Programa 415: Teddy Edwards, Wynton Kelly i Lee Konitz meets Jimmy Giuffre, bonus amb Hank Mobley, dimecres 17 de juny de 2020.
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
I sembla que ja
comencem a tenir més espais, més comunicació, i ja també i de manera tímida
encara, els primers concerts que en alguns casos ja han començat, o sigui que
sí, és el moment d’anar sortint, que ja ens tocava, però sempre amb les mesures
de seguretat adequades, car no ens podem relaxar com si la Covid-19 ja no hi
fos. Gaudim, però en compte.
I avui hi torno amb
un programa temàtic, com va ser també el de la setmana passada dedicat al Jordi Lliuret i les seves músiques. El
programa d’avui anirà dedicat a tres vinils digitalitzats en primera escolta
després de desprecintar-los, magnífics vinils de 180 grams reeditats per Jazz Workshop una secció de Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L..
Escoltarem a Teddy Edwards, i el seu “Sunset
Eyes”, també el “Kelly Blue” de Wynton Kelly (trio & sextet), i el
darrer d’aquesta sèrie serà el de Lee
Konitz “meets” Jimmy Giuffre. I finalment podreu escoltar un altre tema del doble CD Blue Note Explosion, disc del Jordi Lliuret, i que serà un tema de Hank Mobley. I aquesta setmana
escoltarem un micro conte de Carme de la
Fuente.
Doncs comencem amb
les músiques del programa d’avui i ho farem amb el disc anomenat....
“SUNSET
EYES”
Teddy
Edwards
Editat
originalment en Hi Fi a PACIFIC JAZZ PJ-14
Enregistrat
per Richard Bock els dies 21 i 23 de març i 16 d'agost de 1960 a Rex Production
Studio, Hollywood.
Format:
LP / 12 "/ 33rpm / HI FI
Reeditat
a JAZZ WORKSHOP per a Blue Moon Produccions Discogràfiques SL: JW-056
Teddy
Edwards, saxo tenor
amb:
Joe
Castro (piano a A # 1-4 i B # 2)
Amos
Trice (piano a A # 5 i B # 3-5)
Ronnie
Ball (piano a B # 1)
Leroy
Vinnegar (contrabaix)
Ben
Tucker (contrabaix només a B # 1)
Billy
Higgins (bateria a A # 1-4 i B # 2)
Tony
Bazley (bateria a A 5 i B # 3-5)
Al
Levitt (bateria només a B # 1).
La majoria de temes
són de Teddy Edwards havent-n’hi
tres que no, i ja en parlarem si s’escau.
Doncs tenim 46 minuts
d’un magnífic jazz a tot Hard Bop, tot i estar fet a la Costa Oest, i per tant
fàcilment etiquetable com a West Coast
Jazz, que si voleu també. Bàsicament el projecte de Edwards va a tot swing i amb molt de Blues, prou fast, ràpid de
tempo, amb les seves variacions. Hi ha però un tema, un estàndard que trenca
aquest tempo i és el “I hear a Rhapsody” tot i no ser cap balada originalment,
i sí ser-ho en aquest disc. I tot i el diferent tempo dels temes que tenen el
Blues en la seva estructura, aquests són “My Kinda Blues”, “Tempo de Blues”,
“Up in Teddy’s new flat” i “Teddy’s Tune”. El tema més llarg és “Vintage ‘57” de
Leroy Vinager, a un tempo mèdium up
i a tot swing. Una mica més viu és el més conegut d’Edwards i que titula el disc “Sunset Eyes”, magnífica entrada a
ritme trencat i swing posterior en solos. Un altre dels temes que van a tot
swing i tempo mèdium ara una mica més “up” és el tema i estàndard tot i que no
massa conegut, “The new symphony Sid”. I ja per acabar la meva exposició de
ritmes i tempos, del “Takin’ Off” hi ha afegit una presa alternativa molt més
curta, ambdues però a tot swing i tempo fast.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
I doncs per començar
dolçament, ho farem amb la balada del disc composta per Fragos, Baker & Gasparre, la coneguda i precisament no com a
balada el “I hear a Rhapsody”. I segur l’haureu escoltat multitud de vegades, i
una de les quals deu ser la que surt com a cinquena cançó de l'àlbum "Lush Life" de John Coltrane, de 1958. "Escolto
una rapsòdia", “I hear a Rhapsody” va ser escrita per Dick Gasparre, George Fragos i Jack Baker i en aquest magnífic disc
de Coltrane hi hagué Red Garland, Paul Chambers i Albert "
Tootie "Heath. I vist i
escoltat tantes vegades el tema a tot swing i tempo fast, ens semblarà fins i
tot una mica “estrany”, escoltar el tema com a balada. El cas és que la
sonoritat profunda del tenor del líder se l’hi escau la mar de bé. Un tema on
la base rítmica està formada per Amos
Trice, piano; Leroy Vinegar, contrabaix i Tony Bazley, bateria. Som-hi doncs amb aquest tema arranjat com a
balada...
