Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs encara resisteixo, com espero que feu totes i tots vosaltres, una setmana més confinat però amb els ànims ben amunt i sembla que amb bona salut, i que duri. Els que estigueu fent feines fora de casa, tingueu en compte totes les indicacions relacionades amb la Covid-19, mascaretes, guants, rentat sovint de mans, etc...i als que estem a casa, fem el mateix quan hàgim de sortir per diverses necessitats.

I ja parlant del programa d’aquesta setmana dir-vos que tindrà dues parts, que més aviat serien quatre parts, perquè els tres primers projectes seran de FSNT mentre que la darrera serà d’un vinil tornat a editar ara de 180 grams, de Blue Note. Seran doncs Adrien Volant Trio i el seu "First Flow"; Ludovic Ernault amb "Dreamland" i  Tuomo Uusitalo amb "Stories from here and there", els 3 de FSNT, mentre que el vinil reeditat de Blue Note serà el de Sonny Clark, "Sonny's Crib". I tindrem el micro conte de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Abans de començar voldria remarcar que els tres projecte de FSNT són de tres joves líders del Jazz Europeu, dos de francesos i un de finés. Primer en Ludovic Ernault, saxo alto francès; després Tuomo Uusitalo, pianista finès i l’Adrien Volant, trompetista belga.

Començarem ja amb les músiques dels FSNT i ho farem amb el delicat projecte anomenat 


“DREAMLAND”
Ludovic Ernault

Editat el 2019 per FSNT 580
Enregistrat per Nicolas Charlier els dies 27 i 28 d'abril de 2016 a Studio des Egreffins, VIdelles, França.
Mesclat per Clément Lemennicier
Masteritzat per Raphael Jonin
Produït per Ludovic Ernault
Productor executiu: Jordi Pujol
Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

Ludovic Ernault, saxo alto
Enzo Carniel, piano
Florent Nisse, contrabaix
Simon Bernier, bateria.

Totes els temes són de Ludovic Ernault

I amb 7 temes i una mica més de mitja hora de música, aquest músic francès ens acarona amb les seves composicions modernes i delicades alhora. Els tempos són bàsicament els més dolços, així és aquest projecte, i no n’hi ha cap d’aquells que en diem súper fast. És un projecte que ens ajudarà a meditar, però no patiu que no us adormireu, car sempre trobo les millors músiques, les que segur us agradaran. Hi ha un parell de temes que serien balades pel tempo, una súper slow, i l’altre amb una mica més de moviment, la que es diu “Motion”. Té també un magnífic i dolç Groove el primer track “There is Know End”, tot i els canvis rítmics. També el 5è track “Peaceful End” té un punt vital, tot i la dolçor inicial, car, el so del saxo alto del líder és així de delicat, adaptat a les seves composicions. I el més viu és el 4rt track “Detachment” el qual comença amb una rítmica així com trencada, però que mantindrà una bona pulsió, tot i que no en tempos fast.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç del disc de FSNT:

I començarem de la manera més dolça possible, amb el tema dedicat a Paul Motion anomenat...

2.- Motion     (L. Ernault)             4m56s

Doncs de quina manera més dolça hem començat en aquest tema “Motion” dedicat a un dels bateristes més afins a l’ona ECM, Paul Motion. De fet quest projecte ens recorda el tarannà d’aquesta creativa i tan europea discogràfica liderada pel visionari Manfred Eicher, el qual va entendre ara fa 50 anys que el Jazz no tenia només un patrimoni. I se’l va fer seu, ens el va fer nostre. Moltes vegades parlo aquí del “Groove”, i ara aprofito per recordar-vos el concepte, “què és allò que fa que el tema camini”. I sí, aquest “caminar” no té per què ser un “caminar ràpid”, no. Aquest tema ha caminat des del primer moment, amb dolçor, però ho ha fet. Les escombretes de Bernier han fet la tasca, alhora que de manera puntual, nota a nota, el contrabaix de Nisse. Aquest mateix ha fet un bon solo, amb una profunditat de so remarcable, i afinació, subtilment acompanyat pels acords del pianista Carniel. El líder ens ha acaronat amb el so un tan fosc del seu saxo alto, so fosc i càlid alhora, fent també una delicada i reeixida interpretació solista. Tot plegat, aquesta música ens ha envoltat d’una bellesa i calidesa que és com el “Leit Motiv” del projecte “DreamLand”.

I seguirem encara amb el primer track del disc, anomenat....

