Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui presenta i realitza aquest programa i com
sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs abans de
començar deixeu-me que us recordi el magnífic i únic concert de Jazz que farem
a la Sala Xica de La Vicentina el proper 17 de maig, i que serà el de Pere Soto Trio & Benet Palet, amb Pere Soto, guitarra; Curro Gálvez,
contrabaix, Enrique Heredia, bateria i el gran Benet Palet, trompeta. Aquesta és una formació feta a mida per qui
us parla, car els dos solistes fa més de 25 anys que no toquen junts. Serà
doncs una gran retrobada de dos mestres del Jazz, de la música en general, i molt ben
acompanyats per la base rítmica amb contrabaix i bateria.
I el programa d’avui
estarà dedicat al Jazz-Rock-Progressiu amb dos magnífics projectes. El primer
que escoltareu és el del guitarrista Diego
Ramos i el seu “3FORCE”, editat
per Quadrant Records, i acabarem el
programa amb el disc editat per Moonjune
Records de l’amic Leonardo Pavkovic,
i el projecte de la Vasil Hadzimanov
Band anomenat “Lines in Sand”. I
aquesta setmana amb un micro conte de Carme
de la Fuente.
Recordeu que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els
discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta
abraçada.
Comencem amb el
projecte de Quadrant Produccions...
“3FORCE”
Diego
Ramos
Editat
per Quadrant Records
Enregistrat
per Ferran Donatelli el 2018 a Vertigo Estudios, Llinàs del Vallès.
Masteritzat
per Ferran Donatelli i Jordi Clemente
Produït
per Quadrant Produccions
Diego
Ramos, guitarra
Oscar
Neira, saxos i flauta
Sebastian
Tesouro, violín
Gilles
Estoppey, piano i teclats
Pep
Colls, baix elèctric
Ramiro
Rosa, bateria
Eva
Manzano, cors a “Magnetizador”
Marc
Sastre, cors i solo de guitarra a “The Speaker”
Ferran
Donatelli, electrònica
Totes les
composicions i arranjaments són de Diego
Ramos
Ja escoltareu que hi
ha una sèrie de col·laboradors parlant, recitant i fins i tot fent rap. En
definitiva aquest és un projecte amb nou temes, no massa llargs, amb una durada
total de prop de 40 minuts de Jazz-Rock-Folk i variants. Incidir en la
presència de músics que habitualment toquen Jazz com són els amics meus Oscar Neira, Ramiro Rosa i Gilles Stoppey així com també en Pep Colls ell més en l’ona fusió. Hi ha
precioses balades com el darrer track del disc “Almendra” i la no menys bonica
cançó “Magnetizador” on Eva Manzano
fa els cors i l’Oscar toca el
soprano. Delicada i molt melòdica tenim la cançó “Escenas de tu sueño” on el so
“folk” del violí es barreja amb el jazz-rock de la guitarra i demés. Els
efectes electrònics apareixen, tot i que no gaire en el tema “The Speaker” on
podem escoltar la veu de Jiddu
Krishnamurti. Els ritmes i juguesques electròniques apareixen en el trecer
track anomenat “Mr. Dicenta”, i on la
guitarra ens recorda el so de guitarristes en l’ona Jazz-Rock-Progressiu i
concretament els de l’ona Moonjune
Records. El ritme marcat apareix en els inicis del tema “The Guide”,
agafant després un tarannà més vital, retornant als inicis. Amb el cinquè
track, “In a neurotic way”, Capaz
Fernández rapea el seu text “Cereales”. En el setè tema “Koala” ens trobem
de nou amb el marcat ritme beat de Ramiro
tot i doblar-se després amb la melodia creixent en mitjos tons. I el que és una
mica més viu del projecte és el que obre l’àlbum, el primer track “Violeta”, on
tot i això, conté canvis rítmics diversos. En aquest tema s’escolta la veu de Charles Bukowsky recitant el seu poema
“The Secret Of My Endurance”. No és un projecte de ritmes vius tipus “Heavy
Metal”, no, i a més a més la creativitat està servida al més
Jazz-Rock-Progressiu nivell.
Doncs ja podem
escoltar les músiques d’aquest projecte i deixarem les més delicades perquè les
escolteu quan adquiriu el disc. Us proposo escoltar doncs.....
2.- The Guide (Diego Ramos) 3m32s
Doncs ja heu pogut
escoltar de quin “pal” anem avui, i aquest és el del Jazz-Rock-Folk-Progressiu,
mixtura molt ben feta en aquest treball del guitarrista Diego Ramos on s’hi respira també molta i bona filosofia, i de
moment amb aquest tema i el seu títol, “La Guia”. Tema iniciat pel ritme marcat
del baix d’en Pep Colls i demés, i
acabat de la mateixa manera. La melodia s’albira amb les notes del piano d’en Gilles i les del líder Ramos. La permanent pulsió rítmica a
càrrec de l’amic Ramiro reforça amb
el Pep l’estructura del tema. La
guitarra del líder i compositor, amb l’electrònica adequada sembla fer el que
seria el “pont” del tema. Després d’ell, en Gilles inicia el seu pulcre i nítid solo, amb notes soltes, sense
fer escarafalls de velocitat i seguint el tarannà contingut del tema. Una bona
mostra del que vindrà i molt bona composició i arranjaments de Diego Ramos.
Un altre lloc
emblemàtic és el 23 Robadors espai
on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes
que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot
les sessions de Lliure improvisació
dels dijous i algun dimarts de Flamenc. Els dimecres, concert primer i després
Jam Session amb Miguel Pinxo Villar,
Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga.
Seguim però dir vos
què si entreu al web de Temps Record:
https://tempsrecord.cat hi trobareu
tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa
nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i
evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.
I el Josep Ramon Jové ens diu des del web
del disc, que us posaré al blog del programa: http://www.quadrantcorner.com/novetat-quadrant-records-3force-de-diego-ramos/
I el guitarrista i
compositor Diego Ramos proposa amb “3Force”, una experiència sonora oberta
i lliure de prejudicis. A través dels tracks d’aquest disc ens endinsem en un
exercici de mestissatge sonor i fusió musical en el sentit més ampli. El
projecte inclou aproximacions al jazz, el rock, el folk i a sons d’accentuada
contemporaneïtat. Tot això impregna una successió de composicions que ens
submergeixen en variats paisatges sonors, envoltats de intenses atmosferes.
Contundència i lirisme en una obra de llibertat compositiva, molt global i
immensament oberta en el seu concepte.
Seguim amb un altre
tema on ens introdueix la veu de Jiddu
Krishnamurti en el tema.....
8.- The Speaker (Diego Ramos) 5m04s
I és evident la
reverència del guitarrista vers la figura de Krishnamurti, i per tant, també a aquest tipus de filosofia de la
responsabilitat front la pròpia vida. Llibertat, responsabilitat i disciplina,
ens diu ell. I la guitarra etèria ha iniciat la intro amb la veu d’aquest gran filòsof
i pensador indi i que tants seguidors va tenir allà pels 70s del segle passat,
i que evidentment sempre s’ha anat llegint. El tema té una connotació in
crescendo amb notes llargues construint la bonica melodia, escoltant després la
veu de Krishnamurti recordant-nos
les tres línies bàsiques de la seva filosofia,la qual es basa amb l’exercici de
la llibertat des del coneixement, entre d’altres punts centrals. El saxo tenor
de l’amic Òscar Neira segueix en
l’ona melòdica del tema en la seva magnífica improvisació. I què bé sap adequar-se
a qualsevol dels estils musicals i de quina precisa manera ho fa l’Òscar. El líder desenvolupa després el
seu solo, ja més rocker però igualment amb el tarannà de la càlida composició.
Molt bon guitarrista i compositor en Diego
Ramos el qual ens ha sorprès, per no conèixer-lo, de manera gratificant. Després, saxo tenor,
guitarra, piano, han tornat a la melodia principal, acabant-lo entre els sons
eteris amb els quals han començat.
I si entreu al web de
masimas hi podreu veure tota la seva
programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el
Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree i els dilluns amb una
magnífica Jam Session.
I darrerament, amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fa arribar algun dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure'n tot el seu catàleg.
I darrerament, amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fa arribar algun dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure'n tot el seu catàleg.
Escoltem ara un altre
bon tema del Diego Ramos, el tercer
track, anomenat...
3.- Mr. Dicenta (Diego Ramos) 3m46s
I ja heu pogut
escoltar quin altre bon tema del líder i guitarrista del projecte Diego Ramos. Iniciat de la manera que
ho han fet, de manera percusiva, poc ens podíem imaginar que la música seria
com ha estat. I és que el líder ha realitzat una composició molt reeixida, amb canvis rítmics
inversemblants. El so de la seva guitarra em recorda ara a un dels guitarristes
indonesis com és en Dewa Budjana. La
referència és clara; després escoltarem no al Dewa però sí un projecte de Moonjune
Records. Després de la presentació del tema, primera part percussiva a
càrrec de baterista, teclat i baix, i després amb la melodia a càrrec del líder
a la guitarra, tornen a la part percusiva i així finalitzar-ne la seva
exposició. Tot i els posteriors canvis, el preciós solo d’en Gilles Estoppey, harmònicament parlant,
sembla estar encabit en una altra part de l’estructura. Igualment el canvi
relaxat posterior, dolç, amb arpegis del guitarrista, notes soltes del
baixista, sembla situar-se en un àmbit diferent. La melodia del tema, però,
torna de nou a càrrec del líder i guitarrista, acabant-lo delicadament tots
plegats. No ha estat per tant una estructura típica de 32 compassos, de les
quals en parlem en aquest programa relacionades amb els estàndards de Jazz. I
és que sí, la música és infinita, i infinites les seves melodies, harmonies i
estructures, afortunadament.
I d’ençà no gaire i
al carrer Balmes els dimarts, tenim
projectes a duet coordinats per Roger
Mir a l’espai New Fizz, o sigui
que aquest és un altre espai on anar-hi. I també en dimarts podeu anar a diversos espais on s'hi fan Jam Sessions com el Maki de Ciutat Vella, o La Farola del barri de La Ribera on també hi ha el Guzzo, restaurant magnífic on també s'hi fan concerts i Jam Sessions.
I deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
Seguim amb un altre
tema d’aquest bon projecte, amb l’anomenat...
7.- Koala (Diego Ramos) 3m49s
Doncs acabem
d’escoltar un altre tema marcat pels canvis rítmics i melodies que ens
enlairen, així són d’encoratjadores, de positives. Ramiro Rosa és un gran bateria, eclèctic, obert a totes les
“mogudes”, com són també la resta de músics de Jazz d’aquest projecte; Òscar Neira, Gilles Estoppey i més de
fusió en Pep Colls. I és que
qualsevol projecte musical, sempre “sonarà” millor si l’executen músics de
Jazz, apreciació meva i que no pretén menystenir ningú. En aquest tema hem
pogut escoltar un magnífic solo del Ramiro,
on ens ha mostrat la seva versatilitat i tècnica. Ha acabat de la mateixa
manera que ha començat, amb tocs percussius. Després de la seqüència rítmica,
així com trencada, el líder a la guitarra però també la resta de companys, ha
fet la seva melodia in crescendo harmònic també amb notes llargues, seguint
l’ona d’una composició anterior, i és que aquest crescendo ens enalteix, cosa
que li agraïm. Gilles ha encetat els
solos ben recolzat per les notes d’en Pep
Colls i la bateria de Ramiro,
tema aquest sense el so dels saxos de l’Oscar
Neira. Pulcritud, senzillesa interpretativa carregada de bellesa la del
nostre amic pianista, i moments després, la melodia in crescendo del solista a
la guitarra, solo del baterista, i retorn als inicis per acabar el tema, més o
menys com l’han començat, aquest sí amb una més clara seqüència harmònica.
També tenim una bona
col·laboració amb l’editorial basca Errabal
Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que
els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva
pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
I cada dia podeu anar
a la Cocteleria Campari Milano on
s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça
del Centre a Sants, on cada dia s’hi fan concerts i els diumenges a partir de
les 20h, quatre hores de música, de Jazz, amb un concert i posterior jam
session.
I acabarem aquest
projecte de Diego Ramos amb el
primer track anomenat....
1.- Violeta (Diego Ramos) 3m29s
I en aquest tema hem
pogut escoltar la veu de Charles
Bukowsky recitant el seu text “The Secret of my Endurance”, i és que Bukowsky va ser un altre dels molt
llegits als 70s, conjuntament amb Kafka,
Castaneda, etc. Un tema força potent per acabar el projecte de Ramos on hem tornat a gaudir de la seva
proposta. Un treball on els arranjaments i la concepció global tenen la màxima
importància. Hi ha tot un concepte, una idea general que es va desenvolupant, i
que a mida que vas escoltant els temes es va concretant i entenent. Textos
recitats pels autors; en alguns casos rappers, també, i sobretot hi ha la
música i les interpretacions de tots plegats. Tema de nou en format quartet
instrumental de guitarra, piano, baix i bateria, amb tota la força d’una
formació de Jazz-Rock-Progresiu. I és que la seva guitarra torna a sonar
situada al costat de Mike Stern, John
McLauglin, etc. La veu de Bukowsky,
la música de Ramos i les
interpretacions de tots plegats, fan d’aquest un molt bon tema en aquest estil
de música, en aquest projecte. Gràcies Josep
Ramon Jové per promocionar la música dels nostres músics, sigui l’estil que
sigui. Espero que us hagi agradat també a vosaltres, oïdors fidels al programa.
Deixo ja aquest
projecte i segueixo ara amb el de Moonjune
Records, però abans escoltarem el micro conte de Carme de la Fuente..
...........................
Gràcies Carme per la teva sempre especial
aportació.
Si voleu escoltar
jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial
dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves
novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una
abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Segueixo doncs amb el
projecte d’aquesta editorial.....i és el...
“LINES
IN SAND”
Vasil
Hadzimanov Band
Editat
per Moonjune Records el gener de 2019 MJR095
Enregistrat
per Marko Peric el novembre de 2017 al Binta Sound Studio i al German
Ambassadors Residence, a Belgrad, Sèrbia.
Produït
per Marko Peric i Vasil Hadzimanov.
Producció
executiva de Natasha Hadzimanov & Vasil Hadzimanov.
Llançament
internacional i producció executiva a càrrec de Leonardo Pavkovic per a
Moonjune Records.
Vasil
Hadzimanoz - teclats
Branko
Trijic - guitarra
Miroslav
Tovirac - baix
Bojan
Ivkovic - percussió, veu
Pedja
Milutinovic - bateria
amb
convidats especials:
Rastko
Obradovic - saxo (2, 8)
Marta
Hadzimanoz - Veu principal (4)
Dean
Bowman - vocalista (8)
Doncs estem a punt
d’escoltar un magnífic projecte del pianista, teclista i compositor serbi, Vasil Hadzimanoz, del qual ja li he
posat el seu anterior treball “Live”. Aquí tenim una hora de molt bones
composicions d’aquest músic, alhora que diverses reeixides col·laboracions, com
he comentat abans. 12 temes amb diversitat rítmica havent-n’hi temes tipus
balada i d’altres a tempo mig, i alguns a tempo mig alt, tirant a fast. El curtet
track 9è “Waiting For”, és una delícia, i més melòdic és el 8è, “For Clara” amb
la veu de Dean Bowman. El quart
track “Lost” és una altra delícia on hi col·labora Marta Hadzimanov. L’inicien dolçament però acaben doblant el tempo
en la improvisació del guitarrista. El setè track “Maklik” està marcat inicialment
pel ritme beat del baterista, evolucionant posteriorment i de manera esotèrica.
El cinquè track “Kazi” i el sisè “Kazi Gradiska” tenen un nexe comú que els
uneix, car parteixen de la mateixa concepció rítmica essent-ne el primer una
mena d’introducció del segon on desenvolupen tota l’estructura. El dotzè track
“Rege Hadzi” té un inici marcat per la melodia inicial que va seguint una
cadència harmònica variada, descendent, essent-ne aquesta el motiu principal
que després desenvoluparan. El tema que titula el disc i primer track del
projecte, “Lines in Sand”, t’envolta en una aurèola oriental ja en els inicis i
gràcies a la magnífica veu del percussionista Bojan Ivkovic, per després incrementar l’estat anímic gràcies a les
seves improvisacions i energia. El tercer track “San Snova” l’inicia amb el
motiu principal, rítmic i melòdic el líder Vasil
Hadzimanoz, motiu recurrent que es va desenvolupant amb la resta dels
membres de la banda. Un motiu magnífic amb un tarannà inquietant. En el desè
track “Freedom from the past”, els delicats i eteris inicis giren vers l’orient
per després ser la percussió qui fa més vital el tema. Els sons de l’espai
sideral omplen l’espai musical per moments retornant després als inicis. El
segon track és el dedicat a l’amic Leonardo
Pavkovic, “Mr. Monjune”, tema amb motiu principal marcat pel guitarrista
per després evolucionar amb les improvisacions entre les quals la del saxo
tenor Rastko Obradovic. I finalment,
el tema més viu del projecte és l’onzè track, “Ratnici Podzemlja”, on quasi tot
gira al voltant del motiu iniciat pel baixista i guitarrista, amb tot el suport
de bateria i percussió. El líder el desenvolupa a base de licks mitjançant el
seu sintetitzador a tot tempo viu. Magnífic projecte aquest encabit en el més
actual Jazz-Rock-Progressiu.
Escoltem doncs ja les
músiques d’aquest projecte i ho farem amb el tema compost pel líder
anomenat....
4.- Lost (V. Hadsimanov) 5m26s
Doncs amb quina
preciosa veu ens ha captivat na Marta
Hadsimanov, i amb quina melodia més dolça. Ella i el líder inicien aquesta
delicada composició i de quina manera va evolucionant a partir de la
improvisació del líder. L’aspecte rítmic introduït pel percussionista ha estat
el punt de partida evolutiu, anant-se engrandint amb la resta de companys, com
és el cas del guitarrista Branko Trijic
per després tornar-hi la Marta amb
la melodia del tema, al final havent arribat a un magnífic crescendo,
acabant-lo però de manera diluïda. Preciós tema on hem pogut constatar el bon
gust i bones maneres del líder i pianista Vasil,
alhora també amb les del guitarrista, i tota la magnífica secció rítmica on la
percussió té un paper força important.
I veiem què ens en
diuen des de la pàgina web del disc que per cert us posaré al blog del
programa...
El segon treball de Vasil Hadzimanov per a MoonJune Records, "Lines In
Sands", posa en evidència els talents considerables del virtuós
teclista serbi, com a compositor, arranjador i intèrpret, i ho fa en plena
exhibició. Sintetitzant a la perfecció les seves arrels ètniques passades pel
sedal del jazz amb dosis de rock, R & B, funk, avantguarda, psicodèlia,
electrònica i demés, la banda intensifica les seves interpretacions, produint
un híbrid musical brillant i deliciosament gelós que transcendeix la
categorització. Acompanyat per improvisacions ardents, sincopacions estretes i
una interacció fluida i orgànica, Vasil
i els seus companys ho donen tot en aquest conjunt candent. (... fins i tot
retent homenatge al fundador del segell, Leonardo
Pavkovic, amb la segona peça meravellosament elaborada, "Mr.
MoonJune").
Seguim amb un altre
tema, i ara serà el que titula el disc, també compost pel líder Vasil Hadzimanoz....
1.- Lines in Sand (V. Hadzimanov) 5m42
I de quina manera ha
acabat aquest magnífic tema. I quina veu la del percussionista Bojan Ivkovic amb aquesta esotèrica
composició del líder d’aquesta banda. Subtilesa i encant és el que té aquesta
música que se t’emporta més enllà. I és que un es deixa portar per la música i
les seves cadències, melodies i ritmes. El guitarrista Branko Trijic ens recorda que estem en un entorn de Jazz-Rock i de
quina manera ho ha fet, coneixent a la perfecció el llenguatge i la tècnica. El
líder l’ha seguit ara als teclats, cosa que domina a la perfecció per tècniques
diverses alhora que bon gust en el desenvolupament de les seves idees. Al
final, la veu etèria ens ha tornat a captivar i d’aquesta subtil manera han
acabat el tema que titula aquest projecte “Lines in Sand”, línies a la sorra.
I també podeu anar al
JazzSi Taller de Músics del passatge
Requesens, on hi teniu Jazz els
dilluns i els dimecres, aquest darrer amb Jam Session. I els dilluns també
podeu anar al Jazzman on hi sol
haver el gran Pere Ferré Trio. Els
dijous també s’hi fan concerts.
Recordeu que si us
agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial
dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I seguint amb els
comentaris sobre aquest disc....
Incrementat per les
seves actuacions que són brillants en substància, concepció i cohesió, el
treball al teclat de Hadzimanov és
alhora sumptuós i imponent, en tot. El producte resultant és nítid i dinàmic:
amb un enfocament concís i una execució que mai falta per a l'ànima, la
convicció o la inventiva. Completament captivador, aquest és un treball
essencial per als fanàtics dels grans teclats, textures riques i aventures
sòniques aventureres, així com el treball en conjunt dens. Explicant l'estil
sense pretensions, orientat als ritmes ja introduïts en el seu primer disc per
a MJR, "Alive", que per cert ja va sonar en aquest programa.
Segueixo amb més
música d’aquest increïble projecte i ara us proposo escoltar el tema
tradicional arranjat pel líder....
10.- Freedom from the past (tradicional/ V. Hadzimanov) 4m44s
Els aires de la
tradició ben bé que els notem, alhora que els de l’orient, tot i no ser-hi gens
ni mica Sèrbia. Tot i això, aquestes
músiques tenen tot el regust dels Balcans més antics. La mixtura de la
modernitat dels instruments, els arranjaments i demés actualitats sobre el
tema, no li amaguen la seva autenticitat i tradició. I com, una altra vegada
fan evolucionar els temes amb moments àlgids, d’una certa intensitat, amb
l’ajut dels instruments més electronificats. I el tema ha acabat de la mateixa
manera que ha començat, amb el motiu principal per baixistsa i teclista. Un
motiu que serà recurrent i que desenvoluparan amb la resta de companys, essent
de nou les percussions imprescindibles per a la consecució del resultat final.
Entre mig hi ha un impàs on la guitarra intervé amb una variant del motiu,
embrancant-se tots ells en la seva evolució. A la meitat del tema, les músiques
siderals estratosfèriques apareixen de nou de la mà del líder i teclista, a
base de sintetitzadors. Alhora el guitarrista s’immisceix en aquest concepte
sideral i entre tots se’ns enduen al més enllà. El retorn al motiu ens apropa
al final del tema, magnífic tema tradicional i millor arranjament de Vasil Hadzimanov.
I no us oblideu de la
Nova Jazz Cava on a partir dels
dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana amb els
diumenges oferint l’espai per a projectes mes populars. Un altre espai on anar
és al Big Bang del carrer Botella, al Raval. Cada cap de setmana s’hi fan unes Jam Sessions magnífiques. Els
divendres hi trobareu a Luca Tondena,
Jim Monneau i Ramiro Rosa i els dissabtes a Samuel Marth al capdavant d’una formació Dixieland.
I acabarem aquest
projecte i programa amb el tema dedicat a l’amic Leonardo Pavkovic, com no podia ser de cap més manera, tema de tota
la banda Vasil Hadzimanov Band
anomenat....
2.- Mr. Moonjune (V. H. Band) 6m59s
I de quina manera més
delicada han acabat aquest tema dedicat al “Boss”, al Jefe, a Leonardo Pavkovic, ànima i cos i tot
energia i coratge per tirar endavant aquesta editorial valorada el 2017 entre
les quatre millors de tot el món mundial per revistes com DownBeat en el seu 82è Annual Readers Poll. Primera Blue Note, segona ECM, tercera Mack Avenue
i quarta Moonjune Records. Crec
recordar que en el del 2018 va passar al tercer lloc, o sigui que felicitar de
tot cor al Leonardo per aquesta
proesa. I seguint amb el tema dedicat a ell, dir-vos que ha començat amb un
motiu rítmic i melòdic a càrrec del guitarrista acompanyat per tota la secció
rítmica, i que ho han fet a molt bon tempo. Ben aviat s’hi ha afegit el líder
amb els teclats eteris, per després, i amb més calma, seguir amb el piano
desenvolupant un curtet i delicat solo. Ben aviat el guitarrista s’hi ha
afegit, amb d’altres moments delicats entremig, però també amb el motiu
principal del tema. Després, més calma, per a poder escoltar clarament el dolç
so del saxo tenor de Rastko Obradovic
el qual s’ha embrancat en un solo magnífic que ha anat de menys a més, parlant
d’intensitat emotiva, aconseguint un crescendo al final, on han aparegut els
sons siderals del teclat, el motiu a càrrec del guitarrista, més moments de
calma i relax i així encarrilar el camí cap el final del tema, d’aquest
magnífic tema dedicat al Leonardo
Pavkovic, amb el qual hem acabat projecte i programa. Una abraçada Leonardo.
Espero que us hagi
agradat la proposta d’avui dedicada al Jazz-Rock-Progressiu havent escoltat
primer el projecte editat per Quadrant
Records de Diego Ramos anomenat “3FORCE”, i havent acabat de la manera
que ho hem fet amb el segon treball de Vasil
Hadzimanov Band per a Moonjune
Records anomenat “Lines in Sand”.
Sempre és una feina delicada seleccionar les músiques dels projectes i espero
doncs que us hagi agradat aquesta selecció que us he fet amb tot el meu cor.
Gràcies per compartir aquests moments, i gràcies per escoltar-ho des del blog
del programa.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina,
Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, New Fizz, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La
Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest
programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
I abans d’acomiadar-me
deixeu-me que us recordi el magnífic i únic concert de Jazz que farem a la Sala
Xica de La Vicentina el proper 17 de maig, i que serà el de Pere Soto Trio & Benet Palet, amb Pere Soto, guitarra; Curro Gálvez,
contrabaix, Enrique Heredia, bateria i el gran Benet Palet, trompeta. Aquesta és una formació feta a mida per qui
us parla, car els dos solistes fa més de 25 anys que no toquen junts. Serà
doncs una gran retrobada de dos mestres del Jazz, de la música en general, i molt ben acompanyats
per la base rítmica amb contrabaix i bateria.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i
Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