B3.- I hear a
Rhapsody (Fragos, Baker &
Gasparre) 3m30s
Doncs quan tens a
gent d’aquest nivell, la veritat és que dóna gust escoltar els arranjaments que
vulguin fer de temes escoltats anteriorment d’una altra manera, com és el cas
del conegut “Escolto una Rapsòdia”.
I Teddy Edwards va tocar amb molts músics
de jazz, entre ells el seu amic personal Charlie
Parker, però també amb Roy Milton,
Wynonie Harris, Vince Guaraldi, Joe Castro i Ernie Andrews. Una gravació del
1947 amb Dexter Gordon, “The Duel”,
va suposar un repte primerenc, pel fet del duel o batalla de saxos. Aquest
enfocament però el va mantenir sempre
que va poder, incloent-hi una gravació amb Houston
Person. Un d'aquests duels va tenir lloc a la dècada de 1980 al Club 100 de Londres amb el tenor britànic Dick
Morrissey. El 1964, Edwards va tocar amb Benny Goodman a Disneyland
i a la Fira Mundial de Nova York del
1964. També col·laborà amb Tom Waits
en alguns projectes. Va enregistrar uns 55 discos com a líder i sideman, essent
el primer el “Foremost!” del 1947
amb Dexter Gordon, i el darrer el seu
“Smooth Sayling” enregistrat el 2001
i editat dos anys després.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree que ja s’hi fan concerts amb
totes les garanties.
I en un disc farcit
de temes amb el blues en la seva estructura, doncs ben bé que en podem posar
algun..i aquest serà el “My Kinda Blues”. Un tema que començarà a trio de
piano, contrabaix i bateria coincidint amb els músics del tema “I hear a
Rhapsody”. El swing ja el sentim, el vivim d’entrada i amb la melodia a càrrec
del líder Edwards amb un so
majestuós en la melodia i més encara en el seu magnífic solo. Gran solo del
líder que escoltareu i posterior del pianista Trice i després el del contrabaixista Vinegar, per després encarar el tema..Escoltem-los doncs en un dels
4 bluesus del disc....
B4.- My Kinda Blues (T. Edwards) 5m11s
I què maco aquest
blues que ens acaben de fer, aquest quartet, però sobretot el líder, saxo tenor
i compositor, Teddy Edwards..
"Teddy Edwards, que va participar en les
típiques batalles de tenors amb Dexter
Gordon i Wardell Gray a Los Angeles durant la meitat i la fi
dels anys 40, va romandre com a important saxo tenor durant més de mig segle.
No obstant això, la seva decisió de viure a Los Angeles va mostrar, afortunadament que el seu so de hard bop
superior al tenor, que hi havia quelcom més que el West Coast Jazz a la costa oest en la dècada del 1950 i va enregistrar
de forma bastant freqüent al llarg de la seva carrera. Edwards és un compositor subestimat, i en aquest disc interpreta
sis dels seus originals entre els quals la seva composició més famosa,
"Sunset Eyes", i dues versions de "Takin 'Off", fan també
"Vintage '57, tema de Vinnegar
i un parell d'estàndards. Tot i haver-hi solos curts de Castro i Vinnegar, el focus es centra en el líder i remarcable saxo
tenor. Atès que el gran Teddy Edwards
mai no va gravar un disc on no estès inspirat, aquest disc és fàcilment
recomanable per als amants del en anglès “straight-ahead-jazz, resumint-ho, Jazz Modern. ". I això va dir Scott Yanow, a All Music Guide.