1.- There is Know End      (L. Ernault)             4m35s

I tot i continuar amb el tarannà delicat  de tempo, en aquest tema també hem notat el suau “Groove” sobretot per la mà esquerra del pianista Carniel i amb el marcatge del baterista amb els copets a la caixa. Però tot i aquesta calma a l’exterior, ben a dins, a les profunditats, el creatiu contrabaixista no ha parat d’investigar. L’haureu escoltat de ben segur com ha fet una línia base força complexa i rica, car podria haver fet notes soltes i no ha estat així. Un tema que ha seguit un mateix tarannà quasi tota l’estona, si exceptuem els moments finals, on el baterista s’ha esplaiat amb un solo amb el qual ha acabat el tema. La melodia l’ha iniciat el líder i saxo alto, a moments amb el pianista per quan fan aquell arpegi descendent. Carniel al piano ha iniciat els solos, amb dues mans ben diferenciades per com fa cadascuna una feina diferenciada, amb l’esquerra persistent i rítmica, i la dreta força creativa en la improvisació, i moderna. El motiu principal que fan a duet amb el líder, i els moments finals de canvi de tot, de tempo, de ritme, i quasi que jo diria de tema.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


I encara amb una mica més de música d’aquest quartet liderat per Ludovic Ernault amb el tema...

5.- Peaceful Ending          (L. Ernault)             5m56s

I ja podeu escoltar que el tempo dels temes és així com mèdium slow, tot i reservar-vos pel final el tema més viu, aquest però té un caire més “pop” pel que fa a ritmes. Un tema que ha començat amb el duet de contrabaix i pianista a mode d’intro per ben aviat fer el líder la melodia d’un tema amb canvis diversos, harmònics i rítmics, com deia del baterista. El “break” i solo del contrabaixista semblen ser també un senyal d’identitat del projecte, tot i que amb solistes d’aquest nivell ben bé val la pena “pensar” els temes tenint en compte qui els interpretarà, i si saps de què és capaç pensaràs sovint amb ells com a solistes, i això deu haver fet el líder Ernault. Ell mateix ha continuat les interpretacions solistes, executant-lo amb la seva característica calidesa i delicat i melòdic fraseig. Magnífica sonoritat la del líder, el qual executa una feina aparentment discreta per manca d’escarafalls preciosistes, però que modula la seva sonoritat de manera controlada i fins i tot amb tendresa. I això  fins el moment on també el pianista Carniel ha fet la seva magnífica i brillant aportació per sota les melodies reiteratives del saxo alto.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I acabarem d’aquesta manera tan delicada, ara una mica més vius de tempo, amb el tema...

4.- Detachment       (L. Ernault)   5m50s

I ja veieu quina importància tenen tots els membres del grup pel líder, en un tema que de manera no gaire habitual ja estat el baterista qui primer ha fet la seva aportació solista. I tot això després de la primera presentació del tema, de la melodia força elaborada com el moment que líder i pianista han compartit una línia melòdica força rebuscada. Després del solo del baterista, i amb la melodia feta pel líder, el tema sembla agafar un altre tarannà rítmic. De fet, pianista i saxo alto comparteixen el tema, els solos, fent-ne cadascun d’ells la seva part, el seu “chorus”, i sempre els dos de la base rítmica, mantenint la pulsió, amb creativitat a dojo d’ambdós músics, Florent Nisse al contrabaix i Simon Bernier a la bateria. Molt bon tema de Ludovic Ernault i bona compenetració amb el pianista Enzo Carniel en un tema on el “Groove” hi ha estat de manera evident, al menys a mi m’ha fet bellugar el cap tot i acompanyant-los en el ritme i tempo. Al final saxo alto i pianista han ofert un coixí melòdic repetitiu al baterista on ell s’ha tornat a esplaiar acabant tots plegats el tema de cop després de la línia melòdica força potent que hem escoltat als inicis.

Us n’adoneu com anem de menys a més, suposo, i encara amb més canvis que tindrem amb les músiques posteriors, però abans escoltarem el micro conte de Teresa Tuset..
............................
Gràcies Teresa per com ho ens expliques sempre, amb la teva vitalitat, frescor i intel·ligència.

I seguim amb el segon projecte de FSNT i ara serà el....


