Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
I nosaltres ja hi
tornem, amb l’alegria política al cos de mostrar al món, una altra vegada més,
el color groc de Catalunya. Bé, i sí que seguirem amb la música, amb el Jazz, i
aquesta setmana amb dos projectes de dues editorials del centre nord d’Europa,
tot i ser projectes de músics peninsulars. Podreu escoltar el disc del Miguel Rodríguez Trio anomenat “Keepsake”, auto produït, i també el “The Film Sessions” del David Pastor editat per Studio Nord i essent el nº3 d’aquestes Sessions. I aquesta setmana amb un
micro conte de Carme de la Fuente.
Bé, dir-vos que
aquest dimarts celebrarem el Dia
Internacional del Jazz i aquest programa us ho recorda, dimarts a Ràdio Molins de Rei 91.2 i el dimecres,
un dia després, que tampoc és massa, a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 i a Ràdio Abrera
107.9 també, tot i no poder-lo emetre per ser festiu. O sigui que escolteu
Jazz a casa, aneu a concerts en viu i mireu d’adquirir discos, i no només
aquest dia, sinó la resta de dies de l’any.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree i els dilluns amb una
magnífica Jam Session. I recordar-vos que tota la informació del programa,
textos i músiques la podreu trobar al blog del programa que ja sabeu que és
jazzclubdenit.blogspot.com.es
I comencem ja amb la
música, i ho farem amb el projecte d’aquest disc que el David Pastor va presentar al Jamboree
dedicat a les bandes sonores d’algunes de les millors pel·lícules, o al menys
les que més li van agradar a ell...
“THE
FILM SESSIONS”
David
Pastor
Editat
per Dot Time Records el 2019 SNS183
Enregistrat
en directe per Gregory Henning & Pascal El Sauaf el 22 de setembre de 2018
a l’Studio Nord Bremen.
Mesclat
i masteritzat per Pascal El Sauaf a l’Studio Nord Bremen.
Produït
per David Pastor i Dot Time Records
David
Pastor, trompeta
Francesc
Capella, piano
Tom
Warburton, contrabaix
Anton
Jarl, bateria.
Aquest projecte el
vam veure al Jamboree fa quatre dies
comptats, on vam poder gaudir d’aquestes músiques que tots vam poder
reconèixer. És una bona idea aquesta de muntar un projecte amb cançons que han
format part de reconegudes pel·lícules i que tots portem en el nostre imaginari
personal i també col·lectiu. David
ha fet una bona selecció d’aquestes músiques, així que podrem escoltar quasi 50
minuts de temes que tots coneixem. La selecció és variada, una mica per a
contentar tothom, crec jo. Dels nou temes que hi ha, en tenim tres que són unes
precioses balades, com és per exemple “La Valse d’Amélie”. Igualment en el
cinquè track tenim la delicada melodia de “Chinatown” del gran Jerry Goldsmith, mentre que en el setè,
podreu escoltar la preciosa melodia de “Moon River” del gran Henry Mancini. Amb “Maniac” ja ens
trobem amb un tempo mig, tot i que encara força suau, melodia de Malkovic & Sembelio. Els anys 30s
els trobarem escoltant la delicada melodia “You’ve Got a Friend In Me”,
interpretada amb aquell swing arrastradet de l’època i composta per Randy Newman, tema però de la
pel·lícula Toy Story i per tant molt
més recent. La Bossa la podrem escoltar amb la “Manha de Carnval” de Luiz Bonia, mentre que amb “My Favorite
Things” podrem gaudir d’un magnífic arranjament del David, tema de Richard
Rodgers. Potser caldrà dir que els arranjaments d’aquestes precioses
cançons són del David i també del Francesc. Ja més viu trobarem el tema
que va popularitzar Miles Davis,
compost per Frank Loesser, el
conegut “If I were a Bell”. I podríem dir que el que més s’aparta del món del
Jazz és el conegut tema dels Bee Gees,
“Stayin’ Alive”, tema amb un magnífic arranjament i amb els aires funk-jazzeros
adequats al projecte. En definitiva un molt bon projecte amb un trio de cracs
liderats pel millor trompetista de la península, sense cap mena de dubtes, David Pastor.
Doncs ja podem
començar amb les músiques del programa i ho farem, com és habitual amb les més
dolces, i per tant, amb la balada de Henry
Mancini i lletra de Johnny Mercer,
tot i escoltar-la aquí instrumental..
7.- Moon River (H. Mancini) 4m04s
Aquesta va ser la
banda sonora de “Breakfast at
Tiffany’s”, amb una gran traducció al castellà, peli que vam veure com “Desayuno con diamantes”, de Blake Edwards amb la gran Audrey Hepburn. De fet, va ser la
mateixa Audrey qui la va cantar a la
pel·lícula tocant un “Ukelele” i entrant després l’orquestra de cordes, ella
asseguda a la finestra mentre des de dalt se la mirava George Peppard. La introducció feta pel Francesc Capella a piano solo ha estat una delicada premonició del
que vindria després, amb la trompeta del David,
fent la melodia tot dos sols, de la millor manera. La dolçor de la sonoritat
del metall acompanyada per la base del piano del Francesc ha estat l’adequada. Aquest mateix ha fet una preciosa
improvisació, a piano solo, tornant-hi després el David, i així tots dos fer la melodia i acabar aquesta preciosa
cançó, de la millor i delicada manera. Els llargs aplaudiments així ho
constaten en acabar-la.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Pere Soto Trio & Benet Palet que
serà el 17 de maig, amb Benet Palet,
trompeta; Pere Soto, guitarra; Curro Gálvez, contrabaix i Enrique Heredia,
bateria.
Dir-vos que al blog
us posaré l’enllaç a la pàgina web de David
Pastor on hi trobareu de tot i més, tot i així us comentaré alguna cosa de
la seva carrera.
David
Pastor - Sedaví (València), 1974, comença els seus estudis musicals el
1983, a l'Agrupació Musical Santa
Cecília de Sedaví. Des de
llavors és alumne de l'excel·lent trompetista i pedagog Manuel López, amb el qual ha adquirit una infinitat de coneixements
tant tècnics com pràctics en l'estudi de la trompeta, tant en la seva formació
clàssica com moderna. Ha cursat els seus estudis en els Conservatoris Superior de València i Municipal de Barcelona, obtenint
Premi d'Honor final de carrera, sota la tutela de D. Jaume Espigolé. El 1988 comença els seus estudis de jazz al Taller de Jazz de Sedaví, i passa a
formar part de la València Jazz Big Band,
sota la direcció de Ramon Cardo. Ha
participat en seminaris i ha rebut classes magistrals de grans talents com: George Vosburg (Solista de la Pitsburg Orchestra) Michael P. Mossman,
Claudio Roditti, Bobby Shew entre molts altres.
Seguim amb un preciós
tema carregat de swing dels anys 30s..amb el primer track del disc anomenat....
1.- You’ve Got a
Friend in Me (Randy Newman) 4m17s
Doncs ja ho sabeu, el
gran Randy Newman autor de tantes i
tantes bandes sonores de pel·lícules, i també la d’aquesta positiva cançó,
banda sonora de “Toy Story”. En Francesc ha tornat a fer la intro a
piano solo per després afegir-s’hi el David
Pastor amb la trompeta. L’entrada de la resta de la secció de la secció
rítmica dóna una profunditat i sentit rítmic al tema, tot i ser-hi el ritme
implícit en la melodia, amb el Tom i
l’Anton s’ha accentuat aquesta
sensació. El tema sencer l’han fet tots plegats amb el pont inclòs, tornant a
la darrera A per així acabar la presentació de la melodia i deixar pas als
solos. Qui primer l’ha fet ha estat el Tom,
en les dues As, fent-lo en Francesc també
de la mateixa manera, i fer-ho David
en el pont o la B i la darrera A, ara ja amb la melodia, i acabant-lo amb una
mena de Turn Around, delicadament. Preciós aquest tema.