I encara amb més
música d’aquest gran tenor, i ara serà el tema que titula el disc, i potser la
seva composició més coneguda, el “Sunset Eyes”. Un tema ja francament fast i
amb ritmes trencats en la seva primera part, i swing en el pont. Els ritmes
seguiran de la mateixa manera també en les improvisacions posteriors, la
primera i reeixida del líder i les del pianista, ara Joe Castro acompanyat de Vinager,
contrabaix i Billy Higgins, bateria.
Un tema on notarem clarament els canvis de ritmes, la primera part Latin i la
segona del pont a tot swing com d’altres temes de tots coneguts. Un tema que
seguirà el desenvolupament característic en els dos solos, tot i que acabant el
del pianista podrem escoltar un “riff” o una frase repetida del líder per donar
suport al baterista en la seva participació solista abans de recuperar el tema
i acabar-lo majestuosament. A veure què us sembla doncs aquest gran tema del
líder...
A1.- Sunset Eyes (T. Edwards) 5m26s
I quin gran tema va
fer el Teddy Edwards “Sunset Eyes”,
amb el canvi de ritmes entre una part del tema i la del pont, la qual cosa és
la més significativa de la seva composició, car té una estructura típica de 32
compassos
I acabarem el
projecte de Teddy Edwards a tot
swing com portem quasi des de l’inici, però sí a tot tempo fast, amb el tema
també del líder “Takin’ Off”. Un tema fast de veritat ja d’entrada amb la
melodia a càrrec del líder en les dues parts del tema. El swing apareixerà amb
el tempo brutal en el solo del líder, on el podrem escoltar a tot Bop, no
endebades va tocar amb Dexter Gordon
i Wardel Gray en aquelles típiques
batalles de saxos de l’època. Per què, qui em diu que això que escoltarem no
està encabit en el Hard Bop per com ho pela el líder, i sí en el West Coast
Jazz, on el van enregistrar, sense el Jazz. Doncs res, que ja ho ens ha dit l’Scott Yanow d’All Music, què això que hem escoltat i escoltareu és Hard Bop. El
solo del líder us tornarà a frapar per llenguatge alhora que també ara gran
tècnica per velocitat de fraseig. Un discurs el del líder força personal i
reconeixible a mida que el vas escoltant. A la base rítmica hi tenim a Joe Castro, piano, Leroy Vinager, contrabaix i Billy
Higgins, bateria. Aquest mateix farà un grandíssim solo després del que
també ha fet el pianista Castro.
Després del baterista el farà també a tot “walking” el contrabaixista, el qual
poques vegades l’ha abandonat, aquest “caminar”. Recuperaran el tema i
l’acabaran. Som-hi doncs a veure què us sembla el....
A3.- Takin’ Off (T. Edwards) 6m29s
I quin gran tema
acabem d’escoltar, a tot swing i a tempo fast, què és com m’agrada acabar els
projectes, i aquest tema i projecte és força increïble i ens ha situat als anys
50s a tot Hard Bop Jazz i enregistrat a la West Coast....Jazz.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I seguim amb un altre
dels magnífics discos, vinils de 180 grams digitalitzats tot just acabats de
desprecintar, amb la càlida i típica sonoritat dels sons analògics, que sempre
alguna cosa en queda. Escoltem ara..
“KELLY
BLUE”
Wynton
Kelly (trio & sextet)
Editat
originalment en Mono a RIVERSIDE RLP 1142
Enregistrat
per Jack Higgins el 19 de febrer (*) i el 10 de març de 1959 a Reeves Sound
Studios, Nova York.
Producció
i notes a la contraportada: Orrin Keepnews
Format:
LP / 12 "/ 33rpm / STEREO
Reeditat
per JAZZ WORKSHOP per a Blue Moon Produccions Discogràfiques SL: JW-094
(Trio)
Wynton
Kelly, piano
Paul
Chambers, contrabaix
Jimmy
Cobb, bateria
Afegint-s’hi en dos
temes (*)
Nat
Adderley, fiscorn
Bobby
Jaspar, flauta
Benny
Golson, saxo tenor
I aquest és un disc a
trio i a sextet, enregistrat en dos dies diferents, primer a sextet i fent dos
temes del disc, “Kelly Blue” i “Keep it Moving”, ambdós temes del líder i
pianista. La resta dels temes a trio i la majoria estàndards si exceptuem el
“Old Clothes” també de Kelly. Els
tempos i ritmes són diversos, havent-hi també una magnífica balada, la coneguda
“Willow weep for me”, tema de Ann Ronell.
La resta dels temes tenen ja un tempo més viu, i si deia que els ritmes serien
diversos, doncs serà que quasi no, perquè en tots ells hi haurà el Swing en
majúscules i també trossets de Latin com per exemple el “Green Dolphin Street”
que té aquest ritme per canviar a Swing en la segona part del tema tot i que en
aquest arranjament sembla que ja comencen a tot swing i ja no s’aturen fins el
final. I el conegut tema de Ellington-Russell
és el “Do Nothin’ till you hear from me”, a tot swing i tempo mèdium també. I
el tema més llarg del disc, a sextet, és el magnífic blues que titula el disc,
“Kelly Blue”, amb la flauta de Jaspar,
el fiscorn de Adderley i el saxo
tenor de Golson cadascun d’ells amb
la seva característica sonoritat. I un altre gran tema és el conegut “Softly As
in a Morning Sunrise”, també a tempo mèdium i ara a trio base, amb el swing de
la base rítmica que ens acompanyarà aquesta estona, els tres que van tocar amb Miles Davis en el seu “Kind of Blue” i en el tema “Freddy
Freeloader”. Per cert, serveixi aquest programa per acomiadar Jimmy Cobb que darrerament ens ha
deixat al 91 anys. I amb una mica més de tempo tenim l’original “Old Clothes” a
trio, també un Blues d’estructura i “walking” magnífic i el “ride” increïble de
Cobb com pocs semblen haver-ho fet.
I ja com a final dels temes a comentar des del punt de vista rítmic, el darrer
i a sextet és “Keep it Moving”, tema que comencen els vents amb una intro fent
la curta melodia per ben aviat començar els solos a càrrec del líder en un tema
que és més viu de tempo però que tampoc massa.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSR: https://www.freshsoundrecords.com/wynton-kelly-albums/6725-kelly-blue-audiophile-180gr-hq-vinyl.html
Doncs crec que podem
escoltar la preciosa balada que segur haureu escoltat moltes vegades, i aquesta
és la preciosa “Willow weep for me”. Endinsem-nos doncs en aquesta maca melodia
anomenada...
A3.- Willow weep for
me (Ann Ronell) 6m03s
"Willow Weep for
Me" és una cançó popular composta el 1932 per Ann Ronell, que també va escriure la lletra. La forma de la cançó
és AABA i està escrita en temps de 4/4, tot i que de vegades s’ha adaptat per a
vals a 3/4, com en els enregistraments de Phil
Woods (Musique du Bois, 1974) i el de Dr.
Lonnie Smith (Jungle Soul, 2006). És un estàndard de jazz tocat per tothom,
i els enregistraments notables van continuar a la dècada de 1950, començant per
la versió de Stan Kenton amb June Christy. Els nostres tres herois
l’han fet a 4/4 i ja començant amb la coneguda melodia a càrrec del líder i
gran pianista. Les notes base del contrabaix de Chambers són magnífiques, i el swing amb el “ride” de la bateria de
Cobb ha començat en la improvisació
del líder canviant però a les escombretes ben aviat i amb més swing encara, i
el “caminar” pausat de Chambers al
contrabaix. Ell mateix ha seguit amb el seu magnífic solo, i el dolç suport
dels dos companys. Tema de nou, per acabar-lo més pausadament, tal i com l’han
començat, i notes base de Chambers
per acabar-lo delicadament.
I sembla que aquesta
setmana ja podrem anar també al lloc emblemàtic què és 23
Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un
reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent.
I també tenim ganes
d’escoltar el tema d’Ellington-Russell,
conegut de totes i tots vosaltres i aquest és el “Do nothin’ till you hear me”.
Aquest és un tema típic interpretat per Duke
i la seva orquestra, i també un tema d’aquells que moltes orquestres han tocat
amb la intenció de fer ballar al personal, que molt ballava en aquelles
èpoques, però també darrerament en els esdeveniments i balladors de “Lindy
Hop”. El tempo del tema però és una mica més suau de tempo que el de
l’original, i us resultarà molt agradable, per la melodia però també pel swing
inherent en el tema. El solo de Wynton
és brillant, nítid i ric en creativitat, i per sota el “walking” i el “ride”
que fan que el Swing sigui total. Anem a escoltar-los, i també el solo de Chambers, a veure què us sembla la
interpretació que en fan ells a trio base...
B4.- Do Nothin’ Till
you Hear Me (Ellington-Russell) 4m22s
Doncs sí que hem
gaudit molt amb aquet tema, amb un delicat swing, magnífica melodia i solos...
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
I per descomptat que
escoltarem el tema més llarg i que titula el disc, “Kelly Blue”, a sextet. Tema
iniciat pel front-line de vents, fent la curta melodia del blues, per ja ben
aviat Wynton iniciarà el seu
espaterrant solo, en l’ona d’aquell increïble “Fredie Freeloader”. I així
seguirà una bona estona fent un altre solo de llibre, per després deixar pas a
la flauta de Jaspar, gran flautista
i potser no massa conegut, però que igualment fa un solo de mestre. I el que
sol passar és que fan una mena de pont amb melodia plegats o motiu principal per
endegar ja el solo de Nat Adderley
al fiscorn. Gran el germà petit de Cannonball
i poc considerat entre el gran públic, però sí que ho va ser i potser més com a
compositor. Ell però ens farà un solo
brutal i dolç amb el seu fiscorn. I el mateix, faran el tema de pas al solo del
gran Benny Golson, un altre gran
compositor més valorat que com a instrumentista, tot i fer en aquest tema i en
molts altres uns increïbles solos. I també se’l reconeix pel seu so un tan
“pastós” que n’extreu del seu tenor, i potser no sigui aquesta la definició més
adequada, un so però que m’agrada perquè és el seu senyal d’identitat. Després
d’ell, recuperen el tema sencer i l’acaben diluint-se d’aquella manera que ens
situa en un directe i allargant el tema segons públic i músics. Som-hi doncs
amb moltes ganes suposo d’escoltar aquest increïble Blues...
A1.- Kelly Blue (W. Kelly) 10m41s
I sí, tal i com us he
dit, aquest és el més llarg, quasi 11 minuts però que ens ha passat com si res
per com hem gaudit amb les interpretacions de tots sis, ara però amb els solos
dels convidats a més a més del líder fent-lo també, i la base donant-los tot el
seu suport rítmic que ha estat total.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I acabarem amb el
magnífic tema a sextet “Keep it Moving”. Aquest tema ja té un punt més de tempo
i ves per on que també tindrem al sextet acompanyant-nos fins el final del
projecte de Wynton Kelly. Escoltarem
més swing, amb més “walking”, i un Jimmy
Cobb immens per constant amb el Swing del seu “Ride” i tot això tota
l’estona en un tema que l’inicien els vents amb una melodia un tant rebuscada
però no exempta de bellesa. El primer solo del líder segueix l’ona dels que ja
li hem escoltat i què curiós que a cadascun d’ells ens explica una història
diferent. Golson el seguirà amb el
profund so del seu tenor, ell que enguany ha fet 91 anys i a qui algunes
vegades l’hem vist darrerament fent concerts al Jamboree i al Jazz Tardor,
bé, aquests darrers anys, sempre ell amb el quartet europeu amb Joan Monné, Ignasi González i Jo Krause.
Gran solo de Golson que deixarà pas
al de Nat Adderley, sobri i càlid
també, i seguirà Jaspar a la flauta,
i sempre amb el trio base amb tot el suport del món. I al final, Chambers tindrà temps per fer el seu
gran solo també. Escoltem-lo doncs...
