Programa 412 FSNT: Baptiste Bailly Trio; Apostolos Sideris; Marko Churnchetz Trio; New West Quartet & M del Ferro, dimecres 27 de maig de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs sembla que ja
hem entrat a la Fase 1, al menys en l’Àrea Metropolitana. Això vol dir que
tindrem una mica més de llibertat de moviments, i per la qual cosa ara hem
d’estar amatents a no tenir accidents i sobretot, mantinguem les normes, o
indicacions que ens diuen des de Sanitat pel que fa a la Covid-19. Cuidem-nos a casa i fora de casa, i això, les mans a la
butxaca, la boca tancada i sense respirar gaire.
I avui us torno a
presentar un programa íntegrament dedicat a la modernitat més actual, amb
quatre projectes de l’editorial de casa nostra Fresh Sound New Talent, la de l’estimat Jordi Pujol. Escoltarem primer tres projectes a trio i amb cantants
ocasionals amb Baptiste Bailly Trio,
“Pension Almayer”, Apostolos Sideris, “Summation”, Marko Churnchetz Trio, “Place to Live”, i acabarem amb el New West Quartet, “East & West” i
de convidat a Mike del Ferro, i
aquesta setmana escoltarem un micro conte de Teresa Tuset.
I començarem ja amb
un dels projectes a trio, amb l’anomenat...
“PENSIÓN
ALMAYER”
Baptiste
Bailly Trio
Editat
el 2019 per FSNT 578
Enregistrat
per Jorge Pérez el desembre de 2017 a Casa Pepe, València.
Mesclat
i masteritzat per Olivier Biffaud
Produït
per Baptiste Bailly
Productor
executiu: Jordi Pujol
Baptiste
Bailly, piano
Ales
Cesarini, contrabaix
David
Gadea, bateria, percussió
Payoh
Soul Rebel, veu a #7
Cor:
Roxane Arnal (# 4 i 11), Baptiste Bailly (# 4,10 i 11), Ales Cesarini (# 4 i
11), Ivan López (# 11).
Tots els temes són
compostos i arranjats per Baptiste
Bailly, excepte tres, dels quals ara mateix us en parlaré. Tenim aquí un
projecte amb 12 temes i prop d’una hora de músiques precioses amb tempos i
ritmes encabits més en els més dolços com és el tema a piano solo “Interlude”.
Tambe és molt delicada la cançó que titula el disc “Pensión Almayer”, ja a trio
base, i amb una melodia molt bonica i tendra. Una altra composició preciosa i
un tant enigmàtica és “La última luz de la lluvia”, amb una mica més de tempo.
I ves per on que aquest tema, el magnífic “Templo del Piñon”, ja l’hem escoltat
en aquest programa i també amb la veu de Payoh
Soul Rebel, com després comentaré. I amb “Three Lands” els ritmes ternaris
ens omplen, com també les músiques amb caire flamenc. Amb el tema “La que
faltava”, el contrabaix i piano ens obren l’espai musical inquietant, i així
seguiran a tempo mèdium slow. Amb “La calme après la tempête”, segueixen
imbuint-nos de misteri per melodies i ritmes trencats, encara amb tempos
mèdiums slow. I a un tempo una mica, mica més viu i ben marcat i un magnífic
arranjament del líder ens presenten el tema d’Edgar Sampson ”Stompin at the Savoy”, una composició que segur
reconeixereu, tot i el majestuós arranjament. I amb un altre dels preciosos
temes a piano sol, “Minouche”, el líder ens acarona en un tema de Tony Murena. I amb “Piano Vache” a
trio, segueixen en l’ona clàssica del tema anterior, aquest tema a un ritme de
vals i a un tempo més viu, tot i que no massa. I el preciós estàndard compost
per Carl Fisher, “You’ve Changed”, també és un altre magnífic
arranjament a tempo mèdium high, que no ens deixarà impassibles. I finalment,
el tema vital d’aquest projecte és el “Carcajadas”, el qual comença tal com he
dit, tot i tenir canvis rítmics posteriorment en una altra demostració de
genialitat creativa, la del líder, compositor de 9 dels 12 temes, i gran
pianista, Baptiste Bailly.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT:
I per començar us
proposo escoltar dos temes curtets seguits, primer començant dolçament amb el
tema que titula el projecte i després amb el conegut estàndard i una mica més
vius de tempo, tot i que no gaire.