“STORIES FROM HERE AND THERE”
Tuomo Uusitalo

Editat el 2019 per FSNT 575
Enregistrat per Alessio Romano el 28 i 29 de setembre de 2018 a l'estudi 42 de Brooklyn, Nova York.
Produït per Tuomo Uusitalo
Productor executiu: Jordi Pujol

Tuomo Uusitalo, piano
Chris Cheek, saxo tenor a #1,2,4,5,8 i 11
Myles Sloniker, contrabaix
Itay Morchi, bateria.

Dels 11 temes de l’àlbum, 6 són del líder Uusitalo, mentre que n’hi ha 5 dels nostres estimats màsters I. Berlin, Th. Monk, D. Ellington, B. Powell i L. David. I com que hi ha alguns temes del líder que són molt curtets, el projecte tot just arriba als 40 minuts de músiques força maques amb ritmes diversos, tot i imperar els més delicats i sí, amb balades també, i sense oblidar el swing, que també hi és. I la veritat és que els arranjaments que ha fet Tuomo sobre els estàndards són magnífics alhora que les seves interpretacions, les de tot el quartet. Els temes seus són també molt interessants, encabits aquests en una concepció més moderna del Jazz. En té tres de curtets, dos son poemes delicats, un a piano i saxo tenor i l’altre a piano sol, mentre que l’altre és una interpretació a trio a tempo viu i en l’ona més avant-garde. I dir-vos que al blog acabaré de comentar els temes des del punt de vista rítmic.

De balada tenim la magnífica “Solitude” de Duke a trio base i un preciós arranjament súper slow. Un dels temes del líder, “Altitude 500e ft”, és un tema quasi sense un ritme determinat, molt modern fet a quartet, amb una melodia que va evolucionant a mode de solos posteriors. Amb tempo mèdium slow tenim el tema de L. David “Tonight you belong to me”, amb un preciós i dolç swing amb el tenor de Cheek. El blues del disc és del líder “Be good or be gone”, magnífic blues amb un swing arrastradet increïble, tema fet a quartet amb el saxo tenor. I un altre tema del líder és el “Many mornings”, jo diria que a ritme de vals i tempo mèdium també. I canviant a una mica més vitalitat tot i que no massa tenim el tema de Monk, “Boo Boo’s Birthday”, dedicat a l’aniversari de la seva filla, tema a tot delicat swing, també. I ja la vitalitat la tenim amb el tema de Powell “Bouncin’ with Bud”, amb un magnífic swing, tema fet a trio. I un dels més vitals del líder, ja comentat abans és el “Between Things”, magnífic també a trio amb un contrabaix a tot tren. I el més viu del projecte és el de Berlin, “Best Thing For You (Would Be Me)”, amb un increïble Walking” del contrabaixista, tema també a trio base, i amb un baterista increïble també i solo encabit.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc i també a la del músic.

I per començar el programa ho podria fer amb al coneguda composició de Duke Ellington però m’ha agradat molt també la de David, anomenada...

11.- Tonight you belong to me     (L. David & B. Rose)         4m08s

Doncs ja us n’haureu adonat que aquesta composició té uns aires “country” força evidents. I és que la van compondre el 1926 i ja el “crooner” Gene Austin la va enregistrar un any després aconseguint un gran èxit. També ho va fer amb èxit el compositor i aviador Roger Wolf Khan amb la seva orquestra. Més endavant, el 1977 també la va enregistrar Dotty West cantant de country amb igual èxit. I ja heu escoltat quina meravella de cançó ens han fet els nostres herois, amb un swing preciós per contrabaix i escombretes de baterista en el solo increïble del líder Tuomo, i després amb “walking” i “plat Ride” en el solo de Chris Cheek.  La preciosa i molt bonica melodia del tema l’ha fet dolçament el saxo tenor americà, per després escoltar el gran solo del líder al piano, per com de percussiu l’ha fet alhora que amb una gran tècnica, on hem pogut escoltar la feina d’ambdues mans, però la magnífica i creativa mà dreta del pianista, i el suport esclar de la base rítmica. El solo de Cheek ens ha deixat bocabadats, per melòdic, càlid i fet amb una gran delicadesa, ja a tot swing per la base rítmica. Quines passejades melòdiques ha fet cap el registre agut, tot i seguint la preciosa harmonia del tema, i ves per on que ens hem tornat a trobar amb la melodia quasi sense adonar-nos-en, una molt i molt maca melodia que el líder ha arranjat en clau de Jazz i que han interpretat magistralment.  

I seguint amb la mateixa delicadesa i swing tenim ara el magnífic blues del líder anomenat...