B1.- Keep it moving (Wynton Kelly) 7m23s
I quin gran tema per
acabar aquest projecte amb un tempo molt maco, un swing increïble i quines
bones interpretacions de tots plegats en un disc que ens ha deixat un gran
sabor d’orella i molta pau interior.
Deixem aquest primer projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....
.........
Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la mateixa dolçor i encabit en les músiques del programa.
I ja quasi acabant el
programa d’avui, i dic quasi perquè sí que acabem ara amb els projectes i
vinils de Jazz WorkShop, però ja
sabeu que després encara ens quedarà algun tema d’aquell doble CD de Blue Note Explosion. Bé, això serà
després per què ara, escoltarem el darrer dels vinils comentats, i serà el
magnífic....
“Lee
Konitz meets Jimmy Giuffre”
Lee
Konitz & Jimmy Giuffre
Editat
originalment en estèreo a VERVE MG VS-6073
Enregistraments
originals supervisats per Norman Granz el 12 de maig (cara A) i el 13 (cara B),
1959 a la ciutat de Nova York.
Format:
LP / 12 "/ 33rpm / STEREO
Reeditat
per Jazz Workshop per a Blue Moon Produccions Discogràfiques SL: JW-076
Notes
de la contraportada de Jimmy Giuffre.
Lee
Konitz, Hal McKusick, saxo alto
Warne
Marsh, Ted Brown, saxo tenor
Jimmy
Giuffre, saxo baríton
Bill
Evans, piano
Buddy
Clark, contrabaix
Ronnie
Free, bateria
I estem davant d’un
disc de més de 40 minuts i 9 temes tots arranjats per Jimmy Giuffre i per tant encabits en el Cool Jazz i West Coast Jazz,
per tot plegat, arranjaments i sonoritat, ara sí. Un projecte amb tempos
diversos i molt de swing, i tres precioses balades, i Blues, que no falti. Les
balades són les conegudes “Darn That Dream”, “Moonlight in Vermonth” i “Someone
watch over me” segur que conegudes de totes i tots vosaltres. Mentre que el
swing així arrastradet el tindrem amb el Blues “Cork’n Bib”, tema de Lee Konitz el qual ens ha deixat amb 92
anys aquests darrers dies per una complicació derivada de la Covid-19. Un altre
dels estàndards a tempo una mica més viu és el “When your love has gone”, a tot
swing i com els altres amb un arranjament brutal. I també a aquest tempo tenim
el magnífic tema de Giuffre “Somp’m
outa’ nothin’”, brutal tema i swing i arranjaments per als vents. I també és de
Giuffre i és així d’increïble el
“Uncharted”, iniciat amb la melodia per l’alto de Lee
però amb la resta donant-los suport, i és que el swing apareixerà posteriorment
en les improvisacions i el “walking” del contrabaixista. I el conegut i vital
tema de Konitz, “Palo Alto”, és una
altra de les meravelles d’aquest disc, també per l’arranjament de Jimmy Giuffre, tema que Marcel·lí Bayer inclogué en el seu disc
”Nonitz”, projecte final de carrera
de l’Esmuc amb tot de temes de Lee i tocant-hi en algun el desaparegut
i genial músic. I ja per acabar, el tema més vital del disc és el conegut
estàndard “The Song is You”, tema de Jerome
Kern i lletra d’Oscar Hammersteim II,
a tot tempo i swing amb el gran solo inicial de Lee Konitz.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSR: https://www.freshsoundrecords.com/lee-konitz-albums/6542-lee-konitz-meets-jimmy-giuffre-audiophile-180gr-hq-vinyl.html
I per començar ho
farem com ho hem fet en cadascun dels projectes anteriors, amb els temes més
tranquil·lets. Com que una és molt curta, us proposo escoltar-ne dues de
seguides i aquestes seran les precioses...
