Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, i aquesta encara més, car aquest dimarts ha fet 5 anys que ens va deixar, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs no tinc paraules per expressar els diversos sentiments, entre els quals també la por, i d’altres com una mica de desesperança, incomprensió, i mala llet, molta mala llet pel tracte que rebem de conillets d’índies i jo què sé quins sentiments, sensacions i pensaments tinc, tal és la confusió que m’embarga. En fi, espero que estigueu totes i tots força bé, que en això ens hi juguem la vida, la nostra i la dels nostres, les més estimades i estimats. I dir-vos que aquest programa el podeu escoltar pel fet que l’he preparat a casa i enviat via internet a l’emissora i allà l’han programat perquè soni avui els responsables de fer-ho.

El programa d’avui anirà de veus, dues femenines i dues masculines. Les primeres força dolces i les dels homes molts menys, com és normal, habitual, o com li vulgueu dir. Podrem escoltar la veu femenina de Gessamí Boada la qual forma part del projecte liderat per Alessandro Berghella, “Waves of Sand - The Inevitable Downfall”, editat per LaCupula Music mentre que la segona veu femenina és la  de Belén Bandera i el seu “Origins”, editat per Tushita Edicions encabit el disc en un llibre mai vist en aquest format llibre-cd, ple de pensaments escrits i artístiques grafies diverses, tot relacionat amb els seus orígens i viatges, car d’això va el seu projecte.. Les veus masculines seran les del Víctor Bocanegra i el seu “Poesies de Broadway” disc editat per Quadrant Records. Finalment l’Ales Cesarini serà l’altra veu masculina encabida en el seu projecte “Dandelion”, disc de Youkali Music, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs comencem amb els projectes del programa d’avui, i així és que us proposo el...



“WAVES OF SAND - The Inevitable Downfall”
Alessandro Berghella

Editat per LaCupula Music 2020
Enregistrat per Ferran Donatelli entre els mesos de desembre del 2018 i abril del 2019 a Vertigo Studios (Llinars del Vallès)
Mesclat i masteritzat per Guillem Ibañez (BSO, Barcelona).

Alessandro Berghella, composicions
I la col·laboració d’una formació variable segons els temes i que són:
Gessamí Boada, veu
Sabas Yagüe, pianista
Apel·les Carod, violí
Marçal Ayats, violoncel
Christian Mascetta, guitarra
Bernat Guàrdia, baix elèctric

Aquest és un projecte on la suavitat de les composicions i delicadesa de les interpretacions, alhora que la preciosa veu de Gessamí Boada i demés músics, el fan força especial. Poques vegades m’he trobat amb un projecte on tots els temes tenen el mateix tarannà de tempo slow, perquè així són totes les composicions de l’Alessandro Berghella. La veu de Gessamí s’hi escau a la perfecció i sembla evident que els temes estan compostos per a ella. Menys de 40 minuts i 9 temes d’una profunditat molt remarcable on la música ens acarona ja des del primer tema. Es tracta d’un àlbum conceptual que conté nou composicions originals interpretades per piano, baix, veu, violí i cello. El disc s’obre i es tanca amb dues peces instrumentals, “Alpha” i “Omega”, a través de les quals assistim al naixement i la mort figuratives d’un home, d’una civilització, d’un somni i, en definitiva, de l’Univers. Algun d’aquests temes ha estat coescrit amb la mateixa cantant, com és el cas del 8e track “Waves of Sand”. En tots ells, el piano de Yagüe és predominant com en els temes que fan a duet amb Gemma el 4rt track “My Sweet Battleground” iniciat per ella mateixa a mode de recitatiu, i el 6è “Lonely Dance of a Monster”. En el 3er “No More Encores”, i el primer single que van treure, hi tenim la formació al complet amb el violí de l’Apel·les i el violoncel del Marçal. En fi, tot un reguitzell de delicades cançons totes a un tempo slow que finalment són com una mena de missatge meditatiu de calma i amor tan necessari en aquests dies increïbles que ens toca viure, tan increïbles que jo encara no m’ho puc creure. Espero que estigueu totes i tots bé del tot.

Escoltem ja les seves músiques, tot i dient-vos que estan allunyades del Jazz i sí que tenen la qualitat i sobretot bellesa adequades, i per això sonen i també per recolzar-los, per recolzar al líder i compositor Alessandro Berghella. Us proposo que escoltem el

2.- While the Mute Keeps on Screamin' (A. Berghella)  3m38s

Doncs ja veieu quina delicadesa de cançó i quina preciosa veu te Gessamí Boada, en una intro delicada a piano de Yagüe i posterior veu i baix del Bernat. Una melodia molt ben trobada, molt maca i sobretot el que en podríem dir el pont que te un canvi harmònic preciós, si no vaig errat, que podria ser. La improvisació en “scat” de la cantant ens ha apropat al Jazz encara que hagi estat curteta, i ella mateixa hi ha tornat amb la magnífica melodia i ja per acabar el tema, així com en suspensió.

Alessandro Berghella és un compositor italià nascut a Pescara el 1992 i resident actualment a Barcelona. Va estudiar Composició i Producció Contemporània al Conservatori de Pescara, on va desenvolupar les seves habilitats com a compositor. El 2015 va compondre la música original per a la banda sonora de la pel·lícula d’animació ‘Bangland’, que va ser guardonada amb el Premi SIAE en la 72a edició del Festival de Venècia. Més tard aquell mateix any, va participar en el projecte Erasmus i va estudiar Producció musical durant un semestre a la Popakademie Baden-Württemberg   (Mannheim, Alemanya). Allà va conèixer la cantant que posaria veu a les seves cançons: la maresmenca Gessamí Boada.

Seguirem amb una altra preciosa cançó a duet de piano i veu anomenada..

6.- Lonely Dance of a Monster  (A. Berguella)  3m31s

De fet, un paper fonamental per portar a bon port aquest ambiciós àlbum conceptual és el que li confia a la cantautora Gessamí Boada (“White Flowers”, 2018, Segell Microscopi), que, amb la seva ànima  i veu càlida, transmet eficaçment les profunditats del sentiment contingut en les composicions i les lletres. Durant el transcurs de l’àlbum, l’oient s’introdueix en un univers de melodies cantades i interpretades per harmonies profundament complexes. Es complementen amb lletres igualment profundes que busquen reflexionar sobre problemàtiques socials actuals: la desigualtat, la guerra, la xenofòbia, la religió, etc. El primer treball d’Alessandro Berghella, "Waves of Sand – The Inevitable Downfall", pretén ser un viatge, més que una mera col·lecció de cançons, que condueix l’oient a les profunditats de la condició humana sota una estètica musical única. Prepareu-vos per emocionar-vos i deixeu-vos endur simultàniament per la bellesa i per la duresa del fet de ser humà.

Doncs sí, de nou amb aquesta composició ens hem tornat a emocionar, per la veu i també per com toca el piano Sabas Yagüe, amb molta profunditat, deixant que la sonoritat de la nota ens abraci en tota la seva plenitud. La composició del líder torna a ser preciosa, així doncs entenem que li donessin el premi al Festival de Venècia. La veu de Gessamí, càlida i amb una perfecta afinació és el contrast de colors adequat per com sona el piano.

Seguim ara amb una altra meravella de composició, i ara amb la col·laboració del guitarrista italià Christian Mascetta en el tema...

7.- Time To Fall (Alessandro Berghella)    5m06

I certament hem escoltat una altra meravella de cançó, iniciada primer per piano per després a duet amb Gessamí fent la melodia sense lletra i el piano de Yagüe. Ella mateixa ha seguit cantant-ne ara el contingut escrit, ara amb la guitarra de Mascetta. Més melodia sense lletra, en una cançó en la qual Gessamí hi és omnipresent i que té també uns aires d’una certa majestuositat. El piano de Sabas i la guitarra molt i molt delicada de Mascetta li obren la porta definitiva del preciós tema de l’Alessandro.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I acabarem aquest projecte amb el tema que van compondre tots dos, el líder i la cantant del maresme.

8.- Waves of Sand  (Berghella & Boada)  2m54s

I amb aquest tema a trio de veu, piano i baix acomiadem aquest, un dels més delicats projectes que mai hagi posat, amb lletres que parlen de les problemàtiques actuals. Bé, de les més actuals no parlen, no, perquè crec que les músiques haurien de tenir molta més mala llet. O sigui, hi ha un ara i posteriors moments, i un abans on les coses eren d’una altra manera, amb tots els problemes causats per la manca d’humanisme de la pròpia humanitat. Aquesta mateixa manera de fer, de mal fer, és la que ens ha portat a la situació actual, digne de la pitjor de les ficcions. Un tema iniciat pel baix elèctric de Guàrdia fent una introducció improvisada per deixar pas a la veu de Gessamí ella mateixa doblada, omplint mol més l’espai sonor. El Groove delicat apareix amb el piano i el riff del baixista, seguint amb les veus de Gessamí, en una altra cançó d’una sensibilitat remarcable i magníficament interpretada. Bernat acaba el tema de la mateixa manera que l’ha començat, amb el seu baix elèctric i la seva reeixida i profunda interpretació. Una meravella com totes les d’aquest projecte, tot i estar allunyat del concepte del Jazz. Dir-vos però que alguns, jo diria que tots els músics que hi han participat sí viuen en l’entorn del Jazz. Deixem-los doncs....

Seguirem amb el projecte anomenat...



“ORIGINS”
Belén Bandera

Edició de Tushita Edicions
Enregistrat per Juanjo Alba (amb Daniel Val i Àlex Pérez) el 8, 9 i 10 de març de 2019 a Medusa Estudi
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Belén Bandera

Belén Bandera, veu, composicions, escrits, cal·ligrafies i il·lustracions
Arnau Pallarols, piano
Carla González, contrabaix o veu a #1, 2, 3, 5 i 9
Enric Fuster, bateria
I les col·laboracions de:
Rita Payés, trombó i veu a #1, 3 i 9
Joel Moreno, guitarra a # 8
Albert Bover, piano a #1, 6 i 10

I per aquest primer projecte Belén ha comptat amb una formació base molt sòlida, però també amb la mestria d’un dels mestres del piano Jazz europeu, l’estimat Albert Bover. A la guitarra hi ha també un crack, en Joel Moreno i compta també amb el saber fer i cantar de Rita Payés. De totes elles i ells en parlaré en els temes que acabi posant.

Un projecte de quasi una hora de músiques delicades i tempos suaus, la majoria. Cantat en català, castellà i anglès, on ens parla dels seus orígens però també dels seus viatges. Comença i acaba amb el mateix tema, “Orígenes”, que suposo deu ser com tancar el cercle, tot i haver-hi de segur d’altres motius. Tots hi guanyem, car així escoltem l’Albert una altra vegada, i a ella, per descomptat. Hi ha precioses balades com és ara la cançó del 5è track “Confessió d’un desig meu” on la contrabaixista i cantant Carla González fa un reeixit solo, tema a quartet base. També és una preciosa balada el tema i 4rt track “Spring without you”, amb la mateixa formació i iniciat pel piano de l’Arnau Pallarols. Amb l’Albert al piano tenim el 6è track “Out of time” iniciat per ells dos delicadament i que més endavant esdevindrà quelcom més, mantenint-se però en el context de tempo slow. Iniciat també delicadament amb el piano de l’Arnau tenim el 9è track “The Monster Outside The Closet” on hi intervé Rita Payés al trombó i la veu, també amb Carla. Esdevindrà relativament més vital en el solo de la trombonista, recuperant la calma en el solo de l’Arnau i acabant delicadament. El 2n track “That’s Insane” amb el quartet base i Carla també a la veu, és també força delicat tot i tenir presència la bateria de l’Enric Fuster, tema que es manté també a tempo slow tot i el solo del baterista. I el 1er i 10è track “Orígenes”, comencen dolçament a piano i veu, i després contrabaix i bateria omplint els espais. Tema complex i divers, on a partir de la “intro” inicial, el tempo esdevé vital, el d’una cançó on recorda als seus avantpassats, a la seva iaia, i d’ella n’ha extret allò “cada uno hace con lo que tiene y puede, lo que le da la real gana”. Són doncs dues preses, takes, d’una mateixa cançó, i per tant amb les seves variacions sobretot en les improvisacions de l’Albert i també en d’altres àmbits del mateix tema. Els tres temes restants són vitals de tempo, tot i iniciar-los delicadament com és el cas del 3er track “Baltic Sunset”, una posta de sol al Bàltic, iniciada amb sons força estranys per cordes fregades de manera inusual i demés, on a partir de dir-nos que és a Riga, el Reggae i ritmes similars ens omplen l’espai com també en el solo de Carla també cantat mentre improvisava. Comença també molt suau el 7è track “Quantums de llum” a piano i veu, per després la base rítmica indicar-nos quins seran els ritmes, tot i que canviants, com és usual en el projecte. El tema es mantindrà així on l’Enric farà també un magnífic solo i abans Belén improvisarà en “scat”. I ja finalment el 8è track “Bata Gara Komtú” cantat en català tot i el títol, on la guitarra d’en Joel i la seva “fosca” sonoritat a la vegada que càlida, ens acaronarà amb un magistral solo, recolzat per la base rítmica en el tema més viu d’aquest projecte de Belén Bandera.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web:

Bé, comencem doncs amb les músiques de la compositora, i cantant (crec que també pianista), i ho farem amb la cançó...

4.- Spring Without You      (Belén Bandera)     5m30s

I el 20 de març jo tenia concert a la Sala Xica i ella havia d’estrenar el seu projecte a la Sala Utopia. Ja li havia dit que no hi podria anar per la coincidència dels dos concerts. Quan li ho vaig dir, li va saber molt greu. Amb el seu llibret-compacte meravellós em va fer arribar una carta escrita a mà i cal·ligrafiada en un estil únic i personal, on em deia que seria fantàstic poder posar el seu disc en el meu programa abans del concert per així poder-ne fer més ressò. Ni ella ni jo hem pogut fer els concerts, ni ningú, i com que no sabem quan podrem fer els respectius concerts, he pensat que ara era un bon moment. La seva música té la calma que necessiten els nostres esperits per tirar endavant aquesta eixelebrada situació.

I en el seu magnífic llibret, i per a cada cançó, Belén hi ha posat fotos dels viatges corresponents, alhora que textos que devia escriure llavors com també textos d’escriptors i també les corresponents fotografies. Així doncs una primavera va sortir de Barcelona arribant a Civitavecchia, Roma, Nàpols, Pompeia, Catània i Siracusa, ja a Sicilia. En aquest viatge que va fer sola, i per això “Spring Without You”, ens mostra la seva visió un punt melancòlica d’aquell viatge sense la seva anterior parella. L’hem pogut escoltar acompanyada pel trio base l’Arnau, Carla i Enric, piano, contrabaix i bateria, sòlida base i bona improvisació de l’Arnau, ben recolzat pel contrabaix de Carla i les escombretes de l’Enric. També l’hem escoltat i haig de dir que és molt peculiar la seva manera de cantar, íntima i propera, com si t’expliqués les seves històries a cau d’orella. La seva afinació és perfecte i la seva veu té calidesa i personalitat. I aquesta composició és també força reeixida, amb uns canvis harmònics i variacions tonals que la fan força rica. 

Belén Bandera (Premià de Mar, 1994) inicia els seus estudis musicals de piano clàssic a l'edat de vuit anys amb Montse Massaguer a l'Escola Municipal de Música de Premià de Mar, on estudia també quatre anys de violí amb Raúl Munizaga, solfeig i harmonia clàssics, i participa en diferents formacions orquestrals i de Big Band. A l'edat de divuit anys decideix seguir la seva formació pianística en l'àmbit del jazz, estudiant Harmonia amb Ramón Montoliu i Tècniques de la Improvisació amb Martí Serra a l'Escola de Música Moderna de Badalona; piano jazz amb Albert Bover i Roger Mas; cant jazz amb Juliane Heinemann i Mayte Alguacil, solfeig amb Cristina Canet becada per l'AIE al Taller de Músics de Barcelona.

Escoltem ara el tema on hi col·labora Rita Payés, anomenat...

9.- The Monster Outside The Closet      (B. Bandera) 7m19s

I ella ens diu en el llibret què: “El títol d’aquest tema és una metàfora. Els nens solen tenir por de monstres imaginaris que habiten dins dels armaris i amenacen de sortir per les nits, mentre dormen. El meu monstre va estar-se allà fora, a la vida real, mentre jo estava desperta. Aquest tema és la meva manera d’explicar-ho.” Hi ha també pensaments, textos de l’Alejandra Pizarnik, Lluís Llach, Vladimir Nabokov, etc...

I aquest és el tema més llarg del seu projecte, ara amb la formació base més Rita al trombó. Els inicis del piano, delicats, esdevenen una mica “terrorífics” amb els primers acords. Sort que ben aviat escoltem la tendra veu de Belén parlant-nos de les seves pors d’una manera subtil. El tema es va desenvolupant amb la melodia, força ben trobada, i més encara el que podria ser el “pont”, on ja escoltem el trombó de Rita. De fet, no em queda massa clar que això sigui el pont, i sí que a partir d’aquí, la trombonista inicia el seu solo. El Jazz el respirem constantment, car d’alguna manera hi és en les seves composicions, i molt més encara amb el magnífic solo de Rita, ella que ja fa temps que destaca per mèrits propis després de la seva etapa al costat de l’amic Joan Chamorro. L’Arnau la segueix amb la seva bonica improvisació, interpretada d’entrada baixant el “ritme emotiu”, per després anar-lo ampliant fins el moment de recuperar la melodia amb Belén, i així anar arribant al final.



“Origins” són composicions inspirades en paisatges, rutes, horitzons observats amb ulls molt oberts, coneixedors que la vida és de qui la somia despert. Música escrita amb infinitat de detalls que evoca vivències i histories d'avui i d'ahir. Una obra cuidada fins al darrer detall, presentada en un llibre dissenyat a mode de quadern de viatge, amb escrits de l'autora en tres idiomes (català, castellà i anglès) que contextualitzen la música, fotografies dels paratges visitats, mapes dels recorreguts, il·lustracions... Un viatge tant d'introspecció fins a les arrels, així com de punt de partida cap al futur, cap a la següent destinació.

«Te invito a sentarte en el sofá de una noche cálida o al arrullo de una mañana contemplativa, junto a una copa de vino o una aromática taza de café, y a vivir conmigo el eterno regreso. Bon voyage!»
(Belén Bandera)

Seguim amb la música d’aquesta polifacètica artista, ara amb el tema que titula el projecte on hi participa l’Albert Bover...

10.- Orígenes         (Belén Bandera)     6m29s

I de les dues versions del tema “Orígenes”, he escollit la darrera i última, no sé si perquè és més llarga, o pel fet que sigui la que tanca el cercle. I la seva iaia li cantava això: “Si mi niño se durmiera, yo le echaria a la cuna, con los piececitos al sol y la carita a la luna.” I de Miguel Hernández, “Andaluces de Jaén, aceituneros altivos, pregunta mi alma: ¿de quién, de quién son estos olivos?”. I ves per on que aquest tema l’han fet Belén i l’Albert a duet, i no hem trobat a faltar cap més instrument, per com l’un omple els espais sonors mentre l’altra canta. Un tema que té dues parts des del punt de vista rítmic i també harmònic, alhora que relacionats amb el text acabant la primera amb “decías tú”....i començant el canvi amb el “lerelere, En mi vida yo no he visto...”. De fet semblen dues cançons en una, i Belén segueix amb el seu text relacionat amb les vivències post guerra dels seus avis. Iniciat amb una magnífica introducció a càrrec de piano sol amb l’Albert tot ple de lirisme amb una interpretació i música visual, la qual ens permet veure els ocells i la primavera, així de bonica és. La veu de Belén i les històries relacionades amb les seves arrels, i el ritme ara més vital i l’Albert amb les dues mans emportant-se-la rítmicament com pocs podrien haver-ho fet i seguint-la melòdica i harmònicament. I que macos són els arpegis ascendents que ha fet, i com l’ha acompanyat fins el moment de la seva improvisació. L’Albert enceta la seva magnífica improvisació plena de ritme gràcies a la mà esquerra, mentre la seva dreta “vola” amb les notes més belles. Tenir l’oportunitat d’escoltar l’Albert improvisant és un dels plaers més grans que un aficionat al jazz pot tenir. I ves per no que en aquest projecte el tenim en tres temes, repetint el que hem escoltat en el 1er track. La combinació d’ambdues mans és extraordinària, i així és que el ritme no només no s’ha aturat, sinó que dóna la sensació fins i tot de més vitalitat per com les dues mans ho han interpretat, l’esquerra amb els acords i ritmes i la dreta també, lleugera i vital, creant la nova melodia d’una bellesa molt remarcable.    Una improvisació brillant, plena d’energia, de ritme, a piano sol, i no notant en cap moment la solitud del pianista. Extraordinari. Belén torna a cantar la segona part de la cançó per arribar al final “Y su hija, la niña de la Visa”.

Als seus vint anys es trasllada a Barcelona per estar submergida en l'escena jazzística local, continuar els seus estudis de veu jazz amb Sabina Witt, Celeste Alías i Diana Palau; piano amb Toni Vaquer i iniciar la seva formació en arranjaments orquestrals de Big Band amb Sergi Vergés. Després d'un temps estudiant de forma autodidacta, actualment finalitza els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Liceu de Barcelona -amb mestres com Horacio Fumero, David Mengual, Pablo Selnik, Benjamin Davies, Alex Dee ... -, i compaginant aquesta formació amb la creació del seu primer treball discogràfic Origins. Ha participat en diversos seminaris de la península com a cantant i pianista, estudiant i compartint experiències musicals en escenaris amb referents com Dena DeRose, Michael Kanan, Jo Krause, Joey Baron, Steve Cardenas, Doug Weiss, Scott Hamilton, David Mitchell, Debora Carter ...

I acabarem amb el tema on hi col·labora Joel Moreno a la guitarra...

8.- Bata Garà Komtú        (Belén Bandera)     3m46s

I sembla que el viatge va sortir de Barcelona a Bratislava, o aquest és el mapa que es veu a la pàgina de l’esquerra. Perquè a la de la dreta ens diu ella...”La vida és intensa i, en especial, ho han estat els darrers temps. Aquest tema plasma alguns dels molts moments d’èxtasi, de felicitat viscuts amb ànimes afins: nits i matins. Especialment, conté la lletra de diàlegs i converses reals amb una de les belles persones que ha tingut més influència vital i musicalment parlant en el moment contemporani d’escriure aquest tema. El solo compartit de guitarra i veu representa un diàleg, etc....”. També hi ha un text de Marguerite Yourcenor de “Las Memorias de Adriano”, un trosset de Josep Pla i una foto de dues ànimes afins, Carla i l’Arnau tocant al Jazzman de l’amic David.

I sí, ha estat un magnífic diàleg de Joel i Belén mentre ella anava cantant el tema, per cert, el més vital de tempo i ritme. L’han iniciat però guitarra i piano per després afegir-s’hi Belén i ho han fet amb el motiu principal, amb el ritme ja encabit. Posteriorment s’hi ha afegit la resta de companys, i ja tots plegats i amb el diàleg comentat de Joel i Belén. Després de cantar-nos tot el tema i acabar-lo amb...”pregàries amb miniatura”, Joel ha desenvolupat el seu magnífic solo, ben recolzat per la secció rítmica al complet. En Joel obté un so greu, fosc a voluntat, de la seva Gibson de caixa estreta, guitarra mixta de Blues i Jazz, em sembla que és també la Lucille de BBKing i la vermella de l’Alvin Lee, entre d’altres. El seu fraseig però és totalment jazzístic i el va desenvolupant després amb Belén al seu costat, en el diàleg comentat. Un diàleg que han fet quasi des de l’inici, si exceptuem els moments solistes d’en Joel. I així segueixen, a tot tempo, ella cantant, ell dialogant i la base rítmica recolzant-los fins arribar al final i acabar-lo de cop.

Els últims temps ha crescut musicalment i compartit projectes i escenaris al costat d'Albert Bover, Joel Moreno, Rai Paz, Carla Motis, Gabriel Llorach, Adrià Pinto, Arnau Pallarols, Carla Gonzàlez, Enric Fuster. Com a docent, ha impartit classes durant els últims cinc anys, tant a nivell particular com a diferents escoles. Sentint un gran interès per les tècniques d'orquestració -tant clàssiques com jazzísticas-, Bandera s'encamina també cap a la composició de gran formació. I més coses podreu trobar d’ella entrant al seu web que us posaré al blog.

I si teniu ganes de mirar més o menys com és el seu llibret, us recomano que mireu l’enllaç que també us posaré al blog:

I em sembla que amb aquests quatre temes haureu pogut esbrinar de què va tot plegat el projecte de Belén Bandera el qual es va poder fer gràcies a la col·laboració de molta gent en un Verkami que li va permetre enregistrar i fins i tot realitzar el magnífic llibret on hi ha el CD. Felicitats artista.

I després d’aquest delicat projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
...........................
Gràcies Teresa per sempre explicar-nos-ho amb aquesta gràcia i vitalitat.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I ara ens centrarem amb les veus masculines, i el canvi d’estils i sonoritats serà notable, però és així aquest programa, donant veu a qui canti o toqui, o sigui que us proposo escoltar el projecte aquest sí jazzístic i cantat del tot en català...



“POESIES DE BROADWAY”
Víctor Bocanegra

Editat per Quadrant Records    Q00020CG
Enregistrat per l’Albert Moraleda el 23 de febrer de 2019 a La Garriga.
Produït per Quadrant Produccions

Víctor Bocanegra, veu
Iannis Obiols, piano
Horacio Fumero, contrabaix
David Xirgu, bateria

I en aquest projecte d’en Bocanegra hi tenim una hora i 14 temes, tots estàndards de Jazz on el líder els canta en català fent-ne una versió lliure adequada al seu tarannà, i seguint la dinàmica rítmica de cadascun dels temes, i tot això ens ho explica en el llibret interior, tot i parlant de les ”Poesies de Broadway”. ...”És per això que em sembla de justícia reivindicar aquesta part de l’obra d’art que constitueix una cançó, que és la lletra...”. I segueix més endavant...”Fer una versió cantabile en una altra llengua suposa sempre un repte. Ja és un desafiament qualsevol traducció literària, però en el cas d’una cançó la dificultat es multiplica: es tracta de ser fidel sobretot al ritme verbal, a les cadències, als accents i, en la mesura de lo possible, al sistema vocàlic que estructura el text de la cançó;” etc....

Els tempos i ritmes també són evidentment variats essent les balades les que dominen com són per exemple la del 2n track “Anit se’t veu com mai”, “The Way You Look Tonight”. I el 5è track iniciat  a piano solo del “Ill Wind”, o sigui “Vent dolent”. També el 4rt track “Allò que sentim”, “That old Feeling” amb un delicat groove del contrabaix de l’Horacio. I el preciós “Someone to watch over me”, “Algú que estigui per mi” en el 7è track. També ens acarona la seva veu amb el 10è track “Abans no apunti el dia”, “In the wee small hours in the morning”, i segueix en el 12è track amb les magnífiques balades el “Body & Soul”, o “Cos i Esprit sol” i també amb el “For all we know”, “Si hem de ser francs” en el 13è track. I en  el 14è el conegut “Lush Life”, o “Vida fàcil” en el seu cas. I el delicat swing el trobem en el 9è track “Young at heart” o el seu “Pots tenir un gran delit”. El tempo és una mica més viu en el profund “So in Love”, o “Tant d’amor” del 6è track. I el 8è track iniciat pel David a mode d’intro curteta de bateria, i també amb el swing més delicat és el preciós “I’ll be seeing you”, en el seu cas “Sols t’hi veuré a tu”. I més viu de tempo és el 1er track “It had to be you”, el seu “Per mi vas ser tu”, a tot swing també com ho és també el’11è track “But not for me”, el “No pas per mi” d’en Bocanegra amb un reeixit solo del seu fill Iannis Obiols al piano, com la resta dels que fa. I el més viu de tempo és el vital i positiu 3er track “Tot el que jo et puc donar és amor”, de l’original “I can’t give you anyting but love”, amb un “walking” de l’Horacio i “quatres” del David. En fi, 14 magnífics estàndards del The Great American Song Book que ha seleccionat en Victor Bocanegra i dels quals n’ha fet una recreació literària en català amb lletres a la mida d’ell i dels temes, i recolzant alhora el Jazz i la llengua pròpia. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic:

I de tantes balades se’m fa difícil escollir quina sonarà i quina no, però havent-hi “Body and Soul”, doncs l’escoltarem...

