Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs seguim
confinades algunes i alguns, mentre que d’altres heu d’anar a treballar. Les
persones que hi hàgiu d’anar, tingueu en compte totes les qüestions de
seguretat sanitària que ens recorden cada dia. Ànims. Cuideu-vos, ens en
sortirem.
I aquest és un
programa dedicat a la Nova Jazz Cava.
Ja fa temps que tenia pensat fer-lo, i ves per on que aquets dies m’ha anat bé
de muntar-lo. Serà un programa amb quatre projectes que allà vam poder veure. I
dic vam, perquè en tots ells hi érem amb el Joan Recolons i alguns també amb Paola Pasquali. Tindrem dues parts diferenciades, la primera amb Mariola Membrives i el seu "Lorca, Spanish Songs",
editat per Karonte. Després
escoltarem "Vida" de Carles Benavent editat per BeByNe. A la segona part tindrem a Pérez Patitucci Blade, "Children of
the Light" editat per Mack
Avenue, per acabar amb el disc que ens va dedicar a tots tres l'Eli Degibri, "Cliff Hangin"
editat per Degibri Records, i
escoltarem un micro conte de Carme de la
Fuente.
Doncs ja podem
començar amb els projectes del programa d’avui i ho farem amb el projecte
dedicat a Federico García Lorca...
“LORCA,
SPANISH SONGS”
Mariola
Membrives featuring Marc Ribot
Editat
el 2019 per Nuba Records - Karonte KAR
740
Enregistrat
per Kamilo Kratc als Soundworks Recording Studio, New York
Enregistrat
per Dave Bianchi al Dry Town Studio, Barcelona
Mesclat
i masteritzat per Daniel García Diego i Shaman Fathi a Shadoomusic Estudio
Ajudant
de producció i management, Pere Pons
Producció
artística, Daniel García Diego
Producció
executiva, Mariola Membrives
Mariola
Membrives, veu
Marc
Ribot, guitarres
En alguns temes hi
col·labora:
Daniel
García Diego, baix elèctric, pandero quadrat i palmes
I aquest és un
projecte sorgit a partir de les “Canciones” que havia fet i/o harmonitzat de
les populars, i que Lorca va fer i
enregistrar amb La Argentinita. Es
conserven enregistraments originals fets amb disc de pissarra, a 78 rpm, de Federico García Lorca, piano i
harmonies i La Argentinita, Encarnación
López Júlve, que era bailaora, cantant i picant les castanyoles. De fet, es
poden escoltar alguns d’aquests enregistraments originals a l’Spotify, cosa que resulta sorprenent, o
no.
I al blog us posaré
els comentaris que sempre faig sobre la qüestió rítmica dels temes del
projecte....
És
un recull d’11 cançons i quasi 40 minuts de les músiques de Lorca i populars on ells dos ens omplen
de joia, d’amor, de sentiment, i també amb el “punch” d’algunes de les cançons
arranjades amb una base més rockera, la del gran guitarrista Ribot. N’hi ha de molt dolces com és
ara “Agua, ¿a dónde vas?” i d’altres més vitals com és “Los cuatro muleros” i
més encara i a tot rock “Sones de Asturias”. El disc comença amb “Anda Jaleo” a
guitarra espanyola i veu, i segueix com deia abans a tot rock amb “La tarara”,
i gran vitalitat i potència en la veu de Mariola.
Amb la “Nana de Sevilla”, ens retrobem de nou amb la dolçor de veu i guitarra a
més a més del tempo suau, el d’una nana. “En el café de chinitas”, segueixen
amb la dolçor i delicadesa, en una cançó que té una melodia preciosa, sobretot
en el pont. El “Zorongo Gitano” té un punt de melodies i ritmes inquietants a
l’inici i delicadament per després la guitarra elèctrica de Marc
donar-li el punt de modernitat, sense oblidar les palmes de Mariola que les escoltem en quasi totes
les cançons. Amb “Las morillas de Jaén”, ens retrobem de nou amb la delicadesa,
la d’una altra cançó a veu i guitarra espanyola, on ambdós ens captiven per la
seva dolçor interpretativa. I quina cançó més bonica és “Romance pascual de los
pelegrinitos”. La veu de Mariola
està sublim, en aquesta i en totes les cançons, i també és una molt bonica
melodia i que ells dos fan de manera sublim. I ja finalment, “En tiempos
modernos”, on Mariola el fa ella
sola, cantant primer, per després omplir els espais sonors amb la seva pròpia
veu doblada i amb efectes diversos, tot gràcies a la tecnologia, que ben
utilitzada sempre va bé, en una cançó amb un tarannà molt tristot i
impressionant, com són tots els textos de Lorca.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré la pàgina web de l’artista: www.mariolamembrives.com
I per saber d’on ve
tot aquest projecte, recordeu que Lorca
va ser primer músic i després poeta, i per això us posaré uns enllaços on ens
expliquen tot això:
Doncs començarem amb
un parell d’aquestes precioses cançons de Federico,
lletra i harmonització de la música, algunes d’elles populars...
7.- En el café de
chinitas (Lorca) 2m45s
4.- Los cuatro
muleros (Lorca) 3m36s
Doncs ja veieu com
anem avui de delicats i flamencs, de moment. I és que el programa d’avui és un
homenatge a la Nova Jazz Cava on
vàrem poder gaudir amb els quatre projectes d’avui. També aprofito per
agrair-li al Pere Pons tota la tasca
que porta fent des de fa tants anys, en pro de la música, i del Jazz en
particular. Ell em va cedir el disc el dia que vam veure Mariola, Dani, Vicent i Javier a la Nova Jazz Cava, ell, què és L’home
del Jazz. I parlant de les músiques, i lletres, totes de Federico García Lorca, que sigui també un homenatge a totes i tots els
que varen lluitar per La República,
morint durant la guerra lluitant i molta gent assassinada, d’altre patint
l’exili i d’altra gent assassinada una vegada acabada la guerra, cosa que ningú
havia fet fins llavors. Només el nazisme ho va fer més denigrant. I parlant de
les músiques, ara sí, doncs que són precioses com les canta Mariola i què delicades les sonoritats
de la guitarra de Marc Ribot. Un
plaer enorme escoltar-los a tots dos, car, encara que no ho vulguem, segur que
totes pensem en Lorca i tot el que
deriva d’aquest pensament. La veu de Mariola
és dolça, perfectament afinada, i dir-vos que la seva presència escènica és
impactant en tots els sentits. En “El Cafè de chinitas”, la melodia és molt
maca, però el canvi harmònic del pont “Soy mas valiente que tu....” és
magnífic. I dels “Cuatro Muleros”, doncs que voleu que us digui. Va ser una
cançó que moltes vam escoltar en plena dictadura, essent quasi patrimoni del
qui van assassinar el 36. Delicada, també, les dues cançons trobo que casen
molt bé, l’una darrera l’altre.
I tot i haver-hi
cançons precioses com són “Anda jaleo” amb una lletra que a mi em situa en
aquells tèrbols anys previs a la Guerra Civil, on els facciosos afusellaven als
indefensos, i per això deia ell:
En
la calle de los muros / mataron a una paloma. / Yo cortaré con mis manos
las
flores de su corona. / Anda jaleo, jaleo; / ya se acabó el alboroto /
y
ahora empieza el tiroteo.
I al blog us posaré
més informació sobre aquest projecte...
El
projecte que Mariola ha estat
presentant per quasi tot el món, tal ha estat el seu èxit, també pel suport
logístic del Pere Pons, que va ser
qui em va donar el disc a la Nova Jazz
Cava, i sempre acompanyada per grans músics com els que la van acompanyar a
Terrassa. I tot i que el disc, amb
11 cançons, totes prou curtes per com es feien a l’època, en els directes la
cosa sempre és diferent, i els diversos solos dels músics varen fer que els
concerts tinguessin la durada estàndard, per a gaudi de tothom. Poder veure Mariola des de la primera fila com
vàrem fer nosaltres (sempre hi estem, quan podem), et proporciona un munt de
satisfaccions ocasionades per la proximitat, on els minúsculs detalls no ens
passen imperceptibles, i on es poden notar respiracions, sentiments, i sobretot
el que en diem “feeling”, que resumiria en una sola paraula, “suors”.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
I ara us vull posar
la magnífica cançó i que ells dos fan tan bé, de Lorca la lletra i la música del cançoner popular...
10.- Romance pascual
de los pelegrinitos (Lorca) 5m41s
I aquesta és també
molt bonica i delicada, m’agrada molt la melodia, i sobretot l’arranjament amb
les guitarres de Ribot doblant-se,
aconseguint una sensació d’espai, d’amplitud molt encertada. La veu de Mariola, com sempre magnífica i dolça,
i amb Marc ja sonant amb la seva
guitarra elèctrica a moments. Preciosa interpretació de tots dos, en un tema
llarg per l’època, i així és la lletra que va fer Federico García Lorca. I ja heu pogut escoltar la veu de Marc Ribot, ell que va enregistrar les
guitarres a New York. Vaja, un
“ianki” dels més delicats que hi ha, i en aquest treball així ens ho està
mostrant, però no només, i ja ho escoltareu.
I al blog us posaré
més informació sobre aquest projecte...
I
això ens deien des del web de Jazz
Terrassa tot i presentant el concert que veuríem el 21 de juny de 2019: El
nou directe de la cantant i actriu Mariola
Membrives pren com a punt de partida el seu últim disc “Lorca, Spanish Songs”, publicat per Karonte al març de 2019 amb la col·laboració especial del
guitarrista Marc Ribot i considerat
un dels discos de l'any per la crítica i la premsa especialitzada. La base del
repertori són les cançons populars que va gravar el propi Lorca al piano amb la veu de la Argentinita convertint en autèntics clàssics títols com "Anda
jaleo", "La Tarara", "Los cuatro muleros" i
"Zorongo gitano", entre d'altres, als quals concedeix una lectura
renovada. Per això Mariola Membrives
ha creat una poderosa banda de directe amb alguns dels millors exponents de
l'escena musical del país: les guitarres elèctriques de Javier Pedreira (Luz Casal, Tomasito, Quique González ...), Dani Pérez
(Andrej Olejniczak, Iñaki Salvador, Mikel Andueza), i el trombó de Vicent Pérez (Perico Sambeat, Voro García,
David Pastor Chris Cheek ...).
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs aprofitarem
encara una mica més, tot i escoltant la magnífica cançó i millor arranjament,
lletra i música de Lorca sobre el
cançoner popular, on hi col·labora Daniel
García al pandero quadrat...
8.- Zorongo gitano (Lorca) 4m38s
Doncs amb aquest
“Zorongo gitano”, ens han tornat a corprendre, per la música, per la veu, per
les seves interpretacions, per l’atmosfera creada sobretot a l’inici, abans del
canvi rítmic tan ben aconseguit. La guitarra elèctrica de Ribot ara sospira dolçament sota la veu de Mariola i s’expandeix amb energia elèctrica i ritme persistent,
delicat també a moments. Els moments on Mariola
canta amb força, i la guitarra de Marc
s’enlaira, són magnífics. Al final, veu i guitarra es troben improvisant per
apropar-nos al final d’aquesta altra preciosa cançó de Lorca, i ells dos.
I al blog us posaré
més informació sobre aquest projecte...
Després
de la seva reveladora "Llorona"
a duo amb el contrabaixista japonès Masa
Kamaguchi, el seu original revisió del "Omega"
de Morente per a quintet de jazz i
guitarra flamenca i el seu espectacle "La
enamorada", amb el que va
triomfar als festivals de jazz de Madrid
i Barcelona. Mariola Membrives Guitar
Band ofereix un dels directes més apassionants i encisadors del moment.
Ella què es considera, Cantant, Actriu, Compositora...i que ha estat graduada
amb el títol superior de cant flamenc i formada en l'àmbit del jazz i
contemporània a l’Esmuc i Taller de Músics de Barcelona, i en
l'àmbit teatral està formada a les escoles de Cristina Rota i Gina Piccirilli a Madrid.
I acabarem amb un
parell, els dos temes més vitals d’aquest projecte on el primer hi col·labora Daniel García al baix elèctric, lletra
i harmonització de la música, en ocasions popular de Lorca...
5.- Sones de Asturias (Lorca) 2m43s
2.- La tarara (Lorca) 2m39s
Doncs he volgut
acabar com sempre faig, amb els temes més “potents” del projecte, i crec que
aquests dos lligats un darrera l’altre són els més adequats. Tot i això, haureu
escoltat una frase musical del darrer amb clars aires feudals, els “Sones de
Asturias”. La guitarra elèctriques distorsionada de Ribot li dóna un tarannà força modern sobretot en el darrer “La
tarara”, magnífica interpretació del guitarrista i el bon recolzament de Daniel al baix. La veu de Mariola, potent, vital, ens fa quasi
tremolar per com ens entra dins el nostre cap. D’aquesta manera tan impactant
acabem el seu projecte, on recordeu hi ha 11 magnífiques cançons que Lorca va harmonitzar, ell que abans que
poeta era músic, i tot gràcies a Manuel
de Falla que li va inculcar la passió per la música, on a partir de
llavors, tota la seva poesia n’estaria impregnada.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I seguim amb el projecte
on el flamenc es veu ara barrejat amb el Jazz en una magnífica Fusió...
“VIDA”
Carles
Benavent
Editat
per BeByNe
Enregistrat
el 4 i 5 de juliol de 2017 en directe al Jamboree
Produït
per Carles Benavent
Carles
Benavent, baix elèctric
Roger
Mas, piano i teclat
Roger
Blàvia, bateria i percussions
i la col·laboració
de:
Tomasito,
veu i palmes
Raynald
Colom, trompeta
Primer de tot,
dir-vos que aquest projecte està dedicat a l’estimat Roger Blàvia. Doncs estem davant d’un projecte enregistrat en viu
al Jamboree, i ves per on que al Carles Benvanet Trio ja els havia vist
en el mateix indret, tot i que aquest projecte el vam poder veure a Terrassa. De fet, aquest disc dura el
que duren els passes a la nostra estimada cava-cova, o sigui 1 hora i una mica
més. 9 temes amb composicions del líder Benavanet
la majoria, un parell del seu estimat amic Paco
del Lucia, i una d’en Roger Mas
i de Frederic Mompou. Seguim amb el
tarannà flamenc, tot i que ara més en l’àmbit de la Fusió, o sigui que
escoltareu Flamenc-Jazz, que per això hi ha els músics que hi ha.
I al blog us posaré
els comentaris que sempre faig sobre la qüestió rítmica dels temes del
projecte....
Tot
i la potència característica d’aquest projecte, hi ha temes delicats de
concepte, tot i el punt rítmic inherent i un d’ells és el tema del mestre Mompou anomenat “Jeunes filles au
jardin” iniciat amb una llarga i preciosa “intro” a càrrec de l’estimat amic Roger Mas. També és més o menys així el
tema del líder i que ell fa a baix elèctric passat per sedassos diversos, tot i
semblar escoltar els sons de teclats, i sí, el de les palmes de Tomasito. Amb el 1er track varen
començar el concert, presumiblement, “Bailas..?”, a un bon groove i tinguem en
compte que el que millor gestionava això de les percussions era en Roger Blàvia, el qual malauradament ja
fa més de dos anys que no està entre nosaltres. Amb el segon tema “La Luz”, de Benavent ens tornen a acaronar per com
són les melodies que segueixen una cadència descendent preciosa, per després
més boniques esdevenir les melodies, tot molt delicat de tempo però amb tot el
Groove. I Carles comença a baix elèctric sol el tema de Paco de Lucia, “Ziryab”, un tema que
tindrà un Groove suau i on hi toca Raynald
i sempre amb les palmes de Tomasito
i al final també cantant el tema. Un dels més llargs també, i un tema que té
una melodia molt maca, també. L’altre tema de De Lucia “El Alcázar de Sevilla”, és més vital de tempo, essent el
més llarg, d’11 minuts amb unes “impros” de tots plegats magnífiques, però
sobretot amb una preciosa “intro” de Ray
a trompeta sol i per acabar amb Tomasito
marcant-se uns moments del seu baile i palmes. Una mica més viu de tempo és el
tema que Roger Mas li dedica a Benavent, “Per Carles”, tema que
l’inicia ell mateix amb uns acords que obren la porta al baix, la bateria i la
trompeta dels companys i amb una melodia que fa Ray força engrescadora. I amb el “BaoBlues”, Tomasito el comença amb una mena de Rap, tot i explicant-nos coses
de la música, dels ritmes, de les subdivisions, carall, i després amb uns
posteriors solos que seran brutals, com el del Roger Blàvia i sempre amb unes palmes increïbles per acabar amb una
“taconeao” de Tomasito magnífic. I
ja finalment, el 8è track “Otra” de Benavent,
tot i començar delicadament amb baix i bateria i melodia de Ray, esdevindrà quelcom més amb els
posteriors solos, les palmes permanents i un tempo magnífic a càrrec com sempre
d’una de les millors màquines de crear-ne com n’era l’amic Roger Blàvia. I amb aquest tema van acabar el concert, amb Tomasito al final fent les
presentacions adequades com a fi de festa.
Comencem doncs el
projecte del mestre Benavent, un
dels més internacionals sinó el més, qui va acompanyar a Paco de Lucia, Chick Corea i fins i tot a Miles Davis, i ho farem amb el tema preciós del líder anomenat...
2.- La luz (C. Benavent) 6m39s
I del concert de Carles Benavent Un, Dos, Tres + Raynald
Colom, extret des del web de Jazz
Terrassa: “Hi ha a UN, DOS, TRES... senzillesa extrema, extremadament
enganyosa, dels artistes autèntics i amb un excels domini del “duende”. Ningú
aquí sap de fronteres. Conjunció de diferències, on cada element, tècnic o
humà, no perd la seva identitat sinó que la realça en la sàvia harmonia amb
l’altre. El flamenc s’abraça al jazz més inspirat; el baix de Carles Benavent dialoga amb el piano
acústic i elèctric de Roger Mas i
ambdós s’obren a la sonoritat intensa de la versàtil percussió de Toni Pagès”. “De la amistad, el fuego y
la música”, i això deia la que va ser mànager de Benavent, Lorenna Del Mar. Per
aquests concerts especials de Nadal a
la Nova Jazz Cava, es transformaran
en QUATRE amb la col·laboració a la trompeta de Raynald Colom. Una aliança que ve de lluny i es projecta molt més
enllà. Junts presentaran “Vida” per
recordar al company de files Roger
Blàvia.
Doncs ja heu notat
que encara estem prou encabits en el flamenc, ara però força més potents per
com hem tingut l’inefable Roger Blàvia,
a les percussions, en un tema que Roger
Mas ha començat dolçament amb els acords al piano, en un tema del líder Carles Benavanet, ell que ben aviat
s’hi ha posat conjuntament amb Blàvia.
És una cançó que destil·la sentiment, “Luz”, “Llum” interior, seguint l’aurèola
de gent com McLauglin, Santana, Corea
i el mateix Paco de Lucia, i esclar,
la pròpia llum de Carles Benavent. I
quin tema més maco que acabem d’escoltar, i que a mi, cada vegada que l’escolto
m’agrada més. El so característic del baix elèctric d’en Carles és sempre reconeixible. No crec que n’hi hagi de tan
personals. Entremig, ell sol, en un break delicat fent els arpegis inicials, ha
deixat pas al solo de Mas al piano,
mentre la base rítmica està immensa. Roger
és un dels pianistes més eclèctics del món del Jazz, sense oblidar l’estimat Marco Mezquida, esclar. Ha quallat un
solo precís i percussiu alhora que farcit del seu personal llenguatge
jazzístic. Al final, han recuperat la melodia principal, i sempre Benavent – Blàvia fent un excels
treball de suport rítmic, i també les palmes de Tomasito sonen quan convé.
I seguirem amb el
tema més llarg, el de Paco de Lucia
anomenat...
7.- El Alcázar de
Sevilla (Paco de Lucia) 10m58s
I quina preciosa i
llarga “intro” a trompeta sol va fer en Ray
al Jamboree...molt “sentida”, de
sentiment, de dolçor, afegint-s’hi també Mas
al piano. I ves per on que ell mateix l’ha seguit, i ja hem tingut el primer
solo curtet a càrrec del líder, palmes del bailaor, i la melodia de trompeta, i
amb el “chiquillo” de Tomasito els
hem escoltat a tots fent el conegut tema de De Lucia. Hi ha però un arranjament melòdic que fan en el bonic
duet de Ray i Carles. Solo de Colom
magnífic, i visual, perquè jo el veig tocar mentre l’escolto, com s’enlaira i
s’estira en els aguts. També veig a Roger
Mas tocar el piano, a l’esquerra de l’escenari del Jamboree, mentre Carles,
assegut sempre en el tamboret i Blàvia
com es bellugava i gaudia fent les meravelles que feia amb la seva bateria, que
era una bateria de percussions. Magnífic solo d’en Roger, que ha deixat pas al tema de nou. I aquest tema té també una
lletra que va fer el mateix Paco,
sembla, i que ves per on no la va cantar Tomasito.
I ja al final, tema de nou i moments per fer un “taconeo” del cantaor i ballarí
Tomasito. Magnífic tema de Paco de Lucia que Carles Benavent havia tocat tantes vegades amb ell, i segur que
també amb Chick Corea.
I acabarem aquest
projecte amb el blues del concert.....el magnífic...
5.- BaoBlues (C. Benavent) 6m41s
I amb quin tema hem
acabat nosaltres el projecte d’en Carles
Benavent dedicat a la memòria d’en Roger
Blàvia. Dir-vos que es va organitzar un concert a Luz de Gas en honor d’ell, on hi van participar quasi tots els
músics que van tocar amb ell, com per exemple Joan Manuel Serrat que també hi va ser, i evidentment Roger Mas i Carles Benavent però també els estimats Jordi Bonell i Jordi Gaspar.
Crec que Jorge Pardo no hi va poder
assistir, al menys ara no me’n recordo. Va ser molt emotiu, amb la seva
companya molt emocionada, car tots hi varen tocar de manera gratuïta com és
normal, i la recaptació va ser per ella, per ajudar-la en aquests tan tristos
moments. En aquest tema ja heu pogut escoltar el tros de solo que va fer Roger Blàvia. Tota una demostració de
poder, de control del ritme, de sensibilitat, perquè no va ser mai un trencador
a la bateria. Havia vingut a la Sala
Xica encabit en el projecte de Jordi
Gaspar i amb Jordi Bonell a trio
en un projecte súper delicat del baixista. I quin Blues per acabar més maco,
carall. Ray a la trompeta va fer un
gran solo també amb la sordina per després Mas
al piano, Blàvia i un altre taconeao
de Tomasito. Al final, recuperació
de la melodia del tema de Benavent
per acabar-lo així com en suspensió.
I ara sembla un bon
moment per escoltar el micro conte de Carme
de la Fuente...
....................
Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la teva
particular dolçor i relacionar els teus micro contes amb les músiques del
programa...
I després d’aquests
dos projectes on hem viscut el flamenc de dues maneres diferents, ara seguirem
en el que podria ser la segona part del programa d’avui, i ho farem amb el
projectes que també vam veure a la Nova
Jazz Cava la temporada passada al 38è Festival de Jazz de Terrassa....amb...
“CHILDREN
OF THE LIGHT”
Pérez
– Patitucci – Blade
Editat
el 2015 per Mack Avenue MAC1104
Enregistrat
als Avatar Studios, als Pastatushi Studios, New York.
Mesclat
per Todd Whitelock
Masteritzat
per Mark Wilder
Produït
per Danilo Pérez i Al Pryor
Danilo
Pérez, CFX grand piano, teclat CP4, ambdós de Yamaha
John
Patitucci, contrabaix, baix elèctric de 5 i 6 cordes Yamaha
Brian
Blade, bateria, chekeré a #4
I la col·laboració
de:
Sachi
Patitucci, violoncel a #8
I hem de suposar que
els temes els han parit tots tres....
I aquest és un
programa d’1 hora de músiques amb un determinat tarannà rítmic, car no oblidem
que aquesta base era la base rítmica de Wayne
Shorter. Amb ell van començar a fer gires per tot el món a partir del 2000. O sigui que és un trio
avesat a caminar i fer caminar projectes d’altri. És per això un trio atípic
per com gestiona el Jazz que fan, una mena de concept trio però més en l’ona de
la rítmica trencada i propera al Jazz contemporani. Els caracteritza una
constant interacció entre els tres membres, així és que en molts moments els veiem
cadascun d’ells en una permanent recerca instrumental, quasi com en una
improvisació col·lectiva. Això és així per com és de lliure el concepte, i per
com de grans mestres són ells tres.
I al blog us posaré
els comentaris que sempre faig sobre la qüestió rítmica dels temes del
projecte....
Tenim
11 temes amb durades prou estàndards tot i tenir el tema de Shorter, “Dolores” prop dels 10 minuts,
el més llarg. Els tempos són diversos tot i no haver-n’hi cap dels fast que
diem. Més aviat el tempo està controlat i si no hi ha swing, coses aquestes que
hi haurà en següent projecte, el que sí tenim és un increïble Groove que fa que
tot camini i de quina manera. Els temes dolços són majoria i així és que tenim
“Luz del alma” que és preciós amb una “intro” a piano sol delicada, i també ho
és “Whitin Everytihng”, a més a més de profund. “Milky Way” comença amb el
xivarri de la canalla en un pati d’escola, per esdevenir quelcom més. Hi ha una
preciosa balada en memòria de Doug
Sommer, “Ballad for a noble man”, iniciada per cordes fregades del cello de
Sachi Patitucci, essent en John qui desenvolupa el tema a
contrabaix sol. “Looking for Light” la inicia Danilo a piano sol, dolçament també, car el dolç groove apareixerà
després. Amb “Moonlight on congo square”, ens trobem amb un tema que se
t’emporta d’una manera imparable, tot i no ser el tempo fast, ni mèdium, però
carall, quin caminar. El tema “Lumen” comença amb un ritme implícit amb els
cops del baterista Blade, mèdium
slow, i els sons del teclat de Pérez,
tot així com una mica dolçament “latin”. I el 9è track és una medley de temes
de Wayne Shorter i és el més llarg
com he dit abans. “Light Echo/Dolores” es diu, i aquí és on més li reten
l’homenatge adequat. L’”African Wave”, és un punt més vital de tempo, amb un Patitucci excels al contrabaix, i
preciosa melodia a càrrec d’aquest i Pérez
a duet. I el tema dedicat a una tal Carolina,
“Sunburn and Mosquito” és el que té els aires més moderns, des del punt de
vista rítmic, harmònic i melòdic. I finalment, el 1er track que titula el disc
“Children of the light” és el que en podríem dir més vital, tot i començar
delicadament. Més tard es desenvoluparà gràcies a la mestria de tots tres. El
tempo es mantindrà estable, sense canvis rítmics, la qual cosa no existeix en aquest
projecte. Aquest és un projecte de subtileses diverses, les que fan cadascun
dels membres del trio a cada tema, a cada moment de cada tema.
I al blog us penjaré
el que van dir des de la pàgina web de Jazz
Terrassa i les pàgines web de Danilo
Pérez i John Patitucci.
I per començar aquest
projecte i programa, proposo que escoltem el tema...
4.- Lumen (Danilo Pérez) 4m26s
I si el 6 de març Marina Tuset Quintet inaugurava el 38è Festival de Jazz Terrassa, dos dies
després, el 8 de març, “Dia de la dona”, sigui treballadora o no, la Nova Jazz Cava s’omplia de gom a gom
per veure aquests tres mestres. Sí que vam veure a tres mestres, bé, de fet van
ser els dos primers, mentre que Blade
no va venir i sí que ho va fer la magnífica Terry Lyne Carrington. Un disc que em va dedicar Danilo tot després de tenir-hi una
simpàtica i agradable conversa post concert. I és que ens va fer cantar, i com
que estàvem a primera fila i tot just davant d’ell...i la dedicatòria diu “Para
Miquel espero que terminemos la canción...DPéz”.
I ara sí què hem fet
un canvi prou evident vers les músiques escoltades, i aquesta és ben com una
segona part del programa. Estem fent passes endavant a mida que avancem en el
programa i ara n’hem fet una més. El Jazz fresc i vital, però també càlid
d’aquest trio, amb clares pulsions “latin” del pianista, el qual juga amb els Yamaha piano i teclat aconseguint una més que plena i diversa
sonoritat. Mentrestant, els altres dos semblen anar cadascun a l seva “bola”
per com de diversa és la seva execució. Ens ha donat la impressió d’haver
escoltat quasi una improvisació des de l’inici fins el final, si n’exceptuem
els primers moments on hem escoltat la part melòdica del tema, i també el canvi
harmònic al pont. A partir de llavors i fins el final, una magnífica
improvisació bàsicament de Danilo
però també amb Patitucci i Blade el que dic sempre, “fent de les
seves”.
El pianíssim de Danilo, farcit de pulsió rítmica que no
és “latin” com s’entén vulgarment, però que sí ho és per com té arrelats els
ritmes caribenys, ell nascut a Panamà.
A Patitucci també se li nota la
forma rítmica de tocar pel fet d’haver tocat amb Chick Corea’s Elektric Band, i no només. Pels seus enregistraments
a contrabaix solo per a GRP se li
van concedir dos Grammys. La seva constant creativitat i profunda
característica sonoritat el fan ser un dels “capos” del contrabaix a nivell
mundial, que no només hi ha Avishaia
Cohen. Brian Blade, que el 1997
va muntar la seva banda The Fellowsheep
Band amb clares connotacions de modernitat, i que es van accentuar en el
treball que va fer amb Kurt Rossenwinkel
i posteriors treballs com a sideman. I el que no sabíem és que també ha
composat cançons per a ser cantades i algunes dedicades a la seva iaia i també
les va cantar.
I ara escoltarem el
tema més llarg, el dedicat i fet sobre l’obra de Wayne Shorter, l’anomenat...
7.- Light
Echo/Dolores (Ch o T Light & Wayne
Shorter) 9m49s
I ves per on van els
“trets” dels nostres tres, que la primera melodia que hem escoltat en aquest
“medley” és el “Like Sonny” de John
Coltrane, encara que només hagi estat una miqueta, i amb uns acords força
moderns per fora del tema. I quina gran interpretació acabem d’escoltar,
rítmica, per la mà esquerra de Danilo
però també per la pulsió rítmica de Patitucci
al contrabaix i la seva permanent melodització del tema. Blade, delicat com en ell n’és habitual, també ha contribuït a
recrear aquesta atmosfera tan especial que ells creen. La persistència de Pérez al piano en ambdues mans ha
portat el trio fins el moment del solo de Blade,
compartit pels seus companys a mode de “quatres”. Brutals moments on tots tres
fan i desfan, per ja entrar la melodia de Wayne
Shorter “Dolores”, tan coneguda i que aquest va encabir en el disc de Miles SMiles, el del seu segon quintet
amb la magnífica base rítmica de Herbie
Hancock, Ron Carter i Tony Williams. D’altres temes seus en aquell disc
varen ser “Footprints” i “Orbits” menys conegut. A partir de la melodia de Shorter, Danilo s’ha omplert del seu flaire desenvolupant una altra
magistral improvisació seguint el tarannà que ja fa una mica que ens acarona.
Magnífic i no prou llarg tema, medley dedicat a Wayne Shorter, com d’altra banda tot el disc ho està.
Danilo Pérez, John Patitucci i Terri
Lyne Carrington sota el nom
de “Children of the Light” és el
trio de líders que enceta el primer concert internacional a la Nova Jazz Cava. El recital és el primer
d'un llarga gira de 17 concerts durant el mes de març. Il·luminats per Wayne Shorter, Children of the Light reuneix
a aquests tres portadors del llegat del cèlebre saxofonista i compositor. Amb
una història compartida actuant amb Shorter
i entre ells, aquests tres virtuosos del piano, contrabaix i bateria
respectivament, abracen el missatge del seu mentor presentant composicions
inspirades a través dels originals del mestre. Aquesta historia musical de
comunió és fàcilment detectada a l’escenari en una conversa a tres bandes d'un
alt nivell d'improvisació col·lectiva. Girs inesperats de músics incomparables
al servei d’una formació on cadascú manté la seva pròpia personalitat. Quan Shorter estava buscant establir una
nova banda coincidint amb el canvi de mil·lenni, fou Carrington qui li recomanà a Pérez
i Patitucci. Ella havia enregistrat en un parell d’àlbums de Shorter i va fer una gira amb la seva banda
The Hight Life a mitjans de la
dècada de 1990. Quan els compromisos de gira van impedir que Carrington completés un enregistrament
amb Shorter, Brian Blade intervingué
i es va convertir en el baterista habitual del quartet més curt de Wayne. La profunda admiració d'aquests
músics cap al seu mestre culmina l'any 2015 amb el disc Children of the Light (Mack Avenue Records, 2015) que inclou peces
originals dels seus intèrprets i una de les caçons més emblemàtiques de Shorter, “Dolores”. Anys més tard, i encara
ara, Pérez, Patitucci i Carrington
mantenen la seva col·laboració.
I acabarem amb el
tema que titula el disc i projecte....
1.- Children of the
Light (Ch of T Light) 6m54s
I amb aquest tema un
pèl més vital, tot i que no gaire més, deixarem el seu magnífic treball, car
ens hi estaríem força més estona escoltant-los, car, tot i seguir les seves
músiques un determinat tarannà, ens els fan estimar per la multitud de detalls
immiscits en cadascuna d’elles. Aquest és el tema que titula el disc i també el
senyal d’identitat de la formació, on sempre la melodia a càrrec del pianista
té la pulsió rítmica característica del trio, i la compenetració dels altres
dos fan que tot plegat sigui més aviat cosa d’un que cosa de tres. En aquest
tema però ens han sorprès pel canvi i break encabit en el bell mig, on la mà
esquerra i el contrabaix han fet les notes més greus, mentre la dreta feia la
melodia, i després també amb el contrabaix. A partir d’aquí els aires més
volàtils ens han omplert de nou amb una demostració de tècnica. Unes músiques,
sobretot les del pianista que ben bé ens podrien situar a moments en un
Avant-Garde Jazz per com destil·la imaginació i l’aplica a la seva interpretació
també amb amplis intervals. I el tema acaba de cop amb el que podria ser el
retorn a una rítmica i curta melodia amb el qual l’han començat.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Deixem doncs el
projecte dels Children of the Light
i seguirem amb els projectes vistos a la Nova
Jazz Cava i ara us presento el disc que ens va dedicar a tots tres, a Paola, Joan i a mi...
“CLIFF
HANGIN’”
Eli
Degibri
Editat
el 2015 per Degibri Records JF005
Enregistrat
per Yaron Mohar el 15 i 16 de desembre de 2015 als Pluto Studios, Tel Aviv,
Israel.
Mesclat
i masteritzat per Adrian Von Ripka als Bauer Studios, Alemanya.
Produït
per Eli Degibri
Productors
executius Eli Degibri i Pini Shavit
Eli
Degibri, saxo tenor i soprano a #(3, 7 i 10)
Gadi
Lehavi, piano
Barak
Mori, contrabaix
Ofri
Nehemya, bateria
Tots els temes són de
l’Eli Degibri
I aquí estem davant
d’un projecte també d’11 temes i amb un Jazz força acurat, amb temes amb swing
i fins i tot un tema que respira blues.
I al blog us posaré
els comentaris que sempre faig sobre la qüestió rítmica dels temes del
projecte....
Balades,
n’hi ha, i temes dolços a ritme de vals com el 10è track “The Unknown
Neighbor”, preciós amb el soprano del líder. El blues és el “Kind of Blues”,
4rt track, amb el magnífic so del saxo tenor del líder, primer iniciat
dolçament però després amb un swing delicat magnífic. I què bonica és la cançó
cantada en castellà “Momento Fugaz”, i també amb la guitarra, a un ritme també
ternari, i que després Degibri al
tenor desenvoluparà d’una manera increïble. I el 1er track “The Troll”, comença
amb acords al piano, per ben aviat el líder al tenor fer la maca melodia, per
després iniciar ja els solos ell mateix. I el 8è track “ShesBesh” l’inicia el
líder a tenor amb tema i melodia força elaborada per ben aviat iniciar els
solos, amb un ritme que és una mica trencat i sembla que també ternari. I el 2n
track que titula el projecte “Cliff Hangin’”, l’inicia el pianista així com un
tan en l’ona del romanticisme, i així seguirà la melodia del líder, preciosa i
un melancòlica, tema a un tempo un pèl viu i rítmica persistent. I tot i
començar suaument amb el so del soprano, el 7è track “Ocean View” esdevindrà
quelcom més, també pel marcatge del baterista, en pla beat, al canto de la
caixa, i rítmicament s’anirà desenvolupant. I el 5è track “Suti the Cat”, el
comença el líder al saxo tenor fent ja la melodia, amb la base ja immiscida, i
la gran tasca del jove baterista Ofri
Nehemya qui vam tenir el plaer de veure i escoltar al Jazz Club La Vicentina encabit en el Fèlix Rossy Quintet ara ja fa uns anys, quan només en tenia 17 o
18. El swing apareixerà en el solo del líder. I l’11è track i darrer del disc
“What Am I Doing Here”, té també un bon tempo i una melodia i motiu principal
força positiva, amb un ritme ben marcat per l’Ofri a la bateria, tema que desenvoluparà primer el pianista Lehavi. I el tercer track “Even Bees Do
it”, “Fins i tot les abelles ho fan”, és el tema més curtet on el líder l’ha
iniciat amb el soprano fent una llarga “intro” un tan en l’ona de la música
clàssica, per com d’elaborada és la seva musicalita, tema a tempo viu, on la
base torna a estar increïble. I ja per acabar, el 6è track “Twiced” tot i no
començar a tempo fast, car l’inicia el contrabaixista amb la línia base, per
després afegir-s’hi els companys, canvia a swing i viu de tempo en el solo del
líder al saxo tenor el qual fa un espaterrant solo, com per d’altre banda són
tots els seus solos.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc d’aquest gran saxofonista: http://degibri.com/showcase.php?psi=66
I com que ja estem a
les acaballes del programa, us proposo escoltar el magnífic i elaborat Blues
anomenat...
4.- Kind of Blues (Eli Degibri) 5m17s
I ara ens hem situat
en un context més melòdic, car, el magnífic so d’Eli Degibri al saxo tenor així ens ho ha mostrat. I també haureu
comprovat de quina manera ha evolucionat aquest tema des dels inicis fins el
final. Uns inicis delicats amb una curta melodia a càrrec del líder en un tema
ternari a ritme de vals que ben bé què es nota. El solo musculós que ens ha fet
Degibri és una mostra de com en va
aprendre de Sonny Rollins, amb el
qual té fins i tot una semblança física. També perquè l’estic veient
doblegant-se dalt de l’escenari mentre seguia les seves línies melòdiques força
entremaliades. Un tema que ha anat agafant cos primer amb el solo del pianista Gadi Lehavi i el seu i magnífic
posterior. I com fa evolucionar les melodies aconseguies seguint intervals
força amplis, i perquè són melòdics no els encabim en l’Avant-Garde perquè sinó
també. I després del seu grandíssim i potent solo, de nou la melodia d’una mena
de blues, “Kind of Blues”, per acabar-lo amb un curt “turn-around” i un final
fent una baixada harmònica típica.
I aquest concert el
vam veure el divendres, 31 maig, 2019. Eli
Degibri Quartet, amb Eli Degibri, Saxo tenor i soprano; Tom Oren, Piano; Tamir
Shmerling, Contrabaix i Eviatar Slivnik, Bateria. I des de la pàgina web de
Jazz Terrassa ens deien: Hem
escoltat a Eli Degibri a la Cava acompanyant Al Foster (2004) i amb el seu trio (2010). En la tercera visita i en concert exclusiu a Catalunya, aquest excel·lent
saxofonista i astut compositor d’origen israelià i resident a Nova York, ens presenta el seu actual
quartet on militen tres joves i prometedors jazzman israelians: el guardonat
pianista Tom Oren, el baixista Tamir Shmerling i el baterista Eviatar Slivnik. L’octubre passat
enregistraven “Soul Station”, un
personal i celebrat homenatge al gran Hank
Mobley. El concert a Terrassa
forma part de la gira europea amb concerts a Zurich, Berlin, Londres, Paris, Milà, Roma, Nàpols i Madrid. www.degibri.com
I ara l’escoltarem al
saxo soprano en un altre tema impactant per com el van desenvolupant....
7.- Ocean View (Eli Degibri) 4m09s
I tot i el marcatge
beat a la caixa pel baterista, aquest també és un tema a ritme de vals, un ¾
típic i segur que l’heu reconegut. I com d’aviat ens ha impressionat el líder,
ara amb el soprano, primer a duet amb el contrabaixista, fent la melodia quasi
clàssica del tema, amb un cos del soprano magnífic, per ben aviat tots plegats
a tot ritme, i ell amb el seu magnífic solo. Quin tros de mestre que
darrerament ha estat tocant ni més ni menys que amb Ron Carter. Un solo farcit de blues, i interpretat amb una tècnica
abassegadora, per fraseig, llenguatge i sonoritat preciosa la del seu soprano.
I el solo del pianista Gadi Lehavi
ens ha tornat a frepar per com l’ha realitzat, acabant-lo amb arpegis a dues
mans. Un solo marcat pel concepte rítmic del tema, i amb un canvi harmònic en
el pont força interessant i ben aconseguit. I com la base rítmica de contrabaix
i bateria li han donat permanent suport, i sí els joves Barak Mori i Ofri Nehemya,
aquest el més jove. I el final, preciós, ens l’han fet més o menys com l’han
començat, ara amb contrabaix i piano, i esclar, soprano del líder, acabant un
tema que ha tingut dues clares i diferenciades parts, per l’aspecte melòdic i
rítmic.
I encara escoltarem
més música d’aquest gran del saxo Eli
Degibri amb el tema...
5.- Suki The Cat (Eli Degibri) 4m57s
I ara sí que estem a
tot swing i a 4/4 de ritmes. La melodia, d’una remarcable bellesa, l’ha
començat el líder i la resta de companys i en aquells moments exempta de swing,
com també ho ha estat el solo del magnífic pianista. Bona mà dreta, brillant
digitació i molt bona tècnica la d’aquest jove mestre. I ben bé quasi a la
meitat del tema, Degibri ha
desenvolupat un tros de solo al saxo tenor, en una paraula, “increïble”. El
Swing ha aparegut al mateix moment amb el “walking” del contrabaixista, i el
“Ride” del jove baterista. Gran solo del líder, on ens torna a mostrar les
seves arrels pel que fa a l’instrument. Profusió de recursos, arpegis, etc, i
sobretot, què aquest mestre és un melodista imponent en els seus solos.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I acabaré el projecte
i el programa d’avui a tot swing i tempo fast amb el magnífic tema anomenat..
6.- Twiced (Eli Degibri) 5m23s
I com ha començat
aquest tema, amb el contrabaix fent la línia base, després amb el piano i
bateria marcant el ritme i tempo i de quina manera han tornat a sorprendre’ns
amb els canvis de ritmes, i ara ja de ben entrat el tema, ben aviat, després de
la curta melodia que ja ha aparegut el Swing en el solo del líder. I que no ha
parat en tota la seva execució que ha tornat a ser brutal. Com ens va girar-nos
a un cantó i a un altre intentant seguir-lo en el seu recorregut melòdic, és
increïble, aquest gran mestre dels saxos. El jove pianista Lehavi ha brillat encara més tot i pujant al registre més agut, que
des d’allà dalt també es fan melodies boniques. Al final, aparició del líder, i
ells dos fent uns “quatres” magnífics, que després passen a ser “dossos”. I quin
canvi al final, per retrobar-nos amb el solet contrabaix i així acabar el tema
de la mateixa manera que l’han començat. Magnífics temes d’aquest projecte de
l’Eli Degibri amb el que hem acabat
el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat molt.
I recordarem doncs
que ha sigut un homenatge a la Nova Jazz
Cava amb quatre projectes que vam poder veure-hi allà amb en Joan Recolons i també alguns amb Paola Pasquali. I primer hem escoltat Mariola Membrives i el seu "Lorca, Spanish Songs", per després
fer-ho amb el "Vida" de Carles Benavent i seguir amb un canvi
d’estil amb Pérez Patitucci Blade,
"Children of the Light" i per acabar com ho hem fet amb el disc
que ens va dedicar a tots tres l'Eli
Degibri, "Cliff Hangin" i havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente
Doncs res, que us
recordo que quan aquest malson s’acabi aneu a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23
Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