1.- Be Good or Be Gone   (T, Uusitalo)           4m50s

Doncs si el primer era maco, doncs aquest magnífic blues del líder també ho ha estat, i ja haureu escoltat que la melodia inicial no semblava situar-nos en un Blues tan ben parit, arrastradet, com aquells de la primera època. Gran tema del líder i també reeixida improvisació que ens ha fet, on ens ha tornat a mostrar les seves habilitats al piano, les d’un encara molt jove pianista. Pulsió, nitidesa, ritme, i el “walking” del contrabaixista i “Ride” del baterista donant-li el suport adequat. I com treballa sempre amb les dues mans, i què bé que ho fan totes dues. Per cert, a Tuomo Uusitalo el vam posar en un anterior programa aquí, a Jazz Club de Nit, per si en teniu curiositat. Si l’un ha fet un solo magistral, doncs ja veieu com ens l’ha fet Chris Cheek, brutal, fins i tot un tant estripadet a moments, i amb un swing interpretatiu remarcable, també pel suport dels dos de la base  Sloniker al contrabaix i Morchi a la bateria, que estan fent una feina magnífica. Quin gran mestre és Cheek, que sempre us recordo què és amic de molts músics de casa nostra, com per exemple Elisabet Raspall, amb qui ha col·laborat diverses vegades en els seus projectes. El solo final del baterista, ell ben sol, ha posat la cirereta al tema-pastís, a aquest magnífic Blues, recuperant de nou la melodia i  ja acabant-lo.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es


I ara us posaré dos temes seguits, el primer més tranquilet el de Monk i el segon de Powell, certament més vital...però com que són curtets tots dos, doncs els ajunto per a gaudi de tothom...

5.- Boo Boo’s Birthday      (Th. Monk)             2m36s
9.- Bouncin’ with Bud        (B. Powell)              3m53s

I si hi en un projecte hi ha Monk doncs això, que no ho puc evitar, i així és que l’he posat acompanyat d’un altre que va ser co-autor del concepte BeBop, Bud Powell, tot i que el primer se’n va allunyar posteriorment, car sempre va anar a la seva bola. Tot i la diferència de tempo dels dos temes, trobo que conviuen molt bé. I el primer l’hem escoltat a duet de líder i pianista i saxo tenor, sense contrabaix ni bateria, la qual cosa hem notat per la netedat del so. Gran tema de Monk que va dedicar a la seva filla i que els dos músics han realitzat de manera magistral, primer melodia, per després solo de Cheek i posterior solo del líder, ell amb les dues mans, i us ho torno a dir perquè em sembla molt remarcable la utilització que en fa de la mà esquerra. I el tema de Powell segur que també l’haureu escoltat car és un tema que van enregistrar l’agost de 1949 amb Sonny Rollins (ts), Fats Navarro (tp), Bud Powell (p), Tommy Potter (b), Roy Haynes (d). Tema típicament Bopper que el nostre líder ha volgut fer a un tempo una mica més viu, més vital. Un tema interpretat a trio primer amb la coneguda melodia i després ja a tot swing amb “walking” i “Ride” on el jove pianista ens ha tornat a descol·locar per com de bé ho pela. I és que sempre dic que posant aquests discos de FSNT sempre anem descobrint uns magnífics músics com és el cas d’avui, i de tants dies. Solo de pianista també amb domini a dues mans, solo de contrabaixista, i al final uns “quatres” amb el baterista, per retrobar de nou la melodia de Powell que ells fan, acabant-lo de cop.

I acabarem aquest projecte també amb dos temes lligats, essent el primer el del líder Tuomo Uusitalo, i el segon el de l’Irving Berlin....

6.- Between Things                              (T. Uusitalo)  1m43s
3.- Best Thing for you (Would be me)    (I. Berlin)      2m30s

I he volgut ajuntar aquests dos temes, per curtets però també per tempos el darrer més viu sí, i no tant per concepció musical, car el primer del líder, té un caire força modern de tot, de melodia quasi inexistent per moderna i també d’harmonies, la qual cosa hem notat clarament. El mateix solo del contrabaixista ha estat força trencador, i ben aviat el pianista i baterista tots plegats arribant al final i acabant-lo de cop. I més viu ha estat el magnífic tema de Berlin també a trio, on el líder ens ha tornat a deixar bocabadats per com s’ho fa. Un tema que han fet a “uptempo” però que no va ser així en l’original, i més aviat va ser un tema a tempo mèdium i cantat entre d’altres per Nat King Cole. Però ja se sap, això mateix feien els “boppers”, reconvertir temes de musicals carrinclons en estàndards de Jazz a tot Bop. I jo diria que deuen haver doblat el tempo original, tan a tot tren van, han anat. De nou el contrabaixista ens ha tornat a meravellar i això que el seu solo ha consistit en seguir la línia del baix a tot “walking”, però noies i nois quina pulsió. El baterista de nou ha estat brutal també per swing i solos. I amb aquest tema a trio que han acabat de cop, on el líder de nou ens ha impressionat pel seu domini de l’instrument, gust en la melodia i en el ritme, els deixem a ells, als tres i al gran saxo tenor Chris Cheek, per seguir amb el tercer projecte de FSNT i aquest és el....


“FIRST FLOW”
Adrien Volant Trio  featu. Godwin Louis

Editat el 2019 per FSNT 569
Enregistrat per Julien Dispaux els dies 10 de juny i 30 de desembre de 2017 a Ragtime Studio, Brussel·les, Bèlgica.
Mesclat i masteritzat per Vincent de Bast
Produït per Adrien Volant
Productor executiu Jordi Pujol

Adrien Volant, trompeta
Godwin Louis, saxo alto a #1,4,5,6 i 7, saxo soprano a #2
Alex Gilson, contrabaix
Wim Eggermont, bateria

Quatre dels temes són de l’Adrien Volant, mentre que n’hi ha un del saxofonista Godwin Louis, un de Paolo Loveri i el darrer de Sam Rivers.

I tenim 7 temes i quasi tres quarts d’hora de la seva música, barreja de melodies amb calidesa, ritmes latin en pla Calypso, i d’altres més sofisticats i contemporanis, tot i el que queda clar és que no hi tenim cap balada. Un dels temes comença amb un magnífic solo del baterista Eggermont, el tema més llarg, de més d’onze minuts que és una meravella de composició i diversitat. Hi tenim també swing del bo en el tema que és això, només un Blues, “Just a Blues”. La modernitat creativa del saxo alto i soprano, es barreja amb la més melòdica del líder i trompetista, i la resta excel·leixen com a base rítmica alhora que com a solistes.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc i també del músic:

I comencem amb les seves músiques, i us proposo escoltar el tema compost pel saxofonista Godwin Louis...

6.- Present   (Godwin Louis)       5m29s

Doncs hem fet un canvi melòdic i també rítmic, car tot el projecte té aquest tarannà global on melodies i ritmes vitals s’agermanen, i vet aquí que tot i començar d’aquesta melòdica manera, el tema s’ha anat desenvolupant amb tot el suport de la base rítmica, amb un contrabaix profund i creativitat a dojo i permanent del baterista. Després de la introducció melòdica del tema a càrrec del líder, ja ens hem trobat amb el solo del saxo alto Godwin, ara ja amb una passa endavant pel que fa a modernitat interpretativa respecte els projectes anteriors, si més no, a l’estil dels solistes anteriors. Aquest gran alto ha fet un téte a téte amb el líder, solejant ells dos i cadascun d’ells fent un chorus del tema. Sembla haver-hi una certa diferència estilística entre els dos vents, essent més melòdic el líder i més trencador el saxo alto. Solo de contrabaix amb els vents fent-li un suau coixí, per cert, executat amb una pulsió rítmica remarcable. Després melodia del tema i acabar-lo dolçament amb una mena de “turn around”.

I el líder ens parla del seu projecte: "Per a mi, no hi ha dubte possible: l’amor musical a primera vista existeix! És el que vaig sentir quan vaig escoltar a Godwin per primera vegada durant un concert al Smalls Jazz Club de Nova York, el setembre del 2013. Després d’una primera gira el 2014, durant la qual ens vam divertir molt, vam decidir tornar a tocar i gravar un repertori híbrid en el qual es fonen subtilment composicions i estàndards de jazz. Tenir una secció de ritme com aquesta és sens dubte una alegria! Wim Eggermont i Alex Gilson ens van proporcionar una base sòlida i creativa on tot era possible. Espero que gaudiu d’aquest disc tant com ho vam fer mentre ho enregistràvem". — Adrien Volant

I encara escoltarem un altre tema d’aquesta magnífica formació, i serà el primer track del disc...

