Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs sembla que ja hem entrat a la Fase 1, al menys en l’Àrea Metropolitana. Això vol dir que tindrem una mica més de llibertat de moviments, i per la qual cosa ara hem d’estar amatents a no tenir accidents i sobretot, mantinguem les normes, o indicacions que ens diuen des de Sanitat pel que fa a la Covid-19. Cuidem-nos a casa i fora de casa, i això, les mans a la butxaca, la boca tancada i sense respirar gaire.

I avui us torno a presentar un programa íntegrament dedicat a la modernitat més actual, amb quatre projectes de l’editorial de casa nostra Fresh Sound New Talent, la de l’estimat Jordi Pujol. Escoltarem primer tres projectes a trio i amb cantants ocasionals amb Baptiste Bailly Trio, “Pension Almayer”, Apostolos Sideris, “Summation”, Marko Churnchetz Trio, “Place to Live”, i acabarem amb el New West Quartet, “East & West” i de convidat a Mike del Ferro, i aquesta setmana escoltarem un micro conte de Teresa Tuset.

I començarem ja amb un dels projectes a trio, amb l’anomenat...


“PENSIÓN ALMAYER”
Baptiste Bailly Trio

Editat el 2019 per FSNT  578
Enregistrat per Jorge Pérez el desembre de 2017 a Casa Pepe, València.
Mesclat i masteritzat per Olivier Biffaud
Produït per Baptiste Bailly
Productor executiu: Jordi Pujol

Baptiste Bailly, piano
Ales Cesarini, contrabaix
David Gadea, bateria, percussió
Payoh Soul Rebel, veu a #7
Cor: Roxane Arnal (# 4 i 11), Baptiste Bailly (# 4,10 i 11), Ales Cesarini (# 4 i 11), Ivan López (# 11).

Tots els temes són compostos i arranjats per Baptiste Bailly, excepte tres, dels quals ara mateix us en parlaré. Tenim aquí un projecte amb 12 temes i prop d’una hora de músiques precioses amb tempos i ritmes encabits més en els més dolços com és el tema a piano solo “Interlude”. Tambe és molt delicada la cançó que titula el disc “Pensión Almayer”, ja a trio base, i amb una melodia molt bonica i tendra. Una altra composició preciosa i un tant enigmàtica és “La última luz de la lluvia”, amb una mica més de tempo. I ves per on que aquest tema, el magnífic “Templo del Piñon”, ja l’hem escoltat en aquest programa i també amb la veu de Payoh Soul Rebel, com després comentaré. I amb “Three Lands” els ritmes ternaris ens omplen, com també les músiques amb caire flamenc. Amb el tema “La que faltava”, el contrabaix i piano ens obren l’espai musical inquietant, i així seguiran a tempo mèdium slow. Amb “La calme après la tempête”, segueixen imbuint-nos de misteri per melodies i ritmes trencats, encara amb tempos mèdiums slow. I a un tempo una mica, mica més viu i ben marcat i un magnífic arranjament del líder ens presenten el tema d’Edgar Sampson ”Stompin at the Savoy”, una composició que segur reconeixereu, tot i el majestuós arranjament. I amb un altre dels preciosos temes a piano sol, “Minouche”, el líder ens acarona en un tema de Tony Murena. I amb “Piano Vache” a trio, segueixen en l’ona clàssica del tema anterior, aquest tema a un ritme de vals i a un tempo més viu, tot i que no massa. I el preciós estàndard compost per Carl Fisher,  “You’ve Changed”, també és un altre magnífic arranjament a tempo mèdium high, que no ens deixarà impassibles. I finalment, el tema vital d’aquest projecte és el “Carcajadas”, el qual comença tal com he dit, tot i tenir canvis rítmics posteriorment en una altra demostració de genialitat creativa, la del líder, compositor de 9 dels 12 temes, i gran pianista, Baptiste Bailly.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT:

I per començar us proposo escoltar dos temes curtets seguits, primer començant dolçament amb el tema que titula el projecte i després amb el conegut estàndard i una mica més vius de tempo, tot i que no gaire.
El primer tema que escoltareu crec que és un homenatge a una pensió real, potser on hi van estar-s’hi mentre enregistraven el disc. Té una cadència molt bonica i un preciosa melodia en una primera part a trio, i ja quasi al final amb les seves veus fent cors, que realment t’embolcallen per dolces, les veus i melodia. I el segon és un magnífic arranjament d’un estàndard que per exemple havien fet Clifford Brow & Max Roach 5tet allà pels 50s del segle passat, a tot Hard Bop. L’arranjament és força impressionant per com de diferent aconsegueixen el tema, de fet la pulsió de la mà esquerra i el contrabaix, amb el ritme implícit, semblen ser la mare de tot plegat. Segur que reconeixereu la melodia, i que també us agradarà la seva versió. A mi m’ha impressionat força, i més encara el moment del canvi harmònic, en el pont. Per descomptat que tots tres estan a un gran nivell interpretatiu. Els anirem escoltant encara una bona estona. A veure què us semblen els dos temes juntets. Escoltem doncs...

4.- Pensión Almayer         (Baptiste Bailly)                2m58s
6.- Stompin’ at the Savoy  (Edgar Sampson)            2m57s

Però coses de la vida, d’aquest projecte n’hi ha un de germà, editat per Youkali Music, “Dandelion” i que ja vaig posar no fa pas gaire. I és que també es va enregistrar a València, per l’amic Javier Vercher i amb la mateixa formació a quartet, si més no el disc anava a nom de l’Ales Cesarini.

Ara proposo que escoltem un tema del líder amb una clara diferència estilística respecte els anteriors, alhora que composició un tant enigmàtica com en els moments del gran solo del contrabaixista, segur que ho notareu. Igualment la mestria del líder al piano és irrefutable, esclar que compta amb un suport magnífic de la base rítmica de dos. En aquest tema notareu la bona feina del baterista amb les escombretes, el qual fa una labor molt remarcable, gràcies al suport del contrabaixista també. En fi, que escoltareu un bon tema on els solos del líder i pianista, i el del contrabaixista són magnífics, en un tema, encara molt delicat de tempo, on al final tindrem una música força inquietant. A veure què tal és el magnífic tema del líder anomenat...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

5.- Le calme après la tempète     (B. Bailly)      6m19s

Força inquietant oi?, al menys el final m’ho ha semblat a mi. Bé, seguim amb una altre magnífic arranjament fet pel líder d’un estàndard molt conegut, el “You’ve Changed” de Carl Fisher. Està tan ben fet que ben bé sembla un altre tema, tal és la recreació que n’ha fet Bailly del tema de Fisher. Aquest és un tema que va fer al 1942 i que té la característica d’un cromatisme descendent, la qual cosa mirarem d’esbrinar. A mi em sembla un tema preciós, ja de per si la melodia ho és, i hi ha moments magnífics també, el del solo del líder al piano amb el suport de baterista i contrabaixista, i sobretot en un moment al final quan canten acompanyant al líder al piano. Sembla però que sigui ell mateix que s’acompanyi i canti, el líder vull dir. Ja em direu. Escoltem-lo, doncs..

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.


11.- You’ve Changed        (Carl Fisher)           5m29s

Doncs sí que s’ha notat la baixada cromàtica de la melodia, oi? Preciosa melodia i arranjament amb un cadència rítmica molt maca. I com que no tenim més temps, ara i ja per acabar aquest projecte us proposo el tema més viu, “Carcajadas”, tema també del líder. D’entrada us haig de dir que el canvi rítmic i de tempos que notareu als inicis no es veu reflectit a la resta del tema. I és que aquest projecte transita per camins més o menys tranquils. Bé, això de tranquils fa referència a tempos, i no pas a les seves intervencions, totes molt modernes i agosarades. En aquest tema ho podreu constatar tot plegat. A notar l’aspecte rítmic on el baterista torna de nou a marcar les normes, i de quina magnífica manera ho fa. Així també el contrabaixista torna a fer un gran treball de suport rítmic amb molt caire melòdic, i sobretot en els moments increïbles del solo del pianista i líder. Notareu al final del tema un canvi impressionant, on tots tres excel·leixen amb uns moments d’una trempera increïble, que segur que notareu. Crec que ara escoltareu un molt bon tema per acabar aquest projecte.

8.- Carcajadas        (B. Bailly)      5m50s

Doncs sí, a mi m’ha semblat força interessant, sobretot si tenim en compte els diferents moments pels quals ha passat, des de l’inici, fins el final, amb solo del líder, i la gran tasca de la base rítmica de dos.

I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset...
.....................
Gràcies Teresa per sempre explicar-nos-ho tot amb tant gràcia i intel·ligència.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I seguim amb un altre dels projectes a trio...


“SUMMATION”
Apostolos Sideris

Editat el 2019 per FSNT  581
Enregistrat i mesclat per Giannis Baxevanis el 4, 5 i 6 de juny de 2018 a l'Antart Studio d'Atenes, Grècia.
Masteritzat per Ferràn Conangla, Barcelona
Produït per Apostolos Sideris
Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

Apostolos Sideris, contrabaix, veu a #6
Leo Genovese, piano
Dimitris Klonis, bateria
Convidats especials:
Adel Christos Sagient, percussió a #(2 i 8)
Andrea Romani. Flauta Ney a #(3 i 11)
Giannis Poulios, violí a #(3 i 11)
Yiannis Moutsakis, percussió a #(8 i 11)

Tota la música està composta per Apostolos Sideris i arranjada pels membres de “Summation”, excepte el #6 compost per A. Sideris-S. Koroniotis

Estem davant d’un altre treball llarg en tots els sentits, amb 12 temes i una hora d’una música que segueix l’ona de la modernitat dels projectes d’aquesta estimada editorial. Els tempos i ritmes també són diversos, alhora que també les músiques, algunes d’elles amb una clara connotació oriental. Així doncs ens trobem amb un tema a contrabaix sol i tempo slow, “Improvisation”, on el líder ens mostra les seves habilitats. El tema “Ramallah” de caire aràbic, és una preciosa balada on la flauta de Romani ens acarona amb la seva dolça sonoritat. “Dream in a Dream” l’inicia el líder a contrabaix sol amb una “intro” preciosa, també amb sonoritats properes a l’anterior tema. Però amb “Makeshift Fishing Net”, el piano de Genovese es mostra modern en contrast amb la veu del líder, en un tema força personal, sembla. El tempo és una mica més viu en el tema “Despina”, on l’arc fregant la “berra” dóna també una sonoritat oriental, també per les percussions de Christos i Moutsakis. Violí, flauta i percussió acompanyen al trio en el tema “La Dance Ocassionnelle”, amb aires també aràbics i ritmes trencats, tot plegat aconseguint un tema amb marcatge rítmic intens a tempo mèdium slow, encara. El projecte té tres temes de menys de 2  minuts, i un d’ells també amb un fort marcatge rítmic és el “Reprise” i una mica més viu de tempo. El segon curtet i encara més marcat rítmicament és “Elephant in the Room” de tempo similar on el trio excel·leix i potser més el baterista. Amb “Sober”, les escombretes del baterista i duet melòdic de piano i contrabaix, inicien un tema que se’ns endurà pel groove inherent, cosa que també passa en molts altres temes. Aquí fins i tot hi trobarem un swing ben maco. Un altre tema consistent per la rítmica inherent és el “Orbit”, on el ritme trencat s’agermana amb les interpretacions de tots tres, situant-nos de nou en l’ambient més cosmopolita de NY. I el darrer dels més curtets és “Science-Friction”, també amb protagonisme del baterista per marcatge de ritme i solo cantat pel líder. I ja finalment, “Alev”, què és el primer track del disc, és també el que té un tempo una mica més viu, tot i mantenir-se el Groove en un altre tema on els ritmes no semblen ser allò de lo més estàndard. Un projecte on els tempos dels temes més potents són força continguts, no havent-n’hi cap d’aquells que en diem súper fasts, i amb els ritmes “trencats”, sembla ser tot plegat el senyal d’identitat del mateix.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

I començarem aquest projecte amb un dels temes que l’identifiquen per sonoritats, i ara amb la flauta ney de Romani. El tema té un tarannà molt delicat i aires orientals com acabo de dir. I és que ja notareu que el so d’aquesta flauta és d’una bellesa molt remarcable. La tasca del baterista torna a ser important, per com es deixa sentir, amb un marcatge a la caixa i subtileses diverses als plats. La flauta és qui s’emporta la melodia del tema, i a vegades amb el suport del líder al contrabaix. I ja quasi al final del tema tindrem el goig d’escoltar al grandíssim pianista que és Leo Genovese, tot i que no massa estona. Ell però hi és sempre, acompanyant al vertader protagonista d’aquest tema que ja veureu què és aquesta preciosa flauta. Un tema on el trio donarà suport bàsicament a Romani a la flauta Ney....Som-hi a veure què us sembla.

3.- Ramallah           (A. Sideris)   6m18s

I jo diria que us deu haver agradat, per què a qui no pot agradar una música tan bonica, oi?. Aquest és un dels temes delicats d’aquest projecte i m’ha semblat que estaria molt bé per començar-lo.

"Nascut a Atenes el 1978, Sideris va passar primer de la flauta al baix elèctric i després a l’acústic i va estudiar al Berklee College of Music de Boston i també a Nova York, inclòs passant força temps amb el baixista John Patitucci....”

I ara seguirem amb tres temes curtets, els més curtets, de menys de dos minuts, i l’un darrera l’altre. D’entrada ja us dic que l’aspecte rítmic serà el que tindrà el protagonisme, alhora que les interpretacions individuals dels tres mestres. I és que no sé si el recordeu, però Leo Genovese ha sonat en aquest programa en diverses ocasions, com a líder i com a sideman. És un grandíssim pianista, com anireu comprovant en aquests temes que escoltarem. Ja en el primer, ell i el líder fan uns solos increïbles. En el segon tema notareu també l’aspecte rítmic com torna a ser el més important amb el contrabaixista marcant la línia principal melòdica. Leo al piano sembla donar el suport adequat també al baterista qui s’esplaia a dojo. I en el tercer, l’aspecte harmònic i melòdic potser és més important, tot i ser-ho  també el rítmic, senyal d’identitat d’aquest projecte. Al líder l’escoltareu cantar en el seu solo al contrabaix. En fi, tres temes que segur que us impactaran. Som-hi de nou.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

12.- Reprise                     (A. Sideris)   1m35s
7.- Elephant in a Room     (A. Sideris)   1m59s
4.- Science-Friction           (A. Sideris)   1m37s

Doncs i quins tres temes oi? L’aspecte rítmic és important en aquest projecte, i ara ho acabem d’escoltar.


Sideris ha esdevingut certament un excel·lent intèrpret: comproveu el pizzicato en solitari i una mica improvisant en el seu “Improvisation”, els més bonics treballs de pizzicato en l’elegant tema “Sober” o les àmplies línies amb l’arc de “Despina”. Ell dirigeix ​​aquí el que és una cosa imaginativament concebuda, de vegades contemplativa, a vegades encesa, epitomitzada per “Dream In A Dream”, o sigui amb moments musicals o instàncies que representen una realitat més gran.

Ara proposo que escoltem un altre tema, rítmic també, però amb l’afegitó d’un plus de tempo. Escoltareu la feina del baterista de nou, des de l’inici i durant tot el tema, però igualment la que fa el líder al contrabaix, i sobretot la mestria de Genovese al piano, en un solo estratosfèric on la mà esquerra fa la línia de baixos amb el contrabaix i la dreta vola lleugera i precisa. Després el gran solo del líder, Sideris al contrabaix, amb el baterista imparable en tot moment. Fins i tot, al final i després de la ràpida línia melòdica que fan contrabaix i pianista, el baterista Klonis té uns bons moments per fer el seu magnífic solo, acabant el tema. A veure què us sembla aquest tema.

10.- Orbit      (A. Sideris)             5m28s

Brutal oi? Quin nivell que té aquesta gent. Una marxa impressionant que dura tot el tema, tot i no ser un ritme fàcil ni gens ràpid, però noies i nois, quina trempera.

El típic modern jazz modal a “Orbit” es fusiona amb elements populars de Grècia i Orient Mitjà per crear un àlbum potent, rítmic i flotant, fluït matís melòdic “Science-friction”, “Makeshift Fishing Net”, figures rítmiques intrínseques “Elephant In The Room” i la textura i l’estat d’ànim molt rics “La Dance Occasionelle”. Un àlbum complert que encerta en futurs projectes."
Michael Tucker (11 de novembre de 2019), https://jazzjournal.co.uk

I per acabar aquest projecte m’ha semblat que aniria molt bé escoltar el primer track del disc, “Alev”, del líder Apostolos Sideris. Trobo que tot i tenir un tarannà rítmic que l’agermana a la resta, té alguna cosa més, com per exemple l’aspecte melòdic i harmònic del tema, que sembla més ric. Segur que ho notareu. També la magna feina del pianista Genovese en el seu llarg solo, que ens el torna a mostrar tot lo gran que és. El baterista veureu que està també increïble tota l’estona, i ja al final el líder ens acaronarà amb el seu solo al contrabaix. Doncs escoltem aquest darrer tema d’aquesta magnífica formació liderada pel grec Apostolos Sideris, músic però establert a New York, com semblen estar-s’hi quasi totes, quasi tots.

1.- Alev        (A. Sideris)             5m12s

Doncs sí que ha estat un bon tema crec jo, per acabar aquest projecte. I és que amb els pocs temes que us he posat, crec que en teniu l’aigua clara de què va tot plegat, o sigui, que quan pugeu entreu al web del disc per adquirir-lo i així ajudar-los, que ara els músics passen gana. Gràcies.

I encara ens queda un projecte dels que van a trio base, però també amb convidat a la veu i aquest és el ....


“PLACE TO LIVE”
Marko Churnchetz

Editat el 2019 per FSNT 570

Enregistrat per Michael Brorby el 5 d'octubre de 2018 a Acoustic Recordings a Brooklyn, Nova York.
Mestrat i masteritzat per Dave Darlington als Bass Hit Studios, Manhattan, Nova York.
Produït per Marko Churnchetz
Productor executiu: Jordi Pujol

Marko Churnchetz, piano
Harish Raghavan, contrabaix
Justin Brown, bateria
Convidat especial: Jonathan Hoard, vocal.

Estem davant d’un projecte amb més 45 minuts d’una música brutal i amb 9 temes, entre els quals estàndards revisitats i algun tema propi. Els tempos són diversos i van des de la balada de Monk “Ask me Now”, cantada pel Jonathan, al súper fast “Pinocchio”, tema de Wayne Shorter. Entremig tenim de tot i més, i així és que el darrer track “His Cottage in the Country”, tema de Chris Jennings, és una altra meravellosa balada. Una mica més viu de tempo és el “Bellavista”, de Nico Vera encara a trio base i a un tempo i ritme un tant bossa. El tema de Kenny Wheeler “Nicolette”, és també una delícia a ritme de vals i tempo mèdium. Una mica, mica més viu és el primer track “M&M”, del líder Marko Churnchetz, també delicat, a tempo mèdium i ritme ternari. I la versió que en fan del tema de John Coltrane, “Countdown” és brutal i seguint a un tempo mèdium i ritmes així com trencats, quan aquest és un dels temes fast del genial músic. I una mica més viu de tempo és el tema del líder i que titula el projecte “Place to Live”, amb la veu de Jonathan i amb canvis rítmics i de tempo diversos. I el preciós tema de Pat Metheny “Bright Size Life”, l’interpreten a un tempo mèdium high, una mica, mica high, però sí amb una gran mestria de la base rítmica. I finalment el “Pinocchio” de Shorter que és totalment fast.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT.

I per començar aquest projecte us proposo escoltar la magnífica balada de Monk, cantada per Jonathan Hoard. I és que si hi ha un tema de Monk, tema que cau, i així escoltarem la magnifica veu del Jonathan, i de passada recordar el preciós tema del genial músic. Ja escoltareu que l’arranjament segueix bàsicament l’original si exceptuem alguns moments que el piano i contrabaix fan una línia melòdica a duet, i també els moments abans de començar el solo del pianista, on a partir d’aquí, ja tot és diferent. Car la feina que fa contrabaixista i baterista és també molt interessant alhora que el magnífic solo del pianista. Jonathan recupera la melodia al final del tema, havent-hi però al final un llarg “vamp” acabant el tema. Això del “vamp” és una línia d’acords que es van succeint per donar suport a un solista, i és més o menys també com l’han començat, i ara ho escoltareu.

5.- Ask me Now      (Th. Monk)             5m20s

Molt bonic tema de Monk i que ells han fet la mar de bé, i bon tema suau per començar aquest projecte.

"Aquest és el vuitè disc com a líder o co-líder del jove pianista eslovè amb seu a Nova York, que compta amb vint com a sideman. Aquest segon sobre Fresh Sound New Talent potencia orgullosament a algunes obres magnes del jazz modern menys freqüentades que d’altres, com són “Ask Me Now”, “Countdown”, “Bright Size Life”, “Pinocchio”. Com la composició homònima original, els arranjaments són nets, recolzats en ritmes densos i de vegades impressionants, realitzats de manera brillant per la base de dos Raghavan-Brown (escoltat aquest darrer amb Ambrose Akinmusire). El bateria sobresurt amb l’expressió d’una pluralitat rítmica mai invasiva i servida amb una claredat impecable.

Seguim ara amb el tema de Coltrane, el conegut i que ell feia súper fast, “Countdown”, un tema que va encabir en el seu gran “Giant Steps” i que els nostres herois faran més delicadament, si el comparem amb el tempo original. Perquè, les músiques que escoltareu tenen també una trempera immensa per com de potent és tot el trio amb un baterista Justin Brown brutal i contrabaixista Harish Raghavan també brutal. En aquest tema tindrem moments a tempo doblat en el magnífic solo del líder i pianista Marko Churnchetz, amb un suport remarcable de la base de rítmica de dos, res a veure amb el tempo de Coltrane. El swing hi apareixerà tot i que no d’una manera fefaent, i sí el Groove, que és allò que fa que un tema camini, com aquest camina, ara ho escoltareu. Escoltem-lo doncs.

2.- Countdown        (J. Coltrane)           4m16s

I vaja si camina el tema. I és molt remarcable l’arranjament fet pel líder i pianista Marko Churnchetz del qual us diria que ja li vaig posar un anterior treball, per cert, recomanat per l’amic Sergio Cabanillas, ell què és qui fa els Universos Paralelos, i que podeu trobar a Internet.

I si hi ha el preciós  tema de Pat Metheny “Bright Size Life”, doncs també el posaré, esclar. Un disc editat per ECM el 1976 i que tinc per casa, on comptà amb el gran Jaco Pastorius i Bob Moses. Els nostres herois el fan crec que al mateix tempo que el mestre Metheny, la qual cosa ja ens indica el respecte que li professen, car l’arranjament no s’allunya de l’original. És un tema que segur reconeixereu car va sonar molt i té una melodia molt maca i que s’enganxa ben aviat. Igualment, el tema és magnífic, i en Marko fa un solo brutal, llarg i ja escoltareu els moments on treballa ambdues mans a duet en la seva improvisació. I mentrestant ell ens farà gaudir, tindrà el gran suport dels dos companys que aquí tornen a estar brutals. A veure si el reconeixeu i us agrada.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


3.- Bright Size Life  (Pat Metheny)        4m26s

Estic ben segur que us haurà agradat, i del que no ho estic tant és si molts l’haureu reconegut. El que ha quedat palès és lo preciós que és el tema i què ben interpretat per tots tres.

Descobrim amb plaer el vocalista Jonathan Hoard, tan just i precís en les seves ubicacions tan sorprenentment flexible i expressiu fins i tot en el registre alt a “Place to Live” i “Ask Me Now”. Finalment, ens encanta el joc molt compromès del líder, la gran mobilitat que utilitza amb les dues mans i que destaca en els arranjaments com “Count_down” i la avantguarda de la seva digitació clara fins i tot en els temps menys remoguts, a “Bellavista”. A aquestes qualitats cal afegir-hi l’escolta i el suport atents que ens ofereix el contrabaixista en la seva bellíssima balada final “His Cottage In The Country".
Vincent Cotro (maig de 2019), JazzMagazine

I acabarem amb el magnífic tema de Wayne Shorter, “Pinocchio”. I us recordo que aquest tema Miles Davis el va incloure en el seu “Nefertiti”, del 1968, i que el tema de Shorter es va enregistrar en la sessió del 19 de juliol de 1967 i remarcar que els acompanyants d’aquell segon quintet de Miles eren Herbie Hancock, Ron Carter i Tony Williams. Els nostres herois el fan però a un tempo més fast que el de l’original i també a tot swing, un swing fast. Escoltareu la gran tasca de baterista Justin Brown i de contrabaixista Harish Raghavan, donant el suport i tot el swing al líder Marko Churnchetz ell amb un espaterrant solo, en un tema no massa llarg, on el líder gestiona gran part del temps del tema. Tot i això, al final Brown farà un gran solo a la bateria. A veure què us sembla per acabar aquest projecte.

6.- Pinocchio          (W. Shorter)           3m49s

Doncs a mi m’ha semblat un magnífic tema per acabar el projecte d’aquest jove pianista eslovè establert a New York. Gran tema de Shorter que segurament algunes i alguns ja haureu escoltat en el disc de Miles Davis.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Bé, deixem els trios ara per endinsar-nos en el darrer projecte de la nit, també de FSNT, i ara a quartet més convidat en força temes, o sigui que serà a quintet..


“EAST & WEST”
New West Quartet featuring Mike del Ferro

Editat el 2019 per FSNT  576
Enregistrat mesclat i masteritzat per Pedro Vidal el 8 de juny de 2017 a Estúdio Vale de Lobos, Portugal.
Produït per Ricardo Pinheiro, Massimo Cavalli i John Gunther
Productor executiu: Jordi Pujol

John Gunther, saxo tenor
Ricardo Pinheiro, guitarra
Massimo Cavalli, contrabaix
Bruno Pedroso, bateria
Convidat: Mike Del Ferro, piano a #(1,3,5,7 i 8).

I aquí els temes se’ls reparteixen els membres del grup, havent-hi però un tema de Monk i un altre de Coltrane.

I ara tenim un projecte de prop d’una hora d’unes músiques excelses, amb 8 temes però, o sigui que alguns són déu n’hi do de llargs, i ara d’una manera força evident, amb tot el swing del món. Els tempos i ritmes són també diversos havent-n’hi de delicats i dolços com el de Pinheiro, “Pó dos días” amb un punt de “bossa” preciós. També és prou maco el tema de Gunther, “Que falta”. Una mica més viu, tot i que no gaire és el tema de Monk, “Bye-Ya”, preciós, i que ells han executat amb la millor dolçor. Amb un magnífic tema de Gunther, “The New West”, ens mostren el seu caràcter en un tema d’aquells amb pocs canvis harmònics en el moment de les improvisacions i a bon tempo i que ens recorda per melodia a algun dels que moltes vegades haureu escoltat. I el swing apareix en la melodia i en algunes impros, del tema de Cavalli, “Don’t Forget Ornette”, amb un títol fent referència a Coleman, ell no massa avesat a fer temes swingats, i on hi tindrem també moments diversos pel que fa a ritmes. Aquest és un projecte amb dos títols on hi apareix el Blues, i el primer és el “Poka Blues” de Pinheiro, amb moments de ritmes de marxa i amb un swing que ens apareixerà en la impro del saxo tenor, i ja al final amb el solo del guitarrista i compositor. El tema de Coltrane, “Moment’s Notice”, és un bon arranjament on el ritme és així com una mica trencat i hi haurà també el Swing en el solo del guitarrista i saxo tenor, tot i haver-hi sempre el Groove que se’ns en dur. I ja finalment, el darrer blues “Boulder Blues” de Cavalli, és també un altre magnífic tema i melodia, que ben aviat s’endinsa en els solos, el primer el del compositor i contrabaixista, a tot swing per les escombretes del baterista. Magnífic tema per acabar la meva exposició pel que fa a tempos i ritmes d’aquest altre gran projecte.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

I què millor que començar amb el tema de Monk “Bye-Ya”. I aquest tema Monk el va enregistrat el 1957 en directe al Carnegie Hall amb el gran John Coltrane. El tempo dels mestres va ser força més ràpid que el que ens faran els nostres darrers herois de la nit. I aquesta és una melodia que potser també reconeixereu, potser més però els més i les més aficionades al Jazz, car Monk no és un dels músics de Jazz més populars. Primer escoltareu la melodia, que és prou curta i típica del genial compositor per després escoltar els solos. Per ordre escoltareu a Pinheiro, guitarra, Gunther, saxo tenor, i el convidat al piano, Mike del Ferro. Tots tres fan una magnífica tasca solista, cadascun d’ells amb la seva particular sonoritat i fraseig, i al final amb el saxo de Gunther recuperaran la melodia. A veure què us sembla.

1.- Bye-Ya    (Th. Monk)             6m46s

Doncs com que jo sóc un dels molts acòlits de Monk, m’ha agradat la versió més dolça que ells n’han fet. També la tasca solista dels implicats. En fi, un bon tema per començar aquest darrer projecte de la nit.

I en Bryan Payne ens dirà algunes coses dels temes d’aquest projecte.....
Aquest és el disc debut dels New West Quartet. “Bye-Ya” es torna a muntar amb una sensació de ball llatí i una inusual interpretació al piano de Del Ferro. El tema “The New West” té una interacció complicada entre el saxo i la guitarra i és propicia perfectament pel treball del contrabaix de Cavalli i la subtil i discreta bateria de Pedroso. Amb algunes “maneres” a lo John Scofield en la seva interpretació, Pinheiro revela els sabors del so interestel·lar amplament suau que tan reblà en el seu anterior treball anomenat “Triplicity”.

Seguim ara amb el tema de Gunther “The New West”. Doncs proposo que escoltem el tema més llarg del disc, prop de 8 minuts i mig. I ves per on que a mi em sona alguna de les melodies típiques de Jan Garbareck amb també Keith Jarrett i demés, vaja, un d’aquells temes que havien enregistrat per ECM. És un bon tema, on la bateria sembla marcar un ritme tipus marxa militar, que no ho és, i que té una estructura ideal per a fer-hi llargs solos, car no hi ha canvis substancials d’acords, mantenint-se una bona estona amb un centre tonal ideal per fer-hi els solos comentats. Qui primer farà els solos és el guitarrista portuguès Ricardo Pinheiro, magnífic ell amb un so un tan fosc preciós i bon fraseig. Després s’hi posarà el compositor i saxo tenor John Gunther també amb una bona però curta interpretació i amb moments esotèrics preciosos. Van recuperant el tema, ja ho notareu, i al final tindrem una bona intervenció dels dos de la base rítmica. Un bon tema, que segur us agradarà.

2.- The New West   (J. Gunther)  8m21s

I seguim amb el que ens diu Payne....
La composició de Pinheiro, “Pó Dos Días”, és una bellíssima balada amb un saxo líric que executa la melodia inicial, amb un delicat ressò de la guitarra. El piano suau i esmicolat fa desaparèixer la melodia al final. Em va intrigar el número del tema, el Dos, i li vaig preguntar a Pinheiro sobre el seu significat i em va explicar que el títol és bàsicament portuguès i seria “dust of the days”, o sigui "pols dels dies": la cançó tracta de com passen els dies i desapareixen com la pols. És excel·lent.


I encara escoltarem ara el tema de Coltrane, “Moment’s Notice”. I abans hem parlat del tema de Monk i com Coltrane el va enregistrar en directe al 1957. Doncs del mateix any és el “Moment’s...” tema que va incloure en el seu magnífic LP “Blue Train”, de Blue Note, i ho va fer amb gent com Lee Morgan, Curtis Fuller, Kenny Drew, Paul Chambers i Philly Joe Jones. I la versió que ens fan els nostres herois, té un tempo similar, però el que varia és l’arranjament de la secció rítmica, on el ritme no és constant i a tot swing, sempre, com és el cas de la versió original. Ells ens n’han fet un arranjament magnífic amb canvis diversos. Els solos els comença el guitarrista Pinheiro, magnífic i subtil, per seguir Gunther al saxo tenor, on poc després de començar el Swing apareix a tot tren, entremig del magnífic solo de John, amb un “walking” del contrabaixista i la sempre magnífica tasca de Bruno Pedroso a la bateria. En fi, molt bon tema i arranjament, que acaben els dos solistes i la base, aquí sense la participació del convidat Del Ferro al piano. Som-hi amb el tema de Coltrane que moltes i molts de vosaltres ja haureu escoltat.

6.- Moment’s Notice          (John Coltrane)       5m53s

Doncs maco, maco, aquest tema de Coltrane i un bon arranjament i millors interpretacions de tots quatre..

I seguim amb el que ens diu Payne....
El saxo i la guitarra es fusionen de forma inesperada en el “Boulder Blues” fins el moment que comencen a sonar. El “Poka Blues” té una bateria amb un estil de marxa militar cruixent i línies de baixos complicades. Aquí, la guitarra afirma tranquil·lament la seva rellevància durant els solos de saxo i piano, i es fa càrrec majestuosament del tema als cinc minuts. “Don’t Forget Ornette” ha augmentat el tempo i sorprenent és el pizzicato del baix en el solo. El “Moment’s Notice” de Coltrane  s’escolta durant només 30 segons i a partir d’aquí el tema es deconstrueix amb una intel·ligent interacció col·laborativa abans de reunir-se de nou tots per als darrers 45. La reflexiva “Que Falta” és una balada de tempo lent amb un exquisit duet de baix i piano. Es tracta d'un jazz vigorós, absorbent i contemporani. Tots els artistes estan al màxim nivell d’interpretació i tots els temes són increïbles i estan plens d’interès."
I seguim amb el que ens diu Payne....

I acabarem projecte i programa d’avui a tot blues amb el tema de Cavalli, “Boulder Blues”. Doncs el Blues que ens proposa el contrabaixista Cavalli a bon tempo i Swing serà ideal per acabar el programa d’avui. Un tema molt maco que comencen amb melodia de guitarra i saxo tenor a duet, per després fer els solos que segueixen aquest ordre: primer el del compositor, magnífic solo i pulsió rítmica; després el del guitarrista Pinheiro, també força delicat de sonoritat i finalment el del saxo tenor de Gunther, magnífic també ell. I sempre la base rítmica de dos, car tampoc tenim el convidat Del Ferro al piano. Però vaja, amb aquests dos a la base rítmica, sembla que ja no en necessitem més. Al final, fins i tot podreu gaudir amb un magnífic solo del baterista Pedroso.

4.- Boulder Blues    (M. Cavalli)             5m57s

I quin magnífic tema per acabar el programa, oi? I haureu constatat que avui els tempos tampoc han estat súper fasts, i el que més el darrer del projecte anterior. Va com va, això. Crec que la selecció musical d’avui ha estat força interessant, car, sempre la faig al meu gust, i crec que al llarg dels anys l’he anat cuidant. Sempre parlo que això ja em ve de l’època en que vaig ser Disc-jokey, primer a Can Ros, no sé si algú ho deu recordar, i parlo per la gent del Baix Llobregat, i després al Totem on allà sí vam poder experimentar amb el Rock Progressiu, Simfònic, Blues, etc. Recordo que vaig arribar a fer “Els dimecres progressius del Totem”, on posava Pink Floyd, King Crimson, Van der Graaf Generator, Amon Duul, Genesis, etc, música per escoltar vaja, amb els discos sencers, i al final una mica de “tralla” amb Black Sabbath, Can, etc..En fi, que sempre he sabut entendre quina música té la qualitat adequada i quina no.

Doncs ja hem acabat el programa d’aquesta setmana, i com sempre desitjar que us hagi agradat tant com a mi. I avui us recordo que hem escoltat un programa íntegrament dedicat a Fresh Sound New Talent, la de l’estimat Jordi Pujol, amb Baptiste Bailly Trio, “Pensión Almayer”, Apostolos Sideris, “Summation”,  Marko Churnchetz Trio, “Place to Live”, i acabant com ho hem  fet, a tot swing i blues, amb el New West Quartet, “East & West” i de convidat amb Mike del Ferro, i havent escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que quan acabi aquest malson o quan ja puguem anar de concerts, amb protecció o no, us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs seguint en confinament i aparentment bé de salut, toquem, toquem....no toquem res per si de cas. Espero que totes i tots estigueu també bé, i ja sabeu, sempre tingueu molt en compta les indicacions de seguretat relacionades amb la Covid-19, ho sigui que cuideu-vos molt.

I parlant de les músiques del programa d’aquesta setmana, dir-vos que estaran relacionades amb les quatre diferents maneres que tenen els seus líders i formacions d’entendre el Jazz i músiques afins de músics joves del país i també les que està fent a Mèxic un dels nostres, (ell és mexicà però el Superior de Jazz el va fer aquí, a l’ESMUC). O sigui que podreu escoltar al duet de guitarristes Rubén Reinaldo & Kely García, “Acuarel” editat per FreeCode, de Galícia. Després el fet a casa nostra, el de Dani López Quartet, “El que fan les coses quan no les  mires”, amb un missatge al concepte de la Mecànica Quàntica, per seguir amb el de Jazz-Fusió-Flamenc, el de la formació Akeré, presumiblement autoeditat, i acabarem amb el projecte del Sebastián Domínguez Quartet, “Retornos”, editat per Cubbeta Records, fet a Mèxic, i aquesta setmana escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs comencem amb els projectes i ho farem amb el més subtil i delicat dels quatre, un projecte a duet de dos guitarristes anomenat...


“ACUAREL”
Rubén Reinaldo & Kely García

Editat el 10 de març de 2020 pel Free Code Jazz Records
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jose Luis Gómez (Sito)
Remasterització final: Arturo Sabugueiro
Muntatge de textos: Rafael Alonso

(Enregistrat en estèreo amb microfonia d'alta sensibilitat directa als amplificadors i mitjançant preses senceres en viu sense metrònom. Enregistrament realitzat als Estudis Musicals Galícia Música a Vigo, durant sessions soltes equalitzant i microfonejant individualment cada peça aprofitant les nostres poques estones lliures com a professors de guitarra entre març i agost de 2019.)

Rubén Reinaldo, guitarra
Kely García, guitarra

I les composicions del projecte les comparteixen ells dos, uns temes són d’un i els altres són de l’altre. Tenim 8 temes i quasi 50 minuts de músiques precioses, delicades i d’una subtilesa exquisida. Els tempos són diversos alhora que els ritmes. En no haver-hi només dues guitarres, sovint podem pensar que ni ritmes ni tempos estiguin massa presents, car no tenim un contrabaix i una bateria que ens ho marquin de manera fefaent, cosa però que no és així. Es perceben clarament aquestes dues característiques d’un tema, tot hi haver-hi temes amb “breaks” diversos. En definitiva una delícia de projecte del qual us en posaré alguns temes.

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré enllaços al bandcamp del projecte i als mails dels dos músics, per si hi voleu contactar per algun motiu concret. Per cert, en l’àmplia informació que m’han fet arribar, hi ha fins i tot el pdf de les partitures de tots els temes, cosa que pot interessar a oïdors guitarristes.


Rubén Reinaldo: rubenreinaldovigo@gmail.com
Kely García: kelyg05@gmail.com

I hi ha tant informació relacionada que m’han fet arribar que la que pugui us la posaré al blog però que d’una manera resumida ens diuen ells que aquest és un àlbum conceptual de jazz amb 8 temes propis que tenen l'aigua com a fil conductor de la música d'aquest duo de guitarres gallec que flueix creant un paisatge sonor molt especial. I recordar-vos que els comentaris de cadascun dels temes són de Rafael Alonso. De fet em falten les seves biografies, però és que tot no m’hi cap en el programa. Però vaja, ells dos tenen una mena de “Post-Grau” o cosa similar feta al Regne Unit, alhora d’haver rebut master classes amb els més grans i tocat en una pila de Festivals de Jazz, i el més important és que són amics i comparteixen escola.

Escoltem-los ja en una de les seves composicions, composta per Rubén Reinaldo i Raul Lorenzo...

1.- Manchica          (R. Reinaldo & R. Lorenzo)         6m38s

I d’aquesta cançó ens diu Rafael que:
La pluja és una de les formes en les que l'aigua ens mostra el seu estat més pur i el seu poder integrador en qualsevol entorn. A Manchica és el lloc on precisament un bon dia la màgia de la pluja va entrecreuar el camí de Reinaldo amb la companya perfecta per poder imaginar una melodia tan delicada. La resplendent llum de Lorenzo va culminar aquesta peça, i aquest homenatge a la terra de l'or on va néixer aquesta estimada companya, Orense.

Rubén Reinaldo. Professor llicenciat superior en guitarra moderna, arranjador i compositor de Vigo. Va ser el primer alumne a Galícia que va superar el nivell avançat de l'Rockschool i també el primer a completar-lo. Va obtenir el prestigiós teaching diploma britànic a guitarra moderna de l'T.L. Conservatoire, i va estudiar la llicenciatura de Guitarra Jazz becat al Conservatori Superior de La Corunya, graduant-se en 2017 com el primer guitarrista de la seva promoció en l'especialitat de jazz que va finalitzar els seus estudis al centre.

Doncs ja heu pogut escoltar de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, i amb quina dolça sonoritat. Ambdós músics i companys de feina a l’escola de música, semblen tenir també uns referents comuns relacionats amb l’instrument i també les dues Gibson els identifiquen. I la feina que han fet ells dos, també es pot veure escrita en un llibret amb totes les partitures del projecte. I d’aquest tema sí que hem pogut escoltar una primera “intro” per després entrar en el tema, que gràcies a ells sabem què és de la forma AAB. I que durant la B, qui no fa la melodia fa uns arpegis a mode de contrapunt. També sabem que el primer solo ha estat el del Rubén, mentre que el segon, el d’en Kely. I sí que se’ls nota les diferències sonores i de fraseig, i més ho anirem notant. Després acaben el tema passant per la Coda. I quin gust, tanta informació, pels qui ens agrada saber-ho tot. Un so tan net se’m fa difícil recordar en algun altre projecte. El que ens recorden però és que en aquesta composició, i en d’altres que escoltarem, tenim l’aigua com a referent simbòlic, una aigua cristal·lina, afegiria jo.

Origen del projecte: Aquest duo gallec va començar el seu camí el 2018 després de comprovar la tremenda simbiosi que existia en les seves interpretacions conjuntes durant els descansos entre classe i classe, ja que tots dos són professors de l'acreditat departament de guitarra del CDM PONTEAREAS, un dels centres educatius musicals amb més experiència de tota Galícia. La seva especial i particular connexió tocant junts i la frescor i dinamisme de les seves composicions, van fer poc a poc, que cadascuna de les seves actuacions fos un espectacle especial, molt diferenciat en el panorama musical actual, i això els va animar a portar-lo a l'estudi de gravació .

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Escoltem ara el tema de Kely García anomenat...

5.- A.M.        (K.García)    7m59s

I ens en diu l’Alonso que:
Refrescants gotes de rosada sobre les plantes del jardí en un matí molt assolellat conviden a compondre relaxada i plàcidament. En un instant, un pensament imparable a Kely, li va recordar a la seva companya tal com la va veure per primera vegada quan ella va aparèixer sobtadament en la seva vida en forma de meravellosa casualitat durant un memorable aniversari, en una animada festa, i amb un sensual gust de bossa nova impossible d'oblidar.

I seguirem amb la biografia de Rubén:
Ha completat la seva formació amb músics de la talla de: Louis Stewart, Steve Brown, Peter Bernstein, Patrick Rondat, Greg Howe, Allan Holdsworth o Larry Coryell. Ha acompanyat, col·laborat i gravat amb multitud d'artistes, liderant diversos projectes propis destacables i convertint-se en un reconegut músic de l'escena gallega.

I també ens diuen que aquest tema te aquesta estructura, Intro, Melodia en forma AAB, 1 coro solo Kely, 1coro solo Rubén, Melodia AB i Coda. (Tots dos solos sobre el la forma AAB). I sí que el mateix Kely ha fet la melodia i amb la mateixa sonoritat l’hem escoltat en el seu solo. Aquesta és una melodia que respira amor per totes bandes, i què maco el pas de melodia al primer solo de Kely. Quina claredat de digitació, de puresa de notes, de llenguatge i tècnica, que l’ha permès interpretar el que ha anat pensant, així, dolçament sense presses. I ho fan tan bé, que el pas d’un solista a l’altre quasi que no es percep. Rubén l’ha seguit també amb igual netedat i potser podríem dir que amb un so una mica més agut?, i ho poso amb un interrogant per mostrar els meus dubtes. El que és evident és que la seva música ens acarona a cada nota i des del primer moment, amb melodies i solos. I a guitarristes que em recorden, per la netedat del so bàsicament però també per les “maneres” i fraseig són a Joe Pass, també a Herb Ellis, un dels components dels The Great Jazz Guitar Trio, amb Charlie Byrd i Barney Kessel, per només parlar d’aquests dos.

Els Objectius: Es tractava d'aconseguir dirigir-se a l'oient que gaudeix deixant-se portar pel fluir de la improvisació més espontània. Es tractava d'aportar-li una forma característica de construir estructures sonores mitjançant atractius i arriscats contrapunts complementats amb acurades línies melòdiques per fusionar sonoritats clàssiques i contemporànies.

I si hi ha un blues ja sabeu que sempre el poso, i el d’ells està compost per Reinaldo...

8.- Beiramar Blues  (Rubén Reinaldo)    3m27s

I ens diu l’Alonso que:
Els ports pesquers d'O Berbés i Bouzas portaven les riqueses de la mar a la ciutat olívica. Per connectar-los, va néixer la cèlebre avinguda de Beiramar, una important via amb una relació molt especial amb la música, no en va, allà es va decidir construir l'auditori Mar de Vigo. Un simple passeig vespertí va ser suficient perquè Reinaldo pensés en una animada melodia de tall blusero, inspirada per aquest evocador aire pesquer i obrer perfumat d'alga i gavina.

Kely García. Guitarrista, docent i compositor d’Ourense. Va impartir classes de guitarra a l'escola Drops de Santiago i va formar part del quintet amb el mateix nom al costat dels actuals professors de Conservatori Superior de A Corunya: Alberto Conde, Kin García, Roberto Somoza a més d'Andrés Rivas i Carlos Rodgarman (pianista, arranjador , compositor i productor de prestigi establert a Califòrnia).

I aquest és un tema amb una melodia que fan a dues veus, la 1era la del compositor Rubén, i la segona la del seu company i amic, Kely. Després aquest darrer fa el seu solo, per després fer-ho Rubén. La melodia té quatre parts, A, B, C i D, aquestes dues després dels solos. Té també una intro a acords de 8 compassos i un final de 2. Un Blues de 12 compassos, en melodia i solos, fent-ne però dos chorus cadascun d’ells en els solos, primer el de Kely i després el de Rubén. Un tema molt maco, vital també, fresc, com són tots aquestes temes, fins i tot té un punt de “murri”, de “pillo”. Una preciosa melodia principal que ells dos fan junts a dues veus primer, i que després dels solos, magnífics que ha fet cadascun d’ells, han recuperat melodies a veus ja més dispars i dissonants a vegades, a voluntat, esclar. Un gran Blues, vaja

I seguiran amb els objectius: Únicament havien de sonar dues guitarres durant tot el disc, sense més additius què dos ràncies GIBSON ES-335 i ES-165, amb el seu cristal·lí a més de profund so net embolicat en un ambient sonor únic i característic. Es tractava també d'aconseguir una combinació musical on regnés d'una manera molt especial la puresa i delicadesa del so dels dos instruments per omplir plenament l'espai sonor sense cap altra necessitat. Posant tots aquests objectius sobre la taula, el pensament aviat es va encaminar cap a una obra artística completament connectada, que musicalment es concep com un àlbum conceptual.

I acabarem el seu projecte amb el tema més vital, crec jo, tema compost per tots dos, Reinaldo i García

6.- Naturaleza par   (R. Reinaldo & K. García)           5m30s

I acaba dient nos Rafael Alonso que:
La fórmula química de l'aigua implica que dos àtoms d'hidrogen s'uneixen a un d'oxigen per formar la molècula que conforma el nostre ambient generador de vida. El pols rítmic d'aquesta peça tan característicament marcat, és l'oxigen musical sobre el qual s'uneix tot el potencial creatiu dels dos components d'aquest duo, i sobre el qual caminen junts per crear una sonoritat comuna en la qual es fusionen dues formes úniques d'entendre la música.

I acabarem amb el resum de la biografia de Kely García:
Ha rebut nombroses classes magistrals de músics com: Peter Bernstein, Jesse Van Ruller, Abe Rábade, Kurt Rosenwinkel, etc. Ha treballat en tota classe de festivals i concerts de la més diversa índole i estil amb nombrosos solistes i grups. El 2011 obté el LRSL Level 6 Diploma in Music Teaching d'Rockschool.

I aquest és un tema amb una “intro” preciosa i ràpida (o més aviat lenta però amb semicorxeres) a dues veus també, per després amb més calma encarar la melodia del tema. Una estructura típica AABA’ però de 10 compassos cadascuna, ja no tan típica. Cadascun dels guitarristes fa un chorus del tema sencer i qui primer el desenvolupa és Rubén, per després fer-ho Kely. I quina meravella d’interpretació que ens han tornat a fer tots dos, amb una gran tècnica i delicada digitació, aconseguint quallar unes precioses melodies tot i improvisant. I què bé ho han fet tots dos, sempre acompanyant-se l’un a l’altre, quan l’un feia melodia o solos, i l’altre amb acords, arpegis, a contrapunt o no, i sempre recolzant-se mútuament. A destacar el procés d’enregistrament i mescles perquè realment la sonoritat aconseguida és d’una altíssima qualitat, a la mida del projecte musical. Felicitats nois.

I del Nexe Sonor: Totes les peces, a més de ser pròpies, haurien de tenir un mateix fil conductor, un “concepte concret” que les relacionés entre si tant a nivell de sonoritat com a nivell expressiu. L’AIGUA és la resposta perfecta. L'aigua defineix molt bé l'estètica sonora del duo, perquè la improvisació flueix permanentment amb una naturalitat que es percep amb facilitat des de la primera escolta. Les guitarres desenvolupen rols d'acompanyant i solista sense una barreja clarament definida entre els dos com sol passar, barrejant-se entre si gairebé com si de dos elements líquids es tractés.

I deixem aquest projecte tan delicat i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
.....................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en el context musical dels projectes del programa.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I seguim endavant i endinsant-nos en els canvis d’estils musicals dels nostres protagonistes d’avui, i ara ho farem escoltant el sorprenent projecte...


“EL QUE FAN LES COSES QUAN NO LES MIRES”
Dani López Quartet

Editat per Segell Microscopi    
Enregistrat als Estudis Ground de Cornellà de Terri
Mesclat per Panxii Badii

Dani López, saxos, flauta, piano, sintetitzadors i veu
Alejandro Esperanza, piano, Rhodes i sintetitzador
Vic Moliner, contrabaix i sintetitzador de baixos
Andreu Moreno, bateria

Tots els temes són d’aquest jove crac multi instrumentista Dani López.

Estem davant d’un projecte sorprenent, i més encara venint del projecte anterior tan delicat. Nou temes i prop de 40 minuts d’unes músiques sorprenents. Hi ha temes que podríem encabir en la música contemporània, però n’hi ha d’altres on la música tradicional es barreja amb elements i instruments com el sintetitzador, i sempre amb la gran mestria instrumental de tots quatre. Els tempos també són diversos, i sí hi ha temes delicats com són “Fregament”, instrumental, i que va agafant volada pels diversos i dolços canvis encabits. Amb “Diguem bon dia”, Dani canta i toca el saxo alto en un tema marcat pel beat delicat de l’Andreu, on els sintetitzadors donen una sonoritat quasi espaial. Amb el “Ball pla d’Andorra” ens situen en les músiques tradicionals, medievals en aquest cas en un tema també molt delicat de tempo. A “Laura”, el piano i veu inicials ens introdueixen al tema, amb aires pop per ritmes, tot i que es desenvolupa ben aviat proper a les músiques contemporànies. El “Somni” té també un tarannà similar per beat del baterista, on el líder canta i els sintetitzadors afegeixen colors diversos. Amb “Les meves iaies” s’endinsa en la música tradicional passada pel sedàs de la modernitat, escoltant-les a elles, vaja, a la seva iaia en un tema instrumental farcit d’amor. A “Intel·ligència Artificial” se’ns mostra de nou molt contemporani, per estructures i sonoritats diverses, on els podem escoltar en el tema potser el més Jazzy del projecte sobretot en les improvisacions. Amb “El gall persegueix la gallina”, ens mostra de nou el tarannà contemporani, quasi avant-garde, en un tema farcit de canvis rítmics, instrumental, on les seves interpretacions ens segueixen meravellant, tema on n’hi semblen haver més. I el tema més vital és el “Cafetera Stuff”, també farcit de canvis rítmics, on la feina percussiva del piano als inicis no ens mostra el veritable camí musical posterior imbuït de recerques diverses. En definitiva és aquest un projecte sorprenent, i una altra mostra de la diversitat de les músiques dels artistes que ens acompanyen avui.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc i també la del líder:

I posem-nos a escoltar les seves músiques...i ho farem amb el tema...

7.- Ball pla d’Andorra        (Dani López)           3m55s

Doncs quin canvi musical més medieval que hem tingut oi? I ves per on, així aniran les properes músiques que escoltarem una bona estona també. I per molts de nosaltres, amigues i amics, que no coneixíem aquest jove crac Dani López, ha estat una agradable sorpresa i més que en tindrem de sorpreses. Amb aquesta cançó ha volgut retre homenatge a les músiques més tradicionals i arrelades molt endins. El jove líder ens ha mostrat el so pur i nítid del seu saxo soprano en aquesta composició, on els acompanyants de luxe, tots reconeguts músics de jazz de casa nostra com l’Alejandro Esperanza, al piano; en Vic Moliner, el més veterà dels quatre i gran contrabaixista i baixista, i finalment l’Andreu Moreno, subtil baterista. La melodia del tema l’ha fet en Vic inicialment, per seguir-lo en Dani al soprano i també l’Alejandro, compartint ells dos melodia final del tema. Aquest mateix ha estat qui primer ha fet el primer dolç i delicat solo, amb pulcre digitació. El líder és qui també ens ha acaronat amb la seva dolça sonoritat, la del seu soprano, en el seu curtet solo. Motiu inicial i melodia de nou per acabar aquesta primera incursió en les noves músiques que ara escoltarem.

Dani López (Olot 1994) és compositor i multinstrumentista. Des de molt jove que toca diferents instruments i que escriu música per a diverses bandes. Gràcies a això, ha assolit una gran experiència en estils musicals variats, com ara folk, jazz, música clàssica i contemporània, i alhora,  aquesta experiència també li ha ensenyat com de rica pot arribar a ser la música.

I ara escoltarem el simpàtic tema dedicat a les iaies...

3.- Les meves iaies           (Dani López)           3m25s

I quina altra composició ens ha fet aquest jove i polifacètic músic. I és que les arrels familiars li han servit com a referència per a transportar-nos les seves emocions i vivències mitjançant la música. I aquesta és una mostra més de la seva frescor i vitalitat, car, què és sinó aquesta fins i tot divertida composició homenatge a la seva iaia, però també a totes les iaies del món. Una “intro” iniciada però pel jove músic i posterior melodia entremaliada i molt maca feta a duet de saxo alto i piano, per després ja encarar els solos, fent-ho el mateix líder. El control tècnic sobre els seus instruments és força potent, total, diria jo, ell que ve del món del saxo clàssic; què ens podrà deparar aquest noi si s’endinsa en el món del Jazz. Obté una magnífica sonoritat també del saxo alto, i més que ho podrem comprovar, i més que ho podreu comprovar si n’adquiriu el disc entrant al web del Segell Microscopi. En Vic Moliner ens ha demostrat el perquè està tan ben considerat en el circuit musical, fent un solo curtet sí, però molt reeixit. No oblidem no, que forma part de projectes amb el Néstor Gimenez, Xavi Torres, Els Tres Tenors, etc, etc. Recuperen la melodia al final on pianista i saxo alto es retroben de nou fent la divertida melodia acabant el tema de manera molt tendra, escoltant iaia i net.

La fascinació de Dani López per la realitat quan l’observa de prop, ha fet que coses aparentment ordinàries com el so d’una cafetera, o l’àvia de l’artista rondinant, s’hagin transformat en el material des del qual ha teixit les cançons del seu primer disc. La manera com es tracten els instruments, així com el so propi de cadascun dels components, i una metodologia de treball en grup concreta, busca una nova forma d’enforcar les possibilitats del quartet, obtenint una gran riquesa, entre l’experimentació i la tradició. El resultat és una sonoritat que navega entre el jazz, la música de cambra contemporània, la música d’arrel i el pop.

Seguim ara amb el magnífic tema anomenat....

1.- Intel·ligència Artificial   (Dani López)           3m59s

I vet aquí que les sorpreses no s’aturen, i així és que en aquest tema de caire contemporani ho ha tornat a fer. El líder amb el saxo alto ha iniciat aquest tema amb una altra melodia brillant, feta a dues mans en els inicis amb el pianista Esperanza. El pont però encara ens ha deixat més flipats, fet crec amb sonoritats de sintetitzadors de baixos, els del Vic. Després el tema de nou, sorprenent pels canvis rítmics i melodies fresques però molt complexes. Jo diria que aquí “juga” amb el saxo alto i la flauta, barrejant-ne les sonoritats. Després, i ja en els solos, Dani i Alejandro han fet uns “quatres” tot i improvisant tots dos, per després recuperar el tema sencer, magnífic tema d’aquest jove crac, Dani López, per acabar-lo de cop.

El 2016 es gradua en saxo clàssic i dos anys més tard, es gradua en composició, ambdós al Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha rebut classes dels reconeguts compositors Benet Casablancas i Benjamin Davies, i dels saxofonistes Albert Julià i David Salleras. Durant els seus estudis va ser guardonat amb la beca Ferrer-Salat i amb el premi final de carrera del departament de composició del Conservatori Superior de Música del Liceu 2018.

I abans del darrer tema us posaré un altre dels magnífics temes d’aquest projecte, on semblen haver-hi dos temes en un, havent-me permès modificar-lo una miqueta, res, poca cosa, diguem-ne que només els he apropat...

9.- El gall persegueix a la gallina  (Dani López)           6m26s

Doncs ja heu pogut constatar els dos temes que semblen coexistir en el títol, a no ser que el primer tema sigui el gall, i el segon la gallina, que ben bé podria ser. Seguint amb aquest plantejament, el gall es mostra força cridaner i expeditiu, alhora que complicat. Els nervis no el deixen viure, tan neguitós va el paio. I el tema certament és força entremaliat, també a moments força contemporani, ara el líder amb el soprano, en un tema amb força canvis de ritme i tempo, on ens ha tornat ha mostrar el seu potent caràcter com a compositor. I ja heu vist el canvi de tema, ritme i tempo, ara amb la gallina (ai, ai, que no hi ha cap intenció meva en aquesta separació que m’he tret de la màniga). Però sí que el tema té un caire més amable, en podríem dir. La melodia a càrrec del líder, és molt dolça, el ritme més continu marcat pel beat de l’Andreu. Hem pogut escoltar de nou el baix sintetitzat a càrrec d’en Vic, els acords del Rhodes de l’Alejandro, i a aquest fent un trosset del seu solo, i bon recolzament de la base, els quals han permès al líder desenvolupar un magnífic solo seguint amb el soprano. Una altra demostració de mestria interpretativa la d’aquest jove saxofonista d’altíssim nivell. I després del seu solo, fins i tot han pogut fer uns “quatres” amb el baterista per a gaudi de tothom i més d’ell mateix, acabant el tema molt delicadament. Quina diferència amb el gall, carall.

Ha escrit diverses peces de música de cambra,  una Ipeça per orquestra de cambra i un concert per saxo, orquestra de corda, piano i percussió, que ha estat interpretat a Espanya, Portugal i Mèxic. Com a saxofonista, ha guanyat concursos tant de solista com de músic de cambra, com ara Ecoparque de Trasmiera (2014) i Arjau Música catalana XX-XXI (2013), aquest últim, tocant una peça pròpia.

I acabarem aquest sorprenent projecte amb el tema....

4.- Cafetera Stuff    (Dani López)           3m27s

Doncs amb aquest tema ens ha acabat d’impressionar ell, les seves músiques, i també els seus acompanyants. Tema de caire contemporani amb breaks rítmics, melodies aèries i esotèriques, i molta imaginació i creativitat. I si a tot això li afegim talent, doncs el còctel ja el podem servir. I amb aquest tema tan complex també, ric en matisos i diversitat de tot, melòdica, rítmica i  harmònica, ens acaba de mostrar el gran nivell el Dani López, compositor i intèrpret. En un tema que com que no el sentim tocar ni saxos ni flauta, intuïm que deu fer de les seves tocant qualsevol dels instruments que hem escoltat, i ben bé podrien ser els teclats. Sorprenent tema que és com la cirereta del pastís-projecte del qual us n’he posat un tastet, amb l’ànim ben entès que mireu d’aconseguir el projecte entrant a la web del disc que us posaré al blog. Ja sabeu que sempre ho dic, que hem d’ajudar-los a ells, car així farem que la música pervisqui fins i tot en situacions tan dramàtiques com la que ens toca viure.

Dani López treballa com a músic “freelance”, formant part de diferents projectes, com ara Magalí Sare, El Pot Petit,  Cia. Holoqué (La Caixeta) i Hop al Metro. Recentment ha produït els discos 10 Anys - El Pot Petit (Premi Enderrock 2019 Millor disc de música familiar) i Praxinoscopi - Criatures (Premi Enderrock 2019 Millor disc de folk). En aquests discos ha fet gairebé tots els arranjaments, gravat diversos instruments i escrit dues cançons originals (Praxinoscopi).  

I seguim amb més música diversa, i ara serà la que ens aportarà un plus de fusió amb el flamenc i també amb un Jazz en clau Latin, i serà el del grup....


“AKERÉ”
Akeré

Auto editat i produït
Enregistrat per Nene Maya i Gerard Porqueres, entre el juliol del 2018 (Espai Mau, Barcelona) i el febrer del 19 (estudi Maya, Rubí)
Mesclat per Kike Caballero i masteritzat per Marco Rostagno a Hitmakers Studio.
Produït per Xoan Sánchez, Nene Maya i Ángel Pérez.

Ana E. Brenes, veu
Miguel “Wally” Royo, saxo tenor, soprano i flauta
Ángel Pérez, piano, teclats i cors
Nene Maya, contrabaix i cors
Xoan Sánchez, percussions i cors
David Domínguez, percussions
I la col·laboració d’una sèrie de músics que ja comentaré si s’escau.

Aquest és un projecte on les percussions diverses i les palmes agermanen dos estils, el Flamenc i el més càlid del Carib, i així és que el Latin-Jazz s’agermana amb el Flamenc, aconseguint una magnífica Fusió, on la veu d’Ana i percussions diverses ens situa en un ona, però els saxos del Miguel Royo ens situen en l’altre, la del Jazz, Latin o no. Així passa també amb els teclats de l’Àngel Pérez i de la mateixa manera passa amb els col·laboradors. Els tempos no són massa fast i sí segueixen un tarannà de tempo mèdium no gaire viu, i de balades quasi diria que n’hi ha una, el preciós bolero, “Somos” tot i canviar a tot Latin quasi al final. “Amor de prepago” viu des de l’inici el ritme Latin, a un tempo mèdium delicat i preciós solo de Wally. I amb “Mis Hermanos” hi col·labora l’amic Martín Meléndez al violoncel, en un altre tema a tempo mèdium suau, tot música delicada afrocubana.  “Clamores”, té també un tempo mèdium slow en una cançó preciosa que tot i començar delicadament acabarà a tot ritme afrocubà aquí amb la veu i cors de Yadira Ferrer i amb la guitarra flamenca de Ricardo Moreno. El tema “Tracatacá”, té també un tempo delicat molt maco iniciat pel saxo tenor i amb clares connotacions flamenques. “Paisaje del Alma” comença amb els tocs típics i ritme del “clave”, on tot i la referència del “Spanish Tinge” que va dir Jelly Roll Morton, el tema agafa un caire més flamenc que Latin, potser també per la veu de l’Ana. “Rumbalucha” segueix el tarannà rítmic a tempo mèdium, iniciat pel saxo tenor de Wally i flauta d’ell mateix ara però amb la veu de Pere Martínez. I “Afroxeira” tema viu també on també hi col·labora Sarduy a la trompeta, on s’hi barregen lletres gallegues amb el Latin Jazz sobretot en les improvisacions dels músics. I ja finalment el més viu de tempo és el “Liados” on també hi tenim la trompeta de Carlos Carduy i les sempiternes percussions, en un tema càlid per sons també les de la flauta de Wally  però també a tot Latin Jazz i quasi fins i tot “salsero”.

I dir-vos que no hi ha massa informació del grup a Internet, però alguna cosa trobarem..

Començarem amb el tema de Xoan Sánchez i lletra de Nicolás Guillén on hi col·labora l’amic Martín Meléndez..

7.- Mis hermanos    (X. Sánchez, N Guillén)     6m14s

Doncs i quin canvi més substancial sí, pel que fa a les músiques i estils, però mantenint encara una determinada delicadesa i maques melodies. El projecte que acabem d’encetar ens situarà en aquesta ona, i no només, com ja us he explicat abans. En aquest tema podem constatar la profunditat del so del violoncel de l’amic Meléndez, cubà establert a casa nostra i amb qui força vegades havíem coincidit a les WTF del Jamboree, i demés actuacions, ell tocant, i jo enregistrant-ho tot i penjant-ho al blog del Jazz Club La Vicentina. Un tema que ha començat amb les percussions i el chelo de Martín, per després la clara veu d’Ana amb la melodia. El canvi harmònic del pont és preciós, i la cadència harmònico-rítmica és preciosa. Uns temes que estan fets bàsicament per a gaudir-los en el ball, també en l’escolta, evidentment. El pianista Pérez ens ha acaronat amb el seu solo i so per després fer-ho encara més el Martín al violoncel, fregant-lo amb la màxima delicadesa i reeixit fraseig, en un tema on al final escoltem el saxo soprano de l’amic Miguel Wally Royo.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim amb un tema preciós amb música i arranjaments de l’amic Miguel “Wally” Royo i lletra de cante tradicional..

5.- Tracatacá                    (M. Royo & tradicional)     5m25s

Doncs amb un punt més de tempo, hem escoltat aquest magnífic tema del Miguel Royo que han acabat de cop. La melodia aràbiga és força maca, i els canvis harmònics ens la fan encara més maca. He dit aràbiga i dic també flamenca, perquè així és i més la reconeixem quan l’ha cantat Ana amb una perfecta afinació. El solo del compositor al saxo tenor és d’aquells de “traca i mocador” per com de maco l’ha fet, i melòdic. No endebades ell és un dels bons saxofonistes del país, ell que viu a Sabadell però que és nascut a Saragossa. El teclat de l’Ángel Pérez ha sonat en la improvisació d’aquest darrer, força delicada també. I és que el tema té una dolçor força evident i el so global del grup és força contingut, suau, que ben podria ser força sorollós amb segons qui tocant tot això. El grup de músics i cantant, fa una tasca reeixida de contenció sonora gràcies també als tècnics que ho han treballat. I és així de delicat tot el seu projecte tot i ser alguns temes més vius de tempo.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


I encara seguirem amb un altre tema força càlid i a bon tempo en el tema on escoltarem Pere Martínez al cante i lletra amb la música de Xoan Sánchez....

6.- Rumbalucha      (X. Sánchez & P. Martínez)        4m31s

I de quina manera han acabat el tema a tota percussió amb uns solos finals magnífics. El tema ha començat amb un “riff” a càrrec de piano i baix marcant motius importants. Miguel ha estat però qui primer ha fet la melodia, primer amb el saxo tenor i després amb la flauta. Pere l’ha cantat a tot flamenc amb lletra pròpia, a més a més. Te una bona veu, i potència alhora que sentiment. I hem escoltat les percussions recolzant el solo de Royo al saxo tenor. I així ha estat fins arribar al break on el tema te uns canvis força interessants melòdics i rítmics, els quals donen pas al solo de Nene al contrabaix, força maco també. Al final, piano donant el suport adequat als percussionistes per a gaudi d’aquests i de totes i tots nosaltres.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Acabarem el seu projecte amb el tema més viu, tot i que tots segueixen aquest tarannà no gens fast, i serà el tema on hi col·labora Carlos Sarduy a la trompeta, a tot Latin que quasi és a tot Salsa en un tema música i lletra de Xoan Sánchez i arranjaments conjuntament amb Ángel Pérez i Nene Maya...

4 .- Liados    (X. Sáncez & Pérez i Maya)        4m54s

I de quina manera més potent, a tot Latin, a tota Salsa, han acabat aquest darrer tema, que per cert ha començat dolçament, ara amb la trompeta de Carlos Sarduy. Ben aviat hem pogut gaudir del magnífic solo de Miguel Royo ara a la flauta, on ens ha mostrat les seves diverses arts i nivell altíssim. Les percussions segueixen en el substrat del tema, també en el solo de Carlos a la trompeta. I quan el tema s’enlaira és més o menys a la meitat quan els ritmes càlids del Carib ens han omplert de ritmes i balls, alhora que amb bones interpretacions de tots ells, també amb els cors que ho han acabat d’omplir tot. Al final un ”vamp” amb la trompeta de Sarduy el teclat de l’Ángel, sempre les percussions i les veus, acabant-lo d’aquella manera que ens indica que en un directe s’allargaria força més segons vicissituds de l’ambient, dels músics i públic. Un bon tema per acabar aquest projecte que ja heu vist que s’ha mantingut a un tempo força tranquilet també, amb diversitat d’estils, la Fusió amb el Flamenc i les músiques i ritmes Afrocubans, i bones interpretacions de tots ells i elles. Música per ballar i que nosaltres hem escoltat, i qui sap si alguna o algú de vosaltres les ha ballat a casa.

I ara ja acabarem el programa d’avui i ho farem amb el projecte d’un guitarrista, tancant doncs el cercle, car l’hem començat també amb aquest instrument...


“RETORNOS”
Sebastián Domínguez 4tet

Editat per Cubbeta Records
Enregistrat per Juan Fridman als Cubbeta Records el 2020. Ciutat de Mèxic.
Produït per Sebastián Domínguez

Sebastià Domínguez, guitarra
Federico Hülsz, saxo tenor
Alonso López, contrabaix
Pedro Cervera, bateria

Tots els temes són de Sebastián Domínguez.

Doncs acabem el programa endinsats en el Jazz més actual i després d’haver escoltat els anteriors i diversos projectes del programa d’avui, que ja veieu com d’entretingut està resultant. Tenim prop de 50 minuts d’un bon Jazz i 7 temes, la qual cosa vol dir que en tenim alguns de llargs, llargària habitual en el Jazz amb improvisacions de tots els músics. Els tempos i ritmes són diversos també, trobant-nos amb dos temes encabits en els tempos dolços com són “Hermitaño” a ritme delicat de vals i maca melodia. Amb “Muntaner 79” crec que vol recordar on vivia quan estudiava a l’Esmuc, i també és una peça delicada i no em voldria equivocar, però la sento ternària també. A partir d’aquí, els temes tenen més trempera i diversitat amb breaks inclosos en l’estructura del tema com és el cas de “Lapa”, amb una melodia a duet de guitarra i saxo tenor. “Noctámbulo” comença amb una “intro” del contrabaixista ja amb el contingut rítmic i notes de la línia de baixos, en un tema on el ritme és així com una mica trencat. Aquest ha iniciat també el tema “Agra”, seguit després per la melodia a càrrec del saxo tenor i desenvolupament posterior en els solos. I “Megalópolis” segueix el tarannà rítmic, i tampoc és un tema fast, seguint l’ona dels anteriors. I ja per acabar tenim el blues del projecte a tempo viu i anomenat “Xubitas Blues”. Molt bon projecte del jove amic Sebastià i bones interpretacions de tots quatre.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic:

I començarem amb un dels temes delicats que ens el recorden estudiant per Barcelona...

3.- Muntaner 79      (S. Domínguez)      7m03s

Doncs ens retrobem amb el Jazz similar al del primer projecte, allunyat ara de la Fusió, i també amb les guitarres, ara però només la del Sebastián Domínguez. Un tema i títol que ens recorda la seva estada a Barcelona on va fer ell el seu Grau Superior a l’Esmuc. Anys d’inquietuds, on s’obrien nous espais per a fer-hi Jam Sessions, i així és que ell, amb el Manel Fortià, contrabaix i en Daniel González enredaren als propietaris d’un restaurant del carrer del Carme anomenat “Carmelitas” per fer-hi Jam Sessions els dijous. I cap allà que hi vam anar algunes vegades, on també s’hi acostaven companyes i companys seus, alhora que el públic del local. I acabem d’escoltar un tema molt maco i delicat iniciat pel líder amb acords a mode d’intro per ben aviat escoltar al saxo tenor fent la melodia, on el ritme així com trencat i ternari, és l’idoni per aquesta composició. El líder és qui primer ens ha acaronat amb el seu so i fraseig, recordant-nos els sons del primer projecte. Nítida sonoritat la de la seva Gibson també, i bon llenguatge el del músic mexicà i una mica català. La base de dos, de contrabaix López i bateria Cervera l’han recolzat abastament, essent el primer qui també s’ha endinsat en els solos, amb profunditat i bona i rítmica pulsió. El so del saxo tenor de Federico recuperant la melodia ens apropa al final d’aquest primer tema, passant però primer per un “vamp” on ell s’esplaia de manera solista, abans d’acabar el tema.

Sebastián Domínguez Quartet treuen aquest 2020 el seu projecte anomenat RETORNOS, el seu primer material discogràfic com a projecte de Jazz de música original, una proposta innovadora dins del gènere feta a Mèxic; un àlbum de Jazz modern que submergeix a l'oient en els colors de la música modal a través d'improvisacions fetes pels músics en el que és una  conversa col·lectiva.

I seguim amb la música del Sebas i el seu magnífic....

2.- Noctámbulo       (S. Domínguez)      8m31s

Doncs deu n’hi do quin tros de tema que hem escoltat. El ritme ternari sembla aparèixer de nou i sí que és més evident  en la “intro” del tema feta primer pel contrabaixista, acords del líder i també el baterista. La melodia l’ha encetat Federico al saxo tenor fent-ne dos chorus, on es nota també el canvi harmònic del pont, on a partir del qual, el contrabaix sembla haver fet un “vamp” tot i esperant de nou la intervenció del saxo i guitarra, en un tema d’una certa complexitat amb un final de melodia molt interessant. I ai las, i quin canvi a tot Swing i deixant ja el ritme ternari ens han fet en el magnífic solo del saxo tenor; i quin bon fraseig i bona creativitat la d’aquest músic. El líder l’ha seguit també amb una altra magnífica i subtil i delicada execució, ara més en el registre agut, i sempre amb la sonoritat nítida i pura, la de la seva guitarra no passada per cap sedàs modificador dels seus sons. El “walking” del contrabaixista ha estat brutal mentre els ha acompanyat, però millor ha estat el seu solo, sense cap suport. Afinació, pulsió, ritme, recorregut per tot el mànec, una bona estona en la part de dalt, molt bona tècnica i fent per acabar un Riff que ha obert la porta a retrobar-nos amb la melodia de nou a càrrec del saxo tenor i recuperant el ritme ternari. El final ha estat brutal, recuperant el final del tema i acabant-lo de cop.

RETORNOS és el primer disc d’autor del guitarrista i líder del projecte Sebastián Domínguez, que a través de composicions sobre viatges, persones, colors, sobre la importància d'estar en moviment, de tornar a llocs que marquessin les nostres vides, sobre “retorns”, introdueix a l'oient en el món del Jazz contemporani i la improvisació.

I encara amb més música, i ara serà la del tema..

5.- Megalópolis       (S. Domínguez)      5m11s

Doncs seguim amb aquest bon projecte, bons temes i bones interpretacions les que ens estan fent aquests músics mexicans. Aquest tema ha estat iniciat amb una “intro” a càrrec de líder i base rítmica, fent-ne la A dues vegades, per després ja la maca melodia a càrrec del saxo tenor de Federico. Un bon canvi harmònic també en el pont en un tema que sembla tenir una forma AABCA no gens típica. Ell mateix al tenor ha encetat els solos, fent-ne una molt bona execució. Bon fraseig i llenguatge el d’aquest músic mexicà, vaja, bons tots ells. En Sebas ens ha seguit acaronant per dolçor de sonoritat alhora que nítida interpretació també en el registre més alt, aconseguint però també un so ple. Un solo que ha acabat fent una repassada als acords del tema per ja deixar pas de nou a la melodia a càrrec de Federico i ja per anar-lo acabant delicadament.

Aquest projecte és impulsat pel guitarrista de Jazz Sebastià Domínguez, que al seu retorn de Barcelona (Espanya), ciutat on va realitzar els seus estudis, va convocar a tres dels músics més representatius de l'escena nacional per acabar fent aquesta joia musical.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I ja sabeu que si hi ha un blues, un blues que poso, i d’aquesta magnífica manera acabarem el programa d’avui...

6.- Xubitas Blues    (S. Domínguez)      4m50s

I quin bon Blues el que ens han fet aquests músics, tema ideal per acabar el programa d’avui, força divers i entretingut. Bon tema aquest del Sebas, iniciat amb una intro curta i entremaliada pels dos solistes principals, per ben aviat el saxo tenor encabir-se en la melodia del tema, que sembla anar també a ritme ternari. Tema amb bona trempera, i també amb una bona melodia, i ves per on que m’ha agradat molt la frase com l’ha acabat les dues vegades el Federico. El solo del líder, ara força vital i executat de manera perfecte amb profusió d’acords també, ha donat pas al també magnífic del saxo tenor, i sempre per sota la base de dos amb una magnífica feina de suport als solistes. Un tros de solista aquest músic, aquest i els dos de la base rítmica i sobretot tros de músic el líder, guitarrista i compositor, Sebastián Domínguez. Recuperant la melodia pel saxo tenor, l’han acabat de la mateixa manera que l’han començat, d’una revolada.

I ves per on que ja hem acabat el programa d’avui. Ha estat variat de músiques i estils però en els quatre projectes hem pogut gaudir de música de qualitat i feta amb molt bon gust. I recordeu que hem començat dolçament amb el duo de guitarristes Rubén Reinaldo & Kely García, amb “Acuarel” per després el de Dani López Quartet, “El que fan les coses quan no les  mires”, per seguir amb el de la formació Akeré, havent acabat de la manera que acabem de fer amb el projecte del Sebastián Domínguez Quartet, “Retornos”, i aquesta setmana hem escoltat el micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs res, que quan s’acabi aquest malson, us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |