Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I ja hi tornem amb un programa temàtic, i aquesta setmana dedicat a l’editorial basca Errabal Jazz. Podreu escoltar tres dels seus darrers discos entre els quals el del guitarrista britànic Emmet Crowley, “The Inward Eye” a duet amb el contrabaixista Ander García. Després el “NOI”, de Marco Martínez, també guitarrista, en format base de trio a més d’haver-hi tres convidats més. I finalment i el més potent, el del NO-LAND Trio “Irudiak”, a trio base de p-c-b, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I doncs avui toca parlar primer que.... tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i el programa d’avui n’és un exemple, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

Comencem amb el projecte “NOI” de Marco Martínez, editat també el 2021 per Errabal Jazz. Enregistrat per Fernando Arias el 8 i 9 de gener de 2021 al Meldinerz Jazz Club de Gijón. Produït per Marco Martínez i Sergio Gayol. Aquí hi tenim a Marco Martínez, guitarra, veu i samples; Horacio García, contrabaix i Pier Bruera, bateria. I la col·laboració de Eladio Díaz, saxo tenor en dos temes; Cesar Latorre, piano en dos temes i Fernando Arias, percussió en un. I com sempre dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del music i projecte: https://marcomartinez.es/noi/    http://www.hotsak.com/shop/noi 

Així doncs proposo que escolteu el segon tema del disc anomenat... 

1.2. Cizalla (Marco Martínez) 7m09s 

Doncs ja heu pogut escoltar quin tema més deliciós, iniciat a base d’una “intro” molt subtil del baterista Bruera, per ben aviat aparèixer la guitarra del líder alhora que les notes seguides del contrabaixista García. El tema té uns moments molt delicats, alhora que un Groove suau que se’t va emportant. La melodia principal és molt bonica i la pulsió de la base rítmica de bateria i contrabaix és magnífica. Els moments solistes del líder, ens el mostren amb un domini de la tècnica i la sonoritat de la seva guitarra. En fi, una delícia per començar el programa d’avui amb aquest tema de Marco Martínez. 

I res, del Marco ja li havíem posat el seu anterior disc TRIO, també d’Errabal Jazz, i ja ens va sorprendre i agradar força. I ens diuen, des de la seva pàgina web que: "NOI, aconsegueix situar-se fora de l'espai i del temps. Mitjançant la subtilesa de les melodies obre una porta a l'emoció; qui l'escolta pot indagar-hi o simplement deixar-se portar d'un costat a l’altre. En definitiva, NOI apel·la directament a les emocions". Doncs sí, això mateix ens ha passat a totes i a tots nosaltres en aquest tema, i de ben segur en els altres que li escoltarem. 

I tot i ser un programa Errabal Jazz, deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I seguim ara amb la delicada música del guitarrista britànic Emmet Crowley i el seu projecte “”The Inward Eye”. Editat el 2021 per Errabal Jazz i enregistrat, mesclat i masteritzat per Javier Monteverde a Cezanne Producciones, Madrid. I aquí hi tenim a Emmet Crowley, guitarra i Ander García, contrabaix. 

I aquest terme “The Inward Eye” l’ha agafat prestat de William Wordsworth. Un projecte i col·lecció de cançons fetes amb l’ànim d’acompanyar a l’oient en un viatge interior, el d’aquest petit però infinit món de cadascun de nosaltres, fent un descans d’aquest món tan atrafegat.  I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del projecte: http://www.hotsak.com/tienda/the-inward-eye 

Comencem doncs amb la seva música, o sigui que proposo que escolteu el tema anomenat.. 

2.2.- Song for Pahola (Emmet Crowley) 8m28s 

I ja heu vist de quina altra delicada i preciosa manera ha començat aquest tema. S’ha anat desenvolupant, de mica en mica, i també amb una pulsació rítmica i Groove molt maco i suau. És curiós que essent només dos músics, i sense baterista, el tema tingui aquesta vitalitat rítmica. És també d’una bellesa remarcable. La guitarra de l’Emmet té una calidesa esfereïdora alhora que sonoritat neta, prístina, la d’una guitarra de caixa, la d’una Gibson per descomptat que deu ser. La seva aportació solista és també molt maca en aquest tema llarg, de 8 minuts i mig. L’Ander García al contrabaix també ens ha mostrat la seva sapiència, coses que nosaltres ja coneixíem, car li hem posat alguns dels seus projectes en aquest programa. Al final recuperen la melodia principal i l’acaben amb una dolçor i gran calidesa. Un preciós tema per començar el projecte del guitarrista britànic Emmet Crowley. 

I aquest és un projecte de 6 temes i d’una durada propera als 40 minuts. Música delicada, com ja heu pogut escoltar, no exempta de Groove, d’un ritme, amb cadències harmòniques molt boniques, totes elles, les composicions del guitarrista britànic que ves per on dóna classes a la Universitat Alfons X el savi, de Madrid. I tot i haver-hi només dos instruments, guitarra i contrabaix, la pulsació rítmica de la guitarra, fa que els temes tinguin un bon ritme. El Groove hi és de manera fefaent, tot i semblar que hi estigui emmascarat. El trobo molt interessant i bonic, o sigui que felicitarem des d’aquí al seu autor Emmet Crowley i també al company Ander García, del qual ja li hem posat els seus projectes en aquest programa. 

Song for Pahola indaga en el concepte taoista de la inevitable dualitat entre la foscor i la llum (A play of light and shade), dues forces oposades i complementàries, totes dues relatives, que coexisteixen al llarg de tota la peça i que Crowley equilibra a tots i cadascun dels seus passatges. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I considerant les músiques del programa d’avui, crec convenient seguir amb aquests dos projectes i acabar amb el més potent de la formació NO-LAND. Així doncs que escoltarem de nou el del guitarrista Marco Martínez acompanyat ell de l’Horacio García, contrabaix i Pier Bruera, bateria en el bonic tema.. 

3.10.- Todo está allí (Marco Martínez) 5m19s 

I ens hem tornat a trobar amb un altre tema delicat de sonoritats sí, alhora que també amb una dolça pulsió rítmica, la de la base de contrabaix i bateria. Una altra melodia força maca, la creada pel guitarrista i líder del trio, melodia principal que han recuperat al final, després del reeixit solo del contrabaixista García, tot i que ha estat curtet. I és que així l’han començat, amb aquesta dolça melodia a càrrec de Marco a la guitarra. Un tema amb un pont on es nota el canvi tonal i que el fa molt més ric, com passa amb tots els temes amb una estructura d’aquelles que ja coneixem, les típiques del Jazz. I ell mateix ha iniciat la seva aportació solista en la seva magnífica i dolça improvisació, i sempre amb el recolzament de la base rítmica de dos, contrabaix i bateria. Una altra bona composició de Martínez, alhora que bones interpretacions de tots tres. A remarcar, la reverberació que se li nota quan toca la seva guitarra, la qual omple de calidesa l’espai sonor, el de les nostres oïdes. Preciós tema de nou. 

I de Marco comentar que és un Titulat Superior de Jazz pel Centre Superior de Música del País Basc-Musikene, Marco Martínez és professor de l'Escola de Música Moderna i Jazz d'Oviedo i director pedagògic del Seminari d'Improvisació de Siero. A Musikene va rebre classes de Joaquín Chacón, José Luis Gámez, Jordi Rossi, Javier Juanco, Andrzej Olejniczak, Guillermo Klein, Francesc Capella, Roger Mas i Gonzalo Tejada, titulant-se com a instrumentista de jazz el 2010. Un any després rebé classes del prestigiós guitarrista Peter Bernstein. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I seguim amb el de l’altre guitarrista, el del britànic Emmet Crowley, “The Inward Eye”, amb l’Ander García, contrabaix i tema anomenat... 

4.5.- Cabuya Island (Emmet Crowley) 7m51s 

I seguim amb aquestes delicades sonoritats però fixeu-vos que el Groove, que és això que fa que un tema “camini”, no l’hem abandonat. La manera com el britànic toca la guitarra, la seva pulsació rítmica, la manera com són els seus temes, fan que aquesta rítmica delicada aparegui en cadascun dels seus temes com aquest preciós “Cabuya Island”. I ha començat molt dolç, amb el fregat de l’arc del contrabaix i la “Intro” del líder amb la guitarra. Ben aviat hem reconegut el motiu principal, i ja farcit de la qüestió rítmica. La melodia ha aparegut després, i de nou amb la seva càlida sonoritat. Ell mateix ha desenvolupat la seva improvisació, quasi sense adonar-nos-en de quan acaba el tema i comença aquesta. Ander García ha fet també la seva aportació, que ha estat melòdica, alhora que farcida de tècnica i control de la pulsació de les cordes del seu contrabaix. I mentrestant, Emmet l’ha anat acaronant amb els seus arpegis i acords, situant-nos a totes i a tots en l’harmonia del preciós “Cabuya Island”. 

The Inward Eyes, ostensiblement aliè a etiquetes, transcendeix les sendes del  Jazz contemporani ja des del seu inici amb la peça que dóna títol a l'àlbum, inspirada en el poema “I Wandered Lonely as a Cloud” del poeta romàntic William Wordsworth. Crowley i Ander García, al compàs de 11/4, transiten magistralment pels terrenys de l'oníric, convidant a l'oïdor a introduir-se en la seva pròpia mirada interna. Cabuya Island, al costat de Alana Painting Pictures aprofundeixen en l’intemporal de l'instant, en lo etern del moment, capturant i evocant paisatges sonors inspirats en la immensitat de l'oceà. Aquests dos temes, són els que posen punt i final a aquest treball. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I hi tornarem amb el projecte “NOI” del guitarrista Marco Martínez, ell amb l’Horacio García, contrabaix i Pier Bruera, bateria i el tema propi anomenat... 

5.4.- Acto Cuarto (Marco Martínez) 5m46s 

I estem escoltem dues guitarres amb uns sons delicats però ben diferenciats, coses aquestes que segur ja fa estona que esteu copsant. Un altre tema magnífic de Marco Martínez, i amb quin tempo més maco. Ha començat però molt delicadament, quasi que amb un so imperceptible. S’ha desenvolupat ben aviat amb el motiu principal a càrrec del guitarrista. Ara bé, baterista  i contrabaix han començat amb una pulsació rítmica increïble, i l’han mantingut, tot i que de manera suau durant tot el tema. Imperceptible ha estat el canvi de melodia principal a improvisació, tot això a càrrec del líder i guitarrista, així en són de delicades les seves músiques. Una improvisació que ha estat de nou brutal, rítmica, vital, carregada de control tècnic i modernitat. Al final, després de la seva impro, ha aparegut el tema de nou, i ja ho heu escoltat, de la mateixa manera delicada que l’han començat. Quins temes més macos que estem escoltant. I el seu estil és proper per sons i modernitat a Kurt Rosenwinkel, per parlar només d’un, i sense afegir-hi en Marco cap ni un dels efectes que a vegades li posa el bo de Kurt. Ara recordo que fa pocs dies ens deia que s’havia mort el seu pare, o sigui que des d’aquí li fem una forta abraçada. Recordo quan el vam poder saludar al Jamboree, ara ja fa massa temps. 

Durant tots aquests anys ha liderat els seus propis projectes, els de Marco Martínez Quartet, Groovelation o Marco Martínez Special Trio i ha tocat entre d'altres amb Conexión 4tet, ED Hip Hop Experience, Cinema, Eladio Díaz Control Z i els duos al costat de Mapi Quintana i el guitarrista Joaquín Chacón. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 21 de maig, on tindrem a Toni Saigi Quartet amb el seu TRONIK presentant el seu disc “La Prinsire de la Sal”. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

I encara un altre tema del duet Emmet Crowley, guitarra i Ander García, contrabaix i tema anomenat... 