1.- A Walk In The Dark     (Adrien Volant)       6m13s

I quin tros de tema que ens han fet aquest quartet, iniciat pel baterista, el mateix que ha fet el magnífic i llarg solo, Wim Eggermont. I és que el tema ha tingut dues clares parts, la primera abans del solo i la segona després del solo, acabant-lo delicadament. Però noies i nois, de quina manera l’han començat, amb el baterista primer i posterior melodia del líder i trompetista, break rítmic amb la intervenció del saxo alto, tot així com molt tranquil·let, per seguir ja a bon tempo i solo del líder Volant. El contrabaix, amb dues o tres notes i marcant l’aspecte rítmic ajudat pel baterista ha estat el coixí per sobre del qual el líder s’ha esplaiat amb un solo força melòdic, seguint ell la línia melòdica principal, tot això en el mateix centre tonal. Aquest canvia clarament en la intervenció solista de Godwin al saxo alto, on també canvien els estils interpretatius, amb aquest músic llançat a una voràgine interpretativa de gran nivell. Després, llarg solo del baterista i final com us he comentat. Ens agrada, ens agrada tot això.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.


I fent un canvi rítmic i a mode d’homenatge a Sonny Rollins hi ha el tema “Stersito”, del líder, i similar de ritme i tempo és el que ara escoltareu de Sam Rivers arranjat pel líder...

4.- Cyclic Episode   (S. Rivers & A. Volant)      5m04s

I vés per on que aquest tema el va enregistrar Rivers al seu primer disc “Fuchsia Swing Song”, editat per Blue Note el 1965, amb ell mateix Sam Rivers (saxo tenor), Jaki Byard (piano), Ron Carter (contrabaix) i Tony Williams (bateria). I el nostre heroi i líder n’ha fet una magnífica interpretació, poc modificada respecte de l’original de Rivers, fins i tot quasi al mateix tempo. Un tema força modern, per melodia, però també pel concepte de ritme trencat, de caire ternari, per descomptat. El solista a l’alto ha tornat a brillar amb llum pròpia, quasi més que la del líder, tot i que cadascú té la seva personal manera d’interpretar. L’estil de Godwin s’acosta al més modern mentre que el del líder és més melòdic i càlida la seva sonoritat, fent crec jo, una bona combinació. Per la importància que li dóna el líder als solos, de tots quatre, sembla ben bé un projecte que hagi rodat en concerts en directe, i així ho hem pogut constatar de nou amb el solo del baterista. I el comentari que ens fan des de AllMusic sobre el disc de Sam Rivers és que se li notaven les influències de Coltrane i Colleman però que ja mostrà la seva pròpia veu..i acaben dient que mai més va tocar tant bé.

I acabarem amb el tema farcit de tot swing, tema del líder....

7.- Just a Blues      (Adrien Volant)       6m10s

 I han començat amb la melodia inicial del tema feta pels dos vents sols, a mode d’intro, per després afegir-s’hi la base rítmica a tot swing. Gran Swing per “walking” de contrabaixista i “Ride” del baterista, amb una altra remarcable interpretació solista del saxo alto Godwin Louis, gran mestre aquest músic americà que Volant va conèixer al Smalls Jazz Club de New York, on a partir d’aleshores sembla que no el vulgui deixar mai sol.  Ell mateix ha encetat els solos, i els ha fet amb la seva veu característica i magnífica sonoritat, amb un llenguatge i fraseig que quan vol dobla de tempo com ens ha mostrat, i de quina manera ho ha fet. El líder l’ha seguit amb la brillantor típica del seu so, i bona utilització de frases que ens recorden d’altres temes, cosa que fan de manera habitual. Gran solo del líder, ple de swing i també ho ha estat el del contrabaixista, fet amb una gran pulsió rítmica. Després els coneguts “dotzes” car 12 són els compassos del Blues, primer amb el saxo alto i baterista, després amb el líder i baterista, i de nou amb el saxo alto i baterista, i ja llavors acabar el tema amb la melodia ambdós vents a duet i sempre darrere el magnífic Swing dels dos de la base rítmica. I amb quin magnífic blues hem acabat el projecte d’aquest quartet liderat pel trompetista belga Adrien Volant. I ves per on que amb aquest tema tot farcit de Hard Bop per ritmes, tempo i solos, tot i una melodia força moderna, ens apropem al darrer projecte del programa, casualitats de la vida?

