Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
Doncs quin goig haver pogut fer el concert el dissabte passat, presentació del , del disc “Abril 10/18”, amb el Ramón Ángel Rey, Manel Fortià, Jon Robles i un alumne d’aquest darrer, en Marc Domínguez, que ves per on el vam tenir el 16 de gener en el combo del Conservatori del Liceu, en un concert endarrerit del Festival de Jam Sessions. Gràcies a tothom qui va venir i a l’Ajuntament de SVdH pel suport. El proper serà el 21 de maig amb Toni Saigi i TRONIK, del qual ja en parlarem més endavant.
Avui tenim un
programa un tant especial, divers alhora que delicat, i no només, amb músiques
diverses les de Namina i la seva veu, qui ens presenta “Un Udol”; també tindrem
la delicadesa de l’Scott du Bois i el seu eteri “Summer Water” i la molt
sorprenent música i veu també de Anthus i el seu “Acrobatic Hearth”, i aquesta
setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs comencem amb el projecte de Namina, pseudònim de Natàlia Miró do Nascimento, ella cantant i acompanyant-se amb la guitarra, amb Pep Gol, Josep Traver, Xevi Matamala i Pinyu Martí, els quals col·laboren en els seus temes i que va en parlaré més endavant.
I crec que podem començar amb el tema que titula el projecte, “Un Udol”, música i lletra de Namina amb ella mateixa veu i guitarra i Pep Gol, trompeta, arranjaments, i en el vídeo que van fer, edició àudio i vídeo del Pep.
1.1.- Un Udol (Namina) 3m07s
I avui el programa tindrà aquestes delicadeses, i de nou amb una veu femenina, la de Namina. El recolzament del Pep hi és en tota la resta de l’aspecte musical, car aquí hi tenim un baix, una bateria, un teclat i esclar, la seva trompeta. El tema té un tarannà melancòlic amb un groove magnífic marcat per les notes i ritme del baix, que marca la línia de baixos. En una de les baixades melòdiques de Pep Gol he recordat a un moment del Rehab de l’Amy Winehouse, o potser no. La composició de Namina té un sentiment que ens situa en aquests moments que estem patint, totes i tots plegats. Ella mateixa, creadora musical i gràfica, ho pateix com totes les seves companyes, artistes de tots els àmbits que estan patint aquesta vida quasi, i sense quasi, feina.
I ella ens diu sobre aquest tema que, “Un udol”, composada durant el confinament, es va estrenar a les xarxes, iniciant una col·laboració amb Pep Gol que s’ha mantingut en la resta del projecte i que ha aportat nous colors i profunditat a les cançons. Totalment gravada aquells dies estranys d’abril, des de casa i a distància, Un udol volia ser un gemec que finalment pot sortir rabent, després d’haver estat contingut al ventre. El confinament radical que ens va caure a sobre el passat més de març del 2020 va tallar en sec la música en directe, però també va tallar a sac la vida en directe, el contacte físic i la matèria primera dels que fan històries i cançons. El que ens ha caigut a sobre és la manca d’esperança i d’horitzons, sumada sovint a la precarietat econòmica. Mals temps pel subsòl. Un udol udola a la distància de la pell, udola a la carn i a l’abraçada. I ara què farem? / Seguir endavant / Pintar-nos les llàgrimes / de colors llampants. I ara ella mateixa ens explicarà de què va tot plegat.
I un altre tema que
he pogut escoltar és “M'ho venc tot per un petó”, Música: Pep Gol i Lletra:
Namina. Amb Namina: veu i guitarra. Pep Gol: melòdica, baix, teclats. Xevi
Matamala: bateria.
I després de donar veu a Namina, deixarem ara que ens acaronin els sons de la guitarra molt dolça, la del guitarrista americà Scott du Bois i el seu projecte “Summer Water”, ell que em va enviar el seu disc a casa. Disc que va enregistrar ell mateix el desembre de 2019 al Watertone Music Studio de Chicago, mesclat i masteritzat per Klaus Scheuermann. I aquí el tenim a ell sol amb la guitarra i les seves composicions, totes relacionades amb l’aigua de l’estiu, temes que va compondre durant un hivern d’extrem fred a Chicago.
I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al bandcamp d’aquest projecte, penjat des del 2 d’abril de 2021: https://scottdubois.bandcamp.com/album/summer-water
Escoltem-lo doncs amb el tema anomenat.
2.2.- River Otters (Scott du Bois) 4m58s
Hi ha alguna cosa fascinant sobre el cicle natural de l’aigua. Hi ha un flux constant. També hi ha les variacions gairebé il·limitades, com la lleugeresa de la pluja ruixant, els rierols baixant o la força implacable de les onades i tempestes que cauen. La varietat i la fluïdesa de les masses d’aigua sempre ha fascinat el guitarrista/compositor Scott DuBois i inspira el seu primer enregistrament en guitarra en solitari, Summer Water, que també és el primer enregistrament de la seva nova discogràfica / editorial, Watertone Music.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue
Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món
del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de
setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de
dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound
Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol
Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests
anys.
I ara us presentaré un altre projecte cantat, el de Anthus, cantant sicilià establert a casa nostra, al qual ja li vam posar el seu primer projecte. Aquest es diu “Acrobatic Hearth”, enregistrat per Jan Valls entre novembre del 2020 i gener del 2021, en plena pandèmia doncs, a l’Estudi Medusa. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla. Aquí hi tenim a l’Anthus, veu i composicions; Oriol Vallès, trompeta; Max Villavecchia, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Ramón Díaz, bateria amb la col·laboració de Jordi Guasp, trompa en el tema que titula el projecte.
Escoltem-lo ja amb el delicat tema anomenat...
3.6.- Portrait (Anthus) 5m23s
I amb aquest tema “Portrait”, Anthus ens parla, ens canta en anglès, però aquest és un projecte on les llengües s’agermanen, la catalana, la castellana, i també una llengua inventada, fent referència a les llengües perdudes de la mediterrània, i a totes les que aquest món ha perdut. El tema l’ha iniciat Max amb una preciosa “intro” al piano, per deixar pas a la veu d’Anthus. És una composició molt maca, amb un Groove delicat gràcies a les escombretes del Ramón i contrabaix de Giuseppe. Després d’escoltar la melodia a càrrec del líder, el contrabaixista italià establert a casa nostra, Campisi, ha fet un magistral solo, amb una pulsació lleugera i fraseig melòdic alhora que rítmic, amb el Ramón subtilment al darrere com el piano de Max. Anthus recuperarà el tema en el que seria la B o el pont per ja acabar-lo dolçament.
Doncs ara ell mateix, l'Anthus ens explicarà de què va el
seu nou disc, o sigui que....hola Anthus, ja veig que tot va prou molt bé, així
doncs que tu mateix....
I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana, o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació a la seva pàgina web.
I recuperant el projecte de Namina i seguint així de delicats, ara escoltarem una versió que han fet sobre el “I'm your man” de Leonard Cohen. Amb Namina: veu i guitarra; Pep Gol: trompeta, baix, melòdica; Josep Traver: guitarres i Pinyu Martí: bateria.
4.2.- I’m your man (L. Cohen) 5m06s
I resulta que a “A Orlando, 2014” Namina, a través del personatge de la novel·la de Virgina Woolf, exposava el no binarisme com a lectura lògica des d’on posicionar-se al món. Versionar I’m your man de Leonard Cohen és un joc i una declaració pel que fa al significat i un plaer per l’elegància de la cançó, diu ella. I Cohen va fer un àlbum amb aquest títol el 1988, i posteriorment el 2006, la pel·lícula biogràfica “Leonard Cohen: I’m your man” a partir d’un concert a Sidney l’any anterior. I Namina ha comptat ara amb el suport del Josep Traver a la guitarra rítmica i baixos, d’en Pinyu Martí, bateria a les delicades escombretes i sempre amb el Pep a la trompeta i ara amb la melòdica. I la veu de Namina, ara més sensual, allunyada aparentment del patir quotidià, tot i que amb aquell punt de melancolia. Ella té una veu situada en el registre mig, on ella s’hi troba a gust i gestiona molt bé els sentiments. Una veu dolça, a voluntat, car jo mateix la he escoltat molt enrabiada i amb més sentiments també d’enuig en aquell projecte “Maleïdes les guerres, i aquell qui les va fer”, ja fa una mica, al Forn Romà, sota la biblioteca les Voltes de SVdH. Per cert, un disc que també va sonar en aquest programa.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I ara sembla un bon
moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
Gràcies Teresa per la
teva empenta i vitalitat narrativa alhora que creativitat.
I seguirem amb el projecte
molt delicat del guitarrista de Chicago, Scott du Bois i un altre dels seus
temes a guitarra sol.
Al llarg dels últims vint anys, DuBois ha mirat la naturalesa i les estacions per conformar les seves composicions. Recentment ha començat a expandir la seva escriptura per incloure música orquestral, compondre una simfonia i un concert per a violí, entre les seves altres obres clàssiques. Aquestes experiències han ampliat el seu estil compositiu i la forma en que escolta la música, car DuBois ha començat a afegir aquesta influència simfònica en tota la seva música, sense importar el gènere. Ha creat Watertone Music per capturar aquesta nova direcció, la seva editorial discogràfica.
I poques coses puc dir jo sobre aquesta música de l’Scott. L’estat de relaxació que ens aporta és no només necessari sinó quasi que imprescindible considerant tot el que ens està passant. Sí que el so és “aquós”, el so de les cordes, la ressonància que generen, en fi, tot plegat ens omple de joia. Com juga amb la ressonància de la caixa de la seva guitarra, les cordes, els harmònics que fa. Una delícia.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I recuperem el projecte de l’Anthus tot i recordant a qui escoltarem, i que són l’Anthus, veu i composicions; Oriol Vallès, trompeta; Max Villavecchia, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Ramón Díaz, bateria, en el tema.
6.5.- Noudia (Anthus) 5m14s
I la faceta de cantar en “scat” és una de les seves característiques més interessants, les més relacionades amb el Jazz. I en aquest “nou dia” no li hem escoltat cap lletra, en un tema vital gràcies a la base rítmica de piano, contrabaix i bateria. I l’Anthus improvisa la mar de bé, en aquest projecte però també en l’anterior que també va sonar en aquest programa on comptà també amb el Max i Ramón. En aquest hi ha afegit un vent magnífic, un metall molt daurat, el de l’Oriol Vallès a la trompeta, ell, jove mestre a qui he pogut veure créixer personalment i musicalment. L’Oriol ens ha fet un gran solo, en el registre mig del seu instrument, càlid, a l’estil de Benet Palet, Chet Baker i d’altres mestres que ell ha escoltat i de qui ha aprés. No li perdeu la pista a aquest jove crac com tampoc li perdeu al líder d’aquest projecte, Anthus, músic d’ascendència Siciliana que viu i parla en català, com el contrabaixista italià Campisi. Aquesta és la normalitat; la gent que viu en un país ha de parlar i per tant entendre també la llengua d’aquest país.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.
I encara escoltarem a Namina amb un tema propi amb ella a la veu, Xevi Matamala, piano i Pep Gol, trompeta.
7.3.- Damunt del genoll (Namina) 5m25s
Una mà damunt del genoll, no és una mà, no.....I és que Namina escriu unes lletres carregades de simbolisme, de profunditat humana. I les músiques, doncs també tenen molt bona qualitat, allunyades del Jazz, sí, però amb alguns aires que ens les apropen, també pel Pep, ell fundador de la Vella Dixieland amb el Pau Casares i on hi canta Marian Barahona. I aquest tema té unes variacions sobre el motiu principal que són molt maques. L’ha iniciat Xevi amb el piano amb aquest motiu, per després la veu de Namina, cantant, recitant, i la trompeta de Pep. El fet de cantar, en Namina, és quelcom més. Hi ha una part artística, de representació, de performance, d’aquelles coses que es fan en directe dalt d’un escenari. I en aquesta cançó ens la podem imaginar fent-ho, en un escenari, car ella i nosaltres en tenim tantes i tantes ganes que ja no podem més. Xevi, baterista les més de les vegades però també pianista, acompanya perfectament Namina, amb melodia i pulsació rítmica, o sigui que ja ho tenim tot. Un tema molt maco de Namina.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I un altre tema de l’Scott du Bois serà aquest que ara mateix escoltarem..
8.6.- Storm when the river meets the sea (Scott du Bois) 4m33s
Summer Water és el tercer projecte d’aquesta sèrie i un veritable punt de partida per a DuBois. La vista del llac Michigan des de la finestra de casa seva era un recordatori diari de la varietat de forces expressives de l'aigua. Durant l'esgarrifós hivern del 2019 a Chicago, va escriure peces per a guitarra sola que no només utilitzarien la seva veu compositiva simfònica, sinó que emularien el so sense l'ús de sobregrabaciones, loops o capes. DuBois ha capturat les textures i els colors d'una orquestra i ha mantingut un so audaç, no només en termes de volum, sinó en la intensitat, com s'escolta en una orquestra, ja sigui fort o suau. També ha creat una gran varietat en el so i les composicions, aspecte important del seu treball. Tot això es va aconseguir amb el més bàsic: amb una guitarra, només.
També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I encara escoltarem a l’Anthus i els seus companys en el tema...
9.3.- Acrobàcies d’un cor al trapezi (Anthus) 7m48s
I quin altre tema que ens ha fet l’Anthus, iniciat pel piano de Villavecchia, i ben aviat amb la rítmica de contrabaix i bateria alhora que amb la veu del líder, i de nou en “Scat”, fent la melodia primer, per després posar-se a improvisar, amb unes percussions magnífiques a càrrec del Ramón Díaz. I al cap d’una estona, canvi tonal i intervenció de l’Oriol amb un solo espaterrant a la trompeta. Càlid, dolç, temperat, i amb una pulsió rítmica del Ramón, Giuseppe i Max, brutal. Vallès, s’ha anat esplaiant, creixent, arribant més amunt en tots els aspectes. Així mateix ens ha impressionat el solo de Max al piano, ell qui ens havia acompanyat en un Festival de Jam Sessions representant al combo del Taller de Músics, d’on és per una altra banda aquest projecte. El duet posterior de cantant i trompeta ha estat també impressionant, essent bàsicament, el tarannà principal d’aquest projecte, el fet de la improvisació amb tot el ritme possible. I ja heu pogut escoltar de quina manera ho ha fet el Ramón amb la bateria. Brutal, de nou.
I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 21 de maig que farem també un altre concert cancel·lat per coses de la Covid-19, el del Toni Saigi & TRONIK, amb Toni Saigi, piano i composicions; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.
I ja anirem acabant amb els projectes, així és que proposo que escoltem dos temes seguits, el primer sobre un tema de Tom Waits, i el segon de la mateixa cantant, guitarrista i compositora.
10.4.- Chocolate_Jesus
(Tom Waits) 3m11s
11.5.- Azul (Namina) 2m38s
I el primer tema, un cover de Tom Waits, l’han fet Namina: veu i guitarra. Josep Traver: guitarra i banjo i Pep Gol: trompeta, melòdica, baix i bateria. I aquest és un dels temes emblemàtics de Tom Waits, un entre molts d’altres. Tema relacionat amb el seu sogre, amb uns dolços de menta anomenats “Testamints” enlloc de testaments. I comença dient que ...jo no vaig a missa els diumenges; i no m’agenollo per resar, ni memoritzo la bíblia, tinc el meu propi i especial camí, etc..i el ritme marcat per la guitarra de Traver i demés instruments que toca en Pep, ens situen en el tema. El banjo del Josep li dóna la versemblança adequada per com ho va fer Waits. Namina canta però amb la veu normal i no com ho feu Waits, car a ell se’l veu amb un megàfon tot i arengant el personal. La nostra heroïna ens torna a captivar per la seva sensualitat, càlida alhora que dolça veu. Pep eixampla l’aspecte melòdic amb la seva trompeta i sordina, tot plegat fent del tema un quelcom més.
I el preciós i anomenat “Azul” l’han fet Namina: veu i guitarra. Josep Traver: guitarres Pep Gol: melòdica i baix i Pinyu Martí: bateria. Un tema propi cantat en portuguès, de lletra i melodia curta, tot i que molt maca. I se li nota perfectament la seva estructura i també el canvi tonal en el pont, la qual cosa el fa molt més ric. Josep a la rítmica li dóna l’empenta adequada, alhora que en Pinyu amb les escombretes de la seva bateria. I la melòdica del Pep, també ens situa en un “tempus fugit” per sonoritats, com les de la veu de la cantant i compositora. Dolç, sentit, emotiu i càlid tot plegat, amb espurnes de Jazz amb ella mateixa improvisant en Scat de manera delicada en aquest “Azul”. Un parell de temes preciosos per acabar el projecte de Namina i els seus i nostres amics. Bravo.
I el darrer del guitarrista de Chicago serà el darrer tros del llarg tema anomenat..
12.8.- Summer Light on Billowing (Scott du Bois) 7m25s
I aquest és el darrer tros, els darrers 7m i escaig del tema sencer que en dura 11 i mig. M’ha semblat que és un tros força potent per acabar el seu projecte, considerant la delicadesa de tots els seus temes. I és que, un servidor de totes i tots vosaltres, fa això, donar suport als músics i els seus projectes, i més en aquest cas que és un de tant personal, fet per ell mateix i editat per la seva discogràfica. I el programa dóna cabuda a projectes que tenen o no relació directa amb el Jazz, sempre però amb la qualitat al més alt nivell.
I extret del seu
bandcamp podem llegir-hi:
El riu és consumit per la boira, les llúdrigues aviat apareixen com a formes ombrívoles a través de la boira. Driftwood es queda al llarg de la costa abans de continuar el seu viatge cap a un lloc remot. Els raigs de sol apareixen entre la boira i brillen sobre els ràpids del riu, plens de vida. Més lluny, una tempesta es prepara per trencar la llum. El tro, els llamps i el vent ferotge clamen per sobre del xoc del riu i del mar, arrasats per la pluja. Els núvols de carbó persegueixen el cel. La llum del sol brilla a les onades poderoses del mar. Driftwood continua la seva odissea mentre les llúdrigues es burlen. La boira envolta el mar.
Poesia instrumental i un text que ens ho acaba d’aclarir tot plegat.
Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I el darrer de l’Anthus serà el magnífic..
13.7.- Journey to Sicilia (Anthus) 4m19s
I amb aquest potent
tema de l’Anthus acomiadem projecte i programa. De nou, el músic sicilià-català
ens ha fet un tema sense lletra, fet directament en “Scat”, primer en la
melodia i després en la seva improvisació. Quin domini que en té d’això d’improvisar,
alhora que fent-ho amb afinació i la seva característica veu. I ha estat Max
qui l’ha començat, també amb en Giuseppe i Ramón, la perfecte màquina rítmica,
una base sòlida. Oriol amb la trompeta l’ha acompanyat en els dos moments on el
cantant ha fet la melodia. La pulsió rítmica del trio base ha estat increïble
recolzant totalment al cantant en la seva improvisació, i durant tot el tema.
Tema on no hem escoltat a l’Oriol improvisant, i sí acompanyant al líder tal i
com hem dit abans. Bon tema per acabar el seu projecte i programa d’avui, que
com sempre espero que us hagi agradat força, i sí, molt diferent al de la
setmana passada, coses aquestes que passen aquí, a Jazz Club de Nit.
Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