El primer tema que
escoltareu crec que és un homenatge a una pensió real, potser on hi van
estar-s’hi mentre enregistraven el disc. Té una cadència molt bonica i un
preciosa melodia en una primera part a trio, i ja quasi al final amb les seves
veus fent cors, que realment t’embolcallen per dolces, les veus i melodia. I el
segon és un magnífic arranjament d’un estàndard que per exemple havien fet Clifford Brow & Max Roach 5tet allà
pels 50s del segle passat, a tot Hard Bop. L’arranjament és força impressionant
per com de diferent aconsegueixen el tema, de fet la pulsió de la mà esquerra i
el contrabaix, amb el ritme implícit, semblen ser la mare de tot plegat. Segur
que reconeixereu la melodia, i que també us agradarà la seva versió. A mi m’ha
impressionat força, i més encara el moment del canvi harmònic, en el pont. Per
descomptat que tots tres estan a un gran nivell interpretatiu. Els anirem
escoltant encara una bona estona. A veure què us semblen els dos temes juntets.
Escoltem doncs...
4.- Pensión Almayer (Baptiste Bailly) 2m58s
6.- Stompin’ at the
Savoy (Edgar Sampson) 2m57s
Però coses de la
vida, d’aquest projecte n’hi ha un de germà, editat per Youkali Music, “Dandelion”
i que ja vaig posar no fa pas gaire. I és que també es va enregistrar a València, per l’amic Javier Vercher i amb la mateixa
formació a quartet, si més no el disc anava a nom de l’Ales Cesarini.
Ara proposo que
escoltem un tema del líder amb una clara diferència estilística respecte els
anteriors, alhora que composició un tant enigmàtica com en els moments del gran
solo del contrabaixista, segur que ho notareu. Igualment la mestria del líder
al piano és irrefutable, esclar que compta amb un suport magnífic de la base
rítmica de dos. En aquest tema notareu la bona feina del baterista amb les
escombretes, el qual fa una labor molt remarcable, gràcies al suport del
contrabaixista també. En fi, que escoltareu un bon tema on els solos del líder
i pianista, i el del contrabaixista són magnífics, en un tema, encara molt
delicat de tempo, on al final tindrem una música força inquietant. A veure què
tal és el magnífic tema del líder anomenat...
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
5.- Le calme après la
tempète (B. Bailly) 6m19s
Força inquietant oi?,
al menys el final m’ho ha semblat a mi. Bé, seguim amb una altre magnífic
arranjament fet pel líder d’un estàndard molt conegut, el “You’ve Changed” de Carl Fisher. Està tan ben fet que ben
bé sembla un altre tema, tal és la recreació que n’ha fet Bailly del tema de Fisher.
Aquest és un tema que va fer al 1942 i que té la característica d’un cromatisme
descendent, la qual cosa mirarem d’esbrinar. A mi em sembla un tema preciós, ja
de per si la melodia ho és, i hi ha moments magnífics també, el del solo del
líder al piano amb el suport de baterista i contrabaixista, i sobretot en un
moment al final quan canten acompanyant al líder al piano. Sembla però que
sigui ell mateix que s’acompanyi i canti, el líder vull dir. Ja em direu.
Escoltem-lo, doncs..
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
11.- You’ve Changed (Carl Fisher) 5m29s
Doncs sí que s’ha
notat la baixada cromàtica de la melodia, oi? Preciosa melodia i arranjament
amb un cadència rítmica molt maca. I com que no tenim més temps, ara i ja per
acabar aquest projecte us proposo el tema més viu, “Carcajadas”, tema també del
líder. D’entrada us haig de dir que el canvi rítmic i de tempos que notareu als
inicis no es veu reflectit a la resta del tema. I és que aquest projecte
transita per camins més o menys tranquils. Bé, això de tranquils fa referència
a tempos, i no pas a les seves intervencions, totes molt modernes i agosarades.
En aquest tema ho podreu constatar tot plegat. A notar l’aspecte rítmic on el
baterista torna de nou a marcar les normes, i de quina magnífica manera ho fa.
Així també el contrabaixista torna a fer un gran treball de suport rítmic amb
molt caire melòdic, i sobretot en els moments increïbles del solo del pianista
i líder. Notareu al final del tema un canvi impressionant, on tots tres excel·leixen
amb uns moments d’una trempera increïble, que segur que notareu. Crec que ara
escoltareu un molt bon tema per acabar aquest projecte.
8.- Carcajadas (B. Bailly) 5m50s
Doncs sí, a mi m’ha
semblat força interessant, sobretot si tenim en compte els diferents moments
pels quals ha passat, des de l’inici, fins el final, amb solo del líder, i la
gran tasca de la base rítmica de dos.
I després d’aquest
projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.....................
Gràcies Teresa per sempre explicar-nos-ho tot
amb tant gràcia i intel·ligència.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I seguim amb un altre
dels projectes a trio...
“SUMMATION”
Apostolos
Sideris
Editat
el 2019 per FSNT 581
Enregistrat
i mesclat per Giannis Baxevanis el 4, 5 i 6 de juny de 2018 a l'Antart Studio
d'Atenes, Grècia.
Masteritzat
per Ferràn Conangla, Barcelona
Produït
per Apostolos Sideris
Productor
executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.