6.4.- Anaia (Emmet Crowley) 5m24s 

I què bonics són aquests temes, i és que avui ens està sortint un programa molt delicat. Ara bé, aquestes sonoritats canviaran en el tercer projecte de la nit, amb el trio NO-LAND. De moment seguim a base de guitarres, ara la del britànic Crowley. Ens ha tornat a acaronar amb la seva sonoritat, amb la melodia, amb aquestes cançons tan boniques. Un duet de guitarra i contrabaix, amb uns temes que tenen una determinada pulsió rítmica, i sobretot, molta bellesa. La subtil passa endavant vers la seva improvisació també ens l’ha fet quasi que sense adonar-nos-en, coses aquestes les del gran guitarrista britànic Emmet Crowley. I Anaia fa referència al músic tunisià Anouar Brahem i la seva música, des del punt de vista més personal i intransferible del guitarrista britànic. Aquest equilibri que torna a imposar-se en Alentejo Sam amb la magistral introducció d'Ander García al contrabaix i on Crowley camina entre el romanç i l'alegria, en contraposició a la tragèdia i la malenconia. 

I encara amb les músiques d’aquests guitarristes, i amb els temes cada vegada més vius de tempo, ara proposo que escoltem de nou el projecte “NOI” del guitarrista Marco Martínez, ell amb l’Horacio García, contrabaix i Pier Bruera, bateria i ara amb l’Eladio Díaz, saxo tenor en el tema propi anomenat... 

7.6.- Quebranto (Marco Martínez) 5m35s 

I de quina manera ha començat aquest tema, amb la guitarra del líder a nota única i repetitiva, i de mica en mica, anar-se’n afegint la resta. I la pulsació ha aparegut ben aviat, i també la melodia principal, ara amb el suport magnífic del saxo tenor de l’Eladio Díaz. I el canvi del pont rítmic i tonal, ha estat també magnífic. Contrabaix i bateria, tots dos, però sobretot aquest darrer, ha estat constantment marcant la pauta rítmica. I ara, amb el saxo tenor hem guanyat en colors, els que hi afegeix la dolça canya del saxo. Tema potent, tot i la delicadesa dels sons, potent sí, per la rítmica. També per la seva reiteració, a base d’un motiu principal que no ens ha abandonat en tot el tema. Un motiu recurrent en un tema que, tot i aparentar ésser d’una certa senzillesa, té la seva gràcia, i també per com l’han interpretat els nostres herois. 

El 2019 publica el seu primer treball com a líder per al segell Errabal Jazz, Marco Martínez [TRIO], el qual vam posar a Jazz Club de Nit, obtenint molt bona acollida per part de la crítica. A la fi de 2020 escriu la música de "Todo está allí", obra de Teatre del Cuervo dirigida per Sergio Gayol i que desemboca en un nou treball discogràfic fonamentat en les composicions pròpies i l'emoció derivada de la presència escènica. NOI, el nou àlbum, es va publicar al març de 2021.

 

I ja per acabar amb els temes d’aquests guitarristes, escoltarem de nou el de l’Emmet Crowley, amb l’Ander García, contrabaix i tema anomenat que titula el projecte... 

8.1.- The Inward Eye (Emmet Crowley) 4m54s 

I què bé, acabar aquests temes dels guitarristes amb aquestes músiques, tan maques, rítmiques alhora que tan delicades per sonoritats. El que us dic sempre, el Groove, allò que fa que “camini” un tema doncs ben bé que ho hem constatat de manera fefaent. I ha començat ja així, amb aquesta pulsió rítmica amb les notes i línia de baixos a càrrec del contrabaixista Ander García. Els brillants i delicats arpegis del britànic, la melodia principal del tema, i després el pont, amb un canvi rítmic i tonal. I com sempre ens passa, el solo ha aparegut de manera continuada després de la melodia del tema. I l’Emmet l’ha tornat a “clavar”, per pulsió, per nítida digitació i un gust exquisit, com també ha tingut el Marco Martínez. Un solo preciós, el del guitarrista, el qual ha allargat fins retrobar de nou la melodia del tema amb aquells bonics arpegis. Un tema molt maco per acabar el que seria la primera part del programa d’avui. 

La mirada interna d'Emmet Crowley ens trasllada al lloc on tot comença i on tot acaba, retornant a la màgia originària del que realment som. La bellesa de “The Inward Eye” ens allunya de la tempesta que tenim davant dels nostres ulls i ens convida a l'instant infinit que tots portem dins. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente..gràcies Carme per sempre fer-ho amb dolçor i relacionat amb les músiques del programa. 

I tot i ser un programa Errabal Jazz....recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I el darrer projecte de la nit és el “Irudiak” dels NO-LAND Trio. Editat el 2021 per Errabal Jazz. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Juanan Ros. Aquí hi tenim a Jorge Fernández, piano; Juanma Rodríguez, contrabaix i Aitor Bravo, bateria, i la col·laboració de Paloma Salom en el primer tema del disc. Tots els temes són del trio, excepte l’”Stella by Starlight” i “Nana de Sevilla”, el primer de Victor Young & Ned Washington, i el segon, un arranjament i poema de Federico García Lorca d’una cançó popular. I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc d’Errabal Jazz: http://www.hotsak.com/tienda/irudiak 

Acabarem el programa amb aquest trio de piano, contrabaix i bateria, car la majoria dels seus temes, per no dir tots, tenen una trempera molt bèstia, allunyada de la delicadesa de les músiques dels dos guitarristes que hem escoltat. O sigui que els escoltarem ja amb el tema.... 

9.6.- Beltza’s Song (No Land Trio) 5m55s 

I ja heu escoltat que hem canviat d’estil, de músiques, de sensibilitat, car, amb aquesta cançó dedicada a Beltza, ens hem endinsat un pèl en el món clàssic, això sí, farcit de Jazz. I aquest és el tema més tranquil d’aquest potent trio de piano, contrabaix i bateria, de tres joves que no arriben a la trentena. I si el tema, o melodia principal, té aquests aires un tan clàssics, en la improvisació del contrabaixista ja ens situem en el Jazz. Bon solo de Rodríguez, amb molta pulsió rítmica alhora que contingut melòdic. El pianista Fernández s’ha esplaiat més en la seva reeixida improvisació, on ja li hem notat l’estil potent, percussiu, incisiu, i és clar, amb tot el bagatge del Jazz en les seves línies creades, quasi més rítmiques que melòdiques, les que ens ha regalat. Ha fet també escales inversemblants, molt ben trenades, ascendents i descendents, arpegis, i tot això farcit amb un gust exquisit. Un bon tema per començar a tastar-los. 

Aquest és el segon disc del trio NO-LAND, "Irudiak", que va debutar amb l'obra del mateix nom. Aquesta espectacular confirmació i difusió de totes les promeses que es percebien en aquell primer, s’ha vist refermada per aquest  últim treball, amb composicions pròpies i arranjaments de diferents melodies de cultura popular i un tema jazzístic arranjat per ells. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I seguim amb ells ara amb el tema encara més potent amb la versió que ells fan del conegut.. 

 10.4.- Stella By Starlight (V.Young & N.Washington) 7m05s 

I aquesta melodia la va escriure Victor Young el 1944, i formà part de la banda sonora de la pel·lícula, “The Uninvited”, “La no convidada, el no convidat”. Posteriorment, el 1946, Ned Washington li va posar la lletra. Aquest és un tema interpretat milers de vegades, que encara es toca com acabem d’escoltar, tot i l’arranjament tan personal que ells li han fet. És una balada, bàsicament, però es pot tocar a tempo mèdium també i amb d’altres aires, com aquests. De la manera com l’han començat, ja es veu que hi ha un treball d’harmonització i de voler posar el segell propi. També l’acaben amb un “turn around”, a partir del qual el pianista ha iniciat la seva improvisació. La melodia l’hem reconegut a l’inici, tot i les modificacions, que hi són. La improvisació de Fernández al piano ha seguit amb una certa aproximació l’harmonia del tema. Una bona feina, la d’aquest pianista, amb unes “maneres” de mestre, tot i la seva joventut. I si primer ha iniciat la seva “impro” delicadament, ben aviat li hem notat la trempera de l’arranjament. Rodríguez al contrabaix ens ha agradat força també, per la seva determinació rítmica, pulsió potent i llenguatge jazzístic. Es nota que aquests nois han passat pel Superior, el del Musikene. I al final encara hem pogut gaudir amb una delicatessen a càrrec del baterista Bravo recolzat pels dos companys a base d’acords i notes, fent-li un riff. Una molt bona manera de recuperar un estàndard de Jazz amb aquesta altra visió. 

NO-LANd és un projecte format pels joves músics Jorge Fernández (Alacant, 1994), Juanma Dominguez (Còrdova, 1991) i Aitor Bravo (Araya, 1997). Ex-alumnes de Musikene (Centre Superior de Música del País Basc) i CNSMDP (Conservatoire National Superieur de Musique et Danse de Paris), el grup es va formar el 2017 i des de llavors ha estès la seva màgia en diversos espais, sales  i festivals: Altxerri Bar & Jazz, 38Riv, El Plaza Jazz Club, Jimmyglass o Heineken Jazzaldia, Adarretatik Music Jaialdia Festival i les 8enes Jornades d'Art Contemporani. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació. 

I seguirem amb aquesta marxeta ara amb el tema on el pianista ens acaronarà amb el so del piano elèctric Rhodes, i tema propi del trio anomenat... 

11.7.- Siruela (No Land Trio) 5m29s 

I quin tema propi ens han fet més ben aconseguit. El so del piano elèctric Rhodes, perquè no sabem si és un Fender, ens agrada d’allò més, i sempre el podríem relacionar amb aquells anys 60s i 70s i el Jazz Fusió, i no només. I el tema té una pulsió rítmica més o menys permanent, tot i haver-hi un break al bell mig. El motiu principal i també recurrent l’hem escoltat des de l’inici, a partir del qual, el pianista Fernández ha desenvolupat el seu reeixit solo, i sempre amb el suport de la base rítmica de dos, contrabaix i bateria. Aquest darrer té una preponderància vital i impressionant durant tot el tema. De fet, el break silenciós, també l’ha protagonitzat ell amb un solo inicialment força delicat, per després anar-lo desenvolupant més enèrgicament amb profusió de redobles diversos a caixa, timbales, cops als plats i demés virgueries executades. 

Hi ha molts altres projectes i col·laboracions paral·leles, entre ells iniciatives flamenques com les de l'Orquestra de Guitarres de Còrdova, grups de dansa com Kukai i grups de hip hop (The Red Velvets i 12 Carpas). També amb mestres jazzístics com són Gustavo Díaz, Miguel Martins Konnections Trio / Quartet, Clarke Reid Band, Luis Casado Trio/Quartet, Iñaki Salvador o Gonzalo Tejada, ells mestres de jazz. Totes aquestes col·laboracions són el resultat de l'actitud valenta i generosa d'aquests joves, amb una perfecta realització la d’aquesta bella obra anomenada “Irudiak”, "Imatges". Essencialment és una invitació a perdre'ns, a deixar els vells hàbits i endinsar-nos en els carrers laberíntics, on podem trobar un nou món ple de colors brillants. Sense prejudicis, sense purisme i sense por. Pur plaer. 

I acabarem el seu projecte i programa amb el tema a tot funk i anomenat... 

12.8.- Araia (No Land Trio) 5m19s 

I de quina manera més funky hem acabat el programa, amb aquest ritme tan marcat, tot i que a un tempo mèdium molt guapu. Un marcatge en tota regla el del baterista Bravo, el qual té una importància cabdal en aquest projecte. No només, és clar, perquè el mateix pianista Fernández és molt percusiu en la seva pulsació, i la feina que fa el contrabaixista Rodríguez és igualment remarcable. En aquest tema en concret, el baterista s’ha marcat un solo impressionant, afegit això a la seva tasca rítmica durant tot el tema. El motiu principal, senzill i bàsicament rítmic l’hem escoltat ja dels inicis. El contrabaixista s’ha marcat el primer solo del tema, magnífic, seguint l’ona rítmica d’aquest “Araia”. Fernández al piano l’ha seguit amb molta gràcia i recorrent a alguns trossets de temes coneguts, coses aquestes que fan els solistes molt sovint. Un tros de solo del pianista que ha deixat pas al grandíssim del baterista. Magnífic tema per acabar el seu projecte i programa d’avui dedicat a Errabal Jazz. 

I sí, hem acabat el programa dedicat a l’editorial basca i hem escoltat a Marco Martínez, Emmet Crowley i als NO-LAND Trio, i escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. I com sempre, espero que us hagi agradat el programa, res a veure amb el de la setmana passada, coses aquestes que passen a Jazz Club de Nit. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.