La formació
polifacètica del David Pastor el
porta a tocar en innombrables grups i formacions com: Orquestra de Cambra Nacional de Moldàvia, Grup de Metalls del CSMM de
Barcelona, JerezTexas, Sedajazz Latin Ensemble, etc. I en la seva faceta
de músic freelance, ha actuat i gravat amb artistes com : Presuntos Implicados, Sole Giménez, Michael Bubble, Armando Manzanero,
Celia Cruz, Lucrecia, Martirio, Miguel Poveda, Santiago Auserón, Seguretat
Social, Lolita, Jaime Urrutia, Fundación Tony Manero, etc. Com a gravació
destacada, cal citar la realitzada l'abril del 97 a Lausanne (Suïssa) per a la BMG
amb el grup Solar Sides, amb el qual
va participar en una gira mundial tocant en els més destacats festivals de jazz
i música electrònica. També ha participat en l'enregistrament d'un LP
monogràfic de Maurice Ravel amb l'Orquestra Filharmònica de Gran Canària.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
I encara seguim amb
més música d’aquest projecte, i ho farem amb la...
2.- Manha de Carnaval (Luiz Bonza, Vinicius de Moraes) 4m46s
Basada en l'obra
teatral “Orfeu da Conceição” del
poeta i també músic Vinícius de Moraes,
constitueix una adaptació del mite grec d'Orfeu
a l'ambient del carnaval brasiler. Va guanyar la Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Cannes el 1959,
i el 1960 els premis Oscar i Globus d'Or a la millor pel·lícula en
llengua estrangera. Aquesta cançó és la de l’escena de la lliçó de guitarra que
fa Orfeu a dos nens, dins de la seva
cabana i després encara sona a la guitarra amb Eurídice. Els nostres herois n’han fet una versió preciosa, per
ritmes delicats i preciosa i càlida melodia a la trompeta del líder. Trobo molt
encertat i maco l’arranjament que han fet d’aquesta preciosa melodia i
harmonia, tant coneguda per tots nosaltres gràcies a la pel·lícula Orfeo Negro. Després de les dues As, i
mentre el David fa el pont, piano i
contrabaix fan uns licks preciosos. El mateix Francesc és qui inicia la seva magnífica improvisació, amb
delicadesa i nítida i prístina digitació i molt bon gust i creativitat. El
líder s’hi afegeix amb un grandíssim solo arribant als molt aguts tot i
mostrant-nos la seva tècnica. Al final, amb el mateix lick de piano i
contrabaix, continua esplaiant-se acabant el seu solo i també tema
delicadament. Preciós.
Colabora amb freqüència
amb músics de jazz a Espanya: Perico
Sambeat, Ximo Tebar, Mario Rossy, Eladio Reinón, Joan Soler, Jordi Vilá, Fabio
Miano, Big Band de Sedajazz, i també
ho ha fet amb artistes internacionals com: Clark
Terry, Chris Cheek, Mike Mossman, Steve Marcus, Richie Cole, Jack Walrath,
Dennis Rowland, Paquito D 'Rivera, Frank Wess, Bobby Shew, Slide Hampton, Pat
Metheny, Bob Mintzer, Danilo Pérez, Giovanni Hidalgo o Donald Harrison,
entre molts altres. Ha tocat als festivals de jazz tan prestigiosos com Montreal (Canadà), Montreux (Suïssa),
Eurojazz (Mèxic), Cully (Suiza), Mercat Cultural de Salvador de Bahia (Brasil),
Festival Internacional de Música de Cancún (Mèxic), Sant Sebastià, San Javier,
Terrassa, Madrid, Barcelona, etc.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. Un altre espai on anar
és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques.
Els divendres hi trobareu a Luca
Tondena, Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I encara seguim amb
aquesta preciosa música, fent-ho ara amb el tema que va popularitzà John Coltrane, el...
4.- My Favorite
Things (Richard Rodgers) 6m34s
Una de les cançons de
la pel·lícula “The Sound of Music”,
aquí traduïda com a “Sonrisas y lágrimas”, i que Coltrane va popularitzar pel món del Jazz i de la qual ens n’han
fet de nou un magnífic arranjament, amb piano i contrabaix clarament amb un
motiu melòdic i rítmic que li dóna el plus de creació. Aquest motiu es repeteix
determinats moments, però el ritme així com trencat hi és de manera permanent
en tot el tema donant suport al gran solo del líder, el qual l’ha iniciat tot i
després d’haver-nos fet la melodia. Una demostració de tècnica en els súper
aguts, i amb uns arpegis descendents increïbles així com passant per escales
disminuïdes i demés magnificències. El solo de Francesc al piano, sembla calmar una mica i rebaixar l’èxtasi
assolit en el solo del líder. I també sense cap avís, aturada del Francesc per iniciar l’Anton el seu amb un magnífic i llarg
redoble. En acabar, el motiu melòdic i rítmic de contrabaix i bateria dóna de
nou l’entrada a la melodia del tema, on el líder en fa tota la seva exposició
acabant amb el motiu comentat i un llarg final a mode de “turn around”,
acabant-lo de cop. Magistral arranjament i interpretació de tots quatre.
Como a lead trumpet
ha participat en nombroses grans bandes en tot l'estat, tocant música jazz en
escenaris de tot el món, incloent el Carneggie
Hall de Nova York, el juny de
2009 amb el projecte "Sueño Inmaterial" dirigit pel mestre Joan Albert Amargós i liderat per Laura Simó i Pedro RuyBlas. També ha
produït per a artistes de la talla de Miquel
Gil i Manel Camp Trio entre d’altres.
El seu paper destacat com a instrumentista es converteix en un referent per a
trompetistes tan de música moderna com del món clàssic i de les bandes. Així,
col·labora activament amb diverses associacions musicals i amb importants
orquestres com la OBC (Orquestra
Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) o l'Orquestra de València.
Actualment és professor a l’Escola
Superior d’Estudis Musicals Taller de Músics de Barcelona i director de l’Orquestra Original de Jazz del Taller de
Músics. Així mateix, és professor del Taller
de Formació de Jazz i director de la Big
Band de la UJI (Universitat Jaume I).
I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
I ja acabem el
projecte del David Pastor amb la
preciosa melodia...
9.- If I were a Bell (Frank Loesser) 6m26s
Tema que va
popularitzar el gran Miles Davis en
el seu disc “Relaxin' With The Miles Davis Quintet” editat per Prestige Records i enregistrat el 1956
pel primer quintet de Miles amb Miles Davis - trompeta, John Coltrane -
saxo tenor, Red Garland - piano, Paul Chambers - baix i Philly Joe Jones -
bateria. Frank Loesser va
composar aquest tema per el musical “Guys
and Dolls” del 1950 i Davis ho
va fer 6 anys després, i quasi que molta gent pensa que és un tema del mateix Miles, tan de si mateix l’hi va ficar.
I de nou els nostres herois ens n’han fet una magnífica versió, increïble tema
per acabar aquest projecte amb tot un reguitzell de tècnica a càrrec del líder
en els súper aguts, però també de tots els seus companys, tots tres increïbles
músics i instrumentistes. Els llargs aplaudiments denoten el final del concert,
de la gravació en directe, essent aquest el darrer tema del projecte. El swing
ha esdevingut imparable quan el David
ha iniciat la seva increïble improvisació, amb tot el suport de la base
rítmica. Francesc ha seguit amb el
“walking” del Tom i el swing del
xarles i del Ride de l’Anton, la
màquina rítmica perfecte que sempre dic jo del trio de Jazz. També Tom ha fet un grandíssim solo, ràpid i
precís d’afinació i de llenguatge jazzístic. David ha fet la intro pels “vuits” amb el l’Anton, tornar a la melodia i així acabar aquest magnífic tema fet
seu Miles i ara, amb aquest magnífic
i ben marcat final, fet seu el mateix David.
Gràcies amics.
Doncs deixem aquest
projecte i sembla ara un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
..........................................
Gràcies Carme per la teva visió i per
explicar-nos-ho sempre amb la teva particular dolçor.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada
Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
I acabem el programa
d’avui amb el projecte del pianista madrileny Miguel Rodríguez establert a Holanda
anomenat...
“KEEPCASE”
Miguel
Rodríguez Trio
Autoeditat
Enregistrat
per Udo Pannekeet el 5 i 6 de novembre de 2018 al Wedgeview
Studios,
Els Països Baixos
Mesclat
i masteritzat per Udo Pannekeet
Produït
per Miguel Rodríguez
Miguel
Rodríguez, piano
Steven
Zwanink, contrabaix
Wauter
Kühne, bateria
Aquest és un projecte
dedicat a tot un seguit d’onze composicions encabides en els estàndards de
Jazz, obrint el disc amb una composició pròpia del líder, amb un total d’una
hora de magnífica música i millors interpretacions. Bàsicament és un projecte
vital, rítmicament parlant pel fet de trobar-nos amb una clara majoria de temes
amb un tempo viu, fins i tot alguns de força vius. L’homenatge a les balades
també hi és, així que les tres que hi ha són la preciosa composició de Victor Young, “Anytime, Anyday,
Anywhere”. També tenim el preciós tema de Sigmund
Romberg, no massa conegut i l’anomenada i preciosa “When I Grow To Old To
Dream”. Sembla tenir-li el Miguel
una devoció particular a l’Horace Silver
car hi inclou tres composicions d’aquest, el mestre del Funk en el Jazz i fora,
Horace Silver, així és que el tema a
un tempo tranquilet és el segon track del disc anomenat “Creepin’ In”. Una mica
més viu tenim el darrer track del disc, el magnífic i conegut tema de Hank Mobley, “A Baptiste Beat”. El tema
propi i primer track “Claudia’s Favorite” està en l’ona dels de Silver amb magnífics solos a tot swing.
Aquest swing ja quasi que no ens abandonarà, així és que tot i començar latin,
el “Time Was” de Miguel Prado, està
igualment farcit de swing sobretot en els solos. I el segon tema de l’Horace Silver funky però amb el swing
ja en el primer solo del pianista, tenim el nové track “The Outlaw”. També el
tema de James Moody, tot i
iniciar-lo el baterista amb un redoble a base de Intro, esdevindrà farcit del
swing de tots tres, iniciant el pianista la seva improvisació. Ja més vius
tenim els temes que queden entre els quals el onzè track, tema de Louis Yule Brown, “We’ve got a World
That Strings”. Una preciosa i coneguda balada de Richard Rodgers, “With a Song in my Heart”, que tot i començar com
a balada és reconverteix en un tema a tot swing. Igualment així de viu és el
tema de Irving Berlin, anomenat
“I’ve Got My Love to Keep me Warm”. I amb el més viu de tots, i vuitè track “No
Smokin’”, tema de l’Horace Silver
acabem la repassada dels temes segons el seu tempo vital. Dir-vos que va ser la
meva amiga Begoña Villalobos qui em
va parlar d’aquest pianista i que va ser ella qui va fer la gestió perquè Miguel me l’enviés des de Madrid. O sigui que un petó Begoña.
Escoltem ja les
músiques d’aquest magnífic projecte que em va enviar Miguel Rodríguez, des de Madrid,
i tot gràcies a les gestions de l’estimada amiga Begoña Villalobos. Començarem amb la preciosa balada de Victor Young anomenada....
4.- Anytime, Anyday,
Anywhere (V. Young) 4m17s
D’aquesta balada de Young súper slow, el gran Nat King Cole en va fer les més
conegudes versions. O sigui que quasi no existeix si no hi apareix el nom del
genial cantant i també pianista. I dic quasi, perquè la cantant Lee Wiley la va donar a conèixer, també
amb força èxit. La veritat és que és una preciosa melodia, i jo diria que a
aquests súper slow tempo doncs encara ho és més. Ben aviat el líder ha començat
els solos, ell al piano, i ja heu pogut constatar quina delicada interpretació
n’ha fet Miguel, amb un total
respecte per la melodia, i per descomptat harmonització, seguint fil per randa
tot plegat en la seva reeixida improvisació. Però és que alhora, la seva nítida
i pulcre digitació ens ha meravellat, com així també el seu llenguatge
jazzístic, recordant-nos lo millor i maneres de tocar el piano de Bill Evans. Una suau melodia, suau
improvisació que ens apropa al final del tema.
I parlant de Miguel Rodriguez i extret del seu Web, i del qual us penjaré
l’enllaç al blog del programa: https://www.miguelrodriguezmusic.com/
Neix a Madrid el 15 d'Octubre de 1983.
Descobreix el piano als sis anys i aprèn de manera autodidacta. Després d'un
pas fugaç d'estudis clàssics al conservatori Joaquín Turina de Madrid,
el 2005 es trasllada a Holanda per
estudiar piano en l'especialitat de jazz. Al juny de 2009 es gradua i obté el Bachelor Degree al Conservatori de
Rotterdam (Codarts) i obté la Llicenciatura
de Jazz Piano amb la qualificació "cum laude". El 2010 rep una de
les beques més prestigioses dels Països
Baixos ( "Huygens Program" by Nuffic) així que al gener de 2011
es trasllada a Nova York per
continuar la seva formació. Allà estudia amb Aaron Goldberg, Dave Kikoski, Bruce Barth, Kenny Werner, Fred Hersch i
Sophia Rossoff. Al maig de 2011 es gradua i obté el títol de Màster en
l'especialitat de "Jazz Piano"
al Conservatori d'Amsterdam.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I seguim amb la
música, i com que aquest és un tema que m’agrada molt, el posaré. I és el tema
de Hank Mobley anomenat...
12.- A Baptist Beat (Hank Mobley) 4m31s
“A Baptist Beat”
també darrer track de la cara A del disc del compositor Mobley anomenat “Roll Call”,
un dels grans discos de Blue Note
enregistrat el 13 de novembre de 1960 per Rudy
Van Gelder on hi hagué Freddie
Hubbard, Wynton Kelly, Paul Chambers i Art Blakey, liderats pel gran saxo
tenor Hank Mobley. I quin tema més
ben parit, una barreja entre funk en una part de la melodia inicial, però que
en la B es reconverteix definitivament dins l’univers del Swing. I així és que
després de fer dues rodes del tema, el líder i gran pianista desenvolupa un
magnífic solo, amb un total recolzament de la resta de companys, contrabaix i
bateria. El llenguatge d’aquest pianista és molt proper al del magnífic Horace Silver, per percussiu i carregat
de funk implícit i explícit swing. Després del llarg i súper ben construït solo
hi han tornat tots tres, amb la melodia a càrrec del líder i pianista, tot i
dir-vos que l’exposició és quasi una transcripció dels solos dels músics del
disc de Mobley, essent-ne
reconeixibles, apropant-nos encara més a l’original i demostrant de quina
manera més completa Miguel Rodríguez
fa el seu homenatge al saxofonista Mobley
i per rebot, també a la resta de companys del seu combo.
I parlant de l’experiència
que té el Miguel.....
Actualment participa
de manera activa en el panorama del jazz holandès com a líder de la seva pròpia
banda, seleccionada per al Young Vip 's
Tour el 2014, i del seu propi trio, així com formant part de moltes altres
bandes, destacant les de Ben Van Den
Dungen Quartet , Benjamin Herman Quartet, Maarten Hogenhuis Quartet i la
reeixida producció musical "New York Round Midnight". Com a pianista
convidat ha tocat amb la JOC (Jazz
Orchestra of the Concertgebouw), Power House Big Bang with Marius Beets; Bob
Sands Quartet and Big Band; Alain Pérez Latin-jazz Band; BVR Flamenc Big Band
(flamenc Biennale 2015). Com a "side-man" ha treballat amb els
més reconeguts músics d'Holanda, com
ara Ferdinand Povel, Ruud Jacobs, Eric
Ineke, Sjoerd Dijkhuizen, Simon Rigter, John Ruocco, Jasper Blom, Martijn van
Iterson, Martijn Vink, Joost van Schaik, etc ... així com amb músics d'USA
com Branford Marsalis, el Willie Jones III Quintet, Peter Bernstein,
Terell Stafford, Donald Harrison o Deborah Brown. Ha tocat al North Sea Jazz Festival al 2009 (Codarts
Big Band dirigida per Maria Schneider), el 2012 (Benjamin Herman Quartet) i el 2014 (Ben van den Dungen Quartet) .De gira ha viatjat amb diferents
bandes per Espanya, França , Itàlia,
Grècia, Hongria, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Lituània, Letònia,
Rússia, Tailàndia, Japó, Corea del Sud, Indonèsia i Sudamérica. En el camp de la docència des de l'any 2015
treballa com a professor de piano-jazz al Conservatori
de Rotterdam (Codarts). Al 2016 i 2014 va participar en el Jazz Summer School a Korea i Indonèsia, ensenyant piano, combos i donant master-classes.
Seguim amb més temes,
i ara ho farem amb el tema del líder, anomenat....
1.- Claudia’s
Favorite (M. Rodriguez) 5m09s
Doncs aquest és un
altre tema que ens recorda a Horace
Silver tot i ser una gran composició original de Rodríguez. El tema l’han presentat amb tots aquests canvis rítmics molt
en l’ona funky jazz, per després encetar el pianista un magnífic solo a tot
swing, amb un increïble “walking” del contrabaixista Zwanink, i xarles i ride del baterista Kühne. De fet el tema és prou llarg, o potser n’han fet un parell de
“chorus”, i la improvisació feta pel líder ha estat magnífica. Nitidesa,
pulcritud, creativitat i tot plegat encabit en aquest solo, amb una mostra
evident de la seva tècnica i bon gust interpretatiu. Gran solo, passant pels
diferents estils, de ritmes i tempo, i per tant pels molts referents musicals
del piano, de la història del piano jazz. Al final, retorn al “tema”, amb els
canvis rítmics implícits, acabant-lo de cop, magnífic tema de Miguel Rodríguez.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi.
I encara escoltarem
un altre tema i serà el track sisè, anomenat....
6.- The Last Train
From Overbrook (James Moody) 4m42s
Doncs aquest és el
títol de l’àlbum que James Moody va
enregistrar el 1958 pel segell Argo.
Conjuntament amb el saxofonista Moody,
hi hagué quasi tota una Big Band, i com a líder de la secció rítmica Junior Mance. Tema que l’ha iniciat el
baterista amb una llarga Intro a redoble de bateria, i que després el líder hi
participà amb la melodia del tema, a les As i a la B. Ell mateix s’embrancà en
el seu magnífic solo, igualment recolzat pel “walking” del baterista. El solo
que ens ha fet està marcat pel control tècnic mostrat pels arpegis, ascendents
i descendents. Després d’ell, el contrabaixista Zwanink fe el seu, igualment reeixit. Després hi tornen amb la
melodia, amb els redobles del baterista, acabant el tema igualment.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi ha
el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
I
acabarem el projecte d’aquest magnífic pianista madrileny, establert ell a Àmsterdam com tants i tants músics de
casa nostra. El tema que us proposo escoltar es el més ràpid del projecte, i
també és un tema de Horace Silver, i
serà el...
8.- No
Smokin’ (H. Silver) 3m13s
Doncs amb aquest
magnífic tema de l’estimat Horace Silver
acabem el projecte del Miguel Rodríguez.
Un tema que Silver va enregistrar el
1957 amb Art
Farmer (trompeta), Hank Mobley (saxo tenor), Horace Silver (piano), Teddy
Kotick (baix) i Louis Hayes (bateria), de l'àlbum 'THE STYLINGS OF SILVER'
editat per Blue Note Records. El tema original va a tempo també molt viu, i jo
diria que més o menys van al mateix tempo tots dos, tot i que potser vagi un
pèl més ràpid el fet pel Miguel i companys holandesos. Ells tres han d’assumir
l’autoria de les improvisacions, i tot i fer-ne el baterista una de molt
reeixida, i havent fet la seva prèviament el líder, el tema no s’allarga massa
i queda reduït als tres minuts i escaig, mentre que en l’original i per les
improvisacions del quintet, depassa els cinc minuts. Tema magnífic de Silver, amb els canvis diversos de
ritme durant el tema, però després ja no, i en les improvisacions, el Swing ha
volat amb tots tres i ho ha fet en majúscules. Hem pogut escoltar al baterista
fer el seu solo, que ja tocava, per després tornar tots a la melodia del tema
de Horace Silver, gran tema d’aquest
gran músic i inventor del Funk en el
Jazz.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
Ja hem acabat docns
el programa d’avui i recordar-vos que hem escoltat primer el magnífic projecte
de David Pastor, “The Film Sessions” i
que hem acabat amb aquest treball del pianista madrileny establert a Àmsterdam, Miguel Rodrieguez i el seu “Keepsake”.
Espero que us hagin agradat els projectes i la selecció de les seves músiques feta
per qui us parla.
I us recordo que aneu
a veure jazz en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, Jamboree, Jazzsi,
23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova
Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki,
etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels
músics de tots els programes de Jazz
Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
