Programa 401: Miguel Villar 4tet, Juanma Barroso 4tet, Rebop 5tet i Ignasi Terraza Trio & Pureum Jin, dimecres 11 de març de 2020
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Abans de començar, un
record des de aquí per a McCoy Tyner
el qual ens va deixar aquest passat dissabte a l’edat de 81 anys. Pianista
insigne que va acompanyar John Coltrane
en les seves diverses aventures i un dels membres del seu quartet com varen ser
Jimmy Garrison i Elvin Jones. Un
dels grans màsters del Jazz ens ha deixat. Que descansi en pau, ell, tot i que
sempre el tindrem entre nosaltres tot i escoltant-lo en tantes i tantes
intervencions i projectes.
Avui us proposo un
programa divers, per músiques, les dels projectes i músics líders tots ben
coneguts de totes i tots nosaltres. Escoltarem el disc enregistrat al Jamboree amb Ignasi Terraza Trio & Pureum Jin anomenat “The Real Blue Live in Jamboree”, editat per Switt Records. També el darrer on hi participa Jordi Rossy i aquesta vegada no pas liderant i sí formant-ne part i
aquest és el “Introducing” dels Rebop Quintet, editat per Unit Records. Seguirem amb dos
projectes de l’editorial FSNT i
aquests seran els del Miguel Villar 4tet
anomenat “Apátrida” i ens queda el
de Juanma Barroso 4tet, “NAS”. I
aquesta setmana escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.
I abans de començar,
recordar-vos el concert d’aquest mes a La
Sala Xica i que serà el divendres 20
de març a les 22h, on tindrem el combo que obre les Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval
de Barcelona. Una formació que ens
oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al
voltant del Jazz Clàssic liderada
per Samuel Marthe, trombó i Tom savage,
guitarra i veu amb Xavi Mèrida,
piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska, veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.
I ja sense més
dilació ens concentrarem amb la música d’avui, o sigui que començarem amb el
projecte...
“APÁTRIDA”
Miguel
Villar 4tet
Editat
per FSNT 589
Enregistrat
per Sergi Felipe els dies 30 de maig i 1 de juny de 2018
a
UnderPool Studio, Barcelona
Mesclat
per Jordi matas
Masteritzat
per Harris Newman a Gray Market
Produït
per Miguel Villar
Productor
executiu: Jordi Pujol
Blue
Moon Produccions Discogràfiques S.L.
Miguel
Villar, saxo tenor i soprano, vocal
Toni
Saigi, piano, teclats
Marc
Cuevas, contrabaix
Oriol
Roca, bateria
Carme
Canela, vocal al # 9.
Tots els temes són
d’en Miguel "Pintxo" Villar,
excepte el 9è, tema de Guinga i lletra
de Zé Miguel.
Estem davant d’un
projecte barreja d’estils i tempos, i jo diria que també amb dedicatòries incloses,
això darrer en referència al darrer tema de
Guinga, “Cançao Necessaria”, on ell mateix canta, i també ho fa Carme Canela. El concepte general
d’aquest projecte de 9 temes i més de 50 minuts de música, és el del tempo
slow, car 6 dels 9 temes són prou delicats, alguns fins i tot súper slows. La
resta es mantenen en un tempo mig i algun fins i tot en un mig alto, però cap d’ells és allò que
en diem súper fast. Així doncs, el tema més curtet “Conversations with T.S.” i
6è track, és el més slow i interpretat a piano i saxo tenor. Segueix en aquesta
línia el 1er track, tota una declaració d’intencions,”Antenas”, ja a quartet,
amb una preciosa melodia a càrrec del líder també amb el tenor. I del primer al
darrer,el 9è “Cançao Necessaria”, cantada molt bé pel mateix Villar i acompanyat per la magnífica Carme Canela, en una cançó d’un
dramatisme impactant. I amb el soprano comença la preciosa “Pophorn”, també
força delicada de tempo i melodia que t’acarona. I el tema 7è,”11de julio (para Asier Nieto Villar)” el fa Miguel amb el tenor, i es diferencia
pel Groove marcat per contrabaix i bateria ja des dels inicis, aquest però
slow-medium on el tenor del líder l’inicia amb melodia i així seguirà tot i
enllaçant-la amb el seu solo. A partir d’aquí els temes que queden tenen
diversitat estilística, i així és que el 3er “Ara te joes, Kantus”, a tempo
mig, l’inicien saxo tenor, piano i contrabaix fent la part A del tema, on a
moments es respira un punt de “funk” tot i que força delicat. I la diversitat a
la qual feia referència la notarem en el 2n track “Joe and Monk”, on s’hi
barreja el concepte més Free amb la música de Monk, a un tempo també mig slow. I el tema “Ruman Rock Mystery”, iniciat pels
teclats del Toni amb aires força
esotèrics, per no dir estratosfèrics i misteriosos, més endavant evolucionarà a
formes contemporànies i moments d’improvisació col·lectiva i crescendo emotiu.
I el darrer i 5è track a comentar “Miau”, l’inicien ja amb un ritme constant i
tempo mig alt amb un ritme marcat per la base rítmica, amb el piano fent acords
puntuals, on el líder desenvolupa el tema, la melodia del qual segueix un flux
un tant trencat.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:
També us posaré
l’enllaç a la pàgina web del líder Miguel
Villar on hi trobareu aquest, i tots els projectes de l’amic Villar:
Doncs us convido a
escoltar la meravella de composició de Guinga
cantada per Villar i Canela, amb lletra de Zé Miguel....
9.- Cançao Necessaria (Guinga & Zé Miguel) 6m22s
Doncs ja heu vist de
quina manera més càlida hem començat, amb sorpresa inclosa, car, no sabia pas
que en Miguel “Pintxo” Villar cantés
tan bé. Una cançó de Guinga i lletra
de Zé Miguel, que tots dos canten en
diferents projectes, i que és una delícia de composició i sembla que també per
la lletra. Miguel i Carme han fet la seva primera exposició
cantada, amb una “intro” prèvia a càrrec del piano del Toni. La posterior interpretació del líder al saxo tenor, amb la
profunditat necessària i adequada a la cançó ens ha posat la “Pell de Gallina”,
car en Miguel és un dels
saxofonistes més creatius i amb vessants i estils diversos, cosa que anirem
escoltant en els següents temes. Carme
ha continuat amb la lletra, el poema quasi diria jo, per acabar d’arrodonir el
tema amb una gran interpretació la seva, càlida veu i perfecte entonació en una
cançó tota sentiment i aparent melancolia. Toni
i Oriol, l’han acompanyada
delicadament donant-li tot el suport adequat. Al final, els dos cantants, ella
i ell, ens han acabat d’acaronar amb la seva veu i amb un final....”chora
coraçao”, plora cor meu...una meravella per començar el programa d’avui i
projecte de Miguel Villar, el qual
tindrem a la Sala Xica un dissabte
de juny amb el Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels primers dijous de cada mes. Els dimarts primer concert de Jazz i després
Flamenc. Els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i
Carlos Falanga.
Seguim encara amb
més música de Villar i ho farem ara amb el tema...
3.- Ara te joes.
Kantua (Miguel Villar) 5m43s
Doncs ves per on
quina melodia més maca i estructura harmònica ha compost el nostre amic, líder
i gran saxofonista. L’inici, que seria la part A del tema, així com marcat
rítmicament per la pròpia melodia amb saxo, piano i contrabaix, ha deixat pas a
la resta de la melodia, en el pont o la B ja amb una mena de relax rítmic, per
després tornar al concepte inicial, melòdic i rítmic, però ara només amb el
saxo fent-la. Crec que han fet dos “chorus” del tema, o així m’ho ha semblat a
mi. Toni ha encetat els solos, amb
contrabaix i bateria seguint amb el concepte rítmic del tema, marcat, per
dir-ho d’alguna manera. El jove pianista ha desglossat la seva improvisació amb
el seu característic toc al piano, percussiu, i llenguatge propi, amb una mà
esquerra que li dóna el suport harmònic, sovint dissonant a voluntat, i una
dreta, que segueix la pulsió rítmica de la melodia del tema, fent-t’ho amb una
determinada frescor, la que també sembla tenir el tema. Miguel ha desenvolupat el seu tot i demostrant-nos el seu altíssim
nivell com a improvisador seguint fil pe randa l’estructura del tema, podent-lo
seguir amb una certa facilitat. El seu so un tant melós, ens captiva alhora que
ho fan el seu llenguatge i dolça creativitat en un tema que et va entrant cada
vegada més i més. El final, amb tots tres fent la melodia inicial, i recuperant
el tema amb la A i el pont, la B, ens apropa al final, amb una cadència
harmònica i rítmica que se’ns ha emportat des de l’inici.
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu
director Thomas Schindowski estem en
contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus
projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
Seguirem ara amb un
canvi radical perquè us proposo que escolteu el tema emmarcat en l’ona més Free
i Avant-Garde del projecte, que per això en Miguel Villar va formar part de la David Mengual Free Spirit Big Band. El tema es diu..
2.- Joe and Monk (Miguel Villar) 5m47s
I vaja quin canvi més
radical ens han proposat. I és que en Miguel
Villar havia format part de la David
Mengual Spirits Big Band, conjuntament amb l’Oriol Roca i molts més. De fet, va ser un “Bri” de llibertat en
tots els aspectes on el David dirigí
a uns músics, la majoria de l’entorn del Conservatori
del Liceu, on la “vena free” d’ell i també d’en Toni Vaquer, ambdós arranjant i component temes en l’ona més
“Avant- Garde”, serví per a desenvolupar un projecte inèdit amb el qual van
enregistrar diversos discos i que van sonar en aquest programa ara ja fa un
cert temps. Miguel era un dels saxos
solistes, i en aquest tema, tocant el soprano, ens recorda aquells moments. De
fet el saxo soprano és força més adequat a l’estil més contemporani i Free, i
per això us remeto a l’Steve Lacy
per exemple, sense oblidar Coltrane
i tants altres. Ens recorda també a com Ornette
Coleman desenvolupà algunes de les seves creacions. El tema ha començat amb
una “intro” arítmica amb melodia de saxo, piano i contrabaix, per després, ja
amb un ritme un tant Swingat l’han desenvolupat fins arribar a les
improvisacions, que en aquest cas són quasi col·lectives, on cadascun dels
membres del quartet deixa anar la seva vena més free. Tot i així, hi ha moments
estel·lars puntuals com quan el Miguel
deixa per acabada la seva participació i entra amb més preponderància el Toni al piano. En aquest moment s’han
quedat a duet ell i l’Oriol a la
bateria. Ambdós ho “claven” i així veiem com el Toni marca amb acords dissonants mentre l’Oriol fa redobles i demés. La melodia contemporània torna al final
per acabar el tema delicadament.
Miguel
Villar
ens presenta un quartet de luxe, format per Toni Saigi, jove i brillant pianista, Marc Cuevas, un dels contrabaixistes més sòlids i inquiets de
l'escena i Oriol Roca, baterista
imaginatiu i personal. El grup interpreta les composicions més fresques i
profundes de Miguel Villar, que són
un instrument conductor per deixar sorgir la creativitat i la connexió entre
els seus membres. Les nombroses gravacions i actuacions fetes durant anys entre
aquests músics amb diferents formacions, afirmen l'enorme afinitat musical
entre ells. El resultat d'aquesta unió, és un directe carregat d'emotivitat,
dinamisme i sorpresa, on cada músic expressa la seva visió musical sense complexos
i amb llibertat. Aquest "Apàtrida",
va sortir l’any 2019 amb el prestigiós segell Fresh Sound New Talent en el qual hi col·labora la gran cantant Carme Canela. Les seves actuacions per Catalunya i el País Basc han tingut molt d'èxit tant de públic com de crítica.
I acabarem el seu
projecte amb el tema....
5.- Miau (Miguel Villar) 3m40s
Doncs tot i el ritme
persistent marcat per l’Oriol i el Marc, aquesta és també una melodia
“atípica” i que evidentment la podríem emmarcar en el concepte i músiques que
feu Ornette Coleman. De fet, la
melodia inicial a càrrec del saxo tenor i líder del projecte, i també
compositor, és força engrescadora, fins i tot “entremaliada” per fresca també.
El Toni pentina el tema amb puntuals
acords també dissonants, mentre el líder va desenvolupant el tema amb la seva
improvisació amb alguna referència a Gershwin
segurament entre d’altres. La base rítmica de contrabaix i bateria estan
genials per com fan que el tema camini, mentre piano i saxo tenor fan de les
seves. Genialitat, frescor i llibertat són algunes de les característiques dels
temes d’aquest magnífic projecte del Miguel
Villar Quartet. El títol “Apátrida”
fa referència a un sentiment que no sé si és el que sent el líder, ell que és
de Pamplona i s’està entre nosaltres
des de fa força anys, i a qui podeu veure cada dimecres a 23 Robadors a les Jam Sessions que allà s’hi fan i de les quals en
parlo més o menys sempre en el Jazz Club
de Nit. El tema l’han anat desenvolupant fins arribar a retrobar la melodia
principal a partir de la qual han encarat el final, acabant-lo de cop.
Magnífics tots els temes d’aquest projecte, tot i no haver-los posat tots. O
sigui que us recordo que entreu a la pàgina web del disc per així poder-lo
adquirir i col·laborar en mantenir la flama del Jazz.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I seguirem amb un
projecte també de FSNT i aquest serà
el..
“NAS”
Juanma
Barroso 4tet
Editat
per FSNT 585
Enregistrat
per Paco Refojo el 29 de setembre i el 29 de novembre de 2018 a PKO Studios,
Boadilla del Monte, Madrid,
Mesclat
i masteritzat per Mintxo Alejos
Produït
per Juan Manuel Barroso
Productor
executiu: Jordi Pujol
Blue
Moon Produccions Discogràfiques S.L.
Juanma
Barroso, bateria
Maikel
Vistel, saxo tenor
Virgilio
da Silva, guitarra
Paco
Charlín, contrabaix
Convidats
especials:
Germán
Kucich, Fender Rhodes a #1, 2 i 9
Toño
Miguel, contrabaix a #2, 7 i 9
La majoria de temes
són de Juanma Barroso excepte “I
Have a Dream”, Herbie Hancock;
“Dazed and Confused”, de Led Zepelin
amb arranjaments de Héctor García Roel,
“Hey it’s me talking you”, de Victor
Lewis i “Very Early” de Bill Evans.
Aquest és un projecte
amb 9 temes i prop dels 48 minuts d’una música molt personal, i no només per
les composicions pròpies i sí per la manera com les passen totes pel seu sedàs.
Els tempos també són diversos, amb balades i similars a tempo slow com per
exemple el més esotèric i 8è track “Crazy World”, tema sense tempo
predeterminat essent més aviat volàtil. El 3er track “The evolution is right
there”, té també aires esotèrics, ara sí però amb un tempo que sembla anar
flotant, per delicadeses diverses. El tema que titula el projecte “Nas” i 6è
track, sí té una concepció més o menys estàndard, a tempo constant i delicat i
precioses melodies, les del saxo tenor. El tema de Bill Evans “Very Early”, és una meravella de composició i
interpretació del 4tet amb els sons delicats de la guitarra. De Herbie Hancock podrem escoltar el tema
“I Have a Dream”, 2n track, delicat en els inicis també per sons cristal·lins
de la guitarra, i que ben aviat la resta de companys el desenvolupen ara sí a
un tempo mig i melodia a càrrec de saxo tenor. Un altre tema delicat és el 4rt
track de Led Zeppelin, “Dazed and
Confused”, al qual reconeixem ben aviat els qui l’havíem escoltat pel grup
anglès. El 1er track “Those Things Happen” té un esperit diferent per la
vitalitat rítmica inicial per motiu principal de contrabaixista, a tempo mig
slow, i ben aviat ja per la melodia en clau súper moderna del saxo tenor, quasi
com si d’una improvisació es tractés. El 5è track “Hey it’s me I’m talking to”,
estàndard interpretat amb un arranjament adequat per a la formació i músics del
4tet, primer a ritme un tan trencat i després amb moments de swing en els solos
posteriors. I el tema més viu de tempo és el darrer i 9è track “Uncle Oswald”,
aquest amb un ritme gens convencional i més aviat ternari.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc..
I també us posaré la
seva pàgina web:
Doncs comencem
escoltant els temes més delicats, com és ara el tema de Bill Evans, amb en Toño
Miguel al contrabaix......
7.- Very Early (Bill Evans) 5m19s
Aquest és un tema en
clau de vals que Bill Evans va
enregistrar el 1962 i encabir en el seu àlbum “Moon Beams” amb en Chuck
Israel’s, contrabaix i Paul Motian,
bateria. El genial pianista el va fer però a un tempo més suau que el dels
nostres herois, i aquí hi deu haver la visió personal del líder del projecte i
baterista Juanma Barroso el qual li
ha volgut donar més consistència rítmica.
Aquesta l’hem pogut
notar ja des de l’inici, per escombretes del baterista i pulsió del
contrabaixista, i amb la preciosa melodia a càrrec del guitarrista Da Silva el qual l’ha fet amb tot
l’amor possible per calidesa implícita. En Toño
Miguel és qui primer ha encetat els solos, fent-ne un de magistral per com
l’ha fet amb una pulsió força lleugera, velocitat d’execució i constància sense
deixar massa espais, els justos això sí. Ens ha demostrat la seva gran tècnica,
creativitat i control de l’instrument, alhora que perfecta afinació. La quietud
general en el seu solo, s’ha transformat en una delicada brillantor gràcies al
“Ride” del líder i baterista Barroso
en el solo del guitarrista Da Silva.
Aquest ens ha acaronat amb la seva sonoritat i un petit efecte de reverberació
que ha omplert una mica més de colors el seu so. La seva és un pulsió i
digitació força nítida i clara, i la seva imaginació i creativitat està farcida
de calidesa, l’adequada al tema d’Evans
i que ells han fet tan i tan bé. Ell mateix
ha encarat el final tornant a la melodia d’aquest preciós tema de Bill Evans a tot vals i que ells han
fet també a trio, substituint piano per guitarra.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim escoltant el
primer track del disc, ara amb en German
Kucich al piano elèctric Fender
Rhodes, tema anomenat....
1.- Those Things
Happen (Juanma Barroso) 4m52s
Amb aquest tema hem
encetat la producció pròpia d’aquest baterista madrileny del qual ja li vam
posar anteriors treballs, un d’ells amb l’Albert
Bover al piano, magnífics com aquest. Tema aquest molt interessant i un tan
enigmàtic que l’ha començat el contrabaixista Charlín amb el motiu principal per després afegir-s’hi el baterista
i ja i de quina manera, el gran saxo tenor cubà en Maikel Vistel, amb una increïble i llarga introducció al tema. Es
podria parlar d’una improvisació ja d’entrada en una llarga exposició
introductòria abans del pròpiament dit tema on també apareix el Fender Rhodes i per descomptat el
líder, baterista i compositor. Amb el tema s’hi troben amb el guitarrista i
així ja tots plegats segueixen la seva elaboració, tot i que aquesta no és
gaire llarga, apareixent també el que en podríem dir el pont, també. Da Silva ha seguit amb la seva
improvisació, delicada i nítida, i sempre per sota la base i acords puntuals de
German al piano elèctric, el més
emblemàtic de tots, el Fender Rhoes.
Gran solo de Da Silva i magnífica
gestió la feta per la base rítmica donant-li tot el suport adequat. El tema i
motiu principal apareix de nou amb el tenor de Maikel ara però en una exposició curta, la justa del tema per
acabar-lo delicadament.
Juanma
Barroso,
és un dels bateristes de jazz més creatius de tota Europa. Natural de Madrid
(Espanya), estudià a Nova York
amb grans bateristes de jazz com Al
Foster o Ben Riley. Ha tocat en
festivals de Jazz molt importants de tot el món amb músics de jazz realment
gratificants com: Phil Woods, Eddy
Henderson, Sonny Fortune, Larry Willis, Frank Lacy, Doug Raney, Rosario
Giulianni, Marcus Strickland, Lage Lund, Orrin Evans, Gene Shimosato, Tony
Lakatos, Logan Richardson, Ben Bessiakov, Uffe Markussen, Deborah Davis
Francine Luce, Doris Cales, Jerry Gonzalez, Chano Dominguez, Jorge Pardo, Bobby
Martinez, Pedro Iturralde, Wendy Pedersen, Albert Bover, Paco Charlín, Bobby Mc
Ferry, Jean Francois Jenny Clark, Perico Sambeat, Roman Filiú..etc. Ja li
vaig posar en aquest programa, un anterior i també magnífic treball seu
anomenat “Pyro’s Mood”, que
igualment us recomano cercar.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I també en dilluns,
dimarts, dimecres i divendres podeu anar a Casa
Fígari a Gràcia on en aquests
dies s’hi fant concerts primer i després jam session.
I també és vital el
cinquè track, de Victor Lewis
anomenat...
5.- Hey It’s Me
Talking To (Victor Lewis) 5m50s
Doncs aquest és un
tema de baterista a baterista, i així es que aquest és un tema de l'àlbum "Know It Today, Know It
Tomorrow", de Victor Lewis
Quintet, i tema anomenat "Hey, It's Me You're Talkin To", on
teníem a Victor Lewis, bateria, Eddie Henderson, trompeta, Seamus Blake, saxo tenor, Eduardo Simon, piano i Christian McBride, contrabaix. Així és que
els nostres herois n’han fet una interpretació diria que fil per randa de
l’original, fins i tot al mateix tempo, i per descomptat amb la mateixa
estructura i ritme. Així és que ja d’entrada la bateria de Juanma fa la “intro” de la mateixa manera que la de Victor Lewis en el tema original i
potser diria que és una mica més llarga la que fan al guitarrista Da Silva. El tema pròpiament dit entra
amb la coneguda melodia ja amb el saxo tenor de Maikel fent-ne la A i la B de l’estructura per després situar-se en
un espai utilitzat de pont, amb el qual han fet la “intro”. Després torna a fer
lo mateix, la A i la B i fer servir l’espai comentat per fer de pont i iniciar
les improvisacions. Maikel mateix
les ha començat i de quina magistral manera, i velocitat d’execució, no
endebades és un dels saxos tenors més potents peninsulars i potser més enllà
també. El seu llenguatge és modern i el fraseig energètic, robust, ràpid, i per
això mateix farcit de tècnica i control. L’hem escoltat amb uns aires a lo Wayne Shorter a moments, i la seva
escolta es agradable, tot i la seva velocitat d’execució, en fi, que
m’estendria força parlant d’aquest “mostru” del saxo. Da Silva l’ha acompanyat a la guitarra així com Charlín i Barroso a la bateria. El guitarrista és qui ha seguit les impros,
primer pausadament per després seguir el tarannà ràpid, i a tot swing per
“walking” i “Ride-Xarles” de contrabaix i bateria. Gran solo de Da Silva també que ens ha situat amb el
tema principal i així acabar-lo de cop.
I acabarem aquest
projecte amb el darrer tema del disc...
9.- Uncle Oswald (Juanma Barroso) 4m11s
I quin tros de tema
per acabar el projecte del Juanma
Barroso Quartet i convidats, i és que en aquest tema hi ha hagut els dos
convidats, en Toño Miguel,
contrabaix i German Kucich, Fender
Rhodes. Tema vital a tempo fast, iniciat també amb una intro curteta de
bateria, i posterior inserció de la base rítmica i començar la melodia amb saxo
tenor, guitarra i piano elèctric. Melodia de notes llargues contraposades al
tempo fast del tema que el fan més agradable d’escoltar i que el fan també
sorprenent i més amb els acords finals del guitarrista en l’exposició del tema.
German ha encetat els solos amb el
seu al Fender Rhodes, brillant per
recursos i ric amb matisos, també per la sonoritat tan personal d’aquest piano
elèctric, emblemàtic i que en el programa anterior, el Especial 400, vareu
escoltar amb Chick Corea, Herbie
Hancock, Joe Zawinul i Larry Young.
Da Silva ha iniciat el seu seguint
al principi la concepció de notes llargues de la melodia del tema, tot i que
després s’ha esplaiat abastament amb la velocitat i lleugeresa adequades,
alhora que magnífica creativitat i la seva típica sonoritat moderna a l’estil Rossenwinkel. El tema i notes llargues
apareixen de nou apropant-nos al final del tema, que rematen amb una mena de
“Turn Around” que s’acaba en suspensió. Magnífic tema i projecte del Juanma Barroso i els seus amics.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I seguirem amb més música,
i ara serà la del projecte...
“INTRODUCING
”
Rebop
Quintet
Editat
per UNIT Records
Enregistrat
del 18 al 20 d’abril de 2018 a Begues, Catalunya.
Mesclat
per Adrian Mateo
Masteritzat
per David Casamitjana
Jordi
Rossy, vibràfon i marimba
Linus
Eppinger, guitarra
Sam
Braysher, saxo alto
Tilman
Oberbeck, contrabaix
Phelan
Burgoyne, bateria
Tots els temes són
dels membres del grup, excepte “Dreamland”, de Monk i “Radamés y Pelé” de Jobim.
Bé, ara amb aquest
projecte sí que entrem de ple en el Swing. 10 temes i 51 minuts de música amb
aquest caràcter rítmic. El tempo i ritmes són diversos, i així tenim doncs tres
balades o similars com són el 3r track i tema de Monk “Dreamland”. També és força delicat el tema de Rossy i 8è track “Cold” d’una melodia
un tant melancòlica a saxo alto. El tema del contrabaixista Oberbeck és una delicada cançó
interpretada amb la marimba pel Jordi
i pel saxo alto de Braysher i
arpegis diversos del guitarrista. El delicat swing a tempo mig el tenim ja amb
el 1er track “Chillin’”, també del Jordi,
amb melodia a càrrec de saxo alto, guitarra i vibràfon a base de notes llargues
en la A del tema. El mateix swing i tempo el tenim en el tema del guitarrista Eppinger, bàsicament un Blues i 5è
track “Turn Up”. Quasi al mateix tempo però no de ritme, tenim el 9è track de Tom Jobim, “Radamés y Pelé” amb una
bossa preciosa i intervenció del Jordi
amb la marimba. El tempo es vitalitza en
el 10è track també del guitarrista Eppinger
i anomenat “How About This” i el swing torna a revitalitzar-se en un tema típic
de 32 compassos i forma AABA. El baterista Burgoyne
col·labora també amb un tema dedicat al Jordi,
2n track “Jordi’s Jump” tema iniciat per ell mateix a escombretes acompanyat
del contrabaix, per després escoltar la melodia a càrrec de guitarra i vibràfon
en les A, per entrar el saxo alto a la B, seguint amb una estructura de temes
estàndards. El 4rt track, força més vital “Fish Hat” és també del baterista i
segueix la tònica de l’homenatge d’aquest projecte al Bop per improvisacions i
al Swing i Groove per ritmes i tempos. I el més vital és el del saxo alto Braysher 6è track “BSP”, a tot tempo,
magnífic tema per acabar de valorar rítmicament aquest projecte.
I dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç de la pàgina web de l’editorial...
Escoltem ja algun
d’aquests magnífics temes farcits de Swing, i ho farem amb el primer track i
tema del Jordi...
1.- Chillin’ (Jordi Rossy) 5m21s
I ves per on que hem
entrat de ple en el “Swing” en el “Groove”, per no confondre el primer amb
l’anomenada “Era del Swing”, que ja sé que totes i tots vosaltres ja ho sabeu.
Un magnífic tema del Jordi a tot
swing, i ves per on que amb una melodia de notes llargues i tranquil·les, amb
un tempo mig magnífic i amb tot el “swing” del món gràcies a la base rítmica de
contrabaix i bateria amb espurnes d’acords del guitarrista. La melodia l’han
feta saxo alto i vibràfon en un tema d’estructura AABBA de 8 compassos
cadascuna de les parts, o així m’ho ha semblat a mi, a partir de la qual ha
estat el Jordi qui primer n’ha fet
la improvisació. Amb el vibràfon, el nostre estimat amic i mestre poli
instrumentista ens ha tornat a frapar per com de sòlida és sempre la seva
exposició solista, marcada no per la profusió de notes, en aquest cas, i sí per
la seva situació en el temps i harmonia. Haureu flipat també amb el solo del
jove saxo alto anglès Sam Braysher,
magnífic ell també, jove sí, però d’un nivell interpretatiu molt alt. I és que
aquest és el nivell de l’escena del Jazz jove del Regne Unit, d’on veiem sovint alguns dels seus integrants tocar a
casa nostra, concretament al Jamboree.
Tot i això darrer, dir-vos que aquest quintet el vam veure a Sinestesia no fa pas gaire, on el jove
saxo alto em va passar el seu disc a duet amb Mike Kanan. Fraseig i un tan fosca la seva sonoritat del seu alto
en el registre mig baix i molt bon llenguatge i tècnica. Una altre de les
sorpreses d’aquest projecte és la presència del guitarrista suïs, crec, en Linus Eppinger, el qual, ens situa en
el so de la típica guitarra de Jazz, crua i dura, sense cap tipus d’efectes i
només amb el so propi per com la seva construcció, i que era una Gibson de caixa ampla, la millor
guitarra de Jazz. El llenguatge és magnífic i ens recorda a “mostrus” com Kenny Burrell i potser amb un so més clar
el de Linus i més fosc el de Kenny. Després d’ell han recuperat el
tema amb notes llargues i el sempitern “Swing” i ja per arribar al final
d’aquest magnífic tema.
Seguim de la mateixa
manera a tot Swing ara amb el darrer tema del disc, compost pel guitarrista Linus Eppinger i anomenat...
10.- How About This (Linus Eppinger) 4m10s
Aquest sí és un tema
d’estructura típica de 32 compassos i forma AABA, la de la majoria dels
estàndards de Jazz. I és que per poder gaudir interpretant música en les improvisacions
tan se val com sigui el tema. És clar que com més ric sigui i més farcit
estigui d’acords en cada compàs, més en gaudiran els mestres que ho acabaran
tocant. En quest cas, l’estructura és relativament senzilla i simple i no per
això menys valuosa que les més complexes. La melodia és força enganxosa i ben
aviat ens la fem nostra. El saxo alto l’ha fet en les As mentre que en Jordi l’ha feta a la B. Després de
l’exposició global del tema ha estat el guitarrista Linus qui primer ha desenvolupat el seu solo, fent-ho de manera
excelsa per fraseig i recursos tècnics alhora que llenguatge jazzístic magnífic
i bon gust interpretatiu i delicada sonoritat. El contrabaixista Tilman Oberbeck és qui l’ha seguit tot
i demostrant-nos la seva gran vàlua, també, per magnífica afinació i pulsió
rítmica, alhora que bon recorregut per l’estructura, podent-lo seguir fil
per randa en la seva exposició.
Posteriorment, el baterista Burgoyne
ens ha fet un parell de “quatres” per després fer una curta exposició de la A
final i acabar-lo amb dos compassos pujant de to.
I ens diuen que.....El
baterista Jordi Rossy s'uneix a la
jove banda internacional liderada pel bateriste britànic Phelan Burgoyne per fer un programa de bebop de cap de setmana.
Extret això i les dues curtes biografies, del web del “EFG London Jazz Festival”, on ens diuen que: REBOP és un retrobament de quatre joves beboppers: Sam Braysher, Linus Eppinger, Tilman
Oberbeck i Phelan Burgoyne que es van unir amb el veterà Jordi Rossy per explorar un quintet d’estètica
i repertori post bop, afegint-hi també composicions eclèctiques pròpies.
Prepareu-vos per a un recorregut musical ple de sorpreses.
I ara seguirem encara
amb un tema del baterista Phelan
Burgoyne, dedicat al Jordi....
2.- Jordi’s Jump (Phelan Burgoyne) 5m49s
I amb un punt més de
tempo hem escoltat aquest tema del baterista Burgoyne, d’estructura i formes no tan habituals, havent-hi dues As
de 14 compassos, una B de 8 i acabar amb la meitat de la darrera A. De fet,
contrabaix i bateria a escombretes han fet 8 compassos inicials mantenint un
motiu que podria ser el principal per després escoltar el tema i melodia a
càrrec de la guitarra de Linus i
vibràfon del Jordi, mentre que la B
l’ha fet el saxo alto Braysher. Oberbeck, al contrabaix ha estat qui
primer ha desenvolupat els solos, tornant-nos a acaronar amb la seva manera
d’executar-lo, de manera melòdica i amb la pulsió rítmica adequada. Bon fraseig
i llenguatge i sempre per sota i delicadament la bateria de l’anglès Burgoyne. El també anglès i saxo alto Braysher ho ha tornat a brodar per
melòdica interpretació, allunyada de malabarismes i arpegis, car no és com va
aquest projecte, i considerant també que ell és un seguidor de la West Coast Jazz i gent com Lee Konitz i Art Pepper. Jordi al
vibràfon ha fet el seu, magnífic també, amb profusió d’escales disminuïdes, algunes,
i creativitat a dojo, la d’aquest el nostre més internacional dels músics
actuals. Linus a la guitarra l’ha
seguit de la mateixa excelsa manera, car aquesta formació de quatre joves més
un que no ho és tan, són tots plegats uns músics impressionants. El solo darrer
del baterista ens ha situat ja al final que han acabat de cop.
Jordi
Rossy
és reconegut internacionalment com un dels bateristes més influents de la seva
generació. La seva obra com a sideman inclou més de 80 enregistraments amb
reconeguts músics de jazz com són Brad
Mehldau, Ethan Iverson, Kevin Hays, Albert Sanz, Mark Turner, Chris Cheek,
Seamus Blake, Joshua Redman, Kurt Rosenwinkel i Steve Swallow, entre molts
altres. Jorge també ha fet gires amb icones del Jazz com Charlie Haden, Wayne Shorter, Lee Konitz, Carla Bley i Joe Lovano.
I acabarem el
projecte d’aquest magnífic quintet, amb el tema també del baterista,
anomenat...
4.- Fish Hat (Phelan Burgoyne) 4m22s
I si la majoria de
temes d’aquest projecte tenen una sonoritat més o menys similar, amb melodies
relativament senzilles i/o simples a més a més d’estructures properes als
estàndards de Jazz, en aquest tema del baterista, ens han mostrat la vena més
moderna per tot plegat, melodies i estructura. Magnífic tema del baterista
anglès per melodies i harmonies, encabides en el Jazz més actual i sempre
Post-Bop o Neo-Bop o com vulgueu definir-lo. L’ha iniciat ell amb una curta
“intro” que sembla formar part del tema, per com l’hem escoltat després. I
remarcable és que la melodia hagi sorgit d’un baterista, però ja sabem que els
joves músics acaben els seus estudis amb un segon instrument, que podria ser en
aquest cas el piano, el més adequat per composar, més o menys com la guitarra.
En fi que ja m’he esplaiat prou parlant dels temes i com que aquest és el
darrer, ho deixo aquí, repetint que sí, que és un magnífic i sorprenent tema
que s’aparta de la resta, encabits en estructures més convencionals. Magnífic
tema per acabar el projecte dels Rebop
Quintet.
Phelan
Burgoyne
(1994) és un baterista i compositor britànic que viu actualment i treballa
entre Basilea, Suïssa i Londres, Regne
Unit. Ha estudiat a la Royal Academy
of Music, Londres amb Jeff Williams
i Martin France i al Campus de Jazz, Basilea amb Jordi Rossy, Jeff Ballard, Larry Grenadier
i Guillermo Klein. Phelan ha actuat en molts dels llocs més destacats del Regne Unit, com ara el Ronnie Scott's Jazz Club, el Vòrtex i el Barbican Center amb Kenny
Wheeler i Dave Holland. També ha tocat a Alemanya, França, Suïssa i Espanya amb Jordi Rossy i Bill McHenry. Els seus projectes actuals inclouen un
trio amb dos músics londinencs consolidats; el saxofonista Martin Speake i el guitarrista Rob
Luft. El trio va gravar un nou CD de composicions originals titulat "Unquiet Quiet" que va sortir
a la tardor del 2016.
I després d’aquest
magnífic projecte, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.....
.................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en les
músiques del programa i fer-ho amb la teva personal dolçor.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars i dir-vos que
aquesta setmana s'havia d'inaugurar la 39ena
edició del Festival de Jazz Terrassa cosa que no passarà per qüestions relacionades amb el "Coronavirus", posposant-se per més endavant. De fet, el projecte de l'Ignasi Terraza Trio & Pureum Jin havien d'inaugurar aquest dijous 12 de març el Festival de Jazz de Terrassa. I també en dijous, però el segon i
quart de cada mes, podeu anar al Falstaff
de Gràcia, on s’hi fan unes
magnífiques Jam Sessions amb Fran
Suárez, Carlos Enrique i Albert Whiles.
I acabarem el
programa amb el projecte anomenat.....
“THE
REAL BLUE LIVE IN JAMBOREE”
Ignasi Terraza Trio & Pureum Jin
Editat
per Swit Records 2019 Swit29
Enregistrat
en directe a Jamboree (Barcelona) el 29 de juliol de 2018 per David
Casamitjana.
Mesclat
i masteritzat a l’Espai Sonor Montoliu de David Casamitjana.
Ignasi
Terraza, piano
Pureum
Jin, saxo alto
Horacio
Fumero, contrabaix
Esteve
Pi, bateria
Aquest és un magnífic
projecte barreja de temes propis de l’Ignasi
i de Pureum amb estàndards de Jazz,
tot encabit en el més vital dels swings.
El projecte es va
enregistrar en directe al Jamboree
així és que la pròpia dinàmica del concert va modificar el que hauria estat un
enregistrament a l’estudi. Tenim doncs quasi una hora de música, temps típic
dels passes a la nostra estimada cova-cava, i 9 magnífics temes. Els tempos i
ritmes són també diversos, havent-hi però un parell de precioses balades com la
del 4rt track “When Blue Gets Blue”, de Pureum interpretada amb la màxima
dolçor per ella mateixa. També ho és la del 7è track, el conegut estàndard “These
Foolish Things” de Strachey-Link-Marvell, iniciat
delicadament per l’Ignasi amb una
magnífica “intro”. El delicat swing comença ja amb el 2n track “You’re My Everything” de Warren-Young-Dixon amb les
primeres notes del saxo alto de Pureum.
Un mica més viu de tempo és el 8è track “Soul Eyes” de Mal Waldron,
iniciat també per la saxo alto coreana, ja a tot swing. I un altre dels temes
de la saxofonista Jin és el primer
track del disc, “Remembering
Mr. Woods”, una mica més viu de tempo però igualment a tot Swing. I el 3er
track, tema de l’Ignasi “Grooving for Jaume” ha començat a ritme trencat i així
exposen el tema fins arribar a les improvisacions, on el Swing viurà fins el
moment final de retrobar el tema. I el darrer que van fer, també de l’Ignasi i 9é track “Jocs De Mans”, és
una mena d’homenatge a Herbie Hancock
i a aquells temes com “Cantaloupe” i d’altres en aquesta ona un tan funky. I
més viu de tempo és el tema de Pureum
Jin i 6è track “Into The Clouds”, el qual té un inici força funky també,
cosa que només durarà l’estona de la seva “intro”, car, després, la dolça
melodia a tempo de balada ens acaronarà fins arribar a les improvisacions, on
el “funk” tornarà a aparèixer i també a un bon tempo, també recordant ara a l’Horace Silver. I el tema més viu de
tempo és el 5è track de l’Ignasi amb
una “intro” també entretallada, per després abocar-se de ple al Swing i tempo
viu, amb les bones intervencions de tots plegats.
I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la
pàgina web del disc i editorial: www.switrecords.com des d’on podreu
veure el seu catàleg i cercar aquest magnífic disc.
Escoltem doncs el
magnífic estàndard de Warren-Young-Dixon
anomenat...
2.-
You’re My Everything (Warren-Young-Dixon) 6m04s
I "You're
My Everything" és una cançó de 1931 amb música de Harry Warren i lletra de Mort
Dixon i Joe Young. La cançó va
ser escrita per a la revista The Laugh
Parade amb Ed Wynn de
protagonista que es va inaugurar a la ciutat de Nova York el 2 de novembre de 1931, i la van cantar Jeanne Aubert i Lawrence Gray. Més interpretacions varen ser a càrrec de Billy Eckstine i la seva orquestra, Connie Francis,
Miles Davis Quintet, Jerry Carretta, i un llarg etc. És també un estàndard
típic interpretat a les Jam Sessions, o sigui que s’ha mantingut en plena
vigència de la mateixa manera que els hi passa a la resta d’estàndards de Jazz,
la majoria escrits en aquesta època i posteriors fins els 60s.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica
Jam Session.
Per
recordar la versió de Miles Davis
Quintet a tot tempo súper slow, tema encabit en el seu “Relaxin’ With MDQ”, i que els nostres herois han fet a un tempo més viu i vital, comparat amb
el de Miles, l’adequat a la seva
concepció i també pel fet del directe. Pureum
n’ha fet la seva primera exposició melòdica del tema amb el saxo alto i un so
un tan brillant. Qui primer ha fet la seva improvisació ha estat el mestre i
amic Horacio Fumero, el qual ens ha
mostrat de quina manera sòlida i melòdica l’ha fet, passejant-se amb solvència
per l’estructura típica també de 32 compassos i forma en aquest cas AB de 16
cadascuna de les parts. L’Ignasi
l’ha seguit quan encara aquest no havia acabat, entrant doncs en el darrer
compàs de l’exposició completa que ha fet Fumero
del tema sencer. L’insigne pianista n’ha fet una exposició sencera també,
dels 32 compassos, i l’hem pogut escoltar de quina manera l’ha interpretat,
magistralment, per melodies, pulsió rítmica i digitació prístina i nítida
alhora que invenció i lligada la seva improvisació a l’estructura harmònica.
Els recursos emprats han estat diversos i sí que entenem que la mà dreta ha
anat lleugera i segura vers les tecles seguint les ordres del seu cervell,
alhora que l’esquerra ha sabut estar-se allà, tot i recolzant amb els acords
adequats la mà solista. I per acabar el magnífic solo de la saxo alto sud
coreana Pureum Jin a la qual i en
aquest indret i amb aquest projecte vam poder veure, jo diria que ara deu fer
un any i escatx. I ella ha fet primer un “chorus” sencer per després fer la
primera A del segon i tornar a la melodia a la B d’aquest darrer “chorus”,
acabant el tema amb una Turn Around preciós. I si aquesta ha estat la
descripció del què ha fet, parlem-ne una mica de com ho ha fet. I sí, té un so
brillant aquesta saxofonista alto, i llenguatge Parkerià amb algunes frases que li hem pogut escoltar, però no
només, car per so és més propera a Jackie
McLean per parlar només del primer que m’ha vingut al cap. Pureum és una destacada solista del
saxo alto, i en aquest tema ens ho ha demostrat per la bellesa de la seva
exposició i també calidesa alhora que creativitat i tècniques a dojo. Magnífic
tema per començar el projecte de l’Ignasi,
Jureum, Horacio i Esteve, al Jamboree.
I
ara és el moment d’escoltar el tema que tan ens recorda el “Cantaloupe”,
homenatge de ben segur a l’estimat Hancock,
tema de l’Ignasi anomenat...
9.-
Jocs De Mans (Ignasi Terraza) 6m10s
I sí
que aquest tema ens recorda en la seva exposició inicial al de Hancock i per descomptat per la seva
estructura, tot i les divergències, que hi són, perquè no és el mateix tema. Sembla
evident que és un homenatge al “Cantaloupe” i a Herbie Hancock per descomptat. El que sí és que va ser el darrer
tema del concert al Jamboree la qual
cosa també es nota pels més llargs aplaudiments i potser devia ser-ne el bis,
magnífic tema per acabar el concert a tot Funk per ritmes i demés meravelles.
Els acords del piano de l’Ignasi i
la resta de la base rítmica, li posen en safata a la saxofonista l’estructura i
ritme del tema per així ella poder-lo desenvolupar, primer amb la melodia i
després amb l’esclatant solo. El fraseig lligat i nítid ens la mostra com la
magnífica improvisadora que és Pureum
amb un magnífic so del seu alto. Llenguatge, domini de l’instrument i més
virtuts que té aquesta magnífica intèrpret de residència neoyorkina i d’ascendència
coreana del sud. L’Ignasi l’ha
seguit a tot funk on ell afegeix Hancock
i Horace Silver en la seva
interpretació, tot i fer-ho de la seva particular manera i també amb un reeixit
i percussiu solo. La recuperació del tema per part de la saxofonista ens
l’apropa al final del tema i del magnífic concert que van fer al Jamboree.
Pureum
Jin,
saxofonista i compositora de jazz, va néixer a Corea del Sud, tot i que viu als EUA. Igualment activa en les escenes musicals asiàtiques i
nord-americanes, l’artista va començar a estudiar música clàssica, però la seva
vida va canviar en entrar en contacte amb la música del gran John Coltrane. Amb un peu a orient i un
altre a occident, tant aviat se la pot sentir al Festival de Jazz i Blues d’Edimburg, com al Takatsuki Jazz Festival del Japó
o al Festival de Jazz de Seül.
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I nosaltres seguim ara amb el primer track de l’àlbum,
composició de Pureum Jin
anomenada...
1.- Remembering Mr.
Woods (Pureum Jin) 6m30s
I del
darrer tema del concert al primer amb el qual el varen començar, tema a tot
Swing de la saxo alto sudcoreana. L’han iniciat amb un marcat accent i ritme
trencat en la intro, per després encetar-ne la melodia del tema d’estructura de
32 compassos i forma ABAC, si no vaig errat. Ella mateixa ha seguit amb
l’exposició solista en la seva reeixida improvisació farcida de motius i
recursos tècnics alhora que, insisterixo, amb la calidesa d’aquest so un tan
brillant. I quin plaer escoltar-la executant els seus solos, els quals, sense
apartar-se massa dels acords ens deixa palplantats per com els desenvolupa i
per com hi introdueix els diferents motius i frases encabides totes en el més
obert Post Bop, o Neo Bop, com li vulgueu dir. Magnífica Pureum Jin també gràcies al suport de la base rítmica amb un
magnífic “Walking” de l’Horacio i el
“Ride” de l’Esteve Pi. Després
d’ella, ens hem trobat am l’Ignasi
Terraza Trio, màquina rítmica perfecte és el trio de Jazz de piano,
contrabaix i bateria, i ells tres, que es compenetren tan i tan bé, doncs
encara més. El solo de l’Ignasi ha
estat també brutal, amb una mà dreta segura en la digitació i situació de les
no masses notes al lloc adequat, mentre amb l’esquerra ha anat marcant
l’harmonia de manera rítmica també. Ell és un dels més reconeguts solistes del
piano Jazz amb un estil sobri i encabit més en el “Jazz Modern” sorgit després
del Bop. I així doncs recordar el desaparegut McCoy Tyner del qual l’Ignasi
n’ha estat de ben segur un gran seguidor. Després uns quatres amb l’Esteve Pi i ja encarar el final del
tema recuperant la melodia i així acabar-lo fent un curtet “Turn Around”.
Ignasi
Terraza
és un dels pianistes de jazz més destacats amb una gran projecció
internacional. A l'any 2009 va ser distingit amb el primer premi del Jacksonville International Jazz Piano Competition
als Estats Units, amb una àmplia
discografia que inclou més de 40 referències editades al nostre país, a França, a Suïssa i al Japó, de les
quals 8 són amb el seu trio. Ha col·laborat amb figures de la talla de Frank Wess, Lou Donaldson, Benny Goldson,
Jon Faddis, Jesse Davis...i en el seu trio ha comptat amb músics com Bobby Durham, Jeff Hamilton, Gregory
Hutchinson, Victor Jones o Pierre Boussaguet. Actua habitualment en els
circuits europeus i ha actuat a gires per Sud-Amèrica,
Estats Units, Europa i Àsia. El
seu estil desenvolupa una veu pròpia partint de la tradició del jazz, amb
influències d’Oscar Peterson o Ahmad Jamal -entre d’altres- i el
rerefons de la música clàssica europea; amb un so molt personal i ple de
virtuosisme on destaquen la força rítmica del swing i la sensibilitat de la
seva expressió.
I
acabarem el projecte i programa d’avui amb un altre magnífic tema a tot swing,
també de l’Ignasi, anomenat...
5.-
Give Me Another (Ignasi Terraza) 6m33s
I
amb aquest magnífica composició de l’Ignasi
hem acabat projecte i programa d’avui. L’ha iniciat l’Esteve amb les escombretes però ben aviat hem pogut comprovar de
quina manera ha anat sorgint el tema, amb tots els canvis i ritme trencat, amb l’Horacio fent un trosset curtet del tema també, i tot això abans del
primer solo a càrrec de Pureum Jin
la qual ens ha seguit acaronant per tot plegat, so, fraseig, i demés virtuts
que ben bé li hem escoltat avui en aquest projecte i programa 401 a Ràdio Sant Vicenç, què és on va
començar tot plegat el juny de 2009. Déu n’hi do. El compositor i pianista ha
fet també una magnífica intervenció primer ell quasi sol per després fer-ho a
tot swing amb els dos magnífics companys. Pulsió, nitidesa, ritme, llenguatge,
solidesa interpretativa, seguretat, control sobre l’instrument i demés virtuts
que també té l’amic Ignasi Terraza.
També l’Horacio ha fet la seva part,
i de la mateixa manera l’Esteve
també, per recuperar el tema i acabar-lo de manera magistral, i nosaltres
aquest programa, que espero hàgiu gaudit com jo en el moment de compilar-lo.
I
per acabar-ho de polir.....
“The Real Blue live in Barcelona” és
un projecte que neix amb vocació global, prova de què avui en dia el jazz no
coneix fronteres tant dalt com a baix del escenaris. L'any 2015, durant una
gira que feu per Corea el trio del
pianista Ignasi Terraza va escoltar
la jove saxofonista coreana en un club de la ciutat i va quedar impressionat
pel seu talent. D'aquest recíproc respecte i admiració nasqué la seva voluntat
de col·laborar junts en un pròxim projecte. L'any 2018 cristal·litzà la idea
enregistrant el projecte pel segell Swit
Records, i aquest estiu l’han presentat en una prèvia a la sala Rockwood de Nova York. La seva música inclou tan originals de la collita
d'ambdós músics com alguns estàndards que comparteixen un llenguatge hard-bop
engrescador i de gran força. La presentació oficial tindrà lloc el pròxim 12 de
març en el concert d’obertura del 39
festival de jazz de Terrassa.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja aneu reservant la data del 20 de març,
divendres a les 22h, on tindrem el combo
que obre les Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval
de Barcelona. Una formació que ens
oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al
voltant del Jazz Clàssic liderada
per Samuel Marthe, trombó i Tom savage,
guitarra i veu amb Xavi Mèrida,
piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska,veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