12.- Cos i Esprit Sol                    (J. Green & V. Bocanegra)                   5m04s

Quan s’estava actuant a Londres, el compositor, pianista, arranjador i director d'orquestra Johnny Green va escriure "Body And Soul" per a l'actriu i cantant Gertrude Lawrence. Aquesta va interpretar la cançó en un programa radiofònic, però mai la va portar al disc. I quin canvi de sonoritat, de veu, de la més prima veu femenina a la plena i més greu de l’home, del Víctor. Tema iniciat per intro de piano i ja la veu del líder amb un fons de Groove delicat pel delicat “walking” de l’Horacio i les escombretes del David. El piano del Iannis va fent acords per omplir els espais tot i recolzant l’harmonia del tema. Ell mateix ha encetat les improvisacions, i hem de dir que ho ha fet amb una gran solvència, amb una pulsió consistent i ritme inclòs, ajudat de la mà esquerra a moments puntuals, tot i que la que domina és la dreta en el seu llenguatge solista amb escales ascendents precioses tot just de començar Víctor el pont. I és que en aquest tema, sol ser sempre així, que el solista improvisa en les dues A i si n’hi ha un altre, s’enganxa a la B o el pont. S’ha de dir que Horacio ha fet un acompanyament magnífic conjuntament amb el David. Recuperant la A que arriben al final d’aquesta, una de les grans balades de tots els temps, i de la qual Coleman Hawkins en va fer el seu primer i gran solo el 1939 que va canviar la manera d’entendre el saxo en el Jazz.

Víctor Bocanegra va néixer a Barcelona el 26 de maig de 1960. Estudis de piano amb Rita Brosa, Àngel Soler i Agustí Fernàndez, i de cant amb Dolors Cortès i Kirby Navarro. Estudis de música a l’Escola de Música de Vallvidrera, futura Aula de Jazz, dirigida per Lluís Claret, i a l’Estudi de Maria Anglada del carrer Avinyó. El 1978 guanya el concurs de cantautors Atticus, atorgat per un jurat format pels periodistes musicals Àngel Casas, Françoise Cahuet i JM Pallardó.

I seguirem amb els temes que tenen aquell punt de swing delicat com és el cas del preciós “I’ll be seeing you” i per ell...

8.- Sols t’hi veuré a tu       (S. Fain & V. Bocanegra)  3m01s

"I'll Be Seeing You" és una cançó popular sobre la nostàlgia, amb música de Sammy Fain i lletra original d'Irving Kahal.  Publicada el 1938, es va inserir al musical Right This Way de Broadway, que va haver de tancar després de quinze actuacions. El títol de la pel·lícula de 1944 I Be Seeing You va ser extret d'aquesta cançó per suggeriment de la productora de la pel·lícula, Dore Schary incloent-la a la banda sonora de la pel·lícula. Billie Holiday en va fer una de les més reeixides versions cantades a un tempo súper slow i molt arrastradet i preciós. Aquest tema de Fain és certament una delícia, estàndard de 32 compassos i forma AB de 16 compassos cadascuna. El tema l’ha començat el David amb una intro a escombretes per ben aviat immiscir-nos en el Swing també amb l’Horacio i la veu del Víctor interpretant-ne la seva magnífica versió. El solo del pianista Obiols ha estat magnífic i el Swing ha crescut encara més pel “walking” de l’amic contrabaixista i el “ride” i “xarles” de la bateria del David. Sòlida interpretació del jove pianista la qual “vola” gràcies al suport de la base rítmica de dos, però també per la seva bona tècnica i gust interpretatiu en un solo curtet a partir del qual el líder recupera la melodia i lletra personal, “Sols t’hi veuré a tu” per acabar-lo de la manera que sempre s’acaba, repetint tres vegades els darrers compassos.



I encara escoltarem més música d’aquest projecte dedicat als estàndards de Jazz però cantats en català i ho farem amb el tema que obre l’àlbum, el preciós “It Had to be You”....

1.- Per mi vas ser tu  (Isham Jones & Víctor Bocanegra)  4m00s

"It Had to Be You" és una cançó popular escrita per Isham Jones, amb lletra original de Gus Kahn que es va publicar per primera vegada el 1924. I amb més tempo ens trobem amb aquesta magnífica composició que tantes vegades hem escoltat al Big Bang local on els dissabtes hi ha un combo que obren una Jam de Jazz Clàssic. Aquesta formació havia de venir el 20 de març a la Sala Xica i com tot en aquest món, s’ha hagut de posposar, esperem que fins el 3 d’abril, car si aquesta desgràcia continua l’haurem de cancel·lar amb tota la pena que això implicarà per tots els motius. El Iannis ha fet una curteta intro dels darrers compassos del tema per iniciar-lo el líder i cantant, ja a tot swing, per “walking” de contrabaix i escombretes de bateria, Horacio i David, mentre el cantant n’ha fet tot el tema d’estructura de 32 compassos i forma ABAC. El piano de Iannis ha sonat i vibrat fermament per la seva sonoritat, majorment en el registre central de les 88 tecles, amb un so ple, i nítida digitació alhora que llenguatge jazzístic i fraseig molt ben aconseguit fent-ne un parell de chorus del tema, mostrant-nos la seva molt bona creativitat i gust interpretatiu alhora que molt bona tècnica. La veu del líder s’hi ha afegit de nou amb veu profunda i greu alhora que perfecte afinació i gust per acabar-lo després delicadament.

I acabarem aquest projecte amb el “I can’t give you anything but love”...

3.- Tot el que jo et puc donar és amor (J. McHugh & V. Bocanegra) 3m07s

"I Can't Give You Anything but Love, Baby" és una cançó popular americana i estàndard de jazz de Jimmy McHugh (música) i Dorothy Fields (lletra). La cançó va ser presentada per Adelaide Hall al club Les Ambassadeurs de Nova York al gener de 1928 al Blackbird Revue de Lew Leslie, que es va obrir a Broadway més tard aquell mateix any com a Blackbirds amb gran èxit amb 518 actuacions, on va ser interpretada per Adelaide Hall, Aida Ward i Willard McLean. I el tema l’ha començat el David amb una intro curta i així donar pas al cantant, contrabaix i piano, i fer-ne la melodia amb la seva lletra, com en són totes de pròpies. Ens trobem amb un altre tema d’estructura de 32 compassos i forma ABAC on els solos els ha iniciat el pianista fent-ne els primers vuits, per després fer-los el David a la bateria. De fet ells dos han fet el tema dues vegades, la primera fent uns “vuits” i la segona fent uns “quatres”, la qual cosa vol dir el que heu escoltat, que cadascun d’ells ha improvisat en els seus corresponents espais o grups de compassos. Una magnífica intervenció de tots dos, i gràcies també al permanent “walking” del contrabaix de l’Horacio. Després d’ells , el líder ha recuperat la melodia per fer tot el tema sencer i acabar-lo dolçament amb un final a trio amb harmonia descendent.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I amb aquest tema tan vital acabem el projecte d’aquest quartet i ja acabarem el programa amb un altre canvi estilístic i rítmic el del projecte anomenat...




“DANDELION”
Ales Cesarini

Editat per Youkali Music           Youkali 169
Enregistrat per Javier Vercher al Pannonica Celia Studios
Mesclat i masteritzat per Iván López a l’Studio X
Produït per Ales Cesarini, Payoh Soul Rebel i l’Iván López

Ales Cesarini, contrabaix
Payoh Soul Rebel, vocals
Baptiste Bailly, piano
David Gadea, bateria
I la col·laboració de
Javier Vercher, saxo tenor a #8

Totes les composicions són de Ales Cesarini & Payoh Soul Rebel excepte #8 de Baptiste Bailly,

I aquest és un projecte que podríem encabir en el World Jazz, World Music farcit de tempos i ritmes diversos i sovint amb els aires càlids del sud. 11 temes i prop de 45 minuts de músiques originals, amb una veu masculina i força potent, la de Payoh Soul Rebel el qual ens recorda força per veu a Steve Wonder. El 1er track ja ens posa la pell de gallina tot i ser el més curtet, per la potent veu del cantant i harmonies, anomenat “Samasthitih”. El 3er a tempo slow-medium “Mad Fan” ens recorda també temes de Wonder per melodies i demés. També és delicat de tempo el 8è track “El templo del piñon”, iniciat amb aires orientals amb el saxo del Javier i el contrabaix del líder Ales Cesarini, esdevindrà quelcom més posteriorment amb un solo estratosfèric de l’amic Javier. El 5è track “Need You” comença amb una preciosa cadència rítmica un tan Reggae, amb unes congues subtils i veu de Payoh, un tempo mig-slow que es mantindrà fins el final i que se’ns haurà emportat des dels inicis. El 6è track “Khaliji” l’ha iniciat el piano amb una seqüència o motiu principal, també amb congues i el cantant fent-ho sense lletra. El ritme persistent de la base rítmica a tempo com l’anterior serà el suport pel solo del pianista. I amb el 10è track “I am a rebel” ens trobem de nou amb un nou motiu principal a càrrec pel líder i contrabaixista, abans que el cantant faci una mena de “Rap” amb veu doblada creant un bon efecte, en un tema on el Reggae segueix envaint-nos el cos. I resulta que el 4rt track “Movie Star” és el mateix tema que l’anterior, i dura igual. Haurem de suposar que deu ser un error, sinó, no s’entèn. I el 2n track, una mica més viu “Hustling”, també l’inicien amb un motiu a càrrec del contrabaixista i líder, amb un canvi rítmic en clau Reggae, molt africà per cert, on la veu de Payoh torna a brillar per dret propi i registre personal i també amb aires flamencs, quan diu “si yo tuviera dinero.....”. I una mica més viu és el 7è track “We are One”, a base de Rap per com ens explica la història, també amb veu doblada i persistència rítmica escoltant també un magnífic Hammond. I el tema que titula el disc i 9e track “Dandelion”, segueix la dinàmica rítmica dels anteriors tot i que un pèl més viu de tempo i també a tot Reggae amb acords de teclat al 2 i al 4, amb un magnífic motiu a càrrec del líder i contrabaixista. I finalment, el darrer i 11è track “Soy”, més viu de tempo i marcat ja per les palmes inicials fent una variació del “clave” llatí, i cantant en anglès primer a veu doblada, suposo, i després en castellà, fent-ho de la mateixa manera dient “Yo no soy lo que dicen que soy....”. I semblen haver-hi el contrabaix, una mica la bateria, les veus i para de comptar. I després d’aquesta exposició rítmica....

Dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disco de Youkali: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/1-dandelion

I comencem amb les músiques d’aquest darrer projecte i ho farem amb el tema increïble on hi participa l’amic Javier Vercher....

8.- El templo del piñon      (Baptiste Bailly)       4m57s

El contrabaixista Ales Cesarini ens proposa "Dandelion", una mirada a les diverses formes d'entendre la música, sense cap tipus de prejudicis, des de la seva experiència en disciplines com la World Music o el Reggae, fins a arribar d'una forma tangencial al Jazz, de gran atractiu i plena de matisos. Per això introdueix la magnífica veu i el discurs del cantant Payoh Soul Rebel, el fil conductor d'aquest especial treball.

I aquest tema és realment sorprenent per com ha anat evolucionant a partir del minimalisme agafant un caire rítmic diferent i amb aires orientals i ja per entrar de ple el saxo tenor del Javier amb una aurèola quasi surrealista i per sota d’ell, el ritme delicat primer i persistent després, i també com quan en Payoh Soul Rebel entra amb tota la seva força vocal, tema a moments “terrorífic”, sort que després s’han calmat. I el tema va derivant amb les variacions melòdiques i intervencions diverses, també les del piano a duet amb la veu, moment en què l’han acabat.

Seguim amb la meravella de composició del líder Cesarini, anomenada..

5.- Need You                    (Ales Cesarini)        5m25s

I què maco aquet tema “Need You”, ja amb l’entrada de les dues notes del piano, les quals es van repetint de tan en tan, quasi com a motiu principal melòdic. La veu de Payoh ens torna a meravellar per la seva força, alhora que afinació i timbre tan personal. El solo del pianista Baptiste Bailly ha estat delicat en la mateixa mesura, ell, sobre el coixí de la magnífica base rítmica amb percussions diverses, aquelles les del Carib. Entremig del tema, hi ha un break rítmic on només queda la veu i el piano, per després seguir amb la dinàmica pròpia del tema i la seva cadència tan preciosa i sempre les dues notes del piano tot i dient-nos que aquest és el “Need You” de Cesarini i Payoh, car tots els temes menys un, l’anterior, són d’ells dos. I així, amb una gran delicadesa han acabat aquest preciós tema.



El projecte d'Ales Cesarini és una amalgama d'estils provinent de la unió de les inquietuds musicals dels seus membres. El gust per la música impressionista de Baptiste Bailey al piano, la fusió de World Music i ritmes mozarabes de David Gadea a la percussió, el Jazz minimalista i el Roots Rock Reggae al bass line d'Ales Cesarini i la barreja entre Soul, Dancehall i Funk en la veu i les lletres de Payoh Soul Rebel, donen forma al personal so d'aquest quartet acompanyat pel mestratge i la paciència de Javier Vercher al saxo i als comandaments de la gravació en el seu evocador estudi de Pannonica Vintage. El disc es submergeix en una atmosfera minimalista que navega entre els càlids ambients caribenys de l'illa de Jamaica i la solemnitat de la música impressionista francesa passant pel Rhythm & Blues o els ritmes tribals africans.

I seguim amb un tarannà melòdic en els inicis del tema....

6.- Khaliji      (Ales Cesarini)        4m09s

I el piano de Bailey ha començat aquest tema també força delicadament, amb la veu de Payoh fent-ne la melodia sense lletra ja en els inicis. Les percussions són de nou la clau rítmica del tema. El solo del pianista ha estat brutal per persistència rítmica i arpegis inversemblants diversos i d’altres meravelles, i ha  anat creixent en intensitat emotiva mica a mica, entrant tots en una comunicació rítmica que se’ns ha emportat. El break que ha fet el cantant, ha anat derivant cap a la seqüència anterior per així acabar-lo amb un riff repetitiu i anar-se diluint mica a mica, cosa que ens diu que en un directe es podria allargassar segons vicissituds diverses de músics i públic.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I acabarem projecte i programa amb el tema més vital del projecte del contrabaixista Cesarini anomenat....

2.- Hustling   (Ales Cesarini)        4m13s

I quin tros de tema per acabar projecte i programa, aquest “Hustling”. Al final ha acabat dolçament amb piano més o menys com l’han començat. De fet, el motiu del piano inicial que han repetit dues vegades ha deixat pas al cantant i al ritme Reggae magnífic, ell amb una potència vocal increïble alhora que afinació en un altre tema impactant, potser el que més per canvis diversos com quan ell mateix parla com fan els Rappers, tot i explicant històries, com les que ell explica. El canvi amb palmes i amb el cante aflamencat li dóna un plus de diversitat multicultural i així han seguit amb els acords de piano i contrabaix fins retrobar de nou el motiu rítmic principal, ara amb les palmes, i arribar al final delicat del piano. Projecte sorprenent, aquest del contrabaixista Ales Cesarini per acabar el programa d’avui, programa que he fet a casa, confinat com totes i tots vosaltres i que he enviat via internet a l’emissora per així poder-lo programar els responsables per escoltar-lo avui.

Doncs res, reitero el meu desig que estigueu totes i tots molt bé, i espero jo també trobar-m’hi, coses aquestes més de tenir la sort dels campions que no pas una altra cosa. I recordar-vos que avui hem escoltat quatre projectes, el primer de l’Alessandro Berghella, “Waves of Sand - The Inevitable Downfall”, després el de Belén Bandera i el seu “Origins”, per seguir amb les veus masculines amb en Víctor Bocanegra i el seu “Poesies de Broadway” i acabar com ho hem fet amb  l’Ales Cesarini i el seu projecte “Dandelion”, i aquesta setmana hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que quan aquest mal son hagi acabat,  aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |