buarque anomenat...

9.8.- Gota d’agua (Chico Buarque) 4m56s. 

I què bonic ho ha fet Carme. El tema l’ha iniciat ella mateixa a la veu i el Manel al contrabaix, i encara sense la subtilesa rítmica que després hem copsat durant tota la resta del tema. L’entrada de la rítmica en la segona estrofa de la lletra ha estat sublim. La guitarra de Pilon, les escombretes del líder, el contrabaix de Fortià, tot plegat d’una bellesa esglaiadora. Carme n’ha seguit una bona estona de melodia amb més estrofes de lletra, d’un lletra colpidora pel que hem pogut entendre. I ves per on que Ray Colom a la trompeta l’ha anat recolzant tota l’estona, i al final ficant-se a improvisar, però ves per on que el tema ha acabat d’aquella manera que sempre dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. Le notes guia del Manel al contrabaix no ens han abandonat en cap moment. En fi, una delícia de tema per començar-los a escoltar, que les coses canviaran ben aviat. 

I Gonzalo ens diu què...el títol del disc i la inspiració per les seves cançons l’hi dec a la figura del mariner Andrés de Urdaneta. Jo també vaig voler retornar al port de partida, però tal i com li va passar a ell, no vaig trobar el punt exacte.

 

I encara els escoltarem en el tema del guitarrista francès Romain Pilon anomenat... 

10.5.- Azur (Romain Pilon) 4m57s. 

I aquest tema va ser el bis que ens van fer aquest passat diumenge al Milano Jazz Club. Va ser un bis força curtet, però igualment els hi vam agrair. La trompeta de Colom i la guitarra de Pilon han estat els qui s’han encarregat de fer-nos la melodia. El primer ha estat qui primer ha improvisat amb un so ple i fraseig magnífic ple de Jazz i Blues, car aquest tema en les improvisacions ben bé sembla estar farcit de Blues. Quin bon gust musical que té en Ray Colom, ell capdavanter dels més joves trompetistes, els que ara en tenen 20 i tants. El jove francès ha estat qui primer ha improvisat, i què bé ho ha fet. Aquest guitarrista em va cedir el seu darrer CD. Una impro magnífica de Pilon, en molts aspectes, melòdica i també amb espurnes d’acords. L’ha iniciada dolçament, però això sí, amb tot el Swing del món. Al final, els dos solistes han recuperat la melodia i l’han acabat així com penjat d’un fil.

 

I seguirem amb una composició, ara de Manel Fortià anomenada... 

11.6.- Simple (Manel Fortià) 4m35s. 

I aquest tema del Manel també el van tocar al Milano Jazz Club, tema que van allargassar com sempre passa en els directes. I si la base rítmica l’ha començat fent una “roda” d’acords, ben aviat ha aparegut la càlida trompeta de Ray Colom, que per cert, aquest divendres 2 de desembre presentarà el seu nou disc al Jamboree Jazz Club, amb el seu Quartet oficial. Manel n’ha iniciat les improvisacions, ell al contrabaix, amb una molt bona pulsió rítmica. Ell però sap fer-les amb molt contingut melòdic, com ha estat el cas. Pilon l’ha seguit amb la mateixa mestria i delicadesa, impro farcida de recursos estilístics més o menys com les que fa Ray a la trompeta. Ell però ha fet una “roda” final improvisant tot i apropant-nos al final del tema. Ray sap nedar en totes les aigües, i si aquestes són càlides, ell s’hi balanceja. I el tema l’ha acabat en Pilon amb la seva guitarra i so mutejat. 

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:

Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,

Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,

Auand Records: https://auand.com/,

Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,

CRU Records: https://crurecords.com/,

Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,

Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 

I ja els acabarem d’escoltar en el tema més vital de tot el programa i primer track del disc, compost pel mateix Gonzalo anomenat.. 

12.1.- Es Bot (Gonzalo del Val) 5m15s. 

I aquest brutal tema va ser el primer que va sonar al Milano Jazz Club a tota hòstia la base rítmica mentre els dos solistes fan la melodia a notes llargues i soltes. El “pont” és una altra cosa, i el fan a duet. Ray s’ha posat a improvisar ara ja seguint el tempo bopper, i s’ha de dir que ho ha fet d’una manera brutal. Res a veure amb les aigües dolces on he dit que es balancejava. Ara ha seguit les ones més bèsties, les més altes, les que més t’envesteixen. I així de veloç és el tema, que ni en Pilon ha tingut temps d’improvisar. Els dos de la base rítmica no han parat en cap moment i s’han “currat” un tema brutal per tempo, gran composició del líder i baterista Gonzalo del Val. Protagonisme d’ells dos, però també dels altres dos, els solistes, l’un més que l’altre, car si en Ray ha improvisat, en Romain l’ha recolzat amb acords durant la improvisació del primer, i abans fent duet en la melodia. Gran tema del Gonzalo, grans temes de Fortià i Pilon, i gran projecte que potser també acabi essent un dels millors discos de Jazz d’aquest 2022. Felicitats Gonzalo del Val, felicitats nois.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero us hagi agradat tan com a mi. Us recordo que hem escoltat primer als RS Faktor, “Equanimity” després a Miquel Álvarez, “Martinete a Trane” per acabar com ho hem  fet amb el Gonzalo del Val, “Tornaviaje”, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.