Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs ja hi tornem
amb la modernitat, la del jazz més actual, i ho farem amb dos projectes molt
interessants. Podreu escoltar a Xacobe
Martínez Antelo Trio i el seu “Capturas”,
autoproduït, amb tot el que això significa. Acabarem el programa amb un disc
“trencador”, i que serà el de la gran pianista catalana establerta a Nova York, Eva Novoa. El seu projecte
es diu ”Live at Ibeam” i la formació
és Eva Novoa’s Ditmas Quartet editat
per FSNT. I aquesta setmana amb un
micro conte de Teresa Tuset.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Un lloc emblemàtic de
la ciutat és el 23 Robadors espai on
es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
I comencem amb les
músiques, fent-ho amb el projecte del gallec Xacobe Martínez Antelo
“CAPTURAS”
Xacobe
Martínez Antelo Trio
Autoeditat
i autoproduït
Enregistrat,
mesclat i masteritzat per Tricky el març de 2019 als Savik Sound.
Xosé
Miguélez, saxo tenor
Xacobe
Martínez Antelo, contrabaix
Max
Gómez, bateria
Totes les
composicions són de Xacobe Martínez
Antelo.
Aquest és un projecte
força interessant amb un plus de sentiment, i que en alguns casos és de
melangia. Molt concret en les formes, d’una senzillesa instrumental
abassegadora, alhora que per les pròpies composicions, la qual cosa fa que hi
hagi una dificultat afegida per omplir els espais. Ells però els omplen amb
creativitat i molt bones maneres. Aviat reconeixerem el tarannà del projecte,
car hi ha un fil conductor sonor de calidesa, la del solista principal i saxo
tenor. Les improvisacions són igualment delicades i encabides en el context del
projecte, sense haver d’impressionar ningú. Vuit temes i 45 minuts de molts
bones peces i improvisacions, on el tempo mig hi impera, tot hi haver-hi espai
per a la calma com en el tema “O clube de fans do último cadàver”, calma
obligada, és clar. Més calma és la de la quasi balada “Nada novo baixo o sol”,
imbuïda també d’un sentiment així com de manca
d’esperança o de estar de tornada de
tot. Amb “Mr Scullard” ens trobem de nou amb la melangia sonora i càlida
del saxo tenor en un tema íntim. Amb el track segon, “Conciliade malditos”, ens
trobem amb un tema on el concepte rítmic i solo del baterista domina en quasi
tot el tema. El tercer track, “Non alimenten ó Troll”, té un caire melòdic
repetitiu que ens allunya de la melangia, tot i ser el so del tenor el que segueix
omplint-nos de calidesa, alhora que la profunditat del so del líder i
contrabaixista. Amb el cinquè track “O precariado”, tenim encara un tema en
l’ona melòdica i sentimental de la majoria dels temes. Els canvis estilístics
també hi són, i així és que tenim el darrer track del disc “Déixao ir”, més
vital per ritme quasi beat i també per melodies i improvisacions, la del
solista al saxo tenor. I el primer track “A política lingüística de Alberte”,
és el més vital, rítmicament parlant, i no sé si per contents sobre aquesta
política lingüística. Esperem que sí, tot i ja intuir que a Galícia, i sota les “urpes” del “PP”,
no hi pot haver llibertat per a les “altres” llengües.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest magnífic músic i
contrabaixista: http://www.xacobemartinezantelo.com/
I comencem amb les
músiques del projecte de Xacobe Martínez
Antelo i ho farem amb el tema anomenat....
4.- O clube de fans do
último cadàver (XMA) 6m48s
I de quina manera ha
anat agafant energia i dinàmica aquest tema, farcit com tots el del projecte
del més increïble dels “Grooves”. No hi trobareu swing, la qual cosa no
trobarem en falta, car, no és aquesta la història d’aquest projecte. Un tema
que ha anat derivant per diversos estats d’ànim, acabant suaument, de la
mateixa manera que ha començat. Els inicis però els ha marcat el baterista i
els seus suaus redobles i la intro feta amb el saxo tenor i líder al
contrabaix. De fet, no s’acaba d’albirar la melodia del tema, i si més aviat s’entén
que tot forma part d’un concepte global.
En Xosé Miguélez desenvolupa el seu
solo sense notar cap separació del tema i la impro. El seu concepte melòdic es
va ampliant alhora que la intensitat i energia. Els arpegis dominen la impro,
fets però en el mateix context sonor, melòdic i seguint un fil conductor, el del
seu llenguatge. L’èxtasi final on hi arriba de manera natural, ens situa de nou
amb els redobles suaus del bateria i les dues notes lligades del saxo tenor, fetes
en la tonalitat menor de tot el tema, acabant-lo delicadament.
Doncs sembla que el Xacobe és un músic força actiu amb
diversos projectes vius, amb els quals hi participa com a líder o com a company
de formació. Amb alguns d’ells ha editat discos com és el cas de Sumrrá. D’altres projectes són els de Chanze i Martelo, i un darrer on sembla estar dedicat a les seves
improvisacions, Improvisación dirixida. El
que sí és clara, és la seva aposta per la llengua, pel gallec, en tots els seus
projectes, la qual cosa podem constatar tot i llegint els títols de les seves
composicions (també en anglès) i els textos explicatius del compacte. Pel que
fa a la seva discografia, comptem 14 compactes des del primer Sumrrà fins aquest darrer Capturas, la qual cosa ens indica la
seva aposta per la producció, composició i finalment presència en aquest el
nostre món del jazz, en aquest cas, jazz contemporani i d’autor peninsular.
Recordar-vos que
entreu al web de masimas on podreu
veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils
com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per
la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns també amb una
magnífica Jam Session.
Seguim amb els temes
una mica més vitals, i ara us proposo escoltar el cinquè track d’aquest disc de
Xacobe Martínez Antelo anomenat....
5.- O precariado (XMA) 6m31
Doncs ben al mig del
tema hem pogut escoltar el solo del líder al contrabaix, i notar de quina
manera més percussiva ens l’ha fet. Notes molt ben marcades i pautades,
rítmiques i per descomptat seguint el fil conductor harmònic del tema. Molt bon
solo el del líder, i també després els “quatres” del baterista Max Gómez amb el saxo tenor Xosé Miguélez, per finalment retrobar
la melangiosa melodia dels inicis i així acabar el tema, suaument. I sí, el
tema ha començat amb el contrabaixista marcant les notes “guia” del tema i
afegint-s’hi el so dolç del saxo tenor amb aquesta preciosa melodia. Una vegada
acabat el tema, Xosé ha iniciat el
seu reeixit solo, sempre ben recolzat per la consistència del contrabaixista i
els redobles i demés del baterista, amb alguna espurna de “swing” fins i tot.
Trobo que la màquina rítmica dels dos, es complementen a la perfecció, cadascun
d’ells amb la seva particular manera de tocar. I el solo del líder, comentat a
l’inici, i els “quatres” del baterista i saxo tenor, i al final, el final.
Magnífic groove el d’aquest “O precariado”.
Doncs
resulta que el Xacobe és tot un
llicenciat en “Ciències Polítiques i Socials” per la Universitat de Santiago de Compostela. Alhora que músic, ell es
defineix com un “Activista Cultural”, i de ben cert que així ens ho sembla per
com potencia la seva llengua i no només de ben segur. Estudis de música,
(piano, solfeig, contrabaix), seminaris de Jazz, seminaris de “Sound Painting”,
participà també en el “XIII Jazz Meeting” a Helsinki. Ha assistit a màster classes de mestres com Niels-Henning Ørsted Pedersen, Ronan Guilfoyle, David Friesen, Dennis
Irwin, Javier Vercher, Peter Bernstein, Mulgrew Miller, Alvin Queen, Jesús
Santandreu, etc..
I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts. I ara ja ha començat la temporada de concerts
gratuïts fora de l’Auditori, i
aquest diumenge vam poder veure i escoltar a Gabriel Amargant Trio. Al migdia, i ben asseguts amb refrescos i
tot, escoltant alguns dels millors grups de Jazz. El diumenge vinent, ens hi
trobarem amb el Sergi Sirvent Octopussy
Cats.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi.