A2.- Darn That That
Dream (Van Heusen-De Lange) 1m57s
B2.- Someone watch
over me (G. & I. Gershwin) 3m39s
I quines dues
precioses balades acabem d’escoltar...ambdues força conegudes del gran públic
amant del Jazz, un oxímoron acabo de dir, potser. I si la primera era bonica,
interpretada com han fet tots els vents alhora, la segona dels germans Gershwin també ho és, i enllaçades les
dues trobo que ens han donat tota la calidesa que ara ens feia falta. Balades
les dues tocades per tots els músics de Jazz i també cantades per dones i
homes, més elles poder que ells, però igualment, cantades. A la darrera també
hem pogut escoltar el magnífic solo de Lee
Konitz amb tot el so més West Coast Jazz del món, i no pas per fred, ja ho
sabeu que no. Una sonoritat càlida com la de Lee pocs altos la tenien i menys amb el seu fraseig i llenguatge.
i també Scott Yanow de Allmusic Guide afirma que els "arranjaments de Giuffre per a cinc saxos (inclòs el
gran tenor Warne Marsh) amb el trio
dirigit pel pianista Bill Evans semblen
de vegades influenciats per la música clàssica i el bop".
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I com que avui anem
de Blues, escoltarem el d’aquest disc, i serà el magnífic tema de Lee Konitz, “Cork’n Bib” tot i que
potser n’hi hagi d’altres que també tinguin l’estructura de blues inclosa. Ara
escoltarem un tros de Blues amb un magnífic arranjament que ja sabem que és de Jimmy Giuffre. Una melodia que aviat la
desenvolupen per ben aviat començar amb els solos, i crec que aquí hi
participen quasi tots. Primer ho faran els dos altos, Konitz i McKusick, per després fer-ho Jimmy Giuffre al saxo baríton, i escoltar posteriorment al gran Warne Marsh al saxo tenor. També
escoltarem diferents sonoritats amb la resta de vents com Ted Brown al tenor, i anant-se barrejant entre ells, en una mena
d’improvisació col·lectiva. I quina sort poder escoltar a Bill Evans solejant en un tema, carall. Entremig ja notareu de
quina manera tots plegats fan uns malabarismes sonors previs al grandíssim solo
d’Evans, que compartirà amb algun
company. I abans de tornar al tema escoltareu els solos del contrabaixista i
baterista, Buddy Clark i Ronnie Free.
Som-hi doncs amb aquest llarg blues anomena...
A4.- Cork’n Bib (Lee Konitz) 9m55s
Quin magnífic tema
acabem d’escoltar de Lee Konitz, a
tot Blues i amb els arranjaments de Jimmy
Giuffre, i de quina manera han participat la resta de mestres com Warne Marsh, i demés. Increïble tema, i
seguim, seguim...
I per descomptat que
podeu anar als concerts que començarem a fer a partir del setembre al Jazz Club La Vicentina, amb moltes
ganes que crec tenim totes i tots, aneu reservant la data del 18,
divendres a les 22h, on tindrem el combo
que obre les Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval
de Barcelona. Una formació que ens
oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al
voltant del Jazz Clàssic liderada
per Samuel Marthe, trombó i Tom savage,
guitarra i veu amb Xavi Mèrida,
piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Aquest era el concert que havíem de fer el 20
de març i que hem traslladat al setembre.
I encara escoltarem
el tema de Giuffre anomenat “Somp’m
Outa’ Nothin’”. I aquest sembla un tema amb estructura de Blues pels canvis
d’acords que podreu escoltar cada quatre compassos. Tot i això no sembla massa
“ortodox” i sobretot pel magnífic arranjament del compositor i saxo baríton.
Escoltarem la introducció al tema amb un ritme així com trencat, per després i
ja amb el solo al saxo alto de Konitz
entrar en un magnífic i delicat swing per “walking” de contrabaixista i els
tocs al plat “ride” del baterista. Gaudireu d’allò més amb el solo del co-líder,
per la seva sonoritat continguda i magnífic fraseig i més encara ho farem en el
solo de l’inefable Bill Evans al
piano, recolzat ell a moments per tota la penya de vents i per descomptat per
la base rítmica. La digitació del gran mestre del piano, farcida de swing, amb
espais i silencis ens el faran escoltar embadalits en la seva exposició on la
creativitat i idees estarà acompanyada de bellesa, com per altra banda ens està
passant en tot aquest programa. Escoltem-los doncs en el tema....
B1.- Somp’m Outa’
Nothin’ (J. Giuffre) 4m30s
I què bé i plàcid que
ha sonat aquest tema amb una melodia curta però maca, per quasi sense
adonar-nos-en introduir-nos en el solo de Konitz.
I per acabar aquest
projecte proposo que escoltem el tema més viu del disc anomenat “The Song Is
You”. Aquesta és una cançó popular composta per Jerome Kern amb lletra d'Oscar
Hammerstein II. Va ser escrita per al musical Music in the Air (1932) i cantat en aquell espectacle per Tullio Carminati. Un primer èxit el
1932 va ser per Jack Denny i la seva
Waldorf – Astoria Orquestra (amb la
veu de Paul Small). En els anys
posteriors, la cançó es va associar sovint amb Frank Sinatra, convertint-se en l'última cançó que va interpretar
amb Tommy Dorsey. Molts altres
artistes han gravat la cançó al llarg dels anys. I el tema comença amb una
intro a base rítmica amb el piano d’Evans
al canal dret, i ben aviat la melodia a càrrec de Konitz i recolzament de tots plegats i “solis” dels vents, tot
plegat a un bon tempo fast i swing a dojo. Després de la presentació de la
melodia, el mateix Konitz
desenvoluparà un magnífic solo pel canal esquerra, i per sota una màquina
rítmica impressionant. Després d’ell, una mena de break per deixar pas al solo
del saxo tenor de Warne Marsh al
canal dret, executat amb una gran mestria per aquest mag del tenor a tot West Coast Jazz. Un posterior “soli”
dels vents, ens situarà ja de nou amb la melodia del tema i acabar-lo
delicadament. I això del “soli” que dic dels vents no és res més que una part
de la partitura on els vents fan una línia melòdica comuna executada però com
si fos un solo, i fent-ho tots plegats. Escoltem doncs el darrer tema d’aquest
projecte, i quasi del programa....
B5.- The Song is You (Kern & Hammersteim II) 5m07s
Doncs sí que ha estat
un magnífic tema per acabar l’exposició de les músiques dels tres vinils de 180
grams digitalitzats per qui us parla, i fet per primera vegada després de
treure’n l’embolcall de plàstic que en fa de precinte. Bon tempo i swing per
acabar i millor encara, molt bones músiques i bons arranjaments. I ara encara
seguirem i ja sense comentaris amb un altre tema del doble CD de Blue Note Explosion, un disc de Jordi Lliuret, del qual n’aniré posant
un tema o dos al final de cada programa. Us convido doncs a escoltar el tema de
Hank Mobley amb Hank Mobley, saxo tenor; Lee Morgan, trompeta; Andrew Hill, piano; John
Ore, contrabaix i Philly Joe Jones, bateria. D’un tema i disc homònim
enregistrat per Mobley el 2
d’octubre de 1963 i editat per Blue Note
el juny de 1964. Som-hi doncs amb el...
CD1.1.- No room for
squares (H. Mobley) 6m57s
Doncs res, ara sí que
hem acabat el programa d’avui, i ho hem fet a tot swing, més o menys com ha
estat des dels inicis amb el tres magnífics vinils que hem escoltat, primer amb
el de Teddy Edwards després el de Wynton Kelly, i el de Konitz meets Giuffre, per acabar amb el
tema de Hank Mobley a tot swing i
matxucada dels acords al piano de Hill,
una mica massa reiteratiu tot i acompanyant als solistes, i hem escoltat un
micro conte de Carme de la Fuente. I
com sempre, i sobretot, desitjar que us hagi agradat el programa d’avui.
I dir-vos que sí, que
ja estem sortint i per tant seguiu si us plau amb el control i no us exposeu a
situacions de risc de contagi, i com sempre dic i en broma esclar, les mans a
la butxaca, no toqueu res, no respireu gaire i la boca tancada, que no hi
entren mosques. Cuideu-vos molt, ens n’estem sortint.
Doncs res, que us
recordo que quan pugueu, aneu a veure jazz
en directe a llocs com Jazz Club
La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa
Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava,
Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc,
etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de
tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat,
xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us
espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt
bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