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I després d’haver gaudit amb els tres moderns i diversos projectes de FSNT, acabarem el programa amb el vinil de 180 grams digitalitzat en primera escolta, d’una reedició feta per Blue Note, la del projecte....


“SONNY’S CRIB”
Sonny Clark

Editat el 1958 per Blue Note 1576
Reeditat a 180 grams
Enregistrat per Rudy VanGelder l’1 de setembre de 1957 al VanGelder Studio, Hackensack, NJ.
Produït per Alfred Lion
Sense oblidar al seu company i gran fotògraf Francis Wolf

Donald Byrd, trompeta
John Coltrane, saxo tenor
Curtis Fuller, trombó
Sonny Clark, piano
Paul Chambers, contrabaix
Art Taylor, bateria

Doncs en aquest LP Sonny Clark va fer la cara A amb tres estàndards magnífics com són "With a Song in My Heart" (Richard Rodgers, Lorenz Hart), "Speak Low" (Kurt Weill, Ogden Nash) i "Come Rain or Come Shine" (Harold Arlen, Johnny Mercer), mentre que va reservar la cara B per dos dels seus temes com el Blues “Sonny’s Crib” i el preciós “New’s for Lulú”. En total tres quarts d’hora del millor Hard Bop de l’època dels 50s, i esclar, també devia ser per qui va escollir com acompanyants, amb una base rítmica del aleshores molt jove Paul Chambers, i Art Taylor. És clar que tots eren prou joves amb un John Coltrane que ja tirava molt i que ja formava part del combo de Miles, tot i que encara no era prou reconegut com ho va ser posteriorment. També hi hagué els joves Donald Byrd i el bo de Curtis Fuller.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs per començar aquest darrer projecte us proposo escoltar el magnífic tema de Kurt Weill i Ogden Nash...

2A.- Speak Low      (K. Weill & O. Nash)         6m50s

I ves per on que aquest tema de Kurt Weill el cantà Billie Holiday & Orchestra amb tots els aires càlids del “latin” a la A mentre que el “swing” aparegué en el pont, més o menys com passa amb d’altres temes. Weill el va fer el 1943, i se’l pot escoltar a ell cantant-lo tot i acompanyant-se al piano. El tempo que han fet els nostres herois és el que quasi sempre hem escoltat. La primera part també “latin” i després el swing en el pont, i tot això ho hem pogut escoltar, la melodia i primer solo estratosfèric a càrrec del genial John Coltrane. Encara havia de brillar deu anys més, només i quina de les més grans penes, però ja formava part del quintet de Miles Davis. Passarien 4 anys per fer l’imprescindible “Kind of Blue”. Què podem dir d’aquests músics que no sapigueu, però vaja, de Coltrane reconèixer-ne la sonoritat del seu tenor i el seu fraseig i llenguatge, car va ser únic i crear escola. A la primera nota o frase, ja saps que és ell. El solo que ha fet ha estat brutal, súper fast i amb una abassegadora tècnica que li permeté desenvolupar unes línies melòdiques a un tempo súper fast, i tot fet a la perfecció, però amb un gran gust també per la melodia. Fuller és un altre dels Hard-Boppers del moment, gran trombonista, si més no, a mi sempre em fa pensar en J. J. Johnson, que crec que encara filava més prim. Donald Byrd, gran trompetista, aleshores devia ser un dels més reconeguts entre els boppers després de la mort de Clifford Brown que va ser un any abans de fer aquest disc. Gran mestre també i educador que va ser Donald Byrd, va explorar en el Soul i Funk, essent però sempre considerat un gran músic de Jazz. Grans solos de tots dos, trombonista i trompetista, que han deixat pas al del líder i pianista Sonny Clark, el qual ens ha mostrat d’alguna manera la seva escola, provinent del bop, amb mestres com Monk i Powell com hem escoltat abans. Segons diu Leonard Feather a la contraportada del disc, i en una gira que van fer un hivern per Europa, mai el va veure tenir una mala nit, tot i els viatges amb bus i sota zero, per anar d’un lloc a un altre. Gran tema per començar aquest darrer projecte de la nit.

Seguirem ara amb un tema que sembla li va agradar molt a John Zorn, tant, que se’l va fer seu i l’adoptà i tocar en moltíssims concerts...i aquest és el tema del líder....