I
darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb
el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és
que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que
agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu
web http://www.youkalimusic.com/ i
veure’n tot el seu catàleg.
I ara us
proposo escoltar el tema més beat del projecte, el darrer track del disc, força
interessant i anomenat....
8.-
Déixao ir (XMA) 5m21s
I de
quina manera han canviat les “tornes” rítmiques amb aquest tema amb aires del
món del rock, tot i que força modern, i parlo pel concepte i línies bàsiques
marcades pel líder i contrabaixista. Sembla ben bé que aquest vulgui ser una
mena d’homenatge a algunes de les “mogudes” on hi ha participat. I és que en el
seu “CV” hi ha una bona mostra de participacions en projectes del pop-rock com
varen ser amb grups com Rumorosos, 3 pies, Clan Moriarty
etc. El tema comença amb aquest “lick” o “motiu prinicipal” fet per ell mateix
al contrabaix, motiu que romandrà durant tot el tema. Es nota perfectament com
passa d’una part de l’estructura a una altra, allò que diem la A, i la B,
aquesta darrera també anomenada “el pont”. En Xosé Miguélez ha cavalcat sobre aquestes notes fent la melodia a
base d’unes notes llargues, amb un caire senzill, com són la majoria de temes
del món del pop-rock. Ell mateix ha iniciat els solos, ben recolzat pels seus
companys, motiu permanent del líder i el bon fer i delicat del baterista Max Gómez, magnífic aquest també per
com marca el tempo i per com desenvolupa els seus redobles, fets, tot s’ha de
dir, amb una gran suavitat. El líder mateix ha fet el seu, també magnífic,
seguint el tarannà del motiu i desenvolupant-lo amb una demostració de
creativitat, bon gust i tècnica, seguint amb el concepte rítmic del tema i
motiu principal, el qual torna i ja per acabar el tema, de nou amb les notes
llargues del saxo tenor.
I en Xacobe ha estat o encara és
contrabaixista en formacions d’arrels populars com les Mercedes Peón, Marful, Banda Baliza,
etc, i amb moltes del món del Jazz com són S.E.M. Big Band, Imaxina Jazz Orquestra,
dirigida per Abe Rábade, Roberto Somoza,
Alberto Conde i Baldo Martínez. Ha estat contrabaixista de Marcelino Galán Quartet,
amb Raynald Colom i Marc Ayza, també
de Terela Gradín
Quartet, alhora que de les formacions liderades per ell
en format trio, com aquesta, però també en quartet i quintet. Ha enregistrat una
trentena de discos, entre els propis i les col·laboracions. En l’àmbit de la
docència, dóna classes de contrabaix, baix elètric, i demés teories en diverses
escoles de música o conservatoris. Pel que fa a premis rebuts, n’ha rebut pels
seus treballs discografics rebent el 2008 el premi a millor disc de Jazz
español per Sumrrá 3 en viu, per
“Cuadernos de Jazz”. Els de “All about Jazz” van premiar-lo el 2015 com a milor
disc de jazz pel treball amb Sumrrá V Journeys. En Xacobe
em va fer arribar el seu extens CV, en gallec, i jo he fet el que he pogut, i
espero no haver canviat el sentit de les frases i el seu significat. En fi, que
és tot un crac.
I també
en dimarts podeu anar a diversos espais on s’hi fan Jam Session com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola
del barri de la Ribera on també hi
ha el Guzzo, restaurant magnífic on
també s’hi fan concerts i Jam Sessions.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I nosaltres acabem ja
el projecte del Xacobe Martínez amb
el primer track del disc, tema anomenat...
1.- A política
lingüística de Alberte (XMA) 6m08s
I el primer tema, que
sovint presenta el projecte ens ha semblat també força impressionant. Uns aires
clàssics semblen volar-hi barrejats amb diversos canvis rítmics. Una concepció,
la de les notes llargues del saxo tenor, que semblen ser també una mena de
“Leit Motiv” de tot plegat. I és que les melodies com a tals no semblen ser el
que més li importi al líder, i sí en canvi l’aspecte rítmic, base per a desenvolupar
els posteriors solos. Les notes llargues del saxo acaben d’omplir l’aspecte
melòdic del tema amb les notes del contrabaix i el rítmic, amb el bateria per
sota fent de coixí. Tot i així, el tema ha començat amb una melodia que ens ha
recordat el món clàssic com he dit abans. I quina gràcia, la de mixturar les
notes llargues del saxo tenor amb les notes tan curtes del contrabaix, sembla
ser a base de tresets de corxeres, jo diria. Molt maco el resultat, i ideal per
després seguir el Xosé desenvolupant
el seu melòdic solo. Ens ha agradat força la manera com soleja, sense fer
escarafalls ni súper ràpides idees, i sí en canvi, fer-ho seguint el concepte
melòdic i sobretot, el rítmic del tema. El líder s’hi troba sol, com un
“mussol” fent els seus tresets a tot drap, i sovint per sota, les escombretes
del baterista. Xacobe ens ha semblat
un gran contrabaixista alhora que compositor d’un món personal clarament
identificat. En els seus solos sempre ha mostrat una gran tècnica i afinació,
alhora que recursos de tot tipus. Al final, Xosé retroba la melodia amb aires clàssics per acabar el tema, i
projecte. Ja m’havia dit el Santi Molina,
company que fa la “Montaña Rusa”, que aquest era un molt bon projecte, i tenia
tota la raó.
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
I després d’aquest
magnífic i personal projecte del Xacobe
Martínez Antelo crec que és un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset....
..................................
Gràcies Teresa per les teves històries i per
com ens les expliques.
I acabarem el
programa amb el magnífic projecte de Eva
Novoa, però abans...
Deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Doncs sí, acabem el
programa amb el projecte....
“LIVE
AT IBEAM”
Eva
Novoa’s Ditmas Quartet
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT 556
Enregistrat
per Jeremy Loucas el 29 de juliol de
2016 al Ibeam Brooklyn.
Mesclat
i masteritzat pel mateix Jeremy al Sear Sounds de New York.
Produït
per Eva Novoa
Productor
executiu, Jordi Pujol Baulenas.
Michael
Attias, saxos alto i baríton en #2
Eva
Novoa, piano
Max
Johnson, contrabaix
Jeff
Davis, bateria
Totes les
composicions són de Eva Novoa.
Doncs ara farem un
salt estilístic endinsant-nos en un projecte encabit en el jazz més actual i en
l’Avant-Garde” com a concepte. Més de quaranta minuts d’una música que no us
deixarà impassibles i amb vuit composicions de la pianista barcelonina. Eva sempre ha sentit una particular
predilecció per la investigació estilística, la qual cosa ja hem constatat en
anteriors programes on l hem posat els seus projectes. Aquest però és una passa
endavant més agosarada. No hi trobarem el “swing”, car, quan els músics dels
50s-60s del segle passat van endegar aquest nou concepte, precisament el que
volien evitar, apartar, era això. Aleshores encara es ballava el jazz perquè
tenia el “swing”. Els músics del Bebop ja no volien que es ballés la música que
ells tocaven, i més endavant amb l’Avant-Garde això ja va ser impossible per
l’absència total del swing. Tot i això que us acabo de dir, el cinquè tema del
projecte, “Walk on the Moon”, el més viu a més a més, té tot el “Groove”
necessari i adequat, i fins i tot hi trobarem “Swing”. Serà l’únic, però. El
sisè track, “Lines and Dotes”, situat en l’entorn dels espais sonors i
simbòlics del més llunyà Japó, ens
mostra una Novoa íntima i
meditativa, imbuïda per les filosofies orientals. El primer track del disc,
“Dejà Vu”, ens situa en una mixtura de músiques clàssiques i concepte
minimalista dels espais rítmics i sonors, com si de Frederic Mompou es tractés. En el quart track, “Yela”, la melodia
denota camins diversos, i el concepte sembla canviar passant per diversos
estadis rítmics i melòdics, o “a-melòdics”. El segon track “Enough” és una
reafirmació del concepte “avant-garde” amb el so punyent del saxo baríton i
absència melòdica. I finalment, amb el tercer track, “Why you Here”, torna a
incidir en el concepte dissonant. L’aspecte meditatiu hi torna a aparèixer i la
seva constant recerca la fa retrobar sempre nous espais sonors.
Doncs res, som-hi amb
aquest projecte trencador i així és que us proposo escoltar....
4.- Yela (Eva Novoa) 8m15s
Doncs ja heu pogut
constatar el canvi estilístic. Els ritmes continus ja no hi són i aquí ens
trobem amb diversitats de tots tipus. El concepte “Avant-Garde” és la base de
tot plegat. Creativitat al més alt nivell i sobretot llibertat. Hi ha un
“substrat” rítmic canviant i tot hi haver-hi “un tema”, una melodia amb la qual
han començat i acabat el tema, aquest ha evolucionat vers les més diverses
altures. El so fresc i atrevit del saxo alto, Michael Attias fregant els aguts constantment, ens ha mostrat les infinites
possibilitats existents en la improvisació musical. La infinitud de la música,
per les notes i ritmes, la fa ser una de les arts amb més projecció de futur.
No s’acaba mai, l’infinit. Com ha anat evolucionant el solo del saxo alto,
d’intensitat, d’emocions, de conjunt. La líder l’ha seguit de manera natural.
S’hi ha afegit i tots ells han anat igualment improvisant en una mena de
catarsi col·lectiva fins arribar a la solitud del solo del contrabaixista Max Johnson. Magnífic solo d’aquesta
mestre del qual li hem posat treballs en anteriors programes. Després de nou,
la melodia, que sí reconeixem per fer-la plegats piano i saxo alto, i així
acabar el tema. Bona introducció a les músiques “Avant-Garde” d’aquest
projecte. Espero que seguiu amb mi fins el final.
"La pianista
barcelonina Eva Novoa va estudiar a Nova York i als Països Baixos abans de tornar a establir-se a Nova York i tocar amb Sara
Serpa, Billy Mintz i Tom Rainey. El Ditmas
Quartet és un vehicle constant per a les seves composicions, sis làmines,
sis temes de freebop, com recordant els primers treballs de Cecil Taylor i Paul Bley. Sembla que
(gairebé) tots els camins condueixen a o vinguin de Thelonious Monk. Live at IBeam és una bona representació (la
qualitat de la gravació és excel·lent) d'una banda d'avantguarda en alça".
Això i molt més va dir Mark Keresman el
setembre de 2018, per The New York City Jazz Record. I això i més coses podreu
trobar a l’enllaç de la pàgina web del disc d’Eva Novoa.
Si voleu escoltar jazz-rock
i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session.
Escoltem ara el segon
track del disc, amb l’anomenat...
3.- Why You Here (Eva Novoa) 7m52s
Doncs sí que hi
reconeixem a Thelonious Monk en
aquest tema, i no en l’aspecte rítmic i sí per la cadència harmònica i per com Eva manipula el piano.
Magnífic tema i com
ha anat derivant cap a camins potents, i ja quasi al final amb una demostració
solista del baterista Jeff Davis,
tot i no abandonar mai el concepte col·lectiu d’improvisació. I és que ha
començat amb els aires “Monkians”, canvis rítmics i demés meravelles. Poc a poc
han anat endinsant-se en les propostes de la líder, i primer amb ella al piano
a lo Monk, i després ja amb més aires de Cecil
Taylor per sons i percussions, però també amb els seus propis aires, els de
la líder Eva Novoa. La conjunció
d’ella amb el saxo alto Mattias,
alhora amb el contrabaixista Johnson,
ara amb l’arc fregant el contrabaix, tot això conjuminat amb el baterista,
creatiu i canviant, fa que el tema evolucioni i a cada moment sigui quelcom de
diferent. El saxo alto arriba als sons súper aguts en una mena d’escridassada
sonora tot i recordant-nos a Ornette
Coleman i acabant-lo de manera delicada i suaument. I quins canvis i
evolucions que hem viscut amb aquest tema d’Eva Novoa.
Eva
Novoa
va néixer a Barcelona on va començar
els seus estudis de piano als 10 anys. Va estudiar Jazz a l'ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) on es llicencia en
Piano Jazz. El 2005 va viatjar per primera vegada a Nova York on va formar part de diversos seminaris a l'escola de Ralph Alessi SIM (School for
Improvisational Music). El 2005 Eva
es trasllada als Països Baixos on va
estudiar al Koninklijk Conservatorium,
Conservatori superior a l'Haia (Bachelor en Jazz Piano, Màster en
Composició de Jazz beneficiària d'una beca completa del Ministeri holandès
d'Educació, Cultura i Ciència). En aquest mateix conservatori, va treballar com
a professora de piano al Departament de Jazz el 2012. Part de la seva biografia
extreta de la seva pàgina web.... http://evanovoa.com/#home-section
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes a la Sala Xica de La Vicentina, i ja us preparo pel proper amb Pere Soto Trio & Benet Palet que
serà el 17 de maig. I no us oblideu de la Nova
Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts
cada cap de setmana amb els diumenges oferint l’espai per a projectes mes
populars.
I acabem el projecte
d’Eva Novoa amb el tema més
impactant del disc, rítmicament parlant i que serà el
5.- Walk on the Moon (Eva Novoa) 5m49s
I és que els
aplaudiments finals ens recorden que aquest és un projecte enregistrat en viu
al mateix estudi de gravació, i per tant sense preses alternatives, fet a la
primera. Sorprenent, impactant, i com ha anat evolucionant també, primer amb
tot el quartet desenvolupant el tema per després i quasi a la meitat,
trobar-nos amb un excel·lent solo a contrabaix del Max Johnson, grandíssim i llarg solo d’aquest músic i
contrabaixista. Però és que després d’ell, el baterista n’ha fet un altre de
també increïble, tot i que no tant llarg. El “walking” del contrabaixista ens
ha recordat que potser estem situats en un “swing” tot i que més que això, on
estem ara, és a tope de “Groove”. Una altra magnífica improvisació de la líder
tot i recordant-nos que molt de tot això, i sobretot de com i què del piano ve
de la mà de Monk. Ella hi barreja
també coses seves, de Paul Blay, de Cecil Taylor, i demés. Incidint en el
solo del contrabaixista ens ha semblat increïble, i ens recorda el projecte
anterior on també n’hem escoltat un, en Xacobe
Martínez. Entre ells dos hi ha però estils diferents i formes de tocar-lo,
tot i que l’aspecte rítmic els agermana força.
En el llibret
interior del compacte, Eva fa un
repàs de tot plegat, del seu quartet, del perquè el va voler enregistrar en
viu, del perquè fer-ho amb el Jeremy
Loucas, tècnic de so que ja va enregistrar anteriors treballs amb ella. Es
coneixen mútuament a la perfecció i ell coneix molt bé les músiques d’ella. De
com sona, de la qualitat de fer-ho enregistrant-ho amb una cinta magnètica i
per tant enregistrament analògic, dels increïbles micròfons i material
electrònic divers utilitzat pel tècnic, ell mateix essent-ne qui ho va mesclar
i masteritzar tot. De com de diferents són les músics depenent dels moments,
espais, dies, tot i fer-ho amb els mateixos músics. Del perquè enregistrar-ho a
la primera, sense edicions posteriors, mantenint-ne la més pura essència del
directe. En fi, que fa una anàlisi acurada i molt ben explicada de tot plegat,
i de la qual jo us n’he fet un petit resum. L’assumpte és que per poder-lo
escoltar amb la màxima qualitat, llegir-ne els textos i gaudir-lo les vegades
que vulgueu, el que heu de fer és adquirir-lo entrant a la pàgina web del disc
que ja us posaré al blog. Deixem doncs aquest projecte i amb ell hem acabat el
programa d’avui, i dir-vos que....
Un altre espai on
anar és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els
divendres hi trobareu a Luca Tondena,
Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I sí, ja hem acabat
el programa d’avui i us recordo que hem escoltat un parell de magnífics
projectes, primer amb el “Capturas”
de Xacobe Martínez Antelo Trio i que
hem acabat amb el molt sorprenent “Live
at iBeam” de Eva Novoa’s Ditmas
Quartet. Espero que us hagi agradat la selecció de les músiques i les
diverses explicacions fetes amb l’ànim d’ajudar a la comprensió i també amb el
de fer-vos coneixedors de qui són els músics que hi ha participat.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
