Programa 520: Marta Sierra, Chema Peñalver i Lluís Coloma & His Musical Troupe, dimecres 2 de novembre de 2022.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Bé, abans de començar el programa d’avui, dir-vos que el concert del passat divendres a la Sala Xica, seu del Jazz Club la Vicentina, va ser extraordinari. Vam poder veure i escoltar a un dels saxos tenors més potents del moment, en Benny Sharoni. El van acompanyar en Txema Riera, Horacio Fumero i Roger Gutiérrez. Gràcies a tothom per omplir la Sala Xica i a l’ajuntament pel seu suport, i per descomptat als músics que ho van donar tot. Un dels millors concerts d’enguany.
I avui us proposo una
primera part de programa dedicat al Swing, vist de diverses perspectives
estilístiques, car Marta Sierra i el
seu “Paris Connection” respira el
Swing del Jazz Manouche, mentre que en Chema
Peñalver i el seu “Tribut to Benny
Goodman” se situa en el Swing dels anys 30s. I la segona part del programa
canviarà una mica l’estil amb el qual l’hem iniciat, amb el Rock-Swing-Blues i
demés “perles” del darrer projecte de Lluís
Coloma & his Musical Troupe, “Trip to Everywhere”.
Comencem doncs amb la violinista de casa nostra Marta Sierra i el seu “Paris Connection”. Un disc començat a Microcosmos Produccions i acabat de polir a Temps Record per en Josep Roig i distribuït per la mateixa editorial. I aquí hi tenim a Marta Sierra, violí; Fredrik Carlquist, clarinet; Maxime Bousquet, guitarra solista i rítmica i l’Stuart Grant, contrabaix.
Aquest és el seu primer disc, on hi tenim 7 temes. Els ritmes són diversos, havent-hi baladetes com “Clair de Lune”. I el vals típic del Jazz gitano el tenim en el tema “Indiference” encara a tempo mèdium. Més vital de tempo és el tema a tot Swing “Rose Room”. I més o menys al mateix tempo tenim el “All of me” i també el “Exactly Like You”. I els dos temes més ràpids són “Anniversary Song” i el “I Can’t Give You Anithing But Love”.
Escoltem-los ja amb la baladeta del mateix compositor que va compondre també “Les Feullies Mortes”, en anglès, l’”Autumn Leaves”, en Joseph Kosma i ara amb la cançó del 1947....
1.4.- Clair de Lune (Joseph Kosma) 4m12s.
I aquí els hem escoltat a trio de violí, guitarra rítmica i contrabaix, una formació perfecte per escoltar melodies com aquesta. Marta al violí està molt sensible, molt concentrada, se li nota. La seva execució, delicada, i amb tot l’estil que ella ha aprés dels mestres com l’Stephan Grapelli. La melodia primer a violí manouche, i després la primera improvisació a càrrec del guitarrista Maxime Bousquet, ell que ha estat molt subtil i precís. També la líder ens ha fet una molt bona improvisació, ella que fa passes de gegant en això mateix i no para de créixer i créixer. Un preciós tema per començar el programa d’avui.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,
I seguirem ara a tot vals amb el tema del 1942 compost per Tony Murena i Joseph Colombo anomenat..
2.1.- Indifférence (Murena i Colombo) 3m08s.
I els entesos francesos a aquest tipus de vals li diuen “vals musette”. A més a més, la majoria de versions que s’han enregistrat han estat de guitarra i acordió, i no tantes de violí. I tot i haver nascut Tony Murena a Itàlia, ben aviat es van establir a França, ell que fou també un bon acordionista. El 1932 però va aprendre a tocar el bandoneó i el tocà en orquestres de tango. I aquí la nostra heroïna Marta Sierra ha brillat amb tota la llum que li és pròpia. El tema ha estat seu des de l’inici, primer amb la bonica melodia i després amb la molt reeixida improvisació. Molt bona interpretació de la violinista que ha tingut el suport imprescindible dels dos de la base rítmica, en Maxime Bousquet, guitarra rítmica i l’Stuart Grant, contrabaix.
I he pogut veure els
comentaris que feien des de Microcosmos
Produccions els dies de l’enregistrament, febrer d’enguany: Ja hem començat
la producció del disc de la violinista i cantant Marta Sierra. I hem començat a distància, la Marta a Nantes amb el
guitarrista de jazz manouche Maxime
Bousquet, a l’Studio Nomade de Olonne
sur Mer, al sud de Nantes, amb Didier Rabillier de tècnic. Serà un
disc molt especial, amb un clima molt genuí inspirat en el jazz del París dels
anys 30-40 de la Marta Sierra.
Seguirem a Microcosmos i qui sap on
més... on ens porti aquest viatge al gipsy jazz.
I seguim amb un punt més de tempo amb el conegut tema del 1931 compost per Gerarld Marks i Seymor Simons, el molt conegut...
3.6.- All of me (Marks & Simons) 3m48s.
I qui primer va cantar aquest tema va ser la cantant afroamericana Belle Baker i ho va fer en una emissora de ràdio. També la va interpretar Louis Armstrong poc després. Ara bé, segons Ted Gioia, la versió que en va fer la gran Billy Holiday el 1941 és la millor per com la va fer, la versió definitiva, vaja. I els nostres herois ens l’han feta a un molt bon tempo, que això del Gipsy Jazz ja ho té, això. Marta ens l’ha iniciat ja amb la melodia i la rítmica guitarra del francès Maxime i la pulsió del contrabaix de l’Stuart. Ella mateixa s’ha posat a improvisar, i la veritat és que ens ha impressionat de nou, car ho ha fet amb tot el gust del món alhora que molt bona tècnica. El guitarrista francès ens ha tornat a meravellar per la seva mestria en aquest estil tan francès, i belga, no ho oblidem. Stuart els ha seguit clavant ell una molt reeixida improvisació. I de nou Marta s’hi ha posat amb un altre “chorus” improvisant per després recuperar la preciosa melodia i acabar aquet gran tema. Bravo.
I seguirem a tot Swing ara amb un altre tema de la parella de compositors Jimmy McHugues i Dorothy Fields del 1930 i anomenat....
4.7.- Exactly Like You (McHugues & Fields) 4m07s.
I una mica més vius
de tempo hem gaudit molt amb aquesta versió a Gipsy Jazz i tan swingada del
conegut tema de Jazz Clàssic. I el mateix any de la composició el va enregistrar
el gran Louis Armstrong. També ho va
fer la cantant Ruth Etting i la Casa Loma Orchestra. I posteriorment
també ho van fer Nina Simone i Aretha
Franklin entre milers més. I aquí el tema l’ha iniciat Fredrik al clarinet i ja amb la coneguda melodia interpretada per
ell. I després d’ell Marta ens ha
tornat a fer una magnífica improvisació amb el violí. El seu fraseig és del tot
jazzístic, del Jazz gitano, del Jazz Manouche. El so del seu instrument ens
apropa al dels seus mestres, aquell so dels anys 30s del segle passat. La
guitarra del francès Maxime Bousquet
ha tornat a brillar a les seves mans amb una gran improvisació. La melodia a
càrrec del clarinet de Fredrik ens
ha acaronat de nou, per després Marta
fer un altre “chorus” improvisat i enllaçar amb el final de la melodia,
acabant-lo de cop.
I ja per acabar de presentar-vos el projecte de Marta Sierra els escoltarem a tot Fast Swing amb el tema del 1928 de la parella de compositors McHugues & Fields i anomenat...
5.2.- I Can’t Give
You Anything But Love (McHugues & Fields) 3m23s.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://crurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I m’agradaria fer-vos esment d’una sèrie de concerts que realitzarà el baterista gadità per les nostres terres. Estic parlant de Javi Ruibal:
Dijous 3 de Novembre:
Sunset Jazz Club (Girona) 22:00
Divendres 4 de
Novembre: Nova Jazz Cava (Terrassa)
22:00
Dissabte 5 de
Novembre: Taller de Músics (Barcelona)
11:00 (Masterclass)
Dissabte 5 de Novembre: Milano Jazz Club (Barcelona) 19:20 i 21:30
En aquests concerts Ruibal estarà acompanyat de Manu Sánchez al piano i d'Ale Benítez al baix, dos talentosos i
multifacètics músics de la badia gaditana. Amb aquest fantàstic trio el públic
podrà gaudir de ritmes i sonoritats que us faran viatjar a diferents paisatges
arreu del món.
I ara recupero un disc que em va enviar en Chema Peñalver, i tot i que és del 2008 el poso avui perquè és magnífic alhora que lliga amb l’estil de les músiques del programa. “Tribut to Benny Goodman” editat per Sedajazz Records i enregistrat el març del mateix a València. I aquí hi tenim a Chema Peñalver, clarinet; Fabián Barraza, guitarra; Julio Fuster, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria. I tot i que ja no el tenen en stock us poso la pàgina web del disc de Sedajazz on hi podreu llegir una llarga ressenya del disc, i potser entrar a la web de la discogràfica per trobar-hi més meravelles.
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos_detalle.php?disco=101.
Doncs ja els escoltarem amb el tema que més s’ha interpretat en el món del Jazz, de Johnny Green el súper conegut...
6.9.- Body & Soul (Johnny Green) 5m15s.
Doncs sí, aquest sembla ser l’estàndard de Jazz que més s’ha interpretat de tots els temps. Ells quatre ens n’han fet una preciosa versió seguint la manera com se sol fer, les As un i la B, el pont l’altre. És un tema d’estructura de 32 compassos i de la típica forma AABA. I l’un ha estat el líder Chema Peñalver al clarinet i l’altre el guitarrista, en Fabián Barraza. I ves per on que aquest mateix ha estat qui ha iniciat les improvisacions, i què bé ho ha fet, ara ell en les As. Té un molt bon so, aquell típic so de les guitarres de caixa ample, les més jazzeres, alhora que un molt bon fraseig. I en Chema l’ha seguit en el pont, acabant-lo i fent-ne un “chorus” sencer, clavant-nos una magnifica improvisació amb tot l’estil d’aquells anys del Swing del bo d’en Benny Goodman. El so clar i nítid del seu clarinet alhora que les seves maneres improvisant ens el situen al nivell dels millors clarinetistes del país, com també ho és en Fredrik Carlquist, Gabriel Amargant i d’altres més. Un gran tema per començar-los a escoltar i bona intervenció dels dos solistes alhora que bon acompanyament de la base rítmica amb Julio Fuster, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz
23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Festival Mas i Mas:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
I a tot delicat Swing els escoltarem amb el tema de Benny Goodman i anomenat...
7.3.- A Smooth One (Benny Goodman) 7m11s.
I ves per on que
aquest tema el va enregistrar Benny
Goodman amb la orquestra de Glenn
Miller, disc recopilatori i anomenat “Kings
of Swing” i també va estar inclòs en el disc del guitarrista Tiny Grimes & Coleman Hawkins, “Blues
Groove” del 1958. I en Chema
l’ha iniciat amb una espectacular “Intro” a clarinet solo. I el Swing ha
aparegut ben aviat i com de bé l’han acompanyat tots els companys, i el
guitarrista fent-li segones veus a moments. Un tema certament gens trillat pels
canvis que té. Fabián a la guitarra
n’ha iniciat les improvisacions i ves per on que ens ha tornat a demostrar com
ho fa, com ho feia el 2008. Segur que ara, ell i tots estan en una altra
galàxia de qualitat. Gran i desconegut guitarrista, al menys per mi. El líder
l’ha seguit amb un gust i Swing magnífics. Aquest músic amic de Castelló és un “crac” del clarinet, com
podeu escoltar. De fet, ja havia sonat en aquest programa amb un projecte més
actual que el que esteu escoltant. Julio
Fuster al contrabaix també ha fet una gran tasca solista, i per darrere les
escombretes del baterista i acords puntuals del guitarrista. Gran tema i
interpretacions de tots ells.
I seguirem a tot Swing amb el tema de Sid Robin & Charles Shavers anomenat....
8.4.- Undecided (Robin & Shavers) 5m44s.
Doncs Charles Shavers a més de ser un bon
compositor, va ser també trompetista. I de Sid
Robin no en sabem quasi cap de les seves coses. De fet el tema sembla que
només sigui de Shavers. El 1939 Ella Fitzgerald el va enregistrar amb
l’orquestra de Chick Webb. I els
nostres herois l’han començat amb una “Intro” magnífica, no massa usual en
d’altres enregistraments. El tema havia de ser ballat per totes i tots en
aquella època, i encara ara es toca en les reunions de dansaires del “Lindy
Hop”. Chema ens ha fet una altra
gran demostració de bon gust i tècnica a dojo, que la té tota. El seu fraseig és
bonic alhora que tècnicament perfecte, lligat, equilibrat. El seu bon gust és
lo que fa que siguin tan agradables les seves improvisacions. Qui millor que
ell per fer-li un homenatge al rei del clarinet-swing, el bo d’en Benny Goodman. En Fabián Barraza a la guitarra ha fet també un magnífic solo, i quin
plaer escoltar-lo també. El seu so ple i contundent, les seves línies
melòdiques creades, totes fetes amb la millor tècnica. En aquest solo ens ha
mostrat també el seu domini de l’harmonia amb tot un seguit d’acords. En Julio Fuster al contrabaix ha estat
també magnífic, com també els “quatres” del baterista Jeff Jerolamon. I quina gran interpretació de tots quatre, bravo.
I ja acabarem a tot tempo fast, ràpid i amb tot el Swing del món compost per Vincent Rose i anomenat...
9.11.- Avalon (Vincent Rose) 5m23s.
Doncs això, què "Avalon"
és una cançó popular de 1920 esdevinguda un estàndard de Jazz ni massa conegut
ni interpretat, crec jo i que va ser escrita per Al Jolson, Buddy DeSylva i Vincent Rose fent referència al poble d'Avalon, Califòrnia. Va ser introduïda
per Jolson i interpolada en els
musicals Sinbad i Bombo. I amb quina
mestria en Chema s’hi ha posat, i de
nou amb una llarga i magistral “Intro”. La melodia del tema ha aparegut
posteriorment, on aquesta té també un Pont la mar d’entremaliat. Ell mateix s’ha
posat a improvisar i de quina manera ho ha fet. El tempo és brutal, i improvisar
a aquesta velocitat només vol dir que estem escoltant a un dels grans del
clarinet Jazz del país. I quin goig escoltar-lo; els seus recursos semblen no
tenir fi. En Fabián Barraza a la
guitarra l’ha seguit també a tot tren, amb lleugeresa i rapidesa alhora que
creativitat. Al final, un gran solo de Jeff
Jerolamon a la bateria, ell fent d’en Chick
Webb per parlar d’un dels de la mateixa època. Gran tema i interpretacions
d’aquest quartet liderat per l’amic Chema
Peñalver. Felicitats Chema per
aquest teu treball del 2008.
I ara i per acabar
programa proposo que escoltem el darrer projecte del Lluís Coloma & his Musical Troupe anomenat “Trip to Everywhere”, editat per Fresh Sound Records aquest 2022. Enregistrat a Barcelona el desembre del 2021. Aquí hi tenim a Lluís Coloma, piano i composicions; Manolo
Germán, contrabaix i Arnau Julià, bateria a més a més de Balta Bordoy (guitarra), Leo Torres (trompeta),
Jordi Prats (saxo contralt), Marc Sort (saxo tenor, flauta), Jaume Badrenas (saxo
baríton), Albert Enkaminanko (percussions), Elena Rey, Carlos Monfort (violí),
Uixi Amargós (viola), Marçal Ayats (violoncel), una magnífica banda que van
tocar junts el diumenge 9 d’octubre, dia de la cloenda del Festival
de Blues de Cerdanyola, i hi ha de
convidats Sax Gordon, saxo tenor a
#4 i Jaime Stinus (guitarra) a #7, I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu
l’enllaç a la pàgina web del disc del Lluís
i FSR.
https://www.freshsoundrecords.com/lluis-coloma-albums/55326-trip-to-everywhere-digifile.html.
Doncs d’entrada el que sobta en aquest projecte és el fet de no trobar-hi tota una colla de temes a tot tempo ràpid i Boogie-woogie. Doncs sí, s’allunya d’aquest estereotip i s’endinsa en el rock, barrejat això sí amb moments de Swing. Hi ha 11 temes on hi ha diversos ritmes i tempos, fins i tot amb el més “slow” que és un magnífic blues, “Libertyville Blues”. Hi ha una cançó que s’allunya d’estils musicals habituals d’en Lluís i que s’apropa al món clàssic, “Medinaceli”. El tempo és mèdium en el bonic tema “French Raindrops” i una mica més marxós en el “Apocalyptic Boogie” amb una guitarra magnífica de Bordoy. I amb un ritme beat i demés virgueries hi tenim el “Fabrice in New York” i també el “Nuk Orleans”, primer track del disc. A tot rock & roll tenim el “Balearic Shuflle”. Més country-rock seria el “Nashville Suite”. I més vital és alhora que a tot rock el que titula el disc, “Trip to Everywhere”. I encara més ho és “Mishuri”. I ja per acabar el “Tijuana Riders” és el més viu de tempo amb aromes de l’oest americà i pel·lícules associades.
Doncs començarem escoltant-los amb el preciós blues, anomenat...
10.10.- Libertyville Blues (Lluís Coloma) 3m22s.
Doncs de l’època del Swing hem anat al Blues de Chicago amb aquesta magnífica composició del Lluís. I què bé l’incloure al gran guitarrista de Blues, el mallorquí Balta Bordoy en aquest projecte. El tema l’ha iniciat el líder amb una curteta “Intro” per ben aviat aparèixer la melodia a càrrec del guitarrista. Lluís ha fet també una part de la melodia a base d’uns arpegis inversemblants. El guitarrista ha fet un solo preciós, i en Lluís l’ha seguit amb els arpegis, motiu principal del tema, sembla, amb els quals també l’ha iniciat. De fet molta part de la seva intervenció rau en aquest motiu arpegiat.
Fa vint anys que Lluís Coloma va iniciar un viatge
musical. Va començar abraçant la tradició per després crear un llenguatge
personal, coses que l'han portat als escenaris més importants del món del blues
i el piano Boogie Woogie. Músic inquiet, Lluís
es troba actualment en un moment d'explosió creativa de la seva carrera,
trencant patrons i límits musicals. Un punt d'inflexió on crea de manera
natural temes orgànics i composicions originals que evoquen una imatgeria èpica,
cinematogràfica, que t’allunya del pensament conceptual i et transporta directa
i involuntàriament a una dimensió musical sensible i dinàmica, tot lligat al
fil conductor del Blues.
Seguim més vius de tempo amb el tema anomenat..
11.3.- French Raindrops (Lluís Coloma) 3m16s.
I quin tema més divertit i simpàtic acabem d’escoltar. Aquest darrer projecte s’enlaira en noves recerques musicals. El Boogie-Woogie ja no hi és, i si hi apareix, ja no és tan evident. La prova del nou camí encetat pel Lluís és aquest tema, “llàgrimes franceses”, el qual fa un recorregut rítmic i melòdic difícil d’encasellar en cap dels estils més coneguts. Tema alegre, com ell, que sempre riu. La cadència d’acords és senzilla que no simple. El Groove evident marcat pel marcatge del baterista i la pulsió del baixista, permeten al líder volar en la seva execució solista. Sembla que anem a cavall, al trot. La nitidesa de la seva pulsió precisa, el seu discurs, preciós. El tema convida a l’optimisme, coses que en l’època que ens toca viure ens va la mar de bé.
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja fins el 25 de novembre.
Etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els escoltarem a tot ritme beat i tema anomenat...
12.9.- Fabrice in New York (Lluís Coloma) 4m26s.
I d’un ritme a cavall, ara amb un ritme més vital i més marcat. Quin altre tros de tema on se’ns fa bellugar l’esquelet. El motiu principal fet pel Lluís al piano, ben aviat es veu reforçat pels “cors” que li fan tota una secció de vents. Els backgrounds dels vents, increïbles. El tema té una trempera immensa. El motiu principal, recurrent. Ell mateix s’ha posat a improvisar primer amb el piano i més endavant amb l’orgue Hammond B3 una estoneta, tot i recordant les seves estades al Club que l’amic Joan Recolons tenia a Sabadell i on Lluís obria cada dimecres les Jams de Blues. Brutalitat de tema. No sembla fàcil de ballar-lo, car el tempo es dobla a moments, o així dóna la impressió que passi. El seu virtuosisme, evident. Les frases repetitives dels vents, abans del solo a l’orgue, potentíssimes.
Aquesta és una música
captivadora i ballable, amb un llenguatge clar i contundent i un ritme dinàmic
que sembla trepidant fins i tot en tempos lents, ben feta i rica en sensacions
i matisos arrelats a les tradicions del Blues,
Boogie Woogie, Rock & Roll, Música Clàssica i Country... els punts de
partida per recórrer nous camins que condueixen a dimensions inexplorades en el
so. Amb la incorporació de nous instruments com la percussió i un quartet de
corda, Lluís Coloma presenta el seu
nou “Musical Troupe”, on reuneix, renova i reinventa les seves formacions
habituals per aconseguir moltes més textures i colors, aportant a l'actualitat
la música que és associada massa sovint amb el passat.
I encara els escoltarem de nou en el tema que titula el disc on hi col·labora el seu amic i saxo tenor americà Sax Gordon......
13.4.- Trip to Everywhere (Lluís Coloma) 5m43s.
Doncs aquest és un altre tema potent i amb l’ona del que es titula “Fabrice in New York”. Aquest però té l’al·licient de poder escoltar, com acabem de fer, la sonoritat fresca del saxo tenor Sax Gordon. El que seria la melodia, ja l’hem escoltat des de l’inici amb el piano del Lluís i ben recolzat per tota la secció de vents. Quin viatge a qualsevol lloc que ens ha proposat. Ell mateix ha iniciat la seva improvisació ben centrada amb els motius del tema i també de forma clara amb l’harmonia del tema. En Gordon ha aparegut com si estigues a un altre planeta, llunyà però present, potent i amb una magnífica aportació solista. Molta “canya” la que ens ha proposat l’amic Lluís Coloma en aquest nou CD, que per cert, en els directes ha de ser brutal.
La impecable
producció del prestigiós guitarrista i productor Jaime Stinus és sens dubte una peça clau per al so modern i
innovador d'aquest àlbum, que l'estén musicalment més enllà del previsible
sense perdre les seves profundes arrels tradicionals.
I ja acabarem projecte i programa amb el tema on hi col·labora Jaime Stinus..
14.7.- Tijuana Riders (Lluís Coloma) 3m58s.
I quin altre impressionant tema del Lluís ara seguint l’ona dels genets vaquers del vell oest. Com si estiguéssim veient una peli. Els “Tijuana Riders” cavalquen de nou, som-hi. La persistència rítmica de molts dels temes del seu disc són alguns dels senyals d’identitat. En aquest cas, la guitarra de Jaime Stinus ens situa en aquesta atmosfera. Recordem que aquest va ser “el guitarrista” de l’”Orquesta Mondragón”, i que també s’ha encarregat de la producció del disc, coses aquestes que es noten clarament per la diferent aposta sonora proposada i obtinguda. El contrabaix i la bateria, Manolo Germán i Arnau Julià, ara per ara els membres “oficials” del trio del Lluís, estan immensos. La rítmica d’aquest tema i el seu tempo ens fan tremolar per la insistència, per la potència sonora, per la persistència, recurrència i pel motiu principal i les baixades harmòniques que hi ha. Aquí hi col·laboren també la secció de cordes i ja per recordar-los a tots: Lluís Coloma, piano i composicions; Manolo Germán, contrabaix i Arnau Julià, bateria; Balta Bordoy (guitarra), Leo Torres (trompeta), Jordi Prats (saxo contralt), Marc Sort (saxo tenor, flauta), Jaume Badrenas (saxo baríton), Albert Enkaminanko (percussions), Elena Rey, Carlos Monfort (violí), Uixi Amargós (viola), Marçal Ayats (violoncel), i els convidats Sax Gordon, (saxo tenor) i Jaime Stinus (guitarra). Doncs res, que felicitats Lluís i felicitats a totes per tot el treball que representa aquesta producció.
Doncs res que ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I recordo que hem escoltat tres projectes, els dos primers a tot Swing, els de Marta Sierra i Chema Peñalver mentre que aquest darrer ha estat a tot Rock-Blues, el del Lluís Coloma.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