Apostolos
Sideris, contrabaix, veu a #6
Leo
Genovese, piano
Dimitris
Klonis, bateria
Convidats especials:
Adel
Christos Sagient, percussió a #(2 i 8)
Andrea
Romani. Flauta Ney a #(3 i 11)
Giannis
Poulios, violí a #(3 i 11)
Yiannis
Moutsakis, percussió a #(8 i 11)
Tota la música està composta per Apostolos Sideris i arranjada pels membres de “Summation”, excepte el #6 compost per A. Sideris-S. Koroniotis
Estem davant d’un
altre treball llarg en tots els sentits, amb 12 temes i una hora d’una música
que segueix l’ona de la modernitat dels projectes d’aquesta estimada editorial.
Els tempos i ritmes també són diversos, alhora que també les músiques, algunes
d’elles amb una clara connotació oriental. Així doncs ens trobem amb un tema a
contrabaix sol i tempo slow, “Improvisation”, on el líder ens mostra les seves
habilitats. El tema “Ramallah” de caire aràbic, és una preciosa balada on la
flauta de Romani ens acarona amb la
seva dolça sonoritat. “Dream in a Dream” l’inicia el líder a contrabaix sol amb
una “intro” preciosa, també amb sonoritats properes a l’anterior tema. Però amb
“Makeshift Fishing Net”, el piano de Genovese
es mostra modern en contrast amb la veu del líder, en un tema força personal,
sembla. El tempo és una mica més viu en el tema “Despina”, on l’arc fregant la
“berra” dóna també una sonoritat oriental, també per les percussions de Christos i Moutsakis. Violí, flauta i percussió acompanyen al trio en el tema
“La Dance Ocassionnelle”, amb aires també aràbics i ritmes trencats, tot plegat
aconseguint un tema amb marcatge rítmic intens a tempo mèdium slow, encara. El
projecte té tres temes de menys de 2
minuts, i un d’ells també amb un fort marcatge rítmic és el “Reprise” i
una mica més viu de tempo. El segon curtet i encara més marcat rítmicament és
“Elephant in the Room” de tempo similar on el trio excel·leix i potser més el
baterista. Amb “Sober”, les escombretes del baterista i duet melòdic de piano i
contrabaix, inicien un tema que se’ns endurà pel groove inherent, cosa que
també passa en molts altres temes. Aquí fins i tot hi trobarem un swing ben
maco. Un altre tema consistent per la rítmica inherent és el “Orbit”, on el
ritme trencat s’agermana amb les interpretacions de tots tres, situant-nos de
nou en l’ambient més cosmopolita de NY.
I el darrer dels més curtets és “Science-Friction”, també amb protagonisme del
baterista per marcatge de ritme i solo cantat pel líder. I ja finalment,
“Alev”, què és el primer track del disc, és també el que té un tempo una mica
més viu, tot i mantenir-se el Groove en un altre tema on els ritmes no semblen
ser allò de lo més estàndard. Un projecte on els tempos dels temes més potents
són força continguts, no havent-n’hi cap d’aquells que en diem súper fasts, i
amb els ritmes “trencats”, sembla ser tot plegat el senyal d’identitat del
mateix.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
I començarem aquest
projecte amb un dels temes que l’identifiquen per sonoritats, i ara amb la
flauta ney de Romani. El tema té un
tarannà molt delicat i aires orientals com acabo de dir. I és que ja notareu
que el so d’aquesta flauta és d’una bellesa molt remarcable. La tasca del
baterista torna a ser important, per com es deixa sentir, amb un marcatge a la
caixa i subtileses diverses als plats. La flauta és qui s’emporta la melodia
del tema, i a vegades amb el suport del líder al contrabaix. I ja quasi al
final del tema tindrem el goig d’escoltar al grandíssim pianista que és Leo Genovese, tot i que no massa
estona. Ell però hi és sempre, acompanyant al vertader protagonista d’aquest
tema que ja veureu què és aquesta preciosa flauta. Un tema on el trio donarà
suport bàsicament a Romani a la
flauta Ney....Som-hi a veure què us sembla.
3.- Ramallah (A. Sideris) 6m18s
I jo diria que us deu
haver agradat, per què a qui no pot agradar una música tan bonica, oi?. Aquest
és un dels temes delicats d’aquest projecte i m’ha semblat que estaria molt bé
per començar-lo.
"Nascut a Atenes el 1978, Sideris va passar primer de la flauta al baix elèctric i després a
l’acústic i va estudiar al Berklee
College of Music de Boston i també a Nova
York, inclòs passant força temps amb el baixista John Patitucci....”
I ara seguirem amb
tres temes curtets, els més curtets, de menys de dos minuts, i l’un darrera
l’altre. D’entrada ja us dic que l’aspecte rítmic serà el que tindrà el
protagonisme, alhora que les interpretacions individuals dels tres mestres. I
és que no sé si el recordeu, però Leo
Genovese ha sonat en aquest programa en diverses ocasions, com a líder i
com a sideman. És un grandíssim pianista, com anireu comprovant en aquests
temes que escoltarem. Ja en el primer, ell i el líder fan uns solos increïbles.
En el segon tema notareu també l’aspecte rítmic com torna a ser el més
important amb el contrabaixista marcant la línia principal melòdica. Leo al piano sembla donar el suport
adequat també al baterista qui s’esplaia a dojo. I en el tercer, l’aspecte
harmònic i melòdic potser és més important, tot i ser-ho també el rítmic, senyal d’identitat d’aquest
projecte. Al líder l’escoltareu cantar en el seu solo al contrabaix. En fi,
tres temes que segur que us impactaran. Som-hi de nou.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
12.- Reprise (A. Sideris) 1m35s
7.- Elephant in a
Room (A. Sideris) 1m59s
4.- Science-Friction (A. Sideris) 1m37s
Doncs i quins tres
temes oi? L’aspecte rítmic és important en aquest projecte, i ara ho acabem
d’escoltar.
“Sideris ha esdevingut certament un excel·lent intèrpret: comproveu
el pizzicato en solitari i una mica improvisant en el seu “Improvisation”, els
més bonics treballs de pizzicato en l’elegant tema “Sober” o les àmplies línies
amb l’arc de “Despina”. Ell dirigeix aquí el que és una cosa imaginativament
concebuda, de vegades contemplativa, a vegades encesa, epitomitzada per “Dream
In A Dream”, o sigui amb moments musicals o instàncies que representen una
realitat més gran.
Ara proposo que
escoltem un altre tema, rítmic també, però amb l’afegitó d’un plus de tempo.
Escoltareu la feina del baterista de nou, des de l’inici i durant tot el tema,
però igualment la que fa el líder al contrabaix, i sobretot la mestria de Genovese al piano, en un solo
estratosfèric on la mà esquerra fa la línia de baixos amb el contrabaix i la
dreta vola lleugera i precisa. Després el gran solo del líder, Sideris al contrabaix, amb el baterista
imparable en tot moment. Fins i tot, al final i després de la ràpida línia
melòdica que fan contrabaix i pianista, el baterista Klonis té uns bons moments per fer el seu magnífic solo, acabant el
tema. A veure què us sembla aquest tema.
10.- Orbit (A. Sideris) 5m28s
Brutal oi? Quin
nivell que té aquesta gent. Una marxa impressionant que dura tot el tema, tot i
no ser un ritme fàcil ni gens ràpid, però noies i nois, quina trempera.
El típic modern jazz
modal a “Orbit” es fusiona amb elements populars de Grècia i Orient Mitjà per crear un àlbum potent, rítmic i flotant,
fluït matís melòdic “Science-friction”, “Makeshift Fishing Net”, figures
rítmiques intrínseques “Elephant In The Room” i la textura i l’estat d’ànim
molt rics “La Dance Occasionelle”. Un àlbum complert que encerta en futurs
projectes."
I per acabar aquest
projecte m’ha semblat que aniria molt bé escoltar el primer track del disc,
“Alev”, del líder Apostolos Sideris.
Trobo que tot i tenir un tarannà rítmic que l’agermana a la resta, té alguna
cosa més, com per exemple l’aspecte melòdic i harmònic del tema, que sembla més
ric. Segur que ho notareu. També la magna feina del pianista Genovese en el seu llarg solo, que ens
el torna a mostrar tot lo gran que és. El baterista veureu que està també
increïble tota l’estona, i ja al final el líder ens acaronarà amb el seu solo
al contrabaix. Doncs escoltem aquest darrer tema d’aquesta magnífica formació
liderada pel grec Apostolos Sideris,
músic però establert a New York, com
semblen estar-s’hi quasi totes, quasi tots.
1.- Alev (A. Sideris) 5m12s
Doncs sí que ha estat
un bon tema crec jo, per acabar aquest projecte. I és que amb els pocs temes
que us he posat, crec que en teniu l’aigua clara de què va tot plegat, o sigui,
que quan pugeu entreu al web del disc per adquirir-lo i així ajudar-los, que
ara els músics passen gana. Gràcies.
I encara ens queda un
projecte dels que van a trio base, però també amb convidat a la veu i aquest és
el ....
“PLACE
TO LIVE”
Marko
Churnchetz
Editat
el 2019 per FSNT 570
Enregistrat
per Michael Brorby el 5 d'octubre de 2018 a Acoustic Recordings a Brooklyn,
Nova York.
Mestrat
i masteritzat per Dave Darlington als Bass Hit Studios, Manhattan, Nova York.
Produït
per Marko Churnchetz
Productor
executiu: Jordi Pujol
Marko
Churnchetz, piano
Harish
Raghavan, contrabaix
Justin
Brown, bateria
Convidat
especial: Jonathan Hoard, vocal.
Estem davant d’un
projecte amb més 45 minuts d’una música brutal i amb 9 temes, entre els quals
estàndards revisitats i algun tema propi. Els tempos són diversos i van des de
la balada de Monk “Ask me Now”,
cantada pel Jonathan, al súper fast
“Pinocchio”, tema de Wayne Shorter.
Entremig tenim de tot i més, i així és que el darrer track “His Cottage in the
Country”, tema de Chris Jennings, és
una altra meravellosa balada. Una mica més viu de tempo és el “Bellavista”, de Nico Vera encara a trio base i a un
tempo i ritme un tant bossa. El tema de Kenny
Wheeler “Nicolette”, és també una delícia a ritme de vals i tempo mèdium.
Una mica, mica més viu és el primer track “M&M”, del líder Marko Churnchetz, també delicat, a
tempo mèdium i ritme ternari. I la versió que en fan del tema de John Coltrane, “Countdown” és brutal i
seguint a un tempo mèdium i ritmes així com trencats, quan aquest és un dels
temes fast del genial músic. I una mica més viu de tempo és el tema del líder i
que titula el projecte “Place to Live”, amb la veu de Jonathan i amb canvis rítmics i de tempo diversos. I el preciós
tema de Pat Metheny “Bright Size
Life”, l’interpreten a un tempo mèdium high, una mica, mica high, però sí amb
una gran mestria de la base rítmica. I finalment el “Pinocchio” de Shorter que és totalment fast.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT.
I per començar aquest
projecte us proposo escoltar la magnífica balada de Monk, cantada per Jonathan
Hoard. I és que si hi ha un tema de Monk,
tema que cau, i així escoltarem la magnifica veu del Jonathan, i de passada recordar el preciós tema del genial músic.
Ja escoltareu que l’arranjament segueix bàsicament l’original si exceptuem
alguns moments que el piano i contrabaix fan una línia melòdica a duet, i també
els moments abans de començar el solo del pianista, on a partir d’aquí, ja tot
és diferent. Car la feina que fa contrabaixista i baterista és també molt
interessant alhora que el magnífic solo del pianista. Jonathan recupera la melodia al final del tema, havent-hi però al
final un llarg “vamp” acabant el tema. Això del “vamp” és una línia d’acords
que es van succeint per donar suport a un solista, i és més o menys també com
l’han començat, i ara ho escoltareu.
5.- Ask me Now (Th. Monk) 5m20s
Molt bonic tema de Monk i que ells han fet la mar de bé, i
bon tema suau per començar aquest projecte.
"Aquest és el
vuitè disc com a líder o co-líder del jove pianista eslovè amb seu a Nova York, que compta amb vint com a
sideman. Aquest segon sobre Fresh Sound
New Talent potencia orgullosament a algunes obres magnes del jazz modern
menys freqüentades que d’altres, com són “Ask Me Now”, “Countdown”, “Bright
Size Life”, “Pinocchio”. Com la composició homònima original, els arranjaments
són nets, recolzats en ritmes densos i de vegades impressionants, realitzats de
manera brillant per la base de dos Raghavan-Brown
(escoltat aquest darrer amb Ambrose
Akinmusire). El bateria sobresurt amb l’expressió d’una pluralitat rítmica
mai invasiva i servida amb una claredat impecable.
Seguim ara amb el
tema de Coltrane, el conegut i que
ell feia súper fast, “Countdown”, un tema que va encabir en el seu gran “Giant Steps” i que els nostres herois
faran més delicadament, si el comparem amb el tempo original. Perquè, les
músiques que escoltareu tenen també una trempera immensa per com de potent és
tot el trio amb un baterista Justin
Brown brutal i contrabaixista Harish
Raghavan també brutal. En aquest tema tindrem moments a tempo doblat en el
magnífic solo del líder i pianista Marko
Churnchetz, amb un suport remarcable de la base de rítmica de dos, res a
veure amb el tempo de Coltrane. El
swing hi apareixerà tot i que no d’una manera fefaent, i sí el Groove, que és
allò que fa que un tema camini, com aquest camina, ara ho escoltareu.
Escoltem-lo doncs.
2.- Countdown (J. Coltrane) 4m16s
I vaja si camina el
tema. I és molt remarcable l’arranjament fet pel líder i pianista Marko Churnchetz del qual us diria que
ja li vaig posar un anterior treball, per cert, recomanat per l’amic Sergio Cabanillas, ell què és qui fa
els Universos Paralelos, i que podeu
trobar a Internet.
I si hi ha el
preciós tema de Pat Metheny “Bright Size Life”, doncs també el posaré, esclar. Un
disc editat per ECM el 1976 i que
tinc per casa, on comptà amb el gran Jaco
Pastorius i Bob Moses. Els
nostres herois el fan crec que al mateix tempo que el mestre Metheny, la qual cosa ja ens indica el
respecte que li professen, car l’arranjament no s’allunya de l’original. És un
tema que segur reconeixereu car va sonar molt i té una melodia molt maca i que
s’enganxa ben aviat. Igualment, el tema és magnífic, i en Marko fa un solo brutal, llarg i ja escoltareu els moments on
treballa ambdues mans a duet en la seva improvisació. I mentrestant ell ens
farà gaudir, tindrà el gran suport dels dos companys que aquí tornen a estar
brutals. A veure si el reconeixeu i us agrada.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
3.- Bright Size Life (Pat Metheny) 4m26s
Estic ben segur que
us haurà agradat, i del que no ho estic tant és si molts l’haureu reconegut. El
que ha quedat palès és lo preciós que és el tema i què ben interpretat per tots
tres.
Descobrim amb plaer
el vocalista Jonathan Hoard, tan
just i precís en les seves ubicacions tan sorprenentment flexible i expressiu
fins i tot en el registre alt a “Place to Live” i “Ask Me Now”. Finalment, ens
encanta el joc molt compromès del líder, la gran mobilitat que utilitza amb les
dues mans i que destaca en els arranjaments com “Count_down” i la avantguarda
de la seva digitació clara fins i tot en els temps menys remoguts, a “Bellavista”.
A aquestes qualitats cal afegir-hi l’escolta i el suport atents que ens ofereix
el contrabaixista en la seva bellíssima balada final “His Cottage In The
Country".
Vincent
Cotro (maig de 2019), JazzMagazine
I acabarem amb el
magnífic tema de Wayne Shorter,
“Pinocchio”. I us recordo que aquest tema Miles
Davis el va incloure en el seu “Nefertiti”,
del 1968, i que el tema de Shorter
es va enregistrar en la sessió del 19 de juliol de 1967 i remarcar que els
acompanyants d’aquell segon quintet de Miles
eren Herbie Hancock, Ron Carter i Tony
Williams. Els nostres herois el fan però a un tempo més fast que el de
l’original i també a tot swing, un swing fast. Escoltareu la gran tasca de
baterista Justin Brown i de
contrabaixista Harish Raghavan,
donant el suport i tot el swing al líder Marko
Churnchetz ell amb un espaterrant solo, en un tema no massa llarg, on el
líder gestiona gran part del temps del tema. Tot i això, al final Brown farà un gran solo a la bateria. A
veure què us sembla per acabar aquest projecte.
6.- Pinocchio (W. Shorter) 3m49s
Doncs a mi m’ha
semblat un magnífic tema per acabar el projecte d’aquest jove pianista eslovè
establert a New York. Gran tema de Shorter que segurament algunes i alguns
ja haureu escoltat en el disc de Miles
Davis.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Bé, deixem els trios
ara per endinsar-nos en el darrer projecte de la nit, també de FSNT, i ara a quartet més convidat en
força temes, o sigui que serà a quintet..
“EAST
& WEST”
New
West Quartet featuring
Mike del Ferro
Editat
el 2019 per FSNT 576
Enregistrat
mesclat i masteritzat per Pedro Vidal el 8 de juny de 2017 a Estúdio Vale de
Lobos, Portugal.
Produït
per Ricardo Pinheiro, Massimo Cavalli i John Gunther
Productor
executiu: Jordi Pujol
John
Gunther, saxo tenor
Ricardo
Pinheiro, guitarra
Massimo
Cavalli, contrabaix
Bruno
Pedroso, bateria
Convidat: Mike Del Ferro, piano a #(1,3,5,7 i 8).
I aquí els temes
se’ls reparteixen els membres del grup, havent-hi però un tema de Monk i un altre de Coltrane.
I ara tenim un
projecte de prop d’una hora d’unes músiques excelses, amb 8 temes però, o sigui
que alguns són déu n’hi do de llargs, i ara d’una manera força evident, amb tot
el swing del món. Els tempos i ritmes són també diversos havent-n’hi de
delicats i dolços com el de Pinheiro,
“Pó dos días” amb un punt de “bossa” preciós. També és prou maco el tema de Gunther, “Que falta”. Una mica més viu,
tot i que no gaire és el tema de Monk,
“Bye-Ya”, preciós, i que ells han executat amb la millor dolçor. Amb un
magnífic tema de Gunther, “The New
West”, ens mostren el seu caràcter en un tema d’aquells amb pocs canvis harmònics
en el moment de les improvisacions i a bon tempo i que ens recorda per melodia
a algun dels que moltes vegades haureu escoltat. I el swing apareix en la
melodia i en algunes impros, del tema de Cavalli,
“Don’t Forget Ornette”, amb un títol fent referència a Coleman, ell no massa avesat a fer temes swingats, i on hi tindrem
també moments diversos pel que fa a ritmes. Aquest és un projecte amb dos
títols on hi apareix el Blues, i el primer és el “Poka Blues” de Pinheiro, amb moments de ritmes de
marxa i amb un swing que ens apareixerà en la impro del saxo tenor, i ja al
final amb el solo del guitarrista i compositor. El tema de Coltrane, “Moment’s Notice”, és un bon arranjament on el ritme és
així com una mica trencat i hi haurà també el Swing en el solo del guitarrista
i saxo tenor, tot i haver-hi sempre el Groove que se’ns en dur. I ja finalment,
el darrer blues “Boulder Blues” de Cavalli,
és també un altre magnífic tema i melodia, que ben aviat s’endinsa en els
solos, el primer el del compositor i contrabaixista, a tot swing per les
escombretes del baterista. Magnífic tema per acabar la meva exposició pel que
fa a tempos i ritmes d’aquest altre gran projecte.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
I què millor que
començar amb el tema de Monk
“Bye-Ya”. I aquest tema Monk el va
enregistrat el 1957 en directe al Carnegie
Hall amb el gran John Coltrane.
El tempo dels mestres va ser força més ràpid que el que ens faran els nostres
darrers herois de la nit. I aquesta és una melodia que potser també
reconeixereu, potser més però els més i les més aficionades al Jazz, car Monk no és un dels músics de Jazz més
populars. Primer escoltareu la melodia, que és prou curta i típica del genial
compositor per després escoltar els solos. Per ordre escoltareu a Pinheiro, guitarra, Gunther, saxo tenor, i el convidat al
piano, Mike del Ferro. Tots tres fan
una magnífica tasca solista, cadascun d’ells amb la seva particular sonoritat i
fraseig, i al final amb el saxo de Gunther
recuperaran la melodia. A veure què us sembla.
1.- Bye-Ya (Th. Monk) 6m46s
Doncs com que jo sóc
un dels molts acòlits de Monk, m’ha
agradat la versió més dolça que ells n’han fet. També la tasca solista dels
implicats. En fi, un bon tema per començar aquest darrer projecte de la nit.
I en Bryan Payne ens dirà algunes coses dels
temes d’aquest projecte.....
Aquest és el disc
debut dels New West Quartet. “Bye-Ya”
es torna a muntar amb una sensació de ball llatí i una inusual interpretació al
piano de Del Ferro. El tema “The New
West” té una interacció complicada entre el saxo i la guitarra i és propicia
perfectament pel treball del contrabaix de Cavalli
i la subtil i discreta bateria de Pedroso.
Amb algunes “maneres” a lo John Scofield
en la seva interpretació, Pinheiro
revela els sabors del so interestel·lar amplament suau que tan reblà en el seu
anterior treball anomenat “Triplicity”.
Seguim ara amb el
tema de Gunther “The New West”. Doncs
proposo que escoltem el tema més llarg del disc, prop de 8 minuts i mig. I ves
per on que a mi em sona alguna de les melodies típiques de Jan Garbareck amb també Keith
Jarrett i demés, vaja, un d’aquells temes que havien enregistrat per ECM. És un bon tema, on la bateria
sembla marcar un ritme tipus marxa militar, que no ho és, i que té una
estructura ideal per a fer-hi llargs solos, car no hi ha canvis substancials
d’acords, mantenint-se una bona estona amb un centre tonal ideal per fer-hi els
solos comentats. Qui primer farà els solos és el guitarrista portuguès Ricardo Pinheiro, magnífic ell amb un
so un tan fosc preciós i bon fraseig. Després s’hi posarà el compositor i saxo
tenor John Gunther també amb una
bona però curta interpretació i amb moments esotèrics preciosos. Van recuperant
el tema, ja ho notareu, i al final tindrem una bona intervenció dels dos de la
base rítmica. Un bon tema, que segur us agradarà.
2.- The New West (J. Gunther) 8m21s
I seguim amb el que
ens diu Payne....
La composició de Pinheiro, “Pó Dos Días”, és una
bellíssima balada amb un saxo líric que executa la melodia inicial, amb un
delicat ressò de la guitarra. El piano suau i esmicolat fa desaparèixer la
melodia al final. Em va intrigar el número del tema, el Dos, i li vaig
preguntar a Pinheiro sobre el seu
significat i em va explicar que el títol és bàsicament portuguès i seria “dust
of the days”, o sigui "pols dels dies": la cançó tracta de com passen
els dies i desapareixen com la pols. És excel·lent.
I encara escoltarem
ara el tema de Coltrane, “Moment’s
Notice”. I abans hem parlat del tema de Monk
i com Coltrane el va enregistrar en
directe al 1957. Doncs del mateix any és el “Moment’s...” tema que va incloure
en el seu magnífic LP “Blue Train”,
de Blue Note, i ho va fer amb gent
com Lee Morgan, Curtis Fuller, Kenny
Drew, Paul Chambers i Philly Joe Jones. I la versió que ens fan els nostres
herois, té un tempo similar, però el que varia és l’arranjament de la secció
rítmica, on el ritme no és constant i a tot swing, sempre, com és el cas de la
versió original. Ells ens n’han fet un arranjament magnífic amb canvis
diversos. Els solos els comença el guitarrista Pinheiro, magnífic i subtil, per seguir Gunther al saxo tenor, on poc després de començar el Swing apareix
a tot tren, entremig del magnífic solo de John,
amb un “walking” del contrabaixista i la sempre magnífica tasca de Bruno Pedroso a la bateria. En fi, molt
bon tema i arranjament, que acaben els dos solistes i la base, aquí sense la
participació del convidat Del Ferro
al piano. Som-hi amb el tema de Coltrane
que moltes i molts de vosaltres ja haureu escoltat.
6.- Moment’s Notice (John Coltrane) 5m53s
Doncs maco, maco,
aquest tema de Coltrane i un bon
arranjament i millors interpretacions de tots quatre..
I seguim amb el que
ens diu Payne....
El saxo i la guitarra
es fusionen de forma inesperada en el “Boulder Blues” fins el moment que
comencen a sonar. El “Poka Blues” té una bateria amb un estil de marxa militar
cruixent i línies de baixos complicades. Aquí, la guitarra afirma
tranquil·lament la seva rellevància durant els solos de saxo i piano, i es fa
càrrec majestuosament del tema als cinc minuts. “Don’t Forget Ornette” ha
augmentat el tempo i sorprenent és el pizzicato del baix en el solo. El
“Moment’s Notice” de Coltrane s’escolta durant només 30 segons i a partir
d’aquí el tema es deconstrueix amb una intel·ligent interacció col·laborativa
abans de reunir-se de nou tots per als darrers 45. La reflexiva “Que Falta” és
una balada de tempo lent amb un exquisit duet de baix i piano. Es tracta d'un
jazz vigorós, absorbent i contemporani. Tots els artistes estan al màxim nivell
d’interpretació i tots els temes són increïbles i estan plens d’interès."
I seguim amb el que
ens diu Payne....
I acabarem projecte i
programa d’avui a tot blues amb el tema de Cavalli,
“Boulder Blues”. Doncs el Blues que ens proposa el contrabaixista Cavalli a bon tempo i Swing serà ideal
per acabar el programa d’avui. Un tema molt maco que comencen amb melodia de
guitarra i saxo tenor a duet, per després fer els solos que segueixen aquest
ordre: primer el del compositor, magnífic solo i pulsió rítmica; després el del
guitarrista Pinheiro, també força
delicat de sonoritat i finalment el del saxo tenor de Gunther, magnífic també ell. I sempre la base rítmica de dos, car
tampoc tenim el convidat Del Ferro
al piano. Però vaja, amb aquests dos a la base rítmica, sembla que ja no en
necessitem més. Al final, fins i tot podreu gaudir amb un magnífic solo del
baterista Pedroso.
4.- Boulder Blues (M. Cavalli) 5m57s
I quin magnífic tema
per acabar el programa, oi? I haureu constatat que avui els tempos tampoc han
estat súper fasts, i el que més el darrer del projecte anterior. Va com va,
això. Crec que la selecció musical d’avui ha estat força interessant, car,
sempre la faig al meu gust, i crec que al llarg dels anys l’he anat cuidant.
Sempre parlo que això ja em ve de l’època en que vaig ser Disc-jokey, primer a Can Ros, no sé si algú ho deu recordar,
i parlo per la gent del Baix Llobregat,
i després al Totem on allà sí vam
poder experimentar amb el Rock Progressiu, Simfònic, Blues, etc. Recordo que
vaig arribar a fer “Els dimecres progressius del Totem”, on posava Pink Floyd, King Crimson, Van der Graaf
Generator, Amon Duul, Genesis, etc, música per escoltar vaja, amb els
discos sencers, i al final una mica de “tralla” amb Black Sabbath, Can, etc..En fi, que sempre he sabut entendre quina
música té la qualitat adequada i quina no.
Doncs ja hem acabat
el programa d’aquesta setmana, i com sempre desitjar que us hagi agradat tant
com a mi. I avui us recordo que hem escoltat un programa íntegrament dedicat a Fresh Sound New Talent, la de l’estimat
Jordi Pujol, amb Baptiste Bailly Trio, “Pensión Almayer”,
Apostolos Sideris, “Summation”, Marko Churnchetz Trio, “Place to Live”, i
acabant com ho hem fet, a tot swing i
blues, amb el New West Quartet, “East
& West” i de convidat amb Mike
del Ferro, i havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset.
Doncs res, que quan
acabi aquest malson o quan ja puguem anar de concerts, amb protecció o no, us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