2B.- New’s for Lulú (Sonny Clark)         8m44s

I d’aquest tema, el Leonard Feather ens en fa una magnífica explicació a la contraportada del vinil, i resulta doncs que aquest és un tema de 32 compassos típic i en mode menor, i que l’inicia el líder amb la mà esquerra a mode de “riff” fins la melodia. Ell mateix és qui ha començat els solos i n’ha fet un parell de chorus, molt còmode ell en aquest tempo mèdium. Byrd, Coltrane i Fuller també han fet el mateix i en aquest ordre, dos chorus del tema cadascun, amb un Byrd pletòric en el registre mig-alt i un Coltrane que sembla ser qui més a gust es troba en aquest mode menor, quallant un altre magistral solo. I ves per on que el solo de Fuller en aquest tema és el que millor li va sortir de tota la sessió, diu Feather. I aquest fa un comentari de màster referint-se al D agut amb què comença Fuller el segon chorus, i de la manera com torna, a contratemps un parell de compassos després. Chamber fa un excels solo a “pizzicato”, abans de recuperar la melodia del tema i acabar-lo. I diu Feather que “no us penseu que Lulú sigui una “girl-frind”, una novia de Clark, perquè realment era una gossa lloba alemanya que ell havia deixat a la seva casa de Califòrnia.


El pianista Sonny Clark va començar amb Bud Powell com a model musical, però a mitjans dels anys cinquanta tenia ja un estil irresistible. Clark va establir l'estàndard per als músics de hard bop, ja que dominava el vocabulari bebop mentre mirava endavant i sense timideses, incloent-hi frases animades, “soulful phrases” el blues i idees d'altres fonts en la seva interpretació. El disc “Sonny’s Crib” compta amb la notable primera línia, “el front line” vents amb Donald Byrd, Curtis Fuller i John Coltrane, i ens mostra nombrosos solos inspirats, amb Byrd i Trane competint amb Clark pels honors. "New’s for Lulu" (dècades després gravades per John Zorn) i un uptempo a "With A Song In My Heart" es troben entre les joies escoltades en aquesta data intrigant, una sessió definitiva de Hard Bop que encara sona fresca, viva i vital després de quasi mig segle després. Hi ha hagut algú que ha comparat la sessió d’enregistrament d’aquest àlbum amb la que va fer no gaires dies més tard John Coltrane en el seu “Blue Train” on comptà també amb Chambers i Fuller, essent el més característic so Blue Note dels 50s.

I ara sí que hem d’acabar el projecte i programa, i ho farem amb el magnífic “uptempo” i tema de Richard Rodgers & Lorentz Hart...

1A.- "With a Song in My Heart" (R. Rodgers & L. Hart)        8m04s

I aquesta és una cançó que els dos compositors, de música i lletra, van fer el 1929 pel musical “Spring is Here”, esdevenint posteriorment un estàndard de Jazz interpretat per força gent, cantants i instrumentistes. El tempo Up del tema ens el situen també en el més pur Bopper estils, Hard-bop vaja, com és tot el disc. Sembla que en aquest arranjament varen afegir-hi uns quants compassos més resultant-ne doncs un total de 64. Byrd és qui executa la melodia, amb un to brillant mentre que primer Coltrane i després Fuller expressen algunes de les seves inquietuds per sota d’ell. Acabada la melodia i després del “pick-up” de Byrd, és ell mateix qui fa els primers dos chorus del tema fets amb una gran elegància i preciós fraseig, sempre en el registre agut i recordant-nos les seves influències, les de Dizzy i Miles. Coltrane el segueix amb una altre gran demostració de com eren les seves habilitats aleshores, amb una contundència esfereïdora, alhora que creativitat amb un contingut melòdic força agosarat. Fuller els segueix fent un altre magnífic treball, considerant la velocitat del tema i la dificultat de remenar les vares del trombó. El líder és qui acaba la seqüència de solos, en un disc on el baterista no va fer cap “quatres” amb els músics. El retorn a la melodia a càrrec de Byrd ens apropa de nou al final, en un tema ideal per acabar el programa d’avui, que com sempre és diferent del de la setmana passada, i també espero que us hagi agradat.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, i us recordo que hem escoltat primer tres magnífics i actuals projectes editats per FSNT, i que han estat els de Ludovic Ernault “Dreamland”,  el de Tuomo Uusitalo, “Stories from here and there”, i el de l’Adrien Volant, “First Flow”, i que hem acabat amb el magnífic vinil de 180 grams de Blue Note, el de Sonny Clark, “Sonny’s Crib” i que hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que quan aquest malson s’acabi us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |