Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs seguim confinades algunes i alguns, mentre que d’altres heu d’anar a treballar. Les persones que hi hàgiu d’anar, tingueu en compte totes les qüestions de seguretat sanitària que ens recorden cada dia. Ànims. Cuideu-vos, ens en sortirem.

I aquest és un programa dedicat a la Nova Jazz Cava. Ja fa temps que tenia pensat fer-lo, i ves per on que aquets dies m’ha anat bé de muntar-lo. Serà un programa amb quatre projectes que allà vam poder veure. I dic vam, perquè en tots ells hi érem amb el Joan Recolons i alguns també amb Paola Pasquali. Tindrem dues parts diferenciades, la primera amb Mariola Membrives i el seu "Lorca, Spanish Songs", editat per Karonte. Després escoltarem "Vida" de Carles Benavent editat per BeByNe. A la segona part tindrem a Pérez Patitucci Blade, "Children of the Light" editat per Mack Avenue, per acabar amb el disc que ens va dedicar a tots tres l'Eli Degibri, "Cliff Hangin" editat per Degibri Records, i escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs ja podem començar amb els projectes del programa d’avui i ho farem amb el projecte dedicat a Federico García Lorca...


“LORCA, SPANISH SONGS”
Mariola Membrives featuring Marc Ribot

Editat el 2019 per Nuba Records - Karonte   KAR 740
Enregistrat per Kamilo Kratc als Soundworks Recording Studio, New York
Enregistrat per Dave Bianchi al Dry Town Studio, Barcelona
Mesclat i masteritzat per Daniel García Diego i Shaman Fathi a Shadoomusic Estudio
Ajudant de producció i management, Pere Pons
Producció artística, Daniel García Diego
Producció executiva, Mariola Membrives

Mariola Membrives, veu
Marc Ribot, guitarres
En alguns temes hi col·labora:
Daniel García Diego, baix elèctric, pandero quadrat i palmes

I aquest és un projecte sorgit a partir de les “Canciones” que havia fet i/o harmonitzat de les populars, i que Lorca va fer i enregistrar amb La Argentinita. Es conserven enregistraments originals fets amb disc de pissarra, a 78 rpm, de Federico García Lorca, piano i harmonies i La Argentinita, Encarnación López Júlve, que era bailaora, cantant i picant les castanyoles. De fet, es poden escoltar alguns d’aquests enregistraments originals a l’Spotify, cosa que resulta sorprenent, o no.

I al blog us posaré els comentaris que sempre faig sobre la qüestió rítmica dels temes del projecte.... 
És un recull d’11 cançons i quasi 40 minuts de les músiques de Lorca i populars on ells dos ens omplen de joia, d’amor, de sentiment, i també amb el “punch” d’algunes de les cançons arranjades amb una base més rockera, la del gran guitarrista Ribot. N’hi ha de molt dolces com és ara “Agua, ¿a dónde vas?” i d’altres més vitals com és “Los cuatro muleros” i més encara i a tot rock “Sones de Asturias”. El disc comença amb “Anda Jaleo” a guitarra espanyola i veu, i segueix com deia abans a tot rock amb “La tarara”, i gran vitalitat i potència en la veu de Mariola. Amb la “Nana de Sevilla”, ens retrobem de nou amb la dolçor de veu i guitarra a més a més del tempo suau, el d’una nana. “En el café de chinitas”, segueixen amb la dolçor i delicadesa, en una cançó que té una melodia preciosa, sobretot en el pont. El “Zorongo Gitano” té un punt de melodies i ritmes inquietants a l’inici i delicadament per després la guitarra elèctrica de Marc  donar-li el punt de modernitat, sense oblidar les palmes de Mariola que les escoltem en quasi totes les cançons. Amb “Las morillas de Jaén”, ens retrobem de nou amb la delicadesa, la d’una altra cançó a veu i guitarra espanyola, on ambdós ens captiven per la seva dolçor interpretativa. I quina cançó més bonica és “Romance pascual de los pelegrinitos”. La veu de Mariola està sublim, en aquesta i en totes les cançons, i també és una molt bonica melodia i que ells dos fan de manera sublim. I ja finalment, “En tiempos modernos”, on Mariola el fa ella sola, cantant primer, per després omplir els espais sonors amb la seva pròpia veu doblada i amb efectes diversos, tot gràcies a la tecnologia, que ben utilitzada sempre va bé, en una cançó amb un tarannà molt tristot i impressionant, com són tots els textos de Lorca.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré la pàgina web de l’artista: www.mariolamembrives.com
I per saber d’on ve tot aquest projecte, recordeu que Lorca va ser primer músic i després poeta, i per això us posaré uns enllaços on ens expliquen tot això:

Doncs començarem amb un parell d’aquestes precioses cançons de Federico, lletra i harmonització de la música, algunes d’elles populars...

7.- En el café de chinitas   (Lorca)         2m45s
4.- Los cuatro muleros      (Lorca)         3m36s

Doncs ja veieu com anem avui de delicats i flamencs, de moment. I és que el programa d’avui és un homenatge a la Nova Jazz Cava on vàrem poder gaudir amb els quatre projectes d’avui. També aprofito per agrair-li al Pere Pons tota la tasca que porta fent des de fa tants anys, en pro de la música, i del Jazz en particular. Ell em va cedir el disc el dia que vam veure Mariola, Dani, Vicent i Javier a la Nova Jazz Cava, ell, què és L’home del Jazz. I parlant de les músiques, i lletres, totes de Federico García Lorca, que  sigui també un homenatge a totes i tots els que varen lluitar per La República, morint durant la guerra lluitant i molta gent assassinada, d’altre patint l’exili i d’altra gent assassinada una vegada acabada la guerra, cosa que ningú havia fet fins llavors. Només el nazisme ho va fer més denigrant. I parlant de les músiques, ara sí, doncs que són precioses com les canta Mariola i què delicades les sonoritats de la guitarra de Marc Ribot. Un plaer enorme escoltar-los a tots dos, car, encara que no ho vulguem, segur que totes pensem en Lorca i tot el que deriva d’aquest pensament. La veu de Mariola és dolça, perfectament afinada, i dir-vos que la seva presència escènica és impactant en tots els sentits. En “El Cafè de chinitas”, la melodia és molt maca, però el canvi harmònic del pont “Soy mas valiente que tu....” és magnífic. I dels “Cuatro Muleros”, doncs que voleu que us digui. Va ser una cançó que moltes vam escoltar en plena dictadura, essent quasi patrimoni del qui van assassinar el 36. Delicada, també, les dues cançons trobo que casen molt bé, l’una darrera l’altre.

I tot i haver-hi cançons precioses com són “Anda jaleo” amb una lletra que a mi em situa en aquells tèrbols anys previs a la Guerra Civil, on els facciosos afusellaven als indefensos, i per això deia ell:
En la calle de los muros / mataron a una paloma. / Yo cortaré con mis manos
las flores de su corona. / Anda jaleo, jaleo; / ya se acabó el alboroto /
y ahora empieza el tiroteo.

I al blog us posaré més informació sobre aquest projecte...
El projecte que Mariola ha estat presentant per quasi tot el món, tal ha estat el seu èxit, també pel suport logístic del Pere Pons, que va ser qui em va donar el disc a la Nova Jazz Cava, i sempre acompanyada per grans músics com els que la van acompanyar a Terrassa. I tot i que el disc, amb 11 cançons, totes prou curtes per com es feien a l’època, en els directes la cosa sempre és diferent, i els diversos solos dels músics varen fer que els concerts tinguessin la durada estàndard, per a gaudi de tothom. Poder veure Mariola des de la primera fila com vàrem fer nosaltres (sempre hi estem, quan podem), et proporciona un munt de satisfaccions ocasionades per la proximitat, on els minúsculs detalls no ens passen imperceptibles, i on es poden notar respiracions, sentiments, i sobretot el que en diem “feeling”, que resumiria en una sola paraula, “suors”.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara us vull posar la magnífica cançó i que ells dos fan tan bé, de Lorca la lletra i la música del cançoner popular...

10.- Romance pascual de los pelegrinitos        (Lorca)         5m41s

I aquesta és també molt bonica i delicada, m’agrada molt la melodia, i sobretot l’arranjament amb les guitarres de Ribot doblant-se, aconseguint una sensació d’espai, d’amplitud molt encertada. La veu de Mariola, com sempre magnífica i dolça, i amb Marc ja sonant amb la seva guitarra elèctrica a moments. Preciosa interpretació de tots dos, en un tema llarg per l’època, i així és la lletra que va fer Federico García Lorca. I ja heu pogut escoltar la veu de Marc Ribot, ell que va enregistrar les guitarres a New York. Vaja, un “ianki” dels més delicats que hi ha, i en aquest treball així ens ho està mostrant, però no només, i ja ho escoltareu.

I al blog us posaré més informació sobre aquest projecte...
I això ens deien des del web de Jazz Terrassa tot i presentant el concert que veuríem el 21 de juny de 2019: El nou directe de la cantant i actriu Mariola Membrives pren com a punt de partida el seu últim disc “Lorca, Spanish Songs”, publicat per Karonte al març de 2019 amb la col·laboració especial del guitarrista Marc Ribot i considerat un dels discos de l'any per la crítica i la premsa especialitzada. La base del repertori són les cançons populars que va gravar el propi Lorca al piano amb la veu de la Argentinita convertint en autèntics clàssics títols com "Anda jaleo", "La Tarara", "Los cuatro muleros" i "Zorongo gitano", entre d'altres, als quals concedeix una lectura renovada. Per això Mariola Membrives ha creat una poderosa banda de directe amb alguns dels millors exponents de l'escena musical del país: les guitarres elèctriques de Javier Pedreira (Luz Casal, Tomasito, Quique González ...), Dani Pérez (Andrej Olejniczak, Iñaki Salvador, Mikel Andueza), i el trombó de Vicent Pérez (Perico Sambeat, Voro García, David Pastor Chris Cheek ...).


I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Doncs aprofitarem encara una mica més, tot i escoltant la magnífica cançó i millor arranjament, lletra i música de Lorca sobre el cançoner popular, on hi col·labora Daniel García al pandero quadrat...

8.- Zorongo gitano  (Lorca)         4m38s

Doncs amb aquest “Zorongo gitano”, ens han tornat a corprendre, per la música, per la veu, per les seves interpretacions, per l’atmosfera creada sobretot a l’inici, abans del canvi rítmic tan ben aconseguit. La guitarra elèctrica de Ribot ara sospira dolçament sota la veu de Mariola i s’expandeix amb energia elèctrica i ritme persistent, delicat també a moments. Els moments on Mariola canta amb força, i la guitarra de Marc s’enlaira, són magnífics. Al final, veu i guitarra es troben improvisant per apropar-nos al final d’aquesta altra preciosa cançó de Lorca, i ells dos.

I al blog us posaré més informació sobre aquest projecte...
Després de la seva reveladora "Llorona" a duo amb el contrabaixista japonès Masa Kamaguchi, el seu original revisió del "Omega" de Morente per a quintet de jazz i guitarra flamenca i el seu espectacle "La enamorada",  amb el que va triomfar als festivals de jazz de Madrid i Barcelona. Mariola Membrives Guitar Band ofereix un dels directes més apassionants i encisadors del moment. Ella què es considera, Cantant, Actriu, Compositora...i que ha estat graduada amb el títol superior de cant flamenc i formada en l'àmbit del jazz i contemporània a l’Esmuc i Taller de Músics de Barcelona, i en l'àmbit teatral està formada a les escoles de Cristina Rota i Gina Piccirilli a Madrid.

I acabarem amb un parell, els dos temes més vitals d’aquest projecte on el primer hi col·labora Daniel García al baix elèctric, lletra i harmonització de la música, en ocasions popular de Lorca...

5.- Sones de Asturias       (Lorca)         2m43s
2.- La tarara                     (Lorca)         2m39s

Doncs he volgut acabar com sempre faig, amb els temes més “potents” del projecte, i crec que aquests dos lligats un darrera l’altre són els més adequats. Tot i això, haureu escoltat una frase musical del darrer amb clars aires feudals, els “Sones de Asturias”. La guitarra elèctriques distorsionada de Ribot li dóna un tarannà força modern sobretot en el darrer “La tarara”, magnífica interpretació del guitarrista i el bon recolzament de Daniel al baix. La veu de Mariola, potent, vital, ens fa quasi tremolar per com ens entra dins el nostre cap. D’aquesta manera tan impactant acabem el seu projecte, on recordeu hi ha 11 magnífiques cançons que Lorca va harmonitzar, ell que abans que poeta era músic, i tot gràcies a Manuel de Falla que li va inculcar la passió per la música, on a partir de llavors, tota la seva poesia n’estaria impregnada.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim amb el projecte on el flamenc es veu ara barrejat amb el Jazz en una magnífica Fusió...


“VIDA”
Carles Benavent

Editat per BeByNe
Enregistrat el 4 i 5 de juliol de 2017 en directe al Jamboree
Produït per Carles Benavent

Carles Benavent, baix elèctric
Roger Mas, piano i teclat
Roger Blàvia, bateria i percussions
i la col·laboració de:
Tomasito, veu i palmes
Raynald Colom, trompeta

Primer de tot, dir-vos que aquest projecte està dedicat a l’estimat Roger Blàvia. Doncs estem davant d’un projecte enregistrat en viu al Jamboree, i ves per on que al Carles Benvanet Trio ja els havia vist en el mateix indret, tot i que aquest projecte el vam poder veure a Terrassa. De fet, aquest disc dura el que duren els passes a la nostra estimada cava-cova, o sigui 1 hora i una mica més. 9 temes amb composicions del líder Benavanet la majoria, un parell del seu estimat amic Paco del Lucia, i una d’en Roger Mas i de Frederic Mompou. Seguim amb el tarannà flamenc, tot i que ara més en l’àmbit de la Fusió, o sigui que escoltareu Flamenc-Jazz, que per això hi ha els músics que hi ha.

I al blog us posaré els comentaris que sempre faig sobre la qüestió rítmica dels temes del projecte....
Tot i la potència característica d’aquest projecte, hi ha temes delicats de concepte, tot i el punt rítmic inherent i un d’ells és el tema del mestre Mompou anomenat “Jeunes filles au jardin” iniciat amb una llarga i preciosa “intro” a càrrec de l’estimat amic Roger Mas. També és més o menys així el tema del líder i que ell fa a baix elèctric passat per sedassos diversos, tot i semblar escoltar els sons de teclats, i sí, el de les palmes de Tomasito. Amb el 1er track varen començar el concert, presumiblement, “Bailas..?”, a un bon groove i tinguem en compte que el que millor gestionava això de les percussions era en Roger Blàvia, el qual malauradament ja fa més de dos anys que no està entre nosaltres. Amb el segon tema “La Luz”, de Benavent ens tornen a acaronar per com són les melodies que segueixen una cadència descendent preciosa, per després més boniques esdevenir les melodies, tot molt delicat de tempo però amb tot el Groove. I Carles  comença a baix elèctric sol el tema de Paco de Lucia, “Ziryab”, un tema que tindrà un Groove suau i on hi toca Raynald i sempre amb les palmes de Tomasito i al final també cantant el tema. Un dels més llargs també, i un tema que té una melodia molt maca, també. L’altre tema de De Lucia “El Alcázar de Sevilla”, és més vital de tempo, essent el més llarg, d’11 minuts amb unes “impros” de tots plegats magnífiques, però sobretot amb una preciosa “intro” de Ray a trompeta sol i per acabar amb Tomasito marcant-se uns moments del seu baile i palmes. Una mica més viu de tempo és el tema que Roger Mas li dedica a Benavent, “Per Carles”, tema que l’inicia ell mateix amb uns acords que obren la porta al baix, la bateria i la trompeta dels companys i amb una melodia que fa Ray força engrescadora. I amb el “BaoBlues”, Tomasito el comença amb una mena de Rap, tot i explicant-nos coses de la música, dels ritmes, de les subdivisions, carall, i després amb uns posteriors solos que seran brutals, com el del Roger Blàvia i sempre amb unes palmes increïbles per acabar amb una “taconeao” de Tomasito magnífic. I ja finalment, el 8è track “Otra” de Benavent, tot i començar delicadament amb baix i bateria i melodia de Ray, esdevindrà quelcom més amb els posteriors solos, les palmes permanents i un tempo magnífic a càrrec com sempre d’una de les millors màquines de crear-ne com n’era l’amic Roger Blàvia. I amb aquest tema van acabar el concert, amb Tomasito al final fent les presentacions adequades com a fi de festa.

Comencem doncs el projecte del mestre Benavent, un dels més internacionals sinó el més, qui va acompanyar a Paco de Lucia, Chick Corea i fins i tot a Miles Davis, i ho farem amb el tema preciós del líder anomenat...

2.- La luz      (C. Benavent)         6m39s

I del concert de Carles Benavent Un, Dos, Tres + Raynald Colom, extret des del web de Jazz Terrassa: “Hi ha a UN, DOS, TRES... senzillesa extrema, extremadament enganyosa, dels artistes autèntics i amb un excels domini del “duende”. Ningú aquí sap de fronteres. Conjunció de diferències, on cada element, tècnic o humà, no perd la seva identitat sinó que la realça en la sàvia harmonia amb l’altre. El flamenc s’abraça al jazz més inspirat; el baix de Carles Benavent dialoga amb el piano acústic i elèctric de Roger Mas i ambdós s’obren a la sonoritat intensa de la versàtil percussió de Toni Pagès”. “De la amistad, el fuego y la música”, i això deia la que va ser mànager de Benavent,  Lorenna Del Mar. Per aquests concerts especials de Nadal a la Nova Jazz Cava, es transformaran en QUATRE amb la col·laboració a la trompeta de Raynald Colom. Una aliança que ve de lluny i es projecta molt més enllà. Junts presentaran “Vida” per recordar al company de files Roger Blàvia.

Doncs ja heu notat que encara estem prou encabits en el flamenc, ara però força més potents per com hem tingut l’inefable Roger Blàvia, a les percussions, en un tema que Roger Mas ha començat dolçament amb els acords al piano, en un tema del líder Carles Benavanet, ell que ben aviat s’hi ha posat conjuntament amb Blàvia. És una cançó que destil·la sentiment, “Luz”, “Llum” interior, seguint l’aurèola de gent com McLauglin, Santana, Corea i el mateix Paco de Lucia, i esclar, la pròpia llum de Carles Benavent. I quin tema més maco que acabem d’escoltar, i que a mi, cada vegada que l’escolto m’agrada més. El so característic del baix elèctric d’en Carles és sempre reconeixible. No crec que n’hi hagi de tan personals. Entremig, ell sol, en un break delicat fent els arpegis inicials, ha deixat pas al solo de Mas al piano, mentre la base rítmica està immensa. Roger és un dels pianistes més eclèctics del món del Jazz, sense oblidar l’estimat Marco Mezquida, esclar. Ha quallat un solo precís i percussiu alhora que farcit del seu personal llenguatge jazzístic. Al final, han recuperat la melodia principal, i sempre Benavent – Blàvia fent un excels treball de suport rítmic, i també les palmes de Tomasito sonen quan convé.


I seguirem amb el tema més llarg, el de Paco de Lucia anomenat...

7.- El Alcázar de Sevilla    (Paco de Lucia)      10m58s

I quina preciosa i llarga “intro” a trompeta sol va fer en Ray al Jamboree...molt “sentida”, de sentiment, de dolçor, afegint-s’hi també Mas al piano. I ves per on que ell mateix l’ha seguit, i ja hem tingut el primer solo curtet a càrrec del líder, palmes del bailaor, i la melodia de trompeta, i amb el “chiquillo” de Tomasito els hem escoltat a tots fent el conegut tema de De Lucia. Hi ha però un arranjament melòdic que fan en el bonic duet de Ray i Carles. Solo de Colom magnífic, i visual, perquè jo el veig tocar mentre l’escolto, com s’enlaira i s’estira en els aguts. També veig a Roger Mas tocar el piano, a l’esquerra de l’escenari del Jamboree, mentre Carles, assegut sempre en el tamboret i Blàvia com es bellugava i gaudia fent les meravelles que feia amb la seva bateria, que era una bateria de percussions. Magnífic solo d’en Roger, que ha deixat pas al tema de nou. I aquest tema té també una lletra que va fer el mateix Paco, sembla, i que ves per on no la va cantar Tomasito. I ja al final, tema de nou i moments per fer un “taconeo” del cantaor i ballarí Tomasito. Magnífic tema de Paco de Lucia que Carles Benavent havia tocat tantes vegades amb ell, i segur que també amb Chick Corea.

I acabarem aquest projecte amb el blues del concert.....el magnífic...

5.- BaoBlues           (C. Benavent)         6m41s

I amb quin tema hem acabat nosaltres el projecte d’en Carles Benavent dedicat a la memòria d’en Roger Blàvia. Dir-vos que es va organitzar un concert a Luz de Gas en honor d’ell, on hi van participar quasi tots els músics que van tocar amb ell, com per exemple Joan Manuel Serrat que també hi va ser, i evidentment Roger Mas i Carles Benavent però també els estimats Jordi Bonell i Jordi Gaspar. Crec que Jorge Pardo no hi va poder assistir, al menys ara no me’n recordo. Va ser molt emotiu, amb la seva companya molt emocionada, car tots hi varen tocar de manera gratuïta com és normal, i la recaptació va ser per ella, per ajudar-la en aquests tan tristos moments. En aquest tema ja heu pogut escoltar el tros de solo que va fer Roger Blàvia. Tota una demostració de poder, de control del ritme, de sensibilitat, perquè no va ser mai un trencador a la bateria. Havia vingut a la Sala Xica encabit en el projecte de Jordi Gaspar i amb Jordi Bonell a trio en un projecte súper delicat del baixista. I quin Blues per acabar més maco, carall. Ray a la trompeta va fer un gran solo també amb la sordina per després Mas al piano, Blàvia i un altre taconeao de Tomasito. Al final, recuperació de la melodia del tema de Benavent per acabar-lo així com en suspensió.

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...
....................
Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la teva particular dolçor i relacionar els teus micro contes amb les músiques del programa...

I després d’aquests dos projectes on hem viscut el flamenc de dues maneres diferents, ara seguirem en el que podria ser la segona part del programa d’avui, i ho farem amb el projectes que també vam veure a la Nova Jazz Cava  la temporada passada al 38è Festival de Jazz de Terrassa....amb...


“CHILDREN OF THE LIGHT”
Pérez – Patitucci – Blade

Editat el 2015 per Mack Avenue          MAC1104
Enregistrat als Avatar Studios, als Pastatushi Studios, New York.
Mesclat per Todd Whitelock
Masteritzat per Mark Wilder
Produït per Danilo Pérez i Al Pryor

Danilo Pérez, CFX grand piano, teclat CP4, ambdós de Yamaha
John Patitucci, contrabaix, baix elèctric de 5 i 6 cordes Yamaha
Brian Blade, bateria, chekeré a #4
I la col·laboració de:
Sachi Patitucci, violoncel a #8

I hem de suposar que els temes els han parit tots tres....
I aquest és un programa d’1 hora de músiques amb un determinat tarannà rítmic, car no oblidem que aquesta base era la base rítmica de Wayne Shorter. Amb ell van començar a fer gires per tot el món a  partir del 2000. O sigui que és un trio avesat a caminar i fer caminar projectes d’altri. És per això un trio atípic per com gestiona el Jazz que fan, una mena de concept trio però més en l’ona de la rítmica trencada i propera al Jazz contemporani. Els caracteritza una constant interacció entre els tres membres, així és que en molts moments els veiem cadascun d’ells en una permanent recerca instrumental, quasi com en una improvisació col·lectiva. Això és així per com és de lliure el concepte, i per com de grans mestres són ells tres.

I al blog us posaré els comentaris que sempre faig sobre la qüestió rítmica dels temes del projecte....

Tenim 11 temes amb durades prou estàndards tot i tenir el tema de Shorter, “Dolores” prop dels 10 minuts, el més llarg. Els tempos són diversos tot i no haver-n’hi cap dels fast que diem. Més aviat el tempo està controlat i si no hi ha swing, coses aquestes que hi haurà en següent projecte, el que sí tenim és un increïble Groove que fa que tot camini i de quina manera. Els temes dolços són majoria i així és que tenim “Luz del alma” que és preciós amb una “intro” a piano sol delicada, i també ho és “Whitin Everytihng”, a més a més de profund. “Milky Way” comença amb el xivarri de la canalla en un pati d’escola, per esdevenir quelcom més. Hi ha una preciosa balada en memòria de Doug Sommer, “Ballad for a noble man”, iniciada per cordes fregades del cello de Sachi Patitucci, essent en John qui desenvolupa el tema a contrabaix sol. “Looking for Light” la inicia Danilo a piano sol, dolçament també, car el dolç groove apareixerà després. Amb “Moonlight on congo square”, ens trobem amb un tema que se t’emporta d’una manera imparable, tot i no ser el tempo fast, ni mèdium, però carall, quin caminar. El tema “Lumen” comença amb un ritme implícit amb els cops del baterista Blade, mèdium slow, i els sons del teclat de Pérez, tot així com una mica dolçament “latin”. I el 9è track és una medley de temes de Wayne Shorter i és el més llarg com he dit abans. “Light Echo/Dolores” es diu, i aquí és on més li reten l’homenatge adequat. L’”African Wave”, és un punt més vital de tempo, amb un Patitucci excels al contrabaix, i preciosa melodia a càrrec d’aquest i Pérez a duet. I el tema dedicat a una tal Carolina, “Sunburn and Mosquito” és el que té els aires més moderns, des del punt de vista rítmic, harmònic i melòdic. I finalment, el 1er track que titula el disc “Children of the light” és el que en podríem dir més vital, tot i començar delicadament. Més tard es desenvoluparà gràcies a la mestria de tots tres. El tempo es mantindrà estable, sense canvis rítmics, la qual cosa no existeix en aquest projecte. Aquest és un projecte de subtileses diverses, les que fan cadascun dels membres del trio a cada tema, a cada moment de cada tema.

I al blog us penjaré el que van dir des de la pàgina web de Jazz Terrassa i les pàgines web de Danilo Pérez i John Patitucci.

I per començar aquest projecte i programa, proposo que escoltem el tema...

4.- Lumen     (Danilo Pérez)        4m26s

I si el 6 de març Marina Tuset Quintet inaugurava el 38è Festival de Jazz Terrassa, dos dies després, el 8 de març, “Dia de la dona”, sigui treballadora o no, la Nova Jazz Cava s’omplia de gom a gom per veure aquests tres mestres. Sí que vam veure a tres mestres, bé, de fet van ser els dos primers, mentre que Blade no va venir i sí que ho va fer la magnífica Terry Lyne Carrington. Un disc que em va dedicar Danilo tot després de tenir-hi una simpàtica i agradable conversa post concert. I és que ens va fer cantar, i com que estàvem a primera fila i tot just davant d’ell...i la dedicatòria diu “Para Miquel espero que terminemos la canción...DPéz”.

I ara sí què hem fet un canvi prou evident vers les músiques escoltades, i aquesta és ben com una segona part del programa. Estem fent passes endavant a mida que avancem en el programa i ara n’hem fet una més. El Jazz fresc i vital, però també càlid d’aquest trio, amb clares pulsions “latin” del pianista, el qual juga amb els Yamaha piano i teclat  aconseguint una més que plena i diversa sonoritat. Mentrestant, els altres dos semblen anar cadascun a l seva “bola” per com de diversa és la seva execució. Ens ha donat la impressió d’haver escoltat quasi una improvisació des de l’inici fins el final, si n’exceptuem els primers moments on hem escoltat la part melòdica del tema, i també el canvi harmònic al pont. A partir de llavors i fins el final, una magnífica improvisació bàsicament de Danilo però també amb Patitucci i Blade el que dic sempre, “fent de les seves”.

El pianíssim de Danilo, farcit de pulsió rítmica que no és “latin” com s’entén vulgarment, però que sí ho és per com té arrelats els ritmes caribenys, ell nascut a Panamà. A Patitucci també se li nota la forma rítmica de tocar pel fet d’haver tocat amb Chick Corea’s Elektric Band, i no només. Pels seus enregistraments a contrabaix solo per a GRP se li van concedir dos Grammys. La seva constant creativitat i profunda característica sonoritat el fan ser un dels “capos” del contrabaix a nivell mundial, que no només hi ha Avishaia Cohen. Brian Blade, que el 1997 va muntar la seva banda The Fellowsheep Band amb clares connotacions de modernitat, i que es van accentuar en el treball que va fer amb Kurt Rossenwinkel i posteriors treballs com a sideman. I el que no sabíem és que també ha composat cançons per a ser cantades i algunes dedicades a la seva iaia i també les va cantar.


I ara escoltarem el tema més llarg, el dedicat i fet sobre l’obra de Wayne Shorter, l’anomenat...

7.- Light Echo/Dolores      (Ch o T Light & Wayne Shorter)  9m49s

I ves per on van els “trets” dels nostres tres, que la primera melodia que hem escoltat en aquest “medley” és el “Like Sonny” de John Coltrane, encara que només hagi estat una miqueta, i amb uns acords força moderns per fora del tema. I quina gran interpretació acabem d’escoltar, rítmica, per la mà esquerra de Danilo però també per la pulsió rítmica de Patitucci al contrabaix i la seva permanent melodització del tema. Blade, delicat com en ell n’és habitual, també ha contribuït a recrear aquesta atmosfera tan especial que ells creen. La persistència de Pérez al piano en ambdues mans ha portat el trio fins el moment del solo de Blade, compartit pels seus companys a mode de “quatres”. Brutals moments on tots tres fan i desfan, per ja entrar la melodia de Wayne Shorter “Dolores”, tan coneguda i que aquest va encabir en el disc de Miles SMiles, el del seu segon quintet amb la magnífica base rítmica de Herbie Hancock, Ron Carter i Tony Williams. D’altres temes seus en aquell disc varen ser “Footprints” i “Orbits” menys conegut. A partir de la melodia de Shorter, Danilo s’ha omplert del seu flaire desenvolupant una altra magistral improvisació seguint el tarannà que ja fa una mica que ens acarona. Magnífic i no prou llarg tema, medley dedicat a Wayne Shorter, com d’altra banda tot el disc ho està.

Danilo Pérez, John Patitucci i Terri Lyne Carrington sota el nom de “Children of the Light” és el trio de líders que enceta el primer concert internacional a la Nova Jazz Cava. El recital és el primer d'un llarga gira de 17 concerts durant el mes de març. Il·luminats per Wayne Shorter, Children of the Light reuneix a aquests tres portadors del llegat del cèlebre saxofonista i compositor. Amb una història compartida actuant amb Shorter i entre ells, aquests tres virtuosos del piano, contrabaix i bateria respectivament, abracen el missatge del seu mentor presentant composicions inspirades a través dels originals del mestre. Aquesta historia musical de comunió és fàcilment detectada a l’escenari en una conversa a tres bandes d'un alt nivell d'improvisació col·lectiva. Girs inesperats de músics incomparables al servei d’una formació on cadascú manté la seva pròpia personalitat. Quan Shorter estava buscant establir una nova banda coincidint amb el canvi de mil·lenni, fou Carrington qui li recomanà a Pérez i Patitucci. Ella havia enregistrat en un parell d’àlbums de Shorter i va fer una gira amb la seva banda The Hight Life a mitjans de la dècada de 1990. Quan els compromisos de gira van impedir que Carrington completés un enregistrament amb Shorter, Brian Blade intervingué i es va convertir en el baterista habitual del quartet més curt de Wayne. La profunda admiració d'aquests músics cap al seu mestre culmina l'any 2015 amb el disc Children of the Light (Mack Avenue Records, 2015) que inclou peces originals dels seus intèrprets i una de les caçons més emblemàtiques de Shorter, “Dolores”. Anys més tard, i encara ara, Pérez, Patitucci i Carrington mantenen la seva col·laboració.


I acabarem amb el tema que titula el disc i projecte....

1.- Children of the Light     (Ch of T Light)        6m54s

I amb aquest tema un pèl més vital, tot i que no gaire més, deixarem el seu magnífic treball, car ens hi estaríem força més estona escoltant-los, car, tot i seguir les seves músiques un determinat tarannà, ens els fan estimar per la multitud de detalls immiscits en cadascuna d’elles. Aquest és el tema que titula el disc i també el senyal d’identitat de la formació, on sempre la melodia a càrrec del pianista té la pulsió rítmica característica del trio, i la compenetració dels altres dos fan que tot plegat sigui més aviat cosa d’un que cosa de tres. En aquest tema però ens han sorprès pel canvi i break encabit en el bell mig, on la mà esquerra i el contrabaix han fet les notes més greus, mentre la dreta feia la melodia, i després també amb el contrabaix. A partir d’aquí els aires més volàtils ens han omplert de nou amb una demostració de tècnica. Unes músiques, sobretot les del pianista que ben bé ens podrien situar a moments en un Avant-Garde Jazz per com destil·la imaginació i l’aplica a la seva interpretació també amb amplis intervals. I el tema acaba de cop amb el que podria ser el retorn a una rítmica i curta melodia amb el qual l’han començat.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

Deixem doncs el projecte dels Children of the Light i seguirem amb els projectes vistos a la Nova Jazz Cava i ara us presento el disc que ens va dedicar a tots tres, a Paola, Joan i a mi...


“CLIFF HANGIN’”
Eli Degibri

Editat el 2015 per Degibri Records     JF005
Enregistrat per Yaron Mohar el 15 i 16 de desembre de 2015 als Pluto Studios, Tel Aviv, Israel.
Mesclat i masteritzat per Adrian Von Ripka als Bauer Studios, Alemanya.
Produït per Eli Degibri
Productors executius Eli Degibri i Pini Shavit

Eli Degibri, saxo tenor i soprano a #(3, 7 i 10)
Gadi Lehavi, piano
Barak Mori, contrabaix
Ofri Nehemya, bateria

Tots els temes són de l’Eli Degibri

I aquí estem davant d’un projecte també d’11 temes i amb un Jazz força acurat, amb temes amb swing i fins i tot un tema que respira blues.

I al blog us posaré els comentaris que sempre faig sobre la qüestió rítmica dels temes del projecte....

Balades, n’hi ha, i temes dolços a ritme de vals com el 10è track “The Unknown Neighbor”, preciós amb el soprano del líder. El blues és el “Kind of Blues”, 4rt track, amb el magnífic so del saxo tenor del líder, primer iniciat dolçament però després amb un swing delicat magnífic. I què bonica és la cançó cantada en castellà “Momento Fugaz”, i també amb la guitarra, a un ritme també ternari, i que després Degibri al tenor desenvoluparà d’una manera increïble. I el 1er track “The Troll”, comença amb acords al piano, per ben aviat el líder al tenor fer la maca melodia, per després iniciar ja els solos ell mateix. I el 8è track “ShesBesh” l’inicia el líder a tenor amb tema i melodia força elaborada per ben aviat iniciar els solos, amb un ritme que és una mica trencat i sembla que també ternari. I el 2n track que titula el projecte “Cliff Hangin’”, l’inicia el pianista així com un tan en l’ona del romanticisme, i així seguirà la melodia del líder, preciosa i un melancòlica, tema a un tempo un pèl viu i rítmica persistent. I tot i començar suaument amb el so del soprano, el 7è track “Ocean View” esdevindrà quelcom més, també pel marcatge del baterista, en pla beat, al canto de la caixa, i rítmicament s’anirà desenvolupant. I el 5è track “Suti the Cat”, el comença el líder al saxo tenor fent ja la melodia, amb la base ja immiscida, i la gran tasca del jove baterista Ofri Nehemya qui vam tenir el plaer de veure i escoltar al Jazz Club La Vicentina encabit en el Fèlix Rossy Quintet ara ja fa uns anys, quan només en tenia 17 o 18. El swing apareixerà en el solo del líder. I l’11è track i darrer del disc “What Am I Doing Here”, té també un bon tempo i una melodia i motiu principal força positiva, amb un ritme ben marcat per l’Ofri a la bateria, tema que desenvoluparà primer el pianista Lehavi. I el tercer track “Even Bees Do it”, “Fins i tot les abelles ho fan”, és el tema més curtet on el líder l’ha iniciat amb el soprano fent una llarga “intro” un tan en l’ona de la música clàssica, per com d’elaborada és la seva musicalita, tema a tempo viu, on la base torna a estar increïble. I ja per acabar, el 6è track “Twiced” tot i no començar a tempo fast, car l’inicia el contrabaixista amb la línia base, per després afegir-s’hi els companys, canvia a swing i viu de tempo en el solo del líder al saxo tenor el qual fa un espaterrant solo, com per d’altre banda són tots els seus solos.

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc d’aquest gran saxofonista: http://degibri.com/showcase.php?psi=66

I com que ja estem a les acaballes del programa, us proposo escoltar el magnífic i elaborat Blues anomenat...

4.- Kind of Blues     (Eli Degibri)            5m17s

I ara ens hem situat en un context més melòdic, car, el magnífic so d’Eli Degibri al saxo tenor així ens ho ha mostrat. I també haureu comprovat de quina manera ha evolucionat aquest tema des dels inicis fins el final. Uns inicis delicats amb una curta melodia a càrrec del líder en un tema ternari a ritme de vals que ben bé què es nota. El solo musculós que ens ha fet Degibri és una mostra de com en va aprendre de Sonny Rollins, amb el qual té fins i tot una semblança física. També perquè l’estic veient doblegant-se dalt de l’escenari mentre seguia les seves línies melòdiques força entremaliades. Un tema que ha anat agafant cos primer amb el solo del pianista Gadi Lehavi i el seu i magnífic posterior. I com fa evolucionar les melodies aconseguies seguint intervals força amplis, i perquè són melòdics no els encabim en l’Avant-Garde perquè sinó també. I després del seu grandíssim i potent solo, de nou la melodia d’una mena de blues, “Kind of Blues”, per acabar-lo amb un curt “turn-around” i un final fent una baixada harmònica típica.

I aquest concert el vam veure el divendres, 31 maig, 2019. Eli Degibri Quartet, amb Eli Degibri, Saxo tenor i soprano; Tom Oren, Piano; Tamir Shmerling, Contrabaix i Eviatar Slivnik, Bateria. I des de la pàgina web de Jazz Terrassa ens deien: Hem escoltat a Eli Degibri a la Cava acompanyant Al Foster (2004) i amb el seu trio (2010).  En la tercera visita i en concert exclusiu a Catalunya, aquest excel·lent saxofonista i astut compositor d’origen israelià i resident a Nova York, ens presenta el seu actual quartet on militen tres joves i prometedors jazzman israelians: el guardonat pianista Tom Oren, el baixista Tamir Shmerling i el baterista Eviatar Slivnik. L’octubre passat enregistraven “Soul Station”, un personal i celebrat homenatge al gran Hank Mobley. El concert a Terrassa forma part de la gira europea amb concerts a Zurich, Berlin, Londres, Paris, Milà, Roma, Nàpols i Madrid.  www.degibri.com

I ara l’escoltarem al saxo soprano en un altre tema impactant per com el van desenvolupant....

7.- Ocean View       (Eli Degibri)            4m09s

I tot i el marcatge beat a la caixa pel baterista, aquest també és un tema a ritme de vals, un ¾ típic i segur que l’heu reconegut. I com d’aviat ens ha impressionat el líder, ara amb el soprano, primer a duet amb el contrabaixista, fent la melodia quasi clàssica del tema, amb un cos del soprano magnífic, per ben aviat tots plegats a tot ritme, i ell amb el seu magnífic solo. Quin tros de mestre que darrerament ha estat tocant ni més ni menys que amb Ron Carter. Un solo farcit de blues, i interpretat amb una tècnica abassegadora, per fraseig, llenguatge i sonoritat preciosa la del seu soprano. I el solo del pianista Gadi Lehavi ens ha tornat a frepar per com l’ha realitzat, acabant-lo amb arpegis a dues mans. Un solo marcat pel concepte rítmic del tema, i amb un canvi harmònic en el pont força interessant i ben aconseguit. I com la base rítmica de contrabaix i bateria li han donat permanent suport, i sí els joves Barak Mori i Ofri Nehemya, aquest el més jove. I el final, preciós, ens l’han fet més o menys com l’han començat, ara amb contrabaix i piano, i esclar, soprano del líder, acabant un tema que ha tingut dues clares i diferenciades parts, per l’aspecte melòdic i rítmic.


I encara escoltarem més música d’aquest gran del saxo Eli Degibri amb el tema...

5.- Suki The Cat     (Eli Degibri)            4m57s

I ara sí que estem a tot swing i a 4/4 de ritmes. La melodia, d’una remarcable bellesa, l’ha començat el líder i la resta de companys i en aquells moments exempta de swing, com també ho ha estat el solo del magnífic pianista. Bona mà dreta, brillant digitació i molt bona tècnica la d’aquest jove mestre. I ben bé quasi a la meitat del tema, Degibri ha desenvolupat un tros de solo al saxo tenor, en una paraula, “increïble”. El Swing ha aparegut al mateix moment amb el “walking” del contrabaixista, i el “Ride” del jove baterista. Gran solo del líder, on ens torna a mostrar les seves arrels pel que fa a l’instrument. Profusió de recursos, arpegis, etc, i sobretot, què aquest mestre és un melodista imponent en els seus solos.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I acabaré el projecte i el programa d’avui a tot swing i tempo fast amb el magnífic tema anomenat..

6.- Twiced    (Eli Degibri)            5m23s

I com ha començat aquest tema, amb el contrabaix fent la línia base, després amb el piano i bateria marcant el ritme i tempo i de quina manera han tornat a sorprendre’ns amb els canvis de ritmes, i ara ja de ben entrat el tema, ben aviat, després de la curta melodia que ja ha aparegut el Swing en el solo del líder. I que no ha parat en tota la seva execució que ha tornat a ser brutal. Com ens va girar-nos a un cantó i a un altre intentant seguir-lo en el seu recorregut melòdic, és increïble, aquest gran mestre dels saxos. El jove pianista Lehavi ha brillat encara més tot i pujant al registre més agut, que des d’allà dalt també es fan melodies boniques. Al final, aparició del líder, i ells dos fent uns “quatres” magnífics, que després passen a ser “dossos”. I quin canvi al final, per retrobar-nos amb el solet contrabaix i així acabar el tema de la mateixa manera que l’han començat. Magnífics temes d’aquest projecte de l’Eli Degibri amb el que hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat molt.

I recordarem doncs que ha sigut un homenatge a la Nova Jazz Cava amb quatre projectes que vam poder veure-hi allà amb en Joan Recolons i també alguns amb Paola Pasquali. I primer hem escoltat Mariola Membrives i el seu "Lorca, Spanish Songs", per després fer-ho amb el "Vida" de Carles Benavent i seguir amb un canvi d’estil amb Pérez Patitucci Blade, "Children of the Light" i per acabar com ho hem fet amb el disc que ens va dedicar a tots tres l'Eli Degibri, "Cliff Hangin" i havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente

Doncs res, que us recordo que quan aquest malson s’acabi aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |